Mare meva... D'endemà, ... Bon aviat. Hola, seríals. La versió que estem aquí el nit com veniu, que abans de res, saluda la Clara. Bona nit, què tal Jordi? Molt bé, aquí estem al trocup. Bona nit, Vri. Bona nit, bona nit. Bona nit. I el convidat que tenim avui, que ve en Sant Anànd qualitat de ciutadà, de militant, de regidor, té tres berrets que pots anar triant. Com més et convinc, és molt fort. Ho faré, ho faré, gràcies. Moltes gràcies per venir aquí al programa als rentapeus, i bé, per començar tenim temes estrella des de no fa dies, no fa setmanes, no fa mesos, fa anys, fa decenes d'anys, i bàsicament avui estem aquí una mica amb el tema de la corrupció. Si us dic corrupció, quins casos us venen al cap? Hi ha tants, no? Que a vegades és difícil triar, però tenim així de màxima actualitat tenim el tema de les ITVs, dones ITVs. No d'avui mateix, però avui hi ha hagut una notícia. Una gran notícia, que a més tenim el cas Pallarols, tenim el cas Varsenes, tenim... Caspalau. Caspalau. És una mica un dels trobats per no treure bé. Casmarcuri, Palmarena, E-Marsa... El que santa Coloma, no com es deia, oi? Sí. És la gran nete, és veritat, ui... Han aconseguit que ho volíem. Hi ha tants. Pretòria l'hem dit, l'Ordangarín... L'Ordangarín, com es diu el Nos, o no sé com es diu el Cas, oi? Bé, en fi podríem estar... Com ben repartidets, per tota la geografia catalana i espanyola. Sí, de fet avui he posat el Google mapa corrupció a Espanya i hi havia un mapa interactiu 2.0 a la wet de la venguàrdia, i allò la corrupció a cada un dels territoris amb els partits correspondents que estaven desenvolupant aquesta acció. Sembla a vegades que no és només cosa d'un o altre color, sinó que tots estan una mica en cada zona, en cada partit polític. Sembla que va a casa i es fa els seus propers sobres. Sí, parlant de sobres, i potser entrem a parlar del cas més recent, a part de l'ITV i de la notícia d'avui, que seria el cas Parcenes. Com ara has dit sobres, recordo, no sé si us veu fixats si sou molt del Facebook o no, però la setmana passada a la pàgina wet del Facebook del Partit Popular va quedar col·lapsada de sobres que els enviaven. No sé si us veu veure't. Va ser un disc a la Guàrdia, al fin i tot. Imagina't. Com els nostres uents suposo que sabran, el país va destapar la setmana passada una suposada, diríem suposada tota l'estona o ja... Bueno, de moment... Com que no en sortirà suposada tota l'estona, deixem clar que de moment no acusem a ningú fins que no es demostri... o fins que no quedi indultat. Deixem-ho una mica així. Per govern, no torno. Doncs això va haver aquesta publicació de la contabilitat. I us haig de dir que aquella mateixa tarda es va organitzar una caçalola de totes les ciutats de Barcelona. I em va sorprendre una mica perquè és cert que les xarxes no van plena. Jo soc molt aficionada al Twitter. Tothom estava caixant, s'ha de reivindicar que aquests polítics havien de ser nets i caixants una mica del PP. I després vaig anar allà i hi havia 150 persones. I vaig pensar, ja hi som. Vull dir, ja hi som un altre cop que les gent es queixa molt per les xarxes i després parlen poc. Tenim aquí, perdoneu que interrompim el meu propi discurs, però tenim l'Edo que acaba d'arribar. Hola bona nit. Aquí no té cascos, perquè... No sé si se'n sembla bé. Sí, se'n sembla. Sí? Doncs ja està, ja, solucionat. No hi ha cascos, no passa res. Que problema. La que veig, com sempre, de tinta, detallets, que ens porten uns cascos. Que tal, nois, com esteu? Bé, bueno, puteja, ets enfadat, no sé què vols que et digui. Vull comentar què està parlant. De moment de sobres. Sobres. Quantos amigos tenemos sin sobres y con sobres. El que sembla clar és que és real, aquesta condabilitat bé d'alguns partits i aquesta falta de control dels diners que ens reinsurten. Jo crec que totes les maneres s'ha focalitzat molt en el tema dels diners, perquè realment és molt cridener que hi hagi un partit polític que generi aquestes milionades que tinguin... Perdó, perdó. Partit polític majoritàriament, és? Sí, sí, absoluta, per més intri. Però jo crec que també hi ha un tema que s'hauria posat a la taula, que és que potser els diners són per vehicle. El que hi ha hagut aquí són uns grups de poder que formen part d'aquesta oligarquia de 30, 40 empreses, que a través dels diners el que feien era segrestar la democràcia. Feien que una gent en el Parlament que tenia un seguidor de vots, que una sèrie de gent que està en el Parlament i que pot decidir sobre grans coses, i tot en el govern, doncs deixi de pensar en l'interès general i pensien en l'interès d'aquestes oligarquies. S'estavareixen una sèrie d'amistats, una sèrie de favors, una sèrie de reciprocitats, una sèrie d'entrada i sortida, un cop tu deixes el govern, que pots incorporar-te a les empreses. Per tant, més enllà dels diners, que és un escàndol, també hi ha aquesta consideració de la qualitat democràtica del nostre país. Que potser és més escandalós, no? Segurament és més greu i molt escandalós, també. Clar, i a més a més, això que tu dius, que no només són els diners, sinó que moltes vegades són els diners d'aquestes oligarquies. Ja sabem que estan dirigint també grans empreses i, normalment, qui acaba tenint algun tracte de favor en forma de llei, en forma de recalificació d'algun terreny, en forma del que sigui, acaben sent aquestes empreses, que després, si comences a tirar fills a lligar una mica, veus que gairebé tothom es coneix, tant els que estan governant com els que estan a l'empresa i que fins i tot comparteixen cognoms i coses d'aquestes, que la corrupció realment es dona més enllà dels sobres, sinó que arriben molts altres àmbits, com tu dius. Clar, hi ha part, també, que aquests últims dies ha sonat molt aquella pel·lícula de l'escopeta nacional, el típic trobada de caceria dels ministres, que reuneixen, s'expliquen projectes, em manda copes, i hi surten allà amb contractes molt milionaris. Doncs