I ja no m'ha agradat Bona nit, ben tornats, ben tornades de les vacances de setmana Santa. Bé, ara ja faria una setmana, però com que justament els dilluns, que és el dia que fem el rentapèus, va coincidir amb dilluns de Pasco el dia de la mona, hem allargat una mica el nostre descans de programa de ràdio i tornem avui, 8 d'abril, un dia que serà recordat per l'amor de Margaret Thatcher, que a mort, però com ve diuen, les seves idees segueixen ben vives i el neoliberalisme canva lliurement per tot el que seria la Unió Europea. Per tant, a casa nostra. Bé, avui el programa primer de tot. Bona nit, Pau. Bona nit. Perdoneu, que és que això de les vacances m'ha deixat una mica transpuesto. Bona nit, Clara. Bona nit a tots. Vols aigua? És que m'he colat, no era en la sintonia. Bona nit també a l'abri allà als comandaments. Bona nit. I bona nit al Toni de la Paca, que és el convidat que tenim avui pel programa d'avui i a diferència d'altres programes, que sempre comencem comentant una mica l'actualitat política, avui farem el revés i començarem entrevistant el nostre convidat, que és membre de la Paca. I entrarem així, directe, perquè ens defineixi què és la Paca i així podrem començar a entendre de què tractarà el programa d'avui. Bona nit. I sóc el que no té aigua. La Paca vol dir acord per la producció i el consum agrocològic, però vam canviar el nom de les inicials. I no sempre, però a vegades sí que el nom fa la cosa, i en aquest cas és així. I, bàsicament, la Paca és un acord entre productors, que serien pegesos i gent que fa altres productes i consumidors, per poder tenir, per una banda, producte agrocològic on preu raonable i provit socialment just, i per l'altra, que aquest consum permeti uns pegesos que estem en zones com podria ser Colça o la part muntanyosa d'Aquesta Visbau, de fer via per les nostres produccions. Desenvolvem d'un seguit d'acords i d'inàmiques, en què conjuntament planifiquem la producció i el consum. I aquesta idea, quan va néixer, més o menys? Ara fa 5 anys, aquest any fem el 5è aniversari, i va ser a partir de trobant per un seguit de casualitats, en la nostra casa, en una masia, que és a Molins de Rei, a Campofill, a Collsola, que feia uns anys que estava abandonada, gricolament, parlant, i llavors ens van trobar, fent de més o més, no teníem gaire experiència, com a pegesos, i havíem de donar sortida a l'explotació. Vam estar donant voltes i no acabam de saber ben bé la forma, no volíem ni aguantar ni una botiga, ni anar a mercabar-ne, ni interracionar-me al mercat, sinó que veníem d'una cooperativa de consum i volíem fer una cosa, una mica, amb un corporat en criteri socials. I llavors, en un curs a l'escola Grària de Manresa, va vindre un francès d'una associació que es diu i li recupera el llavors i tal, ens va parlar d'una història que es deia les AMAPs. Però l'AMAP vol dir acord pel manteniment de la agricultura pegesa, que seria el mateix, un acord entre pegesos i consumidors, que s'havien copiat, feia pocs anys, d'una experiència a les Estats Units, que eren els TCA, agricultura sostenida per la comunitat, que s'havien copiat els pegesos d'allà d'uns japonesos, que és a l'any 60, i en el fons hi ha tirant aquest tipus d'initiatives. I en el fons és una cosa que ha passat tota la història, que és els petits pegesos, en petites explotacions que costa de fer-les viables, maneres d'establir acords amb el qui es menja els productes per fer-les viables. Sí, sí. Perquè quin problema us trobaves sobretot per fer viables les explotacions agrícoles? Doncs en el nostre cas és una mesia de muntanya amb poca aigua, de terrenys, bancar els petits, fer xes petites, i dient-ne, bueno, així perquè s'entengui, quan nosaltres vam començar a viure i a treballar amb un fill, vam agafar uns països al poble de tota la vida, els vam dir que vinguessin i en què farien ells. I va ser un ànima, la resposta va dir, per viure i molt bé, per fer de països baixeu al riu, perquè amb el mateix terreny, doncs possiblement i amb la mateixa, amb molta menys feina, hi ha un 50% més d'arrendiment. I el seu pla és molt fàcil de quadricular, mecanitzar, etcètera. La muntanya és molt difícil. De fet, la prova és les poques mesies amb actiu que queden a qualsevol. La mesia són restaurants, hípiques, o segones residències, tot i que encara hi ha alguna mesia. Per tant, això fa difícil de... Si fessin cas al mercat per dir-ho així, no estaríem fent de pagesos. De fet, parles de l'abandonament de les terres. És una cosa molt comuna aquí, a la nostra zona? No sé si abandonament, però des de la perspectiva agrícola sí, perquè hi ha hípiques, hi ha segones residències, es converteixen en jardins, es converteixen en altres usos. La pagesia no és una professió socialment ben valorada, per exemple, perquè una hora de pages s'està pagant a 6 euros i una hora de lampista a 35, una hora informàtica pot arribar a 60 i de mecànica per l'estil. Si tu mires la importància de les activitats, no hi ha que explicació amb què fer aliments, estigui tan menys preat com, per clar, això que comporta, que la gent faci fer altres feines, abans que fes pages, que és una feina prengada en el sentit físic i amb molta incertesa, climatològica. Ara ella que la Clara també comentava el tema de les dificultats, a part del propi terreny de ser muntanyós i de tenir poc accés a l'aigua, el tema del preu del mercat en general, el que podem comprar, per exemple, a un mercadona o a qualsevol altra gran marca d'aquestes, així en cadena, també és una gran dificultat per vosaltres. Els preus dels establiments comercials, no ho sé si són el preu just el que hauria de ser o no, el que està clar que no és el preu que... no és un preu just ni el que tocaria, és el preu que es paga aquests establiments en els pagesos, no? I a la paradoxa, doncs, no sé, per exemple, tinc un oncle que fa verdura al parat, de bastant quilòmetre de Mercabarna, i la seva verdura, moltes vegades, surt més cara, és a dir, que portar-la a Dalmeria és... no és que surti més cara, sinó que el preu que a Mercabarna compra la verdura a Dalmeria, ell no pot viure, i sovint, doncs, freses 40.000, l'ancià amb la 50.000, això no té sentit. Llavors, en aquest sentit, jo crec que actualment els grans mercats el que fan és arruinar la pagesos, els pagesos estan per sota del preu de... de cos, de funcionament, de viabilitat, de les votacions, com més planten, molts pagesos grans amb monocultius, sense opcions de diversificar