Empanada Cultural del 11/5/2020 — 1r aniversari d’Empanada Cultural: oients al micròfon, futur de la dansa i la cultura, streaming, fanzines, Stephen King, Peter Bagge, McDonagh, Fables i debat sobre cinema i funció social de l’art
Cançó d’aniversari, context de confinament i anunci del format: escoltar i debatre missatges d’oients; recordatori de xarxes i plataformes.
Albert Farinyes pregunta per les fonts. Equilibri entre actualitat i gustos; revistes i festivals (cinema), YouTube i xarxes (tendències), còmics i sèries entre els membres; paper dels oients proposant continguts.
Impacte del COVID-19 en assajos, gires i festivals (ex. Peralada). Necessitat de reinventar formats; menció a la dansa buto i a convidar especialistes.
Reivindicació de remuneració justa i protecció. Debat sobre inversió pública per garantir accés sense precaritzar; menció de la renda bàsica universal.
Teatre i continguts des de casa: oportunitats i límits. Risc de devaluació per gratuïtat; aposta per micromecenatge i pagaments simbòlics. Streaming com a via de desintermediació que complementa, no substitueix, l’experiència en sala.
Proposta de Bea Casas. Radiografia de llibreries i fires (Fat Bottom, La Llama, GRAF, CABUM). Retorn del paper per comunitat i exclusivitat; digital com a complement amb alta competència.
Aplaudiment al programa, anècdotes de ball i ska; menció de figures recents traspassades (Millie Small, Little Richard, membre de Kraftwerk).
Suggeriment de monogràfic. Adaptacions passades i futures (Firestarter per Fatih Akin); connexions amb Joe Hill (Locke & Key, In the Tall Grass). Possibilitat d’especial per Halloween.
Iván Torpedo demana Peter Bagge (Hate/Odio). Es planteja un especial amb el trident indie (Bagge, American Splendor, Daniel Clowes) i portar convidats.
Roser Bondó anima a parlar de teatre i de McDonagh com a dramaturg i cineasta (In Bruges, Seven Psychopaths, Three Billboards). Compromís de reforçar la presència teatral.
Descoberta del personatge fictici i la seva autodescripció corrosiva; llibres amb pròleg de Jair Domínguez; autocrítica de la catalanitat des de dins.
Explicació del còmic ‘Fàbules’ (contes clàssics en clau noir) i del videojoc de Telltale; debat sobre estil i futurs lliuraments.
Lluís demana menys condescendència i més crítica. Els integrants valoren incorporar una secció de contrast, recordant debats intensos previs (p. ex. Rosalía).
Etiqueta en sala segons context: en sales comercials, respecte; en festivals trash/gore (Cotxeres, Sitges), interacció té cabuda. Fenòmens d’aplaudir i recitar diàlegs (Fenomena, Endgame).
Paral·lelismes entre realitat i obres; l’art com a entreteniment i com a eina de canvi. Exemple: ‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’. Idea clau: l’art que **incomoda** també educa.
L’Àlex comparteix un **single** d’electrònica sota l’àlies Tecnocracy (col·laboració amb cantant dels EUA). Cloenda amb la peça i comiat.
Resum general
Capítol especial d’aniversari amb format obert als oients: s’escolten notes de veu i, a partir d’aquestes, es debaten temes molt diversos. En clau de confinament i reobertura, el programa combina humor i anàlisi per abordar el futur de la cultura des de la dansa fins al teatre, passant per l’autoedició, el còmic i el cinema.
- Peces clau de l’episodi:
- Com es trien els temes del programa i quin equilibri hi ha entre actualitat i preferències personals. - Dansa i arts escèniques en temps de pandèmia: cancel·lacions, gires, fronteres i la necessitat de reinventar formats. - Cultura i finançament: remuneració justa, paper de l’Estat i la proposta de renda bàsica universal. - Streaming i producció domèstica: oportunitats, límits i la línia fina entre visibilitat gratuïta i devaluació. - Autoedició i fanzines: salut del moviment a Barcelona i retorn del paper. - Monogràfics i propostes: Stephen King, Peter Bagge (amb el trident indie nord-americà), Martin McDonagh i Fables. - Etiqueta al cinema: silenci respectuós vs. participació eufòrica segons context (sales comercials vs. festivals trash). - Funció social del cinema: entreteniment vs. transformació; l’art que incomoda i “col·loca davant de la mort”. - Tancament amb peça musical original de Tecnocracy.
