... I don't believe, and then it's my love who turned away. That told me all he could not say. That's when I knew he wanted me too. But I had to do some breaking through. He's so shy. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. He's so shy. And he's much too good to let get by. Oh, yes he is. Now holding him gently through the night. Nothing has ever felt so right. And I'm so glad I took the time that I had to take to make him mine. He can still do things to my heart. Just like it did right from the start. Each time I see that quality that never stops attracting me. He's so shy. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. I love my baby. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. He's so shy. That's when little boy you caught my eye. That's when little boy you caught my eye. That's when little boy you caught my eye. That's when little boy you caught my eye. We need a hero. Bona nit, tot el temps que ens estic escoltant. Ens en intentem en sortir confudent. Molt bon dia, Lluís Montfort. Benvingut a un altre cop al programa de Rentapeus. Una habitual. Jo me n'alegro, perquè sempre ens donis... que podem convidar-te i que sempre estiguis tan disposat a venir. Bé, sempre em convides a aquestes hores de la matinada. Estava amb un ambient relaxat. Li vaig dir, escolta, perquè no ho tens. I a Lluís va accedir molt gratament. Bona nit, Jordi.Bona nit. Bé, expressat el començament. Bona mica. Com estàs?Bona nit. Tu sempre estàs tranquil. Tu ets una persona tranquil·la. Està molt bé. I el nostre comandant, com sempre, abri. Bona nit. Bona nit. Bé, per ser dilluns. Com has vist la setmana?Bé. Bé, no tranquil·leta. Home, tranquil·leta. Tampoc ha sigut una setmana que vas dient... per comentar. Jo, per trencar una mica les dinàmiques que portem negatives fins a la Rentapeus, no totes, no totes. Però jo proposaria l'abri que fes més intervencions en el programa. Pam, pam.Sí, pam. Pam. I a sobre t'ho diuen directe, el tio. En directe, així. És la forma de trencar el jard. D'acord, Jordi, des d'aquí dels comandaments. I no només a l'abri, sinó a tots els que ens esteu escoltant a través del Facebook, que el tenim bastant apagadets. En aquest programa podeu entrar al rentapeus pel Facebook, pel Twitter, podeu enviar un e-mail, o podeu trucar al telèfon de la ràdio que us el dic ara mateix. Molt aplicat, Eduard. I has vist el nou. Recordem el Facebook, que és alrentapeus.radiodasvernasrobajotmail.com. Correcte. I al telèfon, si voleu intervenir directament i parlar amb nosaltres, el nou 3372-3661. La nostra comandant us passarà directament a línia i podrem parlar i podreu opinar del que en nosaltres estiguem dient. Voleu dir alguna cosa al Lluís? Que és ànima ràpida, li dieu. Escolta, quina? I és ànima. Sí, segur que sí. Aquí estem per participar. Bé, l'abri diu que és una setmana tranquil·leta. Vosaltres us sembla la setmana. Política que en parlen. Bé, home. Quentarem per tranquil·leta. Sí que és veritat que portem unes setmanes molt mogudes, però aquesta setmana, bueno... És que jo volia entrar en el tema dels scratchings. És un tema que... Scratches. Els scratchings és veritat. Scratchings és el DJ. Els scratchings, els escarnis, són tillats pel PP d'un moviment nazi. Això ho he dit avui, Dolors de Cospedal. No sé què us sembla. Ja ho he dit en una convenció. Avui és reitarat, diguéssim, amb les seves paraules. No sé què em pensava. Sé que me lo van a criticar, pero yo lo digo. A veces, señores, realmente, cada cop te parlo, yo no lo entiendo. No, cada cop. Ens sembla que fèiem set setmanes. Sí, dos mesos. Que no sortia... Amb els consells de ministres. El Lluís diu que no en sent. El micro, aquí. No sé si funciona amb el micro. Sí, sí, sí. Tu no sé què em penses, Lluís, dels escarnis, com a polític, el Nivea Nacional, però... Home, jo... Jo trobo que estem aquí amb un... Sí, sí que en parlem, eh? És un xoc de violències, no? Aquí hi ha una... Una acció molt violenta que trobo que és... Quan arriben a l'Institut de l'Exercit Popular, en el Congrés de Diputats, arribem amb un suport, una presió social, amb una situació social dramàtica com la que és, no? I que al final del recorregut acabi tan absolutament trinxada, tan absolutament interpretada i desvirtuada, una proposta de llei en relació... a l'adacció en pagament i... Dos nament. Arriba un moment en què te se'n diguin que no hi ha camí per la democràcia. És el que facis, no? I això, realment, és una acció de violència molt i molt i molt forta. Per altra banda, també és veritat que a mi, personalment, o a la persona a mi, aquest actituds violentes d'entrada, d'agressió directa, a mi em choquen molt, no? Per a les dues escarnis. Per a la persona que a mi em costaria fer una cosa d'aquestes, no? Però també reconec que en aquests moments d'atenció és una de les vies per demostrar farmesa, fortalesa i pressió, no? Per tant, diguéssim que tinc aquest acord dividit, no? És un actitud que jo no m'hi trobo gens còmode en aquest entorn, però també reconec que és un xoc de legitimitats i de violència, en aquest cas, de l'estat contra les persones, que d'alguna manera s'ha de fer veure que ha d'haver-hi un topall, no? Amb això s'ha d'arribar a la tia de Calebo Roca. Bé, no. Tot això em sembla que ho van lligar, perquè no sé quin poble o ciutat del país vas, que em sembla que era Bilbao i hi havia una plataforma, que no era ben bé la PAH, la plataforma d'afectats de la hipoteca, que era una altra plataforma, que més o menys treballava el mateix, que era propera a l'Esquerra Berchale, i a partir d'aquí ja van agafar el fil per fer tota la connexió PAH, igual a ETA, Calebo Roca i tot el que... Aquest discurs tan típic i acostumat que estem atenint, que qualsevol cosa que sigui d'això és ETA. Si us agrada el Twitter, jo crec que és un hashtag bastant habitual. No sé què és ETA. Jo m'agradaria sentir l'opinió de les persones que ens estan escoltant, perquè penso que és un tema que està al carrer... No sé si em sentiu...Sí, sí, per fer de la mà. Està al carrer, torno a repetir el número de telèfons. 