la seva comercialització, més guines perden, i així. De fet, molts cops hem vist a la tele, que pagesos fan malbé o tiren directament part de la seva producció perquè així fan que s'incrementi el preu. Aquesta és la absurditat del mercat, no? Exacte. O sigui, es tira realment menjar, perquè no s'haurà compte explotar-lo, portar-lo a Mercabarna. Si hi ha menys demanda, puja... si hi ha menys oferta, puja el preu, no? Per exemple, en un cas molt gràfic seria el tema dels calçots. L'any passat, els calçots van acabar a Mercabarna a 20 cèntims, que és un preu altíssim perquè per tornar a vendre, no? Doncs aquest any tothom n'ha plantat. Fins el punt que al mes de setembre no hi havia llavor en lloc de Catalunya. I nosaltres vam plantar en un quart de part menys de la que plantem, normalment perquè no vam trobar la seva. Aquest any hi ha molt calçot, i el temps acompanyat aquest any ha anat tirat de preu, l'any que ve no se'n plantarà. Per què? Perquè no es produeix en funció de l'especulació del mercat, d'on preu, perquè una sidera de la primera setmana, una sidera de l'última setmana, té una sidera de preu tan gran, costa el mateix agafar-la de l'abra, i és la mateixa feina de tothom any amb darrere. No es respon a criteris de producció, respon a l'especulació del mercat, i això mai juga a favor del pagès. O sigui, sempre juga, i per tant, no juga a favor del consumidor. Aquí al mig, entre el pagès i els consumidors, hi ha tot un seguit de gent, que són els que s'enriqueixen, i el que fan difícil que la pagèsia fixi en el territori, continuï l'activitat i agir relleu, etcètera. Ara que hem vist la situació inicial de la pagèsia, anem a veure com funciona la paca, com us organitzeu des dels productors fins als consumidors, quins són els passos que feu, com ho distribuïu, quin seria tot el procés que realitzeu? La paca explicada d'una altra manera, ens vam inventar una manera de produir, com acelera el marge d'això que anàvem apuntant. És molt més complexa la situació del mercat agrari, i com ho vam fer, intentar fer-ho viable, per fer-ho viable com ho havíem de fer, establint un acord amb consumidors en què es basa aquest acord. Preus fixos tota la temporada, sense solucil·lació, els preus pactats de consumidors i productors amb assemblea, fem un assemblec a més i mig, que es planifiquen els conreus i exigim totes les coses que tenen a veure. A parlar del preu del producte que es fixa, un fons de corresponsabilitat que els consumidors aporten mensualment és de dos euros, simbòlic entre cometes, però que ens ajuda a fer moltes coses. És un fons que serveix una mica com a assegurant-se, davant de possibles... Per exemple, el mes de març de l'any passat, dos setmanes del mes no m'ha pogut servir, perquè havia gelat sense fer malbé molt de producte. Els productors van rebre l'import promitx del mes de març per compensar el que no havíem ingressat. O, per exemple, a casa vam haver de fer un pou, i la meitat de l'acuota es paga d'aquest fons, que ajuda a millorar l'exportació per fer-la més rendible i que hi hagi més producte per a tothom. Fem activitats de formació, de jornades de curro, i és una dinàmica conjunta. No hi ha una separació entre la producció i el consum, sinó a partir de situacions en el mateix pla, mirem tot el que ens afecta. Travellem al camp, uns altres s'ho distribueixen i ho consumeixen, però en un marc conjunt. Toni, quan parles de consumidors, són persones finats, és a dir, cases, famílies, o són més aviat botigués? No, són famílies, però agrupades en grups de consum o cooperatives. No venem a nivell dels productes individuals, sinó que són col·lectius, que s'autorganitzen. Nosaltres, per exemple, els marges i els dijous, un cop a la setmana cada col·lectiu, però els marges i dijous, ho portem al col·lectiu, i llavors ells s'organitzen per recollir les pelles, per repartir-se els productes, etcètera. I fem així. Ara, amb una cosa referent al que deies abans, les assemblees aquestes, les assemblees també es decideixen el que es produirà, per exemple, dintre del que permet el temps, l'època de l'any. Clar, el producte que consumim és a temporal. Aquest és un regaliment bàsic, sense això no hi ha res més. I després també que el producte és propi. No ho toquen, en aquest sentit. No, propi vol dir que som dos magies, que en bufiquen, que estan molt en zarre, i que no li veurà que estigui visbal. I, per exemple, unes setmanes demanen ser en siems, i en tenim 80, no anem a comprar 20. O sigui, hi ha 20 en siems que no s'estireu repartits entre les cooperatives. Això a principis passava molt, ara ho cobrim bastant. Hi ha pocs buits de producte, no? Hi ha productes que venen de fora, com per exemple les tronges, o les patates, quan s'acaben les nostres, o l'oli, que això ho aporta directament al pagès. I, doncs, nosaltres no tenim marge comercial sobre això. A nosaltres els productors les encarreguem, les pesem, perquè ho faríem als productes pesats, ens enganxem la merma, ho gestionem per telèfon, i llavors a Massamboll es va decidir que el cos d'això era cargar Vincentin sobre aquilo, però en considera gestió. O sigui, no hi ha marge comercial sobre el producte d'un altre. El benefici és per qui el produeix. I després una altra cosa també interessant que crec que m'ha aconseguit, és a Molinserre hi ha un avi, que és amic nostre, que té ara 82 anys, el Josep. Teníem camp de fruites, era un gran producte de fruita tota la vida. I llavors en aquest camp van anar plantant el que havien plantat en la seva vida, i hi ha una diversitat molt gran de fruita, coses més comercials i coses més curioses, i ell ho portava a Mercabarna, però va anar baixant el preu i ja no n'hi sortia, on ens trucava, ens deia que si volíem anar a collir, per exemple, el que hem de decidir és per collir. I nosaltres per l'amistat anàvem i li collíem unes quantes per casa, però no podíem distribuir a la paca perquè no feia cològic. I el tercer any, cada any així, doncs venia el preu que es feia trucar i tal, i anàvem a xerrar una estona i així. I el tercer any de fer el mateix, clar, anaves i agafaves 400 quilos, 10 o 20, no agafaves més. I llavors li vam dir per què no feia la reconversió a l'ecològic, Josep, i llavors podríem quedar tota la fruita i la podríem consumir. I l'home aquest, en 80 anys, va fer la reconversió a l'ecològic, i hosties, és un plaer, no?, perquè demostra una mica que no hi ha límits, saps allò, ja soc gran i no vull saber res, o