"La cultura nos tiene que colocar frente a la muerte" — reflexió citada per reivindicar l’art com a eina de consciència i canvi.
Temes principals
1) Procés de selecció de temes i fonts
- Equilibri entre actualitat i autors/gèneres estimats.
- Fonts i hàbits: revistes (Caimán, Dirigido por), festivals, ràdio/YouTube, xarxes i memes.
- Vocació d’antologia radiofònica més que d’actualitat pura i dura; connexió amb l’audiència via xarxes i suggeriments.
2) Dansa en temps de COVID-19
- Cancel·lacions de festivals (ex. Peralada), restriccions de viatge i dificultat d’assaig.
- La dansa pateix per la doble condició cultural i física (espai, entrenament).
- Obertura a portar convidats i explorar corrents com el buto.
3) Cultura, remuneració i polítiques públiques
- Crida a valor i protecció de professionals i autors.
- Debat sobre inversió pública i límits del “mercat” per sostenir la cultura.
- Idea força: la cultura com a servei quasi bàsic; l’Estat ha de facilitar l’accés sense precaritzar creadors.
4) Streaming, teatre des de casa i producció
- El directe/streaming com a porta d’accés i canal de desintermediació (ex. músics penjant el disc, cas Radiohead).
- Risc de gratuïtat sistemàtica que perpetua la precarietat; apostar per micromecenatge i pagaments simbòlics.
- La producció domèstica té recorregut, però no substitueix l’experiència presencial; cal sumar opcions.
5) Fanzines i autoedició
- Escena viva a Barcelona: fanzinoteques i llibreries (Fat Bottom, La Llama...), fires (GRAF, CABUM...).
- Retorn del paper per raons d’exclusivitat i comunitat; el digital conviu però és més competitiu.
6) Monogràfics i propostes d’oients
- Stephen King: univers vast d’adaptacions; possible especial (ideal per Halloween). Es menciona l’adaptació de Firestarter per Fatih Akin i el llegat del seu fill Joe Hill (Locke & Key, In the Tall Grass).
- Peter Bagge (Hate/Odio) dins el trident indie nord-americà amb American Splendor i Daniel Clowes; idea d’especial i convidat.
- Martin McDonagh: del teatre al cinema (In Bruges, Seven Psychopaths, Three Billboards); pendents de fer més teatre al programa.
- Valero Sant Martí: sàtira negra catalana, autocrítica des de dins; pròlegs de Jair Domínguez i humor corrosiu.
- Fables: contes clàssics en clau noir; videojoc The Wolf Among Us (Telltale) i seqüela anunciada.
7) Etiqueta al cinema i experiència d’espectador
- En sales comercials, prima el respecte i el silenci; en festivals trash/gore (Cotxeres de Sants, Sitges) s’accepta la interacció sorollosa.
- Fenomen de recitar diàlegs i aplaudiments (ex. Endgame): la llibertat d’uns acaba on comença la dels altres.
8) Cinema i transformació social
- Entreteniment vs. contingut: tot val, però cal defensar l’art que fa pensar i mou.
- Exemple: Buñuel en el laberinto de las tortugas per il·lustrar com l’art pot articular debat social.
Decisions i propostes de futur
- Especials futurs: Stephen King (tardor/Halloween), Peter Bagge/Clowes/American Splendor; Martin McDonagh (focus teatral).
- Cobertura pendent: dansa (inclòs buto) i teatre amb convidats.
- Format: explorar streaming i micromecenatge per donar sortida directa a creadors.
- Secció crítica: valorar una dinàmica “a favor o en contra” per sumar fricció constructiva.
“Això no és la Bíblia ni el puto Senyor dels Anells; la batalla no és entre el bé i el mal, sinó entre l’estupidesa i el mal.” — Valero Sant Martí

