Molt bon bon link el primer programa de la repetiments de Peus a Raj salir desvern en 98 punuthres de les funí gamble. Molt bona nit, el primer programa del rentapeus a Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM. Benvinguts, Clara Nervion. Hola, què tal? Bona nit. Nervion, periodista. Has treballat amb TimeOut. Estic treballant a TimeOut. Has treballat... Oropaprés. Oropaprés. He treballat a UrbTV. He sigut vacària a molts cops. És bastant habitual, el tema de vacària. Benvinguts, Jordi Sàvia. Bona nit. Merci. Politòleg. Correcte. Traballador de... Traballo com a tècnic de política joves al Consell de la Juventud de Barcelona i he treballat durant molts anys de monitor de menjador. Hi ha molt orgull. També un clàssic. Molt bona nit. Brigitte Oszajs. La nostra ombra a dins del programa el renta peus. Bona nit. També periodista. La que ens ajuda amb tot el tema tècnic. I a producció, postproducció. Que ens busca tot el material. Exacte. Nuestra mà no derecha. Exacte. Avui el nostre primer programa, que és el que ens va fer. Molt bé. I el que us parla ara mateix, Edward Martínez. Docent i motivat. I amater en moltes coses. Això de docent queda molt bé. Sí. Es pot no dir mestra. Que últim any està molt malvalorats. Bé. Quins són els objectius del nostre programa? De ara he d'hi explicar-ho. Sí. Bàsicament és donar veu al nostre poble, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa, el nostre programa. Que ho vegi. No sé si es pot pensar. No és bo. Si he dit que no és bo... Si el programa, si el programa, si el programa no ho veu, el nostre poble, el nostre municipi, San Jose Bern, amb el tema polític, i la tensió local, com a nacional, per tant estàs tothom, més que convidat a poder-nos donar la seva opinió, dins de Marta Respecte, poden dir el que els hi dongui la gana i donar la seva opinió en tot. I amb tot el que els hi dongui la gana. Com va començar això? Amb el Jordi, un tema de ràdio polític, per tant, no sé, voleu, vols? Bé, bàsicament, més que afegir, i tornaria a reiterar una mica el que has dit tu, no? Vull dir, neix una mica amb la voluntat de tractar una mica sobre la situació actual, creiem una mica que el context econòmic i potser també el context nacional ara mateix que estem vivint, ens està fent plantejar moltes preguntes i el volem tractar des de... des d'un ampli punt de vista, volem que tota la gent que tingui ganes de participar en aquest programa pugui fer-ho, ja sigui venint aquí de tertuliar, o sigui, via les xarxes socials, que ara explicaran una mica les adreces i això, que ara mateix no la sé. Ens parlem una mica des d'aquí. Sí, i, bueno, bàsicament això, vull dir, un programa que sigui a la base de tothom, i per parlar d'aquells temes que moltes vegades surgeixen al bar, es queden al bar i no arriben més enllà, i aquí potser podem fer una mica difusió de les opinions personals de cadascú sobre les diferents temàtiques que ens afecten en el dia a dia. Correcte. I, fonamentatment, és un moment que sembla que tothom està més interessat que mai, parlar de tots aquests temes, ja m'avor de temes que els interessen i que els importen i que, obviament, els afecten. Per tant, crec que això és una bona plataforma. Sí, sobretot d'un agraïment a Radio Desberna, que ens donin aquesta hora, el Carles, que està aquí donant-nos un cop de mà, tant maco com sempre. I bé, seria qüestió de començar. Bé, amb els notícies que hem pogut veure aquesta última setmana, ens hauria agradat fer-ho durant l'últim any, o els últims dos anys, portar totes les notícies que hem anat recolentant, que hem anat veient que sempre s'han anat comentant, però hem estat recolentant aquesta última setmana, diverses notícies que ens agradaria comentar, entre nosaltres, i amb ells, amb ells, vull dir, amb els agents que ens estan escoltant ara mateix. Bé, avui hem de dir que no tenim tardolians, perquè el seu primer programa no hem tingut temps de fer difusió i convidar ningú a participar-hi, però ara seria el moment que diguéssim quines són les xarxes i canals de comunicació per participar-hi i per donar també la seva opinió al llarg del programa els temes que s'estiguin tractant. I, a més a més, també aprofito per recordar-vos que avui farem una entrevista amb membres de l'Assemblea Nacional Catalana, i, per tant, totes aquelles dubtes o preguntes que els hi vulgueu fer, ens els podeu fer arribar i nosaltres els hi traslladem. Les nostres xarxes socials són, aviat? Bueno, a part de tot el que heu explicat, volem reflexionar aquest programa sobre com està el panorama actual i dir-ho a través de les xarxes socials. Quines són aquestes xarxes? A través del nostre Facebook, al rentapeus, a robajotmail.com o al... o al nostre Twitter, al rentapeus. O, si no, ens podeu enviar un mail al rentapeus.radiodasperna, robajotmail.com Així que, si mentre esteu escoltant el programa, mentre us podeu descarregar el nostre podcast, també, volem que el nostre programa sigui participatiu, dinàmic, no? És bàsic, bàsic. Sense vosaltres, sense gent que no esteu escoltant, sense que vulgueu participar, això no ho tirarà endavant. Bé, m'agradaria començar a comentar les notícies que m'han anat veient aquesta setmana, que jo, que hem destacat, hi ha moltíssimes que podien destacar. Bueno, jo crec que no podíem haver triat un millor dia per començar. Sí, la veritat és que avui ha sigut molt bé tot el tema polític, social, ha estat ben mogudet. Estem molt entratimats, últimament, amb l'actualitat i tant. Sí, sí, sobretot. Gràcies, jo crec. Al final haurem de fer diària. Sí, tot el seu temps, Jordi, tot el seu temps. Bé, la primera notícia que volíem destacar seria les vagues que han hagut avui mobilitzacions. Gràcies, la Clara, suposo que deu haver estat contenta amb el tema de la vaga d'avui. No sé què em penses, tu, de la vaga, perquè ha sigut una de les usuaries afectades pel tema de la vaga d'avui. He arribat molt, molt just avui al programa, perquè veníem tren i venia una mica justa. Però és una cosa que tot i que en un primer moment sembla que ficti l'usuari, jo soc de les que penso que la vaga sempre és a favor de tothom, dels que ens sentim per un dia que no podem agafar el tren a l'hora o que no podem agafar el metro, crec que és una lluita pels drets socials i que és una lluita que fa una gent, no només pels drets de la TVV en aquest cas, sinó possiblement de tots els treballadors, per