M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. Molt bona nit, tornem a ser dilluns i tornem a començar una nova edició del programa El Rent A Peus. Avui amb el Pau, una altra vegada. Bona nit, Pau. A l'abri un altre cop als comandaments. Bona nit, Brí. Bona nit. Bona nit. Avui et sentim. I avui, com ha convidat el Lluc Canals, que és membre d'una plataforma que es diu Aigaos Vida, i avui sí que hem pensat que tenim un tema que té molta, molta xixa i dedicarem el programa sencer a parlar sobre el tema de la gestió de l'aigua, les privatitzacions, etc. Tant a nivell municipal, a nivell més general. Per tant, si qualsevol client té algun tipus de pregunta o vol fer algun tipus de portació relacionada amb el tema de l'aigua, ja sap que ho pot fer a través dels canals habituals, que és el Twitter Arroba El Rent A Peus, el Facebook, que no me'n recordo de l'adreça, Brí. El Rent A Peus.radiodesbernaarrobahotmail.com No, Gmail, Gmail.com Gmail.com, molt bé. I ara en breu també rebrem a la Clara, que per fi es reincorpora el programa i a l'Eduard, que, com sempre, s'incorporarà un cop sortit de la feina. Abans de començar, i hem dit que no comentaríem tampoc les notícies de la setmana, sinó que potser les anirem relacionant amb els diferents temes que tractarem sobre la gestió de l'aigua, perquè ara que hem fet 5 cèntims parlant una mica sobre la qüestió, hem vist que és fàcil de relacionar-ho amb pràcticament tot el que ens està passant avui en dia. Així doncs, i per anar començant, una petita presentació de què és la plataforma Aigua És Vida. Bona, bon dia. Bon dia. La plataforma Aigua És Vida és una plataforma ciutadana formada per gent a títol individual i per diferents entitats de estits molt diversos. Des d'ecologistes en acció, la xarxa nova cultura de l'aigua, atracacordem, enginyer sense fronteres, fins i tot hi ha sindicats. Hi ha comissions, UGT, hi ha també els sindicats de les pròpies empreses privades de gestió de l'aigua. Aquí hi ha un món de gent que treballa. I exactament quina és la finalitat que persegueix la plataforma? La plataforma persegueix que la gestió de l'aigua, el territori, sigui considerada com una cosa pública, que sigui una gestió pública, participativa i transparent. Aquest és l'objectiu primordial. L'objectiu primordial i més o menys quins són les eines, mecanismes que utilitzeu per aconseguir o per intentar-ho? Doncs a veure, les eines que fem són les que tenim a l'abast, que són una mica d'incidència política en la mesura que podem, que són partits, notes de premsa, presentar emocions als ajuntaments, però quan veig justament la prioritació d'aigua estic llibregat, hi ha la part més política i després hi ha la part més ciutadana, que són dies com avui de fer una mica de campanya, les ràdios xerrades on sigui i expliquem una mica de la situació i el per què creiem que la gestió ha d'estar en mans públiques i no en concepte de benefici privat. Una mica de conscienciació d'una banda i de l'altra, anar a la gestió política que és qui té a canviar la fi ara mateix, la puta estat per canviar les coses. Parlo de nivell polític, però ja no sé si a parlar de nivell municipal, a nivell nacional, a nivell europeu o a nivell mundial, perquè no sabem ben bé on està el punt de decisió política avui en dia, cada cop està més difús i cada vegada sembla que ha més allunyat dels parlaments. I més a prop del poble, més a saber. Ara que comentaves això dels partits polítics, així per casualitat més o menys tenen algun posicionament a la majoria o hi ha de tot, depèn del poble. A veure, en termes municipals les coses són bastant diverses i ja des de municipis que estan dirigits o barnats per convergència que estan a favor d'una gestió pública, i després n'hi ha d'altres que són molt clars i molt definits a tot arreu, però després n'hi ha d'altres que avui sí o avui no, ja tenim variació en diferents punts i n'hi ha uns quants que no aconseguim tenir molt contacte amb ells. A nivells de posicionaments, iniciativa sempre recolza qualsevol de les propostes que fem i de fet aquí a Sant Just quan vam presentar l'emoció la va aportar al ple iniciativa. Esquerra Republicana, quan està cap als afores de l'àrea metropolitana, com més lluny estàs de Barcelona, més pública és i que, a mesura que et passa propant, es va difonent el missatge. Sí, i això? Què és deu? No en tenim ni idea, però en general és una mica així. Es va perdent el missatge a mesura que s'acosten a la capital? Bueno, es va perdent el missatge. Hi haurà comuníciples que no, però en principi passen. Ens trobem aquí amb bastantes abstencions. Després, com a agència en general, com a agència a PP ens costa molt, molt, molt poder contactar. I després tenim la CUP, que també és una posició bastant com la iniciativa, molt clarament posicionada en un servei públic. I Ciutadans, que també considera que ha de ser una gestió pública. Sí, els ciutadans que mai sabem de quin peu calcen. Uai, t'has deixat el partit socialista, que potser l'Ajuntament d'aquests anys ho si ens estan escoltant. No en sé si sabrà, creu? No. Sí, sí. Els socialistes ara van fer un comunicat, diguem general, en el que el seu posicionament respecte la privatització d'Igòstia i Lloragat diuen que hauria de ser pública. Potser ha arribat una mica tard, però si ara es tornes a això, ells dirien que no. Ara, a nivell municipal, aquí ja no... Cada casa és un món. Molt bé, molt bé. Doncs a veure, anem a parlar de l'aigua i anem a parlar una mica de privatització a Igòstia i Lloragat. Fa poc això era una empresa pública i no sabem els motius pels quals de cop i volta ens han privatitzat aquest servei públic. Teniu alguna explicació al respecte? O teniu intuïció davant els motius pels quals s'ha donat? Tenim intuïcions i tenim els arguments que ens donen. En un