1r aniversari d’Empanada Cultural: oients al micròfon, futur de la dansa i la cultura, streaming, fanzines, Stephen King, Peter Bagge, McDonagh, Fables i debat sobre cinema i funció social de l’art

Happy birthday to you, happy birthday to you, happy birthday empanada, happy birthday to you. Gràcies, gràcies, moltes gràcies, doctor Bombosi, ja el trobàvem a faltar. Efectivament, avui a empanada estem d'aniversari i ens hauria agradat poder-ho celebrar al nostre estimat estudi de Ràdio d'Esvern. Però tot i que estem a les portes de la fase 1 d'aquest desconfinament, de moment, de moment seguim a casa ben resguardats i segurs. Si fa un any ens arriben a dir que seguiríem fent el programa, inclús a distància hi havia noves tecnologies online perquè un virus global ens la té a tots confinats, doncs, sincerament, haguéssim negat tota implicació, connexió i responsabilitat entre el fet que decidíssim fer el programa i que s'hagi acabat desencadenant una de les plagues bíbliques, de debò, relació zero. Però que això no ens faci perdre els ànims, precisament perquè ens encanta el que fem, no hem parat durant tota aquesta estranya etapa i seguirem fent el programa setmanalment, posant els temes a la graella, desgranant tot el contingut, amasant amb carinyo les seccions i fornejant a foc lenta aquesta empanada. I, òbviament, segur que moltes setmanes us hem deixat amb ganes de més, o heu trobat a faltar algun tema que us hagués fet il·lusió que tractéssim. I, precisament per això, per primera vegada hem obert els telèfons i hem estat recollint missatges dels oients on ens han volgut felicitar i, de pas, demanar-nos temes per tractar de cara al futur. Avui escoltarem aquests missatges en directe i els valorarem, ja que tot ingredient és bo per aquesta gran empanada cultural. I, abans de continuar, recordem xarxes socials. Facebook, Empanada Cultural, Instagram, Empanada Cultural, Twitter, Empanada Cultura, sense L, ja ho sabeu, i els podcasts els trobareu a Soundcloud, Mixcloud i iVox. I ara sí, ara sí, comencem amb el primer missatge dels nostres oients. Endavant! Hola, sóc l'Albert Fariñas. He fet la sintonia del programa. Ha passat un any i encara no he vist un duro. ¿Y quién ha visto duros aquí? Ostres, comencem forts, eh, nois? Sí, no, no, ostres, que avui hem de celebrar l'aniversari i no comencem així. Deu a pensar que som rics o alguna cosa. No, no, ya vienen los acreedores, ya vienen los acreedores a recoger, a recoger lo que han invertido. Saps que ho estem fent bé quan vénen a demar-te a pasta, això és com sortir al Simpson, eh? Oh, sí, gràcies, potser podrien pensar que som una ONG o alguna cosa. Bueno. Sí, eso es cuando sales por el Raval, con unas pintas sencillitas, pero algunos piensan que eres rico si te van acosando, no? De esquina en esquina. Que soy del barrio, eh, que soy del barrio. Adriano, Pol, felicitats. Gràcies. Gràcies a tot. Sí, això és recíproc, recíproc. Sí, portem un anyet i avui, el que hem dit, avui no farem seccions, avui farem que la gent ens demani coses, no? És a dir, ja hem començat una mica malament amb el Farinyes. Que no nos piden dinero, que no nos piden dinero. Exacte, exacte. Farinyes, moltes gràcies per la cançó, eh, que avui l'hem recuperat perquè s'ha acabat l'epidèmia. Ho sento, eh, s'ha acabat. S'ha acabat l'epidèmia, ja estic fins als negues de les sirenes. Aquí seguim sent partidaris de les dictadures, però avui hem obert la democràcia, el vot del poble. Sí, a veure què ens ho demanen. I veremos com a veces ese paso es un paso complicado, eh. Darle la voz al pueblo. O erróneo, o erróneo, directament. Sí, eh, i jo siempre lo reclamo, eh. Siempre lo reclamo, però cuando te ves en ello dices me parece que nos hemos metido en un lío, ¿no? ¿Cómo lo ves tú, Ferran? Esta es la primera de cuantas. Esta es la primera de cuantas. Jo us dic que encara me n'estan arribant, però de moment en portem més de 20. T'ho pregunto. Hòstia. De fet, el Farinyes n'ha enviat un altre, si us sembla, la poso ja, eh. Ja, val, eh, perquè potser ens torna a reclamar la pasta. No sé, la poso, vinga. Hola, empanats. Jo soc l'Albert Farinyes i soc qui va editar el tema de l'himno d'Eivisa per treure-li les vocals i que fos la sintonia del programa. Després vaig escoltar el primer programa per sentir com m'havia quedat i, finalment, podríem dir que des de llavors soc coient habitual. I tinc curiositat per saber com trobeu noves referències culturals. Com trieu dintre l'infinit catàleg? Seguiu algun podcast, alguna pàgina web, el que sigui? Igual que alguns seguim empanada cultural. Vinga, felicitats per l'aniversari i seguiu així. Ara sí que no m'ho ha fet una pregunta. De fet, he vist que al principi la seva primera aportació podria anar ara al final. Ara que he vist que manegueu molt bé la cultura, on estan els calés, no? Però de fet, aquesta pregunta... Exacte. Però de fet, aquesta pregunta la podem respondre molt fàcilment, no? Com ho fem? Doncs mira, obrim els telèfons i deixem que vosaltres proposeu, no? Us urpem, us urpem temes. El tema és que normalment el que fem és obrim l'agenda i diem què ha fet esta setmana. Doncs mira, més fàcil que sigui possible. No, no, a veure, s'ha de dir que inicialment teníem la idea de trobar un tema central, una temàtica, no? Per exemple, me'n recordo de quan vam dir farem Sant Joan, no? Perquè venia Sant Joan, però no era tant parlar de Sant Joan i l'Adrià no va venir amb el Dostoyevski, si no m'equivoco. Jo vaig portar l'Oxenfree i tu, Pol, vas portar... El Fire Festival. Al final és una excusa per treure un tema, però sí que intentem, al principi intentàvem tenir aquest tema central. També amb el temps ens hem adonat que a vegades ens limitàvem, no? Volíem parlar d'una cosa molt i eren plan, ostres, no m'esperaré que coincideixi que les tres coses puguin estar relacionades. I a més, com que tots sabem que al cinema cada setmana hi ha una estrena variada, o sigui, l'Adrià no ho té molt fàcil per triar tema. Bueno, al final és un puntito sempre en relació, ja sea al cine o a la cultura, como tener un pie en la actualidad, ¿no? Ir viendo qué te va ofreciendo esa actualidad, ese día a día. Y un pie después, y aquí ya entra cada uno con sus preferencias, gustos, experiencias, ¿no? Un pie, pues, en aquellos... Bueno, una mirada hacia aquellos autores, ¿no? Géneros que uno ya no ha podido olvidar y que sigues, de alguna manera, intentando rescatar poco a poco. Yo creo que es ese puntito de equilibrio, ¿no? El que nos lleva a ir sacando temáticas. Y yo he de decir que en el apartado cómics y videojuegos, no, lo siento, porque solo dura en mi espacio mental el espacio del programa, pero en tanto que tú, Pol, aportas un mogollón de cómics. Y tú también, Ferran, en el tema de las series. Sí que es cierto que yo ahora ya baso mis propuestas de series y de cómics en vosotros dos. Eso es cierto. Ah, muy bien, gracias. Sí, sí, però és això. És això que intentem trobar, fer una empanada, una empanada del que té molts ingredients i bastant variats i intentem trobar això, no? Que tot conjugui una miqueta per no fer-nos repetitius, però alhora que tot pugui ser una mica lligat. Però tu, Ferran, o sigui, tu la inspiració i la informació, tu ets potser més de YouTube, no? Quan jo soc molt més de ràdio potser tu ets molt més de YouTube, no? Home, sí, aquí cadascú consumeix. Per exemple, si vols anar així, l'Adriano normalment és molt de publicacions, no? Adriano llegeix bastant revista, molt blog, no, Adriano? Sí, yo me suelo perder en la red, pero también tiro de las típicas publicaciones de Caimán, dirigido por, no? En relación al cine, eh? O los mismos festivales. Los festivales de cine muchas veces son