imented partner d'Avenció del Congrés. Fàbils d'o工作or del Congrés. les interès estren larve M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena a la porta. M'agradaria que tinguéssim els mecanis de l'esquena, I'm going over to the other side, I'm happy to have, not to have, not, big businesses, very wise, I'm inside free enterprise. This is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a television behind the curtain, out of the covers you take the first train. Into a big world are you ready to grab the candle? This is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, this is not a love song, no no. Caidàvem el cantant a la cançue i es reparteixia el cor. I com? Molt bona nit! Torna a ser dilluns. I per tant, comencem a una nova edició dels rentapeus. Avui tenim el Pau. Pau, bon dia. Bona nit, Pau. A l'abri també, els comandaments. Bona nit, Bri. I després, avui també tenim uns convidats especials, d'aquí de la Casa Enel Aire, el Fran, bona nit, Fran. El Pablo. Bona nit. I a l'Airis, molt bona nit. Venen del centre social ocupat d'aquí del poble i després parlarem una mica sobre el tema habitatge, el tema ocupació i una mica també sobre el seu projecte dins d'aquesta casa i del poble de Sant Just, però abans, com sempre, anirem a comentar una mica l'actualitat política de la setmana, que no és que hagi estat molt variada respecte a les setmanes anteriors, malauradament ens sembla que seguim en crisi altra vegada. No m'ha avançat gaire amb debats sobiranistes. I potser encara està tothom pendent de qui serà el proper papa. Un gran nerviosisme que corre l'ambient. I potser la notícia més important que hi ha hagut aquesta setmana es va produir el dimarts de la setmana passada i va ser la mort de Hugo Chávez, que ha suscitat com no, tot tipus de reaccions, de tots els tipus, però personalment penso que majoritàriament totes en una mateixa direcció. No sé vosaltres com ho veieu, com penses, Pau. A mi m'ha sorprès que als mitjans de comunicació, tot i posar-lo a veure quan estàvem vida, és allò, quan no n'has mort, pot ser tot el que vols, però quan et morts ets fantàstic. Doncs em sorprèn la posició de mitjans de comunicació que són conservadors, com tot i així, han dit que Chávez tenia una part bona. I realment, tot i que alguns l'han considerat un dictador, Chávez és una persona així, amb uns clars escurs, però s'ha de dir, Chávez no és un dictador, tenia pràctiques autoritàries, però no és un dictador, i pràctiques autoritàries també tenim així en els governs europeus, per tant, els mateixos que critiquen a Chávez que abans es mirin al mirall. Sí, de fet, ara que dius això del tema europeu, no fa gaire, per exemple a Itàlia estava governada per una persona que ni tan sols havia estat escollida democràticament. Vull dir que a l'hora de comparar una dictadora amb l'altra, òbviament, que s'ho facin mirar, i respecte al que comentes als mitjans de comunicació, jo la portada que va fer el periódico, ara no me'n recordo. El caudillo se calla. O sigui, em va semblar la cosa més esperpèntica i rurosa que es podia haver fet mai. Vull dir, el caudillo se calla. Una miqueta mal educada. Molt mal educada. A més, a més, ahir mateix estava escoltant TV3, el Telenotícies de TV3, i també estaven comentant el tema de l'amor. Un cop després de l'amor, una mica el que passarà ara a Venezuela, s'han convocat eleccions, tal com està previst constitucionalment. El succesor serà el Nicolás Maduro, i de l'altra banda es tornarà a presentar al mateix com a opositor que era el Cabrida. I tot i està comentant un procés democràtic d'unes eleccions, encara el periodista, la periodista, encara parlava del opositor i del candidat a fi, el règim. A veure, no estem parlant d'unes eleccions democràtiques. No, però el règim no es pot constituir. Pot ser de fico a la pota, però el règim pot ser una cosa tan democràtica com no democràtica. No, però el règim no es pot constituir. Tant democràtica com no democràtica. Règim és, doncs això, un règim. L'únic que tenim associada a la paraula règim, és un règim dictatorial, però pot ser, diria, potser m'equivoco, però pot ser tan democràtic com no democràtic. És possible, però així visc des de fora, si tu et diuen el candidat opositor i el candidat a fi el règim, amb què penses? El vocabular és així, és molt ben buscat, ja penses en violents, i radicals és simplement una posició extrema, però no té per què ser violenta, de fet. I en terèconomia són radicals, però que jo sàpiga no són violents, almenys amb els punts. De moment no ho saps, però tot arribarà. Que se sàpiga. Bé, clar, ara també una mica... queda obert, què passarà després d'aquestes eleccions, què passarà amb Venezuela, què passarà a Amèrica i Latina? Perquè el cap i a la fi, el projecte de Venezuela no està sol, hi ha altres països del voltant, Bolivia, Ecuador, que també estan seguint aquestes línies de liberació bolivariana, que diuen ells, el procés bolivarià. I ara mateix semblava que Venezuela era una mica el punt central d'aquesta nova fase que estava viscant Amèrica i Latina, i amb l'amor de Xávez no se sap encara ben bé com serà si hi haurà successió o no amb els seus mateixos criteris, si vols parlar de règim, i com acabarà desenvolupant tot aquest procés que en aquests països d'Amèrica i Latina estaven duent a terme. I ara queda tot una mica en l'aire. Creus que sobreviure, per exemple, sense un relleu dintre... Jo crec que de moment el regim xavista pot sobreviure i és molt probable que guanyin les properes eleccions. És a dir, Xávez va guanyar en les últimes, i va guanyar