Bona nit, és Dilluns i tornem a començar una nova sessió dels rentapeus aquesta vegada sense sintonia inicial. Ens hem posat una sintonia una mica romàntica avui. Ens hem posat romàntics, fa poc per ser Sant Valentí. Sí, clar, com s'haurem tant. Doncs ens hem pogut posar romàntics per començar una nova de nit aquí al Tantàvers. Abans que res, bona nit Clara. Bona nit Jordi. Bona nit el Pau. Bona nit. Desplogues del Llobregat i vindrà a fer de tertulia també avui a la nostra xarra d'avui. A la nostra programa i esperem que vingui més vegades. Després també bona nit a l'Abrí, que la tenim aquí alzadera als comandaments. Bona nit, bona nit. I aviat esperem dir bona nit a l'Eduard, que està arribant de camí. Bé, nova setmana i com sempre trobem que els temes a tractar són bastant reiteratius. No sé què en penseu, però obres les pàgines del diari, mires els telenotícies, escoltes problemes de ràdio. I costa, costa una mica de fugir de la corrupció, costa de fugir dels problemes de drets laborals, costa de fugir. És la realitat que ens ha tocat viure i, per tant, anem a comentar-lo sobre la marxa. Ara parlant, estic pensant que ens hem de proposar, cada dilluns o trents d'arròs, portar una bona notícia. Ens hem de proposar. Hi ha cops que ho aconseguim i que ja ha de ser ídia amb alguna cosa bona. Hi ha vegades que no ho aconseguim, i jo crec que ens ho hauríem de proposar. No ho sé, algun avançament científic, algun xori, això que ho posen a la presó. Cada dia, com una petita gota d'esperança en aquest món. I s'ha matut que barfines venen al Canadà aquests dies i almenys ha tornat, es corria a quedar, però ha tornat. És una cosa bona la notícia. Bé, és una cosa bona la notícia, no sé si diries para on s'adora, però... És un tio que té poder i calés, s'en va a un altre país i encara torna per estar davant de la justícia. Si això no és una bona notícia... D'acord, d'acord. Mira el pau aquí que arriba i ens posa la banda positiva de la vida. A veure amb el que ens hem de conformar, eh? Els ha reput els periodistes amb una peineta. Sí, ja ho hem vist tots a la tele, aquest senyor tan educat, qui arriba del Canadà i els hi fa una voti fartida d'esperidistes. Esperem que quan arribi l'edu ara es comporti una mica i no ocupi aquests tipus de comportament. Exacte. Bé, anem a fer una mica un repàs de les notícies més destacades que ha anat donant aquesta setmana de si. I hem creut idònic començar per al dimarts mateix, on s'havia de debatre el Congrés si s'entrava, o no a tramitar una ILP que va proposar la plataforma d'afectats i afectades per la hipoteca, sobre la llei hipotecària, l'adacció en pagament, etc. Aquesta ILP va anar acompanyada d'un milió 400.000 firmes i en uns primers moments durant el debat que va ser llarg, que ens va acabar de decidir fins a la tarda, semblava que no s'aprovaria, més que res, perquè el partit popular s'hi anava a posar i té majoria absoluta, però finalment va acceptar l'atremitació, que el que deixem clar, l'atremitació de la llei, que no és la provació. Jo també m'agradaria fer una mica de reforç en aquest punt, perquè jo estic d'acord que és una bona notícia que s'hagi aprovat la sola atremitació de la llei al Parlament, però jo crec que des de molts altres es veia com una gran victòria de la plataforma d'afectats per la hipoteca, que realment ho és, però no oblidem que és l'atremitació que sospito jo, que aquesta iniciativa popular quedarà absolutament descafeïnada en el seu pas per al Parlament, si és que s'arriba a aprovar algun tipus de llei, és a dir, les meves impostes són que o bé PP i votaran contra, o bé la deixaran tan tan minça, que s'agra una mica com el mateix que votaran contra. No sé el Pau, com ho veu? No, no, jo ho veig igual. El que em sorprèn és la poca legitimitat que té aquí el... Tens una ILP que té 1.400, i ni tan sols la volien portar a debat, a debat, tan sols a debat, i en canvi, una ILP que té 4.000 o 5.000 en la qüestió dels Toros, i aquesta ja diuen què la probaran. Home, això és un cop a la ciutadania. Home, aquí, clar, s'hauria d'entrar a valorar una mica aquestes regulacions, que d'alguna manera permeten incidir des de fora, des de la ciutadania, que són les ILP, iniciatives legislatives populars, que a partir de, no sé quan, quin és el nombre de firma, suposo que també depèn del tema catòpics, si és un tema més principal o no, es requereixen més firmes o no, però clar, que el fet que un milió i mig, pràcticament de persones, hagi ensignat per una lli... I que la cosa que arriba al Congrés s'haig de debatre, si s'accepta tramitar o debatre o no, a mi em sembla una mica fort, no? Sí, sí, sí. Crec que un milió i mig de firmes és un gruix suficient de gent, com per tenir en compte, i que en mi tan sol s'haig de plantejar si s'ha de debatre o no debatre. I, Rafael, el que tu deies de si s'aprovarà una llei o no, jo crec que sí que s'aprovarà una llei, penso que tal com està la situació, perquè està complexa, no poden no fer res. O sigui, no dic el que facin solució ni absolutament res, però ja sabem aquella frase de canviar totes les coses per deixar-ho tot igual, doncs jo crec que faran una mica aquesta tàctica, faran alguna llei amb algun titular que quedi una mica maco i tot l'altra seguida continuen sent de la mateixa manera que