1-9-3-3-7-2-36-61. Perquè d'on veu la vostra opinió sobre els d'Escarnis, penso que és un tema de debatre. A mi em passa una mica com el Lluís, que estic amb el cor dividit, que és un tema que està pensant. Que bé, és veritat que anar directament a la vida privada de polítics o gent que gestioni administracions pot resultar una mica violent, però és veritat que aquesta gent amb certes accions o amb certes decisions estan entrant directament a la que seria la vida de moltes persones. Fins el punt de fer fora de casa seva per no aprovar certes accions o certes lleis, que sí que és veritat, que tenen una majoria absoluta amb què poden dir que això és democràtic. No sé fins a quin punt. Permeteu-me la pregunta, què és més democràtic, l'Escarni o el fet de dir que des d'aquí del Parlament tot i no escoltar una ILP? Ells s'assostantaran amb els vots que els han donat una majoria absoluta. Sí, però aquesta majoria absoluta va envers o choca directament com deia Lluís, aquesta violència de 1 milió i mig de firmes que van amb aquesta legislatura popular. Es podran dir que els van votar més gent. És una mica el joc que tenen. Jo, sobre els escarnis, per exemple, d'entrada qualsevol acció que impliqui violència hauria de ser una acció no desitzable. Hauria de ser una cosa condemnable. Ara bé, tota acció violenta s'ha de buscar en quin context es produeix. I ara mateix, pel que fa el meu pensament, la meva forma de veure-ho crec que la situació és prou greu i els escarnis, inclús, són, des del meu punt de vista, suaus en comparació amb el que està passant amb gent. No oblidem que estan a ben suicidis. Vingui un grup de gent davant la porta de casa teva i vagin pegatines no té res a veure amb què t'estigui. Que s'està suicidant. Comparem una mica els nivells de violència. Per favor, no hi ha color. Bé, és un tema de la altra. Digues-li, volies dir alguna cosa? Tinc aquí al davant la portada de la BC, perquè ja vas posar una mica... Unes declaracions de cospedal que diu la imatge que se tiene de España es que somos un país fiable. La imatge que ens feu, perquè des d'aquest... Mira, jo... Hem vingut a Alemanya amb el Joan Massaganyes, que hem anat a uns convenis. Precisament l'ematge que en tenien no era d'un país fiable, sinó que era d'un país de chorissos, de corruptes, de tramposos... Exacte, jo crec que des de fora es veu el país d'haver-hi qui l'ha fet. Això sí, amb un equip de futbol de la hòstia. Que ha sigut el que li ha donat per ser, no sé si ho heu vist a les notícies, el Rajoy amb el papa de Roma, que li ha portat un plaer de la selecció de futbol espanyol, el que penses, Macho? Si lo único que puedes barrar es el futbol, apaga y vámonos. Mira, sols li he donat pernils. Sí, ja no li he donat ni menjar. Seria una bona imatge d'Espanya, portar-li un bon pernil a la papa. O una reivindicació, no ho sé. Jo tenia un altre tema. Mira, aprofitant que us tingui a vosaltres dos, Jordi i Lluís, aquí a la taula, tinc un tema pendent, que vaig veure el dimecres que estava tranquil·let a casa, veient el programaació de TV3. Resulta que als singulars apareix 3 afurcades i Arcàdia Leveres amb una proposta que pretén englobar els partits on esteu militant. Vosaltres dos, concretament. Initiativa i la CUP. Partirà endavant onar. Com és això? Procés constituïent. Gràcies, Jordi. No sé què em penseu d'aquesta iniciativa, d'aquests dos personatges que, com a mínim, són ràpids. Jo, des del meu punt de vista, som la candidatura d'unitat popular. Tot el que sigui ampliar la unitat popular benvingut sigui. De fet, un dels objectius és aquest. Un dels objectius és que ara mateix estem a l'altra banda, siguent majoria, per poder algun dia transformar les coses. Ara bé, també des del punt de vista de la CUP, és cert que d'entrada hi ha un punt, que generaria una mica de recèl, que ells han parlat, bàsicament, de Catalunya. La CUP té clar que el seu marc polític de referència són els països catalans, que es pot haver una estratègia o un altre, primer un territori i després els altres. Això és diferent, però d'entrada renuncia el que per nosaltres és la unitat territorial. Seria el primer punt que s'hauria de filar una mica. I després l'altra cosa i l'altra por, que pot haver una mica per part de la CUP, és que la unitat popular sí, que li ha de deixar la massa social perfecta. Ara bé, que aquesta obertura no es tradueixi amb una mica reduir les propostes, baixar el discurs. Aquest seria el punt de vista de la CUP perfecta, tot el que sigui ampliar. Ara bé, que això no signifiqui una renúncia a l'hora de doar termes les propostes transformadores, que pretenem. Jo vaig veure el programa de l'altre dia, vaig veure ahir per internet, i vaig mirar una conta que van fer la nit després de les 11, i vaig tornar a veure