Empanada Cultural del 17/5/2021 — 20 anys d’Astiberri, “Charulata” de Satyajit Ray i 200 anys de Napoleó — el retorn d’Empanada Cultural a Ràdio Fabra

Benvinguda i retorn a l’estudi

Empanada Cultural torna a la ràdio (Ràdio Fabra) coincidint amb el seu 2n aniversari. L’equip (Pol, Adriano, Carles i Ferran) obre etapa amb programa renovat, noves seccions i recordatori de xarxes i plataformes.

Punts clau

• Tornada a l’estudi amb il·lusió i to festiu.
• Recordatori de presència a xarxes i plataformes (Spotify, YouTube, etc.).

Bloc 1 — Còmic: 20 anys d’Astiberri (entrevista a Laureano Domínguez)

Eix central: celebració dels 20 anys d’Astiberri amb extrets d’una entrevista a Laureano Domínguez (soci i editor). Es repassen el catàleg, l’aposta editorial i l’evolució del sector entre paper i digital.

El model Astiberri i xifres

• Editorial del segle XXI amb 751 títols i més de 300 autors al catàleg, presència en 20 països i 189 títols digitals.
• Equip reduït, amb una cultura de treball propera i flexible.

Apostes valentes: Blankets i Arrugas

• La publicació de Blankets (Craig Thompson) va néixer d’una “casualitat valenta”: al confirmar la visita de l’autor al Saló de Barcelona, van decidir editar el volum sencer (600 pàgines) en lloc de quatre toms.

“La gente pensará que es un gran hallazgo… surgió de la casualidad… si viene, habrá que hacer el libro entero.”

• Sobre Arrugas (Paco Roca): aparentment “un llibre que ho té tot per no vendre” (vellesa, Alzheimer, asil) es converteix en gran èxit:

“Nuestro mayor bombazo ha sido Arrugas… ya por los 70.000 ejemplares vendidos.”

Còmic vs novel·la gràfica i nous lectors

• Trencar amb la serialitat infinita i apostar per obres tancades, llargues i d’autor amplia públics.

“El término novela gráfica… expresa un tipo de cómic distinto… historias más intimistas… como Arrugas, Blankets o Pyongyang.”

• Diàleg amb el còmic periodisme (Joe Sacco, Notas al pie de Gaza) i la hibridació de gèneres.

Adaptacions i èxits recents

• Èxit de Matadero 5 (Kurt Vonnegut) adaptat per Albert Monteys: respecta una narrativa no tradicional i ja va per 3a edició pocs mesos després de sortir.

Paper vs digital i el valor de l’edició

• El digital no ha “matat” el paper. El còmic aporta disseny, formats i papers que modulen la lectura.
• Cas Panel Syndicate: títols com Universo s’ofereixen pay-what-you-want en digital i, tanmateix, venen molt bé en físic gràcies a l’edició cuidada.

Consell a qui vol publicar

“Confía en lo que quieres hacer, lucha por ello y sé original… no sigas una moda si no tens res nou a dir… hazlo porque te sale de dentro.”

Bloc 2 — Cinema: Satyajit Ray i “Charulata” (centenari)

Eix central: homenatge al centenari de Satyajit Ray (1921–1992) i anàlisi de la restauració i reestrena de la seva obra mestra Charulata (La esposa solitaria).

Per què Ray és immens

• Amistat i aprenentatge amb Jean Renoir i impuls decisiu de John Huston; difusió a festivals europeus amb suport crític (André Bazin) i MoMA.
• Reconeixement internacional: Oscar honorífic (1992).

Scorsese: “El cine de Ray me dejó sin aliento… poético, inmediato, amplio e íntimo… uno de nuestros mayores tesoros.”

Trilogia d’Apu (neorrealisme bengalí)

• Tres etapes vitals: Pather Panchali (1955), Aparajito (1956) i Apur Sansar (1959). Impacte en el relat “d’una vida en episodis” i influència posterior.

Charulata (1964): tema, mirada i forma

• Context: Bengala, s. XIX, ocupació britànica. Charu, esposa d’un intel·lectual abocat a la política, viu “enjaulada” en una jaula d’or.
• Mirada femenina i alliberament: la pel·lícula evita caricatures; el marit no és “mal home”, però la seva inconsciència perpetua l’opressió. Charu s’empodera per l’art i l’escriptura.
• Posada en escena i simbologia: costura als crèdits, finestres que s’obren/tanquen, travelings que serpentejen com els sentiments, ocell en gàbia com a metàfora.
• Interpretacions: Madhabi Mukherjee (Charu) i Soumitra Chatterjee (també Apu adult a Apur Sansar) brillen per la contenció.
• Música de Ray i un únic moment cantat amb regust bollywoodiense integrat amb elegància.

Bloc 3 — Art i cinema: 200 anys de la mort de Napoleó

Eix central: com la pintura i el cinema han construït el “mite Napoleó” entre grandesa èpica i fragilitats humanes.

La imatge mítica vs la persona

• Quadre icònic: Napoleó creuant els Alps de Jacques-Louis David (1801), neoclàssic de propaganda: capa roja, cavall impetuós, emperador impertèrrit.
• Contrapunt biogràfic: orígens corsos, cognom italià i dificultats inicials amb el francès fins a la “immersió” postrevolucionària.

Napoleó al cinema

• De la solemnitat francesa (Raymond Pellegrin) a mirades desmitificadores i comèdies.
• El gran projecte no filmat: el Napoleó de Stanley Kubrick (avui reimaginat per Ridley Scott).
• La fita realitzada: Napoléon (1927) d’Abel Gance: ambiciosa forma “triple pantalla” (proto-cinemascope) i restauració posterior apadrinada per Coppola.

Epíleg pictòric

• Sobrietat i foscor a Eugène Isabey: La repatriació de les cendres de Napoleó, que concentra la llum en el sarcòfag i humanitza el mite després de l’exili a Santa Helena.

Idees força

• Astiberri exemplifica risc curatorial, edició cuidada i diàleg entre paper i digital.
• Satyajit Ray: cinema humanista, formalment refinat i d’ampli llegat; Charulata és una peça clau sobre desig, cultura i llibertat femenina.
• Napoleó: entre la iconografia heroica i la realitat històrica; l’art i el cinema han construït (i qüestionat) el relat del poder.