Dijon Bona nit a tots els ullens i les ullens que tenim avui al Rentapeu. Avui, de forma molt excepcional, començo jo, que no puc mai. I vull donar bona nit al Jordi, que un cop més estem altres. Molt bona nit. I vull dir bona nit també al Miquel Martínez, per parlar de reciclatge i de tres temes. Molt bona nit. I també molt bona nit a l'Abrí, que, com sempre, la tenim aquí als comandaments. Bona nit, bona nit. I aviat tornarem a dir bona nit a l'Eduard, que s'incorporarà, com sempre, al minut 10. Com pot, el pobre. Abans de començar, volem recordar també els nostres contactes, per si qualsevol ullena ens vol adreçar un comentari o explicar-nos experiències que tinguin sobre els temes que tractem o sobre qualsevol altra tema que els preocupi, que són el Facebook, que estem al Rentapeus, també estem al Twitter, al Rentapeus, i tenim un mail que és al Rentapeus.radiodesvernarroba.hotmail.es. Molt bé. És increïble que ens us apiguem tot així de bé. Doncs això, si voleu dir qualsevol cosa, esteu convidats a participar, com sempre, a la nostra tertúlia. Recordar, altra vegada que el programa d'avui parlarem sobre el reciclatge i la gestió de residus, podeu preguntar qualsevol tema relacionat sobre això, s'enjust, general, etcètera. I bé, abans d'entrar en el tema, anem a fer un petit repàs de la setmana, que potser la notícia que ha estat estrella i que després ha acabat desenvolupant amb altres notícies, ha sigut, com no, la declaració de sobirania que hi va haver al Parlament el dimecres de la setmana passada, que es va aprovar amb 85 vots a favor, dues abstencions, i ara no sé si recordo malament, 45 vots negatius. Em sembla. Bé. Va ser molt comentat els passos anteriors, les reunions que hi havia en tots els partits polítics, que d'alguna forma hi havia la possibilitat que votessin a favor de la declaració, però, finalment, com ja es veia venir possiblement partits com el PSC, que s'havien sumat a les converses, van decidir votar de forma negativa. No tots els membres del PSC... És un tema molt interessant, perquè, com suposem que tots sabreu, els cinc diputats del PSC, que van decidir sortir de la sala i d'aquesta forma no participar en la votació, han sigut multats amb 400 euros de multa. Em sembla que ho han dit avui, no sé si avui ho veieu, hi ha pèrdua al compte dels dies, però han decidit amoltar-los, no sé com ho sembla a vosaltres, aquest càstig. Personalment, quasi proposaria una col·lecta de cara a poder pagar en aquesta gent d'ascensió que els hem interposat, perquè penso que el vot individual, en qualsevol cas, és important ja tenir en compte. Més enllà, evidentment, de les col·lectivitats de partits. Jo, per fer-te advocat del diable, diré... m'agradaria remarcar que l'opinió del PSC per imposar-los aquesta multa és que han sigut que els diputats han sortit, escollits com amb membres del PSC i, per tant, han de seguir la disciplina de vot, perquè s'espera, això és el que s'espera d'ells, segons diuen. Clar, és que això depèn molt del funcionament orgànic del partit polític, en sí. Jo imagino que amb altres partits, si hagués passat una cosa similar, també s'haurien produït algun tipus d'ascensió, repressària, etcètera. Clar, aquí entra una mica a valorar el tema de... si el partit ha de tenir una línia molt dura, una línia molt clara, si tothom ha de defensar aquella línia, aquí hi ha un altre debat, que és com s'origen aquesta línia, si és que hi ha una cúpula que la decideix, o si realment la decideix tot el partit, o bé, si no, si el partit ha d'estar obert en la pluralitat d'opinions que hi pugui anar dins del propi partit, i, per tant, amb una votació parlamentària, es pugui produir algun tipus de divisió de vots. Jo no sé si els nostres huyens han anat al Parlament de Catalunya a algun cop. Jo hi vaig anar quan estic d'ascències polítiques, ens hi vam fer una visita de col·le, com a qui valzons van portar el Parlament. I me'n recordo que em va sorprendre molt aquest fet, que es votava qualsevol cosa. Són un timbre de fet al Parlament, perquè molts diputats no estan tota la sessió parlamentària. I ara és ara. M'ho rides en llargues, on te dioses, i me'n recordo perfectament que entraven tots, i jo estic segura que molts cops no sabien ni què votaven. Aleshores, el portaveu d'aquell partit se t'acaba i feia amb els dits 1, 2 o 3. Si no m'equivoquo, era 1, 2, no, 3, abstenció. I, aleshores, tot, absolutament tot. Sense saber, en alguns casos, què votaven, feia... Bueno, votaven, allò que se'ls hi deia. Per una banda, jo puc entendre que no pots estar al cas de totes les votacions que hi ha del Parlament, i més si són de temes que no controles. Per una altra banda, amb un tema tan fonamental, com és el de la sobirania, no sé si vosaltres penseu que sí que s'hauria d'aixecar el llibertat de vot. Jo penso que, com comentava l'any, del tema de la individualitat que és important. Jo faria una altra lectura del tema de la defensa del partit socialista, i seria el fet que aquesta gent també referent a votar al seu partit. Tenen la presentació i estic una escuta dintre de l'esperit del partit socialista. Evidentment, hi ha qui pensa que aquesta gent els ha representat d'alguna manera. Llavors, bon, solidificat amb una solidificat, doncs s'ha de funcionar com a col·lectiu, com a partit, però a mi ja és important una cosa, una cosa que s'ha de votar a l'independentisme. Sí, jo també penso que és lícid. Jo, per mi, el que és important és el com es prenen les decisions. Clar, si la decisió ve imposa d'una cúpula, és fàcil que hagis d'acabar votant alguna cosa de qual no estiguis d'acord. Sobretot amb una llei... Amb aquesta declaració, com sabia que anava votant una llei sobre la reforma de, no sé quantos, possiblement la gent voti per inèrcia, perquè realment no s'ho hagi pogut llegir. Però el que dic, el tema important, és com aquell partit decideix la votació. Clar, en el moment en què tens aquesta discrepància i es produeixen aquestes divisions i sancions, suposo que el model de presa de decisions del partit socialista no cabria ser, però és un exemple