eso, eh? Son la propuesta a futuro. Però ho conta, Ferran. Jo em fixo molt en lo que es mou per les xarxes a nivell, pues lo que diu el poble, de YouTube, de memes, inclús, a vegades. És a dir, al final, l'actualitat també mana. Nosaltres no pretenem ser un programa d'actualitat, sinó una mena d'antologia radiofònica de temàtiques, no? I així és una manera que tenim de triar. Sí que és veritat que al final, per exemple, durant aquest coronavirus, ens hem menjat l'actualitat, ens n'hem hagut de menjar, no? I al principi tiravem molt de coses que estàvem passant ara i tal, però tampoc som això un... Saps aquell comentari que diu tothom de que les notícies ja no les escolto perquè estan tot el dia dient el mateix i coses que ja he sentit i això ho intentem evitar també sovint. Clar, ara hem obert aquest meló de que la gent ens pugui escriure. De fet, les xarxes socials porten un any allà. Nois, utilitzeu-les. Sí, de fet... Escriviu-los més. Exacto, que no sea una cuestión solamente, no? Relacionada con el aniversario, sino que podamos establecer este diálogo a futuro, pero como le dediquemos a cada pregunta el mismo tiempo que a esta, me parece que el futuro nos va a llevar a tres horas, más o menos. Tens tota la raó i, de fet, passem a la següent, si us sembla bé. M'agradable. Bueno, anem a posar-la. Hola, sóc el Lester Company del Bloco Alcina de Hollywood i, en primer lloc, voldria felicitar-vos pel programa. Mai es parla prou de cultura i és més necessari que mai difondre-la. El sector cultural està patint i patirà les terribles conseqüències de la pandèmia global que ens està assotant. Però, dins de la cultura i entrar una mica més a fons, la dansa, com veieu el seu futur mig termini? quan els seus professionals ni tan sols poden assajar en les condicions degudes. Què us sembla? Home, per començar, Néstor... Hòstia, t'he visto muy preparado, eh, Fernanda. Con la bala en la recámara. Yo iba a hacer una especie de puntos suspensivos eternos. Li anava a dir a l'Hector que si m'ha vist ballar pot entendre perfectament per què no parlem de dansa. Per altra banda, té raó. Té raó que hauríem d'obrir a vegades una miqueta més perquè, eh, que som bastant amplis, nosaltres analitzem i ens posem a parlar de qualsevol tema. Sí, però està clar que... Ens queda una mica lluny i és veritat que potser hauríem de portar-la més cap aquí i això hi implica portar convidats, eh, que és una cosa que va a dir en la potenciar. Hoy se verán las costuras, ¿no? Hoy se verán que en nuestra empanada hay muchos ingredientes pero suelen estar contados, ¿sí? Quieres decir, en el ámbito cultural claro que nos podemos ascender. El tema de la danza, además, yo creo que... Si ya no encontramos a veces tiempo para sacar adelante todas estas propuestas cinematográficas, literarias, videojuegos, etc, ambicionar la danza ya sería excesivo, pero sí que es interesante la propuesta de Néstor, ¿no? En la medida que parece que la danza pilla por las dos caras, ¿no? Es decir, pilla por la vertiente cultural que tiene, que por mucho que se haya movido muchísima cultura, pues también se han visto mucho las carencias del gremio en este confinamiento y por la parte deportiva, ¿no? Que ya implica el espacio. Hostia, ¿dónde entrenar? Y al final la danza es como esa combinación. A mí muchas veces la danza, porque evidentemente soy un ignorante de danza, pero sí que me recuerda a las catas, a las formas de artes marciales, ¿no? La misma arte marcial también es como una disciplina que se mueve muchísimo en el ámbito deportivo, pero que evidentemente no se puede exponer como si fuera aquí un discurso cultural a tener en cuenta, por ejemplo, en Empanada, ¿no? Que alguna vez yo he llegado a decirlo, pero no sé si... Mira, algún día hablaremos de artes marciales. Yo portaré SmackDown, yo portaré los SmackDown. No ens oblidem que el Néstor ens ha demanat dansa, eh? No, però veus, jo sí que he suïtat. Que no full hogan. Em toca de prop. No, no, no, però a mi sí que em toca de prop perquè, entre cometes, perquè jo cada any gravo el Festival de Paralada i jo m'he trobat que aquest any òbviament s'ha cancelat i el que m'he trobat és que jo ja havia editat alguns vídeos de grups de dansa que venien, per exemple, un de Houston que amb molta entelació ja va dir que els hi prohibia, inclús, imagineu com està ara als Estats Units, jo us estic dient de fa quasi dos mesos, van dir que no es deixaven viatjar, clar, no només és el tema dansa en el propi espectacle, sinó que què passarà amb festivals o què passarà amb trobades d'aquestes o gires, que clar, òbviament, les fronteres quan s'obriran. És que tot art presencial li espera una reinvenció brutal, llavors, com ho veiem, Néstor, fotut, ho veiem fotut. Muy jodido, de hecho, ara també n'estava tirando un poco de la memoria i digo, hosti, quan he ido yo a ver un espectáculo de danza? No sé, però antes que comentabas una cosa, Paul, quan has dicho a mí me toca de cerca, pensaba que nos ibas a hablar de un proyecto que tienes por ahí, una propuesta que me sonaba a mí. Ah, ui, això un dia ho portarem, no? Es secreto, es secretismo. Bueno, que dic això, que hi ha un projecte que tenim allà penjat per tot el virus, però que anàvem just a gravar just abans del confinament i és de dansa, de dansa i humor absurd, o sigui, ja me entrevistaré un dia, no pa' tío. Bueno, doncs, tenim una pregunta. Una cosita, Ferran, lo que yo quería comentar en relación a la danza es que, digo, ¿cuándo he ido yo a ver un espectáculo de danza? Y entonces recordé que hace no tanto, igual el 2012, 13, 14, no sé, estaba yo en el Mercado de las Flos viendo un espectáculo de danza buto, ahora sí que me acuerdo, que es esta danza muy heavy, muy heavy, es esta expresión artística posterior a la Segunda Guerra Mundial creada en Japón y que nos habla mucho de la conexión con la muerte, ¿no? Bueno, es súper de parasito y... Mucho, mucho. O sea, un día podrían hacer una sección sobre eso, ¿eh? Sí, sí, porque yo conocí esta danza... Pues mira, ya lo teniu, ya lo teniu, ya teniu una cosa a apuntarnos, ¿no? Sí, y evidentemente la vincularé al cine, lo siento, porque yo conocí esta danza por Cerezos en Flor y ahí ya lo dejo, una película brutal alemana, Cerezos en Flor de Doris Dori que habla un poco de la danza buto y sí, es una experiencia como para meterse y no salir. Pero sí, Ferran, siguiente. Tengo una pregunta más. Hola, soy Julia Calvo, artista plástica originaria de Madrid y viviendo en esta ciudad tan maravillosa en Barcelona desde hace cinco años, me dedico a hacer estudios de campo y obras de gran dimensión que reflexionan sobre el espacio donde se exponen. Mi trabajo también reflexiona sobre la importancia del arte para las sociedades y más todavía la importancia de la cultura, porque sin ella ¿qué seríamos? También me gustaría hacer un llamamiento para pensar en el valor de los profesionales y de autores que ahora más que nunca merecen una remuneración justa y estar protegidos en la misma manera en la que lo están otros trabajadores. Un saludo y gracias. A ti, a ti, joder. Al sector cultural li costarà molt i més amb coses com he anat veient que si des d'Espanya es desvien 75 milions no crec que eren per cultura la dreta se pone como se pone. La Júlia la Júlia directament ha fet el que toca que és reivindicar perquè podem fer moltes propostes però després et trobes com dius Pol amb un muro ja no de si l'estat inverteix més o menys sinó de que l'alternativa d'estat o sea l'altra part que acabarà governant algun dia i ens està dient no us flipeu on anirà i que la que està governant també el que fa sempre amb un altre ton o altra actitud però a l'hora de la veritat tampoc aporta això dir