I patec la Menjant. Ja esticlassid la menjant. Finalment sap com faci aquesta crisi ara. Primertight. El 30 de juny de 2016, el capità blaurant el... Eh, no parlaves... no parlaves de futbol. Molt bona nit a tothom, amb aquesta... amb aquesta enganxada que hem tingut. Eh... ah, la sí. Gràcies, Bli. Molt bona nit. Després de dues setmanes sense programa, primer de tot disculpar-nos a tots els nostres ullens, els nostres centenars de milers d'ullens, milions de ullens que, la setmana passada, hem pogut tenir programa per qüestions, diguéssim, d'organització de tota la gent que formem el programa, no hem pogut, eh. Bé, t'he dit això? Benvinguts a un altre cop, eh? Molt bona nit, Jordi. Molt bona nit. Clar, avui tenim dos Jordis a la taula. Primer de tot és veritat. Disculpeu-me. Jordi porta molt bona nit. Bona nit. Avui ens ve parlada mobilitat i sostenibilitat, diguéssim, de transport. No? Més o menys. Més o menys. Molt bona nit, Clara. Bona nit. Ara sí, molt bona nit, Jordi. Bona nit. I la capitana i comandante d'Enterprise. Molt bona nit, Bli. No tot el sentit, no sé si... Però ha dit bona nit. Ha dit bona nit, bona nit. Molt bona nit a tots els que ens dieu escoltant. Això és el rent a peus. I també hem parlat de moltes notícies que hem tingut durant tots aquests llargs dies que no hem estat en antena. Dues setmanes. Dues setmanes, llargs dies. I també, això que parlàvem amb el Jordi, de mobilitat dins de Barcelona. Ens anava les pluges concretament, i senjuts. A veure si ens podem centrar. Jo aprofitaria per comentar als ullens i a les ullens que si algú té algunament a la dubte respecte al tema de mobilitat i transport públic a Sant Just. Avui... És un bon dia. És un bon dia per fer servir els nostres canals habituals. Arroba rentapeus al Twitter, també al Facebook, i si no, al correu electrònic, que encara no me l'he pres. El rentapeus.radiodesbern.arroba.hotmail.es Encara tenim el punès. A mi és una cosa que em fa una mica radial. No sé si existeix hotmail.cat. No l'he vist mai. Sembla que no. Jo crec que hotmail l'havia deixat d'existir. Estan bastant renovats, no? No, no, de fet, jo havia sentit que... he llegit que hotmail ens hi palma, i ara em sembla que és MSN.com. Mira, no saps tu. Bé, tecnologia a part, que jo sense mena del tema de mails, no estic era posat parlant de política. Comencem parlant de política. Quin serà el tema de la setmana? Bé, hi ha dos, n'hi ha dos. Sí, hi ha dos. Bártenas, em sembla, i el cas Pallarols. Per quin prefereu començar? El més antic és el Pallarols. És antic. Va ser la setmana passada que va acabar. El no judici, el pacte, per dir-ho d'una manera, recordem que és un cas que va començar fa 16 anys, que s'anomenava cas treball, i era, bàsicament, que tractava sobre el finançament irregular d'unió democràtica de Catalunya. Va ser la setmana passada, a principis de setmana que s'havia de celebrar el judici, i moments abans la fiscalia i els acusats van arribar un pacte, el qual dels 600.000 euros que s'havien beneficiat per finançar el partit en tornaven uns 380.000, d'aproximadament, si no recordo malament, i, a més a més, pactaven penes de presó inferiors a dos anys, que persones que no tenen cap tipus d'entassadents eviten, per dir-ho d'alguna manera... Ingressar presó. Bé, sempre és una... Com a mínim, des de fora la política sempre es fa una mica estrany, això de que hi hagi d'haver un judici, de sobte hi hagi uns pactes que no és tan visibles, o que, com a mínim, no són per tota l'audiència, la gent no s'entena exactament de per què han pactat i de sobte no hi ha judici. És una cosa... Jo em perdonareu l'expressió, però em manda cojones. Vull dir, el fet que hi hagi d'apactar amb el fiscal i et salvis d'una acusació o d'un judici, és que ja no és que et salvis d'una... d'una imputació, no d'una imputació, sinó d'una acusació, sinó que et salves directament del judici. No, perquè és obviament que si arribes a un judici, és que hi ha elements prou contundents, com perquè l'acusació estigui forta per arribar al judici. Si no el fiscal no ho admeti a tràmit. I aquest és un d'aquells casos que dius, ja hi som, un altre cop, que estan els dos poders, el poder judicial i el poder polític, un altre cop teixint uns fills una mica estrany entre ells i se'l avança un cop més de les responsabilitats judíiques. Una de les coses que més scandalitza era d'on revien aquests fons i cap a un anaven aquests fons, d'aquest desvió de calés, aquest desviament, que era de cap als parats, als aturats. Formació, aturats. No té un ideó. Són bastant escandalos, aquest cas. És un d'aquells casos que, primer de tot, remarcar que van acceptar que realment ho havien fet. Per això és l'acord, perquè ells van dir... Acceptem que hem fet maleses, però anem a salvar el cul d'una mica com puguem. No, jo el que volia dir és que, òbviament no tots tenim aquesta facilitat per negociar amb els fiscals, perquè, si no, a mi se m'ocorriria ara mateix anar, robar 10.000 euros al banc i dir, mira, t'entorno la meitat i s'ha acabat el judici. Vull dir, a partir d'aquí tothom podria anar a fer una mica el que diuen és la gana amb la justícia, perquè et pots anar robant, i si tornes la meitat t'habites a anar presó. Jo volia remarcar també que no oblidem que aquest cas va passar o es va iniciar, com diu el Jordi fa 16 anys, però hi ha dirigents polítics que estaven a les hores i continuen a estar-ne ara. No ens pensem que hi ha hagut una regeneració política que ens ha habitat aquesta gent, perquè continuen el poder, i el que passi el que passi amb els judicis, ells continuen el poder. Suposo que cortament parles de Durany i Eida, que ara fa unes setmanes també va dir, bueno, no fa unes setmanes, no, no. Fa uns temps ja va dir, no, no, sí, és qualsevol indici del que opció... Com va ser el colombial? Era