està ara. Sí, a mi el que em fa l'impressió és que el lobby o el gran poder, que són els banks, que són els grans, no sé si culpables, però possiblement culpables és una bona paraula, una bona part dels culpables d'aquests desnonaments que estan a vell i d'aquests grans dramas que estem vivint a desfraç societat, fan pressió sobre el govern, i com fan pressió sobre el govern, demana salus, no deixar-los diners que necessiten els partits polítics per sobreviure. Per tant, em sembla una coacció al govern extrema i per això em fa pensar pessimistament que no s'ha plogat res resolutiu amb tots els dramas que això comporta, perquè ara els Jordi ens fa una mica 5 cèntims, però hi ha com un got a gota de suicidis, de gent que no pot més, és que no pot més dir que es decideixen considerar-se. Sí, bueno, concretament, de fet, em sembla que un dia o dos dies abans de l'arribada al Parlament d'aquesta ILP, s'havia ja suicidat alguna persona, i després el mateix dia que aquí també, jo crec que hauríem d'entrar a valorar quines són les causes que al final van fer canviar d'opinió al partit popular, perquè tot apuntava que no acceptarien aquesta ILP, però el mateix dia que s'estava debatent van haver dos suicidis a les illes, no recordo exactament quines illes, però una parella de jubilats es va suicidar i l'han demat també un mort més alacant, i avui em sembla que no ha acabat morta, però una dona s'ha incendiat davant d'una oficina a Castelló. Sí, segons he llegit a la premsa aquesta senyora, que avui s'ha intentat cremar dins d'una sobancària a Castelló, tenia dos pisos pagat i un tercer sobre el que passava a una hipoteca, el no poder pagar aquest tercer li havia acabat embargant tots els tres, els dos que ja tenia pagat i el pis que tenia amb una hipoteca, cosa que és bastant dramàtica. Però abans de continuar amb les nostres notícies, no volem dir-li bon any de l'Edoque que acaba d'arribar. Hola, macos. Perdó pel retrat. Tinc unes problemes a la tanca a l'acadèmia. Ha entrat sense peineta. T'havent de dir-nosaltres que t'havien començat amb un lleugir retard, però un problema tècnic empatit. Coses del director. Bueno, Eduard Pau, Pau Eduard, que no hi era el començament, no us hem pogut presentar. Ara mateix estàvem acabant de parlar de l'acceptació a tràmit de la ILP, que va presentar la plataforma d'afectats per la hipoteca, i que després d'aquesta tramitació, el dissabte, ja van convocar una vaga a diverses ciutats de l'estat espanyol. Una mani, més que una vaga. Perdoneu, una mani. Més que res, perquè molta gent no treballa. De clar, un vaga de manis. Segons dades, Barcelona es van concentrar entre 20.000 i 80.000, de paret de quines fossin les fonts, aquí ja no entrarem, perquè no sé si veu poder assistir alguna d'aquestes... No, jo no. Jo, aquest cop, reconec que vaig fer campana que estava muntant el Carles Tolfesto. Que m'ha dit que va anar molt bé, per cert. Bé, jo referent al tema de les... Bueno, el que volia preguntar, que creieu que va ser el que finalment va fer canviar l'opinió del partit popular, o creieu que era estratègia de començar per aquí i després ho fem... Jo en cap cas crec que fos estratègic, no fas el ridícul com van fer, de dir que no duran mesos i el mateix dia, dir que no, que no, que no, i a l'hora del migdia coborrents i mal fet, canviar el teu... el teu vot, no? Crec que va ser alguna... No ho sé, és massa pressió social, al final, també. Si és una cosa que tothom, o que vagi en 1.400.000 persones, firmen, la gent està al carrer, la gent llegeix a les diaris, veu aquests grans trames que no... que no ho poden deshuir, al final. No creieu que pot ser una mesura populista? Vull dir, sí. S'està pressionant perquè s'accepti aquesta ILP, però després té una majoria per tombar-ho. Bueno, això ja hem gestament ara, que no et confiem gaire amb el bon pas d'aquesta ILP per parlar amb el Congrés dels Diputats. Per sort, jo penso que al final sí que acceptaran que els torni a Barcelona, a Catalunya. Estic de debò. A mi no m'agraden els torns. M'estaven mirant a la mateixa. Els meus companys de taula m'estaven mirant com per dir-me, eh, tu, tio, t'estàs passant. Aquesta és una altra, també. Jo crec que és interessant també parlar de l'altra ILP, que el Parlament de Catalunya l'ha sisulat en contra dels torns, de la possibilitat de tenir corrides a Catalunya. I aleshores, el Parlament espanyol decideix protegir-les a tot l'estat espanyol, en el qual encara estem inclòsos. Per tant, si no m'equivoco, si s'acaba provant això, haurem d'anar al Tribunal Suprem la llei de Catalunya, perquè ara serà il·legal, i possiblement l'atomaran. I també cal dir que la major part de línies, que és a i de línies de firmes, que es van recollir per la ILP dels torns, van ser recollides fora de Catalunya. Per què es facin els torns dins de Catalunya? La llei és genèrica, però l'objectiu final és aquest. De fet, em sembla que només a Canàries i a Catalunya estan prohibits als torns, dintre del que és l'estat espanyol. Tot i que per motius diferents. Quins motius, Pau? En el cas de les Canàries, eren perquè no eren rendibles, i al final, no se'n feien de corrides, no estic segur, no se'n feien, i van decidir deixar de fer-les, no sé si prohibir-les, però almenys es van deixar de fer per qüestions