Alcohol, art i existencialisme: Druk (Otra ronda), Los Borrachos de Velázquez i BoJack Horseman després dels Oscars

Fins demà! Un programa cuinat per Paul Digler Per Ram Pujol Adriano Calero Carles Martínez A Ràdio d'Esvern Veure per oblidar o veure per recordar? Home, de poder podem veure per desconnectar encara que sigui un instant de tanta pandèmia, restriccions, tocs de queda desconfiança vers la vacuna i de poder també podem recordar que tota època anterior va ser millor sobretot si pensem en com inclinàvem la gerra de cervesa una tarda en una terrassa o brindant dins un bar després de sopar aquells dies de vino i roses on les coses semblaven anar una mica millor però en el fons crec que és un error caure en aquestes dicotomies a vegades és millor sortir del camí per agafar perspectiva i qui millor que els mestres per donar un bon glob de perspectiva el més radical segurament seria Nietzsche quan deia jo que per crear, per generar art és indispensable intoxicar-se abans Bukowski en canvi no era tan dogmàtic ell bevia per oblidar quan passava una cosa dolenta bevia per celebrar quan passava una cosa bona i si no passava res doncs bevia perquè passés alguna cosa el problema no ve tant pels vicis que genera l'alcohol que també com el fet que els posi en evidència com deia Fitzgerald primer et prens una copa després la copa es pren la beguda i finalment la beguda et pren a tu ja ho veieu ironia, sarcasme, mala llet per parlar d'un tema que ojo, per molt que el tòpic digui que l'alcohol ha estat font d'inspiració les millors obres d'aquests autors precisament es van escriure en moments d'abstinència en definitiva que el borratxo no fa el geni que són coses que mariden, sí però no s'han de barrejar més del compte el que està clar és que la beguda agrada i molt els actors i les actrius tampoc es queden curts alguns eviten la dissenteria en un rodatge enmig de la jungla perquè són els únics que no beuen aigua com el Humphrey Bogart de la reina d'Àfrica que ens recordava que el problema del món és que tothom va amb dos globs a menys o la Concha Velasco que deia fa temps en una entrevista que més que utilitzar el mètode Stanislavski ella va optar pel mètode Staniswiski i després tenim a Duncanfield aquell còmic de l'etapa muda que mai bevia aigua perquè els peixos hi fornicaven dins bé, el problema ens el sabem tots tots i totes de memòria l'alcohol és una substància addictiva i l'alcoholisme una malaltia progressiva que destrossa fetges, famílies que pot convertir a la persona que el veu en un veritable malson i que evidentment no li donarà a l'artista tot el temps que voldria per crear ni a nosaltres de gaudir del seu art ja no es tracta d'una, ni dues, ni de vuit copes com diu un pare el venen no està en la dosis i quan no hi ha un control d'aquesta dosi és quan parlem de borratxera el que en català es coneix com a ojo a la llista moxa, paperina, mantellina, torrada o mirlitó paraules per definir l'estat alterat en què es troba el borratxo o la borratxa també coneguts com a babadó, ebri, baberri, pitof torrat, bufat o trompa o lo que en castellano llamaríamos producto de l'alpiste o la bebida espirituosa una buena kogorza, turca, tajada humera, humera, melopea o embriaguez i ja que estamos, si obrim el focus la cosa pot començar amb un go and a drink i un abuà per acabar amb un bon sig betrinken i ojo a l'expressió xinesa wo jenzuei ja ho veieu avui toca una empanada de globs de brindis de venir si arriba i de que se nos balla de les manos avui a l'empanada toca que ens aparem del camí per agafar una bona perspectiva encara que la imatge es vegi una mica borrosa més que embafar-nos el que toca avui és emborratxar-nos de cultura hola nanos que tal no que sí, hombre emborratxar-nos un brindis un brindis, por favor un brindis por Paul que desgraciadamente no está con nosotros que tampoc ha passat res greu no ha passat res greu simplement molta feina i aquestes coses Carles, els teus globs es quedaran gravats a les orelles dels nostres espectadors perquè aquest que has fet enmig del vídeo no te l'he tallat pas que ho sàpigues pero veo mucha tacita yo no veo o sea realmente hay whisky ahí está ni whisky esto parece agua pero es agua ardiente Carles te has lanzat al micro Carles diría que no te has lanzat al micro Carles ¿quién es? no, lleva borracho lleva borracho yo aquí con el brindis saludando que si esto lleva agua que