Hola bona nit, una setmana més, estem aquí a la ràdio d'Esvern, des del rentapeus, comentant l'actualitat de la setmana. Aquest cop estem bastant sols, però mentre es van a posar els companys, nosaltres començarem comentant l'actualitat, comencem pel nivell local, i després ja anirem augmentant, així que comencem donant l'abemvinguda a l'abricit. Hola, com estàs? Molt bona nit, molt bona nit a la nostra estimació, els nostres estimats ullents que ens escolten des de l'altra banda, bona nit Pau. Bona nit. Bueno, avui, Mano, Mano, tu i jo, aquí al programa, bueno, no sé si els nostres ullents, algun dels nostres ullents van participar a la cursa, aquest cap de setmana, Pau, tu, va participar la cursa que es va celebrar aquest cap de setmana aquí a Sant Just? No, de corres... La cursa de 5 quilòmetres? No, de fet, va fer una cursa de 5 quilòmetres als flugues, fa un parell de setmanes o tres, i tampoc hi vaig participar, no. Bé, nosaltres... Millor que ens dediquem al tema de l'actualitat, no? Sí, millor que sí. Com ho tens? Com ho tens? Com ho tenim? Com tenim la setmana? Com tenim l'actualitat? Bastant carregada, però si vols, dona pas a la informació local. Sí, la informació... Sí, aquest tijous, aquest tijous, la... Bueno, aquesta... Jo voldria començar a fer-li una pregunta sostrosolent. Si fessiu una alternativa ètica al capitalisme, una proposta, per quina alternativa posteriau, no? Aquesta és la pregunta que hi ha en centres dels rentapeus, que podeu enviar-nos a través del vostre Facebook, del nostre Facebook, que és elrentapeusarobarradiodesvern.com o el nostre Twitter, que és el mateix, elrentapeusarobarradiodesvern.com No? El ciutadà, amb el seu consum poc condicional, l'economia, el producte... Això, tot això queda molt bé, no? Tot el consum, el consum, el... el tema de sostenibilitat. I això és el que es posarà sobre la taula, en una taula rodona, que es debatrà aquest dijous i que promou el PSC. Això és el que ha parlat Gina Pòl, la secretaria del PSC just de la fusta. Aquests d'higit i vendràs passant. I promou iniciatives, com ara ve, a ser al Pango del Temps, o promoure les noves tecnologies, per promoure el cooperativisme. No sé com ho veus, això, d'alternatives al capitalisme. Pau. Des del punt individual, el consumidor, té molt a dir. Un pensa al consumidor, si només ho faig jo, no se'l veus per res, i és cert, si no veus a fer una persona, no se'l veus per res. Però en canvi, si cada persona en comptes de pensar, si només ho faig jo, no se'l veus per res, pensa, igualment ho faré, i altres persones van pensant, i el final sí que es nota. De fet, moltes vegades, ara, amb el tema futbolístic de Neymar, i promocions, així de equip promóvan cada equip, podríem dir, un exemple d'aquest cas, va ser com una companyia, va patrocinar a un equip de futbol, i els aficionats de l'equip rival, li van fer boicot a la companyia. I penso, home, si amb un tema tan van el qual futbol, es pot aconseguir alguna cosa, en una cosa més seriosa, jo crec que es poden fer coses, es poden fer canvis. Sí, però la responsabilitat corporativa queda molt bé, no? A nivell... per veure, per veure, per veure, per veure, per veure, per veure, per veure, per veure, no?, a nivell, per vendre, sembla, com a marca. Però les grans empreses una vegada entren al certificat del capitalisme, no creus que e es decanten per la valança del capital i del de... no es planteja amb la responsabilitat corporativa. I acabem de cantar-se per la valança del del que els hi surt més a compte. Doncs aquí està, si les empreses no ho fan, aquí està el pes del consumidor. És a dir, si tu vols pagar per un producte d'una empresa que no té escrúpols, doncs endavant. És ho, però després tampoc et vagis queixant. Després, on està el que aquests productes... La botxaca és la botxaca, i tal com està ara actualment, és més difícil posar-se en contra d'aquestes grans corporatives, que, per exemple, no respecten els certs drets a certs països, però sempre es pot fer un petit esforç si la empresa no ho fa, el consumidor, que al final, en teoria, és el Kimana, sempre pot aixecar la veu, i si es fa de forma massiva, pot aixecar un resultat, i si així no ho fa, estan també al paper de les institucions públiques, les administracions han de regular. Si les corporacions no ho fan, doncs algú vols ni que sigui l'atenció, almenys fer-ho públic, estan les administracions públiques, i si no, els mitjans de comunicació, que els mitjans de comunicació no tenen poder directe per l'agisla, però si per denunciar, davant això, no... No hi ha, vols dir? Sí, sí que és veritat, però... Bueno, conec el cas d'alguna cooperativa, que en el nom de cooperativa sí que... Bueno, sent una cooperativa no s'ha portat amb els seus treballadors tal i com hauria de comportar-se una cooperativa, no intentant fer contractes als seus treballadors que no diríem gaire afiable, no? I llavors, aquí ja està el que vius tu de