en les últimes i en les anteriors, però jo crec que ara mateix el que es presenta no és Maduro sinó el fantasma de Xávez. La gent votarà a Xávez, i es tirarà Maduro, però en realitat votarà en Xávez. Un com Maduro estigui en el poder, depèn de com ho faci, si es pot treure el bigoti i posar-se la camisa vermella i ser el nou Xávez, o ser el número dos que no acaba de tenir aquest gancho, no acaba de ser el Xávez, i potser fa les coses igual que Xávez, però no acaba de ser ell, i ell es va enfonsant, es va enfonsant, i al final no tira endavant, o potser sí, s'haurà de veure. Però segur, jo crec que guanyaran les eleccions a no sé què ho facin fatal. Sí, potser sí. El Clip també hi ha un altre davant, que és la pròpia lògica a funcionament de pensament del que seria Sud-Amèrica, que és molt diferent a la que puguem tenir aquí, i per nosaltres ara mateix concebra tot el suport a una única persona, se'ns fa una mica més estrany, aquest capdillisme que existeix a Amèrica Latina, a qui ara mateix no existeix tant, també existeix, obviament, també hi ha els leaders polítics, però Amèrica Latina potser es dona d'una forma molt diferent, i aquest procés que està vist en Venezuela d'una banda, es podria veure com a una nova obertura de funcionament, que no t'intendís tant cap al capdillisme típic de Latinoamèrica, però d'altra banda, no sé si Amèrica Latina o Venezuela, en aquest cas concret, està preparada per tirar endavant amb una persona que no sigui un líder típic del seu funcionament. Realment és una qüestió difícil, i sincerament no sé respondre a la qüestió, però quan tu montes un régim en una persona, quan la persona cau, mira Franco, està atado i bien atado, i no està atado. Ara també podem jugar amb el tema dels règims democràtics i no democràtics, i la persona que representa Espanya... Va haver-hi un gran canvi. Va ser una dictadura a una democràcia, amb limitacions i tot el que vulguem, però democràcia. I en el cas del Xavisme, depèn de com s'ho muntin. Jo crec que en els castros els han anat bé. Han canviat el fidel per al Raül, els els estan vius, i de moment la cosa aguanta. Si els seus germans moren, ja veurem com acaba. Però ja no estan personalistes al castro. Abans era fidel castro i ara és Raül castro, i la cosa aguanta. Vaig tenir la sort de poder estar per Cuba quan ja havia arribat Raül castro, i la sensació que em donava una mica de la gent amb qui parlava és que tothom tenia molt idolatrat a fidel, però en canvi, Raül castro encara li faltava molt, molt carisma per arribar a l'alçada de fidel. És el cas del Xavisme, aquest Xavisme duro. Sí. El sucessor posat a dit, però que li faltessis a aquest punt. També quan una persona així mor o mor o es retira, tot el que és el passat, i en qüestions de la vida també passa, si és tot el que és el passat, la infantesa, o que maca la infantesa. Potser tu et persist, quan ets un nen et fa tanta gràcia, però quan la recordes, si és el passat, dius, o que maco. I hi ha gent així que diu, l'Aznar, oh, l'Aznar, que bonita que era. L'Aznar ara mateix, en el seu moment, no et tampoc era així excessivament estimat. I en canvi hi ha gent, jo no, però hi ha gent que l'Aznar el veu fantàstic, que el van posar a ver. També es recorda com a bon president. Bé, de fet, últimament hem sentit bastantes veus que demanaven el retorn d'Aznar, no? No seria tan estranyar. Tot i que ella ha dit que en principi no en té la intenció... Esperen que la mantingui, la intenció s'hi aparcada? Bueno, de totes maneres, jo crec que Aznar ens ha dit, no, és suficientment intel·ligent, com per saber governar des de l'ala oscura, sense haver de mostrar la cara en cap moment. I, de fet, ja va fer les... Ja va crear i les fa, eh? Que el cap de l'afi són qui estan tirant endavant una mica la ideologia general del partit popular, i sembla que són el bàndol que predomina una mica ideològicament dins del partit. Home, per alguna cosa, Aznar va posar a dir-te el Rajoy. No l'hauria escollit. De fet, la primera opció era Rato. Què hauria passat si Rato va agafar la banquina i la banfonsa? Què hauria passat si Rato hagués agafat el PP? I el conseqüència del govern d'Espanya? Bueno, tampoc crec que podem dir que Espanya està gaire millor que bànquia. Però bé, es tracta de dues coses diferents, una cosa subvaig i l'altra cosa és un país. De moment, aquí reben judes europees, que al cap i a la fil es reben bànquia, però les estan finançant a través dels governs. No sé si hauria estat tan diferent la situació, però a nivell de imatge el partit popular hauria acabat més tocat. Bé, anem a canviar de tema, perquè Amèrica i Latina donen molt de si jo crec que hauríem de necessitar-hi en varios programes i gent experta per poder aprofundir més amb el tema, malauradament no ho som. Si teniu alguna opinió o voleu dir alguna cosa sobre Amèrica i Latina... Si no, l'altra tema que anàvem a comentar avui és un tema que es donarà demà. Esquerra Republicana presentarà una proposta del Congrés de Diputats sobre la legalització del cannabis. Aleshores, bueno, si hi ha alguno gent aquí, aquí se'ns obren diferents debats. El tema més moral, ètic, de si s'ha de legalitzar o no s'ha de legalitzar una droga d'altra banda. Jo crec que també hi ha un altre debat, que és el debat de si és una droga que realment s'està consumint i està bastant provat que no té uns efectes mortals com es podria arribar a pensar. Aquí, arredera d'aquesta no legalització, hi ha tot un mercat negre impressionant que beneficiarà unes màfies i són diners que si aquesta droga fos legal, per exemple, entrarien