aquesta la... era aquesta la... el Durany i Eida. Brit, m'has despartat la mica. Això, avui, no sé per què, però ens cola un fantasmes. Sí, van sortir un fantasmes. La maia s'està començant. Ja arriben, ja arriben. De fet, aquest no és l'únic cas de corrupció que donem en aquest país, perquè passi el que passi cada setmana que passem s'ha de donar un altre. I aquest també... Aquest afecta més a l'estat d'Espanyol, i el Jordi ens podrà fer 5 cèntims. Bé, bueno, el tema és del cas Bárcenas, que era el tresorí del partit popular, i que de sobte li han descobert 22 milions d'euros en comptes suïsos. A més a més, la cosa ara també està esquitxant altres dirigents del partit popular, que avui ho ha afirmat un, però encara s'està investigant el tema, i encara tothom és presumpte. Ningú es ha acusat directament, no hi ha hagut el judici, que els càrrecs del partit popular també t'enrevien sobre sou. De 15.000 euros. Amb negre. Vull dir que després podem valorar també si el tema de l'amnistia fiscal, aquesta que es va decretar durant el govern Rajoy, anava una mica encaminada per blanquejar aquests diners que s'havien encobrat anteriorment. Però, bueno, no entrarem ara amb conspiracions. Em fa molta gràcia, perquè Bárcenas va dir l'altre dia que té papers firmats, rebuts firmats per diferents diversos dirigents del partit popular, amb la comptabilitat B, firmant els sobre sou, i els dirigents del partit popular han escitxat tothom, que calgui escitxar si no li eviten la presó. No patiu, que em sembla que si pregunten durant la llei d'ahir els altres membres d'unió podran descobrir com arribar pactes amb els fiscals per evitar presons. Jo no sé com ho veieu abusades, però a mi em sembla absolutament surrealista que aquests polítics que ja tenen un sou, a més tenen un sou de per vida, per la feina que estan fent, possiblement a més amb una mica de sort, quan deixen el seu carreg públic acabant sent contractats, contractats i agliançufats per una gran empresa d'aquestes privades, de l'energia o de trasectes potents, i tot i això encara estan sobres amunt, sobres avall, sobre sou. Em sembla ridícul i em sembla... Sí, sembla que és un... Un pou sense fons, no? Quina verícia que t'hi vas a tenir. Si tens un sou ja macot per fer el que fas, quina necessitat tens d'enganxar 15.000 euros més de sobres, i que encara et poden pillar? Fa molta gràcia perquè els dirigents del Partit Popular, els que els periodistes li han preguntat per aquesta moguda dels sobres, tots deien, no m'he consta, que és bastant diferent que si haguessin dit, m'he consta que no. Perquè no m'he consta és... Bueno, jo no ho sabia. Potser tinc un paper per allà. Sí, però és fort això. Tampoc és una negativa frontal. Que no estiguin negant els fets, sinó que simplement diguin que ells, si més no, mai no ho havien vist o mai no s'havien assabentat d'aquests tegemaneges. Per me'n treu, tenim una altra tertulia dins la taula. El jove diu que era un dibuixi amb el cos. És que la política... No t'interessa. No m'interessa molt, però no en sé tant com vosaltres. Ah, no, aquí ho anim a parlar. Tu, que te n'has entrat alguna cosa d'això... Sí, ho he anat seguint i estic indignat, com tothom, m'imagino. I ja no sé què he de fer per intentar canviar les coses. És una sensació d'impotència constant. És cert, per raó, jo... Bueno, molts cops m'ho he plantejat, que em sembla que el que passa avui en dia, quan surgeixen uns casos i uns altres i un altre, és com un compte gotes de coses absolutament antidemocràtiques de comptabilitats bé dins dels partits polítics, que és com una gran impotència, no? De dir què podem fer per parar tot això? Perquè, a més, si vas per la via legal, és a dir, si fas una anúncia fins i tot, si es demostra aquestes il·legalitats, després veus que no va enlloc, tampoc. Vull dir que acaben fent un pacte, com diu el Jordi, i acaben tornant una part dels diners robats, perquè això el que havia de fer és són diners robats, però no hi ha responsabilitats polítiques, ningú acaba d'imitir, ningú acaba de la presó, mentre hi ha altra gent amb menys recursos que roben molts cops per sobreviure, que també ho hem parlat en aquest programa. Aquests, sí, que van anar a la presó, i aquests... Home, ara hi havia un cas, ara hi havia un cas que era el... no sé si ho heu sentit a Calicia, aquell noi que va traficar a Maruïna, que va complir... No va complir, perdó, eh?, sinó que fa set anys d'aquest judici, estava esperant el judici fa set anys, i s'ha desenganxat, té una família, té una feina, i ara li ha sortit el judici, i ha d'ingressar a presó, un noi que s'ha desintoxicat, havia traficat a Maruïna amb una papalina, em sembla que era, que l'havien enganxat amb una papalina a la Maruïna, que no deixa de ser que trafica amb droga, que jo no estic ni molt menys... exculpant-lo, però, home, si ja et veus que aquest noi està fent amb família, i no està enganxat perquè ho diuen els... Aquest noi ha d'ingressar, ara, després de set anys, ha d'ingressar a presó. Quina és la funció de la presó? Comencem una pel·li... La presó, en principi, ha de ser un lloc on, d'alguna manera, s'intenti... i, perdoneu la paraula, reabilitant alguna manera les persones que han tingut conductes que no estaven d'intre dels paràmetres sociològics d'una determinada societat, i, per tant, que infringia les lleis que havien acordat. En principi, la presó... No només és per això, jo crec que també la presó té un caràcter simplement punitiu, vull dir, de castigar, que ha fet una cosa malament, més enllà de... Sí, més enllà de la rehabilitació, vull dir, si un fa una cosa malament que és un dany a la societat ansia, de paga per això. Em sembla que està posat a la constitució aquest caràcter de rehabilitació de les persones. No dic que és el que jo pensi de les presons, perquè