que no estan estem en una situació molt jodida però evidentment no solo para el tema cultural el que passa és que ens toca molt de cerca i d'nevitablement llegem sempre al mateix punt és a dir ens podríem extender una hora parlant d'este tema sí que és que ens apetece enfocar este programa amb un ambient més festiu però és inevitable que si miramos hacia el futur ostia no s'entre Cangeli no s'entre Cabreo també per lo que estem veint en relació al govern i és que al final tota aquesta realitat cultural però tota aquesta realitat laboral que se va a ver afectada de por sí ja por les nuevas políticas i pràcticas sociales para que puedan sobrevivir tienen que contar con el apoyo del govern és que és inevitable és a dir si ens volvemos a perder en la ley del mercado como sempre solo van a sobrevivir los grandes monstruos el mercat només apreta el mercat només apreta i entonces para que pueda sobrevivir la cultura pues tiene que haber yo propongo una cosa que nos hemos acostumbrado a llegar a casa y darle al botoncito y que se haga la luz aunque sí que es cierto que la acabamos pagando y muy cara pero esto es algo así con la cultura nos pasa algo parecido llegamos pum ya está sí pagaremos Netflix al final de mes o la película online de turno pero al final nos da la sensación de que es algo como que tenemos que encontrar en casa tal como los suministros y eso bueno claro pero Adriano i a més hi ha l'afegit que es critica o no es critica o es desvaloratza el sector cultural pero alhora tots volem en confinament tener las series tener las pelis exacto a eso me refiero exacto es que la reinvención de venir per les dos parts porque se les pot exigir als actors o als actrius als músics als directors que reinventin que ens facilitin la manera d'accedir a la cultura quan no només són ells que no poden anar a treballar nosaltres tampoc podem anar al teatre tampoc podem anar al cinema pero els demanem que es reinventin no? és que como si toda la obligación fos seva pero también s'ha de reinventar el sistema i també s'ha de reinventar la gent pensar si ho utilitzes com un servei si ho utilitzes com un servei bàsic casi no? perquè s'ha reinventat molt no? doncs potser que hauríem d'anar incorporant que jo considero que a poc a poc això que has dit de Netflix Netflix no deixa ser el pescado enorme però que a poc a poc ens anem acostumant a invertir no? als kickstarters comencem a veure la microfinanciació de les coses com una cosa viable que és al principi és una manera de començar ja no només exigim això està claro Ferran però jo el que decía era como que esa responsabilidad que evidentemente también la tenemos que poner en el ciudadano no solo en el artista sino en el ciudadano que consume el consumidor de cultura el vehículo el diálogo quien lo tiene que establecer y lo tiene que permitir es el gobierno y en la medida que la cultura es lo que tú dices es ya casi una realidad básica yo creo que sería el Estado quien tendría que facilitarla y si acaba siendo gratuita para el consumidor que sea gracias a que el Estado invierte y permite que todo el mundo salga que todo el mundo rentabilice su trabajo em refería a eso que no només es exigir-li als actors o a los actors em refereixo a los activos a la gent que está dintre del sector cultural i ni tampoc només exigir-li a la gent que pagui per les seves coses també des de l'Estat des de l'Empúbli s'ha de facilitar això perquè ella ho diu què faríem sense cultura de fet seríem monos seríem uns monos no tenim res més bueno anem a la segona pregunta o què? sí sí pero con un eslogan renta básica universal ya ¿sabes? la renta básica universal l'Adriano em fa gràcia perquè un dia Adriano et podries posar l'americana de vaca a lo sala Martíntona a fer una secció fer una secció d'economia cultural no, no porque es lo que nos permitirá a nosotros seguir haciendo el programa y poder seguir hablando de cultura si no estamos estamos jodidos tío següent següent pregunta hola a tots sóc la Míriam Marcet sóc actriu i una empanada bueno una bona empanada que porto no sé si puc demanar que parleu de dos temes de la situació laboral que tenim al nostre sector no només els actors que els actors estem super perjudicats com sabeu però si no tot el sector i després també m'agradaria saber que em penseu si tota aquesta producció que s'ha anat generant aquests dos mesos des de casa de programes inclús hem fet teatre no? ens hem gravat teatre con el mòbil si creieu que això tindrà algun impacte en un futur i tot aquest canvi de veure de consumir tant des de plataformes també si penseu que tindrà un impacte en la forma de consumir més endavant home és precisament el que deia és a dir la manera que s'han hagut de reinventar els artistes per poder seguir venent el seu producte perquè al final la cultura en quant a manera de guanyar-se la vida és un producte és super important ara bé la sortida que tinc i això s'ha de veure recolzada per la gent i s'ha de veure recolzada per l'estat també com deia l'Adriano per tant per tant jo considero que el futur de l'estreaming hauríem d'intentar que fos futur que no fos una simple anècdota que ara ens hem vist obligats a fer-ho perquè dona una sortida molt directa als personatges als creadors i la gent ho ha de valorar Clar, però és que a més nosaltres ja ho hem pogut viure diguéssim abans del confinament jo què sé als Verdi podies anar a veure òpera o teatre o així però clar ara mateix amb tot el tema que diu de fer teatre des de casa i això també hi ha un tema curiós aquí que algun cop ho hem parlat crec aquí que és el tema de regar la cultura la desvaloritza o sigui a vegades el tema de fer un concert en directe hi ha una fina línia entre regalar la teva feina o donar-te visibilitat però això és el que hi ha hagut la polèmica ara de la Colau que deia que si 200.000 euros per fer el concert aquest des dels balcons o 600.000 més igual la polèmica òbviament que la cultura això és el que diu l'Adrià que et dona igual si és gratuïta per la gent si algú la paga si algú la paga no hi ha problema el tema és que també hem d'entendre el que deia abans dels micromecenatges és a dir pagar un euro per veure un directe per Instagram és a dir una miqueta per dir alguna cosa d'una música l'estàs ajudant més o no l'estàs ajudant més que no fer res o que exigir-li a la fase gratuït Aquí hay un tema delicado y es como a veces para sobrevivir se permiten todas estas realidades de gratuïdades o no sé el ofrecimiento de la cultura de manera totalmente gratuita y esto lo que acaba pasando a la larga es que de alguna manera sostiene esa estructura ya donde la cultura vive en carencia porque la medida que la gente para sobrevivir acaba pues tirando por la vía rápida que es ofrecer sus contenidos de manera gratuita eso acaba convenciendo a la larga a las personas de lo que está sucediendo ahora de que no vale la pena ese intercambio económico o ese respeto y al final claro yo hay una cosa interesante de lo que proponía la actriz Marcet Miriam el hecho de que ahora sí que es cierto que se han creado nuevos discursos yo no sé hasta qué punto las carencias que han pululado alrededor de estos nuevos discursos en el momento que desaparezcan en el momento que nosotros mismos podamos volver al estudio en el momento que pues un actor pueda volver a su lugar de ensayo o a un espacio mucho más amplio y grabarse desde allí no sé si vamos a volver a casa a seguir produciendo porque sí que es cierto que ya se hacía antes es decir las pequeñas producciones ya tiraban de lo doméstico pero el que se lo podía permitir siempre ha salido al exterior a buscar otras herramientas ¿cómo lo veis vosotros? yo sí que veo que vamos a seguir