principi, quan es van començar a tirar globos sondes, es parlava bastant de l'eficiència, que el sector privat, el Venen o el Venien, com un sistema més eficient de la gestió, però després, a partir del 2010, l'aigua a Igòstia i Lloragat va guanyar el segon millor premi, la segona millor empresa del món de gestió de l'aigua pública. Si tens una empresa que és l'estat nomenada de la segona millor empresa de gestió d'aigua pública, perquè te la vols vendre, hi ha l'eficiència de fetua de ser molt, i aleshores et parlen del dèficit que té. Molta gent, o és molt fàcil, dir que si una empresa té dèficit és perquè no està ingestionada, però això no ha de ser així amb empreses públiques. L'Aigua a Igòstia i Lloragat és un exemple en aquest sentit. Quan va haver-hi la saquera, que recordarem de fa uns anys, recordarem perquè fins i tot es va anar a rejar la muraneta. En principi era el tripartit. Són aquestes coses tan útils, no ha quedat tant per als polítics. Perdó, perdó. La muraneta avui també, aquests dies, no? També seria un punt. Això estàvem comentant. Quan va haver-hi la saquera es van crear un món d'infrastructures, es van començar a fabricar desaladores, per assegurar un abastament d'aigua fins i tot en èpoques difícils. Totes aquestes inversions se les van carregat en l'ACA, l'Agencia Catalana de l'Aigua, com a l'Aigua Estel Lloragat. Aquestes empreses que es deuen al poble, per dir-ho d'alguna manera, són empreses que serveixen, les van haver de fer i les van carregar al seu deute. És a dir, no les van pagar directament, sinó que les van assumir, l'infrastructure les van assumir. Les van obligar a assumir-les. No van fer un pressupost per poder pagar aquestes... No hi havia una partida per dir que tenim problemes amb l'aigua, dediquem una partida a millorar-ho. Però és una empresa finançada amb diners públics. Sí, però si pensem que fa uns anys bastants més ja, va haver-hi el que es van domenar a la guerra de l'aigua aquí, a Barcelona i una mica més, que va ser una pujada molt forta del que era el Canon de l'aigua. El Canon de l'aigua és una part per pagar l'infrastructure, la despesa que comporta porta una aigua neta a les ciutats i als municipis. Va haver-hi aquesta pujada excessiva en el seu moment i la ciutadania es va mobilitzar i van començar a no pagar aquesta part. La part del Canon. La part de la pujada específica. O tota la part. No només la puja, sinó tota la part del Canon. No és que no la paguessin, la deixen a part, perquè consideraven que això no està fet. A partir de les hores va haver-hi com una por política a pujar el preu de l'aigua en aquest sentit. Per tant, s'ha anat creant un déficit constant. Si fas unes infraestructures i no dones els mitjans que puguis recuperar, allà s'adquereix el deuda. I a més d'un deutat que s'acumula, perquè hi haurà els seus càrrecs, els seus... Els interessos, exacte. Però ja va bé si la teva política és neoliberal. Doncs si te la pots carregar. I pots vendre l'empresa. Perquè si tu dius que et tens una empresa que té un déficit que no acaba de sortir, que no tenim números, que s'ha de vendre si se't presenten dos monstres enormes, com sona Xiona i aigües de Barcelona, per concursar, per endur-se aquesta empresa, i a sobre pagar 1.000.000.000.000 d'euros. Es fa una mica estrany també que una empresa privada es volia fer càrrec d'una empresa pública amb deute. Perquè dius exactament que entrauran si no és pujant molt a quatre dels abonats. Aquí hi ha un punt interessat molt curiós, i és que poques setmanes abans d'acabar el concurs públic, l'empresa aigüestir llibregat va pujar un 70% de la seva tarifa. Per tant, amb aquesta pujada ja podries pagar el deute. I és una pujada consentida pel govern de la Generalitat? La Generalitat, d'acord. Una pujada consentida, sinó impulsada. Per donar-ho aquí la meva... Això és un regal, per dir-ho d'alguna manera. Bueno, és dir, escolta, no et donem una cosa aquesta. Et donem un sucre ben suculent. Pensem que en el imaginari col·lectiu l'aigua tothom té claríssim que no pot viure sense. L'aigua és una de les... com que tenim aquesta consciència de la importància que té, no ens juguem a que ens la tallin. Per tant, és una de les últimes coses que es deixen de pagar. Bueno, és un ve absolutament necessari, no? I és un retomar. I gairebé més que l'electricitat, més que el telèfon, més que qualsevol cosa que necessitem, però l'aigua és molt bàsic. Per tant, segona és que no hi ha morositat gaire bé. Ja. És gairebé l'últim suministrament que deixaries de pagar. Sí, sí, sí. L'interès de les empreses privades per un servei que saps que pagues és fenomenal. Bueno, clar, és que aquí ja entrem una mica amb el com pot ser que una cosa que ve de la natura hi hagi algú que se'n benefici, i vull dir que utilitzi per treure beneficis. Vull dir, com no és això un recurs? Atenció, està arribant l'Eduard. Perdoneu la interrupció. Com pot ser que una cosa que no genera ningú, sinó simplement és a través d'una gestió, passi amb mans privades i obtengui beneficis privats, quan és una cosa que en principi hauria de ser de tothom? Sí, realment, es fa difícil d'entendre una gestió de l'aigua privada, perquè, com diu el Jordi, és un bé tan, tan, tan necessari? Doncs mira, hi ha una curiositat, respecte a aquest concepte que no fa difícil pensar. El món, el 90% de les connexions domiciliars, de les connexions de les cases, de serveis d'aixeta, són bastant gestinats per a empreses públiques. Quan el posen a cas particular de Catalunya, et trobes amb una curiositat interessant que el 80% estan mans privades. Per tant, la pregunta és, estem fent-ho bé o estem anant molt rars? Estem anant una mica en contra del que diu... Ja no només del que passa al món, sinó una mica en contra del sentit comú, obviament. És el que deia el Jordi, és