El Rentapeus del 29/4/2013

M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Ah! Gràcies. I ens perguer aquest cap de sap. Molt bona nit. Tornem a ser-hi junts i tornem a començar una nova edició del renta Pèus. Per començar, bona nit al Pau. Bona nit. I molt bona nit a la Rosé Marcadé, la convidada que té el seu fill. Bona nit, que ella és treballadora de TV3, des de l'any 1983, documentalista, no sé si 30 minuts o... Tots els informatius, programes i altra tipus de producció. Fos de Déu n'hi do. T'expressió també ho podrem parlar perquè heu fet coses interessants. I a més a més, també és membre de comissions obreres i està el comitè d'empresa de TV3. I avui l'hem convidat perquè darrerement ens han bombardejat bastantes notícies sobre diferents mobilitzacions que hi ha hagut a la Corporació Catalana, tant a Catalunya Radio com a TV3. Nosaltres des de fora tampoc sabem bé què és el que està passant i per acabar-nos de documentar que millor que una persona que ho viu des de dins i amb la seva pròpia experiència. Així doncs avui canviarem una mica la dinàmica habitual que és començar fent la tertúlia i comentant les notícies i passarem a fer-ho al revés. Primer començarem amb l'entrevista i segurament al final tindrem alguns minuts per comentar les notícies més destacades d'aquesta setmana. O si l'entrevista s'allarga molt, ho deixarem per la següent, perquè malauradament l'actualitat avui en dia, tot i que sí que varia dia a dia, la tònica general no notem gaire diferències per dir-lo d'alguna manera. Així doncs, i per anar començant, què està passant a la Corporació Catalana? La Corporació Catalana no està passant res molt diferent del que està passant a tot el sector públic, que sigui sanitat, en educació o a altres empreses públiques. El que està passant és que amb les retallades, amb les retallades de pressupost i la crisi general s'està anant directament a atacar el salari de les treballadors i també la capacitat dels serveis públics que descunden, per exemple, si la Corporació Catalana fins ara tenia durant l'últim exercici del 2012, 260 milions d'euros per funcionar ràdio, televisió i totes les plataformes digitals, i més la subvenció que també surt del pressupost de la Corporació Cap a la Indústria, ara el que pretenen és que amb 225 milions de pressupost anual es mantingui aquesta capacitat que és intencional. El mateix servei. Estàvem parlant de 260 milions d'euros anuals. Ara volen que hi ha un pressupost sobre la taula que és de 225 milions d'euros. Això impedeix mantenir el model de funcionament de la Corporació Catalana, impedeix mantenir la ràdio, la televisió, les plataformes d'Internet i l'assistència que ve directament del pressupost de la Corporació Cap a la Indústria Audiovisual. Digue-li pel·lícules com Panegra, series com Polseres Vermelles, xes Indústria Audiovisual i TV3, en concret TV3, és l'única que dona sortida a un autèntic així productiu de l'Indústria Audiovisual a Catalunya. Òbviament. Tot i així, crec que les retallades no són només d'aquest any, ja haurien començat anys anteriors, perquè, per exemple, ara recordo que abans hi havia el Canal 300, que va acabar... Sí, el Canal 300 forma part d'una primera experiència amb TDT. A partir d'això, el que hi ha hagut és que es va implantar realment la TDT, crec que va ser el 2010 o el 2011, només enllà. I a partir d'aquest moment, va naturalment la Corporació Catalana, igual que qualsevol empresa de televisió, de comunicació privada o pública, es va voler posicionar en el camp de la TDT. Llavors, el que va passar l'any passat, és a dir, durant 2012, és que van també retallar canalts. Van retallar el 3XL, era un canal juvenil, van deixar de metre el canal internacional, només deixant-lo per internet, en el que són les amiseures de ràdio alicat, ja sabem que també el van deixar de més cap a internet, i la veritat és que hi ha hagut una reducció de l'oferta pública i en català, tant per ràdio com per televisió, per la TDT. I això va passar durant 2012. El més gros és que, a l'ha d'haver deixat aquests canals, no ha estat ocupat per res. Ha quedat senzillament en el 8. Si vosaltres aneu a buscar IK, trobareu un pit-o-pi... Sí, correcte. Perquè encara el tinc programat a la ràdio del cotxe, i encara em sona el pip. Volia canviar. El tinc amb un d'aquells botons. Tot això, tot aquest rebombori que hi ha hagut entre mitjans de la tertúlia, és que arriba a l'altre. Et tila, et tila, Edu. M'alegro que estiguis aquí. Gràcies. Doncs t'ho explicaves. Jo vinc aquí a prendre. Tothom que ve, sempre t'hi dic, no, no, jo. Estic aquí callat, i escolto, i a veure què ens expliquen. Ens estaves dient... Començat, ens ha explicat una mica les retallades. El pressupost d'anguany que retallen un mes de 20 milions? No, de 260, 225 milions