consumiendo mucho arte y mucha cultura de una manera en la que quizás no lo hacíamos tanto que es como tú reclamabas y el streaming y el consumo online pero la producción ¿cómo creéis que será? porque yo creo que exacto a mi que em toca de prop que dèieu abans a nivell publicitari per exemple ara com que estan obligant a tenir unes mesures a l'hora de rodar o a l'hora de fer coses també està passant amb el cinema que han d'obrir uns protocols l'estreaming està guanyant una força en quant a possibilitat jo no dic que sigui millor ni pitjor és una possibilitat igual que en el seu dia molts artistes músics van decidir que era més els hi sortia més a compte penjar ells personalment el disc a internet fer-ho és una altra mena i pagar la gran anècdota és amb Radiohead i clar s'estan menjant el middleman s'estan menjant l'intermediari que moltes vegades és el que suposa sobrecost en aquesta cultura perquè l'artista ha de guanyar diners però el que promou l'artista també vol guanyar diners llavors aquí que acaba pagant és el consumidor final i que acaba rebent menys és l'artista inicial si aquest menys l'estreaming crec que haurà una porta que s'ha de treballar i s'ha de portar bé al consum directe que no substitueix l'experiència física ni substitueix res sinó que és una porta que s'ha d'explorar de forma molt vàlida però la producció la producció la producció aviam sí perquè ella parlava de fer teatre a través del telèfon exacte que molta gent ha sobreviscut d'aquesta manera que jo crec que no tindrà una posterior continuïtat una continuïtat no perquè al final és una alternativa a alguna cosa que no pots fer en el moment que puguis fer el que vols fer que és anar a una sala i tenir el públic davant ho intentaràs però la sortida extra és una cosa que no tens per què deixar de fer pots afegir-la a el que tu fas perquè té un valor propi seguiremos gravando en casa nosotros cuando podamos ir al estudio o qué bueno jo però posarem els coixinets de casa els dels micros jo no vull parlar d'un micro este es otro tema este es otro tema doncs bueno avancem nois fem una més o què sí sí endavant hola empanats jo soc la Bea Casas amb oient habitual del programa i col·laboradora puntual amb temes cookies m'agradaria primer de tot felicitar-vos per aquest any i donar-vos les gràcies per la vostra aportació cultural a les zones radiofòniques m'agradaria proposar-vos com a tema que parlesiu sobre els fanzines i l'autoedició penso que pot ser un tema interessant sobretot perquè és molt desconegut i també a veure si aconseguíssim que tingués una miqueta més d'adeptes doncs moltes gràcies home pues sí a veure realment que tal vea hombre que tal vea des de la segona passada que grande me ha traído muchos recuerdos esto del fanzine porque yo era un consumidor de fanzines en la época que buscaba música hoy es decir que buscaba diálogo e información sobre la hoy music i no sé no de hoy no de hoy con h sinó hoy de rastre exacto i claro què vol dir per ser hoy què vol dir per ser hoy hoy vol dir hey you en cognit o sigui en aquella mena de sí és com un grit de guerra també oi mate sí és com aquí estic aquí estic pensava que volia dir overpower independence o algo així perquè els fanzines tenien aquest puntet on trobaves la informació més marginal aquella informació jo vull imaginar amb el sentit de marge que no estava dintre dels continguts més mainstream ara què jo estic totalment perdut del món fanzine actual a Barcelona hi ha molt de moviment de fanzine d'autoedició i per sort els últims anys jo crec que també s'han obert jocs com màquina total o fa't voto o la llama tu també ho coneixes això Ferran sí la llama i no només tenim salons del còmic o del manga sinó que hi ha infinitat de fires convencions tenim el graf tenim el de l'autoedició el cabum o sigui realment hi ha molt de moviment i últimament curiosament han prescindit de les plataformes digitals i s'han fet tot en paper i tot i així hi ha molt de moviment hi ha molta creació o sigui és flipant realment és per dedicar-li un, dos, tres programes però però hi ha moviment tot això tot això va lligat a l'autoedició al final si tu aspires al nivell de producció d'una gran corporació no és la sortida però si estàs en l'automanteniment és a dir jo produeixo una cosa i jo mateix la venc és una bona sortida el fet que hagi tornat el paper i hagi desaproquetat el digital suposo que també són cicles i al final té molt valor una cosa física sí, sí, evidentment però això que estaves parlant ara de l'autoedició tot com el fancine també era la sortida fàcil o la sortida propera amb aquestes situacions econòmiques però avui en dia on l'era digital és tan completa i està a l'abast de tothom per què no aquests fancines també de fet hi ha com una mena de fancine amb el món digital com una mena de websine no sé si sí, de fet suposo que aquí Pol potser ens pots il·lustrar més però ha tornat la part física perquè també té aquest component underground i més exclusiu al final internet també es pot internet és molt lliure i tot el que tu vulguis però també té tendències i a vegades si et centres de forma més apuntant millor a una zona concreta i vens el teu fancine a Barcelona físicament perquè tu estàs a totes les convencions com diu el Pol potser acabes venent més que intentant-ho posar en internet que sí clar, que hi ha molta més competència i oferta exacte a largo plazo internet potser vens molt però si també té molt internet també existeix molt allò de los primeros dos días los primeros dos días que cuelgas un vídeo en YouTube és quan haces dinero després el vídeo queda allà i anirà generant a poc a poc molt poc a poc també us ho dic que potser si fas un boost físic a una ciutat però és molt important l'autodició crec que té un futur bastant interessant jo recomano i algun dia a mi m'agradaria anar allà i entrevistar-lo el tio que porta Fat Bottom Fat Bottom a més ho tens a prop sí, ho tens a prop a carrer Lluna allà al Raval vale, clar, clar que ho conec llavors llavors vivia aquí doncs Fat Bottom no té massa anys la llibreria diguéssim però és pràcticament tot és fancini o autodició pràcticament tot hi ha tot d'estanteries ho recomano és un lloc petitíssim però que és que hi ha centenades endavant però és que hi pots estar hores allà de fet aquests tius sempre fotien com una mena de de tromada mensual i quan jo què sé no sé si era divendres pujaves per carrer doncs estaven tots a fora amb la seva virreta la seva copeta de vi xerrant de còmic d'il·lustradors o sigui jo he anat molts cops a comprar allà i realment és una passada perquè és un món és un món a part o sigui no us imagineu per res un norma on continuarà per res és un és un és com un com un fancine és més proper amb el món del fancine no? sí nois portem mitja hora i quedarem per la pregunta número 6 i si ho fotem això em sembla que ho fotrem això en parte 1 i parte 2 no? és molt probable depèn de l'allet que dic és molt probable anem a la pregunta número 6 i n'hem avançat molt bé hola molt bon dia mireu sóc l'Abel d'aquí d'Olesa i tal sóc un oient del vostre programa i em va comentar el Pol que bueno aconsella un any que aprofito per felicitar-vos i tal amatent aquí l'emparada cultural i mireu deixaré amb unes paraules més que res d'ànim per la feina que heu fet perquè tenim un programa que està molt bé és molt interessant toqueu uns temes que estan molt guapos hi ha una química i un sentit de l'humor entre vosaltres que és molt apreciable i molt divertit per la qual fins al moment doncs veient més que res la perspectiva que porteu sobre el que parleu i tal no us aconsellaria res simplement seguiu com feu perquè ho feu molt bé així que Ferran Pol Carles Adriano seguiu