si no, òbviament, me n'aniria per altres vies. Ja sabeu que jo amb aquests temes sóc bastant... contundent. Però, si segons la mateixa constitució es diu que ha de ser un lloc de rehabilitació de persones, i com que la justícia va amb el temps que va, una persona que ja ha estat rehabilitada per dir-ho d'alguna manera, ha deixat de fer allò que no estava fent bé, ha aconseguit trobar una vida normal, crear una família, etcètera, perquè per mi no té cap mena de lògica que ara mateix agidarà un centre d'aquest, perquè l'únic que faràs és destrossar una vida que havia aconseguit recuperar-se. Bé, tema política i corrupció, necessàriament, últimament va estar enlligat. Com en parles de política... De fet, jo... Volia acabar a tancar el tema de la corrupció. Bàsicament, parlant que ara s'està dient molt, s'està parlant molt de fer una llei de transparència, una mica, però que ha habitat en tots aquests casos de corrupció, que no oblidem, afecten a totes les administracions. A finals del 2012 va esclatar el cas Mercuri, per exemple, per no anar gaire lluny, a Sabadell, Arcalde Bustos, ara que hi estàvem parlant de la Generalitat, acabem de parlar també del govern espanyol. Doncs bé, per mi, d'alguna manera, crec que la corrupció és intrínseca bastant amb el nostre sistema i, de fet, qualsevol... la corrupció surt de saltar-se, d'alguna manera, les lleis. Vull dir, es fan les lleis i, com que hi ha alguns organismes que tenen un poder fàctic, econòmic, bàsicament, que no els interessen en aquestes lleis, a partir d'aquí, surt lleis la corrupció. No sé vosaltres si penseu que és una cosa del sistema, són corruptibles, que es fa corruptibles. Era una de les preguntes que tenia per avui. És una bona pregunta per posar-la al nostre Facebook i per al Twitter. Vosaltres creieu que el sistema en fa corruptibles. Podíem tornar a si l'home és bo per natural·letre. És una pregunta que fa el Jordi, perquè jo crec que possiblement el sistema és corruptible. El que s'hauria de plantejar és si la crítica és si les persones són corruptes. Hi ha una persona que arriba a poder, que toca poder, que toca diners públics, a més possiblement. Entenc que hi ha unes formes per ser corrupta i unes formes per tenir una comptabilitat bé. El que està clar és que hi ha gent que ho fa i hi ha gent que no. És a dir, en aquest sentit sí que m'agradaria remarcar que és cert que surten casos i casos de l'altre. Hi ha els que no surten. Jo continuo pensant que hi ha polítics en aquest país que no són corruptes. Aquí s'han just, per exemple, tenir els polítics i no sabem de cap que sigui corrupta parara, parara. Investigarem. Però a mi em sembla fonamental de dir això, que possiblement el sistema et fa corruptible, com diu el Jordi, però després l'altra cosa és una decisió personal de ser corrupta, jugar o no jugar aquest joc dels sobre-sous, dels sobres i de la comptabilitat bé. Jo ara m'agafo una de les coses dels temes que has tret quan has parlat de poder. I també em fa pensar d'alguna manera en una societat democràtica tan democràtica com la que nosaltres tenim, en principi la màxima expressió de poder hauria de ser el poder polític. Però a la vegada el que ens demostra la corrupció és que precisament no és el poder polític, el poder que domina aquesta societat, sinó que és el poder econòmic, és una forma visible del que realment ens està passant i de com aquest sistema està arribant a un col·lapse per mi difícil de solventar. Bé, diràs que em quedo pasmat. Jo em quedo pasmat. Jo us volia preguntar també sobre el Tribunal Constitucional saber què suspès cautelament l'euro per recepta, les taxes judicials i li poso sobre dipòsits bancaris aquí a Catalunya. Madrid encara a l'euro per recepta com a mínim encara el manté també en espera d'aquesta suspensió, em sembla. Vosaltres no sé què em penseu clar, perquè hi ha com dos basants aquí, no? Per una, el Tribunal Constitucional ha tret aquest euro per recepta que tots deien però per una altra tens aquesta falta d'ingrés de no sé si van dir 500 milions d'euros que han fet aquesta recaudació en aquest últim any d'euro per recepta que la Generalitat es queixa de dir que ens han tret aquest ingrés. Bé, no sé què em penseu. No, jo estic completament d'acord amb tu. Aquí hi ha dos temes, uns són els impostos en sí. Per exemple, jo amb l'euro per recepta estic completament en contra perquè no és un copagament, sinó un repagament. Això ho tinc claríssim. El tema dels dipòsits bancaris podria estar-hi d'acord. Realment no m'he mirat exactament com era la normativa i, per tant, no opinaré si estic a favor o no. El que passa és que aquí, com tu dius, hi ha dos temes, uns són els impostos, que si aquests són correctes o no són correctes, i l'altra és el tema de competències d'estat espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. I tal com està la situació avui en dia, diguéssim que el govern català va preveure crear aquests impostos per mirar de finançar-se d'alguna manera, tenint en compte que cada vegada les ajudes són més escasses i des del govern espanyol s'ha actuat tallant aquesta xeta per dificultar encara una mica més la situació i, d'alguna manera, una ofensiva al procés d'aquest sobiranista que s'està engegant des d'aquí. Ara bé, no per això justifico l'Europa recepta i no vull que s'agafi ara l'Europa recepta i s'agafi amb la bandereta, perquè no seria per mi ètic. Jo estic absolutament d'acord, de fet, tinc el cor dipidit entre una cosa que em sembla positiva que és que hagi desaparegut l'Europa recepta, que em sembla que excluïa una certa part de la població del servei sanitari universal que és una cosa que dicta la Constitució i per una altra banda em sembla, com deia el Jordi, un nou atac a les competències catalanes, un nou atac a la legitimitat de la Generalitat de Catalunya i