un tros, perquè no ho havia pogut veure al dimecres. Jo trobo que el que estan proposant les forcades i les liberes és que l'estratègia comuna en aquests moments és més forta que la suma d'individualitats. Llavors, ells fan una diagnosi dels problemes que detecten a la societat, el que creuen és que cal una unitat d'acció en uns temes concrets. En aquest cas, uns pilars. En aquest cas, en aquest cas em posen en 10, però això es diu que és una llista oberta, no exhaustiva, i que se n'ha de parlar, no els distribuïs de riquesa sobre com es genera la democràcia, com s'interceix la democràcia, quin és el paper del món financer en l'economia, quin és el paper dels jocs de treball... Llavors, i finalment, i finalment el que comenten també en referència a la situació actual de Catalunya i el seu encaix en la llista d'Espanyol. El que ells plantegen és dir, són temes suficientment greus, potents, de fons, i de com ens estructurem com a societat, com perquè requereixin d'una unitat d'acció. Jo crec que en aquest moment, perquè ells comentaven, no estàvem parlant d'aquella, que és una candidatura única a les eleccions en què confluïcin iniciativa i les CUC, tampoc veien que no. La generació del que parlaven era... Amb aquests temes essencials, si us plau, generarem base i generarem un mínim comú en el qual no ens podem construir a partir d'aquí. Jo ho entenc més com una crida a la suma de la unitat d'acció i superar aquestes dinàmiques que, a vegades, en el dia del Parlament, si que es veu, quasi quasi es posa més accent en les especificitats, que no pas en les càrregues de fons. Jo crec que ho fan amb una voluntat de sumar. Una voluntat de sumar col·lectius, i planteja una cosa superdifícil, com hem vist, és l'encaix entre moviments socials i partits polítics, l'encaix entre la base i les institucions. En aquest sentit és absolutament interessant, la gent que està darrere també donant suport, i amb ganes que la gent s'hi afegeixi. Jo crec que és una cosa que hem de seguir molt de prop, perquè acabi la fi, els nostres partits polítics respectius, no són cap finalitat en ells mateixos, són purament una eina. Per tant, jo no crec que cap fer, per tant, no creurem la fe d'initiativa tampoc. Jo crec que és una eina que hem de posar a la disposició de la transformació social, i a partir d'aquí hem de buscar consensos sobre les estratègies. Jo crec que no només amb la CUP, sinó que amb molts moviments socials poden arribar a teixir complicitats, que si no es fan, estem fotuts. De fet, posteriorment vaig llegir una entrevista a l'Arcadi Oliveres, al Vilauep, i no sé si va dir tacitament candidatura o no, però va dir que qualsevol cosa que no impliqués la unitat de la CUP, iniciativa i els moviments socials, ho considerarien un fracàs. Sí, sí que ho estàvem veient. Pau, no sé si em penses o què em penses. Bé, sobre aquest tema no he sentit gran cosa, he sentit més aviat a si altres notícies, si gairem format, ho sento. Però és important que, moments així i partits tan semblants, almenys en les eleccions, puguin arribar a un acord i anar junts per tenir en compte com està fet la llei electoral, és molt important que els partits ferits que no vagin separats sinó que vagin junts, i tenir en compte que iniciativa i la CUP siguin així en diferents l'un de l'altre. Bueno, parlem-ne. Per això estàu aquí. Jo crec que iniciativa i la CUP arribaran abans d'un acord que no pas, iniciativa i PP. Diria, potser m'equivoco, però esperen que no. En algun lloc governen. Els municipis són un cas especial. Perdó, era convergència. Aquí ja sigues això. El Jordi les va aixecar anar... Hi ha hagut molt bons rotllos. Molt bons rotllos, evidentment. Qualsevol comentari que vulgueu fer des de casa, si voleu donar la vostra opinió, 93-332-361, podeu trucar i passeu directament a l'Ínia Oberta. Jo sí que volia dir que sí que hi ha un... un punt de frustració, no? A mi em detecto entre companys meus i no vull parlar amb vol. Aquí s'enjusta que costa molt trobar els camins per la transformació. Què és el que estem fent? Que condueixi part d'una transformació realment consistent i estructural. Llavors, quan apenteixes aquests temes, és quan intenten les frustracions. Sempre pots tenir el console de dir, vas que sóc molt petit i, clar, si jo tingués més representació, ja veuríeu. Però això és una mica de masquí, aneu mateix. Jo crec que per una banda sí que hi ha una necessitat no de confluir partits polítics, no poden tenir les seves línies d'ideologia, les seves línies d'acció, però sí que confluïa amb estratègies comunes. És l'única manera per la qual podem arribar a analitzar, a fer i a incidir realment en el dia a dia de la societat. Sinó... Moltes vegades tens aquest punt de sensació que fas amb altres vegades espertes en la retòrica. Jo estic molt d'acord amb... Espera, et volies comentar alguna cosa? L'Abrí, vol comentar. Jo, en línia d'això que està dient al Lluís, una vegada més l'independentisme s'apara. I les esquerres s'aparen. I extorto una altra branca de... Bueno, en aquest cas, el que diu Lluís Iberes i les altres afurcades, que impulsen una alternativa però d'esquerres, en lloc d'unir-se i proposar alguna... No sé com ho veieu, això. Jo, pel que entens, no tenen cap intenció de presentar-se a ells ni de presentar una candidatura alternativa. El que ells volen és que hi hagi una candidatura unitària. I jo crec que, a veure sincerament, vull dir, tant