tant, molt a favor. Molt a favor de la vaga. Jordi, em sap que també ets usuaria de transports públics. Correcte. També bastant a favor de les vagues, evidentment... Sí, evidentment. També estic a favor. A darrere d'una vaga sempre hi ha alguna reivindicació social, en aquest cas dels treballadors de la xarxa aviària ferroviària, també del metro de Barcelona i dels treballadors d'autobusos de TVV, i, bàsicament, realment crec que es dona una dimensió a la vaga sobre la pobra gent afectada, el pobre que no pot arribar un dia a la feina, perquè aquella gent que està fent una vaga no els hi permet. I ens oblidem moltes vegades que realment la vaga és una eina de reivindicació d'uns drets que, bueno, veient la situació actual avui en dia, és evident que s'estan perdent. Vull dir que el fet que hi hagi tanta gent que avui estic... Bueno, és que parlant del tema, avui mateix, TV3, ha començat la notícia, amb la cobertura de la notícia, ha començat en 8 casos de testimonis afectats. Testimonis afectats, evidentment, en contra de la vaga... Jo crec que molts cops no només és en contra, no, perquè jo soc testimonia afectada, en aquest cas. Mira que jo vaig semblar en moto, eh? No podia agafar-la. I no només és... No crec que sigui testimonis afectats, no? Però sobre el que hi ha del Jordi, jo crec que és més enllà d'una reivindicació, és una pressió, molts cops, una pressió, perquè s'escoltin coses, que si fas un manifest, si fas una carta oberta, possiblement no t'escolten, fins que un dia no pots arribar a l'hora de la feina, no? I ara sí que et planteges, o l'ubó seria que ens plantegessin, perquè aquesta gent està fent la... la vaga que està fent i... i què demanen? Perquè molts cops són coses que són... de sentit comú, que no... o drets que no tenen, o situacions... xunges que estan vivint, i, possiblement, és un bon moment per reflexionar-hi. Sí. Però tot i que com fer les vagues, no? També vull dir... No sé vosaltres, jo he sentit avarlar també les vagues japoneses, sobre produccions... Jo ara les vagues japoneses, a mi, em sembla que aquí no funcionen, treballar el doble, i m'imagines que més de fent 9 hores negacion de fer 18, o... o no podia haver vingut aquí. Bueno, crec que aquestes vagues es donen en països que tenen... un gran nivell de producció de... de... de vents. En canvi, aquí la nostra economia és molt més de serveis. El tema d'una sobreproducció en el nostre tipus d'economia, no sé si es traduiria realment en un sobre-estoc per les persones que... les empresaris que tenen les empreses, i per tant, no crec que fos un problema que es treballessin més hores per aquesta gent. No sé què deuen pensar en els nostres oients. Tornem a repetir. Us podeu comunicar amb nosaltres pel Twitter, pel Facebook, als rentapeus, pel mail. Ens podeu trucar a la ràdio. Si esteu d'acord, si no esteu d'acord amb el tema de les vagues, si vosaltres canviareu les vagues, o faríeu més bar japonesa. Bueno, bé. Jo crec que abans de canviar de tema, aquest tema, com un tema principal, tenia en compte en una de les... Perdona, aquest interrompi, Jordi, perdona. Tenim un Twitter de la Maria de Sant Just, que ens diu que avui ha estat dos hores per arribar a la feina, i que quan ha arribat a la seva feina, que estava esperant des de l'estació de Sants, s'ha trobat en pancartes com aquesta, i hi ha 8 hores per les nostres condicions, i ella creu que els sindicats protesten per la privatització i reivindiquen els seus drets, i tenen tot el dret del món. El tema del sindicat també és un tema que hauríem de parlar d'un dia. És interessant que algú que s'hagi sentit afectat, no que hagi fet dues hores per la feina, continuï pensant que és una reivindicació positiva. Tot el suport al Twitter de la Maria, totalment d'acord amb la seva opinió. Molt bé. M'agradaria continuar el tema de les vagues. Jo crec que el tema de les vagues, com que se sent rumoreja... Emportem unes quantes últimament. Embreu, és possible que es convocui una nova vaga general. Jo crec que pot ser un tema que podem abordar més profundament en un futur programa i dedicar-li fins i tot l'entrevista, i convidar els sindicats, tant els majoritaris, com els que malauradament no tenen tanta veu en els mitjans. Correcte. Una altra notícia que hem pogut veure aquesta setmana és apropar-nos a l'àmbit polític. El tema del... Ai, ajuda'm una mica, avui. El tema de... El tema de l'independentisme. El tema de l'independentisme, evidentment, que és el tema central d'avui, però el després de la manifestació per l'independentisme, ja tenia el 11 de setembre, no sé vosaltres, jo hi vaig anar per donar-me l'expressió, per ser acollonant. Perdonat. Molt bé. No sé si els nostres oients hi van anar, que em pensen de la manifestació, també poden enviar-ho, poden contactar amb nosaltres, tot el que vulguin. Però el dia després, l'Assemblea Nacional va posar en marxa, avui he rebut, per exemple, un mail dient... bueno, el tema de... enviar-li directament els nostres polítics que comencin a moure un document oficial, que tothom pugui firmar, aleshores, poder-hi això. No sé si l'heu rebut vosaltres. Jo no l'he rebut, però el que és clar, és que un tema interessant, no només el dia a la diada, que és obvi que ja tots ho vam viure, tots vam ser-hi, tots vam estar presents, jo més visc bastant allà, però de la ciutat de Llajós, jo vaig ser baixa de casa, i ja m'ho vaig trobar, mires d'estalada. Vaig anar a buscar el pa, suposo. Vaig baixar el súper, i ja m'ho vaig trobar. Vaig baixar amb l'estalada, comprar o no. La tenia pensada. És interessant, justament això, només allà del dia a la diada, què podem fer a partir del 12, no? Què estem fent, realment, els polítics en... estan fent cas. La rèpid de cas popular. Avui hem de preguntar-ho directament a polítics. L'encarregarem aquesta setmana, entre aquesta setmana, jo crec que ens podem encarregar, jo agafo el compromís de preguntar-li directament als polítics, del nostre ambient local, què estan fent ells, el nostre municipi, què estan fent el Vajoragat... A mi em fa molta gràcia que... que hi hagi polítics que continuïn manipulant o canviaran discurs de la manifestació, que era, jo crec que la pancarta era bastant obvia, no?, Catalunya no ha estat d'Europa. Després d'aquesta manifestació, hi ha gent que diu que busquem el pacte fiscal. O hem posat noms durant i llei de vaig a la manifestació, perquè