I I I I Saní, ja estic ara. V conspiracy... Uu, que faig tradir-te l'esper. De veritat, uu. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això ens ho tens sense d'acord? Bé, el costó de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar l'avall. Ha dit així, m'ha sonat malament. Ara a dos quart d'onja, a la rebel·la. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. The Hill of the Lebes, every afternoon from 5 to 7. A radio, 2, 3. Què és el que fa? Vostè m'ha dit que el volia, si ens com internacional. Ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, el començament, què diu? The Hill of the Lebes, Hill-Montanya. Penya, penya, una penya. I lips? Lhips, llavis, morro. En fi. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill-out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Get back, just a railing. Cada dia, de dilluns a divendres, hi ha de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves my sunshine. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Provera parada, plaça Catalunya. L'Anna porta 4 parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible amb bussos i diners. Fes servir el transport públic, camina, pedal, acord. Ara escoltes tràvio d'esper. Sintonitzes tràvio d'esper. La randa s'enjust. Durant l'avuit. Ràdio d'esper. Durant l'avuit. Durant l'avuit. Durant l'avuit. Ay, ay. Ay. Baith. Até la egga. Passad desgràcia d'al30 peus. Ràdio es veu al 98 punus. Oi bona nit, Clara. Una através aquí. que et digui abans, que et noto la veu una mica... És una setmana dura...Espanyada. Bueno, quan dic setmana, vull dir cap de setmana. Hem tingut aquí feta dels plugges, coses que... És castellers, voler aconseguir una gesta important. I també estava pensant en que hauríem de començar a fer una felicitació... Molt gràcies. ...a tots els honoris dels cargolins que han aconseguit el primer 4 de l'8 de la història. A tothom que està vellada, bàsicament. Estem feliços, contents i... Bé, crec que... La política ens va encantar a tots i se'ns va posar de pell. Però té un cert toc de política, el tema d'entitats... El tema que per ser hauríem de tractar... Ah, el problema de tractar, clarament. Sobretot el tema de com es reparteixen les subvencions... Sobretot pot ser molt interessant, podem portar molta gent. Molt bona nit, Bri, la nostra maquinista. Bona nit, bona nit. Què tal? Com anaven les festes? Molt bé, fantàstic. Bona, ja ho veus. Ja ho veus, no? Amb aquesta veu hi ha la pastillita i la Juanola. Bri, dins l'anàvem, Enterprise. I jo, dins el guai, penso que hi ha tots els maquinistes. Fantàstic, doncs... podríem començar aquesta nit. De què parlarem avui, Edu? Doncs podríem parlar de... Perdonareu, eh, en sentireu bastantes vegades fer el... Tant t'ho refero llunyat del micro, però no podem millorar-ho, això. Parlarem, sobretot, d'últimes notícies, ara mateix, quan estan preparant el programa, hem vist que hi ha molt moviment, hi ha molt moviment. Parlarem d'això, parlarem de les eleccions anticipades... Possibles, encara, Jordi? Diuen que possibles, però de tant possibles que són, gairebé tothom ja l'està afirmant. De fet, sembla que serà aquesta mateixa setmana, que es farà, bueno, que es dirà quan s'avancen les eleccions, i també una de les coses que diuen és que seran en aquesta mateixa tardor. Sí, que els partits deuen estar en maquinaria plena, ja, d'intentar convence, sobretot, tenint en compte el tot el fet d'aquestes notícies que hem tingut avui, del referèndum... Bueno, possible, referèndum... De fet, avui mateix, les últimes coses que llegíem justament és que Convergència i jo no havia fet una declaració a pressa d'entrar a la resta de partits durant el debat que començàvem a mateix. Demà? De debat de política general. Exacte. Que no ho havien dit, perdó, mirat. Que durarà fins i joves. Exacte, que durarà fins i joves. I que senta les bases per un possible referèndum o per unes possibles eleccions... Revisitaries. Exacte, en les que suposem que hi haurà bastants canvis. I, de fet, és una mica això que volem parlar avui. Sí, d'alguna manera, diguéssim que els diferents partits sobiranistes que hi ha ara mateix al Parlament estan una mica consensuant un text. Aquest seria la proposta que ha fet Convergència, que insti el proper govern que surti de les noves eleccions a fer... O aquest referèndum, o s'haurà d'acabar de consensuar, suposo, entre els diferents partits que hi participin, a veure quina serà la fórmula. Si serà a través d'un referèndum, o si serà a través d'una declaració unilateral, i, per tant, el referèndum es considera que es fa a partir de les eleccions. Això, òbviament, el que comportaria és que tots els partits haurien de portar com a primer punt. Això s'hauria d'estudiar, no?, però els partits s'haurien de posicionar, haurien de prendre posició sobre el tema de la independència, de si estan d'acord o no, i haurien de portar com a punt en el seu programa electoral, la declaració unilateral d'independència. Si hagués una majoria prou sol i del Parlament, s'hauria d'afectuar endavant. Però, com que aquest text que ha tret convergència no explica si no especifica quina és la fórmula, si serà a través d'un referèndum convocat pel govern sortint, o si serà a través de les pròpies eleccions, i si estarà el nou govern a fer aquest pas de la declaració unilateral. El que sí que sembla nou és que, per primer cop, en aquest cas, Convergència Unió, insta el poble català a determinar lliure i democràticament el seu futur. El que es deixa veure amb la declaració és que és un futur paral·lel o allunyat de resta d'Espanya. Aquest text que estem parlant el tenim aquí, ens ha portat la nostra safata Carles. Moltes gràcies, Carles. Varios punts. El primer punt diu que el Parlament de Catalunya per la norma d'èxit ha aconseguit el Parlament de Catalunya consta que, al llarg d'aquests 30 anys, una part molt important de carlarisme s'ha compromès en el fons de transformació de l'estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar als nostres lògics i temes espiracions nationals, diguem clar. Que, a part d'allegir el text que tothom pot trobar, el que em sembla clar és que recull aquest desperit del que parlàvem la setmana passada al rentapeus, aquest desperit independentista que es va veure a la Diada Nacional, a la