l'Arcadi com la Teresa, han sigut dues persones molt actives, molt militants, han participat molt del 15M i de moltes xerrades, fins i tot en xerrades d'Andabano Sant, el tema de sobirania econòmica, les tres afurcades van venir fa poc a Sant Joan d'Espi i són dues persones que tenen tot el col·lectiu provenent una mica del món indignat, que tenen guanyadíssim. Són persones de referència per tots els moviments socials, per dir-ho d'alguna manera, amb major o menor grau. Hi haurà qui pensarà que són, no sé què. Òbviament tothom té els seus punts de vista, però a nivell general tenen aquest punt. Els dos han agafat aquest paper de dir que ja que nosaltres podem tenir aquesta capacitat unificadora amb els diferents moviments socials i amb aquelles organitzacions polítiques que ells han cregut que podrien, d'alguna manera, acceptar aquests principis que de moment han posat en el seu manifest, cada fet els deu que hi ha estaven a les propostes de la CUP d'aquestes eleccions, tots deu. Vull dir, no hi havia diferència, l'única diferència és la que he matisat abans o la referència als països catalans, o la referència a Catalunya, que ho han dit al començament, de fet, no s'ho haurien tampoc al manifest. Però jo crec que la voluntat no és la dividir, sinó que la voluntat és el contrari, aglutinar el que passa que... Perdona, és joco. No, i tant. Parla, parla. Per favor. Per què no reculza un partit que hi existeix en lloc de crear un de nou? Vull dir que no faria que estiguessin més units, o que, per almenys, si el seu... Les seves idees ja estan al manifest, el manifest en aquest cas de la CUP, perquè no reculza la CUP. Jo ho he pensat, no, jo ho he pensat. I de fet, a la mateixa entrevista que he comentat, que vaig llegir el Vilàweb, que li van fer l'arcadi, li van preguntar, li van comentar exactament el mateix, diu que aquestes deu propostes ja sortien al programa polític de la CUP. I l'arcadi va dir, no, no, és que jo comparteixo plenament el programa polític de la CUP i comparteixo bona part del programa polític d'iniciativa. I jo penso, personalment, des del meu punt de vista de militant de la CUP, que dues persones que tenen aquesta influència tan forta, són tan conegudes de fora, de cop i volta, per exemple, dins de la meva organització política, que és molt assemblèria, que tot funciona d'una manera molt horizontal de cop i volta a entrar en un lloc on hi ha molta gent que porta més de 20 anys fent feina i quin espai ocupes, no? Vindràs a militar amb una assemblea de base local perfecta, però com encaixes dins de la CUP? Saps el que et vull dir? Sí, ja t'entenc, però... Segurament aquestes dues persones les podríem proposar la militància perquè anessin a les candidatures, que no eren militistes, es podríem proposar, però seria la militància que li proposaries. El propi funcionament de la CUP fa que no puguis dir de cop i volta que entro aquí la CUP i em fico... Perquè no va així. Has d'entrar a la militar, a les teves assemblees locals, i a partir d'aquí pots decidir i no li veia. Jo crec que per això han notat per aquí i també per la visió d'ampliar. Segurament dins d'iniciativa i d'Esquerra Unida Alternativa hi ha molta gent que també comparteixen aquests objectius, i si tanques dintre d'una organització no aconseguiràs aquest aglutinament, aconseguiràs donar més força a una de les organitzacions, però no a l'objectiu d'aquesta unificació que ells plantejaven. Bueno, crec. No està clar que aquí el que s'ha de ni clar és que no... El que estan plantejant no és incorporar-se en el mar, una estratègia... El que estan dient és que les coses que van... Les hòsties cauen, però de totes, de totes, van. I aquí ho començem a fer una miqueta de por. I la por a la natura també la fa la mida, no només el color, o se'ns menjaran, dius. El que estan dient és això, de disculpen, busquem alguna manera de poder tirar endavant, de buscar, d'agotinar gent, de dir que això és una plataforma, que això aconseguim fer una seguida de punts, les coses que posem de d'acord i defensem-los allà on puguem. I segurament... Jo crec que és evident que hi ha moltíssimes matisos que podríem trobar, diferents entre dits, diferents partits, però jo aconsegueixo creient que potser seria la hora de començar a crear un espai d'esquerres que fos capaç de donar respostes i alternatives d'una manera potent. Jo, per exemple, abans que parlaves d'estrategis, està molt bé el discurs, està molt bé els principis, alhora de la veritat, imagina't que el dia d'agafa... Bueno, hi ha aquesta coalició o el que sigui, de cop i volta, un front d'esquerres, per dir-ho d'alguna manera, es presenta les eleccions i guanya en majoria absoluta, que guai, eh? Però imagina't que passés, no? Ara miràs el primer punt, expropiació de la banca privada, defensa d'una banca pública ètica i ètica. I dius, una expropiació de la banca privada seria tolerat per la Unió Europea o significaria d'entrada haver de marxar de la Unió Europea? Bé, acabes que també és veritat que el discurs que feia falta una banca pública potent és un discurs que ha mantingut aquest sector de l'esquerra, o qual es refereixen, tradicionalment, tota la vida. Sí, sí, o sigui... El que ha de denunciar, que l'institut d'aquell oficial era una taula i una cadira, això ho ha denunciat tothom. Però una cosa és defensar una banca ètica i pública, i l'altra cosa és parlar directament d'expropiació de la banca