molts diners en via d'impostos. En canvi, tots aquests diners ara mateix només estan en mans d'unes màfies privades, que, a més a més, el ser illegal, tot el tema de la fabricació, elaboració i transport, comporta unes conseqüències molt negatives per les persones qui fan aquest tipus d'accions. He fet un rotllo, però tothom pot opinar. No sé com ho veieu, el tema de poder legalitzar o no, no sé si serà legalitzar aquesta, perquè no una altra. Quin és el límit de quina droga podem legalitzar, perquè l'alcohol el que havia de fer també és una droga i és una droga que està legalitzada i socialment molt aprovada. El col·litabag són drogues que són legals. La qüestió és si algú el veus fumant, no moralment penses que és fumador i tindràs conseqüències per la salut. I si està fumant davant d'un hospital infantil, farà lleig. Si és de 6 a la porta potser no, però si es posa 6 a fumar dins sí que li diràs alguna cosa. Però és una cosa que s'accepta en canvi. La Maria és diferent, perquè és nova, perquè és el que sigui, però no s'accepta, no està més igualment... Íticament no és acceptable. Però des del punt de vista econòmic, quan ja es va intentar anar a la provincia de Tarragona, en algun municipi... És resquera. Es va legalitzar des del punt de vista econòmic. És una bona iniciativa, perquè la marihuana a curt termini dona ingressos, i a curt termini no té costos. En canvi, a llarg termini és com el tabac. El tabac a curt termini, si et poses a fumar avui, no tindràs problemes fins aquí, vés a ser a 40 anys. Però fins aquests 40 anys, tu rebres els costos sanitaris per part de les arques de l'estat, tu vas estar ingressant impostos. En canvi, això és... Al principi et donarà ingressos, i a la llarga et donarà costos, i s'agraden ingressos. Però és allò, si ho suiproveixes, igualment el mercat està allà. I si ho legalitzes, depèn de com, potser en grandesse és un problema que abans no el tenies. Clar, l'altra cosa, jo penso que avui en dia es consuma és cannabis, i no sé si augmentaria molt el consum de cannabis per el fet de ser legal o no ser legal. Aleshores penso que és hipòcrita tenir legalitzada una cosa, que és d'un ús freqüent per molta part de la població, i que, a més a més, el fet d'estar legalitzat, a part de tots els temes econòmics que acabes de comentar, doncs també hi ha tots els temes de les màfies al darrere, d'aquí s'està lucrant amb aquest tipus de negocis, i, a més a més, tota la gent que participa d'aquests negocis i que, d'alguna manera, també tenen algun tipus de feina d'una mica dura. Ja estic pensant en gent que ve amb pastera i que porta la droga dins del cos, i que pot tenir problemes de salut d'arribar a morir. Aquí darrere hi ha moltes coses negatives. El que passa és que, moralment, jo penso que això no tirarà endavant de mal. Amb la majoria del PP, eh? Òbviament. És difícil. I tot i la situació econòmica actual. Però, a veure, jo em poso sis a mirar declaracions que fa el Partit Popular, i sincerament, el que les dius, almenys el guionista sembla que s'hagi fumat així, és algú de Maria, perquè quan sento la Cospedal, amb la millor del diferidor, sincerament, és una miqueta sospitós. Abans de seguir, donem bona nit a l'Eduard, que acaba d'arribar. Hola. Que avui compartirem el micròfon. Aquí, a prop, donem visites. Bueno, no cal, ara mateix. Bé, jo crec que ja són... No sé si estem arribant a l'equador del programa, però tenim aquí la presència de tres persones que venen del col·lectiu de la Casa en el aire. Jo començaria a entrar en matèria, i parlar una mica sobre la casa que tenim aquí Senjús. La casa en sí. La casa en sí. Jo primer preguntaria una mica qui són, d'on venen i com heu arribat aquí a Senjús d'Esvern. Per començar, fer una petita introducció. Jo soc Pablo, vengo de... Bueno, estic viviendo en Barcelona hace cinco años más o menos, y bueno, ya estaba el movimiento de la ocupación. Conocí a gente más o menos, y casas, y fue un poco de casualidad, en verdad, venir a parar aquí a Senjús. También la idea un poco de ir fuera de Barcelona, estar cansado un poco también de la ciudad, y se vio que coincidió con un grupo de gente que estaba por aquí también, y nos encontramos todos en esta hermosa casa. Hola, bueno, yo me llamo Fran, vengo de Sevilla, y llevo siete años en Barcelona, y bueno, vine a estudiar y a trabajar aquí, a buscarme un poco la vida, y bueno, también llevo en esto también un poco el movimiento de la ocupación bastante tiempo, pero llevo a tiempo también alquilando, desde que llegué a Barcelona, pero claro, no era compatible el hecho de estudiar, de alquilar al mismo tiempo y de pretender pagar el piso. Son muchas cosas las que me han llevado a terminar ocupando, y concretamente en este pueblo porque, bueno, fui a conocer a una chica que era de aquí, me presentó un poco la zona, y a través de eso conocí a gente que estaba en este movimiento, y decimos, bueno, ocupar este lugar y empezar un proyecto, y luego hablaremos, ¿correcte? Y yo soy Iris, vengo también de Sevilla, y yo también, pues, eso llevo un año y medio en Barcelona, y antes de estar en Barcelona, también había estado ocupando por Sevilla, también en proyectos de luchas vecinales, relacionados también, relacionando la ocupación con el tema de los desahucios, y bueno, el año pasado estuve viviendo en Barcelona, y tenía un poco de ganas, de salir un poco del núcleo de la ciudad, y también por casualidades, pues acá ve aquí, en esta casa. Puc fer una pregunteta? Sí. Hi ha hagut assentus a la casa? Sí. Exacte. Curicitat, eh, jo... Veig que hi ha dos