no la sensació a la gent que amb el seu vot ja no decideix ni polítiques, ni grans eixos estratègics per fer no sé què, sinó que acaba votant a una gent que és absolutament feble davant de les pressions d'aquest món, i que, a més a més, es deixa fascinar pel món del poder, dels regals, dels amics, de tot això. T'he de sortir un article a l'hora, en aquest món, que ara deies tu, de deixar-se fascinar per aquestes companyes, i parlaven precisament del Várcenes i el Casnos, el... si m'ajudeu. No, el soci, aquest que està enviant els emails. Sí, no me'n recordo, ara. Bé, aquesta gent que parla d'això, bàsicament que... Un article molt interessant, de l'Eldimenge, que parlava d'això, que aquesta gent realment s'està enfadada perquè han deixat d'anar a aquestes convencions, han deixat de poder-se relacionar amb certa gent a l'hora de sopar, de festes... Ja no és pels calés, o per això, sinó perquè, simplement, els ànecs clos, que és el... amb aquest poder que tenien a les seves mans, del Várcenes, d'una seva lliberteta, com els sociats nous, que ara no me'n recordo, com es diu, amb els emails, amb aquest poder, han pogut ser, no?, aquest... aquest pols. No sé fins a quin punt això no seria legislable, i prohibible, és a dir, jo no... Les llibertetes, ho has dit? No, vull dir prohibir les amistats entre persones individuals, però jo crec que sí, per exemple, si ha sigut ministra d'una àrea concreta, i durant 4, 8 anys, has legislat sobre una àrea concreta, perquè no se't pot batar a l'entrada de l'empresa privada durant x anys, en aquest mateix sector. En principi, això està com a llei, als anys. En principi, no ho sé. Jo crec que no, i un cas clar és l'esperança guirre, no?, i ara mateix ha entrat en un cinc tang bastant important. Possiblement gràcies també als favors que... I en de Quindós és un ex treballador de Goldman Sachs, no?, vull dir que tot plegat té una sensació que estem com segrestats, que realment hi ha com una espècie d'estatus quo, no?, que a més a més es troba absolutament còmode en aquest bipartidisme, perquè vulguis que no... Si no són uns són altres, sí. Fins i tot vaig... Hi havia una sèrie de reportatys que parlàvem de com aquestes classes oligàrquiques van estar fomentant el bipartidisme a Espanya des d'un primer moment, i segurament la que la gent li fa més ongunia és veure que la seva acció, que els seus interessos no estan suficientment representats, quan haurien de ser realment això, i aquesta és segurament el gran tema que tenim a taula, com podem fer que realment allò que és l'interès general, de comú arribi en els grans punts de decisió que desemganyem-nos. Ara com ara estan a Madrid i en els ministeris, en temes d'infrastructures, economia, treball... De fet, abans ho comentaves i una mica el començar, i de fet ho vam comentar també la setmana passada, el fet de posar per sobre de l'interès general, l'interès personal, i una mica el que em fa pensar, i que també ho vaig comentar com a valoració personal meva, és el fet que s'han de crear mecanismes, òbviament ara no hi ha els mecanismes suficients, vull dir és evident, tenim casos de corrupció a tot arreu, però aquí hi ha un problema, que per mi és sistemàtic i és que ara mateix, mentre hi hagi algun poder que estigui per sobre, el poder polític és el poder econòmic, la corrupció sempre seguirà existint, per molt que creiem mecanismes i que s'han de crear, però ara mateix jo crec que el principal problema és aquest, que hi ha un poder per sobre el poder polític, en tenint la política com la capacitat de decisió conjunta que per l'interès comú. Què passa és que hi ha un descredit amb els partits polítics, perquè ara, per exemple, parlaven d'aquesta llei de transparència que volen pacte PP i PSOE, i hi ha la sensació que la gent no ens ho creiem gens, que estan parlant d'una llei de transparència i les mateixes persones que a l'instant després estan deixant-se sobornar o sobornant per la seva banda, i és un descredit absolut, perquè és difícil de pensar que aquesta gent realment l'existerarà en contra dels seus interessos, que ara mateix estan molt vinculats al poder econòmic, obviament. No, i que sempre podràs comprar la voluntat d'algú, no totes les persones se'ls pot comprar la voluntat, obviament, per això estem aquí, i bàsicament crec que la gran majoria no, però hi ha gent que se li compra la voluntat, i mentre hi hagi algú que pugui comprar voluntat... És una cosa que sembla molt curiosit, dins dels partits, tu, Lluís, em pots ajudar una mica, això d'aquí al final sempre són els de dalt del partit, em refereixo perquè dins dels partits hi ha molt tipus de gent. Sí que és veritat que si hi ha gent del PP, que seran com seran, però... són bona gent. Aquí vam tenir el regidor de l'Òscar Babaniki, explicar-nos i parlar-nos d'altres, i a veure, jo no em veig a l'Òscar, no ho sé, perquè no ho conec, però no crec que arribés aquest estatus de dalt de tot per poder-se deixar manipular, o al final sempre sembla que signa la cúpula de dalt, que són els corruptes, no? Com és que aquesta gent arriba a aquesta posició dins d'un partit? Hi ha el cas per curi, no cal arribar tan amunt, la corrupció es pot produir a nivell de municipi, de moment se'n just sembla que s'escapa. Esperem, toca fusta. Sí, de moment sí. Oye, que aquí hi ha dos temes, però per una banda pensa que quan una persona arriba a la cúpula directiva d'un partit polític, no anirà bé local, que ens acabem en un bar, sinó en una cúpula de dalt, només perquè aquesta persona ha estat donant molts anys en el partit, ha treballat amb entorns molt de partit, llavors pot ser que arribi a tenir una imatge distorsionada en el qual el ve del partit, el ve de la seva organització, el ve del seu club, el ve del seu grup de mix, també, no? Perquè... Que va llençar el seu món. Focalitzes excessivament la teva acció en els interessos, el que tu consideres que és el teu partit, i llavors has de ser-te tan imòclar que