no és independentista. És que no és un pacte fiscal, vull dir, és tan obvi com els milers... milions, podríem dir, d'estalades que hi havia a tot Barcelona. Per això dic que, si realment els polítics estan... estan entenent el que vol dir el carrer, perquè a mi em sembla bastant obvi, que hi hagi gent que és de la manifestació demanant el pacte fiscal. Vull dir, és que no anava d'això, i era bastant obvi. Bé, i preguntarem, no?, el Jordi? Avui preguntarem una mica també els membres de l'Assemblea Nacional, que ens respondran com a membres de l'Assemblea Nacional, i no com a polítics, però lligat a la notícia d'avui, que la notícia seria vic, has declarat el nou municipi català i lliure, no?, van començar a Sant Pere de Torelló i... que el detenes, i una mica el que... són iniciatives que han començat a nivell municipal, i, bàsicament, el que després aprofundirem, i preguntarem una mica els membres de l'Assemblea Nacional catalana, és quins efectes pot tenir això, no?, vull dir. Ara hem començat amb les mobilitzacions ciutadanes, ara, quin és el paper que volem que assumeixin els polítics? Alguns municipis estan començant a assumir... un paper, estan començant a moure fitxa i a realitzar accions, i ja siguin simbòlics com el tema de les places d'independència. Exacte. La bandera espanyola dels seus ajuntaments. Sí, sí, és evident que estem en un moment molt interessant. L'Aurín ens demana pas. Bueno, abans de seguir amb el tema aquest i de les entrevistes amb l'Assemblea, jo volia tocar un tema que ens dubta la notícia d'avui, no ho voldria trencar, però escoltem l'àudio, escoltem l'àudio, perquè amb aquestes paraules ja es queda tot dit. Bona nit. De su retirada i la foto de esta. Y yo he llegado a la conclusión de que este era el mejor momento. Y ahora, que les anuncio muy retirada, la independencia de contestar a los que ustedes quieran preguntar, que les anuncio a la retirada de la primera fila de la política, solamente quiero añadir unas palabras de sincero y profundo agradecimiento en primer lugar en mi partido, al Partido Popular, a todos sus votantes, empatizantes, militantes, dirigentes que siempre me han apoyado en todas las responsabilidades públicas que he tenido en el norte, etcétera. También quiero agradecer sus críticas, sus cuyas, y en muchos casos su amistad, a los que han sido mis adversarios políticos durante estos 29 años y medio. Y por último, pero en este caso, lo más importante... Bé, la nostra amiga Esperanza Guirre. El notició en dalt l'hi ha. A més, jo crec que tots ens ha pillat igual, no? Que hem anat a dinar, he de sobtar, hem tornat a dinar, i ens hem trobat la dinar. Hem pillat més tard fins i tot. He arribat aquí, en plan, me'l m'he trobat un de més, que ens deien, escolta, que comenceu el programa avui i tal. Sí, mira, que ho m'ha dit. Què, parlar d'esperança? Esperança, perdona, no sé si m'ha dit mirit. És una, no sé què us sembla, vosaltres? A mi és una decisió que m'ha sorprès moltíssim, vull dir. No m'ho esperava gens, s'ha parlat de diverses causes. Sí, esperem, evidentment, a ningú se li ha desitjat cap mal. En principi ja diu, no? Bé, he argumentat motius personals i de salut. Esperem que això... bueno, esperem. Jo no li he desitjat mal a ningú, ni a l'esperança. Em fa l'impressió que no és un tema concretament de salut. De fet, a algun paridist apuntava avui que era fundamentalment part de les evinències. Amb el central. A mi em sembla que té més sentit això, que el tema de la salut, quan és que... Esperem que ja ha superat una malaltia tant en primera fila política. Per tant, no crec personalment que sigui. Fins i tot fa uns mesos, en països... Potser, sí, que també és. Sí, per tant, jo crec que haver-li superat no em fa l'impressió que no tornarà a ser aquest tema, sinó que només havia ober les evinències amb la copula del seu partit, ober aquesta agafant impuls... Aquesta és la meva teoria, aquesta agafant impuls per fer un sal endavant. És una bona teoria. Aquesta és una teoria que avui corria bastant per la xarxa, de que ara mateix la situació espanya pel tema de la crisi, el possible segon rescat, que arribarà inminentment, que no sabem quan arribarà, que hagi fet un ara-me'n vaig. Desmarco una mica i... A més a més, sumat al tema de la crisi, no oblidem que a Catalunya la setmana passada se li van manifestar un milió i mig de persones a favor de la independència i que en breus setmanes hi ha unes eleccions al país basc, que també poden ser una mica controvertides. Una de les eleccions que haurem de comentar, segurament no, seguríssim, pel tema d'aquest segurament sortibir-lo. I segurament això ja s'haurà de veure, una mica, però... Té bastants números, jo. Pel que veig, té bastants números. Sí, com sigui, jo crec que és... Sí, és per això que estic dient, no?, que està fent com un pas enrere per no... Per no menjar-se tot, de tot el que està caient, em sembla un pas bastant intel·ligent, a l'hora que... Un mat maciaveli, una mica. Vull dir, ja dins de l'esperança, dins d'esperar a fer que... La coneixem, porta anys, davant de les files polítiques de Madrid. Sí, 30 anys, deia. Vull llegir a 30 anys de 60, que no té la meitat de la seva vida. Porta tota la vida com a política que coneixem. Sí, però és un... Sí, realment és per això que és un pas intel·ligent, perquè estàvit en cremar-se amb totes les retallades, el tema al rescat, el tema, fonamentalment, de la retallada de drets socials, que és algo que siguis de dretes o d'esquerres, vull dir, no senta bé a ningú, per tant, possiblement aquest pas enrere no és més que un sortir de foc quan les coses estan malament per tornar amb força. Un arrosariat del PP, no? Ens fondi aquí un partit també... O dins del mateix partit popular, que sigui una mica la nova imatge després del que pugui passar. Vull dir, no oblidem, també, que recentment han dit que embreu farien noves reformes, no? I les anunciarien aviat. I aquí jo m'agradaria obrir una porra particular, veure quan les anunciem... La porra del rentapeus, la porra del rentapeus, jo aposto no sé exactament quan cau, però m'agrada molt, en el cas d'aquestes setmanes, per divendres abans del Barça Madrid. Per les reformes? Sí. Vaig tenir molta por en si no en recordeu, un dia que el Rajoy deia que les reformes que hem fet, les únicas cadavidades de divendres, tindrem una sorpreseta, i jo cadavidades, la veritat, és