M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Bona nit, 11 de febrer i junts i tornem a una nova edició d'Aldrenta Pèus. Abans que res, però anem a saludar a la taula de tertulians i tertulians. Bona nit a la clara. Bona nit a tots. Bona nit a l'abri. L'abri em sembla que un com més no ens sent. I és? I és? Hola, bona nit. Bona nit. Bona nit especial. El convidat d'avui, Albert Macià, president de la Teneu de Sant Just. Bona nit. Bona nit. Abans que començar avui, com podeu veure, parlarem sobre la Teneu. A part de parlar de temes generals, internacionals i de tot tipus, també ens agrada donar una dimensió una mica local en aquest programa i parlar de diferents coses de Sant Just i una d'aquestes coses com no són les entitats que formen part d'aquest poble i que li donen vida. Per tant, d'aquí una estoneta, tot i que ara ja podrà començar a intervenir en els diferents temes que anirem tractant, podrem parlar de la Teneu de Sant Just. Bé, anàvem a fer un repàs de les notícies més importants de la setmana, però la sensació que anàvem tenint una mica és que seria un altre cop molt reiteratiu. No sé a vosaltres, però ho són el tema de la crisi econòmica. La corrupció... Són temes que ja portem moltes setmanes, que és el mateix, la novetat. Sí, sí. Ara, la setmana passada, de fet, vam fer bastant un monogràfic sobre corrupció. Parlen ampliamente bastant estona sobre diferents temes. I, de fet, aquesta setmana volem començar parlant d'un tema que fa temps que arrosseguem, però que sempre, com que se'ns menja el temps, mai no l'hem pogut treure. És un tema que no és d'aquesta setmana, que ja fa temps que va començar, que potser encara no és prou conegut, i és el tema del fracking. Què en sabeu vosaltres del fracking? Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Bé, sempre sé que és una nova forma que s'està provant en diferents països per aconseguir energia. Jo, la primera vegada que vaig sentir la paraula, em sonava una paraula més d'aquest tipus de corrupció, oi? Això és un tipus d'estafa, però no tenim una estafa, sinó que és un mètode d'extracció de gas o de derivats del petroli. Jo, pròpiament, no he llegit molt del tema, però és com tantes coses que em sembla que volen tirar endavant, sense que tinguem clarament quines són les conseqüències que ens pot portar en un futur. Correcte. Abans de seguir parlant del fracking, volem fer... donar saludos a l'Eduard. Hola, bona nit. Ja hi som tots i totes. Com el fracking? Doncs bé, com molt bé apuntava l'Albert. El fracking és un mètode d'extracció de gas i derivats del petroli que s'està començant a dur a terme aquí a Catalunya, sobretot a territoris del Ripollès i al Vergada, i és un mètode que encara porta polèmica, perquè és un mètode que injecta en aigua, el subsol... Aigua barrejada amb sorra, no? Aigua barrejada amb sorra i productes químics. Aquests productes químics... L'objectiu és que aquesta aigua baixa i baixa les pedres del subsol, les esquerdi, i alliberi tot el gas o derivats del petroli que tingui a dintre. El problema és els productes químics que porta aquest tipus de mètode d'extracció, d'això que es poden barrejar tranquil·lament totes les aigües subterranyes que corren per sota el subsol de Catalunya i poden arribar els rius, poden arribar els deltes, els llacs, i poden fer-hi tots els ecosistemes. A partir d'aquí, sí. Molt ben explicat. Cadascú que opini, no? A partir d'aquí, cadascú que opini. A mi em sembla molt difícil opinar sobre una cosa que no en tinc ni idea. A mi em passa una mica igual. Tot i que sí que és veritat que s'està com sentim més. S'està obrint el debat, si més no. Jo crec que és important, sempre que parlem d'una forma nova d'extra-energia o d'aconseguir petrol i que sigui, veure les conseqüències no només al cor plaç, sinó que comporta aquesta extracció i fins a quin punt estem un altre cop i amb un motiu més carregant el planeta. Sí, sí, correcte. Hi ha dos temes, no? Un és el debat energètic sobre quin model d'energia hem de tenir aquest país, que per cert, no sé si veu veure els singulars de la setmana passada. No. Tampoc el d'ahir sí, però el de la setmana passada. Crec que era el mateix que parlava sobre la factura de la llum. Sí, sí, sí, que el repeteixen el d'un menjar. D'acord, doncs, doncs sí. Era realment impactant. Sí. Aquest conferenciana havia estat aquí fa poc, relativament poc, aquí s'enjus en una conferència. Molt bé. I què explicaven així per fer-nos 5 cèntims de la tele? Molt ràpidament intentaven explicar una mica l'estafa de la factura de la llum. Tots els diners que ens diuen i no ens diuen que cobren i no cobren les grans empreses, l'oligopoli, per dir-ho d'alguna manera, de l'energia, i després d'altra banda també començava a parlar de les energies renovables, i com l'entrada en el mercat de les energies renovables estava alterant el preu a la baixa. Quan es diuen, precisament, les companyies que fan el revés, que les companyies diuen que no són bones perquè fan augmentar el preu, i en realitat demostrat amb les xifres que es publicen, realment, quan hi ha més energies renovables, va la baixar el preu. És molt curiós. Intentarem... Perdó, perdó, Lles. No, no, que va ser una exposició molt... Quan no coneixes les coses i t'ho expliquen, com t'ho van explicar d'aquella manera, te'n fas una idea bastant clara de com està la situació. Doncs aquí el programa intentarem portar una persona de somenergia, una cooperativa de renovables, perquè ens expliqui tot això d'energia renovables. No sé quant serà, eh? Està sent un futuro... Bueno, jo crec que, com a mínim, i tornant al tema de frac, jo crec que una cosa interessant, si més no, és que s'obri el debat, i que cada cop es conegui més aquesta nova forma d'extroenergia i quins perills comporta. Jo crec que estem en aquest camí, si més no. Vull dir, ara ja surt el tele notícies. Quan fa 3 mesos, ningú n'havia sentit parlar. Bueno, de fet, els diferents núcles de població que estan així més afectats