de democràcia, per dir-ho d'alguna manera. Interna, interna, clar. Un altre comportament molt comentat per a les xarxes socials i a tots els mitjans de comunicació va ser l'actuació de l'escup, que van votar... Tenen, com dius, altres diputats, un va votar a favor i les van abstenir. Cosa que em sembla que tampoc va sortir d'un vot personal, sinó d'una decisió de tot el partit. De fet, ja ho vam avançar aquí dilluns a la setmana passada. És que res, oi, que tenim infiltrat de la CUP. Està molt bé, està molt bé, segur, està molt bé. No, bé, clar. Jo, com a militant, ja sabia com seria aquesta votació, realment, jo soc dels que estic d'acord amb el resultat que va sortir, perquè, diguéssim, que va haver tot un debat durant el dissabte, que va durar la matí tard. Perquè, Jordi, us pots explicar, com és aquesta presa de decisió interna? Bé, això és molt complicat i ocuparia gairebé tot el programa. Però per ser sincer, és ara mateix, des que s'ha entrat al Parlament, una de les primeres coses que s'està fent com a Organització Política és l'intent d'establir un mecanisme efectiu per prendre aquest tipus de decisions. No oblidem que la CUP és una organització municipalista. I assembleària? Bueno, assembleària, però que per nosaltres el nostre àmbit d'actuació principal és el municipi, no el Parlament. Es va decidir entrar al Parlament per un tema estratègic. Però no és una organització que estigui preparada per entrar en un Parlament en el seu moda de funcionament, perquè tampoc, diguéssim, tampoc estem d'acord amb el que és el Parlament, avui en dia, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, jo per mi el que més em va doldre va ser una mica que se'ns acusés de traïció. Jo crec que realment el vot expressava bastant la disparitat d'opinions que hi havia dins de la CUP. I no sé, i penso que el tema de la traïció i les cartes que va enviar l'Assemblea Nacional Catalana portaven un toc que no era adequat tot i que reconec que el paper de l'Assemblea Nacional Catalana és aquest. Vull dir, els depresionats des de l'àmbit popular, social, però crec que es van equivocar una mica amb el toc que van enviar aquestes cartes. Aquesta clàssica, sí, com sigui la declaració subvenció estava aprovada amb els vots a favor de Convergència i Unió, és que republicana i iniciativa per Catalunya Vers. I ara veurem quins passos són els següents que seguirà al govern per fer efectiva aquesta clàssica subvenenista. Clar, jo ara aprofito en primer lloc per dir bona nit, Eduard. Bona nit. I també per dir que després d'aquestes acusacions de traïció que van demà sortir-se amb Francesc Combs i dir és que el següent pas o que segurament es tractaria d'un referèndum no vinculant, on també hi poguéssim votar a joves de 16 a 18 anys, la qual cosa... La qual cosa em sembla perfecta. Ara el tema del nou vinculant, jo li diria al Francesc Combs que ja es va començar a fer el desembre del 2009 i es va anar fent durant tot el 2010. No sé, si aquesta declaració ha de fer tornar enrere un procés, o hauríem d'anar avançant una mica cap endavant. A mi se'n fa difícil sincerament jutjar-ho, perquè tampoc sé molt bé com podríem fer-ho, quin mecanisme podríem seguir per fer una declaració vinculant... una mica al marge de la llei, no objectivament? Jo el que penso és que si no la fas vinculant, hi ha d'alguna maneta per legitimitat. Hi haurà molta gent que si no és vinculant pot no anar a votar perquè li és igual, tant del sí com del no. Si dius que serà vinculant, després ja veuràs com t'ajustes de la llei o no t'hi ajustes. També hi ha un tema de desobediència de civil. Espereu que tenim uns problemes amb els micròfons. Perdó, estem aquí i ja estem aquí jugant, perdó. No és que estigui amb jugant, sinó que no ens sentim. Doncs això que no sé exactament quin és el camí que s'ha de seguir, jo tinc alguna proposta, però crec que el fer un referèndum do vinculant no ajudaria gaire. La declaració de sobiranistes encara no és una proposta ferma, no és definitiu, però crec que dir això a menys de 24 hores de la declaració de sobirania queda una mica tot d'aigualit personalment. Sí, com sigui, estarem molt atents a com evoluciona aquesta declaració sobiranista, però... Els següents passos que es prohibiran, perquè la declaració no crec que evolucioni més. Les conseqüències de la declaració, d'acord. Ractifico. Tinc els portem bé, eh? Em va agafar la foto aquí. Em va agafar l'aigua, sempre va bé. No, sí. Tinc un bo. Bueno, no, i ara, així, abans de passar entre el tema important, res, avui no parlarem tampoc de gaire els més temes d'actualitat. Òbviament, aquesta declaració ha donat, perquè des del govern espanyol les intentin tirar endavant lleis de mercat, així, uniformització de mercat, etcètera. Consequències de tot aquest procés, hi haurà moltes, i cada setmana ho podrem anar aquí comentant. A nivell econòmic no sé si ho notarà gaire millor o gaire pitjor de la setmana passada. Jo no gaire, sincerament. A mi em fa l'impression que és com un got a gota, una gota malària d'aquesta terrible, que cada cop... Que et va caient una, no te n'enteres. A veure si el tenen notícies, obres un diari més aturats. Estem a punt d'arribar els 6 milions al nivell espanyol. Sí, ara fa poc. Les xifres d'atur, correcte. 5 milions, 900 mil. Casi, casi, casi, 6 milions. Ara llegia pel Twitter gent que ja t'ho has d'aprendre que et sent Déu. Parat 6 milions, tindria una recompensa i un premi a les canàries durant una setmana. És realment tràgic. Tràgic, totalment. 