privada. Tranquil, que te'n podies ha quedat cinc per un euro. Bueno, sí. Jo estava pensant en la caixa. Estava parlant amb la caixa, el que estava pensant. Pensava d'ell, aquest tipus d'entitats que no valoren un euro. Els anàmics són poderosos, està clar. No estem jugant amb nens. A l'hora de plantejar-te estratègies, has de veure quin marco pots fer i ara mateix... Nosaltres hem defensat sempre, que estem en contra d'Europa. Tant de boia que és una unió de pobles europeus. La Unió Europea ara mateix, tal i com està funcionant, no crec que sigui l'espai més adequat per tirar de banca el procés transformador, perquè tu impedeixen. Ara que estava parlant d'expropiar, m'agradaria parlar cinc minuts, ni que fos de... Sí, expropiar-se. No sé què em penseu, d'aquesta frase que acabo de dir jo. Vaja, hòstia, s'ha fotut. Home, patacada, patacada, jo diria que no. El que sí que és cert és que ni ell s'ho esperava, ni jo m'ho esperava, i jo crec que poca gent s'ho esperava. Capril és assigut si és el candidat que enfronta Xávez. Millors resultats ha tret, però ni de bon tros tenien en compte aquest Xávez. Era el candidat real que es presentava, que crec que sigui mort. Era el... Maduro va dir a Xávez 40.000 vegades, i va inventar la història de l'ocellet, que era que el Xávez s'havia perdut en forma d'ocell. Aquesta cosa tenia en compte que el Xávez havia mort, i que ho ha comentat 40.000 vegades, s'esperava que revalidessin els resultats que va obtenir el Xávez en l'octubre, que els tinc aquí, i que el Xávez va obtenir més de 8 milions de vots, i ara en 6 milions i mig. I en canvi, aquesta vegada, la diferència entre tots dos ha estat d'en prou feines 235.000 vots. Molt poc. La participació per això ha estat més baixa, no? Lleugerament més baixa. Tinc apuntat que és del 80% la del octubre amb Xávez, i la del 79%, bueno, la recordo que és del 79%, a les actuals. Tampoc hi ha hagut molta diferència. Però és realment sorprenent la base que he fet així en Maduro, i si realment, tenint en compte que fa uns anys Xávez deia, no hi ha Xavismo sin Xávez, i quan va veure l'amor de ben a prop, va dir, hi ha Xavismo sin Xávez, perquè Xávez somos todos. Llavors, caldrà veure si realment, finalment, Maduro, es fa el raconta com ha accesit capriles i arriba el poder, perquè es confirmen aquests resultats. Tindrà cinc anys, ens la que són al mandat, per demostrar que es pot fer xavisme sense Xávez, però jo l'ho aguro poca vida, perquè no sé què hi hagi un gran canvi. Jo aquí mateix ja vaig dir, el Xavismo ho hauria de fer molt malament, durant la campanya electoral, per perdre les eleccions, perquè tenien en compte que Xávez agradava molt a uns, i era odiar per a uns altres, però que guanyava les eleccions, i en prou de diferència, no hi ha gaire mesos d'unes eleccions o d'unes altres, i en canvi el resultat ha estat bastant diferent. I repeteixo, el candidat real era Xávez i no pas Maduro, i la diferència ha estat molt justa entre Maduro i capriles. A mi m'impressiona una mica com uns objectius d'un model de societat tan noble com és el socialisme i més de l'Egatina Amèrica, amb el que ha costat implantar i el benefici que ha portat a milions i milions de persones. M'impressiona una amigueta com es pot convertir en una caricatura de ell mateix que ara amb unes eleccions, amb totes aquestes evocacions, aquesta manera de fer, aquesta falta de missatge, aquesta falta de discurs, aquesta falta de projecte, aquesta falta de l'objectiu. M'impressiona molt com es pot arribar a desdibuixar la caricatura com aquestes. M'impressiona moltíssim com un jop en Pey D'Aixai, com el seu oponent, amb tot el que porta darrere i amb tots els interessos que volem desembarcar a Venezuela, que pugui arribar a presentar-se amb aquesta imatge tant d'òcil, tant democràtica, tant d'aquest sentit, tan propera i de víctima. És per fer-s'ho pensar, una diqueta, i fer-s'ho mirar. Jo, respecte de les eleccions i el tema del xavisme, dos problemes, d'una banda, el tema del casiquisme. Tot procés transformador, o no, si depèn d'una única figura, el problema que tindrà és el moment del ratlleu quan aquesta figura no hi sigui, això és evident. La mallletina o Amèrica funciona molt, encara, aquest tipus de líder polític, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta figura. Però jo crec que és molt contraproduent, perquè avui en dia encara, a part de Fidel, no conec ningú que tingui la vida eterna, no? Perquè és... T'ho ha mostrat encara. Una abraçada al comandante. El comandante, en alguns, el coma andante. No, no, però això és un problema. I l'altra problema que jo veig en Venezuela, és el tema dels exèrcits. Caldria veure una mica... No oblidem que allà el poder militar és un poder molt fort. Aleshores també caldria veure quina és la capacitat de maniobra i de gestió que té ara mateix Maduro sobre l'exèrcit. Xávez estava clar que el tema el tenia bastant controlat, o sembla, o a si més no hi ha hagut masses notícies de cap. Revalió. Exacte. I em sembla que Maduro, no sé si recordareu el procés després de l'octubre, quan Xávez estava malalt, que s'havia de fer, després de les eleccions, que s'havia de fer tot el procés d'investidura i tal, que no va poder, i hi va haver certs moviments dintre del seu propi partit, que sí maduro, que sí un altre. Jo crec que també, i tornant una mica el que parlava del castiquisme, que és el moment en què desapareix una figura, hi ha d'haver