manifestació, i que jo crec que tots els partits intentaran acaparar o intentar fer veure d'una forma o d'una altra, i justament és això el que volíem analitzar una mica avui, de com veiem que els partits es poden posicionar en aquest... És una bona pregunta. De fet, aprofito, ara, per fer una petita falca del programa, que em sembla que no ho hem dit, però la segona part del programa, quan fem l'entrevista, avui vindrà el Lluís Montfort, que és el regidor d'educació i acompanyament a la infància, i regidor de joventut, i és d'iniciativa a Catalunya Bèrsil. També li podem preguntar quina és l'opinió de la seva organització política respecte a aquest tema. Per tant, aquest... No tan personal, si no... Exacte. Aquest tema li preguntarem directament amb ell, per analitzar una mica quines són les posicions que estan prenent als altres partits, o quines són les posicions que s'estan prenent des dels diferents estaments espanyols, perquè no només podem parlar de partits polítics, també hi ha hagut altres notícies relacionades amb el tema. Poden ser una mica anecdòtiques, però no deixen de sorprendre'ns. Podem parlar de l'organització de militars, que ja ha fet un text, on declarava que si Catalunya no respectava la Constitució i el Govern no feia res per impedir-ho, es veurien obligats a intervenir-hi militarment. I no és la primera notícia que ve d'algun estament de l'exèrcit respecte a aquest tema, però allò d'abans era un... No sé si t'interrompes un moment, Jordi. Em pots interrompeure, cap problema. Per comentar als ullens que ens estiguin escoltant el mateix, què els sembla l'opinió de l'exèrcit? Anecdòtic o no? El poden enviar a través del Twitter, dels rentapeus. El rentapeus. Arroba. Arroba el rentapeus. Gràcies, Clara. El nostre Facebook del rentapeus, o si no directament, al rentapeusarroba.gmail.com. Si no recordo malament, era Hotmail. Perdó, Edu, no sé on tens el cap avui. El rentapeus.radiodesvernarroba.hotmail.com. Em sembla que l'edu li haurem d'afonar xulet amb els nostres propi mails. Però així, per continuar una mica amb el tema que ens et va al Jordi, em sembla es faraïdo, absolutament, la declaració d'aquests militars. Crec que espero, vull creure, que no és... Que és anecdòtic, que no és l'opinió de la majoria espanyols. Però sí que, per exemple, sembla paral·lela a postures que poden tenir altres partits polítics, com per exemple el Partit Popular, que ja ha dit avui que en cap cas es modificaria la Constitució, que en cap cas hi ha una independència, sinó ni tan sols un estat fidelista, que havia en aquest marc constitucional del que te n'has parla. No només el Partit Popular, sinó el PSOE, en aquestes declaracions que el seu secretari general diu en un moment, es pot pensar de modificar la Constitució i imatiatament després. Sur les... no sé ben bé qui era... Helena Valencià, no? Sí, però si algú no ho ha estat el cas de l'actualitat avui, és que en una entrevista radifònica, avui el Rubalcava ha dit que una possibilitat, una cosa que, com a mínim, s'hauria de replantar el marc constitucional, i fins i tot obria la possibilitat de canviar la Constitució per obrir la porta a un estat federal, però ha sigut qüestió d'hores, perquè el seu propi partit l'ha esmentit. Sí, bueno, crec que... Ho ha modificat, dient que... Crec que és bastant insultant ara mateix de sobte, que després de 30 anys de retallar un estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, se'ls hi passi pel cap per la de federalisme, no sé quin tipus de credibilitat pot tenir el federalisme del PSOE en aquests moments, però personalment, i és una opinió personal, crec que, bàsicament, és una estratègia política per intentar, d'alguna manera, dissuadir el que sembla que pot arribar a ser en aquestes eleccions, que és el tema que avui tractarem anticipades, molt probablement una majoria absoluta d'un partit, que, siguem sincés, està fent una estratègia política brutal. I estiguem d'acord o no amb el que pensin, que la majoria de les eleccions convergències, ha aconseguit treure, si més no, de la gent de política, o de les primeres notícies de portada, totes les retallades i totes les temes relacionades... La catalanisme, ara mateix, és totalment convergent. Ara mateix, a partir de la diada, sembla que només parlem d'un tema i ens haguem oblidat de quines són les coses que ha dut a terme aquest govern durant aquests dos anys de legislatura. Volem que també han estat capaços de sortir més de centenars de milers de persones amb manifestacions convocades fins i tot pel 15M i altres organitzacions i moviments socials. I ara mateix, tot aquest tema està quedant una mica amagat, en segon, tercer o quart pla. A mi m'agradaria fer un insist que és que, justament avui, hi havia la part de les festes de la Mercè de Barcelona, potser una mica més institucional, i quan el Mas, el Trias i els diferents representants polítics avui han sortit de la missa de la Basilica de la Mercè, que fa cada any hi ha hagut una pitada escumonal, hi ha hagut de fer una manifestació milers de persones, no sé si milers o centenars, no m'atreviria a dir milers, però si molta gent... Això de comptar el número de manifestants, ja sabem que és complicat, i depèn molt de si ho diu la Guàrdia Urbana o els organitzadors. Com jo no hi era, no sé quant de geni era, però hi havia moltes imatges i la veritat és que hi havia molta gent que sense justament de les retallades i de certes polítiques socials que s'estan aplicant. Per tant, no crec tant que s'hagi oblidat, sinó que crec que la Convergència Unió ha sigut capaç de... No el voldria manipular, però si més no... Instrumentalitzar. Centrar o instrumentalitzar el debat polític en aquest tema, i ho s'ho està fent seu, no realment. Molts cops sembla que sigui la única opció, que el plantejar justament és que existeix un independentisme d'esquerres, i hi ha opcions d'esquerres. Bueno, estic d'acord. El tema, ara mateix, Convergència ha aconseguit que són ara mateix el centre de la decisió. Tenen la paella pel mànec sobre aquest tema, i són ells que s'ho fan anar... Bueno, no sabem si ho estan utilitzant o no. La seva ambigüetat és una cosa bastant increïble. És una eina molt bona que tenen. Ara sembla... Amb aquesta última declaració que han fet, i els últims passos que han