molt més enllà de la electricitat, és l'aigua. Bé, clar, és que l'aigua, el que havia de fer, l'estan obtenint de la pluja, dels rius, del circuit que fa l'aigua abans no arriba al mar. I si no hi ha molts negocis a fer, perquè si necessites aigua també la pots fer veure, que la vols fer portar del Roina, que sortirà molt bé, però aquí hi ha un negoci fenomenal, un transversament que atreveixi Pirineus, tots els diners que això reporta a l'empresa, que fabriqui aquest canal per portar l'aigua amb bombes. Fins i tot un pot arribar a entendre que no només l'agafen del riu, sinó que d'alguna forma s'ha de canalitzar fins que arribi les cases particulars amb les condicions necessàries per salubilitat i condicions higiéniques, però fins i tot això em pensa que ho ha d'assumir sí o sí l'Estat. Sí, que en sigui, l'Estat no em vull ficar aquí, si és Catalunya o Espanya, vull dir. Bueno, sí. Sí, sí, però si és Catalunya, és el que comentàvem abans, l'aigua a Estat Llobregat era una empresa justament pública i era una estructura d'estat per dir-ho d'alguna manera. És una empresa que et permetia saber on treies aigua si creies que els rius tenien el caval mínim i les qualitats mínimes que marca les directives europees i que marquen tota la planificació estratègica que s'està fent els últims anys, que en el moment en què aquesta gestió la dones a una empresa privada, primer, que costarà molt saber què fa, i segon que l'empresa privada no busca que el riu tingui peixos. No és el seu objectiu, ell busca diners. Benefici. Com sempre. Per tant, en aquests moments, el que acaba de passar és que acabem de perdre una de les poques estructures d'estat que teníem. Per tant, quina mena d'estat tenim si ens el venem. Sí, el pots fer. Sí, el pots fer. Però si el primer que véns és la teva de les estructures d'estat i la teva primera acció per quedar una estructura d'estat és destruir-la, doncs... Perquè jo no sé si m'he perdut la primera part de la conversa que m'he quedat una mica de tard, però... Molt malament. Molt malament, perdoneu. Però el tema d'acció... Com m'ha quedat? Perquè es veia en bala del concurs, es va haver com un judici per a mi... Podem fer un platit resum, no? Si us plau. Pels que m'ha rebut tard. Aigüester lliuregat, es fa el concurs públic, es presenten dues empreses, una és Acción, i l'altra és Act Bar, i el concurs el guanya Acción. Acción està formada amb un 39% de capital seu, un 39% d'un banc brasil·le, i un altre cluster de diferents empreses, de les quals hi ha de catalanes, i de les quals hi ha de família entre canalis, que és del diari Ara, que va ser la primera que va començar a donar notícies d'aquest aspecte. Sí, ho sé, el director de l'Ana, ho sabia. Bueno... El senyor Cap de Vila, doncs. Cap de Vila. Molt bé. Tenim que l'acción, en principi, guanyar el concurs. Les hores d'Ac Bar presenten contenciós dient que ells consideren que el concurs no ha estat ben resolt, perquè resulta que hi ha una de les clàusules... Dintre les bases del concurs que tothom ha de complir. Dintre les bases del concurs que tothom ha de complir. Creiem que no es complia, que l'acción no va a complir, i que en aquesta part d'acción va a treure una valoració zero. El que diu Ac Bar és que en comptes de una valoració zero, és si tu no estàs complint una part de les condicions del concurs, ets fora. Quina era aquesta clàusula? No sabem la clàusa. Ens han arribat veus que en realitat era que havia planificat unes infraestructures més enllà dels 50 anys, que donen la concessió. Les coses que podien fer els peus més baixos... Bueno... Tens aquesta situació. I Ac Bar presenta aquest concurs a l'OARC. L'OARC és l'Organ Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya. Que és... Ens quedem una mica així, hem interrogat sobre el cap. Els que vigilen les adjudicacions. Els que vellen perquè les adjudicacions siguin les correctes. Resulta que no és plural. És una sola persona i ja et posarà dit. Per presidència. Per presidència. Diu que l'amigo de tal que trabaja aquí. Diu que l'amigo de tal que trabaja aquí diu que Ac Bar té raó. La cosa es complica. I a l'OARC es van... La generalitat veient-se que ja ha cobrat, perquè una de les primeres coses que hi havia és donar 300 milions d'euros directes. De fet, aquests 300 milions d'euros que accionava donar per l'alentat abans de començar absolutament re, van servir per pagar sows de funcionaris que la Generalitat no podia pagar. O sigui, d'alguna manera estem dient que ens hem venut un servei públic per tenir liquiditat. Va ser absolutament així. I tal com va entrar a sortir directe a sows de funcionaris. Va entrar a sortir. Ara seria complicat tornar 300 milions d'euros. No sé com s'ho farien. En tot cas, Acción Ayá ha dit, que si aquesta resolució surt malament o desfavorable per ella, no són 300, ja són 400. I en què clar, aquests diners els volen... Bueno, d'anys i prejudicis, clar que sí, vull dir això. Jo crec que està contemplat en el reglament jurídic de qualsevol set o tot judic en algo i que el reglament jurídic de qualsevol set o tot judic s'ha de compensar. La primera cosa que passa quan es privatitza és que pots enganxar els dits. El primer resum. Mira tu, el primer dia. Resulta que clar, la Generalitat es troba amb aquest dilema. I diu, això no pot ser que acabi així i posa un contenciós al metge. És a dir, contra l'arc. Per què no hem quedat creceus, Lluc? Per tant, la Generalitat contra la Generalitat. Jo començo a l'entendre. És que és complicat. Clar, pensa que la Generalitat es troba amb un problema de diners si aquesta resolució que ha dit l'arc... És la tele, no? La Generalitat fa aquest contenciós a més estatiu d'urgència en el qual això, en principi en breu, ara acaba a resoldre. Perquè quin és el tribunal? Ja, el desconec. No ho sé. Deu ser el