econòmiques. De forma natural, com que no hi anaven ningú els torns, es van deixar de fer i van protegir-los. El cas és que a Canàries van generar una llei per protegir els animals domèstics. I aleshores, com no els anaven veloades corrides, doncs els animals domèstics ho van prendre d'una forma encàmplia. Va dir, perdona, però jo no tinc un torna. En sèrio? I els torns, com que els van incloure, parlant d'aquella llei que es van muntar? Sí, molt abans que Catalunya hi hagués aquest debat. Molt abans. De fet, el debat de Catalunya sobre aquest tema, també té un altre fil, que és el tema de les corrides de torns i els correbous. Perquè no oblidem que tot el que és les terres de l'Ebre realment tenen molta afició també als torns. I aquests no s'han prohibit a Catalunya si els correbous continuen estant per mesos? És un debat que sempre estaven. Jo, per a mi, per a la família, em toca dos correbous que no em sembla tan malament que s'espera que s'acaba patint. A mi els se'm fer el menys em tira molt de greu, però jo estic bastant a favor de les correbous. Tenim discrepances en aquesta taula, no sempre ens passa. Com a mínim, en mi discrepes, no sé què pensa la resta de taula, però jo discrepo absolutament amb qualsevol tipus de... Jo, de jo, que així popular pel populatge que tinc a veure amb els animals. Jo, òbviament, estic en contra de matar, de fer del sacrifici d'un animal, un espectacle públic d'aquest tipus i que hi hagi un sofriment d'aquesta manera, però també m'agradaria comentar una cosa, que moltes vegades aquests animals segurament han estat molt més ben alimentats, molt més digna, que no pas molt d'altres que utilitzem per menjar. Aleshores, no vull dir que defensi els torus, però sí que vull dir que, com a mínim, té un aspecte positiu. Jo crec que hem de defensar tots els animals que ens enganyem a menjar o els fem acú, tinguin una bona vida. Igual que defensem que els gossos no es tinguin per allà abandonats i per això existeixen gosseres i serveis públics i municipals per protegir-ho. Crec que això ha d'estar extensible per a aquests animals. Aquí també... L'has clavat. Aquí també hi ha un altre debat que jo crec que algun dia podríem afrontar amb algun convidat especial sobre el tema de l'alimentació i d'un provet en els aliments. Què neves a dir? Parlant d'això, vaig un petit incís. No sé si heu vist el programa de Petra Petita, una recomanació des del programa que va ser molt interessant parlar d'això, de consum, de com consumim... Bàsicament, jo crec que el gran dubte, tot el que plantejaven era... realment estava molt bé. És si amb una agoricultura i una ramaderia sostenibles, ecològiques, 100%, seríem capaços de vestir les necessitats alimentàries de tota la població que vivim ara mateix aquí i el tema seria veure com cercar la fórmula perquè això pogués ser enviable, però, òbviament... El que diem sempre, al final, és buscar la sostenibilitat, seguir en què mengem, seguir en la despesa energètica, seguir en les aigües dels rius de la nostra terra i com si s'hagués de buscar un equilibri. Soscega'm, vinga! Senzac ha colat el Jordi d'Omer i que està gravant per allà. Parlant de sacrificis d'animals i de històries de sacrificar, que em pensava dels emails que estan sortint implicant el rei, implicant... Has lligat el tema de sacrificis animals amb la monarquia? No sé per què m'ha vingut el cap, sacrificar i pensar, mira, pensar monarquia, perquè potser s'està parlant d'aquest. Però com les sacrificaries a la vella usant-se? No. No fas la neguillotina, no sé què ens trobem en un problema, però sí que diuen que pot abdicar. Estàs sonant amb força el tema d'abdicar-se... Abdicar de cara, que el nou rei sigui el Felip. Sí, però a mi em fa molta gràcia això. Com l'altre dia el papa abdica. Però em posen un altre. És com si ara abdicar el rei d'aquí posa un altre rei i el prince passarà a ser rei, la princeseta passarà a ser princesa normal. Si tampoc ens sembla com una solució per l'estat espanyol. No, perquè els mails que han sortit ara o el senyor Torres, que per cert ja m'ha sortit, dues setmanes més tard m'ha sortit Diego Torres, ha posat uns mails bastant comprometadors amb noms i cognoms, amb els que apareixen tant el rei, Juan Carlos I, niñaki, és el que correspondeix i està a niñaki urdangarit. És el que hem palmado. Jo també ho heu recordat. La enganxon del tio. I la infanta Cristina. Aquest també estava al corrent. És bastant comprometador. Pot ser que els urbans s'envegin bastant merdats. A mi deixem que em posi per un moment la camisa de l'Ola o de les lectures. La part que més gràcies em fa de tota aquesta història és l'enxufe mutu que es feia l'urdangarit la Corina. La Corina, novia recorreguda del rei. Es veu que el rei li va demanar a l'urdangarit que l'enxufés era fundacionós i posteriorment també li va demanar a la Corina que enxufés era l'urdangarit amb una altra fundació que tenia per la muntada. És a dir, també és de ficar la Xurri del rei. Està tota la família. Està tota la família. És un negoci familiar. A mi m'agradaria preguntar-vos si el seu primer dia el respecta. Vosaltres penseu que algun membre de la família real de sang, és a dir, rei, reina, infantes, acabarà declarant? Ja no hem mardat com a mínim declarant. O imputat. O imputat. És una