és impossible, o jo vull viure d'això, o i per tant l'ecològic està molt bé, però jo vull, en aquest cas, trencar totes les mites, un senyor en 80 anys té la capacitat de canviar el xip, puc començar a produir una manera totalment diferent de la resta de la seva vida, per donar sortida al seu producte. Deixàvem-ho a l'aerba de dos metres per veure la fruita, per no veure la fruita que es queda de l'obra, per madura perquè no la colla ningú. Quina és la diferència entre un agricultor normal i un agricultor ecològic? A part dels conceptes socials que poden envoltar, no només els tractaments, és a dir, no utilitzar productes de síntesi química, o molts menys productes, hi ha una llista de productes autoritzats, això que seria la gestió de l'ecosistema. La manera d'entendre el sol, de la vegetació que hi ha als voltants, i com interactua tot això. O sigui, l'agricultura sovint ha despatxat el sol, és a dir, el sol com un suport, el sol al terra, com un suport en el que poses la planta, li afegis el que necessites i allò en la planta viu. L'agricultura ecològica, jo crec que la base és trobar un equilibri en el sol en el que permeti creixer la planta. I el treball és molt diferent, en aquest sentit. I després, quan actuem-ho preventivament, i descartar els herbicides i pasticides. Vosaltres heu notat, per exemple, els supermercats diuen que el producte llets, si té cops o no té el color ideal, el consumidor no el vol. Vosaltres heu notat que els vostres consumidors tinguin aquesta preferència per el producte maco o no? O no, això ens ho correm. És una cosa que cal treballar, perquè estem acostumats a fer el revés. O sigui, durant molts anys tu vas al súper i totes les pomors són iguales. Jo n'he hagut d'aquest del Josep, d'aquest senyor de 80 anys, un pagès veí ens va encargar a pressa que és l'any passat, ens va dir 8 i 10 caixes del 24, que és el que li ve. I vaig cap allà i dic, el veí ens ha demanat tantes caixes del 24, i se'n va quedar mirant i diu, vés a buscar-lo, i digue-li que t'ensenyi l'abra del calibre 24, perquè, com una abra, la fruita ja de mitjana, de petita i de gran, i tot és la mateixa abra i tot és igual de bona, si l'agafes madura. Però hi ha molta part d'aquesta fruita que s'ha descartat de la boxa agrícola. Hi ha un article que deia que el 50% de la producció agrícola es descarta per qüestions d'aquestes de presència, la petata per petita, el pebrot per irregular, el cogombra o el no sé aquell, xorrades, que no afecten les qualitats nutritives, ni gustat, ni organolèctiques del producte, però que estan descartats i es llença. I equivalia al 50% de les ajudes de la PAC, els pagers o la Unió Europea des del 2008 fins ara. És una cosa d'aquelles del tema de la cultura de blocs. Tornant a la pregunta literal, partim d'aquí, de que s'han ensenyat que tot ha de ser igual i molt bonic. Quan tu planteges en un kilo de pressa, que hi ha diferents mides al principi, sobte, o per exemple, que l'hivern els esenciams, per molt que vulguis, són més petits que l'estiu. I és el mateix enciam, i l'hivern està tres mesos al camp, i l'hi estiu en 45 dies o en 40 dies, i el tens. Tot això és una cosa que serà treballant, però es treballa conjuntament, i al final no s'ho ha de donar importància a la mida, perquè quan te'l menges és bo, està bo de collir, etcètera. I tota la vida se'ns ha explicat al revés. D'acord. Bueno, ara mateix esteu servint dues cooperatives de consum o més? Adeu. Adeu. Més o menys per on estan distribuïdes. Doncs mira, Sant Feliu, Castellis Bal, Cervelló, Cornellà, Tresal Prat, Prat, Esplugues i Barcelona. I si els Sant Justencs que ens estan escoltant vulguessin fer una d'aquestes cooperatives i comprar producte vostre, com s'haurien d'organitzar i quins productes els hi podreu oferir? Bueno, hi hauríe dues opcions. La legitable seria buscar companys d'aquí de Sant Just, que tingués ganes de fer ecològic. Jo no entenc l'agricultura si no és ecològic, no m'hi cap al cap. Intentava establir unes condicions que el permeteixin d'aquest fes de pagès i que els hi haguessin acològics. M'ho ha vist pagès. L'únic que no sé si ho faria si és ecològic, però ell té un camp amb la quesa Sant Feliu i no ho sé. Ja l'hi preguntaré. Cosa una mica, la gent que tota la vida ha fet. L'altre dia faig un parèntesi amb un company que fa ecològic. Vaig anar a portar unes coses i havia el seu pare i no hi era ell. El seu pare pagès la tota la vida. Cliquei, com va això? I de l'ecològic. I se'n va guanyant així amb uns ulls com dos plats. I em diuen, home, fatal. Un disgust. Diuen, hosti, no foti. Dic si li foten un got dels camps, i em diuen, sí, tot el que tu vulguis. Diuen, però per mi un disgust. I per què? Diuen, perquè tot el que jo he après a la meva vida professional, doncs ara no sabeu per res. I tornarem a fer el que fem abans. El que feia el seu pare. I una mica aquesta és la història. Va haver un moment en què es va considerar tot el coneixement anterior de 5.000 anys de transmissió cultural de la humanitat sobre la agricultura. I els coneixements arriba i ens diuen que s'ha de mechanitzar, s'ha d'utilitzar un seguit de productes, de herbícides i de pesticides, i que tot el anterior no val. La gent que estava cansada de fer servir la xapeta i de fotre-liures al camp, el foten una roxada i veuen que allà no s'obre erba. I això, hostia, és com una bareta màgica, no els expliquen res dels efectes secundaris que té. I després ho van trobant. I llavors ara li ve el fill i li diu que tot això és una merda. Els tractors superpotents, el no sé què, el no sé quantos màquines per aquí, màquines per allà, productes. I després hem de tornar a trobar l'herba amb xapeta o màquines més senzilles amb més hores de feina, menys productes i no sé què, i llavors els costa una mica de canviar el paradigma. Però no hi ha res més que fer, o què? Abans el meu avi era pagès i ell feia agricultura ecològica. No li deia així, ell feia agricultura. Per combinar els coneixements, famava amb productes orgànics, etcètera. Ell feia monocultius, no feia servir productes de síntesis i ell feia agricultura ecològica. Però la agricultura, que és el que s'havia fet sempre. Tornant a allò... Estem buscant el pagès a Sant Just per poder muntar una cooperativa de consum. Podem donar el telèfon si hi ha algun pagès que ens estigui sentint i ja està interessat en el tema. O sigui, el que nosaltres fem seria... Més que aspirar, aixamplar el nostre... la paca, que