que pateixo. Una mica una caja de bonbon. Amb marinats. de la setmana era, no sé si era el dimarts, que era els dimarts i els divendres. Vartes 13, viernes 13, que sempre demanien nous anúncies dels governs, tant aquí a Catalunya, al principi, com el govern del Regne d'Espanya. Tot això ara està pensant, que jo crec que des del 30 peus hauríem de preguntar també als nostres polítics locals com estàs sentant tot el tema de retallades, que ja ho han parlat, ja ho han debatut, però portar un dia ja no sé què ho sembla, el nostre alcalde, bueno, el nostre alcalde de Sant Just, el tema... Jo crec que és un tema superinteressant preguntar, per exemple, com es financia un govern local, vull dir, jo crec que necessitem entendre per poder opinar, com, o sigui, quina és la forma de finançar-se els diferents governs locals, que veu reben els diners, quins recursos tenen, i a partir d'aquí podem entendre quines són les polítiques que desenvolupen, que jo crec que, bueno, hi ha lligat una mica la crisi del totxo, que la ficaré per aquí, que ara mateix és la situació dels molts governs locals, i ja està declarat que és insostenible, doncs seria un tema que hauríem de preguntar directament... A l'Àrea hi ha una notícia que he vist avui a Radio Desvern, puncat del tema dels pressupostos que han d'aprovar ara, aquí al municipi de Sant Just, que l'alcalde ha d'aprovar o no, o com ha de... que diuen que no afectarà gaire. També, parlant de l'olocal, que també és el nostre àmbit una mica, nosaltres tenim aquí dos convidats que, a mi m'agradaria que passessin d'aquí poc, l'abri ens diu, dos minuts, dos minuts, no sé si pot ser ara, més tard. Com ho tenim? Ja podem passar. Què sembla, Edu? Esperem uns minutets, us deixo amb una molt bona cançó. Fantàstic, mentre... Mentre es donem la benvinguda als convidats d'avui. Perfecte. I am a cross the sea, I wonder if you're gonna wait for me or you're gonna find a new boy to spoon, I wish that I could see you soon and if you wait a little my pretty friend until I come back to hold your hand, we'll be like bugs when they break through a cocoon, you know, I wish that I could see you soon, it's been a while since I felt like this and now I found someone I really miss, under the sun, under the moon, I wish that I could see you soon, angels, how long to conceive, and I'm like, you're sooner no better, do you, really think she'll wait for you, and I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do, well there's no way to say and there's nothing I can do, go. I am a cross the sea, I wonder if you're gonna wait for me or you're gonna find a new boy to spoon, I wish that I could see you soon, it's been a while since I felt like this and I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do, well there's no way to say and there's nothing I can do, no way to say and there's nothing I can do. Hola, després d'aquesta cançó de blaa, que no sabem qui són, jo sé qui són les estrella d'anam, però no sé qui són les estrella d'anam. Tenim aquí els dos convidats del primer programa del Rentapeus i estem molt, molt agraïts realment que hagueu pogut venir en aquesta primera cita, adició del nostre programa. La Montse Molinero, membre de l'Assemblea Nacional de Sant Justes Bern, molt bona nit Montse. Molt bona nit. I el senyor Jaume Marfany, secretari Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, comitè exegutiu, molt bona nit senyor Jaume Marfany. Gràcies, gràcies per convidar-me aquí entre vosaltres i animar-vos a seguir amb aquest programa endavant. Bé, ens agrada, tenim moltes preguntes per vosaltres, perquè després de veure com veu mobilitzar tota la ciutadania catalana, no tot, però una grandíssima part, tenim el Jordi ens ha preparat unes quantes preguntes per vosaltres per veure com... És pare. Ens atacaràs. És pare. No, no patiu. Seré en Vanèpols. No, primer lloc, disculpar-vos, perquè és el primer programa, és el primer cop que em fico davant d'un micròfon a la ràdio i també perquè no ho diré és la meva primera entrevista. Sempre hi ha una primera. I tothom la recorda, la primera més. Bueno, el tema m'interessa i m'agrada. Bueno, primer lloc donar-vos la benvinguda i tots els agraïments per haver vingut i assistia el nostre primer programa i també donar-vos la Nora Bona per l'èxit rotund de la manifestació de la passada diada de dimarts. Un cop arribats aquí jo crec que abans d'avalorar una mica la diada i la manifestació i el que he donat de si potser per la gent que encara no ho sàpiga, tot i que ara ja sortiu bastant els mitjans, potser estaria bé començar a explicar una mica què és l'Assemblea Nacional Catalana, com, quan i per què es crea, qui l'integra i qui són els objectius que té. Sí, genèricament. Sí, l'Assemblea Nacional Catalana és, sempre diem que és una organització transversal i unitària, que s'urgia, es diem, una de la societat civil. Aquesta organització es comença a gestar, els seus inicis són a partir de la consulta de l'Assemblea Nacional Catalana. A partir d'aquí hi ha un grup de 40 persones que s'establaixen una mica les estructures del que seria la Futura Assemblea. Aquest grup després passa a ser un grup de 200, que és el grup fundacional, i a partir d'aquí ja es va cap a la Conferència Nacional per l'Estat propi. La Conferència, el mandat d'aquesta conferència és la creació, la celebració d'una assemblea constituent, que es fa el 10 de març d'aquest any, d'on neix diem-ne oficialment l'Assemblea Nacional Catalana. Què pretén l'Assemblea Nacional Catalana? L'Assemblea Nacional Catalana pretén establir les condicions òptimes per aconseguir la independència i per aconseguir un estat propi. Això per nosaltres fa a través d'aconseguir la majoria social. Aquest és l'objectiu principal. Molt bé. I ara una pregunta que em va llar pel cap és per què no he estat català o del principal. Teniu alguns mínims exigibles, a part de que sigui democràtic, entenc. Hi ha alguns mínims, algun barem, alguna cosa que heu parlat i la tingueu una mica...? Sempre comentem que el fet d'intentar constituir un nou estat, evidentment, fer un nou estat no vol dir fer-lo millor. Per tant, no tenim això que dius, comentes tu o varem, o maneres d'establar aquest nou estat. El nostre objectiu, l'objectiu que ens uneix a la gent que formem l'Assemblea Catalana, l'únic objectiu és el de la independència, el de l'estat propi. Som gent molt diversa, amb