proposta. T'imagines? Home, el rei és un dels que se salva. Perquè el rei legalment no és responsable dels seus actes. És un responsable. Però la infanta Cristina jo crec que ja hauria d'estar imputada. Pel que sembla... Però acabarà imputada és la qüestió. A veure. Sí, s'han inventat els indults. Si no coneixem, a cap corrupte, ha acabat a la presó més d'una setmana, pràcticament. Alguns dies més sí que han estat, però cada gran majoria que ha acabat indultats sense complir penes, com hem de pensar que la monarquia acabarà passant per... parlar-ho? Per favor, una mica de serietat. Sembla que no sàpigueu en quin país viviu. El podíem posar al Facebook, això. Embrí, posem aquesta pregunta. Creieu que algun de la família de Real acabarà imputat? Jo ets a dir que respecte a la corrupció és tant d'esquerres com de dretes. I a la vegada que indulta en nom d'esquerres, també indulta en nom de dretes. Per exemple. En partit de tenis, aquí. Sí, però en canvi, en la monarquia hi ha inclús de dretes que és contra la monarquia. El Pilar Santos no suporta el rei. Sí, sí, l'extrema de la monarquia. Tenint en compte que una part de la ciutadania està en contra de la monarquia obertament i que hi ha uns altres que estan perdent aquesta fe Juan Carlista que tenien, tampoc ens sembliràs tan... A mi em fa molta gràcia això que dius perquè estic absolutament d'acord que en aquest país hi ha molt de... Jo no sóc monarquicò, sóc Juan Carlista. Això es porta molt. I allà hi ha el Twitter, un que deia que el Maruenda, a la tele deia que el rei era un tio molt estimat, molt popular i que era una raó per... Molt campetxant. Molt campetxant i que era una raó per quedar-se'l. I algú deia per el Twitter si el Justin Bieber també és una persona molt popular i molt estimada i no tenim per què pagar-li un sou aquest senyor. I és justament això, no sé... És una altra pregunta, de beure-me amb els nostres propis ulls la que hi haguen de la monarquia en aquest país. És que... És que estem en aquest punt, no? I a mi cada cop em dona més la sensació no de caure la monarquia, no sé què, sinó de canvi o de... Potser és mai estar ni en raó. I canvi de cicle bèstia per aquí, eh? Home, jo ara faig un parèntesis en aquest programa es permet, però parlant de maies i canvis i coses, no sé si veu veure el meteorit, que va caure els urals, les imatges són espectaculars. Jo arribo a una conduint i em trobo una bola de foc de cara i t'ho juro que tinc un accident com a mínim. Està baixant el vegeta, amb la capçol. Sí, correcte, era això. Sí, sí, què fa el meteorit? I, a més, justament aquell mateix dia passava pel costat de la Terra un altre. Una esteroida, sí. Una esteroida, ja. És que aquest era despleniment d'aquest enorme. Ah... Per desprendre una reia, diuen que una espurna, de l'altra. 17 km2, què fa el meteorit que va caure, saps? 17 km2, és que és això? No, la veritat és que no en tinc ni idea. Com Sanyos. Com Sanyos. Sanyos cau a meitat de Rússia. Patapum. I ells li reventen totes les viatges. Jo només volia fer un parèntesi. No és que són suposicions, que al final acaben sent diversos. Ara tornava una mica la teva d'això, de que viurem algun tipus de canvi. No sé, hem parlat també de... hem parlat de les mobilitzacions respecte al tema d'afectats per la hipoteca, però, òbviament, no són les úniques que hi ha. També aquesta setmana ha començat la vaga d'Iberia. No sé si heu d'agafar avions properament. Sí, aquí hi ha la vaga que hi ha gent en compte. Però, ojo, amb la gent d'Iberia, com es posen quan es posen a fer vaga. Aquí hi ha una imatge. Jo no l'he vist, però ell ha dit que s'havia liat bastant gorda. Ojo, eh! Aquesta gent... són de nivell estillero. Nosaltres recordem els estilleros amb els tubos i tal. Aquesta gent no acaben tirant tubos dins de l'aeroport, però no s'arronsen, no. Vull dir, ahir estava la policia d'una ancaia, i al final s'han tornat a quedar, i aquí no surt cap avió, i no surt cap avió, tu. Estan posant contra les cordes. No sé si vosaltres sabeu com aquesta... té el que vol fer Iberia. Jo, o sigui, ara tinc les dades de memòria, però em sembla que afecta a 3.000 i pico treballadors i treballadores. Però no tinc més informació. No sé, aquí a Catalunya no em sembla que no. El prat, l'afectarà el prat. Suposo que és de 1.500 o potser és la meitat. Jo crec que l'aeroport que estarà més afectat és el de Castelló. Que l'altre dia va rebre o avui. Avui ha arribat el primer avió després de dos anys. Perdoneu, perdoneu que digui tot de llei. També. També que no hi hagi trans i de lloc... sembla rambles. Correcte, totalment d'acord. Un aeroport que era absolutament necessari per portar russos per anar a esquiar al Pirineu. Sí, perquè està la idea. Sí, sí. No sembla que vinguin... No, efectivament no sembla que vinguin. No sembla que vinguin gaire. És que pensen els russos que tenen neu a punt de pala perquè han de venir a esquiar. Perquè ja no hi cauen meteorits. És que tot quadre. No ho han acabat d'entendre. Si al final no sé si prendrem un broma a tota la història, no prendrem un broma... Bueno, no patiu. Que seguim amb vagues. Que comença amb breu. Em sembla que el dia 21 o 23, no recordo exactament, és la vaga de fam de Telefònica per la readmissió d'un dels treballadors, el Marcos. Em segueixen amb