un got a got d'un altre cop del govern espanyol en contra de de tot allò que planteja fer la Generalitat unilateralment. Així que, en aquest cas, cor dipidit. Sí, és un espanyol, espanyol març, això. Perdona. No, no. Per anar avançant temes aquesta setmana en principi, no, ara anirem ràpid, ja. Ja haurà d'haver aquest dimecres al ple del Parlament per fer la declaració de Sobirania. Bé. S'ha anat juntat, no sé si les heu vist, heu donat un cop d'oiga les modificacions que han fet iniciativa, la CUP i PSC. Bueno, PSC, per la setmana parlant... Avui hi havia la reunió el PSC presentava el seu document després d'una setmana dient que no presentar res l'ha presentat avui al migdia o aquesta tarda. Bé, jo no sé, potser hauríem de començar per entendre que es tracta una mica aquesta declaració de Sobirania. Sí, jo mentalment diria que l'última notícia fa mitja hora és que la reunió ha tornat a a cadascuna, ha tornat a sortir sense acord, era la tercera i continuen encallats en aquest cas, sembla que l'encall surt per la paraula Sobirania, que el PSC no accepta. No accepta que una declaració de Sobirania incorpori la paraula Sobirania. Bé. A mi em sap una mica de greu, perquè ja entrenen si és el nom més de PSC o d'Esquerra i si li van seguir, penso que si hi ha els cinc partits que estan a favor de fer la consulta ja no es posen d'acord al principi de tot. Això pinta pinta embastos que diuen. De fet, no, no. Crec que no serà el PSC dins d'aquests cinc dins d'aquests cinc de forma unànima aquesta declaració de Sobirania. Tens alguna idea? Tinc alguna idea a veure. Per exemple, per la part que em toca jo sé que la CUP va portar un document amb quatre eixos, un d'una banda era incorporar el concepte Països Catalans de l'altra banda era incorporar el tema de la mobilització ciutadana l'altra era incorporar el tema de la desobediència civil i l'altra era treure la Unió Europea i per tant no vincular el si o el procés cap a la independència a una determinada opció ideològica i amb consta que cap de les quatre ha estat finalment acceptada en aquest. Per tant, poc probable que la CUP pugui dir que sigui aquest. No ho sé. Està d'abservació i ja veurem com es desenvolupen i quina serà el vot. Com a mínim... Jo vull llegir que estàs d'un to amb sorpres perquè el PSC no feia petits pasos per apropar-se als altres quatre partits o per intentar arribar una cor en aquesta declaració i a mi és que realment no sé per què la gent sorprèn. Vull dir en quin moment ens pensàvem que el PSC acceptaria una declaració la sobirania, per poc que inclúés consulta. Consulta el PSC, sí, però recordem que vot sí que és presentar el conjuntament amb el PSOE, que és un partit polític que no accepta ni el dret de consultar el poble. Per tant, si hi ha dos partits polítics que es presenten junts, que són diferents, el que tu vulguis, que es presenten junts, i al gran, el partit mare no accepta això, el PSC mai firmarà una consulta sobiranista. Jo crec que estan marejant una mica de partiu, que estan creant una imatge pública, fent veure que sí que ho estan intentant, que estan en posicions, i a mi em sembla que en cap cas té les intencions de firmar-ho, per tant, no em sorprèn. Perdona, veu, però l'Abrindzé em donava pas, perquè em sembla que ens ha enviat un mail, un missatge a Facebook, dius. Falta una miqueta de... A la pregunta de creieu que el sistema ens fa corruptibles o som de per si persones corruptes, la Clàudia ens diu, el sistema ens fa corruptes, per això els que ens mantenim al marge del sistema ens altarem i ens indignem tant el veure-ho. Quan ho seguim de prop, no sé què em penseu, no sé si penseu que... Jo és el que de abans em sembla que el sistema et permet ser corruptat amb una certa facilitat, però continuo pensant que les persones són lliures i però grandetes com per decidir 0 o no 0. Correcte. Tenia moltes més notícies, però aprofitant en Jordi, anem a parlar del tema que ens ocupa avui. El Jordi és membre d'una entitat que es diu Promoció del Transport Públic. Podríem començar per saber què és aquesta entitat i a part del nom que és bastant evident de què és el que fa, explicar més o menys com ho feu. Bona nit de nou. La PTV va néixer amb l'idea de fer de lobby, de pressió, per promocionar el transport públic, qui el recolza, el transport públic. No hi ha grans empreses que fabriquin i no és com que es vengui a l'usuari final, com un cotxe, com una moto. Si la gent no és senseu, la gent no el reivindica, com a tal. És més, la gent acostuma a parlar-ne malament i a queixar-se sempre i a no sentir-se el seu. Aquí hem tingut molts cops començant el programa en debat de les vagues, les parades del transport públic. La de les vagues és un tema molt complicat. Jo no estic gaire a favor de les últimes vagues de la PTV. Estic d'acord amb el dret de vaga. Segueix amb la introducció. La PTV va néixer fa 20 anys i tot el que s'han fet, el cap de 10 anys, s'ha fet. Som un lobby més que votant, premonitori. Està format per la junta, tant la junta com l'equip tècnic, està format per professionals de diferents rams, d'arquitectes i en enginyers, en sociòlegs, amb ambiantòlegs, i que toquem molt de veus a terra. Mentre els polítics ens venen a aves i metros, nosaltres sabem que no serà així, que la realitat serà una altra, i intentem presionar perquè es faci aquesta altra realitat. Jordi, ens estàs dient que no arribarà al metro Sant Just. Jo he quedat flipant també, ara he pensat... Perquè és un tema que anàvem, ara ho parlarem. El metro Sant Just no arribarà i això és bo. Espera, un moment, començem per aquí. Jo avui he fet els deures i m'he mirat el que deia l'última llei, com has deia el pla... El pla director d'infrastructures. Exacte, el que acabava el 2018 i preveia... Bueno, ja només parlo de nivell baix llobregat, que