fet, realment, sí que se surten de la tònica de Convergència que ha tingut durant els últims anys sobre el tema, que era molt més ambigua encara. Bé, no sé... O sigui, cal veure i analitzar si realment, finalment, aquesta coalició de Convergència i Unió Democràtica, que no oblidem que dins d'allà, el Partit d'Unió liderat per Joan Antoni Llorani de Lleida, que en cap moment i mai de la vida s'ha declarat independentista, tot i que també va anar a la manifestació, val a dir. Dient que no era independentista la manifestació. Clar, però llavors, és analitzar una mica, realment, si finalment encius farà aquest pas endavant o no. I si ho fa, quina cara agafarà? Vull dir, agafar una de les eleccions. Jo trobo que ho estan fent molt intel·ligentment. Si avancen en eleccions, probablement tragui molt bon resultat. Segurament... És obvi que treballi un rei polític. Segurament, si Convergència ara mateix està plantejant fer unes eleccions anticipades, és perquè deuen tenir, a pamadíssim, que tindran un molt bon resultat en aquestes eleccions. Jo penso que justament, com sembla, que la posició, la estratègia de Convergència i Unió està bastant clara i la tenim tots... La veiem des de fa dies, no? M'agradaria que analitzéssim aquí, i potser amb les properes setmanes, ho podem fer, què fan els partits d'Esquerra per sumar-se o no sumar-se. O de centra, no? No, jo fins i tot diria els partits d'Esquerra, no? Que n'hi ha molts. Estem parlant una mica del que havia de fer del PSC, hi ha aquestes noves propostes de la Tura, que heu anunciat, que es volia presentar unes... Havíem parlat del PSOE, més aviat a nivell espanyol, però no ens havíem centrat tampoc a parlar de què ha passat avui mateix dintre del PSC, que la notícia ha sigut que Tura es presentaria a la... Montserrat Tura, perdoneu, es presentaria a les primàries del PSC i considerava que s'havien de fer abans que aquestes eleccions fossin o no fossin en aquesta mateixa tarda, però immediatament després hi ha sortit el Pérez Navarro, i ha dit que unes primàries no es poden fer en dos o tres dies. Caldrà veure també una mica com ens surt el PSC de tota aquesta moguda, no? És un partit que s'ha quedat una mica d'habilitat, que es veu clarament que hi ha molta divisió interna amb els últims moviments que ha fet el seu líder Navarro de treure tot el que es considerava una mica l'alament més sobiranista, més catalanista del PSC, el va quedar com una mica reconegut. Tornar a la base del PSC. Jo està pensant que des d'aquí, espero poder constatar, que la setmana que ve, intentarem convidar l'alcalde que pugui venir de la setmana que ve, a parlar de com està tota la situació en tot el PSC, de com està com veu. I el tercer programa estem convidant l'alcalde. Jo estic sorprès d'aquesta notícia. No sé si ens sentiran o no, però jo crec que ho podrem fer. O si no, com a mínim, o algun regidor del PSC de l'Ajuntament, jo crec que ho podrem fer. Ja que portem l'alcalde, es podria aprofitar que tothom que estigui escoltant el programa i tingui interès en fer-hi alguna pregunta més relacionada amb el tema municipal, doncs teniu aquí les vies que us ha explicat l'Eduard del Twitter, el Facebook i el correu electrònic per fer les preguntes que creieu oportunes per donar la vostra opinió i fins i tot per venir a fer de tertuliant aquí el programa. La idea és que vingui tothom i tothom pugui opinar i no tanquem la porta a ningú. Bé, com ja comentàvem abans, jo crec que totes les nostres petits dubtes s'estan parlant. Com ja comentàvem abans, tenim el regidor de joventut i acompanyament a l'infància, el senyor Lluís Montfort, l'Ansietiu i l'Educació. Que ens agradaria preguntar-li quina és el procés posicionament. Jo crec que personal i de... del partit. O la coalició que presenta. De totes les temes que van atreient aquí. En principi, està entrant el senyor Montfort. A veure, està xerrant, està xerrant. Està punt d'entrar, punt. Bé, aprofito ja de passada, ja que parlàvem una mica de les esquerres i de com capitalitzarien o no aquest moviment independentista. Sembla que ara mateix la centralitat la té convergència. Cal veure què farà a esquerra, què farà a iniciativa, però també cal veure què farà l'esquerra independentista. No oblidem que també hi ha la candidatura d'unitat popular. Que si hi ha unes eleccions anticipades, haurà de fer una assemblea extraordinària per decidir si s'hi presenta o no. Serà un tema que segurament també abordarem. Si decideixen finalment estar present en aquestes eleccions o no. Aprofitant que ara ja tenim el Lluís Montfort aquí... No seria que l'Abrí ens fes un petit intermit i ens posem a aquell ració de Lluís Montfort, que ens expliqui totes les coses que li volem preguntar. I li farem un primer grau, em sembla. I ara sí, tenim aquí el senyor Lluís Montfort. Molt bona nit, senyor Lluís Montfort. Molt bona nit. Què tal? Bé, ens hauria de comentar-li moltes coses. T'ho has parlat, tu? No sé si t'importa. No sé si t'importa. No sé si t'importa. Perquè se li parla de vostè. Tinc més cabells blancs, però culpa d'ajuntament, però tampoc n'hi ha, per tant. Doncs, Lluís, em comentaria començar pel primer tema que estan comentant, que han ens comentat que no havies pogut veure la declaració del president Mas, però sí que ens deies que el Joan Herrera havia tutejat o us havia comentat. Sí. Que, en cap cas, ens deies... Sí, en realitat, el que parlaven tots els mitjans aquestes últimes hores eren de l'existència de converses a quatre bandes per la redacció d'una declaració sobiranista en el Parlament. I em diuen, Joan Herrera, que deia que era molt bé. Nosaltres estem disposats a parlar-ne, però que, en cap cas, que la gent es pensi que estem reunits, sinó que ja us ha sigut quan m'esperieu, aquesta proposta que semblava que estava tan treballada, tancada, ha sortit. En tot cas, es conegui el contingut de la proposta, el que sí que iniciativa estava treballant, i així és el consell nacional que es va fer ahir. Quan va passar la informació, doncs l'existència d'una voluntat de poder, realment, treballar per fer efectiu el dret a l'autoheterminació. A tots que creiem, a tots som una casa en la qual hi ha gent amb una visió diferenciada que pot arribar a ser un encaix de Catalunya a Espanya o un encaix de Catalunya a Europa a marge d'Espanya. Però