la seva lluita i la Franco incidi amb la setmana aquesta del Mobile... Vol Mobile Congress. Exacte. És el 23, el 26, si no m'equivoco. I que paral·litza Barcelona durant bastants dies. També recordo que va ser en la última edició de Mobile World... Mobile World Congress. Que també va ser unes jornades de vagues que van aprofitar el transport públic també per prejunar més en el tema. Jo me'n recordo que es va debatre l'any passat i hi havia una cosa que tenia bastant clara, que era la gent que ve el Mobile Congress que paga 3.000 euros per la creditació. Tu creus que un cop pilla el metro? Perquè jo crec que van amb taxi. Probablement no. Segurament. Hi havia tant la vinantesa per fer de penquins tipus de reivindicacions i acabes... Em pensava que la gent que no anés a donar. En aquest sentit, que vol dir que fas una mobilització enorme per paral·litjar el Mobile Congress i no te n'adones que aquesta gent no fa servir el transport públic. Perquè tenen prosinès i de fet tenen hotels de luxe allà a la zona. I es gasen els diners en altres coses, que no caldien antena, però... No, digue-ho, digue-ho. De fet, era una de les anècdotes que corria que quan anaves a fora d'aquest... Congress... Ja no diré el nom. No el recordarem tota la nit. Bàsicament, totes les d'això de publicitat eren relacionades amb prostitució. I... Imaginem una mica quin és el tipus de turisme que estem portant. Sí, com si el que també està clar és que el Mobile Congress és la fira que més diners dona a Catalunya. Si no m'equivoco la primera, és el Mobile Congress. La segona, el Construmat. I la tercera, cosa que m'encanta, el Primavera II. Ah... Que ara... No, perdona. Està confundent amb el Sonisfir, que torna a Barcelona també. Sonisfir és un... Javiates. És el mismo que el Primavera, però un Javiata. Això jo no sabia que era. Jo era mai de nit. D'aquí poc tindrem una petita entrevista amb la gent de... llobregat sostenible. Eh... També. Són cordats sostenible. Eh... No és que m'estic fotent. Ni molt menys. Fem amics, eh? La gent que tindrem ara, que ens explicarà tot el tema del... el que parlàvem de sostenibilitat, de rius, de la nostra terra, d'aquí, del vaixobregat, i del riu llobregat. Perdona, les fires. Les fires al Primavera. Estàs parlant del Primavera Sound? Eh... No, estàvem parlant de la vaga de Telefònica, i hem arribat a un festival de música heavy. No sé molt bé com hem aconseguit. Eh... De fet, un altre dels temes lligat a les vagues, de moment encara no estan convocades, però ja s'ha anunciat que segurament la Generalitat d'aquest any serà el sou dels funcionaris que afectarà amb la pèrdua d'una de les pagues extra. No s'ha acabat de stipular si serà pèrdua d'una, o de la meitat d'una, i després de meitat de l'altra. Però, bueno, que el cap i a la fi serà la pèrdua d'una nova paga extra. Ens hi queden pagues, els funcionaris? Ens hi queden mitja... No, mitja no, ens hi queden una paga extra. Una paga extra i mitja, en realitat. Una i mitja. Sí... Jo vull avisar, jo més o menys conec el sector, perquè de concertades ens paga de gènere, jo el meu sou ve de gènere, però no estic contractat per la gènere ETC, que aviso els altres funcionaris. Se'ns acaben les pagues extras, eh? Adiós. El desembre que ve, no n'hi haurà tampoc. Això està claríssim, i tot ho funcionarà. Em sembla que ho té bastant clar, eh? Ja en sembla que hem fet els sindicats, hem fet un càlcul, hem fet una reducció del 7% del sou amb aquesta nova mesura, i tal com anem explicant, programa darrere programa, es tracta una mica d'un suma i sigui, no? No acaba d'arribar mai al fons, sempre hi ha una nova retallada, i de moment no encara no hem vist cap tipus de reactivació econòmica cap miracle a partir d'aquests dogmes del... Justament estic d'acord que sembla que el partit popular en l'àmbit espanyol i en l'àmbit català, estan fent com una mica en contra del que diria el sentit comú. Si tu vols revifar el comerç, el que has de fer és que la gent tingui diners per poder-se'l gastar, i només fan que puja els impostos, puja l'IBA de la cultura, puja l'IBA de tot Baixa Sous, i m'agradaria comentar-vos que vull llegir a la BC que tenia una exclusiva, perquè el Rajoy tenia previst baixar els impostos del 2014. Sí. Veurem si és cert o no. Apartem notícies un momentet. Sí, això ho recuperarem. Això recuperarem, tranquil·la. No sé si podem donar peu i podem saludar Josep Muné de la Plataforma Ibregat Sostenible. Bona nit, Josep. I... coses del director. Sí, estem fent dobles alto mortal perquè estem fent una entrevista per telèfon, que no l'havíem fet mai en aquest programa. Sí, ha entrat el xavó de ser-hi tothom, que és la nostra primera entrevista per telèfon, perquè el nostre convidat no ha pogut venir avui. Per tant, ho fem per telèfon. Sí? Josep, bona nit. Ara, ara el sentim. Josep... Són de penjat. Són de penjat. Bé, seguim amb 10 impostos del 2014. Ens haurem de permetre, saber que en el rentapeus anem a pensar pas. És un programa de materia, anem millorant poc a poc. Avui és la nostra primera entrevista per telèfon. Josep Muné, bona nit. Hola, bona nit. Bona nit de Plataforma Ibregat Sostenible. Bona nit des del rentapeus. Clara, Jordi, El Pau, l'Abrí, ens saludem. Us trucarem perquè ens expliquessiu què és exactament aquesta plataforma