com com esteu fent i tal perquè està molt bé teniu un munt d'exòtics jous escoltant-vos a cada a cada nova entrega del programa que feu moltes felicitats de nou i seguiu com aneu fent vinga es nota aquesta olesa amb aquesta connexió però moltes gràcies a ver el play lo quiero oír en bucle esto lo quiero oír en bucle esto és que a més em fa glàcia perquè tu el coneixes Adriano em sembla fascinant besos és l'Abel el nostre fan número 1 que ja n'hem parlat i li agraïm sempre que estigui escoltant-nos i comentant-nos és de les poques persones que de debò sabem perquè es fa notar escriu parrafotes supertrax o sigui jo des d'aquí ho dic sé que a ell no li agrada sortir a la ràdio ja li ha costat crec prou enviar l'auta de veu però realment m'encantaria fer ni que sigui amb ell entrar a bambalines però jo sí fer alguna secció sobre cine trax o còmics en grau en videojocs però s'ha de dir que segons ell tot ho fem bé podem deixar el programa aquí perquè ja està no no no no ens ha proposat si tens un dia dolent tio Ferran tornes a agafar l'àudio de l'Abel i te'l poses saps i endavant moltes gràcies Abel no no no però de conya i sí que el conec aquest tio però el que passa és que mai recordo ell tocava amb un grup de música si no recordo ara no sabria dir-te si és el taclat que tocava però ell tocava amb un grup de música amb uns amics meus i ara no recordo era un grup d'esca no sé si encara està viu això tu vols que tens contacte amb ell jo el vaig conèixer ballant sol amb talco pel terra o sigui perquè el tio era un màquina del baile aquest sí que és respecte a les primeres preguntes que ens parlaran del sector de la dansa ell el puto amo és estrany que no hagi demanat encara bueno no sé si està encara tan fora amb els seus no amb la seva afició a l'esca però de fet el que estava comentant és que aquesta setmana no va ser que va morir l'Emily Small sí la My Little My Boy Lollipop My Boy Lollipop exacte amor mira no m'havia enterat sí l'Italia és així Little Richard sí a Little Richard sí que m'ha enterat i també que va morir el de Kraftberg i clar ostres estamos cayendo como mosca bueno es van sumant les morts es van sumant les morts avancem nois avancem avancem davant hola nois sóc el Borja de Sant Saloni felicitats pel programa dir-vos que sempre us escolto en el podcast tornant cap a casa amb el cotxe i res que m'agradaria veure si algun dia podeu tractar a l'escriptor Stephen King i els seus llibres que per mi m'apassionen moltes gràcies i felicitats gràcies Borja gràcies doncs Stephen King no es daria per un anyo entero igual que la Shemov aquí qui il·lumina més jo diria que que és tu Ferran o què? a mi m'agrada relativament Stephen King tampoc he llegit molta cosa d'ell he vist moltes i bueno és que el bo de l'Stifan King és que és un personatge bastant total tenim cinema tenim sèries tenim pel·lícules jo el conec per aquí és un tio que jo no m'he llegit res d'ell però he vist un munt d'adaptacions quantes té aquest tio? és una bogeria i podem dedicar un programa perfectament a l'Stifan King l'Stifan King escriu més ràpid que jo llegeixo o sigui hi ha un punt el que passa que jo si parlem de l'Stifan King ja sabeu que us parlaré del seu cinema si és que no clar per això li dic que és un tio que podem portar-lo i a més com que està tan relacionat tot i que a ell no li agrada que el coneguem com el mestre del terror diu que jo no soy un escritor de terror m'havéis puesto vosotros l'etiqueta però el tema és que l'Stifan King potser cap a l'octubre Halloween igual que l'any passat vam fer un Halloween podríem agafar l'Stifan King i col·locar-nos de fet ara té una adaptació en camí jo conec l'adaptació en camí no per ell sinó pel director que la farà que és el Fatih Akin aquest director d'Origent Turk que fa molts anys que viu a Hamburg a Alemanya de fet no sé si va néixer ja i contra la pared o a l'autre lado i farà aquesta l'adaptació d'Ojos de Fuego de Firestar i després ja el fill que el fill jo sí que el controlo més que Stephen King el Joe Hill que és el que el va fer que ara fa molt poc que no és Joe King no és Joe King Joe Hill no Joe Hill ni Tiger King ni ell va fer Lock and Kick que és aquesta sèrie que és uns còmics que s'han adaptat fa relativament poc a Netflix i a part a fer a mi em sembla una adaptació fallida ja t'ho vaig dir sí però és que els còmics és que és insuperable aquests cils com a tàndem però també juguen com a tàndem no són els que estan darrere de la yerba alta exacte exacte del relat curt de la yerba alta que també és un fracàs total de pel·lícula sí bueno l'Anneco va obrir Sitges i la vam comentar aquí no? va obrir Sitges i la vam comentar doncs avancem següent pregunta hola hola què tal Iván Torpedo a l'Habla me podran conocer por grupos como Torpedia o programas de radio como Fuera de Senyal i jo les digo a ustedes damas y caballeros han hablado ya de Peter Beich así o no venga arrivederci arrivederci ostras ha vingut la competència aquí eh jo no aquests tios quan els escolto així jo dic però o si me'ls imagino a casa ai a casa carrer home què tal com estàs Tito bé bé i el tio parla amb m'així saps i t'ho dient no home no sí sí el Pol hola com estàs no però explica'm eh tio Peter Beich como vamos no però molt gran molt gran eh qui és Peter Beich Peter Beich o com jo li dic Peter Vague perquè realment és com Brian K. Baumann o els memes jo li dic jo li dic bé més fàcil sí clar gable és un representant de fet algun cop ja n'hem parlat però crec que l'hem de fer un especial no només a ell sinó el que potser és el tridente d'aquest còmic underground independent americà que seria Peter Beich Vague com vulgueu dir que és un representant amb odio sobretot de hate el Robert Graham amb American Splendor i un que tu coneixes molt de prop crec Ferran que és el Daniel Klaus Daniel Klaus sí no de fet ahir vaig estar llegint el que per Sant Jordi li vaig regular a la meia senyora el de paciència em va agradar bastant em va agradar bastant Daniel Klaus es considera underground no ho sabia jo veia com més alternatius no sé bueno alternatius però tu penses una cosa fot la tira d'anys que estan fent còmics que ara siguin molt famosos el Klaus de fet a l'últim setor del còmic va estar firmant llibres sí sí sí total que no el vaig poder entrevistar em sap greu però ja estava malament pot veig que hi ha material d'aquí llavors per portar també hi ha molt de material i sobretot a l'Ivan en concret algun dia el portarem també per entrevistar no només perquè és un màquina dels còmics i també dels videojocs retro i tot sinó que també de la ràdio de la ràdio sinó també també és que domina molt abans que estàvem parlant d'això Adriana del tema de l'escena jamaicana catalany es nota pel to es nota pel to sí sí quina empanada de convidat música i còmic sí sí farem algo farem algo doncs Peter Veig queda apuntat passem al següent Hola sóc la Roser Bondó sóc actriu i habitual oyent del programa primer de tot us volia felicitar per aquest primer any d'empanada cultural esperem que n'hi hagi molts més i en segon lloc deixar-vos com a proposta o repte per si el voleu pescar més endavant parlar de teatre en algun dels vostres programes i si no investigar sobre la figura de Martin McDonough que potser vosaltres el coneixeu més com a guionista i director cinematogràfic però és un potentíssim dramaturg res més donar-vos les gràcies per haver-nos acompanyat també durant aquest confinament amb els vostres programes i fins aviat una abraçada un petó Roser collonut que ens hagi proposat el Martin McDonough aquest tio lluny de cine Adriano clar és el director de Brujas collons la veritat nosaltres també parlem no només del que ens agrada sinó també del que