el que sí que tothom té molt i molt clar és el fet que el dret a l'autoheterminació, que és un dret que actualment no estarà conegut per la Constitució Espanyola, s'ha de poder fer de manera efectiva, lliure i democràtica. I a partir d'aquí, doncs aviam ment, absolutament lícites les campanyes que puguin haver i informatives i de debat, perquè realment el poble de Catalunya es pugui pronunciar en relació amb el seu destí polític i d'encaix. El que em sembla una mica perillós és que tot aquest sentiment que sembla obvi de la ciutadania, com un clàmper, si més no, pel dret a decidir. Pel dret a decidir nosaltres mateixos. Em fa l'impression que s'està instrumentalitzant per part de Convergència Unígica. Sembla que Convergència sigui la única sortida i la única resposta d'aquest clàmper. Com ho veieu vosaltres des del vostre partit? Vull dir que creieu que us pot fer mal de cara a unes possibles eleccions anticipades? Bé, en tot cas, el que sí que compartim una miqueta és que el turmas, això ho comentava en temes d'altre dia, va entrar la reunió amb en Rajoy, com a president de la Generalitat, i va sortir com a candidat. Va estar fent una absoluta bany de masses mediàtics. Fins i tot aquests tuits que apareixien de convocar-ne a la Generala Plaza de Sant Jaume, hi havia una crida dels militants de Convergència, i a la 730 la ANC també convocava. D'alguna manera creaven aquesta confusió de qui era que convocava. Convergència era la ANC. La ANC cridava Massí Gasvalent, Catalunya independent, i els crits es van ofegar per Mass President, Catalunya independent. A manera així, que és veritat que aquí hi ha instrumentalització evident, el que passa és que tampoc hem de perdre el nord. Jo crec que nosaltres teníem una opció política claríssima, que és treballar perquè es pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació. I això és el que ens ha de dir ja més enllà de qualsevol tema partidista. El que passa és que també no n'hi ha una cosa. El debat nacional no ens tàpia, el debat que està passant ara a Catalunya, que és que ningú en parla. El senyor Mas estava a punt de començar la quarta ronda de retallades. Creus que no explicaré qui t'estén, perquè avui heu comentat també el programa i altres vegades també us heu sentit parlar d'aquest tema. Però el que realment estem posant aquí sota la taula són qui molt de la societat volem. I, per tant, volem autodeterminar-nos davant d'Espanya, però també davant dels mercats. I també hem anat davant de les polítiques i les visions neoliberals, unilaterals, que sembla que sigui la única via. I el que sí que és constat és un fracàs absolut dels polítiques d'austeritat de govern de Catalunya. No estem millor, estem pitjor que mai. I tant, no estem podent accedir, tampoc el que ha dit els mercats. No estem donant confiança, ningú l'únic que estem fent és patiment les famílies. I el fet que tinguem un 25% de la plaça infantil sota els límits de la pobresa només superats per malta, jo trobo que és un tema que s'hauríem de fer allà. I, evidentment, que fa molta il·lusió d'estar propi i treballarem per crear la societat neta i això, però... Però seràs no parlant de les coses. A més, m'agradaria preguntar-vos si, en aquest cas, aquests punts que deixin clars i s'acceptessin, hi haguessin unes eleccions. I necessitaria com treballaria per... Bueno, si hi haguessin millor resultats que dels anteriors, o no supòsit... Espera que t'interrompé, també, perquè el text no deixa de ser una mica ambigua, que no fica ni com ni quant, d'alguna manera. Aleshores, una mica simplement insta el poble per tenir el dret a decidir, però no insta ni quant ni de quina manera. I de moment, fins ara, s'han parlat de dues vies... No poden haver-hi més. Poden haver-hi més, suposo, però, bàsicament, una de les vies és a través del referèndum, que seria la via que iniciativa donaria a tot el suport. L'altra via és la via de la declaració, o ni lateral d'independència, i, per tant, el referèndum en forma d'eleccions, i, per tant, que els partits que es declaressin independentistes portessin com a punt en el seu programa electoral, la independència de Catalunya. Aleshores, aquí, quina iniciativa hauria de tenir un debat intern? Bé, iniciativa, esquerra unida i alternativa, tota la qual és jo, o aquesta proposta ja quedaria descartada, i només es veuria la via del referèndum com a possible. Jo crec que si hi ha entrat allat durant molt de temps és per reforçar la democràcia, per trobar noves maneres de participació democràtica i d'exercir realment la ciutadania. Jo realment m'emprenyaria molt que en el meu país no pogués ser preguntat sobre una pregunta tan transcendent com aquesta. M'agradaria com a ciutadana de Catalunya poder ser preguntat en referèndum, i que, a més a més, es pogués treballar per explicar totes les posicions. Per tant, jo crec que la iniciativa que defensarà és que realment no es doni per suposat res, que tothom passi per la balança, per la balança del referèndum, per intentar que sigui una participació amplíssima. I, a més, el que no podem fer és convertir emplavicitàries, unes eleccions, quan les eleccions han d'abordar suficients problemes més enllà de l'altua terminació. Quines eleccions més tristes, de quin país més trist, seria que haguéssim de votar convergència per poder ser un país més... És que no hi ha cap tema més sobre la taula. Podem portar sobre el programa electoral, podem arribar amb un acord, amb que els partits arribin a uns acords per poder convocar un referèndum. El que passa és que jo em sentiria insultat en la meva ciutadania el fet de no poder, de convertir-ho en unes eleccions en una situació de dicotomia com ara que cap on tirem, únicament en termes plebí i plebicitaris. Estic completament d'acord amb el que tu comentes. Per mi són buides, unes eleccions, on només es parla, i s'oblida tot el tema social i més amb la que està caient. Ara bé, el problema seria una mica el març jurídic en el que es movem, no? Ara mateix jurídicament no està legalitzat fer aquest tipus de referèndum, no es podria fer. Seria una insurrecció jurídica, el que s'hauria de fer, per tirar-ho endavant. Bé, jo crec que es poden buscar també vies de buscar consensos a través de l'Unió Europea. Jo crec que és un marc que ja estem avocats a explorar-lo, amb