de Plataforma Ibregat Sostenible? Mira, Llobregat Sostenible és una plataforma d'entitats ciutadanes, de municipis que estem, diguem-ne, a la conca del Llobregat. Entenem-nos trictament al riu, sinó al concepte de la conca. Per tant, el Cardenè, la Noia, els Rubits, etc. I aquesta plataforma, doncs una mica... La veritat és que no hem estat originals en el sentit que hem proposat que l'any 2013 sigui declarat l'any del riu Llobregat. I quan dic que no hem estat originals és perquè, simplement, aquesta idea l'hem allabat d'una experiència que considera molt positiva que vam fer justament en aquest sentit companys, diguem-ne, d'entitats ecologistes, d'entitats excursionistes, de la que teneu la terres de ponent, que ja van declarar el riu Segre. Doncs fa ara 3 anys van declarar l'any del riu Segre. I això va representar una experiència molt interessant, molt profitosa, i que, per més, per exemple, recuperar el cabal del riu Segre, el seu pas per la ciutat, o que, per exemple, això es porta en la línia de recuperar coses que, en general, és cert que les societats progressen, etcètera, però, com diuen els companys de llei dels nostres avis espanyant en el riu, i nosaltres no podem, no? I us volia preguntar quins són els objectius que us heu marcat per aquest 2013 i per aquest any llobregat? Mira, els objectius doncs són diversos, però es podrien resumir amb dir que d'una banda és la constatació que el riu llobregat, realment, és un dels rius més industrialitzats, i, històricament, tots sabem els usos que ha tingut, i, per tant, pateix d'un seguit de problemes de caire ecològic, però amb un sentit molt ampli, jo diria que no és estrictament ecològic quan a la qualitat de l'aigua, etcètera, sinó també les poblacions que, de fet, viuen d'esquena del riu i em formen part, no? Per tant, una mica, l'objectiu seria generar, diguem-ne, una forta campanya de sensibilització, una campanya per què totes les poblacions de l'envi de l'altre llobregat ens adonem que estem possiblement en un context molt important per recuperar la qualitat perduda d'aquest riu, i això no només és una opinió que puguem tenir entitats com la meva, que som entitats ecològistes i podem dir que potser estem més sensibilitzats, però discutibles sobre aquests temes, sinó que hi ha un suport claríssim a nivell, si voleu dir-ho així, legal, i és que el 2015 hi ha una disposició jurídica legal, claríssima, és que la directiva Marc de l'Aigua diu que el 2015 els rius d'Europa han de tenir un bon estat ecològic, com diu tercelament la directiva, i des d'aquest punt de vista aquest és el termini, i com diem nosaltres, suposo que a Europa fortuna de ment, si no complim la normativa no ens enviarà l'exèrcit, però segurament ens enviarà una cosa que es diuen mugdes als estats i a les comunitats que formen part de l'Unió Europea, i per tant simplement ni que sigui també per aquesta qüestió jurídica, doncs entenem que això ha de permetre tant d'una banda, diguem-ne, les entitats cíviques que formen part d'aquesta plena forma, com també especialment els ajuntaments de tota aquesta conca, doncs podem, diguem-ne, col·laborar cadascun de la seva manera, però podem col·laborar amb intentar que realment el 2015 es compleixi el que la directiva mar de l'aigua estableix, que és la recuperació del bon estat ecològic dels rius. I bona nit, Josep. Una pregunta. Quines serien les principals premises que s'haurien de seguir a partir d'ara per recuperar aquest esplendor del riu Llobregat, si les més generals? Clar, justament nosaltres el que en principi no tenim, diguem-ne, les solucions ja fetes i establertes i una mica l'orientació d'aquest establí o de declarar el 2013 com l'any del riu Llobregat, doncs només que va amb aquesta direcció, és a dir, entenem que si es treballa col·laborativament és possible i desitjable que arribem a reunir informació important per aconseguir veure quina és la diagnosi i quines són les actuacions que s'han de fer. I, naturalment, si és molt ràpidament, a nivell de recordar el que és... Nosaltres hem elaborat un dossier de Llobregat Sostenible, però, naturalment, aquest dossier està fet, diguem-ne, amb el coneixement, l'expertesa i les possibilitats que tenim les associacions ambientals i les associacions ciutadanes, que, evidentment, com tot, és un coneixement digne, però limitat, no? I justament una de les primeres actuacions que hem programat per aquest any és que el dia 20 i 21 de març, Dimecres Idijous, la sala d'actes de la Federació Orera de la Molins de Rei, tenim una... dues sessions fetes en aquests dos dies consecutius, el 20 i el 20 de març, el que jo penso que, afortunadament, hem trobat, doncs, un ampli suport de la comunitat científica i, que per cert, doncs, en part, doncs, alguns són veïns del vostre municipi, no? Sí. I, en aquesta primera sessió, estableuríem una mica quina és la diagnosi del riu en aquests moments, quina és l'estat del riu, i la veritat és que nosaltres presentarem l'anàlisi que fem des de la Sociedat Civil, és a dir, el titulem que no voldríem i el llobregat que volem, però, a continuació, diguem-ne que hem demanat a l'administració que és competent d'anar a aplicar aquesta directiva, Marc, que seria l'agència catalana de l'aigua, que faci una intervenció i que ens expliqui quina