legislació i... Què és el que hauria de... Bueno, en fi, passem a les notícies de Nibir Nacional. Si vols començar per una cosa que és poc freqüent, corrupció. O poc freqüent a la nostra corrupció. Bueno, aviam, amb què ens sorprèn? Bueno, doncs si vols començem a comentar una cosa més. Diguéssim, la citareta del pastís de la Trama Gúrtel, que és que li va pagar un viatge a la família d'Anamato a Disneyland Paris. El senyor dels confetis, doncs, també volia anar a Disneyland Paris. Aquesta senyora que no se n'adona quan el seu marit arriba amb un jaguar a casa, un jaguar nou, ella no se n'adona. Potser perquè estava a Disneyland Paris mentre es li pagaven el viatge i tampoc se n'adona. Però sincerament, tenir una persona com aquesta, que s'escuda, dient que aquests temes ja van ser tractats en els tribunals, i allà ho deixa, però no diu que van ser tractats i no va haver-hi conseqüències perquè els fets van prescriure. Home, sincerament que aquesta sigui ministre de Sanitat i que mantingui la confiança del present del govern. Quan estan a 20 i tants indicis per començar a sospitar d'aquesta persona, a veure, seria bo ja de cara al PP apartar-la, almenys de la cara, de primera línia, apartar-la, i ja que es mantingui a segona, no es tracta sis de fer-la dimitir perquè de moment no s'ha de dir, no s'ha de dir, no s'ha de dir, i de moment no cal que dimita, però almenys apartar-la de primera línia. En casos com aquestes... Jo crec que en casos com aquestes... Bueno, no sé, no soc gaire de... Però sí, és el que t'ho dius. Apartar de primera línia o posar-se estrictes en el tema de la corrupció, que ja n'hi ha prou, que n'hi ha prou d'aquest color, com se sol dir. Estem cansats, estem cansats perquè tal com anunciarem després, les notícies socials, la situació no està per això, i perquè les vagi escodant en el que t'ho dius. A mi m'agradaria, ara, que estem parlant de corrupció, aprofundir en el tema social de la falta de recursos, que hi ha algunes escoles, que hi ha algunes escoles que s'està promovent aquest pla de tres àpats al dia per a famílies sense recursos, perquè hi ha molts casos de desnutrició infantil. Pau, no sé si ens ho pots aprofundir una mica, perquè em sembla vismal que a nivell de polític tinguem aquesta situació i després, a nivell teu de carrer, hi ha una realitat tan diferent, no? Sí, això és una iniciativa que ve de l'Ajuntament d'Andalusia. Aquí veiem la diferència, això que, des de molts punts de la política, s'ha dit, no hi ha diferències entre esquerra i reta, doncs home, sí que hi ha, perquè per exemple, a l'Ajuntament d'Andalusia, davant d'un problema de pobreza infantil, d'exclusió social i de risc de malnutrició, sempre anen en un país al primer món. Doncs, què ha fet? Ha garantit que, almenys, les persones, els nens, més pobres, tinguin 3 àpats al dia i aquesta iniciativa s'està començant a implantar i, de moment, a partir d'ara, s'ha fet així una miqueta de la forma precipitada i sorpresa en algunes escoles, perquè no han tingut temps a organitzar-ho del tot i a més a més se'ls ha ajuntat en els processos de matriculació, la intenció és el que compta i són, així, més de 140 escoles, que estan en procés de repartir 3 àpats al dia. I, davant d'això, cal dir que a Andalusia, una cisena a part dels nens, són pobres, que les canàries, el 29%, o són el 29%, no punts per sobre la mitjana de la Unió Europea, s'ha augmentat un 8% amb polítiques socials i dels 70.000 nens, que es morcen a les escoles, 30.000 reben ajudes per fer-ho. Aquesta cifra ha anat augmentant 6.000 més. Llavors, el més preocupant és que pensem en Andalusia, canàries, estan tenint aquests problemes de pobresa. Aquesta pobresa així és pròpia del tercer món. Sí, sí, sí. Però és que aquí, la gallina dels ousor, la locomotora d'Espanya, resulta que és la que pitjor està. Catalunya té 325.000 menors, diuen, sota l'umbrada de l'exclusió social, i l'increment de la pobresa infantil és major que la resta de l'estat. I quina és la resposta del govern, de moment, a diferència del govern de les canàries, que ha augmentat la despesa social i de la Junta d'Andalusia, que el que ha fet és donar literalment aliment per evitar la malnutrició infantil. El que fa el govern de la Generalitat és, la culpa és de Madrid, nosaltres aquí fem el que podem, nosaltres som la locomotora, doncs escolta, serem la locomotora, però els nens, i els que no som nens també, estan parint pobresa, literalment pobresa. Sincerament, és molt trist que la locomotora sembla que sigui de diferents velocitats. I dins de Catalunya hi ha uns que són molt motor, però uns altres que no es beneficien d'aquesta velocitat, no es beneficien d'anar a la locomotora. Sí, sembla que aquí tothom s'acaba rentant les mans, i més d'aquestes qüestions socials, d'aquestes qüestions que esquitzen, que en el fons les qüestions de més pes són les que apareixen en la part inferior dels diaris, en la part que no destaca