si soy actemio nadie me escuchaba bueno bueno pero ahora pasa lo mismo no te preocupes no te preocupes nosotros al menos si te oímos si te oímos oye ¿qué le ha pasado a Paul? no, trabajo trabajo trabajo no hay borracheras de moment encara no trabajo molta feina molta feina oye y me ha parecido genial o sea me ha parecido genial tu aportación pero destacaría lo de Bukowski ese hombre ese hombre debía siempre y nada de dos copas como la película que traemos hoy nada de dos copas como en otra ronda no, no dos botellas por hora de rondas vol dir que anava a tots els bars de la ronda de dalt anava parant pel costat esa era su verdadera ronda que venim de ressac alguns de nosaltres claro es que es genial no la prova a faltar con ganas de hablar de este alcoholismo que pueda matizar nuestras vidas y en el fondo estamos en una clara ressaca una clara ressaca no de mucho éxito estamos hablando de la gala de los Oscar parece ser que es el año que peor ha ido la audiencia eso diuen cada vez más parece que que los certámenes no importan quizás la estamos cagando a nosotros intentando rescatar nada aquí son dos propósitos si os sembla bé avancem cap al menú del día o qué vamos, vamos venga anem al menú del día menú del día comenzaremos precisamente para esta película ¿no, Adrián? claro evidentemente esta película llega en un momento súper adecuado al programa en parada cultural y es gracias a los Oscar porque le acaban de dar como hemos dicho el premio a Mejor Película Internacional pero de oportunidades hemos tenido muchísimas ahora enseguida lo veremos os dejo más bien a vosotros que expliquéis lo que nos vais a portar hoy doncs el Carles va después ¿qué portes, Carles? ¿qué portem? pues portem un cuadro bueno, un señor cuadro portem un señor cuadro que yo creo que acompanya molt bé la temática aquesta temática bueno, aquesta copeta que se ha fet ara a l'Adri no, no, no es que yo le sigo el ejemplo que es Los Borrachos de Diego Velázquez és un cuadro que aparentment pot donar una imatge de simplicitat però que amaga una lectura diria directament mística ui vas fort bueno, com sempre que portes art avui tornem a Marta amb el Carles que de veritat ve de gust i tancaré jo amb una sèrie d'animació que és Bojack Horseman una sèrie que fa molt temps que el Pol i jo personalment tenim ganes de portar i tu, parlem de al final estem parlant de Borrachos, oi? Bojack és el gran Borrachos és el gran Borrachos i además muy metido en la dinámica Hollywood exacte a més ens encaixa en esta dinámica con la que hemos empezado ens va perfecte per les dues temàtiques borratxeres y un Hollywood nada maquillado bueno, no Hollywood con jota y con acento en la U exactamente doncs vinga, nois avancem cap a la primera secció que és aquesta pel·lícula de Druk que ens porta a la ronda Druk Cinema vamos allá vamos allá con otra ronda de Thomas Winterberg que esto no lo habíamos mencionado de hecho Winterberg también estaba nominado en la categoría de mejor director que como hemos dicho se ha llevado Chloe Zhao pero bueno se llama otra ronda o Druk título original danés Druk y me vais a disculpar porque como bien apuntaba hace unos minutitos Carlas yo ahora sigo a rajatabla la teoría de otra ronda y cada dos por tres tengo que mantener mi nivel de alcoholismo es decir no mucho dos copitas 0,05 vale vale me parto Adrián y con esto ya podemos seguir dando la talla dando la talla y es que como os decía hace nada son muchas las oportunidades que hemos tenido de traer otra ronda ahora hablamos de los Oscars hablamos evidentemente del alcohol de esa reflexión que no morirá nunca que siempre va a estar ahí estamos hablando de posiblemente una de las drogas o substancias más fáciles de encontrar que o bien nos van a llevar al estrellatro o al estrellazo tenemos estas estas dos opciones y eso es algo que se encarga de trabajar Winterberg en la película pero como os decía hemos tenido más oportunidades porque recordad que Druk ya empezó triunfando por estos lares o sea Druk ahora parece estar un poquitito más en boca de todos sobre todo en el repaso de los Oscars pero ya en septiembre del año pasado en el 2020 Druk ganó en San Sebastián el premio feroz de la crítica lo que vendría a ser el premio que le dio Carlas a Sombra en el Mercenal de Filfes pero trasladado a San Sebastián y trasladado a este mundo pues un poquitito más internacional ¿qué pasaba en San Sebastián? ganó