s'allargava la línia 3 del metro, que ara acabes amb la zona universitària i arribava fins a Sant Feliu, amb un total de 9 parades més, una de les quals era aquí, al centre de Sant Just, a la Rambla, amb carrer major. I després també s'allargava la línia 6 del metro, que arribaria teòricament fins a Finestrelles, al hospital Sant Joan de Déu. Això és l'últim que he llegit. Òbviament, em sembla que no... Ara tu. El PDEI, el pla director d'infrastructures, deia això a l'anterior. El nou govern de convergència l'han renovat, l'han modificat, atenent a la crisi, dient que tot el que deia el pla director d'infrastructures no es podrà fer ni un terç, llavors anem a fer un pla director d'infrastructures realista. El que han fet per això, han fet un exercici molt... han volgut quedar bé amb la resta de partits polítics, no s'ha tocat res del pla director d'infrastructures anterior, l'únic que han canviat són els terminis, aquelles línies de metro, que no hi ha diners per fer-les, les deixem dibuixades, però això... Digue'm que faran més tard i anem a plaçar. Això mateix, ho aplacem. Llavors el nou pla director d'infrastructures és 2013-2018. I sí que inclou l'ampliació de la línia 3 fins al pont d'esplugues. Sí, això sí que inclou. I ha inclost el remal del tramvia per l'Aureàmiró, esplugues en just directe en aquest mateix termini. Però en l'anterior pla director d'infrastructures aquest remal no existia. Esplugues en just directe per l'Aureàmiró. Esplugues en just directe per l'Aureàmiró, això està en el pla director revisat i pressupostat. És a dir, hi ha representació d'aquella pressupost? Hi ha pressupost, això mateix, això mateix. És més, hi ha data perquè el projecte es faci aquest any, les obres comencen l'any que ve i s'acaben el 2015. L'any que ve tens més o menys data de més? No, tot això serà que va provant, però el projecte en el pla director, els terminis que han establert són aquests. Sí, hi ha diners per fer-ho. Aleshores, si es construeix el tram per l'Aureàmiró, seria necessari fer el metro que cobriria la mateixa instància? Ara, la qüestió és el pla director d'infrastructures, com diu el seu nom, és infraestructures. Aquest és el greu problema de planejament que s'ha fet des de la democràcia i abans, inclús. És a dir, es projecten infraestructures sense pensar en el servei. O sigui, anem a projectar metro, anem a projectar ampliacions de tren, ampliacions de metro, ampliacions d'infrastructure, i un cop tenim aquesta infraestructura... No hi ha servei per cobrir tot això. El servei que oferim no és tan bo com la gent espera o no millora tant com un altre servei que es podria haver fet d'una altra manera. O sigui, el que no s'ha de pensar és no hem de preguntar, no hem de demanar metro, no hem de demanar trenvia, no hem de demanar bus. El que hem de demanar és una bona connexió. Temps. Hem de demanar temps. Volem temps. Volem arribar ràpid als llocs. Volem arribar amb un temps coherent, tardant poc més que amb cotxe, o poc més que amb el transport privat. Molta gent estaria disposada a tardar un ters més del temps que tardaria amb la moto o el cotxe, a canvi d'anar amb transport públic, sentat, sense haver de comprar-lo, etcètera. Sí, sense haver de tenir un vehicle. Inclus, tardar un ters més del temps. No estic dient rebaixar el temps, que és el que està fent ara. Si trigues una hora normalment, trigaries una hora i 20. La gent es passaria igualment al transport públic. El problema és que s'enjusen concret i s'enjugues no tant perquè està millor connectada segons quins barris. Segons quins barris, sí. És que els temps de desclassament, en Barcelona potser estan bé, però amb l'entrevàjorat, sí, els temps de desclassament són el doble o el triple que en vehicle privat. Sí, que des d'aquí sent jo, si me'n vull anar a hospitalet, per exemple... Per exemple, és un desastre. Tardes tres, quatre cops més que en vehicle privat. Per tant, no hi vas. Qui va l'usuari que obtiu, que obtiu, que es diu? Qui és aquell que no té més remei, que utilitza el transport públic. Qui va treballar? Que no té vehicle privat. És gent jove, que no té carnet, gent gran que tampoc pot conduir i gent sense recursos, que no té més remei, que no han de transport públic. Llavors, què volem? Dissenyar transport públic per aquesta gent, per aquest sector, per aquest cercle, o volem transport públic per tothom? Des del transport públic. Això és política, llavors. És una decisió política. I s'ha de decidir quin model de mobilitat volem. Des de la vostra organització? Des de la nostra organització, que és de promoció del transport públic, el que nosaltres estem a favor és de la mobilitat sostenible, entenent mobilitat optimitzada, intel·ligent. Això no vol dir que no hi hagi cotxes, prohibir-los, això no vol dir que no hi hagi motos, això no vol dir que hi hagi transport públic i això és el que lluitem. Que sigui... T'he sentit, no? I he anat aixarrades de la seva entitat, i la veritat és que... Sí, perquè és una idea, s'enjust té per evitar, és el poble, és que no deu ser no, poso la mal foc, és el poble amb més transport públic per evitar Catalunya. Tenim una de línies de bus. Som un poble de 15.000 habitants. Equivalent a... per la frugilla. O, digueu, un poblet d'un taman similar. I tenim... que el 157 cada 10 minuts, el 63 cada 12, el LLE 10 cada 20, l'LLE 46 cada 20, el tram baix, el tram baix cada 12, el just metro cada 15, el just tram cada 30. Ja no parlem de l'L 51, l'L 64, l'L 61, l'L 62, o sigui, tots els interurbants. És cert, això que dius, però és també cert que hi ha la sensació d'incomunicació absoluta. Per què? Perquè... L'important és el temps. No és el vehicle, és el temps. I si no tenim un bon temps, o sigui, uns bons temps de recorregut, la gent és com si fossin invisibles a aquestes línies. No les utilitzaran