tant, i els casos de corrupció són les més destacades, i en el fons penses, ostres, què és el que taca més, què és el que esquitza més a l'actualitat informativa, que és el que ens afecta més el dia. No sé com ho veus, pal, tu i això. Jo volia destacar després un tema de societat, i de societat també, el cas de, perquè em veig una mica de tema, l'Organització Internacional del Treball, que desaconsella profunditzar en la devaluació salarial d'Espanya, ja que em comportaria d'optimir més el consum i castigar el treball. No sé com ho veus. Home, això és el pes que es mossega la cua, perquè el problema que té Espanya és la tort, la falta de creixement, i això ve explicat per la falta de demanda interna que hi ha a l'economia espanyola. La falta de demanda interna és que les famílies no tenen diners i les famílies no poden comprar. Si a sobre tu li treus, poter adquisitiu, per una banda, has de pensar si les famílies no tenen perd en poder adquisitiu, gasten menys. Si gasten menys, les empreses produeixen menys. Per tant, has de fer fora treballadors. Estem tota l'estona en la mateixa... Exacte, fas fora treballadors que se te'n van a la tur. Els has de pagar la tur. Aquestes persones que venien treballadors pagaven impostos. Ara passen a cobrar. S'han transformat en un ingrés a una despesa. Si baixes els salaris, també obtens menys ingressos per part dels impostos sobre el salari. Tot és el pes que es va mossegar en la cua, cada cop anem a pitjor, i des de les autoritats europees i nationals també, tant a Catalunya com a Espanya, es diu, més austeritat, més austeritat. Sort que almenys aquí algú i els diu, sisplau, no retalleu tant, perquè cada cop us esteu fent més petits. Ja haurà un punt que ja no hi haurà res a retallar, perquè no hi haurà res. Llavors, això, sincerament, no sé com més gent no ho diu, no s'entén. No hi ha llògica, darrere a l'austeritat, no hi ha. I bé, comencem a donar-li la benvinguda. Eduard, molt bona nit. Hola, macos. Com esteu? Aquí un mano a mano, no? Avui veig un mano a mano aquí. Anem complicadot. El Jordi no ha pogut venir avui, la Clara tampoc. Avui t'estàvem esperant, tu. Normalment no dic que era cosa. T'estàvem esperant aquí. Avui més algo, és milir. Edu, a tu també tu volien preguntar. Tu vas acudir a la cursa popular de Sant Just, a fer els 5 km de rigor. Això ho parlarem, per cert, de la setmana venent amb el Víctor Molillo. No sé, sempre et molesto amb això. No em sento gaire. Vam, m'havíem un moment. Li preguntarem el regidor dels... No, dels ports, perdó. Regidor del venisme... No, el rei va ser un referèndum, el rei va ser el rei. Víctor Molillo, membre de PCC, i pes, un pes important dins l'Ajuntament de Sant Just albert, que ens parlàvem d'aquesta cursa popular que ha acut aquest cap de setmana. Jo ho vaig a dir, i a mi, jo sé com tirareu pedres, però jo a mi les curses populars li trobo la mateixa gràcia que no sé, que em fotin bufetades, mira. No faci d'aquests judicis de valor perquè els nostres ullens poden, i en algun d'ells que han acudit a la cursa. Que truquin a la ràdio i que en tirin pedres si volen. Jo en el número 93-372-3661 i que ens expliquin què va ser, què suposa per ells fer una cursa popular. Jo jo us ho dic, a mi em suposa una tocada de nasos, a part literal, perquè jo vaig anar amb la moto, que jo soc molt gana amb moto per Sant Just, i em van tallar 3 o 4 vegades per anar fins a casa meva, que no estàs parlant la clàudia amb vienta, i portava el menjar. Va tocar bastant les nasos, no, per aquí no, que estan fent cursa popular quan veies la gent per darrere de tot, que em sembla molt bé que la gent vulgui fer esport, això és fantàstic, però que em tallin el carril quan jo estic gana amb moto, i em toca els plàblots, què vols que et digui? Mira, oi, sí, no, no, mira, ja veig aquestes coses, ja ho sé, que soc una mica piquejoso, tot i que sé que aquesta cursa anava destinada a l'associació Joan Petit, que per cert es va fer el cap de setmana anterior, que no vam comentar aquí Sant Just va fer la festa, Joan Petit, per nens, contra la producció de càncer amb nens que tenen aquesta farmatat. Parlant de temeixi d'esport, volia comentar una cosa així, una mica relacionada, que avui s'ha pigut, finalment, és que la federació d'esport indemnitzarà, finalment, en el cas de Natarres, indemnitzarà, al final, amb ella. Excap de natació sincronitzada amb, agafeu-vos, 383.000 milions d'euros. Euros, euros, euros, euros, euros. No fotem. M'he equivocat, perdoneu. Sí, 50 quílitos. Sí, no sé què em penseu de tota la polèmica, no sé si sabeu la polèmica que hi va bé, de tota la darrera, que hi havia hagut molta pressió darrere de les nadadores de natació sincronitzada per part d'aquesta entrenadora, que les havia, inclús, es va dir que impulsat a seguir unes normes molt estrictes, les havia impulsat a tenir, i algunes l'havien acusat de tenir, com diria jo això, són transports alimentaris i