sobre aquest tema, que és un delbergador que es diu Riu d'Aura. No, està a la Garrotxa. A la Garrotxa et diu d'Aura, perdó. A més, a més, vosaltres som joves, però a la Garrotxa es diu d'Aura fa molts anys, va arribar a sortir els diaris per on primera plana s'ha descobert patroli a la Garrotxa, i en aquella època, estic parlant de l'època franquista, allò semblava, amb aquells anuncis, semblava talment si llegís a la banquàrdia o qualsevol dels diaris que es feien, semblava com si a partir d'aquell moment fossin com l'auràbia. Cobait, el no-cobait a la Garrotxa. Vam fer prospecció, etcètera, que la van tancar perquè no era... per això el primer punt és aquell, perquè saben que, com a mínim, per allà, fins ara no era possible treure-ho, però hi ha alguna cosa que volen aprofitar. Sí, correcte. De fet, bàsicament, en aquest poble... La sang gruna, eh? Perdó, perdó, la sang gruna, estic volant aprofitar. Sí, diguem que tal i com està el tema del patroli i del gas avui en dia, és normal, no? La gent es dediqui a buscar-lo allà on sigui. Ara, sense pensar en les conseqüències, és una altra cosa. De fet, una mica el tema és que el poble tot, tant el veïnat com l'ajuntament, totalment en contra d'aquest tema, a més a més, perquè s'ha fet d'esquenes amb ell, la Generalitat els va donar el permís, sense que l'administració local, diguéssim, tingués cap mena de coneixement del tema. Fins i tot l'alcaldia ens sembla que es van assabentar per altres veus i no per veus oficials. Però bé, això, de les formes de fer les coses, és un altre debat. Sempre que toquem un tema, ja veieu que podem anar obrint, perquè això és molts melons, per dir-lo d'alguna manera, anar obrint. Bé, jo deixaria una mica el tema, si no, voleu afegir cap altra cosa del fracking, ja no anirem parlant, perquè suposem que anirà sortint el tema... Noves informacions, també, que ens puguin fer ampliar coneixement, que sempre està molt bé. Si podem portar a algú expert o que ens expliqui bé, tu no et demana el fracking. Sí, jo, simplement, com que ja fa temps que es corrien notícies, hi ha la inquietud de que sortís almenys aquí el renta peus. A partir d'aquí, on del nacional de tot Catalunya? Sí. Bé, i l'altra notícia, que ja se'ns havia quedat així, una mica atreçada de setmanes anteriors, era una notícia econòmica que es podria llegir en forma positiva o en forma negativa. I és aquí també, us volia demanar una mica la vostra opinió, parlar-lo de la Nissen, de la zona franca, que, finalment, els ja han noturgat la concessió de fer un dels cotxes, però, o sigui, amb aquesta concessió hi haurà mil llocs, crearan mil llocs de feina, però tots els nous treballadors tindran uns sous i risors, per dir-ho d'alguna manera, fina. És el que deia, i ho han parlat molts cops, també, la crisi, molts cops serveix d'excusa per rebaixar fins a nivells ridículs els drets laborals dels treballadors, i amb això de que, si no, vols tu la feina del costat, els altres 6 milions que estan en una mateixa situació, algú l'agafarà, doncs apreten, apreten, apreten fins a punts, que realment és això, és... és quasi ridícul, aquests sous. Sabem els sous, o sabem més o menys la xifra que ens parla? Ara mateix, aquí, no sé si... De miat, eh? Sí. Bé, però se vol dir que abans són 600, 700... No hem publicat les diferències de sous, sí que he vist publicat, lògicament, que s'ha firmat aquest acord que hi hagi uns sous més gratos, això era absolutament previsible, eh? Sí. I és absolutament previsible, perquè anem a veure la reforma laboral que es va fer, per dir-ho laboral, la reforma, però la reforma de cara a baixar preus, perquè això era una cosa que tradicionalment se solucionava devaluant la moneda quan un país estava amb la situació que estem aquí, i ara això no es pot fer, perquè la política de la moneda no depèn d'aquí, llavors l'única manera és baixar preus. Si l'única manera de baixar preus és una llei que permeti anar fent aquestes coses, que anem a marxar sempre, eh? Reducostos. És evident que estem en una societat que ja era... de fa molts anys era previsible, que arribaríem a un dia que podíem dir que els joves tindríeu menys oportunitats que les que hem tingut, o el millor, ha tingut més fàcil una primera etapa de la vida, que el millor fins i tot, els més grans som culpables de haver fet molta manigample, però ara ho tindreu més difícil del que el vam tenir nosaltres a la vostra edat, per l'escutat. Ja ho heu difícil, ja es veu amb la manca de treball, ja es veu amb això que els sou ara van de la baixa. No només és una qüestió de sou, és a dir, si els sou de tothom, d'absolutament tothom baixessin, possiblement els preus també baixaríem. El que no és normal és que una cervesa a un bar et costi mig hora de feina. Això és el que no és normal. I el més gros de tots són les diferències salarials. Si una persona que acaba d'entrar una empresa cobra 500, però la persona que més cobra, cobra 1.000, pots entendre aquesta furquilla salarial, però el que no té sentit és que hi hagi furquilla salarials de 200% entre la persona que més cobra i la que més cobra. Jo crec que és més aquest drama, que és un cas puntual d'un sou d'una persona. Que sempre demanen el que en cobra 500 que apreti. Suposo que les 500 que li diuen, escolti, potser t'hauràs d'ajustar una mica més i fer més hores, però si no això no funciona, he menjat el parlament d'això. I ara han lligat una mica també el que l'Albert comentava, de que ara mateix no podem devaluar la moneda, perquè estem dins de la Unió Europea, aquesta mateixa setmana també estàvem parlant del pressupost de la Unió Europea, que per primera vegada serà més baix, serà el pressupost més restrictiu, per dir-ho d'alguna manera. Creiem que la Unió Europea està començant a trontollar, tenint en compte també que a setmanes anteriors, David Cameron, primer ministre de la Gran Bretanya, que plantegui un referèndum per sortir de la Unió Europea. I mentre els països nòrdics també estan pressionant, perquè