de Sevilla, i el Pablo Can David, que és... Argentina. Argentina, sí. Estàvem parlant de llatino-amèriques? Sí. No deies. Bé, no, ara també és això, no? El tema volíem introduir-ho també, perquè ells han comentat que formen part, i han format part durant temps del moviment ocupa, i ara últimament s'ha posat molt de moda, afortunadament, la plataforma d'afectats per la hipoteca, i possiblement un dels primers col·lectius del país que va posar en evidència la problemàtica de l'habitatge, va ser el col·lectiu ocupa, que d'alguna manera ja reivindicava, i posava demana i fes les dificultats que estava suposant adquirir una cosa garantida constitucionalment. Podríeu fer cinc cèntims, una mica, que com neix o què és el col·lectiu ocupa, sé que cada classe, com que també veniu tots dels llocs, una mica diferents, també això ja denota una mica quina és la filosofia que pot tenir el moviment ocupa. No tot arreu s'ha donat de la mateixa manera, però sí una mica quina és la filosofia que persegueix, si té objectius polítics, si no... Yo creo que es un poco complicado hablar de movimiento o de colectivo ocupa como algo unitario. Creo que es bastante heterogéneo y que existen muchos motivos por los que una persona puede decidir ocupar. Puede hacerlo por primera necesidad, que es una cosa que ha ocurrido siempre, gente que no tiene acceso a una vivienda o no tiene la capacidad de tener acceso, ocupa espacios que están abandonados. Puede haber también motivos políticos detrás y dentro de esos motivos políticos puede haber un espectro muy amplio, otros pueden ocupar por una reivindicación de derecha a la vivienda, por la idea de crear espacios autónomos en los que no entre ningún tipo de institución y que se gestione de una manera autónoma. Yo creo que es muy amplio y que no se puede llegar a una definición concreta. Bueno, de fet, crec que és una mica la característica que té aquest moviment. I ara anava a dir una cosa que tenia una mica al cap, però aquestes coses que sempre han passat durant el programa. Ah, sí, la pregunta que us volia fer és en allarg del temps. Teniu la sensació que avui en dia el tema de l'ocupació està més ben vist que no pas fa 5, 7, 10 anys, o encara s'hauria de ser en un tema molt debu... Yo creo que está mucho más normalizado, por lo menos en la ciudad de Barcelona se nota. Y a nivel europeo también, si dejas un poco que estás en otras ciudades, también ves que aquí está más aceptado a nivel general. Y es algo bueno y positivo para mí. Mi punto de vista es algo bueno que se haga normal. La gente se anima a ocupar también, familias, está sucediendo ahora. El edificio del 15O, por ejemplo, el Nou Barre, y se han habido muchas propuestas. También se ha habido hace un poco a Navido, hoy mismo en Madrid y las afueras. Bueno, están habiendo por todo el país. Me parece lo más interesante. De vida que las necesidades son mucho mayores ahora, por supuesto. Sí, también viene, no sé, es toda una tradición que llega a muchos años. El movimiento, sobre todo, en la arquista, ha sido muy fuerte y ha empezado un poco con la ocupación. Y el más fuerte es para mí, dentro de la ocupación. Así como es varios pintes también. Me parece que es un elemento importante. Y que ahora se vea que esto, como una reza expandiendo en otros niveles de la ciudad, puede ser algo a tener en cuenta. Volies? No, no volia, perquè si no, no callo. Volia comentar. Com arriba vosaltres, Sánchez? Me he saltat, no, per això t'ho he preguntat. Volies passar a la direcció? No, perquè ho hem preguntat. Això ha sigut també un comú de casualitat. Vinc cansant de la feina. No estava escoltant, perdó. No, ir a alguna manera, perquè, bueno, conocíamos de alguna otra manera la gente que vivía aquí, y un poco más esta la primera conexión. No, de fet, això, referent que t'ho deies, que ara, possiblement, el tema de l'habitatge, també és no, gràcies a que surt a la premsa, segurament s'ha fet més manifest, la necessitat que està fent. Com que s'ha espatllat l'ordinador avui, no he pogut mirar dades oficials, però les últimes dades, més o menys, que teniaixin que era, per exemple, aquí al principi de Catalunya hi havia uns 80.000 habitatges, vuit, aproximadament, no? Clar, en el moment que hi ha 80.000 habitatges, vuit, i que hi ha gent que està sent desnonada, com pots dir que no és just ocupar si d'altra banda, els governs, ya siguin municipals, ya siguin autonòmics, ja siguin estatals, no estan fent cap tipus d'acció per mirar de col·locar tota aquesta gent que està tenint problemes d'habitatge, i ja no estem entrant a valorar els pisos aquests, hi viuen, hi ha una sobrepoblació, hi ha pisos que fins i tot les condicions són insalubres de la gent que pot arribar a viure ja dins. I, de fet, també, ara he lligat, sí que he pogut llegir un petit estudi sobre suicidis, però ara també s'ha posat, malauradament, molt de moda amb el tema dels desnonaments, el nombre de suicidis, per exemple, que s'han comptabilitzat a Catalunya, espero que tinc les dades apuntades, per no inventar-me-les, però és un estudi que ha fet a l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, comptabilitzava que, per exemple, el 2011, el nombre de suicidis va augmentar un 11%, però es quedaran els 3 primers mesos del 2012, va augmentar un 58%, i també en un altre estudi s'ha detectat que, per primera vegada, els casos que indueixen el suicidi per temes econòmics superen tots els altres casos, i això és la primera vegada a la història que s'està donant. Per tant, penso que si no s'està donant una solució per la via política, com