ideologies molt diverses, que si entrem a fons en un debat d'aquest tipus, segurament es produirien determinades visions diferents, i no és el que busquem. Sí que és veritat que dins l'Assemblea Catalana hi ha una comissió constituïda que la denominem comissió de nou estat, i aquesta comissió treballa per establir les bases del nou estat propi per Catalunya. Utilitza pros i contres per posar un exemple. Energia nuclear. Nosaltres, com a Assemblea Nacional Catalana, no podem dir, volem un país sense energia nuclear o amb energia nuclear, però sí que podem establir unes bases que digui. Energia nuclear, avantatges inconvenients, altre tipus d'energies, avantatges inconvenients, i a partir d'aquí ja veurem què passa. Molt bé. Seguint una mica amb el tema de l'entrevista, i és una pregunta que per mi és una mica obligatòria i que m'agradaria que expliquéssim una mica amb més ateniment, és si l'Assemblea Nacional Catalana renuncia a l'unitat territorial dels països catalans. Com em pots preguntar això? Ja ho sé, ja me'n tot conec, però jo crec que per la resta de persones que ens estan escoltant... Sí, que... A veure, és un tema que ja es va començar a debatre en els inicis, de la gestació de l'Assemblea Nacional Catalana. Jo diria que... No, clar, no puc parlar per tothom de l'Assemblea Nacional Catalana, però diria que l'immensa majoria, i si més no del secretariat, segur que sí, l'immensa majoria és gent que considerem la nació completa, la clàssica de salsa de guardemària de Fraga, fent el mou. Què passa, però? Evidentment, les velocitats són molt diferents. I la zona del país, la zona de la nació que està en aquests moments més pròxima a la independència és el principal. Llavors, intentar buscar un estat propi per als països catalans en complet, això ens faria fracassar de segur. Per tant, nosaltres anem a buscar aquest estat propi per al principal, que és la zona que considerem com un fruit madur que està a punt de caure, però dins dels nostres propis estatuts, perquè això hi figura, dins dels estatuts ja diu que en cap moment renunciem a la resta de la nació i que en tot cas és des d'aquestes zones, des d'aquestes zones del territori, que són ells els que han de marcar el seu ritme, el seu propi ritme. O sigui, a nivell estratègic, jo crec que és evident que s'ha de començar... És pura estratègia, eh? Sí, s'ha de començar pel principal. Ara ve, suposo que, bueno, veure que el ritme sigui només Catalunya, no? A vegades dius el tema de la reivindicació, potser segurament l'estratègia hauria de començar pel principal, però si hi ha la reivindicació i falta tota la resta de territori, no creieu que a vegades pot quedar cur? A veure, no sé si coneixeu-ho molt bé si trepitgem el territori de la Catalunya Nord o del país balancear és socialment i nacionalment molt variat. O sigui, que no tothom té tan clar, no tothom té tan clar ni a la Catalunya Nord, ni al país balancear, la qüestió Països Catalans. Llavors és una qüestió que s'ha d'anar entrant i, poc a poc, i jo diria que sempre partint des del seu territori. És a dir, han de ser ells, han de ser el país balancear, que diem-ne, aposti per aquest cas per la independència i, en tot cas, per una federació amb un possible estat català ja independent. I l'èxit de les cases que es puguin fer a nivell de principal també ajudarà el país balancear Catalunya Nord i les illes que siguin forts, que puguin també fer la seva reivindicació i allò ens puguem sumar. És el que pretenem, sumar, vull dir. Una Catalunya independent, evidentment, pot ajudar moltíssim a la resta de territoris. Completament d'acord. I, bueno, he dictat una mica aquesta última resposta, un dubte que tinc. Sabeu si han començat algun tipus de mobilització ciutadana similar a l'Assemblea Nacional Catalana en algun dels territoris que no són del principal? O teniu contactes o hi ha alguna cosa que s'estigui gestant? Potser amb consta potser a València? Sí, a València hi vaig ser jo. Doncs sí, vam anar a València, juntament amb Carles Benítez, vam anar a representar l'Assemblea Nacional Catalana per presentar-la, per presentar-la una miqueta. Hi ha un principi, hi ha un principi de moviment, però comensen, és el que diem, hi ha per qüestió de noms. És a dir, l'Assemblea Nacional dels Països Catalans, l'Assemblea Nacional del País Valencià, s'integren dins l'Assemblea Nacional Catalana, això ho han de decidir ells. A Catalunya Nord hi ha forma part de l'Assemblea Nacional Catalana, l'Assemblea Nacional Catalana incorpora la part de la Catalunya Nord, i també la Franja de Ponent, que estan incorporades a dins, i també sé que hi ha hagut algun intent o algun moviment dins de les illes, però està una miqueta verta encara. Perfecte. Fet aquesta petita introducció, una mica sobre què és l'Assemblea Nacional Catalana, ara sí que ja tocaria una mica passar a valorar la manifestació, i jo crec que vosaltres també podeu fer preguntes, intervenir-hi una mica en aquest aspecte. Tenim quellevets. Estic escoltant, molt atentament. Sí que tenia una pregunta, i potser la deixem més tard, o quan vulgueu vosaltres, però la de Montse li hauria preguntat el tema de l'Assemblea Nacional Catalana dins de Sant Just, com es va viure aquesta diada, si us veu ofegir, evidentment no us veu ofegir, però quanta gent, com vulgueu organitzar una mica, o si va ser per territori, va jovegat. Si voleu contestar-me, contesto ara i així, o després vegeu. Contesto ara, doncs. Evidentment que ens va matèria, només faltaria. L'Assemblea Nacional Catalana aquí, Sant Just, es costueix el 12 d'octubre, o sigui que al més que ve farà un any que estem constituïts. Tot d'octubre hi havia una altra festivitat, no? Sí, sí, et sembla que sí, eh? Algú de l'espanyedat, alguna cosa així. Una massacra, em sembla que s'assolera. Sí, alguna cosa d'aquestes. Ens vam considerar que era una data la qual, per nosaltres com no era festiva, treballàvem constituint l'Assemblea Nacional de Sant Just, vam fer un assemblea aquell dia i vam omplir gairebé la sala de la Teneu, la sala gran, vull dir. No, la gran, la... A principals, eh? Sí, no la de baix, sinó la... Exacte. Llavors creiem que va ser un èxit, a l'octubre que la gent acostuma a marxar la platja, encara, i aquestes coses omplia gairebé la sala, doncs la veritat és que va ser un èxit. Des d'allò ens hem anat fent coses, i una de les altres coses que vam fer va ser evidentment participar en aquesta manifestació, a part de que durant tot aquest temps ja havíem anat participant en tots els fets que es feien a nivell comarcal, anàvem amb els diferents pobles, on es feien activitats, on es presentava l'Assemblea Nacional, ajudàvem també... El Baig Llobregat, o sigui, s'ha fet una xarxa a nivell comarcal molt bona, que ja teníem una mica de tradició amb això, perquè quan hi havia... quan es va fer el referèndum per la independència, si us en recordeu, l'abril de fa 3 anys, eh? No ho sé, ja me'n parlo d'anys. El 2010. 