6 milions de persones estiguin a d'atur. I que en aquesta situació tan dura que està vivint molts espanyols i per suportat molts catalans, les uniques coses que se sentim són comptes de Suïssa. Aquí, Catalunya, també, gairebé 900 mil, eh? Si jo comentaria per convidar els ciutadans que no facin la crisi, tothom s'està fent totes les coses. Potser haurien de canviar la termina, però el que recordes falta una estapa realment perfecta. De fet, aquí el rentapeu és molts cops odiem, que no sabem fins a quin punt és crisi o mangui és el poder. Crític, segur. O crisi del sistema mateix, oi? Igual és el sistema en general. El sistema és, o sigui, contemple amb les crisis com a part del seu pròpia. Per tant, no seria tan poc exclusiva que estiguéssim en crisi. I per això sempre l'ha d'entendre en convidar gent que ens expliqui el sistema, que ens expliqui coses dels sistemes i com podem mirar aquest sistema. I per això em porta avui el Miki. Bona nit, Miki. Canvies el sistema. Allò dels petits canvis empoderosos del capitenciàm, jo m'ho vaig creure molt en 13 anys. Focabroma, jo estic molt convençut. I, de seguretat, no he sentit ser possible. Perquè la gent que ens escolti, Miquel Martínez, et pots fer una mica de currículum de què vas estudiant i on estàs i què has fet? Perquè hem buscat per Cullipèdia, però no surt. No, no surt. Sí, exacte. A veure, molt ràpidament. Jo ja vaig estudiar química ambiental, que era un cicloformatiu de graus superior. Potser hi ha molta gent que us ho fa amb una llicència. No, és un cicloformatiu de graus superior. I, a partir d'aquí, la veritat és que vaig tenir la sort, perquè ningú les volia fer les pràctiques, en el meu cas, que estudia l'agència de residus de Catalunya, a la qual vaig estar posant perió de pràctiques els mesos que ho respondés. I posteriorment, on em van proposar quedar-me, a treballar dintre de l'agència, com a persona a l'exteriors, potser volia treballar en l'agència de residus, i m'hi vaig tirar uns molts anys. I ha estat una experiència molt positiva. I això té importat. Perquè ens parles de residus i... Em parlarem, em parlarem. I després d'això, quan em van proposar per quedar-me a l'empresa privada, a la qual em porto gaire més temps del que vaig estar procurant a l'administració, ara porto 9 anys, perquè és més que més per a 9 anys. A l'activitat privada més en total, en el tema de la gestió de l'administració, les residus especials que generen les empreses del nostre país de Catalunya i de la resta de l'estat, potser és que acabem marxant-me per m'adre una mica de la situació econòmica que hi ha. I és vellable. És interessant, això. Perquè creus que la gestió dels residus industrials o de grans empreses poden ser un termòmetre de la situació econòmica? No, és un termòmetre, perquè és evident que el procediment es genera en de l'exposició que tenen els companys, i tenen les empreses. És una empresa de partit d'acord de plàstic. I abans d'enjarar, en 10 milions d'anys, ara en produeixen 5, doncs els segurs de vius de mesura. I, evidentment, és la nostra economia que ha aconseguit la resolució dels residus. I hi ha moltes empreses, que ho constrarem molt malament, molt malament. Perquè vosaltres, l'empresa, ho esteu veient, no? Sí. O sigui, el que estem veient, que això és una distribució de la producció de residus, està acompanyat, és evidentment la competència de cada vegada, que és més fort, és més farós, i això, evidentment, porta un panorama una mica... una mica dificult, i, bueno, les empreses, en general, els que han augmentat el farmòmetre, les empreses, les que estan exportant, estan passant més malament. Jo em planteja que si la disminució dels residus no podria ser... generada, perquè les empreses fan sistemes per generar menys, és a dir, la mateixa producció, optimitzar els processos... els processos industrials, per no generar tant, no? Això seria... les empreses menys brutes, amb la mateixa producció? Sí. És evident que per a les empreses, la gestió de les residus és incòstic. Per tant, tot allò que és incòstic, s'intenta minimitzar el mercat institucional. Perquè, evidentment, el que dona beneficis, com deia abans, és tendre a la vostra plàstic, no al residus que genera la derivació de fer el costa plàstic. Llavors, evidentment, tot aquí, el sistema de les indústries pot anar a portar a cada misc i no hi ha automàtiques, per tant, i si no hi ha incòstics, és evident que és benvingut, que és una empresa que fa el sistema de tots i parla amb llimament per a tots els gens generals del territori. Doncs, la gestió de les residus és una força local. Aquest que t'estic enrere. En força local, que la crisi ha acompanyat en moltes empreses i l'aigua de trencar. I això no relaciona amb l'última de la vida sinó amb l'última econòmica. A més, les empreses i els indústries que han fet, i moltes empreses, han fet moltes dificultats, i s'han visat les forces de trencar. per fer l'última col·laboració molt sol·locat. Espero que nosaltres, que el cor sol·locat, extractem amb les empreses, directament, veiem que hi ha certes productes. I per acabar el moment que vam comentar, ara aquest nou cor sol·locat, de indústria privada, què passarà al cor sol·locat? Bona. Espero que continui, i després el cor sol·locat, d'aquí de manera millor. Sí, perdoneu la ironia i la cunyeta, però és una cosa positiva amb tot això de la crisi. Hem reduït els residus. Hem reduït els residus. T'he fet optimista. M'he xagat optimista. Així m'agrada, Jordi. Bé, jo no sé a vosaltres, però quan comencem a parlar del tema reciclatge i gestió de residus, la veritat és que m'espanto. Jo... És un món. Jo no, perquè jo us ho heig de ser sincer, i a mi em pagareu ara mateix. Jo estic decepcionat amb el tema reciclatge a casa. Jo el procuro fer, la meva parella, la meva parella ho procuro fer, però al final acabes fins als sentíssims per donar l'expressió pàbrots del tema reciclatge a casa. El tema del cartonet, ara qui no va, aquí va, aquí no va, al cartó, però el plàstic, aquest plàstic no, aquest és vidre, aquest vidre no va aquí, aquest no... Sí, al final... Ai, ai, ai, ai... L'altre ja ho parlàvem amb la Clara, el Jordi i l'Abrí. Dia, hòstia, això de campanya on vas, escolti, una persona que segur que ens pot ajudar amb el tema de la campanya on vas, on vas, ves tan a casa. Entens? És a mi que és una campanya que els he narrat molts comentaris, i també molts dubtes amb moltes persones. A mi, a mi me'ls ha provocat, sincerament, el tema de la copa de vidre. A mi que t'ho pregunto, aquest residus, aquest reciclatge, així com el Jordi diu que és, que és posa tremular... Bueno, no... És, bàsicament, el món