aquests relleus. Si les coses no estan gaire clares, aquest relleu s'acaba empatant per alguna banda. Bé, volem que passem a Nicolòs Maduro a Venezuela i anem seguint, perquè com a mínim més interessant, fiquem-nos una mica a preguntar-li el Lluís, per què el vaig convidar, que ens vam trobar i m'està explicant. Després d'una actuació estel·lart, com la Eugènia. Gràcies. És difícil fer riure algú amb acudits que ja el saps de sobres. Em vas curçar molt el de Rússia. Me'l vaig carregar. Em vaig sorprendre d'algunes actuacions d'aquest any al Cabaret, que eren molt meritoris. Sí, sí, sí. I s'ha de felicitar el relleu, no? Sí, complicat, complicat. Fa aquest relleu. Hem fet meritori, molta gent. La gent ha estat implicada. I ara ja no molesto més. No interrompo i preguntaré a la Lluís. Vam portar el Lluís per preguntar-te. Lluís, què tal per a Alemanya? Sí. Has anat a Hort amb el company Joan Vassaganyes? Vassaganyes. Heu anat a fer un primer contacte? No sé si el primer contacte o ja ho teníeu en caminat? Teníem una gent de fet, ja, de contactes. Al principi l'objectiu era que ens sabeu que nosaltres estem a Germanats, amb Hort, des del 2001, em sembla. I sempre havia sigut un exermanament, que tenia un toc cultural, un toc molt vinculat a les persones que formaven part de l'exermanament. Però clar, el començament d'aquell mandat va anar en plantejant-nos de la mateixa manera que a educació, a juventut, a polítiques d'ocupació, ens estem encarant cap a superar aquests efectes de la crisi, intentar que la gent trobi feina, que es formi el màxim, doncs per què no aprofitem aquest exermanament i l'encareu una miqueta cap a aquesta direcció de polítiques d'ocupació, formació, inserció laboral, intercanvi, coneixement, etcètera. I llavors això va ser el maig de l'any passat, va venir una de les persones responsables de promoció econòmica i posats estratègics de Hort. Va començar a parlar-ne. Això s'ha concretat aquest any. Doncs amb una gent de contactes que ens ha permès començar a lligar, posar-li cara a les persones i els projectes, i començar a obrir portes per... de manera pàticament immediata, poder propiciar per una banda. Intercambis entre la casal de joves de Sant Justi, que és la casal de joves de Hort, que és una casal de joves molt xulos, per fer estades, per fer activitats conjuntes, per fer trucades amb Skype i compartir coses amb això. Entre el jovent podríem, fins i tot, arribar a... si accedim a algun fons europeu, fer intercambis entre músics, entre gent que faci cultura, teatre, etcètera. Amb aquesta, amb la voluntat d'obrir-li el món de la gent jove, que puguin també, doncs, tenir un estímul per aprendre alemany, per aprendre anglès, comunicar-se. Per altra banda, amb l'Institut de Hort, per l'Institut d'aquí de Sant Just, també volem trenau un intercambi, i veiem si és possible, perquè hem més de juliol, amb moltíssima ajuda per part de l'associació, ha anallat tot salineat per donar suport a aquest intercambi. Per altra banda, també hem estat vist en algunes empreses, que ens han dit que podien demanar a gent, i que s'hi volien anar allà, que hi havia possibilitat de tenir feina, i tot el que són el pantatge de biomes, FAP, formació dual, cap que fan ells. I una miqueta, per gent que aquí està formada i no té sortida, poder, doncs, tenir-ne ja la seva primera experiència laboral per posar-ne al seu currículum. I llavors, així, es comença... No hi ha gent que estigui parada aquí amb periodes que no fa res. Hi ha gent que generarà un retorn i un contacte. I la veritat és que ha anat tot superbé. Hem vingut amb molts contactes, hem vingut amb molts esportes obertes per començar a treballar, i ara que tenim més feina. I volem començar a concretar-ho ja, perquè és una cosa que tenen els alemanys, és que necessiten parlar de coses concretes. I això, amb en Joan, estem ja començant a treballar per, amb 15 dies, 3 setmanes, començar a donar forma als projectes. El primer projecte seria aquest de juliol, per exemple? Volem treballar amb l'institut, veiem si arribem, d'oferir, en els estudiants que han fet alemany aquest any, i els que volen fer alemany l'any que ve, una estada d'una setmana, allà a la Horp, que hi col·laboraria, doncs, a l'institut, col·laboraria al casal de joves de Horp, a l'universitat dual, que els oferiria tot un matí d'activitats racionales amb ciència i tecnologia, l'associació d'amics de Horp i Sant Just farien com d'enfitrions, acompanyarien, farien activitats, aconseguien les famílies, fins i tot l'escola d'idiomes germans que hi ha allà, els oferiria classes alemany intensives aquelles setmanes que s'estiguéssim allà. Ens hem d'anar a compte que la inversió d'educació funciona, que donar futur a la gent funciona, i que tot és una dinàmica... Sant Just. I que tot és una dinàmica que, en sap greu, no tenia aquí, no? Una mica també he plantejat com està funcionant un lloc on em va dir que hi havia un 3% d'atur. 3% d'atur a Horp, sí. Jo volia fer una pregunta així. Que em sembla bé que més val que estiguin fent alguna cosa, que no pas que estiguin naturats. Quines condicions laborals tindrien, conèixerien, què són els mini-jops? No. No, no, de fer-ho ja ens entrarem en contractes estàndards, no? Però, per exemple, hi ha una modulitat molt interessant, que vam veure, i que gostava fer un noi de màlaga, que ell tenia els estudis així, com de formació professional de grau mig, en relació