psicològics per al tema de l'estricta, de l'estricta vida que portaven amb el tema de la natació sincronitzada. Jo també et dic una cosa, jo sé que, per cert, vaig veure un exemple igual l'altre dia en el museu de l'esport que vaig anar amb els nanos, que apareixia per dir a la senyora, que em sembla que vaig preguntar-li una de les estafades perquè estaven fent la presentació del, això també és polític, diguéssim, la presentació del mundial de natació que es farà aquí a Barcelona, no? No, torneu una mica al que vam fer el 92 i anem a agafar el reió d'això, que som una ciutat esportiva, i n'hem fet d'això una manera de treure calés, un negoci que no sortim d'aquí, no sé com ho veieu, això també. Enganxant el filo una mica, el que deies tu de la senyora aquesta, la indenització, bueno, em sembla molt bé, ja n'hem tingut una ciutat, perquè l'hem posat fora, doncs... Però jo també volia agafar una mica això de que Barcelona serà la CD, que va representar fa poc, però això, dijous mateix, es va presentar del que serà el mundial del natació, de natació, ara fa dos o tres anys va ser del winter, dels lenteades d'hivern també, ara fa poc, la CD, es va presentar, no es va presentar candidatura, però no accedir-hi. No ho sé, però a veure, s'ha de tenir en compte que va ser abans de la navada, crec, del 2010, que va col·lapsar Catalunya, era el dia de la dona, perquè recordo que això era el dia de la dona, i hi havia un vídeo a YouTube que posava, olimpiades d'hivern, i ho fem si és unes persones escombrant amb la neu, ho escrivien a la neu de Barcelona, per tant, en un principi es va tractar, jo diré com un boig, però voleu fer unes olimpiades d'hivern a Barcelona, però a continuació va caure una navada de padre i senyor Mio, i seguint amb això. Una de les raons per a la qual Jordi Areeu va saltar, de PCC Barcelona, s'ha de dir, per aquest, la consulta que va voler fer, Jordi Areeu era pel que es va un visionari, ell va parar a la neu i va dir, vinga, va, si dura, dura, però feixin en el cas d'Anna Terres, s'ha de dir que ella s'ha defensat, dient que la carta que van escriure en contra d'ella, moltes de les firmes, no eren persones que haguessin entrenat amb ella, eren nadadors que no les havia tingut ella, per altra banda, m'agradaria veure també en tots els esports d'elit d'alta competició, no crec que siguin així els anys dos, no crec que siguin gaire tots, algú de vosaltres ha anat a un gimnàs, els monitors, en una de les classes ja fot en canya, i en una cosa així, que és entrenament olímpic, l'altra exigència amb tu mateix, i això els propis professionals, els atletes estudiuen, és una cosa així que és de 100% durant tot el dia, els set dies de la setmana, és un estil de vida, per tant, potser aquesta senyora, l'Anna Terres, sí que es va passar una miqueta, no ho sé, ella diu que reconeix que potser en algun moment va dir Gordi, alguna de les nadadores. No riguis de tu, no. Perdona, em fa molta gràcia que li diguin això. Però també m'agradaria veure, en els altres esports de competició, com són els entrenadors, potser l'Anna Terres no surt de la línia. Jo és el que t'anava a dir, no sé, tampoc cal anar-se en gaire lluny, passem pel Pau Io Poliesportiu de Sant Josep d'Esvern, o al camp de futbol, a vegades sí que es veuen algú, són entrenadors que penses que ets tu, són nens. Són nens d'Alex, no és una mica que la competició està molt bé i molt maca, però és això, són nanos. Jo es volia dir, si ets un esportista que no t'agrada la teva professió, retire't i plega. Penso jo, no sé vosaltres què penseu, però en fi. Es volia preguntar si us havíeu entrat d'hospitalet i obregat aquí la nostra població veïna, més o menys veïna, l'últim pacte no escrit que hi ha hagut sobre la independència, no us heu anat fixant aquí els obregats. Ah, ahir ens va visitar el senyor Junqueras. No, encara no, això en parlarem d'aquí una miqueta. Hospitalet i obregat hi ha hagut un pacte no firmat sobre la independència, cosa que és curiós, que és el que va fer l'alcaldessa Núria Marín del PCC, ja està fent propaganda contra la independència. El vot el no a la negació de la població, ha fet pamfletos dient per què s'ha hagut de no a la independència de Catalunya. L'alcaldessa Núria Marín del PCC i no només això, sinó que a la fa una setmana va votar juntament amb PP i plat. Agafeu-vos els machetes en plataforma per Catalunya per no cedir espais i no donar cap mena de facilitat per una suposada pregunta, per què s'ha de votar a Catalunya. Aquests 3 partits, amb l'oposició de convergència esquerra iniciativa, que són els altres partits que estan dins d'ajuntament d'hospitalet, han votat que no cediran espais i no ajudaran o facilitaran aquest referèndum dins de la bonica població d'hospitalet del Llobregat, que per cert em sento una mica partícep perquè he crescut allà, quasi, quasi. Sincerament, quan algú suposa que un espai s'ho consulta d'aquest tipus, és un labor de