seria el nostre model concret, seria reproduir on hi hagi interès en consumir aquests productes. Hi hagi interès en produir, però s'ha d'acord. I, mira, en aquest cas, ens podem transmetre tot el coneixement que hi hagi. Si no hi ha ningú a Sant Just que vulgui fer pagès, que faci de pagès i ningú que li interessi, llavors es pot posar d'acord amb nosaltres. I nosaltres, l'únic requeriment que tenim per recuperar-nos col·lectius és tenir producte. És a dir, com el producte que hi hagi abans, que és propi, el 90% de productes propi, excepte les tronges, les patates, i etc. Llavors no entra cap col·lectiu nou fins que no tenim calaqüestet de produir. Anem mirant en el que podem fer. Ja ho has passat mitjant i un col·lectiu que se'ns ha adreçat i fins que no hem vist, clar, que teníem la capçaleta de so més trapo, no hem crescut. Diu que anem molt tranquils. L'altra cosa, per exemple, perquè ho conec personalment, és poder-te adreçar la cooperativa d'esplugues, intentar entre allà. Però, malauradament, sé que hi ha llista d'espera. No sé si hi ha un cert nombre de persones i que ara mateix les demandes per poder formar part de la cooperativa de consum no es poden cobrir. Suposo que seria interessant investigar si tenim algun pagès per a qui s'enjust. Totes formes sembla que, com això del cultiu ecològic està creixent i cada cop hi ha més gent interessada, arribarà un moment que aquestes demandes és possible que sigui més gran que la producció. O ho he dit d'una altra manera. Pot arribar a passar? Podríem viure d'aquest tipus de consum, per exemple, al principal. Jo crec que sí. El que passa és que, per exemple, amb el tema de la verdura i la fruita, crec que no hi ha problema. El principal problema és el tema de la producció animal. Es disparen els costos i es disparen els temps. Un pollastre s'engreix en 40 dies amb una gran geoconvencional i està 5 mesos i mig, 4 i mig, depèn de la raça, amb ecològic, amb un requeriment espai molt més gran. I aquest és un problema. La carn ecològica, forçosa, és més cara que la convencional, però, dit així, vulgarment, la diferència és menjar merda o menjar un aliment. És així, de clar. Potser el que ens hauríem de plantejar és la dieta. O sigui, no cal menjar tant de carn, i reduint la quantitat de carn amb el mateix pressupost podries tenir la portació necessària per la salut, però sense que fos un luxe. Si cada dia et fes un bistec, potser és un... És un luxe. Sí, però no cal. No cal, sí. Aquesta és la idea, no? Jo he preguntat per què és la crítica que es fa sobretot aquesta gent que està en contra del cultiu ecològic o del menjar ecològic, que diu que no hi ha prou producció per a vestir a tota la població. Per això he justament preguntat per què és una crítica que sí que s'accent. Ara, amb actiu, no hi ha suficients hectàries per a vestir tota la ciutadania, perquè la ciutadania té suficient territori, a l'ecològic. Què ha passat amb el territori que és agrícola, que s'ha perdut? Bueno, hi ha moltes carreteres, moltes cases, molts polígons, i moltes carreteres infrautilitzades, moltes cases buides i molts polígons amb empreses tancades. Estic espant per això. Ho veiem claríssim. Aquest és el problema, no? Jo no estic d'acord amb això. Ens hauríem d'arrontjar més coses, socialment, però no sé si vau veure... La TV3 em fotra un reportatge, deu fer mitjana, un documental, que es deia que mengem, que parlava dels tòxics que hi ha en els aliments i la repercussió amb la salut. I per això ja abans l'agricultura ho és ecològica o no és. No té sentit per mi reivindicar l'agricultura comercial com un sector a defensar i no sé què. És una de les activitats que, de manera deliberada, evoca més contaminants en el medi i en la salut de les persones s'ha de produir d'una altra manera. No n'hi ha prou amb que una cosa sigui maca, sinó que ha de ser sana i ha de ser bona d'agost. No té sentit produir pel transport, parlar amb uns tòmacs que durant 21 dies el linial d'un supermercat sense tindre ni un mutejat de res. El pagès que el feia deia que te'l fots a la llengua i la pell és com un paper de lija. I que quan m'obres no succa i no res, però està en 21 dies allà immaculats, que estem comprant i com ens alimentem. És això, tu vas al super, mires uns tòmacs i acostumes a agafar els que sembla que estan en una forma millor, amb la total desconeixença de si ho estan, perquè realment són bons o perquè realment han estat tractats per aguantar 21 dies amb una safeteta al super. És un del problema. Hi ha algun tipus de distintiu, a part per poder... Són els tòmacs, que és de la meva principal preocupació, mai d'acert. Sí, però és veritat que, per exemple, amb els ous, sí que se sap que hi ha diferents tipus i la gent sap què compra, però a altres productes no existeix. Hi ha un distintiu de la producció ecològica, del CCPAE, que seria l'administració... És consell català de CCPAE, de la producció agraria ecològica. Regula, certifica la posició agraria ecològica. Nosaltres no estem certificats i no pensem en estero, perquè tampoc ho veiem molt... No necessitem. Bàsicament no necessitem, però l'altre, que el CCPAE recull els aspectes tècnics de la producció agrícola, però no els aspectes socials. Per exemple, pot considerar ecològic on tomar aquest d'aquests, que és paper de lija per la llengua, produït al Mèria i distribuït aquí a Barcelona, acollit verd, i amb uns ies de allò, per què? Perquè en el seu procés de conreu, s'han utilitzat els primers productes. Però en el procés de distribució, sí que s'han utilitzat. Ho ha fotut madobra i migrant i legal, sense papers, esplou o treballadors legalitzats, però cobrant igual a dos euros l'hora. Les condicions de treball tampoc s'hi fixen. És a dir, que deixa fora de banda tot allò que quan parlem d'agroecologia incorporem a l'ecologia, que són els aspectes socials de la producció. Jo, personalment, per exemple, quan vaig a comprar en un lloc del productor del producte, abans agafaré un exigell que ho sento, això també és veritat. Quan vas al mercat, et donen pistes. Però si jo vaig a comprar en un lloc que conec el productor, no li miraré si té el exigell o no té el exigell, perquè li faig la confiança de la informació que m'ha trencat més. Aquesta és una mica la història. Però el exigell aquest del CCPAI, que ja ens la guia una flor i no sé què, et dona una pista de com a mínim és més sà que d'altres. I ara que està... Tornarà una mica el que estàvem parlant abans, el