t'has d'estar en els interessos generals a través d'una eina que és el teu partit, que ha canviat la fi, dita l'obèstia, és sistematitzar d'una manera més o menys interpretable el que un conjunt de gent opina, així, en aquesta l'obèstia. Per altra banda, sí que és veritat que allà, en aquest país, sempre s'ha vist, o estem com molt assumit, que l'administració té una gran marge de discrecionalitat, el que hi ha de la meva, mirar-te la meva. Escolta, tu i jo ens hem d'entendre, eh, per aquestes coses. Això és una cosa que és d'una tradició de segonament d'una administració franquista ja de molts anys, i que la democràcia no l'ha segut transformar. Moltes vegades, fer entendre en aquest mateix ajuntament que les coses no són discrecionals, sinó que són fruit d'una dinàmica i que han de ser regulacions transparents amb unes puntuacions i tot això, pot arribar a generar grans temes, no? El fet de que troc el regidor... Escolta, tu regla'm això en el següent, els regidors van allà els tecnis, com ho fem, això? Això no és corrupció ni molt menys, però de nota d'aquesta administració que tenim, aquest sistema que ens hem dotat, és per segur per als ciutadans, com a el moment discrecional, els ciutadans així li actuen. I per als mateixos polítics, moltes vegades no és clar que realment tu estàs allà per complir una tasca concreta, que no soment no té res a veure amb el mira amb l'ou meu, que allò estigui bé, que l'ou meu és molt important, passa molt primer... Això també és una cosa que ens portaria a pensar que ha d'haver-hi una tensió ciutadana que arrossegui també el poder polític, que ha d'haver-hi una cultura que faci veure que això són l'actitud reprobables. Clar, però també cerca, que darrerement, sense parlar d'aquests últims anys, que sí que ha crescut una mica la mobilització ciutadana, però posem-nos, per exemple, l'any 2010, la tendència general és que tothom passava de tot, com que les coses anaven funcionant bé, a priori, de corrupció. Ara n'hem tingut tota la vida. A les primeres èpoques del PSOE, als anys 80, era escandalós i ara només corrupció, hi havia terrorisme d'estat, coses bastant fortes, i... no sé, vull dir... Jo, bueno, ara també volia... O sigui, l'altre dia llegint el Hopesbaum, que era un historiador, parlava... Estic llegint ara, sí. Parlava precisament... Lectures paraleles d'aquí. Estò ja com a artista, que el necessitem. Va morir l'any passat. I Fontana. Sí, Fontana també és... és interessant. No Fontana, eh? Que algú m'expliqui què està passant, si us plau. Doncs això, estava parlant d'Espanya, però d'Espanya, a l'any 36, als anys 30, i ja parlava d'Espanya com un cas anòmal per a qui tenia models d'acció més propis, del tercer món. I tot això a mi em va donar a què pensar, a què pensar. I anar tirant enrere li dius, osti, però és que si vas i llegeixes en la cerilla de tormes, ja ho veus, no? Tenim una cultura que fomenta la picaresca, i d'alguna manera aquí valorem, valorem, entre cometes. Tenim com un cert apreci per aquelles persones que saben fer-se l'onguis amb certes coses. No tenen, no són persones que culturalment estiguin malvistes, les que saben fer l'onguis. Bueno, Arrella, quan jo parlo d'experiència dins de l'escola, amb els nanos que no normalment se'ls diu, mira, aquest nanos viu, normalment solen ses nanos que dius, però, xaval! És un parell de bufetades, m'ho dius, tio! Riu aquest, xaval! No, però és veritat, també passa que en aquest país no com que si pagues les multes ets el tonto del poble, no, home, no, que això cal pagar-ho, perquè això parles amb no sé qui, parles amb no sé quantos, i et salves. Estàs pagant internet, però si fas això, i això li pots robar el veí, no? Vull dir, qui no coneix alguna persona que altra, que fa un xanchullo la seva vida, que ve amb el tema d'internet, o sigui, robar per robar, més val robar-li les empreses, que no les empreses, que robin els treballadors, no? Vull dir que també podem entrar amb un altre debat, amb segons qui robis, però vull dir, qui més, qui menys coneix algú que es feta la llei, feta la trampa, no? Vull dir, tothom té alguna d'això de... Mira el que és pavilat. Potser m'ho puc aplicar, no? Un dels meus grans... xocs quan vaig anar a la Terra és que la gent respectava la cua de l'autobus. El país vas que la respecten. No cal anar tan lluny. Són civilitzats, aquestes. Són una tremona, això. Jo alucinant. Arribar a un autobus i veure una cua, i tu passar per allà i tothom mirant-te malament, i dius a veure, senyor, la porta és allà. A mi m'agradaria veure que... Valoré-s'hi una miqueta. No sé si heu parlat la frase aquesta. No, no. Hem comentat així, en general. Sempre els guions són molt estrictes. Sabem que Rajoy va sortir a parlar del tot el tema dels sobres d'una manera bastant curiosa, tot se l'ha de dir, amb la tele, que jo imagino el quadre dels periodistes allà, que arribes, que arriba un tècnic, et posa una tele, i et diu, vinga, ja està, conferència. Imagino el periodista i dius, bueno, això què és? No hi ha més preguntes. No hi ha més preguntes, directament sense dir-ho. Però ha arribat avui, s'ha anagut anar amb la Merkel, i avui sí que ha hagut de respondre preguntes. Una de les phrases que s'han marcat i que han sortit, com a frase que a mi em fa bastanta gràcia, que és molt perillós del tema, no em fa gràcia. Tot lo referido a mi, y mis compañeros no es cierto, salvo alguna cosa publicada. O sigui, todo lo que ha salido no es verdad, excepto alguna cosa que sí que dice que es verdad, pero que podría ser no verdad, pero también podría ser lo otro. Esa que he dicho, salvo alguna cosa publicada, ¿y entonces por qué esta cosa publicada está? El Jordi de Donat un espasmo. ¿Por qué esta cosa publicada es verdad y lo demás no va a ser verdad, si no lo estás negando? Bueno, eso es... És que és una... Ja ho hem parlat algun cop aquí. És a dir, el que no és normal és que quan una ministra o un polític li pregunten que si té constància