contenciós, no? Però, clar, és que... Ens portes justícia a Catalunya, possiblement. Perquè no es van alabant les... Les demandes es van alabant i al final sempre cal allà, no? I l'última demanda és un altre d'arc sobre la Generalitat per posar un contenciós contra l'arc. Has entrat a anunciar, estupet, no? Sí, al final tenim tot un cercle bastant maco. O sigui, aquí la jugada, quina és? És que al final, a l'últim tribunal, hi ha un altre d'arc perquè no pagui ningú. No, tu pagaràs. Tu, per tu, vas a pagar. Tu vas a pagar. De moment, teníem una empresa que tenia un deute de 663 milions d'euros, que aquest deute amb la pujada del 70% s'havies pogut pagar en un període en curt i seria, en principi, que no hi hauria d'haver problemes. Doncs ha passat de tenir aquest deute a tenir 1 milions d'euros, 300 els quals ja els has pagat. Ja te'ls han donat, no? Com a ciutadans... Com a ciutadans ja tenim, només per fet de privatitzar-ho, 1 milions d'euros més a pagar. A 50 anys. I, a part, tens el benefici industrial que aquesta empresa treurà. El benefici industrial mai és menor de dos dígits. No, no, clar. Haurem de pagar-li el benefici econòmic. Com a mínim 10% són 12 coses per l'estil. Ah, o sigui, clar, són 5 i 6, en realitat, perquè són 11, 1 mil o 12, 1 mil o 15 mil... Bueno, si parlem de percentatges, és un 10% o 12%. La impressió que em fa és que tots aquests contenciosos, els uns contra els altres, els altres contra si mateixos, no és més que una forma d'intentar relantir la resolució final. Moltes vegades acaben pactant les empreses, perquè, en aquest moment, va representar-te un contenciós contra acció. És el primer. I, a Barcelona, en aquests moments, el mateix dia de fet, el ple de l'àrea metropolitana, va resoldre a crear una empresa privada, bueno, mixta, un 85% capital privat, 15% capital públic, que ja en parlarem, i aquesta empresa la van adjudicar a dits, amb unes condicions una mica... Estranyes? I, clar, aquí, si hem presentat, ja no un contenciós sinó cinc directes. També és un cas molt interessant. En tot cas, ja parlarem després. Però, clar, si acció té un contenciós contra Acvar, i Acvar en té un contra acció, és fàcil que, al final, s'hagi repartint el pastís. Això de pactar judicialment, ja hem vist que es pot donar sovint, però l'has de donar a les dades de l'espellerol. Tot i que se l'han petat? Bueno, no petat, però sí que hi ha hagut pena amb l'agent de pènerols. Sí, al final, algun... Tot i que estan recorrent, una altra cosa, aquí els joves se n'anava mai van enviar-lo. Escolta, hem de fer una coseta a la que portem mitjoneta del programa, en el dèiem, perquè això... Té una cosa que estic al costat, això es agrada de nois. I dius que... Què opina? Què ho sembla després de 4 mesos? Però te'l saps la memòria? No, vol dir que aquí és mòbil, la rehi vaig pensar... Oye, esto vamos a montar, eh? I això és 9332-3661, qui vulgui trucar, la brins, el passen directe i donar la seva opinió sobre tot el que ens està explicant avui, Lluq, de privatitzacions d'aigua. A veure què ho sembla. I què us ha semblat, això? Però s'està molt agollós. Ho haurem pillat d'aquí, eh? Tampoc a poc a poc. Un dia vam agafar una trucada. A veure si avui anàvem tu. Però la vam fer nosaltres. Era trampa. Bueno, perdó, seguim. Jo tallo. Està arribada això. A part d'aquests... Aquests beneficis i aquest percentatge es comptabilitza al final dels 50 anys en 1.600 milions d'euros. Per tant, si ens estàvem dient que teníem 663, en tenim ja 2.600 més. S'ho surten de nosaltres, aquests beneficis? S'ho surten de nosaltres, no? D'acord, d'acord, no. Per un moment he pensat, calla. No vols que... I a part, hi ha dos conceptes interessants més... Banquia. Dos conceptes interessants més i un és l'impost de societats, que una empresa pública paga... Em sembla 99% i una empresa privada hauria de pagar prop del nou. I això, clar, també ho repercutiran de tarifa, no? Això és només en termes monetaris que ens costa nosaltres. En termes conceptuals ens costa molt més. En termes monetaris, per no passar de capítol abans que dic clar. Quan ens arribi la factura, jo, tu, més o menys, perdona. Jo anava a preguntar exactament això, Edu. El que ens preocupa és la putxaca. A casa, què ens dirà? Té un palo que te basa? Això, en principi, hi ha uns pactes que l'any que ve hi ha pujant un 15%. Sí, a part del 70% que va pujant això fa poc, que repercuteix més o menys en un 25%. Això depèn del municipi, però s'ha estimat que repercuteix en un 25% de la tarifa de l'aigua. I després l'any que ve un 15% més? I això anirà així? Bueno, es acostumen a plantejar situacions. Com que comentàvem abans, quan tu gestiones una cosa, tu saps que hi ha quins costos ja associats i tota la problemàtica que et trobes. Tens el control. Exacte. Però quan ho fa una altra empresa et pot explicar 350 milongues, que sí, que serà resultat que trobo que aquí venen uns... No sé què, i allà ets a fer una... Aquest sistema que jo tinc patentat és superxulo i em va fantàstic. Si posem, doncs tindrem una millor qualitat i assegurarem un... Bueno, tampoc. Sense tenir algú que ho controli... Tu no saps quant costa en aquestes coses, ell et fa una oferta i dius, si tu dius que és això, doncs... I suposo que d'altra banda, ja repartiran una mica els territoris amb les altres empreses, construiran una espècie d'oligopoli per no molestar-se massa uns als altres. El municipi, si la resolució fos... fos positiva, no, i... i... Aqbar, teòricament, es quedés amb la gestió, tindria la gestió en alta, que és l'acaba dels rius fins als dipòsits municipals, i la gestió amb baix del 80% dels municipis de Catalunya. I la resta, perdona, això és interessant, perquè sí, Aqbar controlaria dels rius al municipi i del 80% del dipòsit del municipi i les cases. Hi haurà aigua allà mateixa. I