coneixem una miqueta més tot i que de vegades fent aquestes propostes ens fan un favor en el sentit que si tenim una mica de temps per preparar una secció sobre la pala teatral de Martin McDonough i que de fet té molt més de sentit el que passa és que és d'aquests personatges com molt curiosos és un tio amb una trajectòria com a dramaturg acollonant però que a l'hora de la veritat ha arribat a molta més gent per les seves pel·lis i que en el fons són tres aquest tio com tu deies Ferran ha fotut la de la de Perdidos en Brujas Siete Psicòpatas no era? jo aquesta no l'he vista aquesta al mig aquesta és bona és bona aquesta està molt ben considerat aquest tio vull dir que si a més és dramaturg es deu notar molt a nivell de guió i a nivell de posar en escena Siete Psicòpatas és la típica pel·li que podria ser tranquil·lament i ho desconegui que potser ho és una obra de teatre tranquil·lament és que és bastant probable de fet la Roser que òbviament és amiga nostra és l'actriu principal dels curs del Pol la Roser l'hem tingut d'espectadora presencial al programa alguna vegada i sempre ens està demanant oi a parleu de teatre i té tota la raó del món hem d'emptuar un mea culpa que el teatre que és una cosa que a més ens agrada a tots tres el que passa que potser no l'explotem tant i sobretot no el portem al programa més que tot perquè jo no consumeixo tant de teatre o sigui sí que vaig al teatre però evidentment molt menys que al cinema i bueno ens ha faltat una pel·li d'ell que és la més important d'alguna manera que és la que li dona els Òscars que és la de 3 anuncios pel·lis però amb aquestes 3 pel·lis és ultraconegut el que passa que sí que és cert el que diu la Roser i de fet no sé si sabeu és la parella del Flivac de la Flivac sí sí sí es nota ho vas comentar sí ho vam comentar un dia ara no recordo quan però sí que té aquest puntet de compartir aquesta mirada tan cínica i aquest humor tan brutal de fet el tio té una reflexió sobre els seus diàlegs perquè la gent sempre li demana prou tio perquè els teus personatges parlen com parlen i ell sempre diu tu interna intenta recordar tot el que has dit durant el dia i al·lucinaràs amb la no sé coses sense sentit d'estupidesses que dius que diem sí sí sí vale doncs teatre hem de parlar de teatre nois està claríssim dança i teatre estos dos pilares los tenemos claros vinga avancem al següent endavant ei ei què passa a la gent de l'empanada cultural em dic Oriol soc de Barcelona soc músic que fa i la meva pròpia música perquè és la manera que entenc de si ho faig jo sol ningú em molesta i m'acaba sortint el que a mi m'agrada i si no m'agrada és culpa meva i per altra banda m'agradaria que xerressiu algun dia sobre un personatge que va sortir a Catalunya no és un personatge bueno sí literari el seu pseudònim és Valero Sant Martí d'una manera negra criticava tota la societat catalana els runners les calçotades la basquitis que hi ha a Catalunya i molts d'altres temes llavors va fer un parell de llibres jo crec que és un tema una miqueta guai si voleu xerrar algun dia i va seguim el programa salut salut Oriol Valero Sant Martí de veritat jo no ho coneixia desconeixia tot aquest món i ho he buscat i ho he buscat a wikipèdia i veig que la foto de perfil d'aquest personatge fictici perquè és un personatge fictici és el Magnum el Magnum P.I. amb un parxa a l'ull molt bé no a veure a mi l'Oriol m'ho va comentar per privat i vaig estar buscant-ho abans que m'envies la nota de veu i tot i vaig dir hòstia això té bona pinta i vaig fer el mateix vaig entrar a wikipèdia i m'he pres la llibertat de llegir-vos la descripció que fa d'ell mateix del Valero Sant Martí que diu el següent Valero Sant Martí és l'únic masies de la polla bífina als anys 90 s'enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzen timbes i legars de Warhammer el 2008 es jubila per dedicar-se a l'erudició al sexe tirànic i al consum de farlopa en el temps lliure escriu el revolucionari blog jo només follo a pèl 5 anys més tard el zenit de la seva fama mor en estranyes circumstàncies això és així o sigui sí, sí ho estic veient també a wikipèdia és la autodescripció però clar si el 2008 li sumes 5 són 2015 sí, sí no és d'ara això no és d'ara però és que el 2016 publica Los del Sud us matarem a tots exacte és a dir és l'obra pòstuma i jo només il·lumino la catalana terra jo veig aquí els llibres que també buscad Los del Sud us matarem a tots a mi em va dir a l'Oriol que em deixaria un dels llibres a veure quan ens retrobem ja me'l deixarà però ja us dic ara que no sé quin d'aquests llibres crec que és el que em deixarà té un pròleg d'un déu com és Jair Domínguez ho anava a dir un dia podem parlar de tota aquesta mena de literatura ficció paròdica destructiva que a més que ho admetem aquí públicament va molt a favor del nostre humor personal també no clar que aquest tio jo també ho he descobert ara pel que veig tots tres no en sabíem res del Valero Sant Martí però trobo que és un personatge super necessari aquesta catalanitat tan no sé tan feliç tant de petons i sortides festives que a l'hora de la veritat no aconsegueix gaire cosa com a resultat vull dir que està molt bé com a germanor però a l'hora de veritat els projectes que ens hem marcat o que s'han marcat llavors sí que és interessant veure l'autocrítica dintre del món perquè també trobo que no és un tio que renegui de la catalanitat des de fora ho fa des de dins és molt interessant de fet podrien portar l'Oriol de fet Pol que ens ho veu a veure si s'anima clar doncs molt bé jo acabo de trobar una altra frase que també és que és collonuda d'aquest tio diu això no és la Bíblia o el puto senyor dels anells al món no hi ha cap batalla èpica entre el bé i el mal sinó entre l'estupidesa i el mal els representants del bé només som les víctimes col·laterals d'este refrec això m'agrada això m'agrada està bé està bé doncs queda apuntat passem al següent Hola empanada cultural sóc l'Arnau de Barcelona i primer de tot felicitar-vos per l'any de programa i m'agradaria que veure si algun dia podríeu parlar sobre la sèrie de còmics llarguíssima de Fàbules que ha inspirat algun videojoc i tot doncs sí efectivament Fàbules que és una sèrie de còmics que fa una mena el que va fer esrec amb els contes agafa els contes populars la Blancaneus l'Home Llop la Capreucita i fa una mena de noir perquè és uns còmics noir de detectius i de conspiracions i efectivament va generar una sèrie bueno pretenia ser una sèrie de videojocs de moment només n'ha quedat amunt que és Wolf Among Us que són aventures gràfiques ah tu me l'has comentat jo de fet els còmics només n'he llegit un perquè l'Arnau precisament que és un col·lega em va dir que tu no sabies que aquests jocs venen d'un còmic em vaig llegir el primer m'interessa més el joc que no és que fos un fracàs de joc sinó que Telltale que és l'empresa que el va generar va tancar però ara s'ha anunciat que faran un altre és interessant perquè parla d'aquesta mena d'utilitzar els tropos dels còmics dels contes infantils clàssics les moralines i portar-les al món actual és un tema bastant interessant deu ser un noir de contingut perquè estic mirant imatges i és supercul sembla jo descove no hi hagi d'aspecte no sembla un noir és més l'actitud dels personatges ja ho hem parlat algun cop però Ferran llavors és algú tipus Blacksat Blacksat és més noir pur perquè directament Blacksat és Humphrey Bogart però no se'n va tant a Blacksat que agafa els animals i els antropomorfits per significar caràcters sinó que són els contes literals la caperocita és la caperocita i ha viscut és una utilització és molt interessant queda bastant apuntat perquè sí que és veritat que és una