poden, i no... Des de la societat civil potser endagafa aquesta solució. Des de la societat civil, però, per exemple, l'ocupació no deixa de ser una mobilització de la societat civil, bueno, no sé com veieu vosaltres. Sí, jo crec que el tema passa un poco también por... ahora mismo en este punto en el que estamos, que las cosas se están viendo ya, pero que peso tampoco igual, estar esperando tantas cosas del estado ahora mismo, sino pasar a la acción e intentar autogestionarse las cosas cuanto más mejor, y no depender de un sistema que ya sabemos que no funciona, y que de todo el mundo ya lo vea, quien antes no lo veía, pues creo que ahora lo ve claro, y el que no lo ve es porque no quiere verle, porque no lo interesa, ¿no? Bueno, així, a nivell genèric, ara que estem parlant una mica d'aquest tema, quines conseqüències pot tenir per una persona ocupar per la via, o sigui, temes legals, per dir-ho d'alguna manera, no? Perquè ja que l'estat no dona solució, si a més a més després posa un problema a la gent que s'està organitzant civilment per tenir una solució, quines conseqüències, a sobre, pot arribar a tenir aquestes persones? A nivell legal, entres en un proceso de normalmente un juicio acusado de usurpación, que eso es lo que suele pasar a nivell legal. Que va por lo penal, ¿no? Y que son penas multas, ¿no? Que van de 6 meses a un año aproximadamente. Eso sí es la primera vez, porque si fuera una segunda vez ya directamente la consecuencia sería la cárcel, ¿no? Claro, pero es un poco... Yo creo que la función del Estado, todo lo que no pasa por sus propios causes tiene que atacarlo para que no se le vaya de las manos, ¿no? Es un poco autónomo, ¿no? Que parte desde el... poco de la ilegalidad, ¿no? Y de buscar soluciones por uno mismo, pues obviamente tiene que cuartarlo, ¿no? Es su función principal. Claro, ahora perdoneu el sinisme, ¿no? Pero si toda esta gente que per la seva via está intentando encontrar un lloc al Estado, al Sinega, y no os oferéis un altre mes que a la presó, ¿no? Vull dir, un moment que és col·locar tota la gent que no té cas a les presons. És bastant cinico, però bueno... Perdoneu, eh? Deixe cinico, ¿no? Sí, sí. A mi, quan m'atreve a preguntar des de la ignorància, jo soc el por d'ignorant del programa, jo sempre el pregunto. És de la ignorància. I és com arribes abans d'ocupar, ja feu algun tipus de tanteig. Vull dir, Neu, ja us diuen, i no us demanen res per portar razones, o aquesta casa se pot... O no se puede... Bueno, o sea, está claro que la casa no vas cambiando, te la encuentras, ¿no? Pero bueno, tampoco me parece que sea interesante describir ese tipo de prácticas, ¿no? Exactamente, pero lo que está claro es que uno no se lo... No te caes a un balcón de una casa que está abierta, ya. Pero bueno... La curiositat, eh? Bueno, lo que sí, evidentemente, es informarte un poco antes del lugar y de si realmente está abandonado o no, si realmente no se le da un uso, si las personas puedan tener o no un valor emocional o económico por ese lugar, las condiciones, eso sí, claro, se informa uno, pero por lo demás, en relación, pues... I que si buscas, encuentres la información, ¿no? Exacte. Perquè si tienes interés, hay muchas herramientas, muchas vías que... Sí, como ha dicho el compañero antes, eso. Y una media de 80.000 viviendas vacías, que por más y por más son viviendas que los dueños no pueden mantener, evidentemente. O no quieren, ¿no? Hay unas especulaciones detrás que es lo que... Bueno, el paño ha ocurrido bastante... És que era una de les altres coses que es produeix, que moltes d'aquestes estan amb mans de bancs i molts ells que han estat nacionalitzats i molts ells que han tingut... I aunque no llegue el nivel de ser un banco, la sensación siempre es... Bueno, lo general suele haber intereses particulares de especulación, lo normal es que te encuentres a personas que tienen gran cantidad de inmuebles vacíos con una intención clara de especular, ¿no? Eso es lo más común que te sueles encontrar, ¿no? Es como la típica imagen de el ocupa que entra a robarle la casa a la pobrecita persona. Esa no es la realidad, ¿no? La realidad es que... Bueno, i ara, bàsicament, quan estàvem parlant d'ocupació, estàvem parlant de dos temes diferents, una cosa és l'habitatge, la necessitat de l'habitatge, però quan estàvem parlant també del moviment d'ocupa, parlàvem d'una filosofia i sovint d'un projecte polític que hi ha al darrere. Aleshores, ja sí, entrant una mica la casa en l'aire, ens volíem preguntar una mica quines funcions compleix aquesta casa, si és només vivenda, si té un projecte social darrere, etcètera. Bueno, aquesta casa, en principi, se conoce o hemos conocido a través de la convivencia ahí y a través de la información que hemos podido ir adquiriendo con la gente del pueblo, con el historiador de aquí, del ayuntamiento y demás, pues, bueno, fue el antiguo casino del pueblo, que se conocía también como la calle de la sala o el carrer de la sala, por la sala que había arribado donde se hacía música y todo el mundo venía a bailar y demás. Entonces, partiendo de esta idea, decimos que, bueno, lugar cumple unas características adecuadas como para que no sea sólo una vivienda, sino que podamos tener un centro cultural, un centro social, que sirva para eso, para lo que fue en un momento, que toda la gente del pueblo tuviera un sitio donde reunirse como lo eran las plazas o como eran y reivindicar un poco en ese sentido y formar un proyecto en el que entrará todo el mundo del pueblo, todo el mundo pudiera participar, tanto en lo que es la