tema de la reconversió. També fa poc vaig veure la tele un 30 minuts, que precisament parlava d'estacions d'esquí que no tenen neu, i que estan allà amb els carons de neu i d'ali-que-dali, per mantenir l'estació d'esquí. A veure si allò no podrien ser uns bons terrenys per tenir els remats. No ho sé, des de la meva desconeixència. D'animals, però no remats a gent. Un tema de no sé si dir-ne sostenibilitat, però un lloc on plantes una estació d'esquí i, bàsicament, la major part de neu l'has d'anar a fabricar en tu. I tot i així, si les temperatures no són les que han de ser, no ho pots fer, doncs potser aquell terreny està destinat a una altra cosa. Sí, però a les coses de què diu, suposo... Toni. Bona nit. Hola, Eduard. Hola. Suposo que tot aquell comerç que va destinat a la pista d'esquí s'ha de modificar. Vull dir que està modificat el plantejament no només de la pista d'esquí, sinó de tota la zona. Està viscant en aquella zona. Ja no estaràs venent material d'esquí, sinó que estaràs fent, potser, el tema de carn. Aquesta reconversió s'ha dut a terme positivament en varios llocs. Jo crec que tot el territori han sortit cases rurals, que no existien. Hi havia cases de colònies quan havíem patits de melcore, però està creixint molt el turisme rural i en cases de reconvertir. Sí, però això és positiu? No ho sé. El que dic és que la reconversió és possible. Hi ha agroturisme. Sí, perquè els pagers no poden viure a la seva activitat. Perquè la gent vagi a veure la parada i els incomplimenti la renda. Jo no estic massa... És una opció. En mateixa lloc hi ha molta gent que s'ha quedat vivint al territori. Però la gent no hauria de poder viure del que colrea o dels animals que crida. I la gent no viu d'això. Ha de complementar a menjar, a turisme rural, a moltes històries. No crec que sigui omessà. perquè no és una opció volguda de cadascú, sinó que una mica, hi ha una explotació en algunes zones de guanya, i una explotació que volgui ser viable, que no tingui el complement aquest de Taosí, no ho sé. Toni, així a Grosso Mordor, el cultiu, més o menys, quan es paga ara mateix. Suposo que ha de vendre el producte, si tomà que ets d'història. Quina és la màxima competència que teniu als pacissos d'aquí? Jo me'n vaig a la Jura de Barca, els supermercats, Capravo, Eroski, Bonpreu... No ho sé, no em moc en aquest terreny. Nosaltres verem directament el consumidor final, i justament ens hem muntat un sistema per saltar-nos de volgudament tots els passos. El que sí que és de la gent que ve a Mercabarna, o els supermercats, és que els costa molt de viure del preu que es fixa, perquè el preu no té res a veure amb el cos de producció, sinó té a veure amb altres coses. Per exemple, una colifló a 20 cèntims, unes pomes a 35-40 cèntims, paga del pagès, que el cos d'acollir ja és superior, d'acollir no un any de feina al camp, i podries així posar milers d'exemples. Llavors, la distribució dels productes, no només els agrícoles, a l'estat espanyol, controlen 7 grups. Hi ha un embut en aquí entre la producció i el consum controlat per molt poques empreses. De tots els productes. De tots els productes. 7 empreses. 7 empreses. Que són els que... Zeroski, el Carrefour, Aldi, i després dos centrals de distribució que agrupen les petites cadenes. O sigui, tu vas amb un supermercat i dius, hòstia, sóc lliure perquè trio el que vull, estàs tirant entre 7 empreses i alguna cosa suelta. Llura, res. O sigui, tot està molt condicionat. Llavors, aquestes gent són les que imposen els preus, perquè imposen les condicions de producció, les mides, que deies tu, els termis d'entrega, les coses les temporades, etcètera. Llavors, això d'entrada en els pagès, o si et donen una perspectiva bona, que és de col·locar el producte, però a la llarga ho s'acaba arruinant, perquè la... Col·locen molt... Col·locen molt producte, sí. Però els apreten, els collen molt, i acaben fent inviables la mateixa activitat, no? Perdó, per ser realitat, tio, passa aquí. Que m'incorporo més tard. Normalment ja ho fas. Però és veritat. Jo, com que sabem que d'aquí una estona hauràs de marxar, perquè has de seguir fent repartiments, no et sembla? No m'agradaria abans que marxessis una mica, que ens fessis una mica a visió de com estarà mateix el vas llobregat a nivell agrícola, per dir-ho d'alguna manera. Quina és la situació, com està ara? Bueno, si tenim en compte que era el delta més fèrtil de la Mediterrània, juntament amb el desembocador del Nil. Està fatal, no? L'evolució sí que és. Hem anat a pitjor, no? Sí, i de fet, gaire temps, no? Vam anar a entendre amb el Parc Agrari, de mantenir l'espai agrícola, però el Parc Agrari, si mateix, va néixer condensat al fracàs, perquè no va reconèixer una protecció urbanística cap al sol agrícola, i perquè no va permetre una reivindicació que feien els pagèsos, que era un banc de terres, que fes molt fàcil el relleu, que quan hi havia un camp es quedava avui, es pogués gestionar amb una eina eficaç la incorporació d'algú altre. Llavors el Parc Agrari s'ha convertit en el reservori de sol, per fer qualsevol infraestructura, no? S'ha de passar el tren, es desvia del riu, i es menja la zona agrícola, no? Vam fer, van córrer el riu a 60 metres, amb la qual cosa van fragmentar el tren de agrícola i el que eren les protecions d'agrícola es van convertir a morts urbans, perquè per superfície no donava per fer una explotació. Això aquí, a la Vall Baixa, en base a Vall del Delta, i flipes que si l'ampliació de l'aeroport, l'apuradora, les autopistes, el no sé quantos, Eurovegas, no? Eurovegas, afortunadament, el saldo de Madrid, que no els hi passi res, que els agafi calçats, però no té importància l'espai agrícola, no és una qüestió precarietària, no sé els que pensen, que pensen, no? I com pensen que ens alimentarem d'aquí uns anys, quan es dispari el preu de la benzina, i això que ve ara a l'altra punta del món, un preu de tirat i també pogrets, com deuen viure la gent que produeix. Normalment són empreses d'aquí, que estan allà, és igual. Quan es normalitzi això, i el preu sigui el real, el no preu subvencionats, el menjar-se inviable de portar, i aquí no hi haurà espai per produir. No fa gaire, en les eleccions d'Andalusia, vaig sentir un polític català que parlava de l'evolució d'Andalusia, en diversificar el seu teixit, però que no sabia d'oblidar que hauria de ser sempre l'electrata agrícola, el sector primari, hauria de ser el principal, perquè era el