2010, exacte. El jutge del 2010. I nosaltres vam fer l'abril del 2010. Ja es va fer aquesta xarxa de connexió dels pobles del Baig Llobregat, i d'alguna manera ara es va tornar a rebrotar-litzar i... i funciona força bé. Llavors, a Sant Juls, concretament per la manifestació, vam fer dues coses. Una, que no havia fet mai a Sant Juls, i que va ser un èxit, per nosaltres, rotund, que va ser una marxa de torges el dia 10 de... de setembre a la nit. Van fer una ofrena floral, com a INC, en el monument de l'11 de setembre, el qual vam demanar a la gent que portés la seva flor, o sigui, tampoc era una ofrena d'aquelles amb un coixí, molt florejat, i aquestes coses, sinó que vam voler que la gent participés de manera lliure, i d'això, no? Llavors, la gent venia amb una flor i feia l'ofrena de la flor. Llavors, d'aquí, vam marxar amb torxes cap als plogues. El monument vam comptar, aproximadament, una 150 persones, però, o qual, un dia vigilia de festa, a quarts de nou del vespre, a Sant Just, i jo, personalment, no ho havia vist mai. Bé, eh? Incluso 350 persones, des de nens amb cotxets, a gent de... de 80 anys, eh? O sigui, agafant tot el ventall de... de gent. Llavors, des d'allà, es va sortir amb... amb una marxa de torxes cap als plogues, i als plogues vam arribar 102 persones. Jo me'n recordo quan vam arribar als plogues, jo arribava amb cotxe, perquè vaig ser una avançada, arribava amb cotxe i els he dit, venim 100 persones, van entendre 7, no? I quan em diuen 7 persones, només veniu, perquè es ploga, sí que hi ha tradició de fer la marxa de torxes, i llavors hi havia gent de Sant Just, que hem dit el títol individual, i col·laboràvem els altres anys, però érem 8, 10, 20 persones de Sant Just, i prou, no? I diu, aquest any només veniu 7, digna-ne el 7, 100. Clar, les cares van canviar totalment als plogues. M'agrad que jo també crec que és un dels anys que els plogues van tindre més gent a la marxa, però el fet que anessin de cop i volta 102 persones, és igual, 102 persones a la marxa, crec que va ser un èxit des de Sant Just, per la gent de Sant Just, i per els plogues, perquè els vam ajudar a engruixir el cuixier call. Jo puc dir que per primera vegada vaig sentir aplaudiments des dels balcons, mentre passava a la marxa. Nosaltres per Sant Just, el que vam fer va ser una mica el... clar, el recorregut era cur, relativament, i sent que Sant Just, a qualsevol llibre, no hi ha ningú al carrer. Llavors, enlloc d'anar directament per la carretera, vam voler anar per dins del poble, una mica, perquè se'ns veies, no?, perquè, esclar, si no, fèiem una cosa que ningú se n'assabentava, a part de la gent més o menys habitual en aquests actes. I llavors el que vam fer va ser pujar, per exemple, pel carrer Creu, que és un carrer estret, amb el qual el pujar sembla un pico de persones pel carrer Creu, cridar, ni cantar, ni això, feia que la gent surti als balcons, i se n'assabentés el que estàvem fent. Vull dir que nosaltres vam considerar-ho, una veritat molt sorprenent, la resposta de la gent de Sant Just molt bé, perquè, a més a més, la gent estava molt contenta, no?, i per tant, era important. I llavors hi ha la concentració de l'endemà. Hi havia gent que ja era en Barcelona, per altres històries, però ja ens vam fer una concentració a l'estrès de la tarda, l'estrès de la tarda, el dinar, l'hora del cafè, i l'hora de la migdiada. I vam dir, no, és que volem baixar amb el tram, perquè llavors agafarem el mètron, i anirem fins a la Plaça Espanya, per trobar-nos amb la gent del Baig Llobregat. Doncs hi havia 140 o 150 persones de Sant Just, en aquesta nada a la Plaça Espanya, clar. Estem parlant d'unes xifres, que, com a INC, a Sant Just, no estem acostumats, però ni com a gent que ens movem habitualment, des de l'àmbit més nacionalista a Sant Just, tampoc. Perquè aquí estàvem acostumats a que, quan muntaves una cosa, doncs eren 40 persones, i ens donàvem per satisfets, clar. Quan això se'l triplica o se'l quadriplica, evidentment, la satisfacció com a organització i com a esforç ha fet durant aquest any de conciliació, està claríssim, que canvia totalment. Ens diuen des de... Hola, l'Abrí, l'Abrici. Hola, Matxaca. La Matxaca. Ens diuen que tenim un tuit... Sí, tenim un tuit de l'Antoni, d'aquí de Sant Just. I ens estava comentant que sobre la reunió del dijous, del Mariano Rajoy, diu concretament, dijous Mariano Rajoy reconeixerà de primera mà la proposta del nou pacte fiscal amb una entrevista que mantindrà amb Artur Mas. Conseguirem el pacte fiscal o... Artur Mas, quin serà la seva posició? Bé, és una pregunta... Jo faria que ho contestés el Jaume, que va estar amb l'Artur Mas. Jaume Montse, no sé què em pensava. Jo crec que potser, prèvia aquesta pregunta, hauríem de començar per... Com va anar la reunió amb el senyor president, el món honorable? A veure, jo diria... Jo no veig seria la reunió amb el president. Jo veig seria la reunió del Parlament. El Parlament sí que... En acabar la manifestació, sí que ens vaig formar part del grup que va tenir... Jo diria el plaer i l'honor d'entrar allà al Parlament. Però, evidentment, tinc de primera mà informació de com va anar la trobada amb el president Mas. A veure, la impressió rebuda per la gent que hi va anar-hi és una bona impressió. Sembla ser, almenys, d'això es pot deduir de la manera que ell va parlar i de la manera que va comentar els diferents temes amb les persones que formaven la delegació, sembla ser que està per la feina. Deu arrancar algun tipus de compromís enferm o, almenys, aviat, de moment... Compromís... Ell està molt, de fet és el que ha anat dient, està molt en el sentit de les estructures d'estat. Nosaltres també hi estem d'acord amb les estructures d'estat. Nosaltres creiem que no pot haver-hi soberania nacional si primer no hi ha soberania fiscal. Entrenem