augmentin o segueixin les mesures d'austeritat als països que teòricament estan més fumuts, mentre... Jo crec que els països nòrdics també... Aquí fa molts anys que hem estat visquent dels duros que han vingut els països nòrdics, i aquí hi ha molts responsables de que això ha estat així. Però jo em sembla que si fos a Alemanya i em mirés ara l'estat espanyol, i dius, tenen una infinitat d'equil·lòmetres d'avis, més que nosaltres. De línies que han de tancar, només construir-les, perquè no són rendibles. Aeroports? Aeroports, que els països també tenen el de Berlín, que porten tres anys sense estrenar alguna cosa, també fallen aquests països. I jo em dius, escolta, si jo estic donant tots aquests diners i l'estan malvarat en així, potser que els doni alguna altra vegada, si el sap aprofitar més jo, si fos jo el que pagués, també posaria... I a més a més pensem que la crisi, aquí o a Grècia o a Itàlia o a Portugal, l'estem patint molt, però aquests altres països molt menys que nosaltres, però també han tingut una de vegada, i clar, si tenen una de vegada frenen. La primera que no deu apuntar són aquestes aportacions als països... I si, a més a més d'Aves, a Europors i altres coses d'aquestes, els titulars de la prensa durant tres mesos seguits, són sobres i corrupció dels màxims dirigents polítics. És a dir, un moment que s'encancen. A mi sembla que hauria la cara de vergonya si el Rajoy la setmana passada que te'n vas a parlar amb la senyoreta Merkel, i l'únic que et preguntes als països del teu país és per la corrupció dels teus, i ara, com es digui, del teu partit polític. Bueno, que ara mateix el partit popular té una bona... Una bona fiesta. Una bona batuçada dins. Ja, Jordi, però té una batuçada, però tampoc ningú pren mesures. Jo no crec que sigui mesures dràstiques, mesures sensates, en pla... Perdona, estàs acusat de robatòria, i el mínim que pots fer és apartar-te momentàniament, si més no, de la vida política, és una gestió pública i un bé comú. Si es pot demostrar que aquesta persona no està pensant en el bé comú... Jo crec que a vegades una part de la responsabilitat també és nostra. I ara em permeteu que faci un exemple. El país valencià fa molts anys, molts anys, molts anys, que tota aquesta corrupció és públic, i segueixen guanyant les eleccions. Vol dir que la gent no els vota. I aquí sí que no parlem de frau electoral. La gent no els vota. Tothom el vota. Potser també els voten. Potser els voten. Potser el que faci és un moment. I alguna cosa falla també quan nosaltres anem a les urnes, d'anar a dir a les urnes que no hi ha prou de tots aquests. Potser ens posem uns que no coneixem, però que el partit del desert. Aquí la societat civil tenim un paper important. Un paper molt important per fer qualsevol canvi. Potser també els voten, potser en certes persones és que amb una mica de sort em podràs aprofitar aquesta corrupció i posar-te la mà. Però quan estem parlant de tot un país o de tot... Ja no ho sé. Tot el país valencià. Jo me'n recordo, és igual, o aquí. Jo me'n recordo quan el Montull va sortir a TV3, va fer una feina enquestes, i vostè faria el mateix si no em descobreixin si. O sigui que la corrupció està molt posada dintre, eh? I a veure, és allò que dius que no hagi pagat una factura sense ir alguna vegada que xequi la mà. No és el mateix nivell, no. Però potser el que m'ha de fer la factura, és que és més que un sobre, també, d'això, eh? Tot això està molt generalitzat. La neteja l'hem de fer per molts costats. Malauradament ja ho comentàvem una mica la setmana passada. Sí. I si no, què? Si no, què? Sí, sí, tot arriba d'aquí. Jo li no sé si tenies més notícies de comentar. No volia que vulguis destacar. No, simplement perquè coincideix també que aquesta nit la persona en qüestió és convidada a l'Àgora, Esther Quintana, la dona que va perdre l'ull a la passada vaga general, en aquell procés en què, teòricament, els Mossos d'Esquadra no havien disparat, la majoria de testimonis visuals que hi havia allà, van dir que sí, doncs bé, simplement que ara ja comencen les investigacions judicials, ja comencen a tenir una mica més clar, i fins i tot parlen dels antiavalots 40, els que van disparar a Esther Quintana. Des d'aquí, com que és un tema que també han tractat ampliamente tant a l'ús de bales de goma com el cas concret de la Esther Quintana, puc recomanar-vos que aquesta nit no es camaradi fer propaganda de programes, però... Des del rentapèus. Sí, bueno, comença tard l'Àgora, comença tard. Bé, ara que estàvem parlant també d'invisions o de gent que hauria d'assumir, crec que avui hi ha hagut una notícia del dia, no sé ben bé per quin motiu ha estat, per tant, no crec que pugui ser comparable, però el papa... deixa el seu ulló. Jo estava pensant amb la Camacho. No, no, pensam... No, no, pensam... equi sobé palito. No sé exactament com seria amb un papa. Jo crec que és abdicar, no, la paraula? És abdicar, perquè diuen. És com el rei. Sí, perquè, de fet, és com una monarquia, perquè un cop està nadal i fins a l'amor o fins a aquest cas abdiquen, que no ho sabia produir des del següent. Sí, sí, sí. Ha sigut una sorpresa. M'hi permeteu agafar un petit esquetx. Eh, Juanca, apunta-te l'O. Apunta. No, Juanca, no. Molt. Sí, sí, molt, molt. Dic que el Juanca era el Felip. Però comença amb aplicació, molt bona, mira. Diu que el llegit era que deia per motius de salut, que no es veia d'acord amb... Ell deia que era això, que era... que estava cansat. Si és això, Déu n'hi do. Jo crec que, al marge del que pensi que ha d'escolt, jo crec que són uns motius raonables, i molta gent podria hauria de prendre en nota. Sí. Bé, no sé, jo viatja el partat que escrivia a Vilaweb. Entre d'altres, perquè és aquesta motius equipillat, que potser hi ha intrigues Vaticanes per darrere. Jo també ho havia sentit. Jo diria que tota la vida hi he hagut, i això era un mig seguir... un mig seguir la sèrie aquesta del Borja. Estem parlant també del segle XV, però