reforma como en el proyecto en sí, y, bueno, partiendo de esta idea un poco, ahora estamos en ese proceso a ver si salimos adelante y por eso bueno, como estamos diciendo, estamos ahora comenzando, ¿no?, con todo esto, y bueno, ya es de aquí, ya que estamos en la radio, animar un poco a toda la gente que quiera pasar por el lugar, porque realmente es eso, ¿no?, para que se lo haga suyo y que cada fin de semana pues podamos tener allí un lugar donde, no sé, todos los artistas pueden venir a tanto a hacer música como a poner sus cuadros o a, no sé, es un poco de la intención. De fet, bueno, abans es meu comentat que havíeu tingut ja contacte amb alguns col·lectius fins i tot del poble, i que anireu fins i tot pensats alguns projectes en concret per començar a anar realitzant, o sigui, voleu explicar-los també, perquè la gent pugui fer-se una idea de què és el que realment es pot fer o, bueno, que no hi ha límits, no?, i la realment no. Bueno, de hecho el sado pasado hemos hecho una jam session en la que hubo micrófons abiertos, hubo músicos, hicimos también un senador y también se hicieron una proyección de cortometrajes y la idea es que esto se va a ir repitiendo todos los sábados y la idea también es juntarse también los miércoles en la Asamblea del Centro Social, que va a ser todos los miércoles y aquí, bueno, ahora mismo está participando el colectivo de artesanos de SanYus y estamos abiertos a cualquier colectivo del barrio, de los enredores que quiera participar y que tenga algo para aportar al proyecto, que quiera usar el espacio, por ejemplo, para hacer un taller, para hacer una actividad, algún día a la semana o varios, o fin de semana hacer una cafeta también, pues son cosas que venimos haciendo hace tiempo, nosotros en verdad en la casa abriendo, haciendo cafetas, haciendo conciertos, sesiones de hip-hop, se han hecho también. Se han ido haciendo también un taller de artes... Sí, talleres artesanias farios, de libreta. Pero ahora mismo es cuando está cogiendo un poco más consistencia en el proyecto, porque la gente del barrio, la gente del pueblo, se está integrando, la gente jove, porque antes siempre teníamos que tirar un poco nosotros del carro, no del Centro Social y ahora es como que parece que a poco estamos creciendo, así que a ver cómo va. Y que bueno, que es eso no, aparte, uno tiene que llevar su vida persona al adelante, como le he comentado ante el compañero, en el cual conlleva trabajo, la familia, y luego llevar lo que es el Centro Social, el proyecto en sí, y luego la convivencia en la casa. Son muchos factores, ¿no? Y bueno, es complicado. Pero el momento que la gente del pueblo sí está entrando a colaborar un poco, se está haciendo mucho más a menos, más fácil, y el proyecto ya está cogiendo un fin más concreto, que es el de la habilitar ese espacio realmente, porque al contrario de lo que la información que nos ha llegado, porque tiene un permiso de demolición realmente este lugar, y a través de la información que hemos ido buscando, vemos las fotos antiguas que hay en los registros, y salían 10 casas en el pueblo y este lugar ya estaba. O sea, y que no se le considera el mismo patrimonio histórico porque no está catalogado, no ha habido un estudio previo. Entonces ese trabajo también lo estamos haciendo ahora con otra gente del pueblo. El hecho de buscar toda esta información que se haga el estudio a través del patrimonio histórico se valora legalmente de que esta casa no se tiene que tirar, lo que se tiene que cambiar un poco. Aquesta era una mica també l'altra pregunta que us volíem fer, que és el procés en què esteu ara mateix la vostra casa ha d'anar a terra, encara no sabeu exactament la data, i aleshores una mica tot el procés que esteu fent per intentar evitar que aquesta casa vagi a terra, que és a terra. Bàsicament que és que va ser declarada patrimoni del poble, i esteu elaborant tot un tipus de treball de recerca, esteu contactant amb diferents persones del poble perquè us donin un cop de mà i no sé si voleu també aprofitar per fer una crida a tothom que us estigui escoltant i us pugui donar un cop de mà a quin tipus d'informació podríeu necessitar per... Bueno, pues... Bueno, ja de hecho estamos en contacto con varias personas del pueblo, las cuales de alguna manera pueden ayudar en esto, ya sean arquitectos, o sean historiadores, o sea... simplemente la abuelita de alguien que vivió en ese momento, la época en el que casi no, estaba en boga y se utilizaba y nos fue a contar historias. Y porque, bueno, otro proyecto paralelo a esto también es hacer un documental. Y ver a través de este documental, pues... espararnos un poco, intentar obtener información por la otra vía, no la de los papeles, sino la vía... Sentimental. Que también es muy interesante, realmente. De fet, abans... quan estàvem parlant, no havíeu comentat que precisament un dels grups que cantava a la Taneu era el Pom de Flos, que vam tenir una persona del Pom de Flos que va venir fa dues o tres setmanes aquí precisament a parlar i una mica el que us comentava, la gràcia que feies, que donaven de tenir amb la Taneu del Poble, que és el que està a la banda de dalt, que tenien dificultats per aconseguir arribar a la gent jove i d'altra banda, aquí a baix, tenim la sala, altra vegada oberta, que és, bàsicament, gent jove que s'està intentant com obrir un camí per aconseguir arribar, a l'altra gent del poble, potser que no sigui tan jove o... Jo no he l'acusació d'aquesta, que sigui per tothom. Que estem a casa de tothom. Lo que más animamos a la gente a que se pasen, a