el premio de la crítica y se llevó sorprendentemente el premio a la mejor actuación que en este caso se repartió entre cuatro sabéis que Mads Mikkelsen es claramente el protagonista de la peli y yo no estoy tan de acuerdo en esta decisión es decir al final los certámenes como bien se ha comentado aquí muchas veces apuestan con contentar al personal pero en la película claramente hay un protagonista y tres personajes secundarios a San Sebastián y van de una tots cuatro protagonistas Mads Mikkelsen Lars Rante Thomas Volarsen y Magnus Millan que por cierto los cuatro nombres que he mencionado son habituales del cine de Vinterberg al Thomas Volarsen lo recuerdo de la caza por ejemplo o al al hostia como se llama Lars Rante es precisamente el cirujano que no quiero descubrir mucho de cara a cara es el médico forense es el médico forense de cara a cara que es la serie danesa que trajimos evidentemente estamos hablando de la primera línea actoral de Dinamarca de Dinamarca de Dinamarca donde son originales todos actores habituales del cine de Vinterberg al menos del cine tardío de Vinterberg pero como yo ya os he dicho para mí hay un claro protagonista que además no solo es un pedazo de actor y lo vuelvo a demostrar sino que además para mí es la mejor actuación del año pasado sin lugar a dudas tú llegues a donar el Oscar a él aunque ahora que no estigues nominados bueno el Oscar y cualquier premio es decir para mí bueno de hecho pues estaba comentando que es una película que venía pisando fuerte y no solo por San Sebastián es decir en San Sebastián sale ciertamente victoriosa pero donde arrasas en los premios de cine europeo estamos hablando que en los premios de cine europeo se lleva la actuación y en este caso se la lleva Sodo Mikkelsen se lleva mejor película pero ahí ya también interviene Vinterberg Vinterberg se lleva mejor dirección y mejor guión y aunque el guión no es solo suyo en este caso a co-guionizado con un guionista con el que últimamente está trabajando Tobías Lindholm Tobías Lindholm que también tiene una dirección ahí de una película un thriller que parece ser que dio bastantes buenos resultados pero bueno aún está encasillado en la faceta de guionista y Vinterberg evidentemente en la de creador pero bueno en cuanto a la peli y su reciente galardón yo no sé qué opináis vosotros yo es un premio que tenía claro ya os lo dije desde el primer momento y aún así y vuelvo a repetir lo que acabo de decir hace nada hostia es una peli que me parece buena me parece una buena película una gran película diría incluso pero le falta ese componente de denuncia que se encontraban en otras apuestas como Collective que se ha nombrado aquí pero también como Better Days de Hong Kong una película que habla sobre la presión estudiantil la presión de los padres y del sistema chino sobre los adolescentes antes de pasar a lo que sería pues la típica prueba de selectividad china aunque es una producción Hong Kong esa y después que nos habla de la guerra de los Balcanes que nos habla de la guerra de Bosnia si compares si compares otra ronda amb aquestes otra ronda és una celebració barra és que hi ha molta gent i em sembla que per aquí és per on ho criticareu Carles tu i alguns amics teus de crítica escrita que que que que que otra ronda dona la sensació que vagi a apuntar-te a una mena de de crítica cap a l'alcoholisme o cap al tema de com es tracta l'alcohol i el tema és que si fos així la peli seria maniquea però jo l'he vist avui l'he vist avui abans de fer el programa la tinc fresquita la tinc fresqueta i jo jo la vaig veure ahir i jo patia i jo patia molt que vingués això de ui ui ui és que ja ho sé vindrà a criticar-ho de la forma fàcil no sé què i no no és una celebració de la vida és que bueno és que no em vull avançar gaire del que l'Adrià no potser ens explica però és que jo crec que el que està dient Ferran és la gràcia a la peli és a dir a mi on més m'agrada i on més em vaig riure és en aquesta bueno et rius evidentment en la part més tu per riure és la part que el grup del grup de protagonistes que com tu has apuntat Adri es reparteix és un protagonisme repartit entre aquests col·legues quarantons que apareixen a la peli i que l'alcohol els hi canvia la vida a un nivell que te l'has pasado bien o no? a ver el més important aquí és que jo m'ho he passat bé m'he rigut però què passa que la peli al final quan deixa de