del reciclatge i totes aquelles llegendes, o que almenys en el nou entorn n'he anat sentint, des de... Ei, que en realitat, després, quan no mires, ho he juntat... Jo també he sentit moltes vegades. Jo també he sentit moltes vegades. Primer, després, carraderes, això, això de... Hi ha una empresa, que només és una, i tal... Això, a mi quins pots... Faig una mica un retrocés en el temps. A clarar. El capità que parlàvem abans és evident que les... qualsevol cosa que funciona en aquesta vida, a mi, quan vaig començar a estudiar, el primer que em van dir és, si el reciclatge és viable, és a partir d'aquí una mica més viable. Què vol dir això? Que conec més. Si no conec més, ningú faria això. Com a premís, és molt forta. Bueno, a mi em sembla... És molt real. És molt real. Vull dir qui posa el reciclatge per a algú que no l'hi doni més. Porta-ho a l'experiió mínima i que fem més altres materials. Segurament, el reciclatge, potser que ho recicla per verat. Això no ho podria. Òbviament és així a nivell individual, però l'estat posa diners en coses que no són viable. Sí, precisament d'acord. D'això es tracta el servei públic. En Quartolocals, moltes, moltes de les iniciatives, en quina... Jo dic que en lloc d'una mica d'altres, és evident que les administracions s'empacen. Per què passa que allà, va haver d'estar dins de l'empresa en Quartolocals i en... En Quartolocals, és un bon acció. Amb el tema del Brasil, hem d'adreçar-li que hi hagi un material que sigui el material que hem de tenir en Brasil i aquí el reciclat. Per això, el reciclat és per sempre un païsí entre un bon acció. Aleshores, tenim el sistema local. Evidentment, tots estarem d'acord. El reciclat és una cosa. Una molt bona cosa. Com més i més... És un finalista amb lliçó, i també les pots dir. Jo volia entrar aquí. És una bona cosa, però com estàs estenada? Sí, sí, sí. Tinc una primera pregunta. Com es fa... Com es troba beneficis de reciclat? Com es troba beneficis de reciclat? A nivell... A primer, beneficis medi ambiental. És el que no postes. És una aposta. És una aposta de l'administració, que a nivell individual no posteries. Vaig a posar 10 euros pel medi ambiental. Correcte. A nivell social, sí que estem d'acord amb el medi ambiental que funciona. Els beneficis econòmics, evidentment, a veure, ja n'hem pres aquesta genera al reciclat, i els beneficis estan a propicar aquests productes. Per exemple, pot haver-hi el tema del plàstic, evidentment, de tot el plàstic del reciclat, que és plàstic. A nivell industrial, que ho hagi utilitzat en l'input del pacutisme. I això passa amb el plàstic, fa amb la feballa, fa amb el vidre, fa amb el paper, i amb molts productes amb el que passa. Per tant... Fas-ho com que es font, o el procés que sigui, i et tornes a fabricar. Evidentment, hi ha molt de recorregut per millorar moltes coses, per reciclar molts altres productes a nivell industrial. Et puc dir que els beneficis, segurament, passen perquè hi ha molts més productes que reciclen. Tema d'hidrocarburs, benzines... Olis. Olis vegetals, el tema de disolvents, el que dèiem abans, ferralla, que també se'n genera a nivell industrial, fusta, hi ha molts productes que realment recicla. I el beneficis d'aquí, i aquí el genera, i no em pot treure un profit més enllà de ser un residu, i torna a fabricar productes. I un benefici clar, i és que al mercat es tornen a posar constantment aquests materials de marxa. És un cercle una mica tancat. Que aquest cercle té vissis, segur, que aquest cercle té forats per on s'escapen les coses, segur, i tots són millorables. Però, bueno, jo vull pensar, jo tinc esperança, evidentment, que la gestió de residus municipals és una bona cosa. La matèria orgànica se'n fa compostatge, i vull recordar també que el fet que aquestes coses funcionin depèn una mica de tots. Això segur. Vull dir que els ajuntaments poden tenir responsabilitats, que les administracions poden tenir responsabilitats, però en cadascú a nosaltres fotem la bossa d'escombraries del contenidor, aquella responsabilitat real. Per part de l'administració, quina és la seva responsabilitat fer saber a la gent el com s'ha de fer perquè el sistema funcioni. I aquí entra una mica en la campanya famosa d'en bas on bas. Jo, abans, fins i tot, d'entrar en aquesta polèmica campanya, crec que estaria bé fer una mica allò... un petit esquema de com funciona el tema del reciclatge, qui és qui, qui fa què, i com, i de quina manera. Saps el que et vull dir? Eh, ho pots fer? Ho pots fer? El reciclatge municipal depèn de la responsabilitat dels ajuntaments, dels ensos locals. Per sobre d'això, evidentment, hi ha sistemes integrats de gestió, que li diuen, que, en aquest cas, i vaig enfocar-ho directament amb el tema que ens porta avui, que és el tema de la campanya en bas on bas, els sistemes integrats de gestió el formen, en aquest cas, dues formacions que són ECOEMS i que aquests sistemes integrats el que fan és... Són públics a privats d'aquests? Home, jo et diria que públics, des del punt de... A veure, el formen les empreses, bàsicament envasadores d'aquest país, envasadores com puguin ser de vegudes alimentàries, etcètera, que el que fan és paguen, o sigui, paguen quan fabriquen els envasos, estan pagant perquè hi ha gent uns diners, perquè es pugui fer la recuperació posterior dels envasos, i tot això quan arribes al sistema integrat de gestió a la cúpula del sistema està a l'administració que és l'Agència de residus de Catalunya, en aquest cas. Bàsicament el que comentava del sistema integrat de gestió hi ha uns diners que aquest sistema paga els ensos locals per tenir els contenidors i fer la recollida i la gestió d'aquests posteriors envasos. Perquè després els va bé perquè si tindran material perquè llavors aquests materials una vegada s'ha agregat, s'ha separat el temps per colors, tipologia de plàstic, etcètera, etcètera, llavors els fabricants tornen el que dèiem abans a fondre aquest plàstic per tornar a generar envasos. Jo tinc un dubte ara, a les administracions locals els ajuntaments cobren del sistema integrat de