no era... Que dius, bueno, si jo era... Allò no eren ja intrigues, allò eren ja coses descarades. Ni saga. Pel que s'ha dit, tota la vida hi he hagut. El mateix papa ha tingut l'ajudant aquell que va... d'això, els càndols, tots els càndols de pederàstia que s'han donat a tots els països del món. Vull dir que també tenen moltes coses a veure. No oblidem que l'església avui, en diant encara, és una font de poder molt gran. Aleshores, gestionar aquest poder, suposo que genera tensions. No, perdó. És que se m'ha pagat, totalment. A part dels problemes tècnics, jo no em ficaria ara parlar de l'església, perquè és un tema molt ampli, i veient que ja estem arribant a l'equador del programa, crec que és el moment d'entrar de ple, a l'àmbit local. No sé si hi ha intrigues a Teneuenkes. No, com a mínim, jo no en tinc constància. Hi ha algun dia algun fot una petada i el dia d'un allò, però de moment no n'hi ha. Bé, doncs jo, abans que res, començaria una mica per preguntar què és la Teneu de Sant Just. Així, en general, no sé si... En general, hem de parlar dels ateneus. Són suscitats, normalment, que fan activitats culturals molt diverses, activitats culturals i recreatives. Habitualment es van crear massivament, la major part dels grans ateneus es van crear a finals del segle XIX, al començament del XX. El nostre es va crear l'any 1918, amb el qual d'aquí 5 anys farem el Sant Anari. I són entitats que normalment creava la gent, les classes treballadores, per tenir certs accés a la cultura, o a un esbarjo, o a les poblacions, que d'altra manera, si no, no tenien. Perquè, lògicament, pensem que les escoles, la primera escola de Sant Just, es va fer per la gent de l'ateneu, i feia amb les pròpies mans. O sigui, anant a treballar als mateixos socis. Perquè, clar, no hi havia... I, llavors, això marca el naixement d'aquest ateneu i de molts. Són aquests entitats. Doncs, en el sí de l'atreu, els regens en un món d'activitats són entitats que han servit durant molts anys. Ara, hem de fer un procés de canvi, perquè la societat, amb els últims 30, 35 anys... Ara entrarem. Ha fet el canvi més gran de tota l'història. I... Això ens hem de posar tots. Ara, amb aquesta petita introducció, l'ateneu com una eina que feia servir molt el moviment obre, però tiro d'alguna manera... Clara, ara mateix, aquesta funció la segueix fent. L'ateneu ha canviat molt, aquesta... Aviam, amb els anys... Aquesta part més... més, diguem, obrera, de classe obrera... Possiblement s'ha anat perdent i ha quedat una cosa més cultural. I més... Amb moltes poblacions, inclús, havia donat el cas d'avari fins a tots els ateneus, d'escarrejament de dretes. I després hi ha d'haver ja la part més cultural de la gent de dretes, també d'haver fet un ateneu, i, bueno, hi ha... Amb unes rivalitats entre ells gairebé a mort, eh? Però això hauria passat a moltes poblacions. Aquesta part més obrera... Jo diria que ja fa molts anys que ja no es dona. Ja no es dona ni a l'ateneu de Sant Just, ni a cap altre, perquè ha sortit altres maneres de relacionar-se amb la societat, i els sindicats són els que defensen d'això, els classes treballadores, hi ha una sèrie... També és un debat, eh? Sí, sí, no, no. Podem dir que els sindicats fan això, els petits poden dir això, altra cosa és que cada un d'ells podria fer un debat d'aquella defensa. Moltes vegades acaben defendent els interessos petits, no en general, i si no, i si no l'exemple que hem parlat abans de la NICEM, doncs seria un exemple clàssic. Però vull dir que hi ha una sèrie de coses que ja han sortit i tenen altres àmbits, altres àmbits d'on s'han de desenvolupar. Ja no cal preocupar-se per les escoles. Teòricament, qualsevol nano té escolarització gratuïta, avui dia. Un altre debat. Bé, un altre debat. Però, clar, pensem que en el seu moment és que no hi havia ni escola, vol dir, que s'havien de crear. L'accés, bueno, llavors ha creat el que som els ateneus, que som associacions culturals multidisciplinàries, en el moment. Ja, ens han dit d'associació. És una associació tancada, oberta, es pot ingressar amb facilitat, s'ha de pagar una quota com funciona. L'associació és oberta, regeix per la llei d'associacions. Per tant, hi ha uns estatuts que diuen qui pot ser sòcia i qui no pot ser. Uns estatuts que, a més a més, vam modificar el desembre perquè... per adaptar-los a l'última modificació del codi civil de Catalunya. I, en principi, és una entitat oberta. Qualsevol que vagi i vagi a la secretaria, fos un full, i teòricament l'ha de provar a la Junta i després a l'Assemblea, però, de facto, qualsevol persona que pot ser sòcia pot ser sòcia. Quina inconvenient té? Doncs que ja ha de pagar una quota. Ateneu, és una entitat que gestiona uns recursos, i aquests recursos que tenen, majoritàriament, provenen dels socis, diferència d'entitats que la mateixa... O sigui, què ha de fer l'Ateneu? Perquè part de la seva despesa m'ha de tenir la casa. M'ha de tenir la casa, tenir-ho tot... Llavors, tot això té uns costos, i per això hi ha una quota. A partir d'aquí, el socis pot ser socis de l'Ateneu. I punt. I, d'això, o treballar més activament, posar-se en qualsevol de les seccions, i més activament, o agafar i crear-ne una nova, si li sembla que... Ara hem de fer una secció de filetèlia. Potser escoltes, crea-la, i digues què vols fer, i posa't en marxa. Aquest és el funcionament habitual. Heu de preguntar-te quines activitats, ara mateix, estan realitats a l'Ateneu? A l'Ateneu, tenim el que en diem, seccions, o grups d'això, molt d'això, tenim tres que es dediquen a la música coral, on és l'Orfeo, l'altre, el cor, el Pum de Flos, un cor només de veus masculines, i després el grup de Can Gregoria. Hi ha un grup de teatre, just teatre, hi ha un grup de pintura, a l'Ateneu, hi ha l'escola de música, hi ha una secció de billar. I tenim una sèrie, hi ha les seies, que és un clàssic. Del poble, totalment, eh? Un clàssic, una etiqueta, i bé, i pot donar... I cada una de les