consta que la gent que tenim en el Parlament Europeu està treballant en aquesta línia, en Romeva està fent una feina en aquest sentit, i està fent una feina més de passadissos que de declaracions. També consta que el d'Europa de Convergència també està fent una feina en aquest sentit. Jo crec que és la via. Jo crec que la via és posada de manifest, la manca de sentit que té el fet de no poder preguntar després de la manifestació com la veia l'altre dia, o buscar les desfigurades perquè sí aquest dret a l'altre termini. Més que mai l'hem de buscar. I la Constitució espanyola, el que hem de fer és fer veure que ha de poder ser possible. Una cosa d'aquestes. El partit popular sembla una mica complicat. Per això hauríem d'obrir també un escenari europeu. Ara bé. També lligat amb el que has comentat anteriorment sobre els mercats, creus que dins de l'Unió Europea realment ens autodeterminàriam dels mercats, o seguiríem sent submisos a les seves decisions, els mercats entre cometes. Està clar que un país de l'Unió Europea té una sèrie de limitacions, amb accés als crèdits, etcètera, que això et marca. El que sí que és veritat és que hi ha molts tipus de societat en el qual les capes més dèbils d'aquesta societat no estan tan desemparades com les estem deixant aquí. Per tant, el que hem de fer és si realment la gent està disposada a crear un sistema de valors en què això es ponderi de manera superior el que s'està fent ara, és per el que hem de treballar. Pensa que actualment la gent que està prenent les decisions es troba molt poc presionada per la gent. Tu mires una banda i l'altra, i pàticament hi ha massa similituds. El que hem de treballar és perquè aquests temes siguin la gent del dia. Estem parlant de l'autodeterminació, perquè molta gent ha posat en la gent aquest tema. La gent de pobresa, la gent de l'equitat, la gent de la justícia social, a l'estàl·la del dia, si és que el que volem és ser un país que ho tingui no tothom ho vol. No, no. I hi va haver movilització en respecte a aquest tema. Tot el moviment del 15M que es va originar farà... I no tothom el volia. I no tothom el volia, però sembla que, diguéssim, aquest tipus de moviment han tingut menys capacitat d'incidència. A l'hora de posar una cosa a la gent de política, per dir-ho d'alguna manera, malauradament. El debat que em sembla interessant és ja no els passos que farem, sinó si algun dia aconseguim una independència, a quin estat volem. I aquí sí que em sembla fonamental la diferència entre uns partits i uns altres. I m'agradaria que el Lluís ens expliqués una mica com s'imagina o quina societat o quin model d'estat del vanestar proposaria per una Catalunya que vingui. Bé, clar, això és la... anar a tocar les bases, no? Hi ha una sèrie d'elements absolutament bàsics i fonamentals en la vida de les dues persones, no? Per una banda, doncs, és que tinguin les necessitats bàsiques que permetin ser ciutadà i ciutadana, absolutament cobertes, no? I aquestes són, bàsicament, d'una tensió sanitària, unes bases que permetin, doncs, de no deixar la gent amb situacions absolutament precàries i amb manca d'oportunitats. I a mi em agradaria, doncs, un país que apostés absolutament per l'educació, com a un mitjà de progrés i del projecte de vida personal, i també, doncs, una societat en la qual, doncs, la sèrie de reptes que es plantegin, puguin ser col·lectius i participats, de manera que la gent pugui dir la seva, pugui tirar endavant, i sobretot, això, una societat en la que no sigui només... no es medeixi la mida d'un país en termes de PIB, sinó en temes de vanestar, en temes de... d'això amb el sanitari PIB, en temes de felicitat, també. Jo crec que tot el que hi oitem, en el fons, és perquè tothom tingui les possibilitats de poder fer un projecte de vida propi amb dignitat. Jo crec que això és la marca diferenciada malauradament, no tothom, a Catalunya, pot estar vivint, avui en dia, amb dignitat. I això és el que hem de treballar. Saps què penso jo? Això que diu el Lluís és una mica un full de ruta per un desig que té ell des del seu partit. Però m'agradaria saber, aquest desig, per exemple, en el teu camp d'actuació, que sí que tens un cert poder, que és Sant Just, s'està complint. És a dir, la gent té un accés a l'educació, la gent té un accés de la sanitat, perquè, per exemple, sé que hi ha hagut certes retallades de benestar social. O s'han tret certes ajudes, no sé si ve de vosaltres o no. Sí, bé, una mica volíem preguntar, ja que hem començat el curs escolar, el primer dia hi va haver mobilitzacions i vegades en el sistema escolar públic. Bé, bàsicament parlarem de la pública, i entenc que iniciativa és la que defensa. Jo, una pregunta que volia posar sobre la taula pública, privada, quan has comentat això de benestar, tu volia preguntar, pública, privada. Nosaltres a la llei d'educació, al debat de la llei d'educació, és el sistema públic d'educació. De la mateixa manera que ningú es pregunta, quan una persona va a la foto social i li han de fer una operació X, i li acaben fent una clínica, perquè hi ha un concert, el que està fent la Generalitat, en aquest cas, és prestar aquest servei públic d'educació a través d'un operador privat. La titularitat del servei no és el que ha d'aprimar. El que sí que és veritat és que el debat de la llei que està apostant per un servei públic d'educació, de manera que es poguessin arribar a concertar, o que tens un concert de programa, a totes aquelles escoles, independentment de quines fos la seva titularitat, que realment es comprometessin a realitzar aquest servei públic. I evidentment seria fer-los-hi un servei públic amb equivalència de prestacions, de preus, etcètera, etcètera. Això no va ser possible. En cap moment d'electrar, pràpidament ens hem quedat sols. Jo diré que hi ha públiques i privades i privades, i concertades i concertades. En el cas que nosaltres hem de defensar que l'escola pública és la base que ens ha de garantir la qualitat del sistema, si el sistema públic no és de qualitat, trenca absolutament el model que nosaltres entenem, que, per això, hi ha concertades i concertades. L'escola Maés Agramento, aquí, s'ha fet una molt bona feina, ha estat treballant molt amb els nanos amb un compromís enorme, i, a més, és una escola que, t'asseguro, que els