a sociosanitari, etcètera. I la seva mare, que és enfermera, va rebre una oferta per poder anar a estudiar a Alemanya. Confermeria i ATS, és una barreja que fan. Seria menys que la enfermeria d'aquí, tocant més la formació professional, una cosa entre mig. Mireu, ella està a Horp 4 mesos, amb una intenció d'anglès de 8 hores diàries, més immersió total. Li paguen 450 euros al mes. Té l'ajutjament gratuït a casa d'una família, en el qual fa això. Després d'aquests 4 mesos, ella estarà fent formació professional durant dos anys, i estarà treballant i formant-se al mateix temps, i li paguen 500 euros cada mes. Quan acabi de formar-se, em sembla que eren un parell d'anys, li garantien un contracte laboral, em sembla que eren per 1.500 euros, i aquest contracte laboral li descontaven cada mes 200 euros per retornar a part de la inversió que havíem fet amb la seva formació. Per tant, aquest sistema que està funcionant, és veritat, és real, és una oportunitat. I després d'aquest temps... Aquests no ens en parlen aquí, eh? Jo no he quedat d'entendre. No et diuen aquí, eh? No t'hi diuen aquí, eh? El sou de 1.500, et quedaria en 1.300, perquè després li tornes a l'estat o a l'empresa. Quan et quedes amb tu, tu em pagues una part. Quan et fes això. Al cap de dos anys és molt probable que aquesta gent tingui ofertes laborals del sector en el que està. Per tant, és possible que ell vulgui quedar-se allà, però si volgués, podria tornar. No és que condemna, sempre pots trecar el contracte i tornar els diners que han invertit amb tu, no? Però imagineu-vos quines vies hi han d'inserció allà. També és veritat que tenen una indústria amb moltíssima ocupació. Aquí és on volia arribar jo, no? Un teixit industrial molt, molt potent. Que ara mateix aquí està... M'hi hem vat, com a mínim. M'hi hem vat, m'hi hem vat. Una mica el problema, més que anar... O sigui que em sembla bé, que no és una crítica a la proposta per re del món, eh? Però el problema real és que no som capaços de crear ocupació aquí, que això no pot fer l'Ajuntament de Sant Just, ho entenc? La seva és limitació. En aquesta sortida que hem fet és aprofitar l'ajermanament per propiciar experiències com aquesta, que s'han pogut aprofitar dos, tres persones, quatre, però crear el canal, i és un canal més. Sí, sí, no és una crítica a la proposta, és crítica en general, el món en què vivim, al lloc. I també t'has contractat superbé, els contractes han sigut sempre molt cordials, i teníem molt d'interès. Teníem interès saber què està passant aquí. Perquè no ho entenien. Això que veiem abans de que Cospedal ens tenen com a formals... Marca Espanya. Marca Espanya, tal, perquè dius què està passant, no? Perquè aquí només es veuen què es veu, què es veu. I ens diem quan durarà la crisi. I el Llucia em venia a dir d'una manera educada que duraria tant com la Merkel-Bolguers, no? En la crisi, no? És a dir, que no estava en un d'acord. Que el problema d'Espanya era que no és el seu industrial, la seva manera de gestionar els diners, la corrupció, tal i qual. Negaré que una part de raó... Tenien, gran. Tenien, evidentment. Però en canvi, sí que ells no eren conscients d'una cosa. És que aquí tu tens una cooperativa, una empresa familiar, una empresa petita, o què sigui, i tu no tens crèdit. Tu has de pagar els tuers proveïdors i comprar. Sí, sí, amb el que vas tenir. Amb el fluxo de caixa propi de la teva butxaca. Això no s'ha vist mai. Sempre has de tenir una polícia de trasdoderia per anar fent la diferència entre el que et ve i el que et paguen i el que has de cobrar. I ells els explicaven casos de reals, de gent que ni putacant la nau en què tenen el negocio... Els donaven, només, contra el patrimoni personal. I ells es fotien les mans al cap. Com pot ser que amb una nau industrial de x milers d'euros no et donin una polícia de crèdit de 50.000, per exemple? I els dic, doncs aquest és el problema. Aquest és el problema, que existeix una espècie de voluntat desfixia financera de tots els projectes que generen teixit social i econòmic de la preu de proximitat. Ells es financien als 0,5%. Nosaltres els 6 o els 7. Això ja es genera una diferència. Esclar, és que hi ha una diferència. Ara, diria que el que intentarem fer ara amb l'institut, amb la casal de joves, amb el servei d'ocupació i innovació... Jo t'ho volia preguntar. Això està pensat... que dius projectes d'institut, projectes de... però... a bar que totes les edats, de Sant Just. Volem començar a 15 anys per estimular la gent que aprengui idiomes. Quan més idiomes saps més possibilitats tens. Edu, fa el ket aquí... Aquí jo no ho volia dir. No m'estàs volent una conya. I si hi ha d'altres tipus de projectes, els projectes més immediats que podem fer, i els que cal, hi ha una estructura més gran que treballarem de cara a l'any que ve. Però estem contents de poder fer que la gent de Sant Just tingui un punt més d'oportunitat. A vosaltres ho ha trobat algun problema? Bé, tot fluid. Tot perfecte. Fins i tot quan m'han tornat a menjar... ja m'ho expliquarem i ningú s'ho creurà. Ens hem dimentar. No tot va anar bé. No van poder veure el Barça PSG. Els heu d'estalviar un petit... El va llançament. Els heu d'estalviar un patiment necessari. Però sí que en el futur podem donar sortida. Aquest és armenament i no purament cultural o intercanvi. I això d'amics és una peça superimportant. Que són gent que s'han corregut molt d'anys. Tant de