cosa que ens pot permetre parlar tant de còmics com això i des d'aquí Arnau sàpigues que estic cuidant molt bé el primer volum de Sandman que el tinc aquí confinat el Sandman és de l'Arnau ah és de l'Arnau sí o no és de l'Arnau Sandman sí sí és de l'Arnau per cert que estic desitjant desconfinar-me veure't un altre cop i que em deixis els següents ah sí doncs Arnau ja saps des preparant els 8 tomos de Sandman que se'ls deixarem a pols del tirón vinga avancem Bones empanats sóc Lluís i volia felicitar-vos ja que sou un tipus de programa bastant singular dintre del panorama radiofònic i a part també aprofitar per fer-vos una proposta barra crítica per tal que us pugui fer superar la condescendència amb la que tracteu cadascun la secció de l'altre no? Una mica de crítica destructiva senyors potser no fa falta un horòs padre cultural però si s'havia divertit una secció tipus a favor o en contra no tot poden ser sempre falacs vinga endavant i sort Hòstia este senyor està enfadado busca bulla busca bulla Lluís haurías de veure com són les reunions de preproducció d'enfadada cultural i estarías molt content està todo maquillado està todo maquillado que lo sepa que lo sepa de una vez este senyor que està todo maquillado aquí nos drogamos antes de empezar el programa para tener esta actitud más relajada a la hora de la verdad hay mucha tensión ¿cómo puedes hacer coincidir en una empanada al final los ingredientes en la empanada tienen que sumar pero a veces como esas piezas de puzzle desgastadas les cuesta encajar pero yo creo que en el fondo ni tan mal ¿no? porque recorda Adriano ara que fa un any al principi volíem fer un programa que hi havia com 40 seccions i que una d'elles era tipus a favor o en contra i ja està només havíem de dir si sí o si no saps? i el programa i el programa s'ha acabat sent tres i de hecho bueno perquè al final tenim una hora si ens estiguessin barallant és que les nostres baralles Lluís has de saber que duran tres dies comencem a discutir es que es lo que tiene ya ser familia ser familia ser pareja yo quiero decirle algo a Lluís y es que en el fondo cuando te enfrentas más allá del malujeo y en el fondo de los roces que podamos tener y que oye que tú ocupas más espacio en el cine y yo quiero defender este videojuego o este cómic eso es normal estas son las típicas historietas has cogido esta pelea al vuelo la pura realidad la pura realidad pero a la hora de la verdad cuando te enfrentas no sé cómo lo veis vosotros ya extrapolándolo al caso individual cuando te planteas analizar una película analizar una sección y sobre todo también porque lo hacemos por amor al arte y esto lo venimos comentando desde el principio con la falta de duros lo hacemos por amor al arte y a la hora de la verdad que es mejor hablar de aquello que te apasiona de aquello que realmente crees que además merece la pena compartir con el otro por lo general tampoco entras a pagarle hostias a algú que te está fotent con tanta en tanta gust la sección y dices ostres es que me agrada perquè m'has venut això m'ho has sapigut vendre i també és veritat que moltes vegades com és una emparada portem temes que el nostre company no coneix ignora por completo però sí que és verdad que podríem tomar esta actitud més de provocador i aunque no tenga ni puta idea del videojuego vendré a boicotearlo i vosotros totes el nostre company tot el nostre company tot el nostre company tot el nostre company tot el nostre company no el nostre company no lo hi hagi el tema és que el tema és que només me veu con ganes de parlar en negativo quan un producte cinematogràfico cultural etc se está moviendo mucho, la gente está ahí en plan, wow, hemos dado con el edificio de la vida y tú dices... Me en recuerdo del moment Rosalía l'estiu passat en un despacho que el Carles i jo l'intentàvem Ah, esto habría que recordárselo al Juli ¿no? Al señor Julián, sí, sí, sí, habría que recordárselo. Sí que ens barallem de quan, sobretot quan és el Carles perquè la resta de vegades la resta de vegades intentem ser més amigables. Avancem Hola, bones Sóc en Tito Goreu, organitzador del Festival Valle de Fest de Roses Porto una pregunta que li ha aguda. Podríeu debatir de com veure les pel·lícules al cine? Si amb tranquil·litat o cridant-me a la pantalla? Amb bogeria total. Home, a veure criden sempre, eh? Tu Adriano, què dius? No fotem, no fotem, eh? No, però ell s'està referint sobretot a aquests festivals, potser més trash o de sèrie B. No t'ho imagina't ara, Pol que llegas al cine después de este confinamiento en plan, ah, por fin, por fin puedo llegar a ver una película en paz, en la pantalla grande. Y todo el cine lleno de niños. No, no, o un tarao chillando en plan, ¡por fin, sí! Pues ese serás tú, ese vas a ser tú. Lo haré, con mucha meditación, lo haré para dentro. Lo haré para dentro. No, no, perdona, te va a venir, te vindrá el señor de la llanterna del cine y te dirá, señor, no se puede usted tocar aquí delante de la película, este no es una sala de esas. Bueno, pero claro, això, fora de festivals com això, com a Cotxeres de Sants, no?, que potser és la bogeria més gran que tenim a Catalunya o Rose Vision i això, li tenen un rotllete, no? Sí, o Sitges, Sitges. A Sitges també, eh? El gran moment era Fenòmena, no?, quan va aparèixer Fenòmena. Clar, però el Fenòmena, hi ha punts... A mi em molestava molt. Jo recordo anar a veure una de les meves pel·lis preferides, Indiana Jones, l'última cruzada era, i tothom recitava en veu alta cridant els diàlegs i és en plan, ya, no me lo puedo creer esto. Jo també em sé els diàlegs. He vingut a disfrutar d'una pel·li que no puc veure així, saps? I me l'estan fotent en l'aire. Uau, ahí sí que había sacado el puto fusil, eh? O sea, como cuando oigo la canción... Potser soc jo, igual que tothom aplaudeix en el moment, perquè també vaig anar a veure Matrix en el moment, que Neo fa el que tothom sap que fa. Jo puc entendre els cheers, de fet. Últimament s'ha de dir que s'ha recuperat la costum d'aplaudir als cinemes, que jo de petit no recordo. Endgame. Sí, Endgame, la Gemma es va tornar boja, i ara quan s'acaben les pel·lícules se senten aplaudiments, que feia molts anys que jo no sentia. Qualsevol pel·lícula, eh? Sempre hi ha un aplaudiment típic, que això es veu que és molt típic americà, potser és la globalització del cinema i del públic, eh? No ho sé, eh? Però... Bueno, el cinema va sorgir així, com un espectacle de feria, que llavors de fira, i la gent aplaudia, menjava i ho fotia tot. Però, evidentment, una vegada ha agafat aquest puntet més artístic i ho i dic... Hi ha discursos i discursos, o sigui, és el que estem dient, no? De hecho, hi ha moments en els que la propia experiència ja lleva implícito això, no? És a dir, vas a veure una pel·li i el que quieres és liarla, però que la resposta del espectador tenga que ser algo compartido, això ens fa reflexionar sobre la libertà, no? És a dir, eh, eh, tu libertà acaba d'o'n de jodes la mía, ¿sabes? És com... I és això, potser és una mena de vergonya social, eh, perquè potser a mi és que no m'agrada... De fet, el que em genera moltes vegades és vergonya aliena, no? Estar al cinema i que algú digui Sí, no sé què, joder què... Me voy para casa, me voy para casa. Sí, és com, tio, ella té la puta boca. Què dius, però? Però s'haurà de fer un estudi a camp d'aquests festivals, sobretot que són tan... O sigui, Cotxeres de Sants només vas a veure cine, a escoltar-lo o no, perquè no sé si algú de vosaltres heu anat... Abugeos, abugeos... I comentaris enginyosos, també. Però, claro, és per el tipus de pel·lícula, no? Sí, no, a veure, òbviament, Cotxeres de Sants és terror, és gore, algun cop es col·la algun