per soberania fiscal, no pacte fiscal. Vull dir, ja ho hem dit per activa i per passiva, que això és un esglau que ens assaltem. Per soberania fiscal es pot entendre i ser endepròpia. Perquè és clar, el dia després de la independència, tu has de tenir la clau de la caixa per poder fer front a tots els pecaments que s'han de fer. I, per tant, ha d'haver-hi un... Evidentment que han d'haver-hi uns passos, unes passes prèvies, abans d'arribar amb aquesta independència. Nosaltres la idea, la sensació que tenim, és que el president està per la feina. Si arriba un moment que no hi està, pel motiu que sigui, perquè ha de canviar d'opinió, amb aquesta reunió amb el Rajoy, que jo crec, francament, que no obtindrà res, però, encara suposant que obtingués alguna cosa i això el fes modificar de plantejaments, doncs bé, llavors, nosaltres tornarem a tensar l'acorda. Vull dir, l'Assemblea Nacional Catalana estarà al costat del seu president, el govern, sempre, que el seu president i el govern estigui per construir un estat propi. Si és en aquest sentit, nosaltres, el costat, o el darrere del president. Si passés qualsevol cosa, que esperem que no sigui, doncs potser hauríem de passar al davant o hauríem de mirar a destinar-lo d'alguna manera. Ja arribarà, en tot cas. Em permets una pregunta? Perdona, perdona, la clara. No, no, no, no. Em sembla interessant el que deia el Joma, de demanar al programa que després de la manifestació molta gent deia, molta gent no. Potser a alguns mitjans de comunicació de, bueno, amb aquesta pressió que hem fet, ara aconseguirem que sí ens donin el pacte fiscal i aquí s'ha acabat la nostra reivindicació. La manifestació no era pel pacte fiscal. Exacte, exacte. És el que parlàvem abans. El Lema, jo crec que era prou clar, perquè no donés lloc equivocs. I hi ha molta gent que s'ha volgut agenciar la manifestació dient que el pacte fiscal és suficient, però no és per les paraules que per l'Assemblea Nacional no és. No, no. Nosaltres, de fet, ja des del primer moment hem comentat que ni tan sols en parlem del pacte fiscal. És un pas que ens el saltem. Però és que, a més a més, jo només són uns quants que han pogut desvirtuar una mica a banda dels de fora de Catalunya. Però dins de Catalunya només uns quants, vull dir, perquè és que, vaja, és caure en el ridícul, intentar desvirtuar una manifestació en la qual la Pancarta és Catalunya, no ho ha estat d'Europa, en la qual hi ha milers i milers i milers de banderes estalades, i en el qual l'únic cric que se sent és independència, i dir que allò ha estat pel pacte fiscal, vull dir, és una mica fora de lloc. Jo crec que ens va passar a tots, que quan vam anar en la manifestació, és que no, bueno, no sé, el 80, 90% de les estalades, jo crec que és el primer cop que això succeix, i és significatiu, és molt significatiu de la gent, no només està dient un visc a Catalunya la diada, sinó que està fent una reivindicació claríssima. Claríssima, claríssima. La manifestació, tots sabem que la seva és una cosa extraordinària, crec que és aproximadamente un 28% de la població de Catalunya que estava allà al carrer, clar, un 28%. El mateix president Mas, Guàdiva Madrid, va dir, això representaria 9 milions de persones a l'estat espanyol en una manifestació, vull dir, són coses impensables, és la segona manifestació del món en quantitat de gent després de la d'Egypte, i la primera, però de llarg, en ràdio, perquè és clar, vull dir, a Egipte el Caire té 17 milions d'habitants, nosaltres en tot el país en tenim 7 de milions, i nosaltres vam posar 2 milions de persones al carrer. Està claríssim que va ser un trio part de la Sembria Nacional Catalana. Vull aprofitar si em permets un moment, perquè quan dic nosaltres, evidentment parlo per l'Assemblea Nacional Catalana, però és clar, no som els amics, vull dir, nosaltres hem estat el moment oportun, el lloc oportun, però, evidentment, hi ha molta altra gent que també ha fet molt durant aquest temps per aconseguir aquesta manifestació de l'11 de setembre. Jo volia fer una transició molt ràpida, perquè comentava la Montse, superràpid, parlava de com se gestiona la tasió senjuts, perquè jo soc de la impressió que l'èxit de l'Assemblea, l'èxit de la manifestació, és perquè hi ha molta implantació territorial, és perquè és molt transversal, sinó possiblement no hagués tingut el rastorn i la participació que ha tingut, però és com un arrelament a tot el territori. Efectivament, vull dir, la manifestació no és una manifestació només en què hi hagi gent de Barcelona o gent de les rodalies de Barcelona, sinó que hi ha gent del país sencer, perquè, vull dir, comences a veure entrevistes, i així veus que hi ha gent del país sencer. Nosaltres som 300 assemblies territorials reparties en tot el país, i algunes que estan en constitució, o sigui, passem de 300 assemblies territorials, més una vintena d'assemblies sectorials. És importantíssim l'arrelament al territori, és que l'èxit de l'Assemblea Nacional Catalana ha estat les assemblies territorials, o sigui, ha estat l'agenda Sant Just, l'agenda Esproga, l'agenda Vic, l'agenda Don Sigi. Aquests són, són l'autèntica força, i han sigut el gran èxit de l'Assemblea Nacional Catalana. Bueno, jo una mica lligat això. Ara has explicat una mica el que seria l'èxit de l'Assemblea Nacional Catalana. M'agradaria preguntar més per quin seria el... o creieu, és una pregunta molt oberta i molt difícil de respondre, però quins serien els factors sociològics en el context que ha propiciat que ara mateix hi hagi un milió i mig, dos milions de persones que surten al carrer, sota el lema de nou estat propi? Jo crec que hi ha molts aspectes, hi ha molts aspectes diversos. Hi ha molts aspectes diversos. Evidentment la crisi segur que hi ha ajudat en aquest aspecte, però esclar, no és només això, perquè nosaltres ens hem d'anar una mica enrere, perquè jo diria que el desballament una mica, el treure és l'avena dels ulls de molts catalans arrenca amb la consulta d'arenys, perquè a partir d'allà és on ens adonem que realment podem. I després tot això segueix, evidentment, l'estatut, el fracàs de la renovació de l'estatut, això deixa molta gent completament amb un estat d'indefensió. La manifestació del 10 de juliol, que molta gent diu que la manifestació del 10 de juliol de fa dos anys no va ser veït per res, no és veritat, la manifestació del 10 de