l'altre 20% què ho gestionaria? Hi ha dretes públiques, hi ha algunes altres empreses que són... Municipals, aquest estil més... Hi ha poques, n'hi ha unes més res, a Mataró, a Prat del Llobregat... Bueno, de fet, ja hi ha casos. Ara que estem parlant, has de dir-us que es pagaria a aigua allà mateixa, o es compraria a aigua allà mateixa, quins són els negocis que regenera l'aigua, en general? A part de portar-lo, estem veient que, de moment, del riu als dipòsits, ja és una empresa de l'empresa a casa i és una altra empresa. Pel mig, hi ha d'haver les potabilitzadores, com a mínim, o després. Hi ha mil històries. Totes les empreses de manteniment de la xarxa també són empreses de propi grup. Tot són empreses privades? Bueno, en això... Majoritàriament. No ha estat perquè tenir una empresa que s'adoneix a esclavaderes. En realitat, si tu ets un gestor públic per necessitar fer una intervenció, tu pots obrir-te al mercat a veure quines de les diferents opcions que hi ha et neteja millor les clavaderes o t'arregla les visures de no sé què. Ara, si és una empresa privada, ella mateixa té una sucursal, que ja fa això, evidentment no anirà al mercat a buscar-ho, sinó que sobretot contractarà a ella mateixa. Tant de res a veure amb el tema de qualitat preu, perquè si tu et contractes a tu mateix, pagaràs el preu. Que et donin la gana a tu mateix. És una meta contractació, no? Bueno, és el que hi ha. Pensa que l'aigua, si la gestió de l'aigua és un monopoli natural. Tu com a ciutada, tu no tries quina és la companyia que et serveix l'aigua. No tries, tens. En aquest cas, en el cas de Sant Just, tens aigües de Barcelona, sí o sí. I si no t'agrada, què fas? Mudar-te. Mudar-te de poble. O intentes carregar-te el polític de torna entre cometes. O sigui, l'única n'hi ha que tens, és dir-li a l'Ajuntament, si us plau Ajuntament, posa solucions sobre la taula. Si en el cas de que estigués malament. I clar, si fos una empresa pública, directament et pots carregar l'Ajuntament perquè allò es regli. Però si és una empresa privada, que té un contracte de 50 anys, escuteu, què fas? De comenar una misió. Plantegem-nos... Plantegem-nos un altre punt. Fa 50 anys com estàvem aquí? Què hi havia? Quina realitat hi havia? Ja la mateixa realitat que ara. Què ens fa pensar que d'aquí 50 anys estarem en una realitat favorable? No tenim ni idea. Estem hipotecant-nos a... Crec que jo t'anava a preguntar just això. Aquestes concessions, a tants, tants anys, mig segle, és molt comú, perquè a mi em sembla una barbaritat. Sí, 20 anys, mig segle, són les més llargetes. Ostres, és que és el que diu Alluc. No vull dir d'aquí 50 anys, mare meva, com estarem? No en tenim ni idea. No vull veure-ho. Ah, sí? Sí. Pensa que, a més, quan tu concessiones una empresa i la fas pública, la fas privada en aquest cas, recuperar-les és molt complicat. Tu has de poder demostrar que s'estan incomplint unes condicions. Però, tot i així, el fet que l'empresa aquesta estigui incomplint uns contractes, o si no s'estan incomplint, i simplement perquè tu creus que s'ha de ser una agència pública d'una propia ser, el govern acaba pagant, com el que deiem, si abans eren 300, 400 milions, acaba pagant un extra segons el benefici que tenia previst l'empresa treure la seva rendibilitats, immersions, etc. Crec que el cas de les autopistes demastra clarament això que està dient al lloc d'acceptar una concessió de 20 anys i portem 40, resulta que encara les estem pagant. Sí, sí. A costum ha passat això, també. Quan una concessió de fetes i dones acaba de passar, s'ha acabat de llargar la concessió uns quants anys més, 8 anys més, diria. I a costum ha passat això, que és quan s'estan acabant el contracte o el que sigui. Bueno, fan una obra per a algú i aleshores, clar, que ja està treballant en aquella empresa allà, doncs bueno, mirad, la llarguem i no... i no passa res. Bueno, ara, així per... anar acutant també una mica el tema, hem estat parlant de beneficis o per a judicis del públic privat, anem a parlar una mica de Sant Just, que és el tema del nostre municipi, i a veure com ho tenim, què és el que passa, quina empresa tenim. A Sant Just, l'empresa privada és la gestió de l'aigüest, la fa una empresa privada, justament l'empresa privada que estem parlant més sovint, que és aigüest de Barcelona, i hi ha una particularitat interessant, és que... ja ens ho sospitàvem d'agut el remonto del 2010. Ara com ho explico, ja. S'està remangant. Els uïns som a esta major empresa, s'està remangant per explicar-nos alguna cosa. Està en forro, crec. El 2010, a la ciutat de Barcelona, un veí va tenir una fuïta d'aigua d'aquestes que estan mig al pis, i li va arribar un recàrrec de 6.000 euros, i ell va dir que ell no pagava. Això... Aigües del Saloni, ja, tu has estat que està en aquesta aigua, que se t'has corregut per aquí, i ell deia, perdona, però aquesta aigua estava fora de la meva vivenda. El que va començar sent un judici d'aquests de... d'aquí correspon aquest tros de tovaria, va acabar resolent-se amb una sentència, perquè el jutge va començar investigar, i va dir-li a l'empresa Akbar, escolta, en motiu de què vostè li reclama cobrar això, no? I li va demanar el contracte. El contracte, bueno, de concessió, per més, per treballar i gestionar l'aigua pública. Bueno, l'aigua. I resulta que Akbar no li va donar. No, no, no, no, no, no, no el va donar, no? Per tant, durant el judici el senyor, el menú senyor jutge, va dir que com que Akbar no tenia contracte, la gestió de l'aigua que estava fent, que la estava fent d'una manera ilegal, i per tant, el veí no tenia cap obligació de pagar la part de la tarifa que li corresponia a l'aigua. El servei de bastant d'aigua. És un cas com excepcional, no? Aquí ho hauríem... Tenia contracte. Va, no té contracte. En Barcelona. Si