gestió de gestió per tenir aquí els contenidors i després els ciutadans paguen un impòs pel tema de la gestió de residus. Bueno, de recollida es cobraries, bàsicament, sí. I no pot ser que cobrin per dues bandes. El que jo no et sé dir del cert i m'imagino que evidentment els diners que perceben els ajuntaments deu ser una part, en qualsevol cas, perquè penseu que el sistema integrat de gestió en el calde dels envasos el que fan és aportar una quantitat de diners per cobrir la despesa, diguem, de la recollida dels envasos, després recordem de la gestió de residus. En aquest cas, vidre i groc aniran dintre aquest paquet, però hi ha el tema dels banals i a la matèria orgànica, hi ha altres fraccions. M'imagino que el que rep l'ajuntament per part d'Ecombes i Covidrio no cobreix la totalitat de la despesa de la gestió del residus. Les... les deixallaries entren dins d'aquest... dins d'aquest sistema és una bona part. La deixallaria és un servei municipal el qual el ciutadà té accés per poder portar aquelles fraccions que evidentment no passen per la recollida selectiva dins d'Ecomels envasos. Per exemple, la campanya una mica el que et ve a dir és que t'està dient d'una manera molt més dura com ho havia fet quin tipus de residus ha d'anar en el... en el contenidor groc i el que t'està dient és que hi ha moltes fraccions que no són envasos que no els deixis anar allà, sinó per exemple i en altres llocs on poder portar com puguin ser la deixallaria. Aleshores per... per fer un resum. Jo tinc una empresa que faig llaunes de... de la... de la... de la beguda que sigui. La Coloca. Sí, jo per cada... per cada llauna que produeixo pago m'ho invento un cèntim un tant per a aquesta empresa i després em passarà envasos perquè jo pugui generar-ne més. Exacte. Exacte. El que pot ser és que hi hagi diferència entre el que són les empreses envasadores i el que són les empreses que fabriquen pròpiament l'envas. O sigui, hi ha empreses que fabriquen l'envas i empreses que són les envasadores. Per exemple, si a mi s'entren com vidre un got de vidre a casa, aquest vidre no el poden reciclar i el pot reciclar. Sí, la veritat és que... Això és la mentida de l'anunci. Això és la mentida de l'anunci. No, a veure, l'anunci el que t'està dient és que el tipus de residus que ha d'anar en el cas del vidre són les empolles de vidre, però sí que és veritat que la qualitat del vidre, en qualsevol cas, és un material molt més reciclable o complica menys la gestió del vidre que no passa el tema dels envasos. El que vull dir és evident que un got no filla amb vas i un got no amb vas és una cosa que no... Jo sincerament, jo continuaré tirant els gots en el... Potser el tipus de vidre i m'imagino que en altres municipis s'hi han trobat, és que la gent no només llença els gots sinó que llença una finestra, llença... Florescent, bombetes, etc, etc, allà... Un pot de colònies que hi ha molt més colònies. Correcte, això no hi ha... Però pot de colònies, per exemple, sí que és un ambas. És un ambas de vidre. És que vaig molt perduda allò. Però pot de colònies, sí, un got no. Jo ja entenc una finestra no. Vale, però... Correcte, correcte. Penseu que la campanya va dirigir de tothom. Llavors, aquell que se senti que ja sap que una finestra no per aquell no va dirigir la campanya. La campanya va dirigir per la zona que no sap que una finestra no va anar al contenidor. I hi ha molta, eh? De fet, jo, per exemple... I això són dades que té l'agència de residus de Catalunya i que, per tant, estan a la base una mica de tothom. A mi em deien que, per exemple, el conveni que té ecoembes en els sensos locals és que, fins al 30% d'impropis, el sistema l'accepta, com a tal. Estem parlant d'un 30% d'impropis que serien tot allò que no va a d'aquell embàs. Que no va a d'aquell embàs. A l'Ajuntament de Sant Just, perquè us fa una idea, el 2011 van ser 276 tonelades d'embasos que es van recollir i estem al límit del 30%. Van haver-hi 82 tonelades que no eren embàsos, que podien ser aquesta finestra, que no dic que sigui el cas de Sant Just, però la gent igual se li trenca en parabris del cotxe i el deixa en el contenit del vidre. Vull dir, hi ha coses que no hi van. Hi ha coses que no. Hi ha dues raons, bàsicament. Una passaria sempre, una raó tècnica, que la raó tècnica seria... Digue'm, els sistemes de reciclatge estan molt automatitzats. Molt, molt, molt, molt. Fins al punt de que si arriba... Hi ha a l'inici de la línia, però realment el sistema està molt automatitzat. Fins al punt de que, a través de sistemes automàtics, separen colors i tipologies de plàstic. ¿Vale? Què passa si comencem a posar diferents fracs, una pota d'una cadira de plàstic? Clar, tot això tingueu, per cert, que tot això se'n va al rebuig. Perquè el sistema no ho capta com a un embàs. Tot això se'n va al rebuig. Per tant, donem ni una via correcta de gestió. I portem-ho per exemple a la feixallaria. Aquí hi ha alguna conversa que he tingut així de reciclatge sobre la campanya aquesta, en realitat, i ens plantegem l'altre dia de dir, a veure, el sistema de reciclatge està pensat i tens els contenidors, que aquests contenidors, en realitat, valen uns calers, uns calarons, pel que hem sentit en manifestacions seriosos. Però hi ha un pregunto, no seria més barat pregunto, però no seria més barat tirar-ho tot al mateix contenidor, i que aquests sistemes que dius que estan tant automatitzats directament, diguéssim, bueno, aquí i això ja, pregunto, no ho sé. Bueno, jo et diré que si em dius això és que probablement no has agafat mai una bossa d'escombraries d'un contenidor i t'has entratingut a obrir-la. És una cosa que no faig normalment. Jo ho he fet. No, no, jo no la pregunto. Sí, de fet, és una de les preguntes... Realment, si... Hi ha gent que ho fa... Sí, que ha de ser desagradable, evidentment. No, bueno, et dic una cosa, desagradable no és tot allò que generem tots a casa, que en definitivo generem nosaltres, tot allò que hi va per al covil·li d'escombraries, parlo de l'escombreria del rebutx, en qualsevol cas, i en moltes fraccions