d'euros. Quedarien, això no està assegurat. A veure, el que pretén la direcció actual de la corporació és que el pressupost sigui de 225 milions d'euros. Però això encara no és així, perquè els pressupostos saben quan està aprovat. Fins el mes de finals de maig, o potser el juny, no hi haurà un... o no n'hi haurà. No se sabrà la partida. Exacte, no se sap, això encara és una especulació. Però la pretensió és aquesta, de 260, que ens permetien funcionar amb totes les demisores de ràdio, tots els canals de televisió de TV3, Canal 33, el d'esports, tots ells. I les plataformes d'Internet. Més d'aquí surt també la portació cap a la indústria. Tot això sortia amb 260 milions d'euros, que és una cosa suficient, bona i positiva, perquè, de més, és una indústria. El que fa TV3 i el que fa la corporació és una indústria. Exacte, panegra deia abans, polseres vermelles, tota una sèrie d'activitat que es mou en torno de TV3 i l'únic capaç de assimilar la capacitat productiva de l'industria audiovisual catalana. Per entendre ser el govern intenta ajudar a l'industria de l'automòbil quan està en crisi, també haurien de mantenir la capacitat i el potencial de l'industria audiovisual catalana a través de TV3, que és el que està passant durant fa anys, encara és així. Així ens pretenen mantenir la mateixa oferta de servei, amb menys cost. Per tant, on repercutirà aquest menys cost? El que volen és fer una rebaixa en el capítol de salaris de la vora d'un 18% que sumant-hi les retallades decretades per tothom, els decrets del govern de la Generalitat, els acords del govern de la Generalitat, els decrets del govern del Rajoy, sumant-ho tot, acabaríem amb una rebaixa salarial d'un 30%, pràcticament insumibles, i hauria gent que aniria directament a unes, a més, inversament proporcionales, a dir, afectant més a qui menys cobra, és una de les especialitats. De fet, en consta que fa poques, va fer públic els sous? Sí. La corporació catalana visuals van posar els sous, i jo vaig, diguem-ne, donar-hi d'una idea el que cobra. Els directius i tal, en recordo, d'una mateixa, un milió i pico? Sí. 124.000 euros al president de la corporació, 168.000 al director de la tele. Jo no sé quina responsabilitat deu tenir el director i el president de la tele, de la corporació, però d'un idò, 125.000 euros és un dinaral. Hi ha dia que els milauristes han deixat de ser els miserables. Si no, els afortunats, algú. La cosa seria, pel que ens dius tu, seria que aquest president cobraria, vull dir, la retejada, no li reportaria tant com, per exemple, si cobressis 30.000 euros anuals. Efectivament, en funció del que ens estan proposant ara, no hi ha ningú que tingui la barra de sostenir això gaire estona, amb una negociació, amb una taula d'una empresa pública. No m'ho puc ni creure. No és creïble. Hi ha 200 persones a la corporació, que cobren més de 75.000 euros. Avui, en dia, això ratlla la immoralitat. No es pot parlar d'aquests sous avui en dia. No es pot parlar d'una empresa privada. No es pot parlar d'una empresa privada. Abans de la crisi, que és 2008, on no hi ha pressupostos d'austeritat, això seria discutible. Fins i tot posem arguments. Una empresa de televisió i de ràdio, és d'àmbit estatal. Qui prena audiència a les hores en català, són hores en castellà, en televisió, sobretot. Aleshores, s'entén que hi hagi una certa pugna o competitivitat per al fitxatge per les estrelles, per les productores que fan determinats productes, i llavors podries dir que hi ha pressupostos de crisi, que entres en una certa mercat. Però ara no pot ser. Des que hi ha hagut les retallades des de 2010, heu tingut una sola de les retallades que s'han aplicat en cada fora. Tots ens han sigut aplicades en els salaris i en el pressupost. Digueu-m'ho a algú. No, és que nosaltres estem escoltant. Jo volia que vinguéssim aquí explicant-nos com esteu i com ho veieu. Vosaltres, a la taula de negociacions, us estan proposant aquesta reducció. Aquesta reducció a l'Europosta. Com ho veieu des de... la basant. Exacte. De veure... Com estan avançant aquestes negociacions? No hi ha negociació. Cada vegada hi ha una reunió amb la direcció. De reunió? De reunió. Ens anàvem a portar 4 o 5. Ha sigut una cosa molt curiosa. Des de cada vegada que ens hem reunit, el sortit de la reunió o durant la reunió, la direcció de la corporació havia fet un anunci fora de la reunió. Estàvem reunits i va ser publicat i anem a una empresa única. A partir d'ara, la ràdio, la televisió, anirem a una empresa única. Això va passar després de 5 hores... 