que se pasen por casa, a que se pasen por la Asamblea, que son los miércoles, o que simplemente se pasen a conocer la casa, a conocernos, estamos abiertos a... No, no, jo ja estàs en fàcil. Vull dir, realment, la gent pica la porta, pregunta... La veritat és que sí que hi ha bastant interès, curiosidad por parte de los vecinos, entre que teníamos fotos puestas, fotos antiguas, y que bueno, que es un edificio que tiene mucha historia, que forma parte de la historia de San Jus, entonces sí que nos ha pasado, que de repente se nos acerquen abuelitos, entren y empiezan a contarnos, yo venía aquí de joven tal, a contarnos un poco su historieta, y eso es súper bonito. Recuperar ese espacio, y que nosotros ahora en el presente formemos parte de la historia de la casa, y que podamos seguir dándole vida. No sé cuándo te exportaba que éste casa andas. Yo, sin eso, te ha aportado toda la vida, ni me la vientas de esta casa. Jo també sóc una mica pàgara, però ni me n'hi havia enterat, fins que em van dir, escolta, que no us va estar... Jo tenia una pregunta que li vaig fer a aquesta persona, el com de por. La com de por. De 3 setmanes. El com de flor, sí. Cord de por. A veure, us passem aquí. La pregunta que li vaig fer és tenir alguna intenció de línia de connectar-vos o de... de participar. Faig de la mà amb la gent de la sala. Jo us vaig la mateixa pregunta a vosaltres. Sobretot, teniu alguna intenció de intentar agafar-vos a la Taneu, que estan intentant obrir, estan tornant a recuperar, intentar obrir-se al poble. Hi ha alguna projecció d'alguna idea o és massa feina per ara. I ja n'hi ha prou amb el que esteu fent. No sé, nos encantaría pasarnos y ver qué tal por ahí. Se me ha pasado. Sí, de hecho, una de las propuestas, ya que este grupo de músicos ya ha tocado allí en sus principios y demás, sería un poco preocupar la idea. Invitarlos de alguna manera a hacerle otra vez también de las entrevistas que podamos hacerles. Invitarlos de nuevo a que usen el lugar. Ya que allí habrá gente joven y más fácil atraer a la gente joven que ellos. Le claman pues. No sé que un poco la idea, no? De caràcter amb els rentapeus. Mira, hem de posar en contacte... Perfecte. A totes les antinats, ja també els he dit, l'associació de músics de Sant Jos, com que organitzen sants sessions. Sants sessions. És dilluns. Aquestes coses us toman a passar. Bé, doncs això. També una altra pregunta que teníem, que no hi ha hagut mai algun tipus de problema amb els veïns. Estem una mica en el morgo. De fet, jo sóc veíceo. Bueno, por lo general, de hecho, la aceptación ha sido bastante buena por todos y nos han apoyado en todos los sentidos. De hecho, cada dos días tenemos a gente que llama la puerta y nos trae desde muebles, neveras, vajillas... Sí, sí, sí. Sí, estamos muy sorprendidos con la aceptación. Supongo que es una sorpresa mutua, como en Sant Jos tampoco ha habido lo mejor algo parecido. Pues le sorprende a la gente del pueblo y a nosotros también nos sorprende de esa reacción, ¿no? Está muera. Sí, sí. Positivo. Bien. Un aplauso. O sigui, ara mateix podríem de nou una mica que heu tingut una bona recepció i ara us falta la fase que és un pas més enllà, que és el tema que s'hi involucrim i puguin participar d'una mica de la part que és el projecte social. Sí. Sí, es un poco el desafío más grande que tenemos. Sí, sabeu. Por lo menos empezar consiguiéndolo con una base de gente que responda y que venga y que participe y a partir de ahí ir creciendo. Claro que cuesta una cosa que hace buen rollo con la gente del bar y otra cosa que se involucre de una manera activa, ¿no? Claro, y ver si esta lucha tiene sentido también porque realmente al mejor bueno, no hay ningún interés en que el edificio se mantenga. Pero creo que sí, que de base sí. Según los comentarios que hemos ido encuchando y demás y lo que significa, creo que sí, que esta lucha puede tener sentido. Entonces es de lo que se trata que cada vez más gente se una que esta lucha es suya también un poco. Bueno, si aconseguisseu declarar aquest local patrimoni ja, diguéssim, que no tindríeu cap mena de problema perquè pel tema de la demolició de... Hombre, és una tasa, sí. No, es muy relativo, tampoco. No, de la demolició. Del derribamento. No, no, en comprés, però no és tan así, realment. No es tan segura. Como que a veces hay intereses que están por encima y por mucho que más allá de que se declare patrimonio, el valor histórico lo tiene. Pero que ese valor prevalezca por encima de otro tipo de intereses es complicado. Y no las tenemos todas con nosotros. De hecho, siempre tenemos la de perder, siempre. Entonces, partiendo de esa base pues es como, bueno, ir haciendo hasta que no lo impiden, básicamente, ¿no? Exacto. Sí, sí. Com que abans també he parlat una mica. Vosaltres teniu honor. Sí. Aquí també a Senjús està neixent un projecte d'Ors Urbans, que encara s'ha d'acabar de materialitzar. Potser no sé si també seria una via de participació ciutadana o també es poguéssiu involucrar i aconseguir que també aquesta altra gent... Tiene que ver con Yago, Roger, o... No. No, no, en parlàvem més. En parlàvem de nosaltres. Doncs mira. Sí, sí. De fet, nosaltres sí que ho estem treballant per una altra via. I de moment encara estem una mica a l'espectativa. Tu t'anirà més a poc a poc. També anem així més per la via legal, però bé, la idea també seria aconseguir un espai del centre del poble o el prop del poble que ara mateix està totalment en desuls i és un solar on podré d'alguna manera construir un ord comunitari, que fos un projecte col·lectiu