preus que tenen són ajustadíssims, i que, a més, faciliten l'accés de tothom. A vegades hem de tenir clar que l'escola pública és la que ha de vertebrar el sistema públic d'educació de Catalunya, el que passa és que hi ha moltes maneres diferents de poder fer. I trobo que és un debat que, mentre tinguis clar que el que ha de vertebrar l'escola pública, tota l'arresta s'ha d'intentar ajudar, perquè tots fiquin opcions, que m'hauria agradat molt que, en el canal ALEC, estigués recollida com al servei públic d'educació que és el que demanàvem, no com al servei d'educació de Catalunya, que és el que està ara. Doncs, parlant d'educació i aprofitant que tenim el regidor de Sant Just Desvern, et volíem preguntar a veure com han afectat aquestes retallades a l'educació dintre de la nostra municipi a nivell de l'escola pública. Ja sigui als instituts o els centres d'educació infantil i primària, i ja sigui... L'escola braçol, que és l'escola que ha sigut la nostra. Ja sigui si ha hagut alguna reducció de línies, si han hagut reduccions de personals, si han augmentat les ràtios, com s'havies afectada d'alguna manera en el nostre municipi. En el bal de Catalunya hi ha 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys, i professores. Això ja és una dada que ens indica per on anem. Hi ha hagut una reducció de mestres a totes les escoles de Sant Just. Entre un i un i mig, en el cas del Canigó, em funcionaria una línia, o era de dues línies. També hem tingut un augment de les ràtios dels alumnes per classe. Generalment, era 25 a la primària, 27 a P3, han possuït de ser augmentat a partir de 30 durant la primària. I a l'Institut han passat directament a 30, han possuït d'anar-se ampliats, succesivament de 35, curant en el batxillerat. Almenys són les ràtios que dificulten moltíssim el treballar a classe, i els mestres també han vist que aquelles número de mestres ha baixat, per tant aquells desduplaments que les feien tan fàcilment, això que és més difícil. Perquè tenen una veritat especial per anar cogerant horaris i van fent coses, però és una pèrdua de qualitat evident. Per altra banda hi ha una part molt important que mai parlem, que és el tema de les ampes. Tot el que estan treballant, avoltant... A les beques, menjador, el nivell, pel qual ha tornat aquest menjador, ha baixat. Per tant, realment, per tenir una reducció en els preus de menjador, és una institució econòmica absolutament complicada. El fa que també et sentis una miqueta esclosa d'aquest sistema. Puc preguntar dades d'això, si quanta gent es podia beneficiar abans, quanta gent es pot beneficiar... Ho tenim aviat, perquè ja estan fent les assignacions. El aviat, si no em comprometo o quan ho tingui us ho faig arribar, que el podeu dir en el programa, jo ho comentareu. Però hi ha hagut una reducció important. Reducció de subvencions, els programes reciclats a lliures de text, reduccions dels programes extrescolars, etcètera. El cos realament està tot agafat en pinces. Escola AuraSol, suposo que ho sabeu, han tingut una reducció del 50% de la portació de la Generalitat. D'altres...En 100 euros per cap? No, no, no. Altres en cobràvem 1.800 per alumne i ara estan cobrant 900. I és una situació absolutament... Per tant, la gent tenia sànjus, els ciutadans, estan aportant molts més diners en l'escola AuraSol. Posaven amb perill, amb model marrex, clarament. O sigui que, per a nosaltres, què hem fet? Nosaltres hem apuixat les 4 de les famílies, un IPC, més un 2%, una cosa reduïda i la resta ho hem aportat nosaltres. Hem augmentat una miqueta de la ràdio, que el teníem a Ràdio Menju, però, clar, cada any estan fent una sella de reduccions. I et trobes sempre com a regidor i com a equip de govern, però és amb una... amb una economia, no? Què faig? Plan tocar-hi i carregut a totes les famílies, i que les famílies es cabregin i que vagin a protestar que hi ha fet la reducció, o fem una miqueta de la mà amb porreros del sistema i fem que tot passi una miqueta millor amb aquestes polítiques, optar per la segona. Optar-nos per intentar que el model marrex no vagi malament. També crec que és una aposta per la ciutadania. Vull dir, entenc que esteu per anar al cop de coses que no sempre són culpa vostra, però aquells que ho patirien al final són les famílies de Sant Just, famílies que possiblement no podrien portar els usunets a l'escola marrex, o no es podrien fer carreg del menjador, del carreg del menjador. Ningú ho entendria, que no ho féssim. Pensa que també que la Generalitat tenia un bloc de beques 0.03, que permetia els familiars que no tenien diners per portar els fills a l'escola sol, doncs podria accedir a una subvenció. Doncs han anul·lat el programa. A zero. Jo aprofitaria, també, per preguntar-te una cosa que, a vegades, els ullens i jo mateix podem tenir molts dubtes. Quines són les competències que es poden tenir a nivell municipal amb el tema d'educació? Perquè sabem que depèn de la Generalitat, de moment, i què és el que pot fer, l'Ajuntament? On es pot bellugar, què pot millorar, què pot no tocar? Hi havia l'esperança, que està tramitant l'eleg que realment fes un tom municipalista. I com a mínim, no és que des dels assuntaments poguéssim tenir més competències amb primària, amb secundària, en alguns aspectes, i com a mi m'estalvi una col·laboració amb aquesta més estreta. De fet, per ensignar un protocol de corresponcitat educativa amb la Generalitat de Catalunya, en el qual treballava en varios punts. La planificació escolar, treballava en l'acompanyament a l'escolaritat, des que comencen els nanos, en el moment en què han de fer aquesta transició escolatrevada, i tan complicada que ens estem centrant ara. Aquests nois i noies que es troben amb la situació que es troben, a vegades els costa, no tenen aquest punt que no es falta, que no tenen gaire motivació, i estem treballant-nos per ajudar-nos, per tirar-nos-ho. Concretament, esteu fent... Estem fent uns cursos, per exemple, que jo sàpiga el cas de Joves, que estan una mica encara al traspassa, entre l'escolaritat estricta i un món laboral, que pot comentar com estan anant, sé que vam fer un programa pilot bastant interessant per setmana santa, de la construcció de l'automòbil. Sí, no. Aquest no l' vam acabar a fer. Em van fer un altre que que anava amb