realment... Per exemple, una fracció que per poder-se reciclar de tenir un punt de... de anar-te d'at, per dir-ho d'alguna manera, d'una manera orgànica. Si a la materia orgànica, que són restes de menjar, i comences a barrejar... paper, vidre, plàstic i tal, doncs evidentment, d'allò no em pots treure absolutament res. Per tant, trobo molt dificultós el fet que realment de tota la matèria... Realment seria un gasol. Els barregers, sí. No crec que evidentment poguéssir que hi hagués capacitat de separar totes les fraccions. La primera meleucina, que la màquina pugui destriar plàstic per color, i en següent la línia de lo que diu Ledo. I no em pugui destriar si és matall o plàstic, i anar-ho tirant com per vi es diferents. El tema de la separació dels plàstics, o sigui, cada plàstic té... evidentment el color, és una tècnica molt... molt particular, però per exemple, els plàstics per si el pet, el dalt, el tot densitat, baixar densitat, ni en varios tenen pesos diferents. I la separació és tan mecànica, ho fa una màquina, però va per bufadors. Depèn de l'impulsió d'aire que tu li dones, llavors saltam un contenidor o un altre, perquè el pes específic del plàstic és diferent en un cas o en un altre. Un dubte que jo tinc, des de la ignorància, és molt diferent el material que pugui estar fet un embàs de plàstic, el que pugui estar fet, per exemple, una cadira de plàstic? No, no tant... Sí que et dic que, per exemple, els plàstics s'han de separar, cada plàstic... O sigui, no es poden fusionar tots els plàstics, perquè no tenen les mateixes característiques. Per tant, el polia té la S de gestionar per una banda, el polies tiren per una altra, les altes densitats per una altra banda, les baixes densitats, vull dir, cada escut té la seva gestió. Clar, que tu comentes segurament seria viable si el sistema fos un altre. Nosaltres aquí tenim un sistema organitzat. Llavors... Potser fins ara, o històricament, s'ha d'anar al contenedor groc, el que ens havien explicat és que allà hi podien anar els plàstics. Quina és la diferència entre aquella campanya i la campanya que tenim actualment? Que actualment estan dient exactament què és el que pot anar, i realment el sistema està muntat per la gestió d'envasos lleugers. Envasos lleugers, que no només és plàstic per al contenedor, tu li preguntes a qualsevol nen, i aquest contenedor que hi va, ja et diuen els plàstics, però realment el contenedor groc són les metàlices. Hi ha una estatunyina, i va al plàstic, i va tota tipologia de... Les llaunes, les llaunes... De vegades van tots els matariats, hi ha diversos matariats. El que passa és que no us passa a vosaltres, no associeu el contenedor groc als plàstics. És molt generalitzat, això. Sí, el que passa és que al final... No el pensava tan bé com a llauna. Sí, però he sentit que la llauna de tunyina sempre l'havia estirat tot d'aquella metàlica. I tu sabies que el llauna era plàstic, per exemple, el contenedor groc. Per exemple. I en Quartzo Volcà sí que el que deies de la pota de la cadira probablement es pugui reciclar, però el sistema està muntat per la gestió d'en basos lleugers. Ara bé, si ens hem de plantejar un altre sistema, és un altre debat. És un altre debat. En el sentit d'aquí, per exemple, avui em comentaven que, evidentment, hi ha altres tipus de gestions. A Alemanya tenen el que li diuen, en Quartzo Volcà, el contenedor groc, i va parar tot allò de plàstic, que diràs de plàstic, tot tipus de coses, però s'aparen el que li diuen que té més valor afegit com a residu, que passen a ser les llaunes, els brics, els en basos, tot això, ho aparten i ho gestionen a part. El que passa és que tenen una forma de recollir que és aquelles màquines que tu vas, portes la màquina i et tornen uns diners. Correcte. Volia preguntar sobre aquest sistema, i els sistemes d'aquests, jo què sé per preguntar-se, però l'ha de tornar a l'en bas. Expliquem-ho per si alguno ja no ho sap, a països com a Alemanya. Aquí és feia. Aquí és feia. Els cascos a les ampolles. Allí et portaves l'ampolla i te'n donaven un altre plena. I tornaven diners, si tornaves i no te n'endulles. Sí, com sigui a Alemanya i als països l'imagino. Tu, per exemple, recolltes llaunes buides a casa teva i quan vas al súper a comprar llaunes o a coles, el que sigui, tu tornes a les llaunes i et tornen uns diners. I, de fet, suposo que us heu fixat molt en països com a Alemanya, hi ha gent pobre, més o menys, que és dedicar a recollir llaunes, perquè sí, després poden canviar-ho per diners. Bueno, a Alemanya, i aquí em sembla, no sé si heu fixat, però hi ha molta gent que va amb carritos de súper que van amb xatarra. Deu anar pel mateix estil. De fet, a Barcelona, per exemple, i això no és que ho digui jo, perquè tingui informació, sinó que s'ha parlat als diaris durant molts mesos enrere, el fet que l'Ajuntament de Barcelona estava preocupat, i és més, no només l'Ajuntament de Barcelona, sinó la concessió que tenia a la recollida perquè dintre del paquet o del contracte que tenia l'Ajuntament amb la concessió que recollia les escombraries hi ha el que se li diu residus que tenen valor afegit, com per exemple el que diem el paper. Què passa, que en el contracte s'estableix que l'Ajuntament pagarà tant per la recollida a la concessió X la que sigui, però clar, es desconta, per exemple, que el paper, com a tal, té valor en el mercat. Llavors, clar, tots aquells contenidors que recollien de paper l'empresa concessionari guanya uns diners. L'Ajuntament doncs pacta i diu que et pagarà tant menys perquè aquí a Barcelona recoll molt de paper. Què passa amb la gent que va amb els carritors buida en els contenidors i fan negociar ells? Per tant, la concessionària que té la recollida de les escombraries es troba que quan va recollir els contenidors es troben els de la bossa, els de la brossa, o el del rebuig ple, però el del paper i el plàstic i el vidre que tenen un valor afegit, això de les empreses concessionaris i va sortir a les notícies fa uns cert temps. El que dèiem d'Alemanya, quan tu vas a tornar, quan treus del circuit tots