no pot amb aquest veí, no pot fer-me cap. S'amplia. Ja ho he vist jo, que aquesta resolució s'amplia. Bueno, de moment sabem que a Barcelona no té contracte. Aleshores ens trobem... Des de la plataforma Iglesbida, hem començat investigant, a demanar els diferents municipis de l'àrea metropolitana, perquè resulta que, des del 1980, l'entitat... L'entitat metropolitana va agafar, o els municipis que volguessin, van donar-li... Com la puta estat. La puta estat, a l'àrea metropolitana, de fer la gestió de l'aigua, en general, no? Però jo no soc contractes personals. És un municipi de gestió de l'aigua, però no és amb cada veí. No. Tu tens un contracte tu amb l'aigua de Barcelona, no el tens perquè t'abasteixi. Ja està. Ara, si no el tens, no tens aigua. Vale, doncs el tens aigua. Ara, el problema, el jutge aquest, és que aquest contracte, com que és una cosa que no pots triar, estàs obligat a passar per l'àrea, i a sobre ho fas de manera il·legal, doncs... No és vàlid. No has de pagar aquesta part. Això és el que li va dir. Clar, que una mica el tema és que no hi ha contracte, perquè a aigües de Barcelona porti l'aigua a Barcelona. Saps? Després aquí sí que cadascú té el seu contracte amb l'acompanyar i paga com a individu la seva pròpia llar, no? Per dir-ho d'alguna manera, és el pas previ. Diguem que a aigües de Barcelona l'empresa remonta al 1800 i va tard. Clar, clar. Aleshores, el marc legislatiu de la gestió de l'aigua va ser... Clar, sí. Va començar a treballar i... Després de l'amor de Franco i de la transició i tal, va aparèixer les lleis, no? I era aquest moment en el que tocava regularitzar la situació. Tens una empresa que t'està fent des de fa cent anys la gestió de la ciutat de Barcelona, te riscaràs que... Bueno, no ho sé. Un no abastiment de la ciutat de Barcelona potser el caos. Bueno, però és que no s'hauria de donar un no abastiment de la ciutat de Barcelona. Suposo que era la por, no. Suposo que era la por del poder polític, m'imagino. Això no sabem com va anar. El que sí que sabem és que no va haver-hi un concurs públic, per tant, no es va presentar ningú i aigües de Barcelona segueix gestionant l'aigua. Com a suplente. Com a suplente. Però ell diu que té el contracte. Ell diu que això ho pot fer. Sí, en principi sense contracte tu no podries. Exacte. En principi. Sense contracte no pots treballar, per exemple. Total, veient aquesta sentència, aigües va començar a enviar instàncies i jo la vaig enviar a l'Ajuntament de Sant Just. Li vaig demanar, si us plau, que a veure si em podia donar una copia del contracte de concessió de la gestió de la ciutat. De poble a ciutat. Això vaig fer el 20 d'abril de l'any passat i la instància és la número E41-92, en la qual us demanava això, que si podien dir o ensenyar una copia del contracte i saber quan s'acabava el contracte. Perquè si saps quan s'acaba, pots intentar mobilitzar i fer incidència a la ciutadania, perquè en el moment en què s'acaba el contracte no es renovi de facto o no es torni a fer un concurs per veure qui guanya aquest concurs, sinó que hi hagi una consciència social suficient, perquè entenem que la gestió ha de ser pública, participativa i transparent. Com la diuen. Resulta que si no hi ha contracte no saps quan s'acaba. I si no saps quan s'acaba, no arribarà mai aquest moment. Tot el que ens vam demanar això, després de 6 trucades per telèfon, perquè feia una xerrada a les seves respecte a aquest tema al juny, poc abans de la votació en el ple de l'Ajuntament respecte a l'altra emoció sobre la privatització d'aigua, que vam demanar-li a l'Ajuntament que si es posicionava a favor o en contra de la privatització, l'Ajuntament va votar, els socialistes van votar a favor de la privatització, iniciativa va votar en contra, la resta no recordo bé què vam fer. Serà que és que res vam tenir. En fi, el resultat estava penjat. En tot cas, aquells dies em van trucar i em van dir que ells no havien trobat en el seu registre aquesta concessió, però que l'àrea metropolitana segur que la tenia. L'àrea metropolitana ens torna als municipis, els municipis ens tornen a l'àrea mobilitana i no aconsegueixes mai tenir aquest contracte. Per tant, els anjos fem en una situació igual. En principi, fins que no es demostriu que ho entri. Jo de moment no he vist la concessió, el contracte de concessió. Per tant, tenim una empresa, Barcelona, que ens està cobrant una tarifa que no hauria de pagar. O no hauríem de pagar, en realitat. Ara mateix em van cobrar moltes idees i moltes preguntes, però què podem fer, com a ciutadans de Sant Just, el respecte? Mira, nosaltres estem movent dos cosetes. La primera és que li va presentar fa una setmana i poc a la Fiscalia de Barcelona, que si us plau investigués sobre aquesta situació i investigués i mirés a veure si realment no hi havia contracte i si no hi havia contracte, que posicionés i que digués que no. Aquí poden passar dues coses. La primera, que no entri a ràmit, però s'hi ha entrat. Ja ens han dit que sí. La segona és que la miren i la guarden en un calaix, diuen ser arxivades i s'acaben. Exactament amb el contracte. I la tercera és que investiguin. El que estem demanant ara és fer una recollida de firmes. Si poseu aigües vida a Google, surt directament la pàgina web i amb un logotip de firma perquè la Fiscalia investigui, aquest és un primer pas que podem fer com a ciutadans d'anar corrents i dir, escolta, investiga. És una mesura de pressió per una altra banda. Sí, ho fem amb la ChangePonorg. Últimament arriba cada dia un correu o dos de ChangePonorg. Ja es porten gairebé 2.000 firmes. 