5 hores no, 4 hores seguides de reunió. No es van comunicar, però estic bastant convençuda que ni la pròpia part de la direcció que teníem davant tenien gaire idea de què la direcció anava a fer el que havíem fet uns dies abans. Ara sí que publiquem els seus, després de portar anys reclamant què cobren els esclosos de conveni, quines les partides salarials es distribueixen, volem que tot sigui conveni, que tot estigui regulat, que sàpiga què es cobra, durant quant de temps i per què. Aleshores hi ha aquests anuncis fora del que és l'anunci. Són estratègies. Ja ho sabem. Ells estan assessorats per una de les consultores abans dels processos d'hero, que ha après Waterhouse. Tenim informació directa dels companys de València del Canal 9. Quins són els passos que volen seguir? Tenen un guió. Jo crec que abans els hi falla. Perquè estem apretant molt. Perquè estem aconseguint una cosa increïble. Jo crec que ha anat molt bé tot el que va sortir després del dia de vaga que hem fet el dia 21 de març, que d'una assemblea d'una vaga de 12 hores, després d'un d'aquests anuncis meteorics, van començar els grups de treballadors en el que mateixa sembla organitzar-se un acte de festa, que és una de les coses que ens parlarà més endavant. Dilluns. Dilluns. Dilluns. Ho sapigueu. Així funciona. L'acte de festa es proveu cap al 12 de març, després una de les altres iniciatives que va sortir va ser una recollida de firmes. La recollida va ser molt bona. El dia de Sant Jordi, després d'una setmana d'haver començat la recollida de firmes, em portaven 15.000 recollides. I ara continuem. Hi ha tot un calendari de llocs per anar. La receptió és molt bona. Ens agrada molt els treballadors anotar a l'IU i a l'escalfot. Més enllà de tota la institució entenc que la tele i la ràdio són una cosa de tots. Sí, és important. Si vols, Josep, pots fer publicitat del calendari de firmes. Pots dir aquí. I si vols, pots fer publicitat del calendari. Mira, empil·leu una mica. No, una mica només. Es vol una falset aquest cap de setmana. M'oblido de la resta de calendari. Potser hi vaig jo. És el partit del Barça, és el dijous. És el partit del Barça. És el partit del Barça. Hi haurà acció en relació a les firmes. I el partit del Barça, però jo sé que hi ha més calendari. Tots els sant justencs que no hagin firmat encara, poden firmar si volen. Ja ho explicarem. És un tema de fora els treballadors. També ens veiem tots els treballadors. Volia seguir una mica amb el tema de les retallades. Hem parlat del 18% de retallades que sumat a les altres retallades, arribaria fins a un 30%, però hem sentit últimament que hi havia corresponsalies que desapareixien. I abans quantàvem que algú se'n neve la tur. A part de les rebaixes salarials, quina altra cosa està tenint tot aquest procés de retallades? D'una forma inesperada i dràstica, es va comunicar a finals de febrer la supresió de les corresponsalies de terres de l'Ebre, dels Pirineus, de Perpinyà i del Pallars. Era una cosa inesperada. Unes setmanes abans... Això que es va comunicar per metge. Es va comunicar per metge de la pitjor manera possible. En algun cas, alguna persona, que és persona, va avisar. Però la comunicació per profecial de l'empresa va ser directament a un metge. Unes setmanes abans, que s'invita als contractes amb algunes de les productores locals que feien el servei territorial, per exemple, a Osona, per exemple, a La Barrotxa. Eren productores, petites, que feien aquests serveis després d'haver passat uns concursos d'immolugació. Era l'amic de no sé qui. Els concursos d'immolugació, que portaven uns anys, que recollien al·lumines inversions que les feien. I el continuació va passar a l'un dels col·laboradors mercantils en alguns casos. El que en diuen els trades, la nova figura de trades que també s'havia creat, en el cas de l'Eva Clous o dels Pirinaus, era així. I d'una forma inesperada, això va passar. Un mes més tard, 30 corresponsals de Catalunya Ràdio. Uns dies abans, el comitè d'empreses de la ràdio, que parlava amb el director de la Riera, que no havia dit res, ni cap mostra en aquest sentit. Ja sabeu que llavors això va provocar una reacció molt forta a Catalunya Ràdio, que van a convocabades, que van fer una campada, que va haver una protesta bastant sonora, en contra d'aquesta mesura tendràstica, perquè trenca un model de relació amb el territori d'un gran vincle. A banda de la desolació de les persones, és el canvi de model. No sabem què pretenen, però veiem el camí, van suprimint per als llocs dels més febles, per entendre amb relacions contractuals forçades, perquè ningú té una relació mercantil d'aquest tipus a gust, sinó que és perquè et forcen a tenir-la. I llavors, quan ha arribat el moment, s'ha fet arrecendir-los. Demà hi ha una protesta, ho heu explicat abans. Demà hi ha una protesta a la ràdio, perquè l'últim dia és demà 30. Demà és l'últim, el penúltim dia que tenen contractes els corresponsals de la ràdio, en la protesta les 3. Per tant, pararan 5 minuts, faran algo simbòlic, però faran una parada. També hem de