sobre si té constància corrupta entre el seu partit polític, la resposta sigui no amb consta. No amb consta. És que és molt bona aquesta. No amb consta, que fonamentalment és davant meu, davant meu, no ho han fet. Però bueno... Però no se sap mai. Bueno, és que en el moment en què se t'acusen tota la cúpula del partit de corrupció, has de sortir a fer una roda de premsa i fots una tele. Això és un altre debat que si voleu un dia en parlarem de rodes de premsa sense preguntes. Hola, això no és ni una roda de premsa. Això és, enviem el link del YouTube abans d'un discurs i el penjo a la meva pròpia tele. Jo m'imagino els dirigents d'altres partits ja no espanyols o catalans, sinó europeus. Clar. En aquest moment que tu veus si ets una eurodopetat, ja està seguint tot aquest folló en què hi ha aquí, i veus això? Què deus pensar? Vull dir, què deus pensar d'un dirigent que està a la mateixa, més o menys, d'un dels països que té més crisi, més atur, que està pitjor dins de la teva comunitat europea que tu has de gestionar, i trobes que aquest personatge està fent coses com aquestes, de sortir i posar un discursito en una tele i apanyar-te. Vull dir, és que se't deu cara a cara de dir, bueno, però, i aquest tio de d'aquí dos dies de venir aquí a dir-me, no? Vull dir, no sé com ho veieu vosaltres. Jo crec que no pensin que tenim el que ens mereixem, perquè és que no ens ho mereixem. La veritat és que estan molt extrems. El problema és que tenen majoria absoluta i han votat. Sí, sí. No sé si ens ho mereixem o no, però potser ens hauríem de replantejar moltes coses. Només això, vull dir, que en tots aquests dies que n'has de sortir en totes aquestes coses, que realment és entre... No pots parar de quasi riure, no? Amb la tele, vull dir. S'han fet moltes bromes. Però jo després que segueixo amb una al Twitter, encara hi ha gent i encara es genera trending topic, jo confio en Rajoy. O jo sóc del PP. Jo crec en Rajoy. Jo crec en Rajoy. Però com et pots fiar? Jo heig de dir una cosa. Vull dir, que aquestes coses, fins que no es demostra el contrari, s'ha de demostrar que si s'ha demostrat aquí 15 anys, dius, nano, apagueu-nos. Caspallarols. Caspallarols, correcte. Si ho has demostrat aquí 15 anys, t'hi n'ha d'abanyats, però clar, sí que és veritat que hi ha una presosistió d'innocència, no? Però en el cas que hi ha una presosistió d'innocència, per tota la cúpula, et queda aquest dubte de dir, bueno, sí, pot ser un, dos, no ho sé, però sí que cada dos partestats, i a sobre ara t'acusen a tota la cúpula, una persona que havia estat 20 anys vinculada al partit, que continua tenint un despatx dins de Génova, que continua estant en contacte amb aquesta gent, que havia portat bastant sortint coses tan clares, tan reals, realment s'ho pot inventar, una persona, això... Això és difícil dir, no ho he descreus tu, però no sé, però tot plegat, el que també m'ha impresionat bastant, és la... que a vegades constata és la incapacitat de poder generar alternatives d'immediates, no? De dir, ja, sobretot, aquí hem de fer alguna cosa i hem de fer allà, no? I això, doncs, no... no hi ha cap mecanisme, no hi ha cap element, no hi ha cap lloc on es pugui articular, realment una revolució en aquest sentit, de dir, ostres, ahir estava veient el programa de L'Evole, de... No estava veient els premis que veia. Ahir estava veient el programa de L'Evole. El programa de L'Evole. I ja n'hi ha, ho deien, ho paguen aquí una pasta per al servició d'aquí, però aquí paga tothom. Hi ha una frase que diuen que les pagem a gusto. És que les pagem a gusto, perquè tenim de tot. Si hi ha d'altres que diguin, ara volem implantar un sistema que veu molt més banders i creiem que és el millor i, més a més, creiem que acumboquem un referèndum per fer un sistema, que canviï, i fem aquest canvi, però sí, ho veus, en uns anys, i ho fem cap a allà. Jo crec que no tenim capacitat per fer-ho, com a ciutadans i ciutadanes, trobo que cada vegada hem anat en petitint més la nostra democràcia, i arriba un moment en què et sents absolutament incapàs perquè més enllà d'aquí, de fer analogies al mortal i filèmoni i tot això, doncs, ostres, me'n fa engunia, això. Jo, respecte a aquest tema així, més de fer una transformació social, forta, bèstia, revolucionària, jo crec que, realment, també venim d'haver viscut uns anys de molta bonança econòmica que era a costa del que era, que tampoc era real, però tothom podia permetre endeutar-se i anar a comprar-se un pes, un cotxe, una tele, que venim d'una època i crec que ara mateix hi ha com por, hi ha com instaurar una certa por a un canvi tan brus, ens hem avituat a un modus de vida que tampoc, per mi, no era el didoni per res del món, però jo crec que, si no som capaços de fer aquest procés, és perquè encara no som prou gent que creiem en fer-lo, que d'alguna manera aconseguirem fer una transformació forta el dia que siguem majoria, que volem fer una transformació forta, però primer hem de vencer el primer obstacle i aconseguir ser aquesta gent i crec que molta gent no ho és perquè no té els valors o perquè no té aquesta coherència, sinó per por, una mica. Doncs jo, justament en aquesta línia, penso que és el moment ideal per proposar i fins i tot aconseguir un canvi d'aquestes característiques perquè la por de la que parlaves, que estàs veient a tots, quan ja no tens res a perdre, és a dir, quan 6 milions de persones estan sense feina, quan el teu entorn més proper ha estat a l'atur, quan t'estan desnonant, quan no tens per menjar i has d'anar al mercadó a robar, vull dir, aquesta por ja no n'ha tens, perquè no tens res a perdre. Per tant, què pots fer res més que tirar endavant i realment proposar un canvi i arriscar-te les conseqüències que aquest canvi pugui tenir? Però ara mateix, o sigui, encara no som prou de gent que ja no tenim res per perdre, perquè fins i tot en aquest sistema tan putrefacte que tenim, fins i tot l'atur els aturat serveixen, perquè