ser comèdia i et ven un drama però un drama més moralista un drama que que ja veus venir quasi com des de la acera de la siguiente esquina de la calle no nos anticipa no, no vamos a llegar al drama tampoc estic treballant molt però vull dir que en aquest sentit és on la pel·lícula menys m'agrada i penso hòstia m'ho està passant molt millor la primera part que després això que has dit de la celebració de la vida que és truc t'ho compro 100% és que és curiós i Adriana ara continues a mi m'ha passat tot el contrari a mi m'ha passat tot el contrari que és per mi jo no m'he rigut en cap moment és que ni pel plantejament mateix perquè em semblava tan idiota que dic és que si va anar la moralina que dius tu que a tu t'ha aparegut a mi al revés i li he enviat un àudio a l'Adriano i tu pots dir al final la pel·lícula m'ha guanyat al final i perquè no hi havia la moral jo no se l'he vist enlloc ja està no, és que jo estic a ver pues te ha unido puedo estar de acuerdo no entremos en conflictos aún por favor, aún no aún no más adelante jo puedo estar de acuerdo en parte con los dos és a dir és una pel·lícula que jo he de reconocer que a mí me gustó por eso te digo desde la parte más orgánica he de reconocer que a mí me encantó i ja con el final colofón però si la penso si me dedico a pensar esa pel·lícula pues claramente és una pel·lícula previsible en muchos aspectos i sobre todo també una pel·lícula de caràcter comercial és a dir no nos vamos a engañar no, estamos aquí aunque estemos ante Winterberg ¿no? uno el amigo de Lars von Trier y el cine Dogma ¿no? que lejos estamos de celebración de su debut aunque estemos en ese territorio autoral está claro que és una pel·lícula comercial i lo único que le salva dentro del aspecto comercial que tiene és que és idiosincrasia danesa és a dir que de alguna manera la eleva hay cierta excel·lència danesa exacte des de la realització i les actuacions dels propis actors exacte para mi claramente aspectos a destacar son las interpretaciones aunque destaco la de Mikkelsen la banda sonora que és tan ecléctica como acertada en cada momento el uso de la banda sonora ja és algo que Winterberg nos havia demostrado que sabía que tenía vamos que tenía por la mano y por otro lado evidentemente ese final de Colofón que además reescribe la posible moralina que se haya podido entender lo que pasa que es una película que es claramente entendida en una dirección por otros y en las antípodas por otro tipo de críticos es decir hay gente que ha preferido ver una moralina en relación a la reflexión que ofrece sobre el alcohol y otras personas como yo y creo en este caso que Ferran que no lo vemos para nada pero antes de seguir analizando em feia molta poco y no ha pasado yo creo que no ha pasado pero no ha pasado pero no ha pasado para el final es decir realmente es al final lo que salva una mica de acuerdo pero antes de seguir analizando qué os parece si sobre todo para aquellos oyentes o espectadores que no hayan visto la película y ni siquiera un tráiler aterricen un poco de qué va la peli aparte de lo evidente que es el alcohol y ahora me parece que Ferran además se ha currado un tráiler así reducido donde vemos claramente cuál es la premisa de la peli que no la película pero sí la premisa y aquí no vais a estar de acuerdo conmigo con lo que hablábamos bueno con todos con lo que hablábamos en la interpretación porque por culpa del doblaje falla un poco pero al menos lo entenderéis hay un filósofo noruego afirma que nacemos con un déficit de alcohol del 0,05 a mí me vendría bien un poco más de confianza en mí mismo y más energía a todos a todos nos vendría bien muy bien vamos allá vamos a escribir un ensayo psicológico brillante con el objetivo de recopilar evidencias de los efectos así como estudiar el aumento del rendimiento social y profesional como hizo Hemingway el alcohol en horas de trabajo ¿estáis preparados? sí hacía tiempo que no me sentía tan bien quizá subiéndolo un poco un poquitito más un poquitito más un poquitito más quiero un poquitito más yo os propongo una cosa a partir de ahora ¿qué tal si hacemos el programa? oye tío ¿qué te ha parecido? pues me ha encantado la película la verdad pero echo de menos estos sándwiches de bar de vida bueno entiendo que es fácil de entender cuál es esta premisa ¿no? estos tíos que supongo como me hizo gracia que Paul cuando me habló de la película me habló del