fer mobilitzacions al 23 d'abril, a Catalunya. Només els he sentit per internet. Van fer vaga a 24 hores, i el partit del Barça va sonar per internet. I van fer una programació alternativa per internet. És a dir, van fer vaga a 24 hores, serveis mínims pactats, impactats o decretats, sembla que els van arribar a pactar. Aleshores, els treballadors van fer un seguiment massiu de la vaga, de la ràdio, van anar a la corporació, van manifestar la seva protesta, i després van anar al col·legi per llistes, des d'on vam fer una programació alternativa a partir de mitja tarda, per internet, i també al partit. Quan estàs parlant de totes les retallades, que la ràdio pública catalana i la televisió pública catalana a mi em sona molt, és molt semblant a televisió de València. No sé si és el mateix cas, però no sé si en el cas, per exemple, la llengua, el fet d'anar tancant repetidors de TV3 i fet d'aquest canal nou. A mi em sona una mica estratègia. La silenciada del canal nou són dos guerres. Sí, sí, són dos guerres difens. Però no sé si la estratègia, a mi em fa una mica de por, el fet que ja ho sé, que hi ha televisions catalanes privades i que potser el català no els deixarà de parlar, sinó que una estratègia una mica xunga, si em permeteu la paraula, perquè deixem de tenir una televisió pública i tal, català, certes programes, certes coses, s'imagina Norris. El tema de València el conec una mica bé, el de Tele Madrid, no tan directament, però he tingut gran molts anys contacte amb els convés de Tele Madrid. Tele Madrid té una televisió excel·lent. I fins que va haver-hi una ocupació de la televisió pública per part d'un partit que, de tal manera, la va arribar a destroxar, que van crear el que en diem, la redacció paral·lela. Tele Madrid va ser destruïda, perquè era una bona televisió, de servei, de proximitat, i van generant una decepció ciutadana fins a perdre completament l'audiència que havia tingut. Això és una manera d'estruir una televisió pública o privada, o el que vulguis, però pública en aquest cas. Els convés de Tele Madrid podeu entrar a Facebook o a les webs diverses que han creat, han fet alguns vídeos, en què expliquen perfectament com es destrueix una televisió pública. És molt interessant de veure. Veieu passos? No, és una altra cosa. En el nou, en el nou, la captura política és semblant. Però el que ens diferencia és, sobretot, a banda dels continguts, que res a dir, perquè quan hi ha una intervenció tan bàrbara sobre els continguts, no només informatiu, sinó fins i tot la qualitat de l'entreteniment, en general, el que ens diferencia és una cosa que s'ha de dir. La corporació és una empresa que no és tan deutada. La corporació no té deuta. La corporació ha tingut un déficit aquest any de 7 milions d'euros, de TV3 només 2 milions, i d'aquests 7 milions d'euros són d'aguts a una falta d'ingressos de publicitat, a una mala previsió d'ingressos de publicitat, i a una noventa d'immobles que teníem pressupostada. Això té un déficit de 7 milions d'euros, que és un déficit molt modest. El que estem parlant de... No té deuta, i el deuta no existeix, perquè en temps de la direcció de Joan Major i amb els governs del tripartit es va aixugar el deuta. I de què era el deuta de la corporació? El deuta de la corporació provenia que no es donava pressupost suficient per funcionar, només es donava autorització per demanar deute bancari. El deuta bancari creixia exponencialment i ningú l'ajugava. I en mitjans del 2005-2007 estàvem terribles de deuta. No estaríem parlant, jo no estaria aquí parlant amb vosaltres, sinó hi hauria hagut una reconeixement del deuta. Per tant, des que es va servir el deuta, la corporació és una empresa sanejada. Sanejada, no hi ha deuta. Hi ha hagut aquest any un déficit de 7 milions d'euros. Per tant, defencem a capa i espasa no només l'aviabilitat de l'empresa, sinó la funció del servei, la capacitat de dinamitzar l'endústria, etcètera. Això és la principal diferència, perquè que no el no me l'alegradament, sí que tenia un deuta molt difícil d'absorbir. A més, embolicat amb frau, vol dir que de directius... Hi ha demandes posades en responsabilitats penals. I també la setmana passada sembla que haver-hi una denúncia per un tema de malversació d'un dels directius. I això diria que la corporació no passarà. No sabem res, parada. Ni passarà. La cosa està xunga. De moment, molta informació. Hem parlat una mica de la situació dels treballadors, de les mobilitzacions, i hem deixat una mica mitjans el tema de la bona rebuda i el caliu. Jo penso... És evident que el TV3, quanta gent no ha crescut amb TV3. Ara esteu fent el programa de la meva. No sé si va començar la setmana passada. Encara no l'he pogut veure, però el canvi a la fi... Això ha estat si d'anys, i deies... Sí, és el que t'ho