els que estan treballant, saps, no es revoltin. Vull dir, l'atur d'alguna manera també funciona com un mitjà d'adissuació, en plan, jo tinc feina, doncs mira, i que sigui amb un sou baix, jo no sé què, com a mínim, tiro. Hi ha tots aquests que no en tenen, saps? Vull dir, que fins i tot té aquests mecanismes, no és l'únic estrany, també n'hi ha altres, com la Marató de la Provaia Pobresa i altres funteries que s'inventen pel camí per mantenir una mica. En quin moment es revertirà? No ho sé. Tu estàs proposant un canvi de, per exemple, deixar de donar l'atur? No, no, no, no, no, no, no m'estic referint a això. Vull dir que sí, que estem molt malament, que hi ha molta gent aturada, que no sé què, però fins i tot la gent, la pròpia atur, no els subsidi, sinó el concepte, la gent que està aturada, que hi hagi 6 milions de persones que no puguin tenir feina i que tu tens feina, també et fan un... Sí, la cosa està molt mal, millor no, però molt la boca, no sé, que encara em posin el bando dels aturats, no? Exacte. Sí, que per alguna manera sí que hem de començar a articular mecanismes de canvi, i la veritat és que... tota la gent que més o menys conec i que comença a reflexionar sobre aquestes coses, costa trobar quin és el clic que has de poder fer, la manifestació d'onze a setembre va passar una cosa que va ser un clic i segurament no s'hagués pogut planificar. Aquí, a darrere, un detonant. Jo pensava que amb la gestió d'aquesta informació que està apareixent, la gent podria arribar a fer un clic. Jo crec que el problema també, i jo també està emprenyat amb mi mateix aquell dia, que en el cas que s'esfocalitzava tant el partit popular, és que d'alguna manera és com... i l'alternativa, quina és el partit socialista? Saps el que et veig? La idea és aquest. No és la idea, però... Et surt sola. Si no, què voto, què faig? Doncs jo no estic gens d'acord. Jo crec que igual que s'ha parat molt de la corrupció del partit popular d'aquests dies, també s'ha recordat que el partit socialista també havia estat ficat en merders de corrupció, durant anys, esperat que no ho estigui. Sí, però és la dinàmica. Ara mateix hi ha Espanya, hi ha dos grans partits, i aquest sistema bipartidista instal·lat, i, bàsicament, quan cauen, sembla que li doni suport a l'altre. És jo que tenim tu i jo, ja ho sé, però pensem també en una gran majoria que no escolta el renta de peus. A mi em vaig trobar a les eleccions una persona gran, que li deia comentar a una altra persona, i jo vaig escoltar, li deia, si jo vull votar el PP, no és que m'agosten, però és que, clar, els altres l'han fet tan mal. Ja no hi havia aquesta alternativa. Ah, diferents. Vull dir, no ho sé, eh? Que se vol tindre els seus consellers. Però sí que està estès. La idea aquesta de, sí, el PP està robando i tal, no sé què... I què hago? Jo no sé del tot d'acord, i em remeto als últims sondejos electores que han sortit publicats per el periodo de Catalunya el cap de setmana. A Catalunya, o d'Espanya. No, al prèdico. Sí, que parlaven d'una puja de... El PP s'enfonsa de bastant per dies... 50 escons. 50 escons. El PSOE no pujava gaire, tampoc, i, sorprenentment, pujaven molt a izquierda unida, a nivell espanyol, i UPID. UPID. El que em refereixo és que aquestes informacions em fan preveure que potser la composició del proper Congrésor de Diputados no serà també partidista, sinó que potser que creixin a tres partits que fins ara eren minoritaris i que potser que entrin partits nous, fins i tot. Sí, pot haver-hi un enriquiment, en aquest sentit, de trencar aquest bipartidisme, que jo crec que és positiu, però també hi ha un repte en paral·lel, que és fer que qualsevol partit que estigués governant si amb solitari o amb coaliciós sentís que la gent li està exigint una manera de comportar-se. Demà hi ha que sabés perfectament que si resulta que es gasta 4 milions d'euros amb una campanya electoral a Comoditat de Madrid, realment la gent això no li agradi, per tant, s'autorraguli, que ompli Sant Jordi d'autocars de tot Catalunya amb entrepans i merchandising, això val una pasta, que d'algun lloc ho has de treure. Sí, que hi ha aquesta relació d'exigència, un comportament impecable, exemplar... D'anàlisi directa, de trobar-te el feedback directament amb el carrer. Una manera de trencar aquesta discrecionalitat, també podria ser que a vegades els polítics expliquessin més per què fan les coses, quins són els arguments que hi ha enrere de les seves decisions i que la gent també fos capaç de fer un esforç i voler-ho estar-hi a prop i exigir explicacions, com qui... Escolti, jo l'he votat. Expliquim què és el que està fent, perquè m'interessa. Jo estic absolutament d'acord que hi ha d'haver una reclamació de responsabilitat per el bo i per el dolent, i si un partit polític s'ha marcat o ha decidit uns objectius de cara a la seva legislatura, quan acaba la legislatura ja veurà de tot això que vas dir que faries que has fet que no, el que no has fet per què no ho has fet, perquè potser que hi hagi uns raons, si no et dic que no, però per què no ho has fet? El problema és que ara no estan obligats a complir res. Bàsicament... Jolines, i per no dir una altra paraula, Jolines, recordem que el Partit Popular va fer una campanya de recullida firmes en contra de la puja de l'Iva. Sí, sí. Sí, d'incuarències en partits, n'hem vist a tots els vàndols, a tots els colors. No se'ls hi pot reclamar. Ja no demana reclamar, no pots incomplir el teu programa electoral amb un marge de... Ha passat una catàstrofe, alguna cosa, ha sigut de fer una partida extraordinària, que sí, aquestes coses passen, òbviament. Però jo crec que no... Jo estic d'acord, eh? Em presento i jo dic, tios, tot de puta mare, qui passa per tothom, s'acaba l'atur, i després no compleixo res, quin sentit té que jo estigui el poder? Si m'han votat per unes coses que no estic complint. Bé, bueno... Jo sé que és d'acord. Estic d'acord, però jo és això. Més