falta de democràcia interna, és falta de bagatge. Tenim aquí, o simplement, l'oportunitat als ciutadans de poder escollir sobre el seu futur. Escollir sobre el seu futur, si valen independències sí o independències no, però jo crec que qualsevol demòcrata, per molt que diguin així, conec analistes que diuen que els referèndums no són precisament la cosa més democràtica del món, ja que, simplement, en què la majoria més un voti una cosa, s'imposa a la resta. Però, per altra banda, preguntes a la gent... És un exercici de democràcia, potser. Exacte. És un exercici. Potser no és el millor, i amb això potser estaria d'acord, no és el millor, però és un exercici de democràcia. En el cas de la gent que volen, directament, sense intermediaris. I jo crec que això s'hauria de preguntar a tothom, ja que no s'hi preguntin si vols retirar drets a un tipus de persones, que són en el cas de Suïssa, per problemes d'aquest tipus, en el que es va blindar o s'està intentant blindar, que els drets no estiguin subjectes del referèndum per evitar precisament que la majoria tragui dret a la minoria. Però, en aquest cas, que és simplement votar sobre la independència ono de Catalunya, jo crec que tots els partits haurien de votar a favor de la consulta, i després de la consulta, que votin si o que votin no. Jo no comparteixo el que va dir el guerre Fonsies, que deia votar a favor de la consulta, i després de dir no, és de com es diu el director de Cina, que doble el John Perra. El Bodialen. Diu, és el Bodialen. Jo, per això, no. Una cosa és tu estar a favor de la democràcia, i l'altra cosa és que tu estiguis en contra de la independència. Són coses que es poden dur una al costat de l'altra. Totalment d'acord, jo us volia preguntar, perquè això és una pregunta que traslladarem la setmana vinent, i tot un papatí regidor de PSC, aquí, a Sant Just Desbert. A veure què ens diu, que això hagi passat tant al seu mateix partit. Vri, ho trobem, això? Tenim algun exemple avui, per ser cas especial, perquè falta el Jordi, falta la Clara, tenim una mica d'evació. Posarem una mica de música, que farem així, ha escullit l'abri. Eh, que li va, mira. Algú per regostar-nos. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Bona nit, tornem a començar el rei de peus. M'ha cantat aquest moment d'abri, s'ha acabat. Hòstia, corre, corre. Té més locals, més nacionals, l'avortament, el Salvador. És molt fort, això que ha passat. És el dissabte al diari. És un cas una mica estrany. Bàsicament que el Salvador és un dels països on està prohibit l'abortar. Sóc jo. Era una noia amb un fetus qui no tenia servei. Ah, potser no era una noia de vegades. I, de fet, hi havia perill per la mare. El concebut moriria, segur. Però, a més a més, hi havia perill per la mare. I, bueno, s'havien posat en contra d'aquella hortessa. I, de fet, s'havien donat així arguments, provida a favor de mantenir l'embaràs a riscança, a perdre la mare, tenint la seuretat que el nen moriria. Va sortir un sacerdot del Salvador, i, realment, jo l'escoltava i dic... Pensa, de fet, el Guaioming li deia, diu, ¿cómo los provida pueden decir esto? ¿Será a favor de poner en peligro otra vida? A més, per m'adonar-me que us digui que, finalment, la noia no va a burtes, sinó que el que li van fer és una cesàrea... No sé què més, no sé quin altre no... Inducida, crec, una cesàrea inducida, en lloc de dir-li abortament, és a dir, que un altre cop... Terminologia legal per poder-ho fer. Terminologia legal, és a dir, un canvi... I, a més a més, a la mare, les sectors feministes la van convèncer per abortar, entre cometes, com si diguéssim, perquè... A la mare, que la mare estava en contra. Exacte. Clar, jo no sé, el senyor Ruiz Gallardón... A veure, evidentment no haurà comentat res d'aquest cas, és evident, però sí que és veritat que, amb l'enduriment de l'abortament aquí a Espanya, bueno, aquí, al país d'Espanya, no sé si hi podem anar aquests casos, sí que és veritat que hi ha l'endurit molt, i a veure, potser, no arribarà aquest mateix cas, que és el risc que la mare pugui morir, però sí que hi haurà certs casos que estarà més complicat. Un altre cop, el poder decidir sobre el teu propi cos, o el cas d'una dona. A mi em sorprèn, com més, el Partit Popular, que es diu, que aplica en polítiques tan liberals, en temes de qüestió econòmica i social, que és així, en la part més cristiana, que és ajudar els altres, però en canvi, en temes tan personals, com és, decidir sobre el teu propi cos, tinguin aquesta política tan intervencionista. Sincerament, és molt trist, com, de fet, no estic segur, però de moment com que encara la reforma no s'ha aprovat ni s'ha presentat, i si no s'ha estat parlant, però el tema aquest de risc per la mare, ens la revisarà, ens la revisarà. Per tant, no seria descartable, no un cas com aquest, perquè aquest és absolutament impensable, però, per exemple, la qüestió aquesta de problemes psicològics per la