rebost de tot l'estat espanyol. És a dir, que algú ja ha pensat que l'agricultura desapareix de tot arreu, excepte d'Andalusia, que allà fotran molta canya i ens alimentaran a tots. I això que sembla una vaginada, si mires el que passa en realitat, doncs ja és una mica això. El Delta hauria de ser bé des de la perspectiva de la sobirania alimentària, que no s'hauria de construir res, però la seva proximitat a Barcelona i les seves condicions fan que sí. És un recurs difícilment de fer més xanrera. Fins en l'aire i quan l'organitzes. Els explosius i les màquines podien tornar enrere. Però ara el frecunyes és molt complicat. Aquest és el panorama. Per altra banda, hi ha un sector creixent d'agricultura ecològica a la comarca. Hi ha força gent que fa la reconversió i gent que s'ha incorporat. Hi ha iniciatives com en el Delta, sobretot arrel de la moguda d'Europegues. La gent que s'hi veu posar estan ara, per exemple, muntant una campanya i la pagèsia del futur, recollint tot de demandes de gent que s'hi vol incorporar a fer de pagès. Llavors demanaven les terres que estan abandonades, i hi havia 800 hectàries que volien ocupar d'Europegues que no es treballen i que són comparades per immobiliàries i grans superfícies per especular amb el terreny. I aquestes estan comparades i parades. No són productives. Una mica per anar instal·lant gent aquí. La crisi econòmica i la manca de perspectiva de fèndia fa que molta gent estiri el camp a fer alguna cosa o quan a mi ens ho planteji. Això també és una cosa que es veu. És una agricultura amenaçada per la seva proximitat a Barcelona. Hi ha molt bon producte i molta diversitat de producte. Aquí el vas llobregat, però això, vull dir, una recollada molt gran. I no hi ha relleu els pagèsos. Això d'agrocològic sembla que sí que és una perspectiva, però la majoria de pagèsos de tota la vida els fills i els nets no volen... No estan a pagès. Per això, perquè el preu no dona. Llavors es dediquen a altres coses. I el que desitgen és això, quan hi ha una expropiació per infraestructures, és com si tu que l'autoria. Des de la perspectiva d'aquesta gent que no té relleu. Des de la perspectiva social, és inacceptable, però des de l'any d'idual, mirant-t'ho només des del teu malic, és l'autoria. Bueno, Pau. No, és que anava a preguntar si a la postura, com vam veure amb Eurovegas, que hi havia una divisió entre les pagèsos, d'uns volien vendre, uns altres no volien, no volien Eurovegas, preguntava si quina és la postura majoritària, els pagèsos que volen vendre a les terres, o aquells que les volen conservar? No ho sé. Del com va, sí, que em sembla... Hi havia diversitat, o si la Unió de Pagesos, sempre que hi ha un actuació en el territori, hi ha aquest conflicte intern, de la gent que està a favor per creuons personals i de la posició com ha sindicat el territori de no recular davant d'un pam de territori, doncs el supolem, jo no estic a la Unió de Pagesos, i aquestes coses hem de gestionar. És el que deia abans. Jo entenc personalment la gent que ho veu com el xoll de la seva vida, però no ho comparteixo. Ni em sembla una raó suficient compartir davant un projecte com a Eurovegas que afecta el conjunt de la ciutadania i que hi potek el territori, doncs... Per sempre, per sempre. Llavors, doncs, bueno... El que m'agradaria és que els que fan de Pagesos poguessin viure de Pagesos amb dignitat, i no cal cobrar 35 euros l'hora, o 60 o 45, però que els preus dels productes hi poguessin viure amb dignitat i que ningú es plantegés. Doncs quan vingués algú podries patar algú i dir, no, aquesta és la meva vida, la meva vida de treballar i ves a passeig. Els Pagesos normalment s'estaven molt al lloc on treballen. Quan això no passa, vol dir que la cosa va xunga. I llavors, clar, ve un tio amb la cartera i la mortarada, llavors, un tio de 70 anys que ja està cansat de treballar tota la vida, doncs ho pots entendre, ho pots entendre però no compartir-ho, no? Igual amb la crisi de menú gent també que ve amb la cartera i la mortarada. Sí, i ara això tot això s'ha separat, afortunadament. Perdó, no, jo de fet, ara hi parli, també, una mica amb l'últim programa que hem estat precisament de gestió de l'aigua per la Aigua Esvida, la plataforma Aigua Esvida, d'alguna manera, també, el tema de la pagesia, si no és algo públic, si no hi ha darrere un sector públic que ho defensa, és com el tema de l'aigua, és una absurditat, és una cosa que necessitem com a població, com a territori, vull dir que si això no, avui és una de les principals demandes o accions que t'ho vull anar a terme d'una administració, cap on anirem, és com el tema de l'aigua, vull dir, que s'ha passat amb el privatitzar o reventar-ho tot només per aconseguir uns diners ràpids. No, no, a problema, això. Aquest programa va sensopinar aquestes coses. Jo volia preguntar-te, Toni, respecte, això que diu el Jordi, precisament, si heu notat des de la pagesia, vull dir, a gent que us ha dit que va a la Terra, si socialment es dona com més amb la crisi o alguna cosa així, s'ha donat com més força, o dir, doncs escolta, aquesta gent està aquí, anem a donar-li un reforç, no sé si hi heu vist, com un recolzament, o més recolzament amb això, no sé, pregunto i... No, això és mi que es tracta. Nosaltres no som representatius de la pagesia, en el sentit que el recolzament aquest el tenim constantment, perquè des de la principi amb els consumidors ja hem establert aquest vincle, no? I estem en el marge de totes aquestes històries, perquè ens hem buscat una manera d'explicar-nos, també ho he de dir, que tot el que he explicat és molt útil amb petites explotacions, una explotació... No sé, perdó, eh? Cap problema. És clar, l'altre dia el vaig frazar i m'ho he combatut amb així senzillot, i no sé, m'ha fet els botons, i he plantat un mòbil, a veure si... en sorten mòbils, però em sembla que no va per aquí la cosa, no? Això que tu... Dèiem-ho de... el suport, una mica, no ho deies tu, és que... no sé, és un mica complex, el... tot el tema que t'ha... No sé, el tema d'Europa o Vegas, no sé, a partir d'aquí, sembla que la gent... això, no? L'agricultura, tot això, sembla que hi ha com més moviment. Quan hi ha un projecte així, que fot una castanyà forta, i a sobre la taula, ajuden una mica a que s'exampli el discurs i arribi molta més gent, no? Consciencià-sí, més no. T'arriba molta informació, t'arriben històries, no? Però jo crec que una mica l'album de tota l'agricultura ecològica