seccions és responsable de les coses que fa la secció. Les seies fa la seva programació, l'Orfeo, el cor, el teatre, qualsevol altre, fa la seva programació. Hi ha un, també, davall de saló, i el que vol anar allà també té les seves possibilitats. I després, abans, no es feia, l'ajuntament anterior tenia una mica la... això que amb la feina, amb la feina que feien les seccions, però des que ens vam posar l'any passat la nova junta, creiem que nosaltres també estem planificant una sèrie d'activitats obertes al poble, més d'això, i en aquest moment ja tenim tres cicles engegats. Un és el documental del mes, que passem documentals... Bueno, no sé si coneixeu, si no veguem els dos. El des va ser la Terra... Com que era la Terra, la Terra Moon o alguna cosa així? Sí, les antípodes, això. Jo me'n recordo pel cartell. Eren varios punts oposats de la Terra, el que passava al mateix moment, amb dos punts oposats de la Terra, i llavors un altre cicle que vam començar el desembre va ser el de Jass, ja portem dos concerts, ara, la setmana que ve. Al final només fem el tercer. I després tenim un cicle divers, d'activitats diverses, que hem fet teatre, hem fet màgia, hem fet una banda de música. L'última actuació va ser del grup de Gospel de... del grup de Gospel de Cormallà, amb dues senjustenques. I això, i cada cosa que trobem, si trobem noves oportunitats de fer més coses, en farem i tenim la idea de fer tallies i corsets, hogar-se... A més, gent. O sigui, que ha de ser una intenció que tenim, és que convertir-la en un lloc que la gent passi, perquè hi hagi activitat. No, jo... És que ara estàvem parlant d'activitat, si seria una mica tallar el tema. Jo també. No, sí. Jo anava a anar per aquí, que has comentat que, bàsicament, la Teneu es financia a través de les cuotes dels socis. I era per saber si a part de les cuotes dels socis té altres formes de finançament, i així hi havia subvencions públiques... Nosaltres, igual que qualsevol la mentitat, fem un ferru roent. I, llavors, tenim subvencions demanades d'ajuntament com qualsevol altra entitat. El que passa, la diferència amb això, està que nosaltres, amb aquesta subvenció, hem de mantenir la casa i altres entitats, la casa la tenen pagada a part de la subvenció. Això és una cosa que és una mica... D'alguna manera, es diu una mica discriminatòria. Això es ve de molts anys que ha semblat que qualsevol cosa l'ajuntament podia pagar-ho tot. I creem... creem... hem creat... Aquí s'han just més equipaments, segurament, dels que necessitem per una població que tenim. I, bueno, ara hem hagut de tancar coses. La vacuneta, tancar-la, a la més, a la gran, a la meitat, etcètera. Hem anat fent coses. I tot això que està apucat tant de tot, tant així, igual s'acaba, i, a lo millor, les entitats com la junta el teniu, tornarem a tenir un cert valor, perquè serà necessari, és possiblement. Perquè el local de la Teneu, que més tots els anys els tens coneixen, perfectament perquè és punt de trobada, és de l'ajuntament i per a un lloguer... La Teneu, el local de la Teneu, és propietat de la Teneu. De l'entitat privada. La sala gran és propietat de la Teneu. I, en aquest cas, és al revés. La sala gran la tenim llogada a l'ajuntament per un lloguer gairebé simbòlic, avui dia, que ho fa quan es va fer el contracte fa 25 anys, encara era un llogueret que estava bé, avui dia és un lloguer absolutament simbòlic, però donat a que nosaltres no tenim capacitat econòmica per fer les obres necessàries, per fer una sala amb condicions, doncs no la podem gestionar, preferim tenir-la amb aquest lloguer simbòlic i que, almenys, la gent tenia la gestioner i que serveixi per la població Sant Jordes Bern. És un lloguer de l'espai, és el pròpia Teneu. I el restaurant, també? El restaurant és una concessió que fa, en aquest cas, la Teneu, de la mateixa manera que, en el parador, podria ser una concessió que fa l'ajuntament, en aquest cas, una concessió feta per la Teneu. Per tant, també és una via d'ingressos. És una altra via d'ingressos. En aquest moment, que més o menys funciona... No, més o menys funciona, que funciona molt bé. És una via d'ingressos més o menys regular. Ha hagut èpoques, èpoques que no sols no ha sigut una via d'ingressos, sinó que, en juntes anteriors, havien hagut d'anar amb alguns de les persones, havien hagut d'anar fins i tot als jutjats i apagar factures de 3 milions de passetes, de deutes a acompanyies elèctriques, l'Ogí. I, clar, la Teneu, això se'n va ressentir en cert moment. Perquè, clar, la persona judica que hi ha al darrere, si no paga un, el darrere està a la Teneu. A mi m'agradaria preguntar-te, Albert, tu vas entrar amb la nova junta fa un any? Fa un any, ara, el 25 de febrer, fa un any, sí. Com us l'heu trobat? Vull dir, en tenim un espectacle molt... No, sabíem més o menys com estava tot. Havíem... Nosaltres, les persones que jo no estava indirecta... Jo estava a la junta d'alguna manera, ja, perquè estava com a representant de l'Ofeo. O sigui, la junta, antigament, fins al canvi dels estatuts, estava formada legalment per uns membres electes i per el representant de totes les seccions. Jo estava com a representant de la secció, per tant, sabia més o menys. Era una junta que, bueno, de fet, no era la que movia els temes, però estaven informats de com anava tot. O sigui, que no esperava... No esperava, jo, que trobar-me, amb cap... Forat. A cap forat, no és... Que ha sigut així, vull dir, que els números estaven en clàssic. És una entitat que, per aquest tipus d'entitats, si comparem amb altres, està molt sanejada, en el sentit que encara tenim, encara, certament, encara... Estem pagant, per exemple, un crèdit, perquè fa 3, 4 anys es va posar un ascensor, clar, això, una obra d'aquesta embargadura, no es pot afrontar amb... Llavors, bé, i després estem pagant, encara, també, un resto d'un crèdit, de quan, d'uns anys, que estava molt malament, i que es va haver de fer un punt de... Llavors, això ja ho sabíem. Vull