drama, però normalment és terror. Però tot està sempre encarat a desestimar-ho tot, a destruir-ho tot. I són comentaris de gent que, al canvi, a la fi són enginyosos. O sigui, realment, els comentaris estan bé, eh, Sants? Si no... Però segur que es dona molt cunyadisme de sala, eh, també, jo, a vegades... Sí, sí, sí, a ver, que la dice más gorda. Però estem pensant, si penseu al centre cívic de Sants, és gegant l'auditori que hi ha. Sí, però ara... Imaginem això, eh? Que no estem d'aquí desprestijant per res el que el Tito ens proposa del seu festival, que és un festival divertidíssim, eh? El que passa que la sala comercial, a vegades vas al cine a abadir-te i si a sobre tens un imbècil al costat que t'impedeix, que et recorda que al món hi ha gent imbècil, Por eso a veces es mejor irte a un cine gafipasta, ¿sabes? Donde sabes que todo el mundo va a estar. O el streaming en casa. Claro, es que claro, si empezamos así, nos vamos a cargar las salas de cine, eh? Vinga, avance, al següent. Hola, soy Teresa Cataldo, soy educadora social. Quería felicitaros por vuestro primer aniversario de Empanada Cultural y agradecer vuestra mirada especial sobre el cine y las series. Me encantaría que hicierais un paralelismo entre los temas sociales y políticos actuales y determinadas películas o series. El cine es una herramienta muy poderosa de transformación social, pero a veces para el público pasa desapercibido. Muchísimas gracias. A ti. Y ahí te quiero ver, Teresa, eh? Sí, sí, sí. ¿Qué opináis de lo que ha dicho? Es que... ¿Tú qué vas a hablar tú? Yo soy un gran defensor de este discurso. Claro, es que aquí es donde entramos en esa línea tan fina donde arte o cultura o cine como entretenimiento o cine con una actitud docente, casi terapéutica a veces, ¿sabes? Seguramente vosotros diréis todo vale, ¿no? Todo vale, cine entretenimiento vale, pero sí que es cierto que el cine entretenimiento está mucho más como aceptado por la población mundial, por así decirlo, que no aquel cine que tiene que realmente cambiarte, enseñarte o proponerte, ¿no? home, es que al capo de la fi la cultura com a base hauria de tenir aquest element, no? Que és l'enriquiment mental, l'enriquiment emocional. Enriquimiento, exacto, pero no entretenimiento. No, pero entretenimiento, pero el ocio y el esbarjo también forman parte de esto. Obviamente, Adrián, si nos ponemos de un valor absolut, el cinema en contingut es más importante que el cinema sin contingut. Sí, pero a la hora de la verdad, sí, sí, estoy totalmente de acuerdo, y perdona, eh, Pol, que te estoy ahí frenando, pero a la hora de la verdad, como que la respuesta social siempre es más de no, no, yo veo cine para entretenerme, ¿sabes? Ah, no, no, totalment, per això nosaltres fem un programa que es diu Epidèmia Cultural, i no un programa perquè fins i tot d'una cosa tan absurda com un, no sé, ara no, però bueno, és a dir, jo espero haver aconseguit demostrar que els videojocs no només mata marcianitos, és a dir, i la cultura, encara que sembli buida, té un origen, i això és el que nosaltres comigo lo has aconseguido en parte, Ferran, en parte. No, però vull dir que amb el cinema igual, és a dir, que això que ens planteja la Teresa de trobar el paralelisme és que el paralelisme és que aquesta és la nostra missió. Aquesta és la idea. I què deies, què deies, Paul? Sí, no, que us volia posar un exemple pràctic que crec que va a la perfecció amb això, que és que jo ahir vaig veure la de la pel·lícula d'animació espanyola que és la de Luis Buñuel en el laberintí de les tortugues, que és l'aptació d'un còmic. Doncs, just a l'inici, els primers dos o tres minuts, que també estan al còmic, parlen, tipus, saps aquestes reunions que es feien a França, a les cafeteries, parlant de, de tots els artistes del surrealisme i de... Com aquí els quatre gats. Com aquí els quatre gats, exacte. Ja que era l'échant noir, o no sé què era, no sé. L'échant noir, sí. La bohèmia francesa. Sí, hi ha un diàleg com al principi del Roger Wardocs, un diàleg d'aquests parlant en comptes de si donar o no propina a qui és a l'art, si equival a crítica social, si equival a entreteniment, o sigui, justament ho vaig veure ja la nit i és un inici de pel·li, o la pel·li està molt bé, però que és un inici de pel·li superpotent perquè justament et identifica diferents moviments culturals, en aquest cas, doncs, pictura o cinema, però te'ls identifica molt bé de qui és més partidari d'un canvi cultural, social, inclús polític, o sigui, hi ha qui vol fer la revolució partida d'art. És la legitimitat d'existència de qualsevol mena d'art, és a dir, què és més important, l'art que permet que la gent es distregui d'aquesta vida miserable, o l'art que t'ho recorda i et proposa no solucions, però si identificar-ho, clar, són objectius diferents, clar, si et poses molt purista i et poses molt elitista com a vegades algú d'aquest programa que es posa, doncs... No, lo que està claro no, però porque yo quiero que veáis una cosa, està claro que yo también me quiero entretener a veces tumbar en el sofá y pasear la mirada sobre la pantalla, pasearla más que estar ahí leyendo el lenguaje cinematográfico, pero si a alguien le interesa que el cine y en general toda cultura que movemos sea puro entretenimiento, ya sabemos a quién es, es a la estructura de poder, al gran estado, es aborregarnos delante de una pantalla, pan y circo, y estos días, muy interesante lo que proponías, lo que comentabas Paul, yo vi esa película y sí que es una maravilla, no recuerdo exactamente la secuencia inicial, pero me suena, lo que yo sí he leído hace muy poco es un artículo de un escritor que el tío lo tenía claro, tenía una frase, claro, que ya de por sí la lees y dices, uy, paso, pero dice, la cultura nos tiene que colocar frente a la muerte, claro, dices esto y dices, hostia, pues no, precisamente consumo cultura para no pensar en la muerte y eso es posiblemente uno de los grandes equívocos, porque ya en filosofías antiguas ya se propone eso, donde la importancia de todo discurso es primero de todo hacerte entender que eres mortal y a partir de aquí empezaremos a entender muchas cosas, y que lo puedes hacer con cachondeo, que eso no quita que podamos estar riendo mientras pensamos en la muerte o reflexionamos sobre ella, que es un poco lo que nos ha acabado pasando en estos días, ¿no? Mira, la següent proposta, nois, no es una pregunta, de fet, es una proposta directament, ens han enviat una cançó, un tio que es dedica a fer música electrònica per el que veig, millor l'escoltem i de fet, el programa ens està quedant tan llarg que si us sembla bé ho posem com a final de programa i continuem en una següent edició. Molt bé. Amics d'Empanada Cultural, sóc l'Àlex, sóc seguidor vostre des que vau començar i us he de dir que com a amant de la cultura m'encanta el que feu. Us vull felicitar realment per la feina que feu en aquest programa i m'encanta, m'encanta molt el còctel que feu que barreja l'humor, l'actualitat i sabidoria cultural en general. Com a artista que sóc m'agradaria portar el meu granet de sorra perquè tots els empanats culturals puguin disfrutar. Us deixareu una petita peça, un fragment de l'últim single que he composat i que he col·laborat amb una cantant d'Estats Units. Espero que us agradi. El nom que utilitzo per si a algú li pot interessar seguir-me per futures feines que estic fent i projectes, el meu nom és Tecnocracy. de Tecno i de Democràcia, els dos grans pilars de la nostra societat actual i també els que ens han d'ajudar a combatre el corona i la corona també. Apa, salut! I'll drive and break the fall for you for you for you for you for you for you Bona nit Bona nit Bona nit