mai. Llavors, què hem de fer? Connectar bé i ràpid. El metro connectaria bé i ràpid? Sí. El problema és que el metro és la solució fàcil per la majoria dels polítics. Per què és la solució fàcil? Perquè la paga la generalitat, i sobretot... Ara ja se'n parlarien, això. Sí, i sobretot dels alcaldes. El paga la generalitat, les arcs municipals no us veuen gaire afectades, i és una solució fàcil per tothom perquè la superfície no la toques. No hi ha la sensació que estàs fent obres. No estàs fent obres, no estàs molestant els veïns, no estàs molestant els comerços, no has de treure espai al cotxe, no has de treure aparcament, no has de fer res. Tot queda igual, sí. Però és que el important no és que quedi igual. L'interessant és modificar la superfície. No que la superfície es quedi igual. L'interessant és aprofitar per fer un transport públic ràpid i eficient, canviant la superfície. Millorant-la. Millorant-la, això mateix. I com es fa això? Això es fa re-urbanitzant. Per exemple, el trambaix, allà per on ha passat, ha millorat espectacularment els carrers per on transita. Si la vinguda de Cornallà desplugues o la vinguda desplugues de Cornallà, que és el mateix, la continuació, abans que passés el tramvia, allò era... Sí, era un camp de patates. Era un camp de patates, estava molt mal urbanitzat, no estava adaptat per mobilitat reduïda, era lleig. Feré una crítica del carril vici desplugues en aquest tram. Sí, ha tingut molts problemes en aquest carril. Però altres ciutats, el trambaix, no s'ha concebut tant com a un canvi de l'urbanisme, sinó com a l'ha volgut posar en calçador, ha volgut posar el tramvia sense molt estar al cotxe. Per on ha passat el tramvia, ha d'haver-hi el cotxe al costat, tot igual que abans, intentant molestar en el mínim el cotxe, excepte Sant Joan d'Espí. Sant Joan d'Espí es va fer un ramal traient bastants carrils i allà sí que va fer una reconversió urbanística important. Va donar al final més qualitat de vida als seus veïns, perquè tenen una zona molt més amplia de vianants, etcètera. Amb menys cotxes. Hi han fet moltes altres ciutats, com Vitoria, com Sevilla, ja no et dic, ja no poso exemples, mai d'Europa, ja no els poso, perquè és com que ens deprimim. Perquè els exemples europeus és com és que són diferents, perdona, no. Estic posant exemples de Sevilla, exemples d'aquí. Han aprofitat el tramvia per reorganitzar totes les zones per on passa. La ciutat de Parla de Madrid és una ciutat del sud de Madrid. Li passava la nacional pel mig del poble, com ens passa Sant Just, era com a Sant Just, carretera amb cotxes i aparcaments, i ho van tallar pel tramvia i ho van fer pedatonal. A Sevilla han fet també molts carrers del centre que passaven cotxes, ara passa el tramvia i aquells carrers són pedatonals. O sigui, hi ha hagut una voluntat d'aprofitar que volem proporcionar un transport públic eficient. I que s'han de fer obres, sí. I que s'han de fer obres per reorganitzar l'entorn. Si no, el que no es pot fer és millorar-ho, però sí millorar-ho. El cotxe ha solucionat... Hem adaptat les ciutats als cotxes durant molts anys, i el que estan fent és intentar treure-li lloc al cotxe en altra cop i tornar a donar la ciutat als ciutadans. Això és molt difícil, perquè no és popular. Per exemple, aquí a Espanya i a Catalunya hi ha lobis de cotxe i de... Sí, sí, jo crec que els vostres principals amics deuen ser el real automòbil club de Catalunya. Això mateix, això mateix. El RAC, tu, a més, com... Sí, sí, el RAC molts cops fa estudis per l'Ajuntament de Barcelona, per la Generalitat. Fa estudis de com hauria de ser la xarxa de busos de Barcelona i dius a veure vosaltres quina és el vostre interès, saps? Vendre busos? Això mateix, vendre busos o tenir els conductors contents? A mi m'interessaria saber, amb tot això que estàvem parlant ara, que és molt sensat tot això que diu el Jordi, m'agradaria saber quin creieu que és el model ideal per Sant Just. A veure, el model ideal per Sant Just és molt difícil, perquè... Però Sant Just té un avantatge, és que tot i ser un poble molt petit, en nombre d'habitants, estem a la carretera de pas. Sí, tota aquests línies de busos interurbants que tenim que són un futiment, l'Ajuntament, aquí, no ha de desembutxar cap un duro, com aquell qui diu, però els ofereixes tot aquest servei als ciutadans. Per què? Pel simple fet, que els anem de pas. I això s'ha d'aprofitar. El que cal a Sant Just són menys línies... De busos, s'entén? Sí, menys línies de busos i més directes, o sigui, per començar, per exemple, a Lela 10, és que és una línia que surt cada 20 minuts, és puntual, si cada 20 minuts és una freqüència perfecta, o sigui, és quasi com el Just Metro. No pot ser que un cop surt de Sant Just comenci a fer de bus de barri per a totes les ciutats per on passa. Això és culpa dels alcaldes. I això és així. Els alcaldes tenen molt poder i volen que tots els busos passin per aquí i per allà, per aquí i per allà. O sigui, hauria d'haver-hi un poder superior, dels que digués, no, aquesta línia de bus està pensada per connectar, metropolitanament, de forma ràpida i eficient, i no pot entrar a fer-te de bus de barri, de bus de barri ja tens uns altres, que ja et connectaran amb aquest més directe. És a dir, la idea és que no cal tenir la parada de la porta de casa, sinó que cal tenir-la suficient a prop com per poder anar a peu... O, si no està a prop, que una altra línia t'agosti. Però sí. El futur de Sant Just, parlant més amb macro, com si diguéssim, des del nostre punt de vista, és que la línia 3, un cop arribi al pont d'esplugues, si s'acaba fent, xapó. Amb això ja ets pluga, si cal. Necessitava, no, el metro? Tampoc, tampoc. Però si arriba fins a esplugues ja ens està bé. Però el que ens és imprescindible és que es faci el ramal d'esplugues a la