dius, la televisió pública. Que, totes maneres, que suposo que tothom deu estar... No sé si tothom se n'adona, que esteu fent vaga... Ja et volia preguntar quin calendari teniu de protestes. De moment, de protestes, no entenim cap de concretar. Tenim actes i continuem pensant en allò de trobar el vincle, de trobar el vincle amb la ciutadania que estem trobant, que ens estem traient sobre aquesta impresió mediàtica que vas d'arriba des dels grups hostils mediàtics, que són tots els que tinguin interessos, en el món de la publicitat, com en el món de la privada, de senzillament d'obtenir ingressos. El que van intentar fer amb la llei de radio-televisos espanyoles, suprimir la publicitat de la televisió pública estatal, i eliminar el que fos entretingut. Intentar que no hi hagi esports de masses a les televisions públics, que no facin pel·lícules bones, que només facin la missa, i no sé. I coses ben minoritàries i obligades, que no vulguin fer la privada. Aquest camí de tanta opressió, de la associació de televisions privades, té moltes ambicions. Aleshores, els mitjans, només que revertien crítica a mitjans privats, els diaris, les ràdioses privades, tot era crítica de lo públic, la pública és massa gran, la pública és massa bona, la pública fa massa coses, la pública és cara, la pública, la pública. Aleshores, ara arribes a quedar sota aquesta impressió, i hem volgut tornar a donar-li la volta en aquesta situació. Ho estem aconseguint, de veritat. La crítica que hi ha d'haver, que ha peudat a la visió pública, és obligada, ha d'haver-hi crítica. Nosaltres hem de renar molt més enllà amb els continguts. No pot ser que a vegades ens quedem amb l'autocompleença, amb la falta de crítica, especialment amb els informatius, però no només. També amb la informació esportiva, que a veure, hi ha gent, no tothom és del mateix per equip, amb tot. Hi ha d'haver una obertura més gran cap a la societat, que és plural, que no només té un pensament polític, que no només té una manera de veure les coses, i això és absolutament necessari de trobar a través d'aquest contacte amb els ciutadans, però no només d'uns ciutadans, de tothom, de tots ells. Per això dic que aquesta cosa que estem fent de sortir al carrer està donant moltes... D'anècdotes, em podria m'explicar una muntanya només d'una setmana a recollir firmes. És de la gent que diu que ja està bé, que no m'agrada com fan ara de la senyora. Ja els direm. Jo sóc de l'Espanyol i estic cansat d'aquella barba. Jo sóc molt col·leg, però sóc molt col·leg. I moltes altres coses. Ara veig l'anècdota fàcil, però moltes altres coses. Jo parlant de la Riera, que avui l'he vist, han introduït el concepte, el tema de la plataforma d'afectats per la hipoteca. És que són impressionants. Està bé, està bé. Home, és un què? Doncs això, tema continguts. Normalment en aquest programa ens dediquem a comentar una mica a part de l'actualitat o com s'ha vist l'actualitat. De fet, ahir també molt bé té bé tres, perquè els informatius apareixen amb mediacat. Sí, l'informe. L'informe amb mediacat, que ens sembla que el publica el dos de marx, el dijous. I que, bàsicament, es dediqui a fer això d'una forma digna, no a mater, i, com ho fem nosaltres, canalitzen tots els silències mediàtics que hi ha hagut a la premsa, etc. Aleshores, abans de començar... Sí, per la impunició, o no. Abans de començar a entrar més concretament, hi ha algun tipus de criteri, hi ha algú que, d'alguna manera, sesgui la informació, TV3, hi ha algunes directrius, hi ha tota l'autonomia, ha variat... Què puc dir? A veure. A veure, no m'hi posaré. A veure, a TV3 hi ha hagut èpoques de tota mena. Vam començar una gran espontaneitat, però amb un gran direccionisme. Hi havia un temps en què es va creure que l'existència de TV3 era per donar un determinat i concret missatge polític. Al cap d'uns anys, això... Però hi havia una cosa molt bona, una resistència professional. Hi havia una resistència professional. Ho creguin o no aquells que veien la tele que feien? Hi havia resistència professional? Puc preguntar una coseta? Veus la mateixa resistència professional davant, actualment? No. Ho comento perquè és un tema amb el que mi trobo sovint. Normalment les generacions que anem entrant, és com... Ei, ens n'ha posat l'esperança. Però, bueno, perdó. Sembla que ho has tractat i m'ha fet curiositat. No, però... No perquè hi hagi una intervenció de ser tan directa com la que vam viure, que era fàcil oposar-se. Quan una cosa és molt impositiva, de seguida dius, ai, un moment, el criteri. Quan una cosa és més subtil, o t'arribes a convèncer que aquell és el criteri... Ja perds una certa objectivitat. Però, a banda de tot, a banda dels errors, a banda del que hi ha... hi ha algun... hi ha mecanismes que podrien donar garanties. Podrien, eh, no