club de los poetas muertos me dijo tiene ese puntito pedantón así de comedia que parte de lo literal bueno sí podríamos encontrar un híbrido entre el club de los poetas muertos Full Monty esa idea de trabajo coral y de cambio de vida pero yo la llevo la elevo la elevo mucho más y la llevo a estar cerca incluso de Husbands de Casabets me estaba pensando en ella tío madre mía pero no en el planteamiento pero nada que ver bueno si estamos hablando de híbrido estaría en diálogo ¿no? ¿y qué es lo que tenemos aquí? a cuatro tíos que son profesores de institutos de secundaria que se encuentran en una cena para celebrar el cumpleaños de uno de ellos y uno saca la teoría de un filósofo noruego que por cierto después os lo cuento pero ya se ha encargado de desmentirlo todo y que fue que fue un asesor en la película ¿vale? pero claro su imagen como doctor no podía ya ya ya que aparentemente lo que él ha propuesto es que nosotros tenemos un 0,5 menos de alcohol en sangre cuando lo hacemos y por lo tanto para equilibrarnos ¿qué necesitamos? la copita una copita ¿no? la copita y en el fondo ¿qué es 0,05? ¿no? porque habrá más de uno que lo querrá calcular pues 0,05 son dos copitas de vino depende de cuánto peses una o dos pero claro estamos ante un estudio sí porque además vemos por el trailer ¿no? que ellos además se dedican después a hacer un seguimiento de si realmente se adquiere el equilibrio esa es la excusa que se ponen porque bueno eso es lo barato eso es claramente lo barato de la peli eso es lo que la vincularía a comedias americanas al colega donde está mi coche ¿no? colega donde está mi coche sí, exacto exacto exacto pero eso en el fondo es prescindible eso es un punto de partida yo creo que esa es la premisa ahí voy porque al final Winterberg que aquí además juega con el grandioso Mats Mikkelsen ¿a qué se dedica? además Mikkelsen en este caso es el profe de historia estamos hablando del profe de psicología el profe de música el profe de deporte que he dicho que eran de instituto de secundaria pero él en el fondo siempre está con niños el profe de deporte de educación física y el profe de historia que es Mats Mikkelsen que es el auténtico protagonista y él en el fondo lo que nos ofrece es la opción de reflexionar sobre el devenir sobre los cambios que provoca la edad en la vida sobre esas crisis que nos acontecen de alguna manera cada década o cada año existencialmente hablando y esa apatía que muchas veces es casi imperceptible por el resto y más en un entorno como el danés entiendo que pueda ser imperceptible que demuestra una clara depresión tú cuando te enfrentas al inicio de la película lo que tienes es un tío deprimido que sigue tirando para adelante con la rutina y con la mascarada de una sociedad como la danesa es la inercia es la inercia que la misma mujer hay un momento que le dice cuando ya están alcoholizados dice da igual si en este país voy a petar todo el mundo es lo que es la idiosincrasia danesa ya hace que la gente asuma no está triste es que es así es así son esos two times esos two times que se manejan en la sociedad a veces la corrección ante la profesión y después el descontrol pero ellos lo que hacen es unirlo porque de hecho una de las gracias es que no se permiten beber la idea es no beber fuera siempre beber en horario de trabajo pero eso ya te digo es la anécdota para mí es una película que si hace algo o se aporta algo a mí es donde me engancha no me engancha en el divertimento aunque me lo paso bien pero donde me engancha en esa y no en el drama de esa reflexión sino en intentar entender como el alcohol puede ser un elemento más que de evasión de cambio de forzar el cambio es un catalizador de cambio y de autodestrucción también y en ese sentido es donde me parece previsible el discurso y como que hay esa moral de coño ya lo sabemos esto por eso decía como que a mí me compra mucho más en esa primera parte que apuntabais que es como más anecdótica yo me reí mucho pero luego cuando la peli ya busca la afectación ahí es donde decir oye no tenías una comedia ahí de puta madre Winterberg tira por ahí no me hagas la versión de los idiotas yo no estoy para nada de acuerdo porque realmente yo no veo moralina en esa decisión al final él tiene que se está metiendo en un terreno delicado que es el terreno del alcohol entonces y no está haciendo la adaptación de Bukowski del borracho entonces lo que