2.000 paticions de la gent, de cada sisplau. Fem la difusió entre tots i totes. Ara, al rentapèus, hi ha un increment aquí. Sí, demà 2.000 més. Sí, demà 2.000 més. Sí, que és la publicació de Santius, no? Però n'hi ha alguns que miren el CACOBI. Bé, total que aquesta és una de les coses. El següent pas que estem fent és preparar una campanya d'obediència civil. Obediència? Clar, perquè m'ho ha dit un jutge. M'ha dit que no haig de pagar aquesta part. Hi ha una sentència que li diuen que aquesta part no la pagui, que no li correspon. Estem mirant... Amb la llei sobre la mà no és desobediència civil. És obediència civil. Aquí, això podries fer sempre, no? Però ara mateix, si tu fessis un empalment a l'entrada de l'aigua de casa teva, estaries totalment emparat per la llei per fer-ho? No. No hem de confondre dos coses. Tu també has de pagar una part que és el canon de l'aigua. Totes la part d'infrastructures també. La que t'arriba a fora t'està arribant perquè sí? Sí. Però, bueno... Si la de fora no arriba... Sí que és obediència. Jo sempre he parlat de desobediència. El Jordi ja està veient formes de fer la pirula. No, que jo sóc un ciutadà molt oner. Sí, no ho dubtem. Ara, un pirulero també. Però ja que m'estan fent la pirula a mi, hi ha un punt que dius... Per deixar-nos una mica de desobediència, el Jordi ja sabeu que li agrada molt, però com faríem aquesta obediència civil que comentes? De moment l'estem treballant. La campanya va veure com la podríem arribar a fer. Les idees són diverses. Ens trobem una particular idea. Tu quan pagues, pagues tot. Des dels residus, l'aigua, el canon... Tot ho pagues a l'aigua de Barcelona. Aquests diners donen un temps que fa el que vol. I després li pagues la Generalitat, quan va haver-hi la guerra de l'aigua, que no es pagava el canon, se li pagava a l'aigua de Barcelona la seva part. Per tant, no hi havia aquest problema. Però ara aquí li pagues. Ens trobem amb un... Si no li volem pagar a l'aigua de Barcelona, aquí se suposa que li haurà de pagar... Com els dones els diners, la gent que tu creus que sí que li correspon? Que no volem pagar les coses que sabem que sí que s'han de pagar. S'han de pagar. De moment estem mirant a veure com solucionem aquesta primera papereta. I l'altra papereta és... Què fem amb els diners, amb la part que diem de no pagar? S'estava dient que si era la part del benefici industrial que correspondria el concepte de la privatització en sí, o ja que hi som ben sonat, perquè tot el si tampoc l'han de cobrar, doncs que no la caurem, no? I fer aquesta part, que és la part de la tarifa, i consum teu propi, doncs aquesta part posar-la en un trio dels, en una banca ètica... en el cop 58, no ho sé... 57. No sé si els veiem, no se'm d'acord, però a mi com a usuària, a mi m'ha arribat el rebut de l'aigua i m'ho treuen pel banc. Aleshores seria qüestió anar al banc i dir-li només amb cobres aquest tant per cent i l'altre, no? Però aleshores li estaries pagant a l'aigua de Barcelona. Ah, clar, li estaries pagant. Sí, la situació és una mica més peluda. Hi ha molta gent que juga a fer diverses coses, no? Tu pots demociliar-la o pots no domiciliar-la. Pots anar cada mes al banc a pagar-la voluntàriament, o pots anar-hi cada dos mesos, i esperar que t'arribi la carteta de que no has pagat un mes i que t'allaran l'aigua, i aleshores... Aleshores tots corris a pagar. Es cadascú gestiona com la generalitat amb aquests 300.000 euros per pagar els funcionaris. És curiós. És curiós que en èpoques de crisis, que és quan m'hauria d'ajudar a la ciutadania, aquest últim any hem sabut que hi ha hagut, s'ha triplicat, el nombre de visas de talls per a aigua. De talls d'aigua. Estàs dient que la gent que té més difícil de pagar, segurament són aquests els que no deixo, i són els primers que es veuran castigats. I és el que tu deies, Lluc, no? Que realment l'aigua és un bé tan primer que la gent no deixa de pagar així de bones de primeres. Vull dir, fins que no arribes al limit. No, no, no. Bueno, doncs... Ara no per acabar d'així de tancar temes i lligar coses. Ara jo he parlat una mica de tot el tema com funciona i tots els llocs que no hi ha contracte, que es podria aprofitar aquesta absència de contracte per incidir cap a la municipalització, cap a la gestió pública, una mica de l'aigua. Aleshores, si tens alguna dada o algun servei que estigui públic sobre tema d'aigua dades, per alguna manera constatar que realment no és un tema de gestió pública o privada, i que el tema de l'eficiència depèn d'una altra cosa. Sí, el tema d'eficiència i els interessos. Aigües de Barcelona té un rendiment de la ciutat de Barcelona. A Barcelona l'esclavadura se suposa que perden un 20% de l'aigua que aporten. Estem parlant que el recurs és limitat. El recurs de l'aigua és limitat. Conceptualment, hi ha moltes coses que grinyolen. Si tens un recurs que és limitat... No el perdis. No el perdis. Però clar, si resulta que els diners de la privatització els gastes per fer-te una torre molt gran, o per repartir 90 milions d'euros en dividències, els teus accionistes, en comptes de reclar en això, doncs el problema que no el solucionaràs. De moment passen empreses a aquesta, com que mira els beneficis, no mira el benestar i la salut del país, per dir-ne alguna manera. No li surt econòmicament rentable reclar aquestes petites fisures que costen més de detectar, perquè reclar del 40% de fuïtes, el 80% és relativament fàcil, són fuïtes grosses, fàcils de veure, de trobar i de reclar. Però les que són més petites tenen tens més inversió per solucionar el mateix problema. Aquest és un punt. L'altre punt de qüestió d'interès és... aquestes empreses cobren més com més venen. Tant les campanyes de reduir els consums d'aigua no són precisament la cosa que a més els interessa. Jo només es veuen a Catalunya quan hi ha molt, molt, molt risc de saquera. Quan anem a rezar la poraneta. De totes maneres hem de ser... Podem ser un poble orgullós. Són dels països desenvolupats on menys aigua es