enllà del tema del sistema de partits, jo he de ser molt més profund. Vull dir, alhora de poder passar comptes amb els polítics, quina millor manera que fer-ho amb els polítics que siguin més propers. Vull dir, potser tindria més sentit que hi haguessin més decisions polítiques, que es poguessin prendre a un nivell més local, o una mica supermunicipal, entendent cada una de les dinars. Bé, hi ha temàtiques que segurament per conveniència s'haurien d'ajuntar amb un altre municipi, perquè ho sortirà millor fer amb un altre municipi, però si tu el que vols és passar comptes amb els polítics o tenir un contacte més directe amb la política, no té sentit que ho decideixi una persona que no conèixeràs mai de la vida ni la veuràs, i sortirà com a molt a la tele, i l'únic que veuràs és el que t'ensenya a la tele. Vull dir, és un sistema que s'ha de reformular de dalt a baix. I respecte al que deien, encara no som prou, anem despertant, no? Sí, jo diré que també a l'hora de plantejar aquests canvis, també caldríem construir consensos potents, a darrere de coses que són importants. Tornarem al programa de Béble i d'ahir, doncs d'aquí l'educació és una cosa que és un consens a patat així, s'ha volgut d'aquesta manera, i aquí qualsevol que vingui no t'ho pot tirar enrere. I com això caldria que ens poséssim d'acord, que creéssim uns consensos en relació a prioritats, a temes importants, a temes essencials, per exemple. Ja, Lluís, però aquest mateix exemple teu de l'educació, és a dir, el problema aquí és que l'educació es veu com una possibilitat o una eina per ficar ideologia, és a dir, com una eina ideològica. Tens tota la negoci. Però per cada partit que entra, cada mena llei. Ara, per exemple, hem viscut un moment en el qual l'album immobiliari està traient molta gent fora del seu primer habitatge. Doncs per exemple, perquè no es podria arribar a un consens vist a les conseqüències, a partir d'ara construïm en el qual els primers habitatges tinguin un tractament absolutament diferenciat de la resta d'habitats, és fàcil una llei o el que sigui, en el qual el primer habitatge, el primer lloc on tu vius, tinguin una protecció especial, al final es podria pensar en mecanismes d'excloure de la dinàmica de mercat, una habitatge familiar, en el qual no puguis especular amb aquest habitatge. Doncs això també també em sap greu que no s'abordinen aquests temes, perquè ara som complicats per les conseqüències les hem vist. I l'únic que estem fent és intentar la millor manera possible denunciar per paliar, per en general, una mica de més intel·ligència social o política. Lluís, tant de bo, tant de bo. Però hem governat molts partits i de molts colors, i tothom ha tingut la seva ocasió per poder fer aquest tipus de llei i no ha passat. Aleshores, aquí tornem a entrar, jo crec, amb el tema corrupció, interessos, poder econòmic. Sí, però igual que diu el Lluís, és que ara estem arribant a un moment que, com tu mateix deies, s'estan despertant consciències i s'estan sent més raonables amb el que es pot demanar, que no es pot demanar, i quines línies vermelles no volem transpassar. És a dir, jo no vull un país, més igual que si Catalunya o Espanya, on estiguin fent fora de les famílies de la seva primera i única residència. No vull un país així. Jo crec que, en majors d'ahir, un consens bastant senzill. No, això no és un consens senzill, això és una revolució, sincerament. Vull dir, arredera de tot això, qui hi ha? Qui són els que tenen la major part d'habitatges? Són els bancs. Jo igual no vull fer un consens amb ell. Vull fer un consens amb ells de persones... No, però qui paga els bancs? Qui financia campanyes econòmiques? Només pensem que els bancs tenen molts pisos, perquè, a través dels pisos, fèiem diners. En lloc d'haver-hi una bombolla amb els pisos, hi ha una bombolla amb els cacauets. Hi ha molts cacauets. Totalment d'acord, però justament coincideix. Per tant, arriba un moment en què hi ha un... ja s'hi realitza el sol, es facilita, es produeix un creït fàcil, es faixer el preu del diner. Per tant, si hi hagués hagut un consens en el qual això, escolta, perfecte. Si tu resulta que vols... que vols una segona residència de luxe, llavors mira, mai en com ho fem, no? Però que en la primera habitatge estigui... Estic d'acord, eh? El que passa és que el problema és que no eren cacauets, sinó que eren pisos, i pisos tothom, tothom el necessita. Per tant, que ara mateix, una cosa de primera necessitat, estigui amb mans de tan pocs, és un perill. Perquè tard o d'hora tothom ho necessitarà. Sigui d'alguna manera, buscaran la fórmula, però tothom haurà d'acabar pagant sempre els mateixos. Vull dir, acaben de privatitzar d'alguna manera o de fer-se un negoci d'un dret fonamental, garantit, aquesta Constitució, tant maco que tenim. I... I no només passa amb això, també passa amb els aliments a altres àmbits. Passa amb els arbers, quan l'aigua... Sí, l'aigua... Hi ha un tema pendent de l'aigua que hi sent just per dir-hi, algun dia portarem... Bueno, estem en contacte amb persones d'aigües vida, per parlar aigua estar lliuregat. Esperem que algun dia, si vols, acompanyar-nos. Sí, home, potser amb el meu company, i amb Pere o també l'Ajuntament, ho has seguit una mica més, encantat. Exactament, això. L'aigua a la vivenda són coses tan bàsiques que no podíem deixar... No podíem deixar que sigui com un monopoli amb interessos privats. Perquè si és un monopoli a l'Estat, i l'Estat, realment, mira, és pel Pekumo, mira, jo quasi que firmo. Saps? Clara comunista. No he escritat. Una mica, només. Poc a poc, poc a poc. Jo també volia aprofitar una mica, que tenim aquí el Lluís, per anar a preguntar una mica com tenim el municipi. Com tenim el municipi. Ja suposem, en el rentaveu, que no... que no... no teniu sobres. No, o com a mínim, a mi m'osamaren. No, que sí. S'ocupen a la raoneta que fa aquest urnis. Corre, que vellis, corre, que vellis. No, bueno, la veritat és