ve perquè la gent està cansada de menjar coses que marboses, sí. No? I és anterior a... a Eurovegas, no? A Barcelona, per exemple, 4, 5 anys enrere, hi ha un boom de cooperatives de... de consum molt important, no? I és gent que es preocupa, doncs, per els seus aliment, per la seva alimentació, per la seva salut i per la gent que li proveix, no? I jo crec que això, a l'estat d'im, a l'automàcat que no fagús, que veies les informacions que t'arriben sobre els desequilibris o sobre la necessitat dels productes, no? Va sortir un estudi de l'Ajuntament de la Semona d'Alimim, que és l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica, no 6 municipal o quin vincle té, als 32% dels catalans tenim traces de 19 productes tòxics a la nostra sang, i alguns d'ells ja no estan en circulació, o sigui, estan prohibits i tenim... I encara tenim traces. Perquè estarà la cadena tràfica, no? I, clar, poca broma, no? Els 72% dels catalans, o sigui, flipes, no? Basta. Clar, tot això no ha donat bé, doncs, tomenges o respires, etcètera, no? Si no anem a una altra... a una altra història, doncs, bueno... Seguirem a l'automàcat. I malalties i coses que no sabem explicar, i els origens, no?, de moltes malalties que tenim i bona part. Doncs venen per l'alimentació, no? No, no, correcte. Ara he recordat aquell programa de gent que tenia més de 100 anys i, bàsicament, l'única cosa que tenien en comú era la dieta. És a dir, que arribaven una botilleta sana i, a més, amb menjar de qualitat. És curiós que arribaven a aquesta edat sense patir gairees malalties, però sembla que això aquí no ens ho plantegem gaire. Bueno, i Toni, a mi em sap greu fer-te'n per a més, perquè sé que estàs... Ja veig, ja veig. Us he menjat el... No, no, encantadíssim. No, no, encantadíssim. Tot el que has comentat avui, a veure si algun pagès està escoltant el programa de ràdio i té algun interès, i si no, si sorgeix algun grup de gent i veieu que podeu absorbir més demanda. Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tu i molta sort amb el projecte. Molt bé. Bé, no sé si heu comentat notícia al principi del programa. No, em comencem directament amb l'entrevista per a què has de marxar. Moltes gràcies d'habitat, Toni, per això. Molt bé. Bé, hem tingut els típics problemes, així de protocol... Coses del director. Sí. Bé, jo, pel tema notícies, com que fa dues setmanes pràcticament tres, tenen en compte que anem de dilluns en dilluns, que no ho fem un programa i no valorem gaire el tema d'actualitat. He fet allò, un petit recull de les notícies així més destacades que hi ha hagut. Algunes, òbviament, me'n deixaré moltes. Si voleu, us llegeixo uns quants titulars i, a partir d'aquí, aquella que us interessa i més la podem passar a comentar. Com faràs cronològicament o anticronològicament? Doncs no sé si anava a començar per temes més de caire internacional. Fotem-li. Sí, allò en pla... Avui ja ho hem comentat, la mort de Margaret Thatcher, amb ella, no a mort, malauradament, el neoliberalisme. No, és el que tu dius, malauradament, la Thatcher va sentar uns canons de productivitat, de drets laborals i d'organització del sistema econòmic que encara perduren. Perduren? Jo crec que pot haver mort feliç. És la màxima expressió de les seves idees, el que és això. És el que és això. Jo tenia així, aquí he apuntat una frase seva, que diu, no hi ha llibertat, no sé qui hagi llibertat econòmica. Doncs bé, actualment hem vist clarament que sí. Gràcies a la liberalització de l'economia, ara som menys lliures que abans. Precisament ara els mercats estan dominant a la democràcia i a les llibertats de les persones. A la voluntat dels ciutadans no és la que mana, sinó la voluntat dels mercats per haver-los liberalitzat. Per tant, un error més d'aquesta senyora. Això sí que en pau descansi. I nosaltres? Tatsher, estàu parlant. Tatsher, o Seremonti el com vulgueu? Seria l'altre gran notícia. Seremonti el com de la gaire de coses neoliberals. No, però és fort, perquè polítiques concretes que es van començar es van insegurar els anys 70, com pot ser que hagin arribat fins als nostres dies i que s'hagin multiplicat i fet tan i tan grans com deia el Pau, no controlaran absolutament el sistema polític i social d'Europa, si més no. I d'Estat Junts és la mateixa, perquè estàvem al Rigan allà. El Tandem Rigan, va ser el que va iniciar tot això. Tot i que no crec que és desmentar que la primera vegada que es va aplicar les mesures del neoliberalisme va ser precisament a Chile amb la dictadura de Pinochet. Dictadura que la Tatsher li va donar suport. I a Estats Units. Això va ser el laboratori de proves del que tenim avui en dia. Avui he sentit una frase que m'ha parlat bastant, que era el barro de sa època, ser-lo a fal de hoy, que és menys sostenible. T'he anat transpassant capes i ara actualment és el que tenim. Deien que quan la Tatsher va pujar al govern, hi havia 4 milions de pobres a Anglaterra, al Regne Unit, i quan va sortir n'hi havia 11. Però el Pip segur que estava molt alt. Sí, segur que tens una gran diferència. Tinc entès que la mortalitat de les classes populars va anar augmentant i problemes com la FAM van reapareixer les zones més pobres, com per exemple Escòcia o Nova Gales. Nova Gales? I Yorkshire? És exactament això. La classe obrera es va enfonsar per moltes vegades que fessin els poderosos que fosin els sindicats. Sobta en 10 anys els van enfonsar absolutament, és que va pulvaritzar tot el que venia a ser la classe obrera. I així estem. Sí, sí. Això s'ha de dir la gent britànica. No sé si la gran majoria tenia bastant de suport a les villes britàniques. Va tenir suport. El primer cop que la van reescollir va ser jo perquè va començar una guerra de les malvines, que va ser com una pujada de patriotisme que donava gust. Però jo que em poso cap a la meva banda que sabeu el punt, va sorgir arrel de la tàxer. Si no s'entendria... El moment és quin? I els disturbis, les baralles, les vagues, la violència... No va ser una època fàcil. Ni molt menys. Pregunta'ls a tota la gent d'aquella època. Sí, sí. Va anar bé. Una època amb moltíssima conflictivitat social. Per lligar-ho amb la tàxer i per seguir una mica amb la crònica internacional del dia, podríem anar cap a Portugal. Que després de que el Tribunal Constitucional Portugués anul·lés algunes de les mesures que havia... del pla d'austeritat que havien aprovat que eren tals com retallades dels seus dels funcionaris i retallades també