és el pla d'acció per recuperar el llobregat i complir amb aquests objectius de la directiva. Mm-hm. A continuació, doncs, es parlarà de quina és l'estat de salut de l'ecosistema fluvial de l'acció catalana de la recerca de l'aigua, que té a la seua a Girona, i, també, a continuació, diguem-ne una nova ponència, que és sobre la perdència contaminants i els riscos potencials per la salut humana de l'Alicia Navarro, on t'es parla d'ajustament de tota la quantitat de substàncies increïbles que porta al riu i... I com això pot afectar el que mengem? Pràctic miracle que després que ens han d'espir i d'abriera doncs aconsegueixin que tinguem aigua pudable, no? I, finalment, en aquest... per tancar aquesta diagnosi del riu, en el estat del riu, hi haurà una derrera ponència que és a càrrec d'una professora que veïn justament d'aquell Sant Just, que és la Maria Rida Vall, el Departament de Col·lusió, que ens parlarà dels aigua-mols al Delta, des del punt de vista que els aigua-mols el seu equip n'ha fet diguem-ne una evaluació no solamente des del punt de vista dels rossells, que és el més estudiat d'aquesta zona, sinó amb una visió més àmplia, més ecosistèmica de les peces del... Per tant, aquesta jornada, la primera parla de la diagnosi, i per això no era fugir d'estudis, sinó dir, no tenim la solució, no tenim tot a les propostes, però ho abordarem en aquesta primera jornada, i a la segona sessió, que serà el dijous 21, llavors sí que hi haurà una taula rodona a la que participaran Narcis Prat, també catedràtic del Departament d'Ecologia i la ida d'aquí de Sant Just, amb juntament amb l'alcalde d'Aulesa, Salvador Prat, i un representant de l'Agència Catalana de l'Aigua, on amb aquesta taula rodona demanarem quin llobregat ens imaginem, pel 2020, i és aquí on es poden donar moltes pautes per en relació a la pedagunta que em formulaves. I continuació hi haurà tot un seguit de condicions curtes sobre experiències i demandes que ja van en aquesta direcció, i aquí parlarà la gent del projecte Rius, amb molts experiències del bosc d'arribera súria, o amb el fem dissabte, que és el que fem tant en tant, parlarà la gent del Parc Agrari, parlarà les plataformes del sal i Montsalat, conegudes perquè sempre s'han oposat els impactes del runam s'alegints del vagis, hi haurà propostes sobre la hortia i la zona inundable d'amarturell, el tema dels aigua molls de l'ins de rei, etcètera, etcètera, no? Una mica, tot el territori quedarà bastant cobert. Perdona, diria... No, no, diria que tot el territori quedarà bastant cobert. Exactament. Una última pregunta sobre el tema, i és si aquesta plataforma ha fet algun posicionament sobre la gestió pública o privada de l'aigua, o és un tema que de moment es tracta només a nivell ecològic? En principi, el tema de la gestió de la gestió pública de l'aigua, diguem que l'objecte de la plataforma és aquest, és ser un escollotiu. És un escollotiu. És un escollotiu. 2000-2015, el riu d'obredat, i nosaltres el que ens assentrem fonamentalment i d'entrada és insistir en contribuir que fundamentalment des del món local, els municipis i totes les entitats que participen al Llopavat Justinipler el que es fa a la resta de les eleccions. I també hi ha unes eleccions de reivindicació que s'ha referit. A la reivindicació de caminades populars, accions de neteja, reivindicació amb els punts amb què es considera que la administració no està donant solucions, com pot ser el tema dels runants salins, i des d'aquest punt de vista la nostra intenció és aplicar, que és una línia de col·laboració, i per tant no es tracta solament de criticar o retreure el que les administracions estan fent, o per exemple amb el tema del posicionament que sembla, o la tendència cap a una privatització de la gestió pública de l'aigua, sinó que, fundamentalment, nosaltres en aquest període que oferim és això, és una línia de col·laboració, és un tema de l'aigua que hem de soler un bon estat ecològic del riu, i quan la directiva Marc parla del riu no refereix solament a la qualitat de l'aigua, i hi ha una innovació importantíssima i conceptualment molt interessant, i és que concepta el riu no solament com un recurs pels runants. Per tant diguem-ne que el tema de la gestió pública sent molt important i tal, hi ha altres coses dels ecosistemes abans que el garantir les necessitats humanes. Així que, simplement, encara avui dia a la nostra cultura hi ha molta gent que no... que no... gent d'esquerres, de dretes... Sí, sí, sí. No ho compres. No ho compres, aquesta idea, no? Però el riu, i jo sóc la directiva Marc, no solament és una opinió de l'ecologisme, els rius abans que res, són ecosistemes i, com a tal, han de ser preservats. I aquesta és la gran preocupació. I pensem que lo de plantejar-ho com una campanya col·laborativa no és solament per quedar bé, perquè avui dia tot ha de ser col·laboratiu i no es poden fer gaire crítiques, etcètera, sinó que és fonamentalment perquè la dificultat i la quantitat d'esforços i d'entrociar es mai de propà la gent al riu i d'entendre que hem de preservar aquest bé comú i aquest bé històric que tenim, que és el Llobregat, fan molt complex que, si no és amb aquesta acció col·laborativa, no s'arribarà, evidentment, a soler aquests objectius. I a part de les col·laboracions