que jo... això sí que... Podria dir com m'he dit a la crana. No em consta. No, una mica, és que jo crec que aquí... a Sant Just crec que la gent que es dedica a això, és honesta, tant si està al govern com si està a la oposició, no? I són gent que... que es preocupa, que et té un concepte una miqueta de mater de la política, i afortunadament aquí no hi ha gaire glamour, que a vegades també glamour també atrapa molta gent. Doncs en aquí, bueno, estan al súper, i et pregunten com va de tot i tal, això. Jo crec que aquí, Sant Just, ni ho he vist mai, ni he vist conductes allò que diguis, això és una miqueta estranya, una miqueta estranya. Preguntarem pel teu àmbit millor aquestes les escoles a Sant Just. Sé que esteu reunits per... bueno, esteu reunits per l'envinent, suposo, com encara l'envinent, perquè també per aquests pagaments que triguen a arribar... Com ho tenen les escoles a Sant Just? Les escoles públiques, eh, pel que parlem? Bueno, també hi ha el Madre Sacramento. El Madre Sacramento també? Sí, que també pensa que el Madre Sacramento va en compte el conseller escolar, que van rebre ara la nòmina del setembre. Sí, que... El pagament de la nòmina del setembre. El treballador? La personal. La personal ja s'ho manega com pot. A través d'una polícia de crèdit que cada dia, que cada mes hem de negociar, va aconsegueixent pagar els seus treballadors. Les escoles tenen diferències, les arriben tard, les arriben malament, les arriben parcialment, no? Les escoles les tenim funcionant. Gràcies a la gent que es dedica a treballar això amb bastanta proper professionalitat. A més, que les tenim treballant amb unes condicions que no són absoluta óptimes. Però a banda d'això, que teniu un moment de ràdio en les aules, veiem que els reforços s'han disminuït, veiem que cada vegada les seques menjadors són menors, han pujat l'IBA dels menjadors escolars, per tant, veureu com hi haurà un moviment d'aquí poc, en el qual repercutiran per força les empreses a l'IBA en els preus del menjador escolar. Han retirat les subvencions a guires de text, han retirat les subvencions per activitats estescolars. O sigui, tenim una escola funcionant a mínims. Aquests mínims, s'enjust tenim la sort que entre el seguiment de les famílies, que també són famílies relativament implicades, i el treball dels professionals anem fent. Però què passa? Aquí on es noten els problemes? Amb tots els nens i nenes, nois i noies, que no tenen una escolarització és tàndard. Si els recursos per atendre aquesta diversitat, cada gas són menors, amb la qual cosa que no et passi res. Perquè els recursos disponibles són menors. Per tant, sempre quedes confiant en la professionalitat i tot això. Anem tirant, anem tirant. Ara l'any que ve a l'escola d'adults, segurament amb el canvi de edifici, tenim una potenciació. Per tant, tota aquella gent que no va acreditar en el seu moment, l'ESO, podrà fer a través de l'escola d'adults una bona acreditació de l'ESO. Intentem sempre de s'enjust tenir... Portes entrar i sortir. Com portes giratòries. Fins ara l'educació quan sorties ja et trobaves que estaves fora. El concepte aquest de reentrada en el sistema. Però en algun temps, les famílies també cada vegada tenen més problemes. Per tant, estem superant contacte amb les ampes. Ens hem estat merc mecanismes de coordinació perquè qualsevol persona col·lectiu sigui la direcció, sigui les ampes, sigui l'ajuntament socials. Aixequi el dit i, ràpidament, hi hagi una xarxa que coordina què és el que es pot fer en aquests casos. I anem avançant. El problema és que les escoles cada cop tenen menys recursos per soplir els casos complicats i els casos complicats augmenten perquè les famílies cada cop tenen més problemes per arribar al final de mes. Està clar. Es nota que aquesta tensió en les famílies. Jo crec que cal creure-se molt. En altres, el que hem fet és una estratègia de treballar molt amb xarxa. He intentat treballar amb aquests mecanismes que aporten la fracàs escolar. I dic fracàs i no he exit escolar, realment fracàs escolar, i poder acompanyar tota la gent perquè se'n surti. I la locació en aquest cas és que l'hem d'anar acompanyant perquè, si mireu els percentatges d'atur de la gent que només té l'ESO, és brutal. I en canvi, només que tinguis una formació professional que t'acrediti una miqueta, s'estan anant a voltant de 4 i 5 vegades menys d'atur. Per tant, tots els mecanismes que tenim a l'Ajuntament dins dels amics de la nostra competència, els invertim per una banda acompanyar la gent perquè es acrediti fins al màxim de les seves possibilitats. Això per una banda. Per altra banda, estem treballant des de la infància per sentar bases perquè aquests nanos puguin ja projectar-se de la millor manera possible. Educació en la lleure, es pla i cau. I per altra banda, també, portes de reingrés el sistema educatiu. I llavors, amb tot aquest paraigua que hem muntat, que l'estem fent funcionar com podem, a través d'una comissió que articula l'edicció social, joventut, educació, centres de secundària, casal de joves, doncs detectem tots aquests casos, intentem oferir solucions personalitzades. I dins d'aquí, fem el que podem. Ens hem d'interessar. I necessitem passar els altres moments. És que hi hagi una concepció de l'educació que no només passi per l'escola, sinó que passi per les activitats d'aquestes escolars, a la lleure, al casal de joves. Jo treballo al conseller de la joventut de Barcelona com a educatiu. I, bàsicament, la meva funció és intentar aconseguir això. Consegueixer és l'altre. L'omego també és. Ei, aquí ho almateix, treballar al mateix, escolta, molt bé. T'ho he fet un molt amic. No ho sabia. No compartim militància, però... Bueno, però em sembla que en un futur, igual, la gent ha posat d'acord. Partirà endavant. No sé si estàs d'acord. I vosaltres també, perquè veient la gent que va passant pel renta peus, no sé si estàs d'acord. Amb el que s'enjus, ja no és tan bombulleta. No