de les pensions. Avui, bueno, crec que ja va ser perquè ara ja no sé quin dia ha vist. Ahir ja va anunciar noves retallades amb educació, sanitat... I no pujarien impostos. O sigui, que el model tàxer sembla ser que no és que perduris que està més que viu i sembla que serà la tònica que prendrà tot el sud d'Europa. Sí, perquè nosaltres tenim un radar, no? Bé, nosaltres ja hi som. No ho oblidem, el que passa que la cosa encara es pot acabar d'endurir una mica més. I per acabar ja l'última... bueno, notícia internacional de fa bastants dies, que només la mencionaré allò ràpidament, córrer-li tot xipre. No m'havíem comentat. No m'havíem comentat perquè estàvem de vacances. És que ens anem de vacances i passarà de tot Europa. Sí. No en tinc gaire idea. Us ho haig de dir. No en tinc gaire idea. Volia ser més o menys que ha passat, però el concepte de Corralito és que l'estat interveia els bancs, per tant, no hi ha un flux de diners normal i la gent no pot accedir als seus diners de forma normal. En principi, obvià, serà momentani, però la xile continua així, que es pot treure 100 dòlars al 100 euros. I us pregunto, Corralito xipre, Corralito, Catalunya? No. L'altre dia, la gestió de la Unió Europea va ser molt pepe-gotera i utilió, xapuzàs a domicili, perquè van escampar la por per tot Europa i després sortia un dient, un càrrec important. Serà això la manera de fer, en els fotors rascats, al moment sortia un altre dient, no, no, és el que ha dit aquest senyor, no és cert, ell mateix llavors es rectificava i després tornava a dir que sí, llavors toca els estalvis. Ara anem a provar per aquí, a veure el xipre, a veure què diuen, a veure què fan, ara anem a provar una mica per Portugal també. El conflicte estava una mica en què els estalviadors havien d'assumir part del rascat, no? I el tema, el debat, si eren els estalviadors que tenien més de 100.000 euros o els amens... El problema estava en que s'havia eliminat la garantia dels 100.000 euros, aquest és el problema. És on va venir la por, que qualsevol persona i per altra banda 100.000 euros pensem si és una bona quantitat, però 100.000 euros, la classe mitjana, l'antiga classe mitjana, és una quantitat... important, però acceptable i que la podríem tenir fàcilment. Sí, són 16 milions de pel·les. 100.000 euros? I encara continuo pensant en passetes. Això vol dir que la classe mitjana les noies, les nostres pares o porai que tenen 50 anys, tu creus que amb una família no poden arribar a tenir 100.000 euros d'una forma més o més... amb els preus, amb els sobs que hi havien abans. Sí, clar, és que jo m'estic mirant la situació, ja entenc. No amb un so, no amb un so de 1.000 euros que és el que nosaltres tenim, però quan la gent cobrava 2.000 euros al mes, si ets una parella, igual són 5.000... Amb els anys podies acabar estalviant. O no cal anar tan lluny. Imagina't que pararen si et toca un pis i l'has venut en el moment així que abans de la crisi tens 100.000 euros fàcilment. I això et ve aquesta intervenció i se te'n van, una bona part. Se te'n van, una bona part. I per tancar una mica el tema aquí i no hem tingut corralito, no han afectat els nostres estalvis de moment, però recordem que hi ha un tema que es diu preferents. Tampoc, és que ens hem quedat... A tothom, els estalvis. Exacte, a tothom, i aquí també hi ha hagut algun tipus de corralito... I ara, és que avui no tindrem temps, però per acabar la crònica internacional, m'agradaria que opinéssiu sobre si estem a punt de veure una guerra nuclear o no. En corea, eh? Ojo, en la gent de Corea. A mi em fa l'impressió que és un intèndaco sobre la taula del... D'ell? D'ell? Casi amb clau, jo ho pensaria amb clau interna, que és un noi tan jove que es va fer president, que en aquests casos el president és el Déu Sol, i em sembla que els militars de Corea no s'ho acaben de creure i ha fet un cop sobre la taula. No sé per què jo tinc la impressió que no passarà res. No sé per què. Jo he donat un toc d'atenció. Indirectament li he dit que se li vagin els fums. No he utilitzat aquestes paraules, però més o menys li he dit que es calmi. I per altra banda, s'ha de dir que el que en un principi se'n lava, doncs això. Una simple amenaça de les verbals que tot que deixis en picar-se el pit i prou, doncs els Estats Units ha aturat unes maniobres que ho podien ser consideres com una amenaça. I les ha deixat així aturades per tant s'ha d'anar en compte perquè aquest senyor si li dius... Sí, exacte. M'has capat. El debat és si realment té una capacitat armamentística per poder fer mal o no. Estats Units no se'l veu especialment nerviós. No se'l veu. Desconec molt el tema. No sé com està gaire la història. Però... També la hipòtesi aquesta que tu comentaves també l'he sentit. Per temes interns més aviat fer una mica de marcat paquet. Allò que es diu per intentar resoldre alguns temes així més interns però jo no sé ben bé. És el perro més petit contra el perro més grande. Jo crec que és una qüestió propagandística interna i no tindrà... No ho sé. El que diuen és que estava segur que tenien armes per poder atacar Corea del Sud que tenien armes per poder atacar... diuen. Alguna illa on ja em vas és d'Estats Units però que era casi impossible que arribessin a Hawaii o Alaska que són els territoris els terrenys més propers. No ho sé. Paurem com has desenvolupat. Té una coseta. No sé si ho he comentat o no. Això no s'ha comentat. Tenim un minut per comentar-ho. Ara estic imputada, ara no. Ara me'n vaig a catar. Ara me'n vaig a catar. Ho he comentat amb un amic que és advocat i em deia tu, tu has penat, perquè ho diria això que sembla que sí que no, que sí que no. Ojo que imputat no es viu tan bé. Hi ha una persona que està ficada fa anys i tal. Tu veus mirant, perquè casos com aquests no s'han produït a Europa, tot i que hagi posat mil exemples d'ara de fons que han desviat, però no és el mateix, perquè és el que és robatori de família real. Això és ojo que està imputada. I a partir d'aquí, per molt que la fiscalia digui... La fiscalia ha recorregut però no ho han acceptat. El que han fet és que els llocs prorogats i la compareixença s'han de dir. I s'han de dir, Edu, és per sempre, és que podrem no comparar-hi. Sí, se'n pot anar a catar i dir-ho tranquil·lament. Hòstia, jo estava mig esperançat. Perdó. Per la gent que sigui monàrquica, jo sóc bastant república. És que el final és igual si ets república o monàrquica. És exacte. Has robat o no has robat?