bo algun dia només hagi de ser cultural. Jo crec que fins i tot, si es posa d'aquí ens comencen a anar molt bé. Jo crec que no hi ha res més d'en Riquidor, que treballar amb un altre lloc, tornar a provar coses, aprendre... I que es generin aquests fluxes i fer les migracions humanes. Tant de nostades de vegades, per tanta gent. I tant. No, que s'han tingut molt d'animents. S'han tingut imigració i ara... També molt ben arribat per a l'imperi i colorització. Les migracions mai han sigut vulgudes, per dir-ho d'alguna manera. No, no, està clar. No he parlat mai d'immigració. No sé si us ha d'adonar, però és un tema que ja no... Ja no està a la gent del dia, no? Una de les són més migracions. Tot i que no he vist gaire estades migratories, tot i que vas parlant amb gent... No has mirat alguna? No. Què cabron aquí? Ja estic molt... Tot i que vas parlant amb gent i et diuen, no, jo me'n vaig, no, jo estic allà, no, jo ara me'n vaig. Ens han preguntat molt pel tema de Catalunya, de la independència. És un tema que sempre sortia de tots els dinars i... I com ho veuen? Ells ho entenen. No entenen exactament què és el que passa. Et veuen clara que si una part d'un estat decideix que es vol separar, ells veuen lògic que es pugui fer. Diguéssim que a part del dret a l'autodeterminació, els tindríem d'acord. A vegades que ells han estat en un procés de integració d'Alemanya de l'est, llavors estan tots com... Com us voleu separar? Sí, com diuen, és que el gros és millor que el petit. L'unió fa la força. Exacte. Estaven aquesta dinàmica i no en tenien com... És clar, ja t'havies volgut dinamarca i no sé què... Però no ho entenien, però estaven com pendents d'aquest tema. Em va sobtar en el fons la desinformació i per altra banda la potència d'algument que el gros és millor que el petit. De fet, sempre he entendit la unificació. No sé quina època era, faré una gambada per tant no la faig, però el primer imperi aquell de tots era Carlemany, no? Qui era? Carlemany era 800. Sempre he entendut la unificació, per dir-ho d'alguna manera. Després, amb l'època nazi, no només una unificació, sinó que, a més, un apodalament de tot el que puguis tenir, alguna persona parlant alemany per la zona. I no ha estat fins a... Durant l'època freda, el moment que Alemanya va estar a partir, entre l'ESD i l'US, per dir-ho d'alguna manera, que un cop va caure, van tornar un altre cop a un procés de unificació. La seva història tendeix sempre cap als moments de més d'això, sempre ha sigut cap a la unió. I ja estàvem molt convençuts que no tindrien viabilitat econòmica, com a país petit. Aquest és un tema que ens han deixat sempre a la taula. Va ser molt interessant rebre aquests inputs, però ells et deien això, que ells no li veien... O sigui, no li draven gaire futur. Ells estaven com convençuts que no tindrien viabilitat econòmica. És interessant plantejar-se, el punt de vista que et diguin. Segur que els voleu endependitzar, penseu que econòmicament... De panel de nosaltres. Corp, corp, corp. Corp, corp, corp. Corp, corp, corp. Molt bé. Aquí estàm les reconeixes. Sí. En tot cas, que passarem una visita superprofitosa i amb una gent excel·lent. Anirem sentint coses segurs, projectes... Tu tens alguna preferència per algun projecte que sortis d'allà? A mi em fa il·lusió trenar un intracambi fluït entre dalt. Entre daltos de 15, 16, 17 anys. Que vinguin aquí, que no se'n vagin allà. Em fa molt especial il·lusió que el casal d'aquí i el casal d'allà hi ha programes d'activitats conjuntes. Una cosa tan senzilla com converses per a Skype, per exemple. Podria estar molt bé i que es coneguin. I que lligui sempre un fet d'estapendents. Si poden començar a fer intercambis entre gent amb interessos comuns, ja seria espectacular. Si ets el joves que vinguin a la base i que no es converteixin en uns senjors festes. A veure què diu senjors. Podria muntar un vi agarrent al paradó, no? Ho podria em plantejar, a veure què diu senjors. A veure què diu senjors. A veure què diu senjors. A veure què diu senjors. A veure què diu senjors. A veure què diu senjors. Et foten fora del seu? Tambor que ens empujen. Els camin endespre ens comporta. El jazz. Blues. Blues. No en t'acatxon d'avui, Jordi. T'he divertit avui. Moltes gràcies per tornar a l'Erenta Peus. Per convidar-me. Tens les portes obertes. tant el Lluís, el Pau, el Jordi, l'Abrí i tots aquells que vulgueu venir a explicar-vos la associació amb títats, moviments que tenim aquí sent just, coses que ens vulgueu explicar igualment. Per cert, potser que m'hagis dit que tenim hi ha personatge convidat, convidada per la seva nevera. Tenim ja un 70, 80% que ens vindran a explicar la vaga que tenim ara mateix als nostres mitjans de comunicació públics, de TV3 i de Radio Catalunya, Catalunya Radio, perquè ens diuen a veure com està la situació, perquè tampoc sí que es va sentint, però jo no és de jo que diguis, osti, sento cada dia, no sé vosaltres. Es va sentint, és un puji baixa. Aquest matrimitzi he estat a la tancada dels interins de l'OPC al rectorat i també és una cosa que es veu potent però tampoc ha sortit als mitjans de comunicació. Pensa que ni en el correu intern de l'OPC que jo treballo, o me'n vaig a donar i no va ser fins al dissabte que tornant de Hork, mirant el Twitter, el gran invent, me'n vaig a salentar de tot plegat. Aquest tipus de coses se solen silenciar. Sí, necessàriament per això ho vam decidir fer.