mare, això l'anomenarà en alguns com el coladero, i aquí, segurament, la tisorada serà important, vull dir, s'estan ja ho van dir, l'arquesta reforma no només anirà a tornar a l'enterior del Zapatero, sinó que inclús anirà al 80. No en tinc ni idea, de veritat. La primera reforma, si és als 80, inclús anirà una miqueta més endarrere. Per tant, és molt trist, repateixo-vos molt trist que s'hagi arribat a aquesta situació en un partit que hagi trencat tant el consens. Jo no sé els nostres ullins que em pensaran, els dos o tres que tinguem, 9372 3661, que s'ha d'aprofitar sobre aquesta reforma. Ja fa temps que se'n parla o que s'està debatint, però que realment és una altra de les coses preocupants o de les coses que se'n parla, perquè sí que afectarà, i molt, la societat actual. Jo crec que arribarà a grans. No sé com ho veieu per donar-me interrompre, però avui dia també la ciència està molt avançada, i la ciència, tan avançada com està, està igual d'avançada que la nostra ideologia, la nostra forma de pensar. A veure si m'explico. S'ha avançat molt en el moment en què una mare pot saber si el seu fill tindrà sinó me de daun. En tercer mes o potser? I al tercer mes ja diu, ostres, tindrà això, doncs no el vull tenir, o no. En canvi, no s'està clar que en països com aquests, en els que la ciència no està tan avançada, totalment està endarrerit el pensament. Com està el nostre país? Està avançada la ciència i alhora la forma de pensar? Jo crec que una de les... Mireu una mica, potser que me'n vaig, me'n branco un diferent en l'altra tema, però d'aquesta crisi econòmica que ens ha portat a tots, per tant, ens ha portat una miqueta, per les quals, per les... Nosaltres ens vam posar a fer el programa, o allò que comences a parlar d'altres temes que no parlaves. Jo crec que una de les raons que ha portat aquesta crisi és, bueno, de tornar a revisar una mica tot com està. I dins d'això també entra la ciència, els paràmetres morals de la ciència, una mica com estem, com a societat, tornar a parlar-nos tot una mica i dir-hi, anem a mirar-nos-ho perquè no estem bé. Una cosa molt interessant és que ens han fet el capitalisme en el que vivim avui dia, fa que cadascú sigui molt individualista, i tothom anem a la nostra, una mica, però hi ha la vegada fa que no veiem, i hi ha la vegada fa que, en el moment en el que sortim a l'exterior, veiem l'espost de l'individu que es troba sempre, l'espost de l'individu de totes les generacions, de tots els moments històrics. I, llavors, poder és el moment de posar-los... No tenim tants estigmes, com en altres èpoques. No tenim tantes... I, llavors, poder també, per això es diu que és una crisi de valors. Bueno, no sé si crisi de valors... És que no, jo no estic gaire d'una massa de la crisi de valors. És simplement un canvi de valors. Una revisió, sí. Abans hi havia una gran presència dels valors cristians, i a Espanya, s'ha de dir, va fer un gran canvi en molts pocs anys de ser un país molt conservador, a ser un país... Per exemple? Va deixar de certes coses, va afluixar, van deixar d'activar, no? Però no crec que hi hagi tant de canvi, vull dir, fa 20 anys parlava d'avortament, continuava sent un tabú. Bueno, fa 20 anys es va passar a fer aquesta llei, i suposo que ha vingut una demanda... Fa 20 anys... Jo tampoc era... Vens perquè ja deixes o et vas escoltant, sí que tant de dones de que fa 20 anys, certes coses no eren molt ben vistes, ni es parlaven gairebé. I actualment es parla amb normalitat. Jo crec que sí que s'ha fet un gran canvi. I de fet, a vegades la legislació s'avança als canvis, i a vegades la legislació és una resposta al canvi. I en aquest cas, tu creus que... En el cas d'avortament, doncs... El problema d'aquesta reforma que es vol introduir ara, suposo que és el fet que s'està parlant d'aquest tema, sense que hi hagi una demanda popular. Hi ha una demanda per part de l'Església. Hi ha una demanda per part de l'Església, i punt. I dels sectors més conservadors de la societat, que són fins a l'Església. Jo no sé si són tants, tot i que... No hauríem de parlar, o això. Algun dia podríem convidar el mossèn de Sant Just. A veure què em pensa, com ens veiem. Ojo, però hi ha mossèn conservadors... No, no, jo no estic criticant el mossèn. Jo és simplement per parlar de com ho veu, com ens veu a la societat, que no ho hem parlat mai, amb una persona com el mossèn. I tant, i tant, això podria ser, però que potser la seva posició no és... Bueno, serà una, serà la seva posició. Tampoc ens passem, vull dir. És una altra empresa que diu... Bueno, no sé, si estàs a l'Església, sí. Tindràs una opinió, però sí que és veritat que hi haurà una... Tens una línia de veïn ideològica. El que volia dir és que per veure la posició de l'Església, en aquesta situació hauríem de convidar mossèn de diferents visions. Sí, això també ho ve. Ja està. Per això tenim el programa de ràdio Veus de la Parròquia, per ser el més