carretera reial. És un ramal que val 15 milions d'euros, que és res. Són molts pocs diners, perquè es fa una idea... 15 milions d'euros? Si el Barça no es tenia més allà a Suïssa. Podria haver posat ell la línia. Exacte, el ramal que t'ho podia haver fet ell. Perquè es fa una idea, el projecte de la línia 3, el projecte, els papers, de l'ampliació de zona universitària fins a Sanfaliú, perdó, només el projecte ja costava 15 milions d'euros. El projecte. Sense posar cap pedra. Sí, sí, sí. Simplement fer el projecte. O sigui, pagar els tècnics. Pagar els tècnics perquè facin redactin els documents dels projectes executius. Clar, com has de foradar, jo entenc que has de fer moltes... Has de mirar molt el subsol... Sí, sí, de totes formes, aquesta línia 3 es va aprovar d'una forma molt tèrbola perquè fa un recorregut molt estrany, aquesta del PDI, que nosaltres desitgem que mai es construessin tal i com estan aquest paper en el PDI. Perquè és una línia 3 que va solapada tota l'estona amb el tramvia i no li aporta gaire més que el que podria aportar un tramvia ben dissenyat amb el ramal que ens acomentem, etcètera. O sigui, no aporta gaire més. Llavors, la línia 3 costa 3.500 milions d'euros. 3.500 milions d'euros. I el tram 15? El tram 15. Clar, és una diferència. Considereu el mateix. A part, apart els senjors tanks, ens hem d'oblidar de la línia 3. Sí, la línia 3 està molt bé. Però és que... Si utilitzem el tramvia amb el ramal, des de ramles en just, que per cert, abans tindrem la línia 5. Si fem el ramal, el pont d'esplugues encara no haurà arribat a la línia 3. La línia 3 esplugues també tardarà. La línia 3 és de metro. Esplugues tardarà molts anys, no la veurem. Estarà fet abans el ramal. Amb 8 minuts... No la veurem, què vols dir? Jo ho dubto molt. El metro no està tampoc al centre de Sant Just. El metro està arremble amb major. El tramvia està arremble amb carretera, o sigui, a 100 metres. No és que el metro estigui al centre i el tramvia sigui perifèric. Els dos són perifèrics. Un no tant, i l'altra no. Doncs que des de ramles en just, amb carretera, aniríem amb 8 minuts a la parada Ernest Lluc de la línia 5. Què és allà que... La parada Ernest Lluc és una parada que està construïda, però encara no està oberta. O en ara acaben les línies d'autobús 157 i 57. D'aquestes línies volia parlar-ne, perquè és com... Perdoneu, quin és aquesta Ernest Lluc? És allà al costat del Camp del Barça? És a la parada de tramvia. A la parada de tramvia Ernest Lluc? A sota, és allà. Allà hi ha una parada nova, perquè la línia 5, les vies passen just per sota. I entre Coll Blanqui i Pobilla Casas hi ha molta distància. Fem aquesta parada en termitge, perquè així connectarem amb el tramvia i fem un intercambiador allà. Doncs això està fet. I també per les radallades, aquesta parada es raturarà. Quan aquesta parada era primordial, que no s'aturés mai. Aquesta parada ja podria estar construïda. Per què serveix intercambiador? És un intercambiador bàsic. Tu et pots baixar a Pobilla Casas, a Can Rigal... Ara has de baixar a Can Rigal. Ja que faig jo cada matí. Però entenc que això és molt dissuasori per a molta gent. Si baixes ja directe, és més còmode, com ho tenen per exemple a Cornellà. Per exemple. El que faríem és que en 6-7 minuts estem a Ernest Lluc, i allà la majoria de gent no aniria a buscar la línia 3. Per què vols agafar la línia 3? Perquè fa una volta... Per anar a Sants. És la línia blava, ja. Sants estàs amb 15 minuts, sants just, 15 minuts. Vols una passeig de gràcia o gràcia? Et baixes a Diagonal. Correcte, és el que faig jo cada matí. 23 minuts. Temps de trajecte, sants just, Diagonal... El passeig de gràcia, 23 minuts. Després te'n vas... És que trigues en moto. Després te'n vas a la família, a la Sagrera, que hi haurà l'estació de l'Ave també. De canviador de trens important. La línia forta és la línia 5. Jo soc un fan de la línia 5. A part creu a Barcelona d'una forma transversal, superràpida. I connecta amb totes les altres línies. Vols agafar els ferrocarrils? Et baixes a Diagonal, i des de Diagonal ja tiraràs cap a... Tot allò. Imagineu-vos que dius... No vull agafar la línia 5, doncs amb 8 minuts, en comptes de 6, estic a la parada de tram de Vinguda de Chile. Allà agafo la línia 9. La línia 9 estarà construïda, el ramal sud. I podrem anar a l'hospitalet, al Prat i a l'aeroport. Això abans de la línia 3. Després de la línia 9 pararem a la universitària. Allà no volem enllaçar amb la línia 3, perquè no està ben enllaçat. Ens esperem a Palau Reial o a Maria Cristina canviar la línia 3. Ningú agafarà el tram per agafar el metro. La gent agafarà el tram per agafar la línia 5. La gent que vulgui anar a la universitària, o agafarà el tram per anar a la universitària directa, o agafarà el just metro, segons on visqués en just, que l'inirà millor. El ramal de tram via, per l'auremiró, és bàsic, és primordial. Perquè volem temps de viatges, el que us comentava. Quines perspectives hi ha de construcció d'aquest tram que a mi m'has començut, i ara ja no vull metro, ara ja vull trampto. El problema de l'únic pro del ramal aquest, és que es pluga, ha fet una alegació en aquest pla directe. Per què ho volen ells? Ells han dit que ho volen, han accedit, que això és una cosa històrica també, que gràcies a... Perquè no volien ells. Però han accedit, han dit que sí que ho volen, però no ho volen abans que els arribi el metro. Perquè tenen por... Tenen por, suposo, que si arriba el tram, si fan el ramal no facin el metro, és possible, però el que estan fent és sopeditar en el tram via a que no arribi mai, perquè el metro no arribarà mai. O sigui que si això ja està, però supostat, i ens ho estan pagant, no foteu, perquè ells ens facin les obres del tram o no, és que estan fotent no només els seus ciutadans, els que