dir, la situació, la sabíem, el punt de partida conegut, no ens hem trobat res estrany, i, per tant, el que és l'únic que sí que... volíem fer les coses d'una manera una mica diferent, sobretot d'aquesta abertura que apam fora. Jo anava a parlar un tarda, justament, això, a quina és la novetat que proposa la vostra junta, que, a mi em creio, queda anar-la a teneu per millorar. Bueno, nosaltres aquest primer any, malgrat... malgrat que ja et dic que coneixíem dintre i coneixia jo, ja m'ha quedat pressiós que no és membre de la junta, encara. Ara es presentarà aquest... per un càrrec ara a la junta, a la assemblea que farem aquest mes, però ha estat com assessor, i ell també la coneix, la teneu perfectament per dintre, eh? I després, bueno, aquest any ha sigut, realment, coneixent unes coses a fons, hem estat mirant moltes coses com estan, com estan des de... no sols com funcionen les seccions, sinó com està l'edifici, la mateixa estructura d'edifici, perquè cal fer intervencions. Perquè, tal, l'edifici és favell, i si no es fan intervencions, es deteriora. I tot això, bueno, aquest any, hem estat mirant, inventariant, fent coses. Hem estat treballant amb coses que estaven una mica endarrervides, els estats mateixos, perquè va canviar la llei l'any 2008, la Generalitat va obligar a les entitats, va dir a les entitats que havien de canviar els seus estats, no s'havia fet, i hi havia un ultimàtum. Hi havia una moratòria que anava el 30 de desembre, perquè si no van dir a les entitats que no havíem canviat, pot que no podria ser, no sé si ho aplicaran o no, que no reben subvencions, clar, i, llavors, tot el món, escoltant... Corre, no. La Generalitat, pràcticament, no en tenim cap, o res... Però és igual, ni que sigui amb 200 euros, interessa... Sí, sí, sí. A part de posar-nos... de posar-los legalment, perquè, clar, allò que contradigueixin els estats amb la llei també és invàl·lit. Per tant, estàs en una situació una mica... Això ens ha ocupat per d'aquest any. Llavors, hem intentat començar tots aquests cicles, que deia, eh? De fet, el cicle aquest d'espectacles diversos que fem amb la Federació de Teneus, aquest ja l'havia començat, i en aquest temps es va començar el primer espectacle més de febrer, però s'havia gestionat ja justament al final del dia. Però nosaltres teníem el clar que hem de fer activitats i obrir-lo a més activitats. Això era una de les coses. Després, tenim entre ceia i ceia, arribar gent més jove. Jo no he de t'ho preguntar. Jo no he de t'ho preguntar. Aquesta taula és vera, clar, que la pregunta... Això és molt... Això és difícil. Francament, és difícil perquè ens dèiem que ara en parlem d'això. Però, en aquest sentit, el primer que hem de fer... El primer que hem de fer és baixar les cuotes pels joves. Baixar les cuotes pels joves, perquè voldria... Perquè ara mateix, Albert, perdona que t'interrompi, però la cuota... La cuota ordinària són 95 euros a l'any. I llavors, clar, el que més anés per tant en una secció, llavors té un petit descontent, si els dos membres d'una parella també té un petit descontent, però és igual que se'n vagi els 80 i algo euros. I estem parlant d'una cuota que, tal com anaven les coses, no era cap cuota desbaratada. Jo tampoc em sembla una barba dita. No, són menys de 10 euros, són més. No és molt, no és molt. Però, clar, depèn de la secció que siguis, a més, has de pagar un tant a la secció. Quasi de les seues i tembres d'excursiós. La C de les seues, em sembla que et costa 12 a 14 euros. C de les seues, després si fas l'excursió, lògicament la pagues. Si fas una matinal i vas en cotxe i portes el teu cotxe, ni això apagràs. Però et costa 14 euros a l'any, em sembla. Però no són preus que sembli una posió. No és impossible de pagar, però creiem que en aquest moment la situació sobretot... Fa molts anys hi havia, per exemple, una quota de jubilat que tenia un desconta. Es va haver de congelar, perquè avui dia la major part dels socis del teniu estarien jubilats i llavors no arribaríem a final de mes. I, en canvi, ara aquí s'ha de fer el descontes amb els joves, perquè la situació m'ha canviat. Però joves tampoc ara tampoc no és fins als 18 anys. Estem parlant de fer una quota valida fins als 20 i una de 20 a 30 anys. Perquè la gent pugui intentar agafar-se, intentar facilitar que la gent... Això per un costat. Per l'altre costat també volem baixar aquesta quota de 90 i tant d'euros, anar-la baixant gradualment, per intentar que sigui no sols pels joves, sinó per tothom, en general, sigui més assequible. Sí, per la veritat que això dels joves no és justament una pregunta, perquè sembla com que la teniu i van els pares. Vull dir, la vostra... Això dels socis, els socis. Sí, però el que passa és que els socis podien ser, si ja vosaltres volguéssim fer una qualsevol activitat, i veniu, ho vivíem les portes. El problema no és de joves o no joves. El problema és que les activitats que es fan han quedat molt tancades al llarg del temps, en milies mateixes, i és trencar aquesta dinàmica. I hi ha grups que ho tenen francament difícil. Jo mateix canto l'orfeo. Que vingui un jove de 25 anys a l'orfeo serà molt difícil, però hauríem de creure una altra... Sí, el millor, hi ha molts joves que volien fer un tipus d'avaió, i per ells. Podria ser que vinguéssim un grup a l'orfeo si venen amb grup. Si venen de sols... Si venen de sols i queden mirant allà tots els altres, diuen, a veure, quin és el meu jove d'aquí, on hi ha el meu jove d'aquí, i s'esbaradarà. I això ho entenem, i és així. I això mateix em passen tots. Després ens hem trobat que la societat ha canviat moltíssim, i els joves feu les coses d'una altra manera. Feu les coses d'una altra manera, de les que ho feien nosaltres, segurament, com ho feia jo quan era jove, pràcticament no havia canviat de res amb com ho feia el meu pare o el meu avi, però que canvia ràdicament de com ho feien les coses del meu fill. I, llavors, amb això també es nota, vull dir, a vegades hi