juliol va servir per molt, també. No immediatament, no immediatament, però una mica el resultat d'aquesta manifestació del 11 de setembre també ve d'aquella manifestació del 10 de juliol. Hi ha tot un seguit de factors que han influït en aquest desballament, per dir-ho d'alguna manera, de l'independentisme, però és que algú dubta, vull dir, és que jo encara m'aravelo que no n'hi hagi més d'independentistes, perquè de la manera que ens ha anat amb l'estat espanyol des de fa més de 300 anys, és que qualsevol sortir d'endavant és millor, segur, per tant... El que està clar és que des del referèndum cap aquí, amb la manifestació del juliol i d'això, el que s'ha aconseguit és la consciència de la gent. O sigui, s'ha anat fent cuixis, s'ha anat fent educació amb la gent, s'ha anat fent pedagogia, i això és molt important. I jo crec que l'Assemblea Nacional, a nivell general, s'ha aconseguit, o sigui, hem fet pedagogia amb la gent i és la manera d'arribar-hi, parlant i dialogant i explicant. I falta molt, encara. I falta moltíssim, tenim molta feina per fer. Realment teníem moltes preguntes per fer, perquè se'ns està començant a acabar el temps. Sempre passa igual. Crec que una mica la que seria obligatòria ara seria un milió i mig, dos milions de persones al carrer. I ara què? Quin és el següent pas? Quin és el full de ruta de l'Assemblea Nacional catalana? Si voleu, també ho podem relacionar amb les declaracions que hi ha hagut avui, per exemple, a Vic, d'estar català al lliure, i que ja han començat amb sempera de teralló. Quin és el camí? Com hi arribarem? Evidentment, continuar. Com a assemblea Nacional catalana, ho tenim molt clar. Nosaltres tenim un full de ruta que està aprovat amb la nostra assemblea constituent del 10 de març, que és possible que pugui variar, és evident, perquè els esdeveniments et poden superar, però el nostre full de ruta diu, a partir de l'11 de setembre de 2012, objectius a aconseguir la majoria social, que aprofito per dir que no la tenim, i si em remeto a la zona on vivim, per la qual estem parlant, o sigui, Barcelona, primera corona i segona corona. Per tant, vaig llibregat, ballesos, etcètera. Vull dir, és aquí on hi ha prop de 5 milions de persones, 5 milions de set, on ens juguem la majoria social. Per tant, aquí hi ha una feinada increïble per l'Assemblea Nacional catalana i per qui vulgui treballar, evidentment. Aquest és un pas important, i el segon que tenim el full de ruta és que l'Associació de municipis per la independència celebri un referèndum per autodeterminació, el 2013, tots els ajuntaments a l'hora. Aquest és el punt que potser pot variar, perquè tot dependrà de si hi ha eleccions al·lançades, eleccions anticipades o no. Sembla ser que és possible que hi siguin, i si aquestes eleccions anticipades hi són, l'Assemblea Nacional catalana ha de treballar perquè siguin unes eleccions plebiscitàries. És a dir, unes eleccions en les quals d'aquestes eleccions s'ultim molt clar que, com a mínim, ha d'haver-hi el compromís de que el nou Parlament convoqueu un referèndum. Això significaria, per exemple, que els partits polítics es posicionessin i posessin, com a primera mesura, fer un referèndum... Hi ha diferents maneres de fer-ho, però, en tot cas, la idea seria que, com a punt, comú, és a dir, cadascú que es presenti amb el seu programa, si volen, però com a punt comú que hi hagués la celebració del referèndum. Correcte. Jo vull fer una pregunta abans que se'ns acabi el temps. Hi ha aquest tema de Ràdio d'Esvern i els nostres obvians són d'aquí, possiblement. M'agradaria que la Montse Ells em expliqués com pot fer l'agenda senjús per unir-se a l'Assemblea, per ajudar l'Assemblea, que és el cas de totes les vostres feticis. L'Assemblea senjús, evidentment, continuem treballant i continuarem treballant. Una mica fins al que ha dit el Jaume, no? Fins que no coincidem amb la independència, nosaltres estarem aquí al Pau del Canó. Evidentment, es poden posar en contacte amb l'Assemblea Nacional d'aquí, a través del nostre bloc. Tant us ha de ser donar el nom, però segur que del seu Assemblea Nacional, el senjús, l'Assemblea Senjús, ha de ser donat a l'Assemblea Senjús, i per això no és complicat, sinó el més propagant dels nostres està a tot arreu. Nosaltres seguirem fent actes aquí senjús, seguirem fent debats, des que els senjús vam començar una tongada de debats, que es deien debats per la independència, que en vam fer sis, i ara la més estructura torran-me a començar. Tenim ja programats els tres primers, però el primer dijous de cada mes... Començant per octubre. Començant per octubre, que ve el... Jaume Majodarapa, que se m'han acabat d'anar al nom, a l'alcalde de Vic, el... El Vilada Badal. Llavors, dels altres dos també ja els tenim programats, no ho sé si ho diuen, però ja estan d'això, i s'ha d'anar a la sala de la Teneu. Llavors, convidem a tots, el primer dijous d'octubre, a les 8 de la tarda, a venir a anar a l'acte. Crec que pot ser molt interessant, perquè ell ens pot donar la visió dels ajuntaments, que s'ha anat darrit, els ajuntaments per la independència, i a part de tota la visió, també, com a sembrera nacional, doncs més profund que no pas nosaltres mateixos, no? Llavors, nosaltres seguirem treballant amb això, seguirem treballant amb tot el que calgui, per donar difusió a totes les activitats que fa la sembrera nacional, fins que aconseguim una independència. Bé, fins aquí el primer programa del rentapeus, amb el senyor Jaume Alfany. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a vosaltres. Jordi Sàbria, moltes gràcies per haver vingut. Aquí estarem cada dia. Està aquí participant, matxacant, clar, la nervió, moltíssimes gràcies. Brigit, Carles, i jo que us he parlat, Alvar. Bé, moltes gràcies a tothom per haver vingut, ens ho hem passat molt bé. I ha sigut, realment, molt entretivut. Han quedat molts temes. Ha quedat molts temes que ja anirem parlant. Ja anirem parlant, anirem parlant. En continuarem. Tothom convidaíssim a venir. 10 segons, 15 segons, ens queden re. De veritat, ens esperem la setmana que ve, podeu contactar amb nosaltres al Twitter, al Facebook del rentapeus, enviar-nos mails al rentapeusarrabajalmail.com i moltes gràcies. Bona nit. Bona nit. Són les 10. El formàs recomana als empresaris catalans de prendre menys del mercat espanyol en un acte al cercle d'economia. L'Observatori. Gràcies.