individuals que podeu tenir amb associacions, també us ajuden o si et dareixen els municipis del Vajobraat? Sí, des d'aquest punt de vista el que hem aconseguit és que de moment ja, i això estem molt contents, 16 municipis del Vajobraat han aprovat una emoció. És interessant perquè han aprovat una emoció que ha estat suggerida i redactada per les entitats cíviques, i això avui dia que la classe política no gaudés de molt bona premsa, d'emmar escudament, crec jo, doncs és un bon exemple, no es tracta solamente que les entitats cíviques ens dediquem únic i exclusivament a protestar o a reivindicar, això ja ho farem quan sempre que ho considerem necessari, sinó que també el que es tracta és de construir plegats. Des d'aquest punt de vista, 16 municipis, insisteixo, són molts més els que hi ha a la conca del Llobregat, però és un bon començament, han aprovat aquesta emoció. Veiem que Sant Just no és un d'aquests municipis. Perdona? Veiem que Sant Just no és un d'aquests municipis. És perquè no se li ha demanat, és perquè no hi ha hagut un impuls de la ciutat civil. Doncs jo penso que a la municipi, evidentment, té la seva cultura política i els partits que el governen, els àmbits locals són importants, segons com hi ha municipis que, per exemple, que no han aprovat aquesta emoció, nosaltres estem convençuts, perquè algunes de les entitats que formen part d'un llibertat sostenible són crítics amb la gestió municipal. Llavors, hi ha els dos exemples, no? Hi ha municipis en què passa el mateix, però igualment els polítics han sigut sensats i han vist que ara, abans d'una proposta sensata, interessant de futur, van aprovada, independentment de l'opinió que tinguessin de les entitats cíviques que hi havia al darrere, però en canvi, hi ha municipis que no. Que com que allò ve de les entitats cíviques que molesten o que critiquen l'actuació municipal, doncs no aprovem l'emoció. Serien els dos tipus d'exemples que hi ha hagut, però nosaltres estem molt contents i ara, recentment, la setmana passada, a l'Ajuntament ens va facilitar i a més va presidir una mica la presentació pública d'aquesta campanya, i la veritat és que va ser molt interessant veure com, en aquest cas, polítics municipals, alcaldes, residors, tecnic municipals i representants de les entitats, compartíem aquestes preocupacions i compartíem una mica el demanar que les administracions actuants, en aquest cas, l'Ajuntament Catalana de l'Aigua, ens presenti també el seu pla, diguem-ne, per com fer front a poder soluciar aquests objectius que he reiterat moltes vegades de que la directria marca ens obliga a que el 2015 tinguem un bon estatacològic del nostre riu, no? Josep Bonet, moltes gràcies per la... permetre'ns l'entrevista aquí al Rentapeus. Esperem tornar-me a repetir les jornades del Llobregat a data 21 de març al Camp Falguera, Sant Feliu. No, em sembla que ha canviat enlloc, eh? Que tenim un paper que posa Camp Falguera, però vostè ha dit que era Molins de Reir. Sí, això, justament, és això. És el que deieu de les col·laboracions que poden haver amb els municipis. En aquest cas, hem hagut de rectificar això, perquè amb una intervenció, en aquest cas, positiva del l'Ajuntament de Molins de Reir, ens ha sedit gratuïtament aquest local, i, per tant, la setia de cip que no tenim masses diners o bo cap, i, per tant, hem aprofitat això. I només el que sí em voldria aprofitar uns segons per dir-vos que, també, com a una col·laboració interessant, en aquest cas, de l'Ajuntament de Sant Joan d'Espi, nosaltres, i per mitjà de la diputació, hi ha una pàgina web que és a disposició de les entitats cíviques, i si, a qualsevol buscador, poseu Llobregat Sostenible, us assortirà aquesta pàgina, aquesta llotjada a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espi, que es diu Despi Entitats, i trobareu tota la informació, el que serien les moccions, el que serien les jornades, el que serien els documents que anem fent en aquesta campanya. Moltes gràcies, Josep. Per quan s'espera que aquesta proposta continuïn davant, i que agafi més força, evidentment, a tots els municipis del Baix Llobregat. El Baix Llobregat i de la resta de la Conquer. Exacte, per a tota la resta. Sempre es vol saber que hi ha gent que està combatent o intentant millorar el nostre medi ambient i la nostra qualitat de vida al final. I tant de resta d'espècies. Moltes gràcies, Josep Moner. Moltes gràcies, Josep Moner. Moltes gràcies. Adeu, bona nit. Bé, tots aquests que volen saber més coses, i avui els senyors de Moner, han llobregat un despientitats puntats per tots aquells que ho vulgueu aportar, o col·laborar, o, fins i tot, tirar endavant aquesta proposta aquí en aquest municipi, Sant Josep, que, per ara, sembla que no estem... De moment no som dels municipis adherits, però no sabem si és per desconeixement, per part de l'Ajuntament, perquè t'ho s'ha presentat o perquè s'ha tirat enrere. Per tant, ja preguntarem. Doncs deixem-me que us desdiqui a Déu, a tots, a Pau. Moltes gràcies per haver vingut. T'ho esperaves amb el que ve? O un altre, o un altre. Nunca se sabe, Clara. Moltes gràcies, Jordi, la comandante i tripulante, avui, eh? Avui, entre el telèfon i que... Bé, hem recuperat, eh? Molt capaç. Molt bona nit a tots els que t'esfruteu, i bona setmana. Gerard.