ha gent que els joves no s'associen, no? Hi ha una altra manera de veure la societat. A lo millor hi ha més participació en moltes coses, però en coses més de menys temps, o un altre tipus de comunicació. I és això que fins que no descobrim el que no tindrà... El kit de la qüestió. És un tema que ens preocupa a tots molt en la tenia, en aquest moment. A la gent del joves, molt. Amb el kit serveix de console, ara mateix jo també estic enbrancat amb un projecte d'obrir una teneu a Esplugues, i, bàsicament, s'està començant a moure des de la gent jove. I jo crec que una mica va lligat a la imatge aquesta, no?, de vas a la teneu i tot el que et trobes, ho trobes lluny del que és una mica la teva realitat, i d'altra banda, suposo que falta poder entrar-hi, perquè un cop a dins puguis fer que aquelles activitats que desenvolupi la teneu estiguin relacionades amb l'interès. Entrar-hi, ja et dic que podria ser molt fàcil. Seria tan fàcil com que vingués... Escolta, ens interessa a fer això. Escolta, fortes, què necessiteu, això? És parlar-me, veure què es necessita, i entrar-hi seria molt fàcil. A més, una gran satisfacció. Problemes que també, ja dic, per un costat, per un costat, segurament, el fet de que cada secció s'hagi tancat amb el seu, no ha facilitat molt que hi hagi aquesta obertura. Això és una cosa general, pràcticament, en tots els teneus i a totes les associacions en general del país. Vull dir, que han tingut... Va haver-hi tot... Durant uns anys, les associacions van servir de molt en aquells anys el franquisme, per fer un caliu. Però, bueno, hi havia la gent que es pensava que jo, que hi ha manera de fer així de tota la vida, i això s'ha de seguir fent així, sense grans canvis, i si no ens obrim i fem un canvi, aquí és quan estem dient que no tindríem fútbol a les entitats, i això és el repte que ens hem posat nosaltres, veure quin canvi fem precisament perquè tingui fútbol a obrir-lo, perquè d'aquí uns anys hi ha altra gent que et n'estigui jaudint de tot el que... Teniu relació amb el cas de les joves, per exemple? Directament amb el cas de les joves, perquè és molt explícit. Sí, molt joves. Amb l'Ajuntament, directament, moltíssima, moltíssima. Perquè, a més a més, ara, amb l'obertura de les escoles, que em sembla que està prevista el mes d'abril, no sé si és abril... Segona, segona... Les portes obertes, no dius? No, no, ja li dic l'obertura definitiva del vocal, quan obrin i comencin a traslladar... No sé, jo ho fa bé... Va, sí, igual. Vosaltres segurament que aquí a les radios... Sí, a l'abril, sí. Doncs allà les escoles, clar, estan físicament a la mateixa illa de cases que nosaltres, no? Diu l'Àntic Montserrat, que hi ha l'escola d'adults... Ah, sí, sí, sí, sí. Ell parla de les escoles com a concepte educatiu. No, no, no, no, sí. No, no, el local de les escoles... El que li ha donat aquest nou de les escoles... Les prescripcions de l'abril... Jo també m'has deixat una mica d'escribucat... No, jo ja he vist, però anava i dic l'Èdum... Però he pensat que no haguessin hagut de fer inscripcions pels cursos d'adults... Sí, ara... Això m'ha quedat així, que no dintre. Doncs, clar, tot allò passarà a ser un núcle cultural, que estem parlant, incluso, fins al punt de vista de fer comunicacions físiques per dintre, no? Perquè no hi hagi... si en l'Ajuntament hi ha... altra cosa és que de duros no n'hi ha. Però, de bona voluntat, en aquest moment, hi ha molt de continu. Aquesta tarda, fa dues hores, no, tres hores ja, que estava jo a l'Ajuntament, precisament. És un continu. Tu preguntes pel casal de joves, i jo preguntava més per les entitats, en concret, però, bueno, sí que jo estava a l'Ajuntament i tal. No sé si teniu alguna altra pregunta de la Taneu. Jo, a mi, m'ha quedat tot bastant claret, el que volia saber, de sobre de Taneu, què voleu fer... Bueno, la cosa és com voleu fer i a dir el que costa. Sí, entenc que el vostre dubte i tampoc és senzill, perquè la Taneu durant molts anys sempre ha fet el mateix, i ser-te com a jove, des d'afora, que ho sé, no t'hi convida, no? La dinàmica d'aquestes societats fa que moltes vegades hi hagi determinades persones d'aquestes societats, que el millor se l'ha senten molt seva, perquè són les que han fet funcionar aquesta societat, que són els grans, i que quan ve un de fora, sembla que hi hagi un rebutge, que tampoc no és un rebutge, però el que intenta entrar igual a un interpretat així, i això no fa... No ho sabem, no tenim cap vereta màgica, no tenim encara les solucions, però sí que volen treballar amb aquesta línia. I primer, ja dic, comencem, baixar quatre. Perquè així, si ve algú que no s'esveri. A veure algun jo que no s'esveri. Després, el millor diu... No en aconseguir res, però com a mínim, si en venen, ja estarem preparats. De fet, ara, ja he pensat, que ara mateix aquí a Sant Just, teniu un altre col·lectiu, per dir-ho d'alguna manera, no tan oficial, que també d'alguna manera està intentant dur a terme una tasca similar, a un nivell molt més baix, i de moment no sé si amb molt èxit o no, una cosa que els preguntarem, però estic parlant de la gent que està visquent a l'antic casino, d'aquella casa ocupada, que també, d'alguna manera, volen que allò sigui un centre que es recuperi, i que la gent torni a anar allà, com a espai de trobades, espai de confluència, etcètera, etcètera. No sé si us heu reunit mai. No, amb ells no ens hem reunit mai. Però vull dir que és això, que d'alguna manera, suposo que són tasques similars, fetes des de diferents llocs. Sí, des de jo que deia, les necessitats surten en molts llocs, i és aquell tema que portava, de com han sortit aquestes entitats sempre de la mateixa manera. Vull dir, què passa? Aquestes s'osgeixen amb una... Aquesta de la sala ha sortit amb una altra situació, amb una altra societat, amb un altre moment polític, i amb una gent que té uns pensaments molt clars, però que propis del segle XXI, aquest començament, eh? Vull dir, altra cosa és que