aquestes altres. A mi m'havien arribat veus que se n'anava a fer. Aquest havia de comentar que volia fer-ho. Però, al final, vam fer una altra cosa. Jo sento que anava amb convidació, amb l'ESC, amb l'Institut i l'Ajuntament, així que mateix amb inspecció, per posar en mort de tots els recursos que tenim per ajudar aquests nanos. Primer, tots estan dintre de l'Institut, ajudem l'Institut en la seva tasca d'orientació. Com ho fem? Tinc un programa connecte, que és un programa pautant. El que volen fer, si els formatius era un mitjà, doncs crec que ho puguin provar abans d'anar a l'escola. I també tenim una altra cosa, que és que ens ajudem moltíssim. Ens ajudem moltíssim a acollir aquests nanos, durant un mes o un mes i mig. Tenim el programa de connectar amb els cicles formatius. També tenim el que comentava Clara, a través del casal de joves, que és molt potent, perquè és un espai extraescolar amb uns educadors fantàstics que tenim a casa de joves, que estan a costants de treballar amb adolescents. I fantàstica és que, d'una perspectiva lúdica, estan tractant temes que se'n preguntessin, que s'han d'agradar, doncs quan fas un taller de cuina, no ho fas només per aprendre a cuinar, sinó per posar un petit de competències, que poden resultar acabant fent uns canapés pels teus amics, o que tu facis una pregunta i et dic que això m'interessa. O qualsevol altra cosa, que és una peça importantíssima en aquest procés. Aquesta comissió que està fent és intentar treballar els casos de manera separada i ada, intentar posar els recursos que tenim en funcionament per acompanyar-los. I això és el que estem intentant. Perquè dintre del marc català o espanyol, on és obvi que l'atur juvenil és un dels grans grans dramas que existeix, ens pots explicar una mica com està Sant Josep, en aquest sentit? Sant Josep té una característica una miqueta especial, que és que tenim molt l'atur juvenil no registrat. Hi ha molta gent jove, especialment gent que encara està en una edat universitària, català, en de la perspectiva de no trobar feina de manera inminent, perquè té la possibilitat econòmica de fer-ho, de poder continuar estudiant i formant-se. Nosaltres tenim unes taxes d'atur juvenil, que es manifesta més potentment a partir dels 23, 24, 25 anys, que no pas a altres municipis de Bajoragat, que sobretot es manifesten a partir dels 8 anys quan passen això. El que sí que estem veient és que la gent que té situació universitària i està inscrita en l'atur, s'acaba d'ocupar aquesta ocupació, li costa més trobar feina per raons òpies. I el que sí que estem veient és que cada vegada la gent es planteja una manera més seriosa el fet de fer el pas i marxar fora. Aquí, Sant Josep, ens trobem... Exactament. Ara posem en funcionament un servei d'orientació per la mobilitat internacional. Hem detectat que hi ha molta gent que ha començat a plantejar-se coses, però no ho sabem, perquè hem estat treballant aquest tema. Si tu vols marxar fora a treballar, quan més temps i més ben assessorat estiguis abans de marxar, tens molts més possibilitats d'èxit. Doncs en aquest cas treballarem amb una persona que serà assessorant, intentant canalitzar aquesta oferta i aquesta demanda. A mi em sembla fantàstic, Lluís, que feu aquesta ajuda al jove perquè pugui marxar fora, però a l'hora em sembla dramàtic, que un ajuntament s'hagi de plantejar com assessorar els joves que hagin d'immigrar per necessitat. A mi m'agradaria saber si després hi ha un retorn assenjós de tota aquesta gent. Això és molt nou, ara la gent que està marxant. No sé si ho podem saber encara. El que estem detectant ara és que, d'alguna manera, la gent té necessitat de tenir una primera experiència professional de manera ràpida amb un cop a casa dels seus estudis, de manera que el podria posar el currículum i per anar treballant. Que seria normal. I moltes vegades, aquesta experiència professional, també ha donat a la gent que està més formada, que sap idiomes, com a mínim, més que en altres llocs, això és una oportunitat que se'ls hi planteja. I jo crec que sí que hi ha retorn, i potser hi ha retorn, i jo estic amb un entorn. La meva feina és a l'Universitat Polítècnica, i veig gent que va i ve i gent que torna. Què passa és que abans era com més grans, no és a dir, acabes l'Uni, i potser fins i tot fas un posgrau, i et busques la vida fora. Ara, vull dir que hi hagi gent de 18, 19, 20 anys, que s'estigui plantejant que aquí no troba feina, i una bona solució és marxar a Alemanya. Jo crec que això és nou. És dramàtic per als ciutadans turcs, com està? Ja ho sé, ja ho sé. És un 45, 47% de turcs juvenils. Jo crec que el que no podem fer tampoc és agafar i dir, jo crec que si podem ajudar a la màxima de les possibilitats, perquè quan a mínim la gent que vagi, se'n vagi amb unes bases potents en aquest sentit, i amb un assessorament previ, doncs jo crec que és nostre bé. Absolutament no està criticada el servei, ja em referia que fa 8 anys no us ho haguéssiu plantejat. Segurament no. Tot i que cada vegada estem més interroficats amb Europa, en aquest cas, també cada vegada serà més... Però aquí el problema de base és el de sempre. Per molt que ara marxin, aprenguin idiomes, especialitzin, si després aquí no millora la situació, si aquí no sortim d'aquesta crisi econòmica, si no s'incentiva l'economia d'alguna altra manera, no tornaran. El que fa és que els joves són els més vulnerables, i el que diuen, les enquestes són els més vulnerables, i potser si surten es formen prou bé a l'estranger. És molt trist d'això, però potser quan tornin, tenen més possibilitats que els seus competidors i en permeteu parlar així. Ho discrepo, jo crec que el problema no és la formació. Jo crec que ja han licenciats fent de carte. El problema és que no hi ha llocs de feina. Ara mateix el problema és que la crisi que estem tenint, no sé quin és el model productiu que estem tenint, però, bàsicament, crec que no produïm absolutament... No diré absolutament res, perquè sí que hi ha algun tipus d'industria, però, bàsicament, ens estem dedicats en el sector serveis, i a l'hora de menjar els serveis, no donen gaire. Jo crec que hi haurà d'haver un canvi de model productiu, perquè si no seguirem estancats en la mateixa crisi i no sortirem d'aquí, ja vam començar amb el totxo, que el