antic de ràdio d'Esver. Bé, estàvem... Jo també es volia preguntar una miqueta i jo sé que... Queda molt lluny i que... Bueno, això se'n parla. Però a mi és una cosa que sempre em fa com a futbol. M'agrada i tant, no sé què, però m'agrada més fer apostes tipus polítiques. La quinella però política. I, aleshores, com hi ha les que més a prop queden. A més, a corto alcance són les de Barcelona. I s'està començant a pospar-la, de què si ho perdrà més vots. Bueno, una mica reflecte de què ha passat a les últimes eleccions, que la CUP pot entrar, que els ciutadans et donen temes força. Initiativa, aquestes sectors més d'esquerra, diguéssim, agafen més força, perden PP, perda... PP, PSC i convencció et baixen. Exacte. Pugen, esquerra, iniciativa. Els més antics, potser, no? I la CUP i Ciutadans. Crec que els dos amb 3 escons queden amb 1 segon l'enquesta. Entre 3 i 4, sí, em sembla. Jo crec que és una resposta... Què us sembla això? Jo crec que és una... això és interessant, com a mínim. Interessant, sí, però pot tornar a Barcelona ingobernable, cosa que també té un cert perill. Barcelona sempre havia sigut molt anarquista, eh? Se n'ha de dir. No et deixem per defensar que és la única ciutat anarquista de la història. Almenys els plans municipals eren governables. Almenys aquests no hi havia anarquia. Bueno, jo no sé si és anarquia, la paraula. Pau, anarquia... Sí, és que és paraula. Actualment, per exemple, el Parlament és una mica aquest. Tu li veus anarquia, ara mateix, al Parlament? No, és perquè tu vas i t'anarquies. Jo no li veig anarquia. Ah, va, perdona. Fins ara Barcelona era governable i tal com estan les coses, ara mateix no tinc l'enquest aquí per fer-se els números, però... Però és que es veien així, un pacte difícil, per exemple, ara mateix, pacten Esquerra i Convergència i... Te'n parlant de Barcelona, eh? Jo parlo del Parlament ara, perdó. Ara mateix, el Parlament... Bueno, tot està a Barcelona, per tant. Sí. Es veu, simplement, uns quilòmetres. El Parlament, Convergència i Esquerra, pacten i tiren endavant, en el pla de Barcelona, és la que es pacta en Convergència... PP i Convergència, per exemple, amb varios... Ara mateix, PP i Convergència tiren endavant, però en les noves enquestes, PP i Convergència, o Convergència i Esquerra, no ho sé si tiren endavant. O si t'havien un altre... Crec que era necessari un pacte entre PP, PSC i Convergència per tenir més lluit absoluta. I això, sincerament, és una miqueta difícil, especialment, tal com estan les coses, d'ara, amb la bandereta espanyola i la bandereta independentista, que PP i Convergència diuen, sí, però no, sí, però no. Sí, però i en aquest cas, Convergència, no és... a veure si algú de Convergència està escoltant, m'agradaria sentir la seva opinió, i sigui, doncs, Llorenz Rey o algú del seu equip de Sant Just, i jo no sé si a Barcelona està molt per la qüestió de la independència. Sí, que és veritat que estan dins de Convergència, per tant, s'ha d'entendre que si els líders més... bueno, més capdavant és, o més amunt, com són Artur Mas o Jordi Auríol Pujol, estan pel tema de la independència, però Jordi Trias, per exemple, no és un dels que... Xavi Trias. Xavi Trias, perdó. Jo estic mitjançant aquí. Xavi Trias no és un dels que sempre es veu, els que més parla del tema nacionalista, no? No, de fet, així és. En els municipis sempre es veuen pactes estrans, i la política a nivell municipal no és la mateixa que altres nivells. I en aquest cas, estem parlant de Barcelona, que potser es faria així l'excepció, els així són, que estem vistors, que estem parlant ara d'un poblet així, petitó allunyat, que ningú... ningú hi presta atenció, en els hem parlant de la capital. Però igualment, mentre que en el Parlament de Catalunya s'han distanciat PP i Convergència, s'han mantingut l'aliança PP i Convergència en el ple municipal de Barcelona. A les poblacions, què sé, que continuen aquestes pactes. De fet, és que és això, mantenir aquest pacte de PP i Convergència és el que està desgastant a Trias, perquè per altra banda té una part bona i una part dolenta. La part bona és que no té oposició, com deia el periodicó, Trias es desgasta, però no té oposició. Per tant... Sí, perquè penses que no té cap visibilitat, PP té Alberto Sánchez... Fernández Díaz. Fernández Díaz. És el germà del ministre. Ah, clar. És clar que és el germà. Ja que he caigut mai en això, veus? No, no. Tu descobertes coses aquí, tu. I bé... Els cups tampoc tenen ningú, d'iniciatives tal... Joan... No, Joan... Granyut. On recordo? No. Sí, aquest amb grenyes. No. Faig que desgranyuta si és a condom, no? No, no. Granyuta amb grenyes. Sí, sí. De finta, eh? Si volia pas noms, soc un autèntic desastre. Nassos que pot fer un programa política, sense sàpiga de les noms. Però bé, això és el rende peus, eh? Bé, és això que diuen, no? Doncs... Com és? Això m'és bona... Mal o conocido que bueno por conocer? Sí. Potser és una mica