aquells envasos que tenen un valor afegit i els tornes a la botiga, els tornes tal, bueno, a tu et tornen uns calés per aquell envàs que té valor. Ara bé, també tenen contenidors. A Alemanya tenen contenidors, el que passa és que llavors en els contenidors hi recollien totes aquestes fraccions, i la campanya envàs on vas t'està dient que no els hi piquis. Que els portis a la deixallaria. Correcte, el que passa és que el sistema que tenen a Alemanya no és exclusiu de tenir contenidors. És a dir, no és que tinguin aquest sistema de portar a l'envas i a tu et paguen, sinó que a més a més tenen els contenidors i aquí hi ha molta gent que el que es planteja és que tenia aquest sistema implantat també implicaria més costos. Perquè tindries per una banda el tema de poder tornar a envàs o i tal, i tenir contenidors posats a la via pública. Tornar una mica també el nostre model, una mica, així per criticar-lo. Crec que... No, i tant. Sembla bé per pensar-lo una altra cop. No, i crec que està molt pensat al voltant dels envasos. Òbviament, no tot el que consumim i generem de residus són envasos. No tothom tenim l'àvit d'anar a la deixallaria deixar els trastos que no són envasos i, per tant, crec que és un sistema que realment no acaba de complir tot l'objectiu del reciclatge i, a més a més, crec que està massa encaminat en un tema empresarial. Al cap i a la fi, a darrere són les empreses que ja fan rodar la roda. Tot el que quedi fora d'això ja no és... Viable. Econòmicament viable. Correcte. És que, bàsicament, pensem oferidament. La societat que ens envolta realment és lo econòmicament viable. Res, evidentment, després ens podem plantejar si realment les persones tenim aquell cor que tots tenim i realment podem fer coses sense ànims de lucre. Altruísticament. És evident que sí, però no i les administracions cada vegada demostren que, evidentment, han de tirar endavant serveis que moltes vegades costen molts diners i costen molts diners al ciutadà. Penseu i us donaré una dada, perquè també me la donaven i en qualsevol cas és curiosa, el sistema integrat de gestió paga els ajuntaments, els diners que us comentava abans. Aquests diners estan sopatitats a no superar aquest 30% que comentàvem abans, que repeteixo que l'Ajuntament ha de ser el que ens dius si estem en el 29% 29,06% Doncs la juguem tots, una mica, perquè en definitiva el que vull dir... Em vas, em vas. No sabem què ens està sentint. Ja ho saps. En qualsevol cas, els diners aquests que es perceben del sistema integrat de gestió és sempre i quan no superem el 30%. Si superem aquesta quota del 30%, els diners que el sistema integrat de gestió entrega a l'Ajuntament es deixen just, passa per ser un fixe, un variable i un plus. Si superem, i repeteixo que estan en el 29,06%, en qualsevol cas, si superem aquest 30%, perdem aquell plus econòmic. I també hi ha una regressió per tants punts com superes aquest 30%, tants diners menys que arrem l'Ajuntament de Sant Just. Si superem que tots hi podem fer alguna cosa. La campanya t'agradarà o no t'agradarà? Però això és una realitat. Si tu continues tirant en el contenidor groc aquella fracció que no hi toca, va endatriment del benefici de tots. Sobretot de la butxaca. De la butxaca... Evidentment a l'ambient. Sí, m'imagino. Hi ha altres esferes, doncs evidentment a tots. Digues clara. Endavant, Jordi. A més a més, és com un cercle visiós, perquè... aquests que tenen muntat aquesta forma de gestió del reciclatge, a més a més ja paguen certs diners en l'Ajuntament, que a la vegada, a l'hora de revertir o fer un canvi de sistema, la cosa es complica. M'imagino que al final evidentment són decisions que vull pensar. Vull pensar que quan es plantejen i es prenen va en benefici de tots. Si més no, vull pensar-ho. Tots volem pensar? Sí, perquè jo vull dormir aquesta nit. Per tant, jo vull pensar això. D'altra banda, si penséssim o fòssim o penséssim que això no és així, realment... Bé, difícilment, com deia, podríem dormir. Podríem dormir a les nits. És evident que si el sistema de canviar o s'ha de fer d'una altra manera, estem parlant d'un altre debat. Alemània va prendre la decisió de fer el seu sistema. O sigui, si a Alemània ens podíem reunir amb gent, que és assèptica en el sistema que tenen implantat. Repeteixo que no crec que hi hagi un sistema perfecte, però sí que hi ha un sistema en el que d'alguna manera tots hi podem fer. Sí, tots hi podem fer. D'alguna manera... Ara, quan m'han donat la dada aquesta, penso, si al meu ajuntament ha de rebre menys diners per aplicar-ho a la gestió dels residus, jo no hi tornaré a llançar certes... No ho sé, la que dirà Plàstic, no la tornaré a llançar. I sí ho he fet. Perdó, Clara, toca. Gràcies. És que ja m'ostava allà, que no ho podia... Jo volia comentar un parell de coses. Una, si et sembla senzill que la gent va així a la deixelleria a tirar totes aquelles coses que no van al contenidor groc, perquè jo crec que hi ha molta gent... Aquí se'n justi que tenim clau, però a Barcelona trobo que molta gent no sabem ni on ha estat la deixelleria. I una altra cosa que et volia preguntar és que a Barcelona hi ha aquests punts verds, on, per exemple, hi pots tirar l'oli, i a canvi, amb una tarjeta que hi ha, et desconten una part de la factura de l'aigua. Bueno, això són insistits. També és olilitros del llit de ciclis, menys et cobren d'aigua. I et volia preguntar per aquestes dues coses, per la deixelleria i per la possibilitat d'un retorn econòmic. El tema de la deixelleria, en qualsevol cas, jo crec que no és fàcil l'ús de la deixelleria, però no és fàcil perquè tots portem uns ritmes de vegades una mica complicats. Jo et diré el meu secret. Jo, quan hi vaig, hi vaig al diumenge i ho deixo a la porta de la deixelleria. Jo també ho he fet. Correcte. Segurament la deixelleria té un horari durant la... I anem amb cotxe, i anem amb cotxe. Clar, és que a la deixelleria a la deixelleria... De totes maneres, ojo, anem per part. Jo, amb això que estic dient, no convido a la gent, ni molt menys, per favor. Ho podeu pel diumenge, que no passa