dic que en nomguin. Hi ha una estatut professional, hi ha un comitè de redacció, les coses que... que aclamen el cel es poden discutir, evitar o repensar, ni que sigui a pilota passada en algun cas. Ara, falta molt, eh. Faltar molt per poder arribar. Jo crec que... tenir... una oferta... que arribi a tot el ventall real de la societat i la pluralitat catalana. I d'aquí m'he quedat. Comenteu el... l'intervencinisme, al principi, i ha anat evolucionant com? L'intervencinisme, al principi, no es palpa, ara, d'aquella manera. S'ha sofisticat. No es palpa, però se sap que hi és. S'ha sofisticat, hi ha gent que creu que no el pateix. L'agola, ja. Això és complicat. Edu, si em permets una pregunta, això vol dir que està bastant quartada la llibertat d'expressió? No. La llibertat d'expressió o d'informació no està quartada. Crec que, a vegades, senzillament, s'arriba... es té una tendència cap al pensament únic. Per matres. Però no és per una imposació que et diguin... Has de fer això així. Si no, és que les coses són així. No importa si no, hi ha llibertat de pensament. Pot ser que falti això ara mateix. Exageraríem. Sempre anem a mirar les coses que ens desagraden de les coses que ens agraden. A vegades falta autocrítica. Hi ha un problema d'autocompleença. I moltes vegades també el que hi ha és una única manera de veure les coses. A més que una censura. A més que una imposació. Però això crec que també en els moments que estem vivint no és una qüestió de TV3. No és una qüestió de Catalunya Ràdio. És una qüestió de la societat. Tendim fer... seguir únic camí tots junts. N'hi ha diversos, n'hi ha d'altres. I no vull parlar només de catalanisme o socialisme. Jo què sé, 15M. De moltes més coses. Diferents maneres de veure les coses. I costa molt. Tindrà criteri clàgic. I personalment com veus que evolucionarà la corporació catalana conjuntament amb la societat? Sí. Sempre va lligat a quin espai de la societat li dones veu. És que aquest és el gran problema. Si tu dones veu, només una part de la societat posem, a la societat més il·lustrada, a la societat que va a la universitat, a la societat que sap idiomes, a la societat que busca feines d'una qualificació, a la societat catalana, a la societat catalana. Tinc canvi totes les altres realitats que quedaran allà al marge i les ignores. Això és el que jo trobo a faltar. No hi hagi algunes finestres per les que s'hi arribi. És una crítica molt particular meva. Jo, per exemple, a TV3, el que potser trobo els informatius, però, bé, TV3. Sí, sí. Això sí, els altres els trobo pitjor. El problema és aquest. Però d'altra banda, els informatius de TV3 no m'agraden i, sobretot, trobo molta absència d'informació o la informació donada d'una manera que tampoc acaba d'agradar-me. No es recordo ara exactament, però hi ha una informació un dia de vaga que, bàsicament, les primeres imatges són tot de gent atunyant-se. Vés-hi, home, per favor. Hi ha hagut moltes altres coses per començar per aquí. Però, bé, d'altra banda, a part dels informatius, que potser per mi és el que ara mateix m'agrada, hi ha tot el tema de diferents tipus de programes que són un espai per altres tipus d'opinions. Podríem pensar en uns singulars, per exemple, que ara el Bárbara, que tant en tant, porta a gent força variada, tot i que, últimament, s'està atendint cap a un bàndol, per dir-ho d'alguna manera. No sé, 30 minuts també són interessants, perquè també podràs explicar-ne algun com a tema personal. És un dels programes més antics de la tele. Va començar l'any 84, el 30 minuts. Va dirigir durant molts anys el Joan Salvat, que és de Sant Feliu. Subti, el voleu entrevistar. Té moltes coses a explicar. No, no, no. És molt interessant, perquè la trajectòria del 30 minuts, a veure, una de les coses bones de TV3, que no vén de la banda que tingui algunes dificultats, quan se vol imatjar públic, de seguidisme, de determinades coses. Per exemple, el que tu expliques abans, de la vaga del 14 de novembre que van, i el que fan és, el primer, les bronques, que no han deixat de ser notícia, perquè van acabar amb el tema dels ulls, etcètera. És a dir, que sí que hi havia notícia, encara que el motiu de les protestes era bastava moltes més coses. És inevitable. Et trobes arrossegat per l'agència, que et porta cap allò. A banda de tot això, la vocació, la voluntat, que durant molts anys, durant quasi sempre, des de l'inici, els informatius de TV3 han tingut, ha sigut d'anar molt més enllà de l'exclusiva i tancada realitat catalana. Han buscat sortir fora, quan hi havia un conflicte allà s'estava, hi havia una vocació que anava molt més enllà de la pròpia i variada, i gran varietat cultural catalana i informativa. Però això s'està perdent una mica, per uns temes de pressupost, també, però fixa, per exemple, una