viuen sobretot a la Mallola, i tota la zona, tota la zona més pròxima, han de baixar a Montesplugues, perquè allà hi hauria una parada intermitge a la Mallola. No només estan perjudicant els seus ciutadans, sinó estan perjudicant els ciutadans de Sant Just, els ciutadans de Sant Feliu, els ciutadans de Sant Joan d'Espi, que a Torra Blanca agafarien el tram via. Afecten a moment. Jo he estat al plaer de l'Ajuntament d'Esplugues, en què es deia això i, bàsicament, es venia en plan. Hem aconseguit que arribi el metro a Esplugues, però, a canvi, haurem de tenir el tram via passant pel mig, de carretera a l'Aurea Miró. O sigui, el punt de vista de l'Ajuntament, a l'hora de donar la informació, era aquest. Era aquest. Ells encara creuen que el metro els solucionarà tot. El que cal això, part, és per pensar també en xarxa, no només pensar en anar a Barcelona, sinó en anar a això que diem, a Bàgio Grat i a Catalunya, perquè si fem el ramal per l'Aurea Miró, podem fer que el T2, per exemple, que avui en dia acaba a Sant Martí de l'Erm, continuï el seu recorregut fins a Sant Just. Què és el T2? La T2, la línia de tram via. La línia de tram via que avui en dia fa esplugues, cornella i puja per Sant Joan d'Espí fins a TV3. Doncs això aprofitaria les línies per anar fins a Sant Just. De manera que, de tu i des de Sant Just, tindries dues opcions. És que ens ha portat un mal. De fet, ara que s'acabi el programa, ens sembla que et machacaré. Sembla que farem còpies. Si no t'importa, ho penjarem. Sí, tant. Des de Sant Just, tindries dues opcions. Una, hi ha part cada 8 minuts de freqüència, que està molt bé. És on anem a Barcelona, o a la línia 5, o a Esplugues, o dos, agafem el T2, anem a cornella centre, agafem allà el tren, anem fins i tot a la fonsanta, en 6 minuts, agafem rodalies. Per anar a Plaça Catalunya, aquesta és la combinació més ràpida. I si has d'anar més enllà de Plaça Catalunya, o cap a Martorell, o cap a Vilafranca, sobra un munt de possibilitats. A mi, Jordi, deixes preguntar-te una cosa abans que s'acabi en 6 minuts. I a totes aquestes propostes que ens estàs fent, que ens estàs ensenyant, i que ens ha de fer el que ens vols. Tots els que us heu de dit. Tot això l'Ajuntament és conscient, ho hem parlat, al principi no ens fèiem cas, vam fer una recollida de firmes de Sant Josep Carré, llavors ens van fer més cas, llavors ho van publicar i ho van demanar la Generalitat, i per això es va incloure el per la directora de infraestructures. El Parlament està al dia de tot i ho vol. I per ells és una prioritat. Ara entenen que la línia 3 no és prioritària per al context econòmic. La línia 3 no és prioritatria i metro. Hem de reestructurar la xarxa de busos. Jo, si fos el responsable dels busos interurbans, demà mateix tancaria 8 línies i les referia de nou. No pot ser que estiguin anant busos, fent bus de barri per tot arreu, amb tanta freqüència, i d'espilferrà en diners públics, al final. Jo, de fet, ara anava a aprofitar que, darrerement, m'estic fixant, i veig molts autobusos que van absolutament buits aquí senjurs. És que som al final de moltes línies, també. La qüestió és que per què van buits? Perquè aquestes línies fan recorreguts, tan recargulats que ningú les utilitza. El que s'ha de fer és línies més curtes. Fent les línies més directes, necessites menys autobusos. I, per tant, menys gasolina i menys conductors. Per tant, estalvies diners. El problema és que ara venen retallades i en comptes de canviar recorreguts i per pensar-los més eficientment, que faran és baixar les freqüències. I això és el gran error. És que encara és més ineficient. És més ineficient. L'agafarà menys i recaptarà menys diners. Per tant, perdran més diners. És un cercle viciós. El que hem de fer és, abans d'aquells els retallin, canviar directament el chip. Jo, com això, pregunto. No hi ha uns interessos obscuros darrere que sigui més deficitar i vinguin de empreses privades, bla, bla, bla. Les empreses que gestionen el transport públic són tant les públiques com les privades, perquè les de l'Aire Metropolitana, les de l'MT, són privades, però estan oferint un servei públic. El problema és que són empreses que no tenen gens de risc, si no poden perdre diners. Per tant, tenen molts pocs instantius per tal de millorar i per tal de ser més eficients. Tenen pocs instantius. Ho tenen en uns plecs de clàusules, quan se'ls dona la concessió, que és a molts anys vista, i els plecs són molt antics, i a part són molt poc ambiciosos. Això fa que les companyies, en veritat, al cap i a la fi, es reparteixen el pastís, les diferents companyies que hi ha. Molt copoli. Sí, totalment. Tens a mirar l'eficiència. Totes treballen per cobrir l'expadient i poc més. Hi ha molt poc esperit de millorar. No només s'ajunta això, sinó que també s'ajunta a la política. La política, cada poble et demana la seva parada, el seu canvi de recorregut, i les empreses accedeixen. Llavors és una doble falta, tant política com empresarial. Bé, crec que tenim un problema. Jo m'he quedat amb moltes ganes de preguntar moltes més coses. I com sempre, ens queda curta el programa. Els nous títols, no sé si esteu al corrent que hi poden anar bé. El tema de les bicicletes aquí a Sant Jurs o connexió, per exemple, a la Barcelona. Però no sé si l'hauríem de convidar a una altra plus d'ama per acabar de parlar de molts temes que avui ens hem quedat curts. Et sembla bé venir un altre dia. Tot el que s'ha de dir que d'aquí poc estaràs també a Can Jiquipugui, aquí a Radio Svern, d'aquí poc no sabem el dia, però no sabem què vindrà. Moltes gràcies per haver vingut, Jordi. Un d'altres. Totalment convidant a l'altra roba, Clara. Me l'agradaria veure't en una roba per aquí. També, estic molt contenta. Jordi, un plaer, com sempre. Anem. El capitán. Molt bona nit. Bona nit.