assembleari i no sé si també podria ser una via vostra per poder participar-hi i també d'altra banda conèixer altra gent. Sí, sí, està molt interessant. Estaria molt bona, la verdad, si hubiera un hort o un hort col·lectivo. Perdona, Art, Pablo. No, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Tu no se t'entén que ve. Vengaño. Bé. Doncs no hi hauria ni d'anar a parlar. No. No potser, un dia portaré la màçina de l'hort. Un dia portaré la màçina de l'hort. No es allà de tu i jo. No, l'altra cosa també una mica és de moment sí que esteu com a l'espera d'aconseguir que la gent s'involucri, participi, entrei una mica del vostre local, però potser falta o esteu participant de coses del poble, seu quines llan, quines són, com us podeu vincular i tot això, per dir-ho més o menys controlat o encara esteu... Sí, un poco sí, más o menos. El Fran, per exemple, estuvo participando en la feria también del pueblo con los artesanos que participaron. Sí, al parado en aquesta ocasión, pero también de unas otras ferias que se ha hecho alrededor, ya sean esplugas o ya sea que arriba también se hizo, al lado del Ayuntamiento se hizo otra de artesanos. Y bueno... Hay una chica que vive en la casa también que es de San Jus. Exacto, lo de las chicas y bueno, a través de esto un poco ya hemos conocido a toda la gente del pueblo que ha participado también un poco en esto, y bueno, a través de hecho un poco ha sido la vía. Estic pensant així, en tipus d'entitats i estaven amb ells del poble. A part del cas del vejo, vas també al núcleo, no sé si el coneixeu. Són de gent que organitza les festes aquí del poble. Les festes populars del poble. Les festes populars. I de fet, també els vam portar un dia aquí a la ràdio per parlar amb ells. Clar. I és important. I també estàvem una mica a una fase de no només volem fer les festes, sinó que també volem fer alguna cosa més. Una mica el que volíem fer era donar dinamisme social, una mica al poble, perquè San Jus està molt bé, és molt tranquil, però a vegades també pica una mica d'aquesta tranquil·litat. D'aquesta tranquil·litat, que no... Dius, va, li vull anar a prendre algo. En ese sentido, por ejemplo, nuestro espacio es el espacio de todos, en verdad, porque la idea es que se pueda venir esta gente también y proponer algo a usar el espacio. La idea es un poco... Sin olvidar que es un espacio ocupado también, que por supuesto tiene su manera de funcionar. Tiene que autorizar esto. Sí, bueno, hay una asamblea que funciona, que los miércoles y en verdad... La gente que se pase... Bueno, el espacio, por ejemplo, no lo usamos para... O sea, hay un fondo del centro social que se utiliza para hacer eventos, para hacer mantenimientos, arreglos que hubo que hacer en el espacio, por ejemplo, que estaba mal, la instalación eléctrica también, hay varias cosas que hubo que arreglar y la idea es que se hacen actividades, que son de intercambio a la voluntad, pero en el sentido en el que no... No existe un lucro, por decirlo. No existe un teres de lucro para nada, sobre uno de los principios, yo creo, más básicos. Luego también el hecho de que... Bueno, que todas las decisiones de eso, pues, un asambleario, no existe, al mejor... No está regulado por una institución que decide que ordena, sino que es una decisión, un actitud un poco de hacerlo por uno mismo y de una manera autónoma, sin querer depender de... Funcionando de manera horizontal, además, donde todo el mundo tiene una misma opinión de un mismo valor, que es la intención. Pues está invitadísimo. Por eso tenemos las puertas abiertas, los miércoles, por si alguien quiere venir, hemos creado que es un día de trabajo para que todo el mundo quiera participar y hacer el lugar más suyo y dejar una condición más óptima para que lo podamos usar, y los sabados dejarlo más un día para festejar. Que sea un día, pues, que todo el mundo pueda participar abiertamente, venir con su instrumento a tocar. Y abierto a otro tipo de propuestas de actividad. Exacto, por supuesto. Que puede transformarse igual la idea de hacer conciertos a hacer un cabarego, o hacer un espectáculo, o hacer una obra de teatro, un monólogo... Comparencias. Comparencias tan bien. Coneixeu aquí el cabaret artístic? No. Es va acabar, no? Torna a sortir una nova edició. Aquí també, a Sant Jos, és bastant tradició que cada any es muntava un cabaret artístic i era, bàsicament, gent jove d'aquí al poble que sortia a muntar el seu número vellí, que també tenia un punt així. Està guapa la proposta d'estar per aquí. També, sí, sí. No, no, jo us asseguro que hi ha perles en aquest poble, però és bastant divertit. Sí, és bastant divertit. Va, molt a pena. Nois, queden dos minutets. No sé si tenim alguna pregunta des de l'aire. Jo tinc una. Jo, com que no soc de Sant Jos, no sé exactament... Ara sí que ho sé, que és el que heu fet, però m'interessa saber el moviment ocupa què és el que ha aconseguit. És a dir, per exemple, l'estop de sàucios ha aconseguit posar... Fa uns mesos que han dos minuts. Posar l'ILP al Congrés i entrar a d'altres coses. El moviment ocupa què ha aconseguit. A nivell general. El moviment ocupa, doncs... Segons els objectius que t'he plantejat, doncs no sé... Sí, a nivell personal, a nivell personal que s'ha aconseguit, s'han aconseguit canviar i s'ha aconseguit de la gent per a mi. Sobretot a canvis de consciència. I canviar materials, l'acció directa, és la manera... Una manera, no? Ah, sí, en un minut. A nivell personal, què us aporta, vosaltres? Autonomia, jo crec, abans de tot. A tots els nivells, no? A tots els nivells, no?