res. Si dilluns al matí a la deixelleria es troben una muntanya, a la deixelleria de la porta, tots a buscar el Viquel. Ja no he vist que aquí s'enjust. Té res a convidar-me. En qualsevol cas, evidentment, la deixelleria intenta tenir un horari i entenc el més ampla possible, perquè la gent pugui anar de la manera més còmode possible. Fins i tot, el dissabte, el dissabte el cap de setmana, està obert. Està oberta. També és veritat que hi ha un punt de recollida redera al mercat, per moltes de les fraccions. No sé si això ho sabíeu. De tots els mercats? No, d'exèngius tenim un punt de recollida on està el Kios davant. De fet, on està el Val de Val del Milenari, allà al costat, hi ha un punt de recollida, i allà s'hi recollirà contenidors. Correcte, ja s'hi recolli oli, s'hi recolli fraccions, amb basos, electrodomèstics... Què no havia pensat que era del bar? No sé per què sempre li havia pensat que era del bar. Doncs no. És un punt de recollida, el qual no només. Per això que deies, per exemple, el cotxe, hi ha un punt de recollida dels residus municipals en qualsevol casa, al centre del municipi. Per tant, llenço una llança a favor de l'Ajuntament, doncs que realment no només hi ha la deixallaria, sinó que hi ha aquest altre... És compensat. Sí, suposo que l'alcalde em perdonarà l'alcalde i menjar la deixallaria. Però bueno, hi ha un altre punt de recollida. Amb això que comentaves del tema de l'Òlia a Barcelona, realment he de confessar que jo no coneixia la iniciativa aquesta com a tal, però entenc que són iniciatives municipals que a cada ajuntament busquen la fórmula, una mica perquè els seus ciutadans cobrin la gestió dels residus. Home, seria plantesable, no? Sí, en què tenim un 30% estem al bord de ja... Bueno, amb el tema dels envasos, això. Sí, a l'Òlia no afecta. A l'Òlia, en aquell cas, no afectaria. Ara també, bé, ve que queda poca estona, però és una pregunta molt ràpida. És una pregunta, potser, una mica complicada. M'agradaria veure si saps una mica i podries explicar el tema del model porta-porta com funciona. I si no està ficat amb ecoembes i ecovidrios. I si no està ficat amb ecoembes i ecoembes i ecovidrios. Realment, la informació que et podria donar és bastant... Bueno, no m'agradaria caure en l'error de desinformar, és que és més que informar. Sí que és un sistema... Jo recordo, quan jo treballava a l'agència de residus, jo no estava en el departament pròpiament de residus municipals, però en el dia a dia et vas enterant de coses. I el tema del porta-porta passa per ser una recollida que pot funcionar en certs municipis, o certs núcleis de població, on potser la població és més casa o familiar. Vull dir, s'ha de mirar i s'ha d'estudiar molt bé quina és la realitat de cada municipi per poder aplicar aquelles recollides que poden complir una mica amb la necessitat del municipi. Perquè el porta-porta, jo pel que recordo, hi havia... o funcionava de la manera que tu deien dilluns paper, dimarts orgànica, dimercrestal. Llavors, bueno, hi ha molts... molts aficionats, aquest tipus de recollida, hi ha molts detractors en el sentit d'agostràs. Si jo arribo a casa i dilluns he de llançar el paper, ja arribo tard, m'he de menjar el paper fins a la setmana següent, perquè no tinc possibilitat de llançar-ho. Clar, això ho dius amb el paper i no hi ha cap problema. Però això ho dius amb la matèria orgànica i en ple més de gos i... Potser la història és una mica... Passem més sovint la matèria orgànica, que al cap i a la fi també és el tipus de residu que genera més i que més pesa. Sí, sí, en qualsevol cas també parla per peïda de gradació del residu en sí, de la matèria orgànica. Però entenc que, bueno, que és una alternativa molt positiva i molt correcta de cara a certs nuclis urbans. Jo penso que no és una recollida que funciona sincerament en el centre de Sant Just. Ara, jo, per exemple, no sé si estic mal informat. M'ho vam comentar amb una associació ecologista, que, per exemple, San Francisco, ciutat d'Estats Units, funciona amb aquest tipus de sistema i és una ciutat de... no sé quants habitants... No t'ho negaré, no ho sé. La veritat és que ha desconect la realitat, però, bueno, en qualsevol cas, sí que s'ha d'estudiar molt bé el nucli urbà per qual aplicar el tema el porta-a-porta, que jo penso que és un sistema molt vàlid com qualsevol altre. I l'altra pregunta que anem a lligada, amb el porta-a-porta, a darrere també hi ha ecoembes o... És un desconec, la veritat. M'imagino que evidentment ecoembes, en definitiva, és el sistema integrat de gestió per al tema de la recollida d'envasos lleugers. L'úal entén cap a qualsevol de les fórmules que s'apliqui a nivell municipal, ecoembes i ecovidrio estan darrere. Vull dir, són el sistema integrat de gestió per aquest eco de radidos. Per tant, jo entenc que sí, des del coneixement ho dic. Però jo penso que sí. Tinc una sorpresa per vosaltres. Estem parlant de la campanya. Anem a escoltar la Pedro a la versió... A la versió renta peus. La versió renta peus que no és nostre, s'ha de dir, és evidentment d'un programa bastant conegut, però que és fantàstica. A veure si ens la pots posar a brir. Digues el programa. A la l'escoltareu. A veure, supleix. És que queda un minutet, hauria posat aquesta mini-final mentre l'Abril ens el posa de Mickey. El tren. No, que no. Aquesta és l'original. Aquesta és l'original. A veure si podem trobar el segon. I si no és el recomano, que us buscava el YouTube, el de l'APM. No sé si l'heu escoltat. A veure si tenim temps de vantar a acabar. Que quedem un minutet per acabar. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. andsek. Igualment, se'ns ha fet curta i encara han quedat temes pendents. A veure, atenció. Que sí que el tenim, em sembla. A la presó. Carai, tu et fots cavall, presó i avall. Oh, manifestant, a presó vas i tant. Però tu, tu corrupte ets, però en política estàs, i si en política estàs, tu on vas? Encara que siguis corrupte, política a presó no hi aniràs. Encara que sempre me'l versim, si el tio sinyaqui no hi anirà. Oh, manifestant, a presó vas i tant.