els mitjans que tinguin, etcètera, puguin fer coses o no. Vull dir, això ja és un altre tema, però qui sap si allò d'aquí vint anys serà un gran centre. Vull dir, a veure el que teniu, quan havien començat, havien pensat, bueno, a veure què fem. Ja m'han aguantat ja 95 anys. No, no, jo no ho parlàvem en clau de competència, sinó en clau d'establir relació... I és més, si aquests competències no sé que... Benvinguts a seguir en aquest cas. No sé que vinguin a tirar pedres contra els mitjans i això, o, com nosaltres, ens hem agafat, però, a veure, jo crec que... Necessitem fer moltes coses i, quan hi ha... I aquí no estem en un món econòmic, en un món d'empresa que necessitem guanyar diners, per tant, la competència de ser fins a segons quin nivell, i sobretot col·laboració de sentitats, això. Perquè la junta directiva de l'Ateneu no és la vostra dedicació única, o sigui, tota la gent de la junta té una feina o la intenta tenir vaja. I això. Això és una associació, una associació com a tal. Els càrrecs de la junta són càrrecs gratuïts, per tant, no hi ha ningú de la junta que pugui viure de l'Ateneu. Ni amb sobres, ni res. Ni amb sobres, o no, no. Amb sobres, a vegades, passa que anem d'ensobrar nosaltres mateixos, per enviar les comunicacions als socis, amb les coses que hem fet aquest any, precisament, és que tothom aquí tenim adreça electrònica, ja no envia paper, però... Ja tocava aquesta. La junta, sí, però cal fer-ho. Sí, sí. Són de les coses que teníem molt clar nosaltres que havíem d'anar fent, i que hem fet. Però la junta, per descomptat, com a qualsevol associació, no hi ha cap associació que pugui tenir membres de la junta que cobren, sinó que, si et coneixeu d'alguna, podeu denunciar, eh? No, des del que has atès... Des del que has atès, però... Des del que has atès, depèn del que hi ha aquí treballa, d'estar jubilat, o qui està prejubilat... No, em va preguntar a foc. No, no, preguntava en aquest sentit de si algú vivia de... No, però, malauradament, no crec que sigui tan disparatat el que estàs comentant, de fet, crec que ja no hi ha... No parlo de teneus concretament, però jo crec que hi ha bastantes entitats, sense ànims de lucre, que sempre... No, no, una cosa... Una cosa és una associació que regeix per la llei d'associacions, i l'altra, un altre tipus d'això, per exemple, una fundació, una fundació si pot tenir un personal que digue directiu que cobri. Però una associació que regeix per la llei d'associacions, els càrrecs són tots gratuïts. Això no vol dir que, si nosaltres tinguessin necessitat, perquè la teneu tingués 2.000 socis i que cada dia s'ho esganxés, que haguéssim de contractar un gerent, un director, i que aquest senyor cobrés, però, lògicament, tenim ja una noia secretaria que cobra, per estar quatre dies, quatre dies, cinc dies, quatre hores que... Sí, una mitja jornada. Aquesta noia és sícobra, lògicament. Aquesta és la diada de la teneu. Però el rest, tu, si es regeixen per la llei d'associacions, no. Les fundacions sí que n'hi ha moltes. El problema és que hi ha gent que munta l'associació per no fer l'empres, que en llavors no està... No, vull dir, que aquest és un món. Sí, sí, sí. Aquest és un món. Les fundacions ja va part. Però les associacions... És un concepte similar. Les associacions, en principi, no haurien mai... Perquè la llei, per llei, està prohibit que els membres... O sigui, tots els assatots han de dir i ho especificen clarament, que els càrrecs són gratuïts. Albert, Maria, preguntar-te abans de que més o menys anem acabant. Bé, més o menys no. Que anem acabant. Quina és la pròxima activitat que té la teneu? O a què ens convideu que anem a veure la teneu? O a què anem a fer la teneu, durant aquests pròxims mesos? Dels cicles. D'això, el documental del mes el teniu cada tercer dilluns. De més. El proper és de... És un noi sec, sort i mut, que coneix amb una noia i que també té un problema, i que acaben... Acaben de comunicar-se per... Un llenguatge táctil amb les mans. Això és documental. Si anem a documental, hem de tenir clar que és documental, no anem a veure una pel·lícula. I llavors, però, és un documental que està molt interessant. Tots els documentals els fem el tercer dilluns de cada mes. A quina hora? Perquè potser ens contraprogramem. El documental, el fem... Ara m'has enganxat, això em sembla, que és a dos quarts de nou. Adéu. Adéu. Adéu. No ho podem assistir. I, llavors, després, els espectacles que endien els espectacles normals de fem, els fem el quart dillumenge de cada mes. I aquest mes tenim... Tenim dues guitarres i una bateria, fent un espectacle que em diuen de jazz, perdón, de jazz. De flamenca o fusión. Després, a l'últim divendres de cada mes, tenim jazz. Aquests són els cicles normals, després, a partir d'aquí. Tenim a l'aigua de la Teneu, sobretot. Una agenda molt apretada, veig?Sí. En segredari, en segredari inclou, Enriquetla una mica. Bé, espereu, abans d'acabar de parlar d'activitats, hi ha una persona que vol parlar de la seva. Vinga. Volia fer una mica d'autobombo. Dissabte celebrem Carme Stolfes. Ah, sí?Una altra cop. I, a més, amb novetats, que aquest any no fem el casal de joves, sinó que ho fem a la begoneta. Us heu fet grans?Per primer cop. Has fet petits, oi? No sé què ha passat. Fem 30 i...Carnes Stolfes. Som grans. Majors de 18 anys, com sempre, disfressats gratis, sense disfressar. Són dues euros. I el tema de la festa és mama, jo de gran vull ser. Tornero. Deuràs quants de torneros, eh, aquest? L'Ardevol? L'Ardevol serà un, segur. Moltes gràcies, Albert, per haver vingut al Rentapeus. A vosaltres. Sort a cercar la teneu del segle XXI. Molt bé. I vosaltres, si teniu alguna idea, sempre hem vingut a la teva casa. Moltes gràcies. Lluís, la comandant, moltes gràcies, mare. Moltes hores amb Carme Stolfes ha passat-s'ho de conya, Jordi. Gràcies, tio. Molt amagant el channel que portes de... de Star Trek. Sí, jo ja vaig preparat pel dissabte. Bona setmana. Bona setmana a tothom.