consumeix. Des de la saquera, no? Des de la saquera ha baixat molt. Ja no eren mal gastades en el seu moment, però a nivell de ciutadania... Si tu creus que sí que hi ha una consciència col·lectiva en la reducció del consum d'aigua. Tothom dirà, ah, sí, jo tinc una ampolla dins de la cisterna al vàter. És molt fregüent. De fet, l'altre dia aquest programa... No, lletra petita, lletra petita. Que parlaven, no sé si el vas veure precisament, una mica del tema d'aigua, però era més a consum, qualitat, etcètera. I parlava precisament que aquí som un dels llocs on consumim menys. I de fet ens van dir unes dades de com calcular quina era el nostre consum a partir del tema de la factura que ens arribava. I quins haurien de ser els varems ideals, no? Ara mateix no recordo tampoc tinc la factura al davant i no sé què havies de sumar i què havies de dividir i què havies de multiplicar per la nombra de gent que hi havia a casa. Però vull dir que en general... En general s'està prot dels 100 litres per persona i dia. De totes formes ho diem amb una facilitat. Això dels 100 litres per persona i dia, però 100 litres és molt aigua. Bueno, però has de comptar que fas rentadores, que rentes plats, que causes les bardures, que et dutxes, que rentes les dents, que tires la cadena quan vas a l'abau... Que necessites l'aigua. Sí, l'aigua. El mínim que les nacions unides considera com a dret a tomar l'aigua són 50 litres per persona i dia. Estem pensant que això és el límit que consideren les nacions unides. Nosaltres estem al doble, però tampoc és tan més... No, no, és que no sabia que eren aquestes marges. Clar, és que 50 litres... La piscina no ho sé jo, eh. Nosaltres som partidaris de fer una tarifa molt més esglounada com està. Perquè ens agradaria que els 50 litres per persona i dia estiguessin garantits. I qui vulgui tenir conceptualment, és com aquell que omple les garrafes a la font de la poble i després se la puja a casa. Ningú s'omplirà amb llacuts i pujant a aigua. Pujant a aigua de garrafes. Doncs que sigui una mica mateix, que no sigui poc més car tenir una piscina, sinó que sigui una cosa que es noti i que permeti en aquests ingressos express edicionals de tenir un petit luxe, perquè no ens oblidem, és un petit luxe més, moltes aigües piscines s'utilitzen tres cops. Doncs que aquests petits luxes ens permetin donar o malidar un servei bàsic, no? Fins i tot per reduir l'aigua. Fins i tot per reduir l'aigua. Fins i tot que parlaves abans del 20%. Aquests diners podrien servir per això. Tot i que la comissió és una empresa privada. Això no ve si és pública i t'interessa. Això depèn molt. De fet, vaig anar a Madrid un dia i per curiositat vaig anar a Madrid. Això es tenen empreses públics. Tu miraves la web d'ells i ells, i ells hi deia, no?, perquè a l'empreses, de la ciutadania, en vocació de servei, de qualitat, bla, bla, bla, aquestes coses que queden molt xules, es reinverteixen a la xarxa, la part que correspondries als beneficis, com que les empreses públics no en poden tenir gaire, han de reinvertir-se. No tenen dividents, els accionistes, efectivament. Això es reinverteix a la xarxa i guanya a tothom o es reverteix en incidència, en consciència general, etcètera. Després me'n vaig anar per, com ara et diuen, a la vera a l'aigua de Barcelona i deia, jo vull ser un líder mundial, líder en el sector. És una altra veritat. És de filosofia de vida. Tenim en compte que vivim en un país que el tema de l'aigua és delicat, i serà sempre delicat. Una mica pel tema del clima que vivim, jo crec que encara és... No parlem d'esperança. Aquest any hi ha hagut dos municipis que han remunicipat l'aigua a Catalunya. Això està guai. Ara ens amun i el Figaro. Clar, clar, clar, clar, perquè ets municibis. CUP. Ja he fet la falca. Perdó. Comi demà. L'ajuntament, mirant malament. Perdó, perdó. Moltes, moltes gràcies. Haig pogut venir, finalment. El Lluig i jo portem mesos parlant, perquè Lluig i jo venia a explicar-nos això amb les coses més clares. Aquest tema, tant... Enrerevesats. Clar, de fet, ara hem parlat de gestió, de l'aigua, però també algun dia podríem parlar-ne de consum, i de fet, no sé si serà la setmana que ve, o la propera, m'agradaria portar una cooperativa agroagrícola d'aquí de Molins de Rei, i del Paix Llobregat, també per parlar una mica del nostre delta, la situació de la pagesia, i una mica la situació del Riu Llobregat, que també és una altra manera de parlar de l'aigua. Realment, recordem, fa 3 mesos sí, hem parlat amb Sòs Llobregat. Haurem de tornar a preguntar-lo. Sí, recordem. Nois, quina segona? Pau. Comenta alguna cosa de la setmana. Jo és que m'he quedat sense paraules. Realment, té molt quan vingui a la factura, perquè la meva mare està allà, ja m'ho fa de per si, però em diu, mira quan gastes a la dutxa, mira, mira, mira. I és que m'han entrat ganes de no dutxar-me, la setmana que ve. Aquí no s'hi pot escapar la forta, ja sabeu per què. No et culpabilitzes a tu, culpabilitzes a una altra, que permet que això sigui, no? Dius que Akbar no té contracte, però en canvi diria que és de les poques persones que no té contracte i en canvi està fent un negoci perfecte. Perquè en canvi, els altres persones que no tenen un contracte estan sent explotats. Per tant... Mira com ha llegat Emma. Mira com ja ha llegit. Pròxima setmana l'ha volat. Potser estem davant així de Akbar, que pot fer un miracle, perquè s'ha transformat en la primera persona que té, que no té contracte, però està allà, vinc entre diners, entre diners... Igual ens fot així una rebaixa del copon, perquè, escolta, ha trobat una manera fantàstica de treure aigua si és on sigui, escolta, li sorraran diners que ens va ser la factura. Mentida. Bona nit. I moltes gràcies per venir, de veritat. A vosaltres. Jo, jo... Bona nit, bona setmana.