totxo ja era un escàndol, perquè, a més a més, era un dret constitucional, el dret a l'habitatge, i que s'espaculés, i s'hauria de pagar les quantitats que es pagaven en aquest tema, i que la nostra economia es basés en un dret pesat a la Constitució. No sé com no s'hi va ficar fre abans. I ara mateix no et sabria dir quina és el sector que tenim més desenvolupat. Serveis, diria?Sí, serveis, però... Aquesta clàssica és que sí, com sigui, jo crec que hi ha una cosa impapinable, que és que si ens hem d'adaptar al que surgeix, i soc la primera que ho pensa, jo soc periodista, no hi ha fet una periodista. Si no hi ha fet això, igual t'has d'adaptar. Jo crec que és una mica el que està lluitant la recibiria, i llui és en concret, de dir, formem els joves amb coses que després siguin útils. Mira, la pregunta que t'he fet abans, des d'ajuntament, actualment, s'està treballant en porta aquesta gent que s'ha format fora, fer-los treballar aquí, o buscar empreses, que diguin, mira, aquest noi m'interessa que és d'aquí... És que són una cosa que no t'ho s'anivideix juntament, que ens queda molt gros. És una cosa que, si encara se l'hauria d'afiniviar de Catalunya, ho hauria d'aprofitar com a mínim. Aquest és el que comença, s'hauria de ser un dels 600 esverns, 16.000 habitants, poblets situats aquí a mig desplugues i s'ha enfaliut. La cosa que podem fer amb això, que el teixit productiu ha ajudat en aquest sentit per desenvolupar-se, no? Tant que la dreta sempre ha fardat de la petita i mitjana empresa, potser l'haurem de rescatar des de l'esquerra. Probablement. Una pregunta també que tenia, relacionada amb el tema, és amb tanta indústria, fàbrica i oficina tant cada que hi pot haver ara mateix pel tema de la crisi que han tancat tantes empreses, no hi podria haver algun tipus d'initiativa governamental, municipal o suprem municipal, que d'alguna manera es dediqués a recollir tots aquests edificis tancats i mirar d'incentivar-los i donar-li vida de nou amb gent que estigui a l'atur de forma més cooperativa. Per exemple, estem parlant sempre d'emperedoria, però ningú es planteja l'emperedoria com un tema social. Sempre s'està plantejant, com que hi ha d'haver el brillant empresari que tingui la idea i que gràcies a ell, després donarà feina a uns altres. Des de les institucions, per fomentar d'alguna manera aquest tipus d'economia diferent? L'emperedoria es fa en moltes coses, eh? Sí, sí. Una és amb el crèdit, amb l'accés a crèdit. Tothom que va a Barcelona Activa, intenta n'explicar que no juguis amb els teus diners. Intenta demanar finançament per ti endavant un projecte. El crèdit està aturat. Per tant, vol dir que no només no podràs iniciar un negoci, sinó que el flux de caixa d'apagaments i decoraments serà molt difícil del que estiguis endavant. Per tant, hi ha projectes excel·lents que s'han tirant endavant. Aquí en tenim uns quants, aquí, els espais creatius, que tenim a Pro-X, projectes joves, que realment... No has de dir que posin els dissenys amb una maleta i se'n vagin a Amsterdam. Truquen els seus amics i estan allà amb dos dies, si diuen que hi ha una oportunitat de negoci. Quant de genials, lo que els ha quedat? En tenim 9 de plens, els deu. A mi em fa maleta d'angúnia. És una institució que personalment, en el món de l'empresa, jo no en tinc ni idea, d'incentivar a vegades excessivament a la gent a assumir riscos. Hauríem de mirar d'ajudar-les, que els estem fent amb aquests espais que tenim a un preu reduït, inferior al de mercat, però tot i així costa. I això és realment... Realment hauria d'haver-hi una línia de crèdit a nivell oficial, que haurà de fer el fluís cap a aquests projectes i a aquestes empreses, i no només cap a Barcelona o a UALT, que suposo que serà molt interessant, però... Tornem a parlar del que sou. Tornem a estar parlant del mateix, del productiu, no?, d'anar fabricant casinos, hotels... Òbviament no sé si podeu menjar-vos una fitxa de pòquer, però... Tinc una pregunta que li voldria fer allò i superràpid, perquè no la voldria perdre. Tema de la begoneta. Ens pots explicar una miqueta molt ràpid. Com ha quedat? Tenim un tu i jo una conversa. Tenim una conversa tu i jo... Nosaltres a la begoneta vam prendre una decisió, perquè el model que teníem de prestació de servei era la meva, era una cosa que necessitàvem. Més que mai, sabeu que nosaltres ara hem de prioritzar. O sigui, nosaltres cada vegada tenim més incertesa sobre els recursos. Per tant, hem de prioritzar. I el que és incindible, com a projecte, era l'espai de joc. L'espai de joc dirigit en famílies. I hem buscat una manera de reloir costos, tancant l'equivament durant la mala meitat del dia, relovint consum, relovint morres de neteja, relovint els espais que estem utilitzant, i centrem els recursos disponibles en la prestació d'aquest servei que es presta ara ja des del dia 17. Es presta de 11 divendres, de 5 a 7 de la tarda, amb un equip d'educadores que treballen amb les famílies, i amb un espai de joc en el qual hi ha propostes dirigides i propostes que són més de joc lliure. Aquest era l'esperit que volíem conservar. Si destiles la begoneta, quedava allò com a cosa nuclear. Com preguntar quants espais estan utilitzant? Està utilitzant la sala gran a demanda, si algú la vol jugar a fer servir. L'espai de baix, entrant, hi ha carrau l'au que fa la seva activitat de tarda. I estem utilitzant la sala gran que hi ha a l'ooteca. I, a més a més, el que tenim és al costat. Hi ha una sala que també s'utilitza un cop o dos de la setmana pels rups de reforça, que estan preparant una dificultat i que els voluntaris s'estan ajudant a tirar endavant. Bé, fins aquí, és molt fort. Moltes gràcies per venir. A vosaltres. Ens ha quedat cur, com sempre. Ens haurem de convidar perquè ens parli a festes de la tardor. No cap problema. Gràcies per fer-hi un programa de política des de joventut. S'intenta, s'intenta. Moltes gràcies per venir. Moltes gràcies, Jordi. Moltes gràcies a la comandanta de Enterprise. I bé, ens veiem la setmana que ve. Moltes gràcies per escoltar-nos. Bona nit. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La randa s'ha enjust. Ràdio d'8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'8.1. Ràdio d'8.1. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el just a la fusta.