cosa que més sembla lamentable és haver perdut les corresponsalies d'Amèrica del Sud i del Magreb. Tot el que significava la corresponsalia d'Amèrica del Sud, que és un lloc on te passen coses. Un lloc on te passen coses diferents. Alguns no s'informen. Exacte, era un punt de vista. No vulguis saber el que és fer informació d'Amèrica del Sud a través d'agències americanes. Teníem un punt de vista, clar, amb un tema pressupostari, redueix una estancada de corresponsalia i trobes que aquí, a Europa, hi ha una crida de bruïzelles, l'ondres i parís. I tanquem de allà on te passen coses diferents. El Magreb té... Si no, no ens haguéssim entrat a tot la primavera. No ens haguéssim entrat sí, però, de certa manera, o d'una manera tan propera, no seria la corresponsaleria de Magreb de la primavera ara. Per exemple, que a cadamés va ser tancar-la quasi en paral·lela, que estava passant tot allà. I, a més, per un altre factor molt interessant, que és la nova imigració, és a un lloc de llocs on aportes notícies que una població que ara resideix a Catalunya té interès. Aleshores, vaja, jo trobo que és un error, estratègicament, des d'un punt de vista de qüestió, de país, d'interès, de tot, de tot. Però, això ho van dir a Europa, que en aquests moments de París ens sembla com una hora de tren arriba. Però, bueno, això no vull ficar-hi amb aquestes decisions. De fet, millor que siguin totes, però si sacrificar les d'Amèrica del Sud, em sembla molt de greu. A nivell de riquesa i de pluralitat, té un punt de vista, perquè té un punt de vista de referència. Vull dir que, durant anys, hem tingut un punt de vista a través de la delegació del país basc, encara que ara, per sort, hi ha tanta actualitat, però teníem un punt de vista. Sí, sí. Però, bueno, davant d'aquesta difícil dualitat, de ser una televisió de proximitat, de comarca, de territori, i, a la vegada, amb vocació d'arribar a tot arreu, i suposo que... Molts punts de vista, també suposo, això que diem, que és enviar algú a Sud-Amèrica, no algú, sinó una corresponsal, com has dit això? Corresponsalía es una corresponsalía. Vola, va, va. També s'entendrà, suposo que com a societat, de dir, escolta, si volem això, s'ha de mantenir. M'explico. Si vols que la informació t'arribi d'una font, has de mantenir-ho. Si vols que t'arribi de la mateixa font de tothom. A l'hora de protestar, Roser, o d'aquestes iniciatives que teniu pensades, la més pedagògica, en el sentit de dir, si parlem tot això, sabeu el que parlem. No sé si aneu també per aquí. O és aquestes firmes que han d'explicar algun... A veure, tenim... les firmes van acompanyades d'un tríptic, d'un manifesti, i de l'explicació que fas i falta. Si voleu explicar-ho jo, que m'ho van explicar, que és on vaig conèixer la... a la Roser. Jo passava per davant i em vaig quedar així, mirant el cartell, i un dels treballadors em va apropar tota la història, i va oferir-me lliurement, sense pressió, si volia firmar. Un cop ja... ja havia... ja m'ho havia informat, em va dir si volia firmar. Jo vaig firmar, i a continuació em van donar el tríptic, en el que allà hi ha dades, tant de relatives com absolutes. Tinc una petita crítica, això sí, és en el tema que ho sé d'explicar de dades relatives i absolutes. No tinc el tríptic d'aquí, perquè no l'he trobat a la vista, però hi ha un moment en què es parla dades absolutes, fent referència als noms de treballadors. Diu TV3 té 2.000... Sí, senzificos. Llavors compara amb la televisió espanyola... La TV3, tota la corporació. Llavors compara amb la televisió espanyola, amb el cas d'Itàlia... No, però són dos grups de països, són Espanya, Itàlia, Alemanya, aquest és un grup, i llavors fa la compressió en Catalunya, i llavors utilitza dades absolutes. Llavors, comprar un país petit com Catalunya, 100 milions, a un parell sempre aquest Espanya, 47, utilitza dades absolutes, fa que pensis, ostres, mira, Espanya té 10.000, 10.000 treballadors, em sembla, que eren... o no ho sé, i Catalunya té 2.000, penses, ostres. Però el que fa el tripti, que ara no el tenim aquí, però el tripti, el que agafa és... el exemple és de Irlanda, aquest sí que el trobem fet, el tripti que és el dia Irlanda, el suïcetal, que són països de població, que podries agafar com a ciutadans... Aquí s'utilitzen cifres relatives que llavors sí que pots comparar bé. Però el problema és amb l'altre, que és... Ah, doncs això deu ser el manifest, potser. No, no, és el mateix tripti, que està just a sota. Llavors compares països grans amb països petits sense fer dades relatives, llavors dona si és un punt a si de confusió. Crec que seria millor utilitzar doncs nombre de treballadors per evitar'n, llavors ja sé que pots comparar bé. 100 milions de catalans amb 40, 100 milions d'espanyols, perquè la comparació, en el cas així