sé si ho veieu vosaltres abans. Jo, des de la meva ignorància, com a poble l'erino d'aquí, pensaves allà, bueno, s'enjus, és bombulleta, hi ha problemes... No sé si estàs d'acord amb això. Doncs perquè ens expliques, evidentment, comencen... i cada cop hi ha més problemes a articular-nos. No sé si és veritat o no, que s'enjus ja no comença a ser que ell o Asi, que diu, no la clara, del vagi obrecat i de Barcelona, fins i tot. En el sentit de que fem aflorar els problemes, és en més naturalitat. Potser sí, sí. Jo crec que això és segurament un símbol de mà del maduresa de tothom. La poble. És un estic d'aquella gent que, sobretot, que no se sàpiga, segons quines coses, cada vegada les coses fan més naturalitat, però volem o no volem seguir tenint un patró social diferent d'altres municipis. Altra dia ens parlàvem que anàvem amb una reunió de benestar social, i estàvem parlant que Cornella tenia el 51% de tur. Nosaltres tenim... que tenim una tur registrat, que és molt diferent de la tur real, que està voltant una mica més tocant el nou. Tenim una composició social que ve produïda també perquè molta gent ha vingut, el preu dels pisos que és més alt, ha vingut gent amb una composició social diferent, i tenim un patró diferent. El que passa és que, per exemple, treballant amb nanos de secundària i tot això, és que hem fet aflorar casos que presentaven certes dificultats, que d'una manera o d'una altra, per la família, per ells mateixos, no afloraven. Per tant, sí que ens estem igualant a nivell qualitatiu a altres municipis, a nivell quantitatiu tenim la sort de tenir un volum que podem gestionar. I a veure les preguntes que tenia. Ara, si voleu buscar alguna cosa. No, a veure. Teníem més notícies de comentar la saonana. Deixem preguntar una cosa, una mica potilla. Què tal va la laguneta? Avui he anat, avui hem anat. Tenim que el blau... Tenim... El programa de la laguneta va anar a conservar Carraublau, que està avuïent. Està funcionant molt. A més, és un projecte Carraublau o Carraubbert. I per altra manera, avui hi havia els professors voluntaris que feien classes del grup de reforç, i també hi havia la sala que hi ha de jocs que obre cada dia. Amb aquests tres programes, com funciona la laguneta? Sí. A més, és que fa més fred. Hi ha més gent que utilitza el servei d'espai de joc. A mesura que ens dèiem a costat, la gent utilitzarà més els parcs, com és lògic i natural. Però què volem a la laguneta? Volem oferir un espai en el qual tu puguis jugar amb el teu fill o la teva filla i tu puguis a través del joc educar. I això té èxit en el sentit d'aquelles famílies que habitualment són els guàries d'aquest servei. Però la laguneta, com l'equitament, l'estem fent funcionar a mig gas. I a més perdut què és això, el Carraubbert? Carraubbert és un servei que ho fa és Carraublau, que tu pots adquirir materials reciclats per crear obres artístiques. I llavors hi ha empreses que el que porten material reciclatge i tu pots agafar a un assessor fonament de Carraublau poder crear a partir de material reciclatge. Molt bé, està molt bé. És molt bona idea, aquesta. És de la Sol, eh? No, no, la gent que és molt bona. Ens va semblar molt bona idea i vam intentar ajudar-la. Però clarament la Sol és el servei que ens ha produït de projectes afortunadament. I fa molts anys. Fa molts anys que no para. M'hi diria que més de 30. El Jordi ens volia comentar un parell de noticietes. Queden 3 minuts, eh? Queden 3 minuts tampoc, ara, faríem un... un repàs de totes, no? Però potser sí que podríem parlar del tema d'un NIMM molt ràpidament. L'ocupació que va fer la PAC, que va començar fa 4 dies, però s'ha anat allargant de forma temporal a una oficina d'un NIMM a Sabadell. Ara, ara, ara. A Sabadell, no?, i que s'ha acabat extenent avui a varios municipis més, uns quants, ara mateix no ho recordo tots, però els tinc apuntats, eh? No, Sabadell va dir al Vallès de Rassa, Manlleu, Xixón i Girona. Tots aquests municipis han mostrat solidaritat a la tancada que havien fet per aconseguir l'adacció en pagament i un lloguer social per a una persona de Sabadell. Han tingut també actes de protesta, i, finalment, sí que s'ha aconseguit aquesta adacció i aquest lloguer social per a aquesta part. Aquesta clàssica i aquestes accions puntuals i específices que volen ajudar un cas en concret i els cops funcionen, i espero que senti precedent, perquè cada cop que es vol ajudar una persona no s'hagin de tancar quatre dies en un d'oficina bancària. Però jo ara vull acabar amb una mica de mal rotllo. Ja ho he fet al revés, tio. Ja, però és que he volgut parlar de l'últim temps. Aquesta setmana, i faig també una mica de bombo, he anat a les jurrades antirrepresives que organitza el Baix Llobregat Combatiu, que bueno serà el 16 de febrer a Gavà, on, entre d'altres coses, va venir a parlar un advocat, un advocat de la CNT, que s'estava mirant la reforma que estan fent del codi penal, i ara tornem al tema. Una de les coses que s'està fent, que hi haurà en aquest nou codi penal que funcionarà a partir d'un any, entrarà en funcionament, és que aquests tipus d'ocupacions ja no seran una falta, sinó que passarà, no sé, delicte. I que no et pensis que serà tot tan senzill, perquè ja estan estudiant perfectament com acabarà amb aquests casos. El senyor que ha funcionat, aquesta ocupació, doncs. Sí. Que tinguin tanta por. Bé. Hem acabat amb el rotllet. Sí. Hòstia, t'ho podria haver fet al revés. Tu anava a recordar que l'elecció en pagament, per aquesta persona, 120 euros de lloguer social, ha funcionat. I, bueno, ja en parlarem, si algun dia hem de... Demà podem parlar d'això, ai, demà. La setmana vinent podem parlar d'això, més en ple. A mi em dura un tema, ja ve. Una de joies moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Avui la parla amb nosaltres, Clara. La parles per haver vingut Jordi. La tripulante. L'abri. I el que us parla molt bona setmana. Bona setmana. Molt bona setmana.