la norma que regirà a Barcelona. Sí. Aquests últims 5 minuts... No sé si ho heu comentat, ara que parlem de... gent amb pasta... Que és una conversència, eh? Pepet, eh? Que us sembla xulada a los principes de bé que laran el liceu. Cosa que s'ha comentat? No sé si ho heu vist. Sí? Jo crec que massa i tot. Massa, no? Bueno, el que s'ha de comentar. Sí? Jo crec que s'han de comentar més coses, que no passa... Que en fem aquí, per exemple, que en comenten coses. Sí, com una mica de tot. Bueno... Una cosa, no sé... Home, jo ho entenc, eh? No, si hagués estat allà, no m'hauria quedat només amb xular-los, ja t'ho dic. Home... Jo m'agradaria aquí destacar la reacció que va tenir, la resposta que va donar Paco Maruenda, director de la Razón. Sí, jo també deia, gent. Que va dir... És que el liceu ja no és de la burguesia catalana, és de una burguesia nacionalista i que la classe media baja amb los sabonos también lo llena. Sí. No me li va faltar dir... La xusma també em pot entrar. Sí, jo també ho vaig pensar. El rics aplaudessen el rei i els pobres, no? Home, doncs... Jo conec, segurament, molt rics no deuen estar aplaudint el rei, ni molt menys. Quan el rei va a algun lloc o surt de l'hospital, que és la més freqüent, surt de l'hospital, els que veiem allà, gent humil aplaudint el rei. És gent... que no se'ls veu si és burguesia. I, per tant, aquesta reacció de Paco Maruenda trobo que és classista i falta el respecte. Bueno, és que també estan parlant de una persona que es dedica només i exclusivament... És el director de la Razón, amb això potser ja... Ja, amb això ja tenim... Però bé... A veure, aquests 3 minuts que ens queden, el 9-3-3-2-36-61... A veure, si ells haguessin xeulat, no l'haguessin xeulat, li haguessin dit guapo, li haguessin... No ho sé, no ho sé, jo sincerament, com a Edu Martínez, si hagués estat a Lizeu, no m'hagués quedat només un xeulat. M'hauria dit unes quantes coses. M'hauria dit unes quantes coses. Jo hauria preferit escoltar l'òpera tranquil·lament i que el... Vull dir, m'hauria quedat ampla, oi, xeulat-lo, i dir-li de tot, i després escoltar l'òpera tranquil·lament. Hi ha persones que intenten justificar la xeulada, dient que la gent xeuleva perquè arribava a ventar, i per això arribava a ventar-hi malament, alguna cosa així, i per això els xeulaven. No tenia res a veure amb altres coses, d'africa amb elefants, o iñakis i cristines. No simplement perquè una falta de protocol. Sí. Però parlant d'iñakis i cristines, que us sembla la idea que l'agència tributària nega el jutge Castro, el jutge que porta el cas de la Infanta Cristina, li nega un tècnic de vigilància duenera. Diu, isenda, sostecke, aquest funcionari, introduiria dificultats adicionals en la investigació dels comptes de la Infanta Cristina. Jo sincerament, quan es diu, s'ha de facilitar, s'ha de descongestionar la justícia, i què es fan? Posar equotes, posar entre cometes moltes, perquè es practiquen castigues a la gent, per voler rebre, si és justícia, doncs el que s'ha de fer és donar les justícies recursos, si la vols es congestionar és donar recursos. I aquest jutge, que t'està dient, dona més recursos, s'ha de dir que el jutge ja té, i si és una persona del seu carrer, que l'estan ajudant. Doncs que t'endemana més perquè el cas és molt important. I recordo, si és el Joan J. Caral, què demana, què deia? Què demana en casos importants, perquè el jutge, si és d'instrucció, que porta el jutjat, necessita tenir un jutge que porti la resta de casos, i que el jutge, que li repasses el cas important, se senti exclusivament en aquest cas. Una mica el que està fent el Pablo Ruz, no? S'està centrant només en aquest cas. També té la Gürtel per ja ho ha juntat tot. Ho ha juntat tot, clar, suposo que és un veracaso. Però allò és l'Audiència Nacional. El Pablo Ruz, l'Audiència Nacional? S'hauria... crec que és l'Audiència Nacional. Sí, sí. Però en canvi, aquest no és l'Audiència Nacional, i sempre està demanant més recursos. Està demanant més recursos, i aquí es renda, sembla ser, que està intentant escanyar la justícia perquè la gent tranquil·la a la infanta. Sincerament és... Una mica el mateix que... Bueno, això que vam fer amb la infanta dada, té un puto, mañana estàs libre... Jo crec que va una mica per aquí el tema. Jo, sincerament, no tinc aires esperances amb el tema de... de la infanta. I vull dir, cobertament, el vergo esperances perquè l'inputin, i si ha fet una cosa malament... Que ho pagui. Sí, com sigui, em dona igual. He fet d'aquell i fotint una multa, vaig a la presó... A veure, si tu fas una cosa malament, que t'enganxinit... Com a tothom. Correcte. Si tu robes aquí, ojo. Però bé... Sí, és que sóc molt república, no puc evitar-ho. De fet, ara... Són beus plomero. Aquells que demanen que la república el que haurien de demanar és com pitjoves i les coses millor, perquè tractar en preferència a la infanta Cristina això que fas desgasta més la monarquia.