de la Suïssa i l'Irlanda, en Catalunya dius, poblacions iguals, d'acord. Aquesta, aquesta sí. La primera sí que em sembla correcte, aquesta última de les cifres absolutes... No et quadra perquè... Hi ha diferències més grans entre els casos comparats. I on queda una pregunta per saber, és que ha quedat molt clar per què s'ha de defensar el model de TV3 i tota la corporació, però tenint en compte que s'estan fent retallades en educació, sanitat i tants altres camps que malauradament afecten més a la vida de les persones. És que si la informació de qualitat és molt important, és molt important, i és indispensable, però tenir una bona salut que no tende res, per exemple, la intervenció d'un càncer, la pregunta és, què els diries a aquestes persones que diuen, escolta, estan retallant a salut i a educació perquè no TV3? Dos coses, ja ens han retallat, igual. Vull dir que a nivells salaris portem, des del 2010, totes les retallades que s'han aplicat a tot el sector públic, tots els treballadors del sector públic, l'ensenyament d'educació, de sanitat del sector públic, totes les de la retallada de l'Antoni Castells, la de l'Adolfo Patero, etcètera, etcètera, i també la última decretada per al Rajoy, també. Si és per això, ens han aplicat totes les retallades. I si parléssim de pressupost, de què significa tindre nous mitjans públics com els que tenim en relació al pressupost de la sanitat o de l'ensenyament, en relació a la sanitat, tant que en TV3, posem 260 milions fora, d'euros, la sanitat ni una setmana. No tens una setmana de sanitat, no has fet res. No tens ni una setmana de funcionament de tota la sanitat. El pressupost és ínfim, mantenir uns serveis públics els costa en els ciutadans de Catalunya que tenen 260 milions d'euros de pressupost, 35 euros l'any. Exacte, aquesta dada era molt visual. És cert que divideix el 260 per als 7 milions. 35 euros l'any tens TV3, Canal 33, el canal d'esports, 33 ara, combinat amb el infantil. Tens totes les millores de ràdio. Tens el 324 per d'o de canal. Tens el pressupost d'aquests 35 euros, tens els diners que van a l'Indústia, tens Panegra, Pulseres Vermelles, tot el que és el sector dinàmic. Tens Polònia. Exacte. I que representar 10 cèntims al dia per ciutadà, a més a més, A més a més d'això, el que obtens és una determinada qualitat. Per tenir una subscripció amb un diari, no et diré quin, de cites 350 euros l'any per tindre tots els mitjans públics 35 euros. Per exemple, podries tenir-te una altra. I tens un diari, tens un diari, tens un diari. No tens tota aquesta oferta. Jo considero que, no jo, nosaltres considerem els que han fet el tripti, els que sortim al carrer, que val la pena mantenir els serveis públics, com els tenim, els 35 euros l'any, el cost. Perquè amb les retallades de sou ja ens hi hem afegit. Fins i tot tenim un 100% de retallada voluntària, que no m'ofegis ni dir. Abans de tot això, el que crec que encara podem presomés de tenir una oferta bastant digna, en conjunt de qualitat, d'entreteniment de qualitat, tot millorable, etcètera, però una oferta bastant digna. Jo crec que la privada no el dona. Crec. Ja no tenim gaire temps, però jo també volia preguntar una mica per qui... Com és que TV3, per exemple, afortunadament, no tenim més plaig d'aquest de piscines, i en canvi, a la resta de televisions, es venen tant aquests programes. Teniu alguns estudis sobre el perfil de l'audiència, perquè després, al cap i a la fi, també són programes que rebenten audicions. En el cas de Esplà, has anat molt a la baixa. Sí, sí. Suposo que veure algú tirant-se la piscina. Sí, sí, sí. Jo ho explico per experiència pròpia. Vaig veure el primer programa bastant així amb ganes, em va semblar avorridíssim. En el segon va millorar, però era el mateix. Era gent tirant-se. Per una persona com és l'espectre del mitjà, que no té coneixements a l'Olympic, veu una diferència entre el salt del primer i el salt del segon. Dius que són diferents, però aquest salt del programadors amb el salt del programa 1 són iguals tots. Per tant, per emoció. Aquests programes de reality... No sé què, aportin així coses noves a cada programa. Perden emoció. Però molt entreteniu que enganxava l'audiència, però en el cas de l'esplàixer, que de tele són una miqueta, com es pacta d'això sí, només com es pacta d'o, perquè, com deia el David Guell, la meva generació ha mamat més tele que té, tal. Doncs en el cas de l'esplàixer, és un programa bastant avorridet que no sé com ha pogut triomfar a altres països. Si voleu, per anar acabant, primer agrair a la Rosa la seva intervenció, ahir a la Rosa el Rosé perbot. Aquest esplàixer que triomfaria. Bé, no, més o menys encaminat. No, jo anava a dir que a l'escoqueria hi ha un programa de TV3, o sigui, que l'hagi marcat per fer una mica la despedida.