estamos hablando es de una reflexión que él ofrece y que también entiendo que no quiera que pueda ser vista como a beber aquí a emborracharse amigos que es un poco la broma que estamos haciendo aquí pero que que en el fondo yo le veo cierto atrevimiento y esa reflexión que hay al final como no me estoy creyendo a los personajes dentro de una individualidad total sino que los veo como auténticas herramientas que perfilan que sirven de contrapunto para Mikkelsen es decir aquí la coralidad no existe estos tipos a lo que se dedican es a perfilar el arco temporal de Mikkelsen es decir la baza reflexiva y la moral que de alguna manera Winterberg haya podido pretender para su película está en él pero está en Mikkelsen y lo que hacen los actores lo que hacen los actores es perfilar ese devenir y evidentemente que está claro que estamos hablando de un drama que acontece a uno de los protagonistas pero es irrelevante es decir pasa de soslayo no es el drama no es el gran drama el gran drama de la película es la apatía de Mikkelsen el gran drama de la película es el cansancio que Mikkelsen no ha sabido prevenir en su propia vida y al que nosotros nosotros tres nos podemos enfrentar o nos estamos enfrentando es ahí donde me engancha claro pero que pasa con el final ese final que discurso está rematando Adriano nos das permiso para hablar de ese final bueno a ver sin decir no es del final dramático o del final glorioso no no a ver como acaba la peli tampoco estamos revelando mucho claro un canto a la vida es una celebración pero esa celebración o sea después de todo lo que hemos visto de ese ahora te doy comedia y ahora te doy algo más más afectado ¿dónde queda? o sea es realmente una celebración o hay algo de claudicación vital ¿qué hay ahí? yo veig una revolución lo digo muy rápido yo veig una revolución porque yo estaba ahí en la película y le digo no sé dónde en vol portar no sé dónde en vol portar aquesta película si em porta la moralina malament el tema es que en toda la película es comenta el tema del jazz ballet el jazz ballet el jazz ballet lo que tú hacías lo que tú hacías ¿y qué fa ella al final? ¿qué fa ella? ¿el jazz ballet? él fa jazz ballet y se allibera porque es en plan no me he perdido porque la vida se haya aburrido me he perdido porque yo he dejado de hacer cosas ¿vale? la seva dona le digo te he perdido te he echado de menos y la dona por disimular le digo nos he echado de menos pero tampoco te voy a esperar ¿sabes? y al final él el alcohol dona igual si yes o no yes el alcohol dona igual dona igual con esta canción por cierto con la canción que está sonando que es como os decía a ver la peli es comercial y ya solo por la elección de esta canción que es claramente la típica pieza musical que pueda estar pegando en Copenhagen ¿no? en alguna discoteca medio rapeo medio popeo pues ya te lo está diciendo todo ¿no? pero hostia la manera en la que la elige y la utiliza para hablar de esa gloria final y yo dejadme que estructure porque ese final no es un final gratuito ¿no? es un final como tú bien has dicho Ferran que está que está trabajado detalle a detalle a través de esa pretensión de sus colegas de verle bailar porque se supone que el aburrido personaje que interpreta Max Mikkelsen no lo fue siempre había sido bailarín y os tengo que confesar una curiosidad es que Mikkelsen fue bailarín no se nota antes de ser ator es acojonante es el Sinatra Sinatra danés de hecho si hubiese perdona si hubiese Aníbal también sabré que es bailarí porque ya unas escenas de él da Mikkelsen de Aníbal Lecter que esos movimientos no los hace los hace Fred Astaire no los hace cualquiera hay que decirlo claro recordar cuál es el origen que he dicho Sinatra origen de la peli el origen empieza con una fiesta de jovencitos de una cita de Kierkegaard y qué dice la cita de Kierkegaard ahora tan solo añoro mi primera añoranza qué es la juventud un sueño qué es el amor el contenido del sueño esta es una reflexión que está comprendida en un libro de Kierkegaard que está lleno de aforismos y de reflexiones sobre la estética y en el fondo está claro que Winterberg ha querido jugar un poco a ser Kierkegaard y eso ya es too much ha pretendido ser Kierkegaard desde la perspectiva de esta dosis de nihilismo mezclado con sensibilidad con humor con belleza consigue tener una película muy completa pero evidentemente no es Kierkegaard y Kierkegaard no es cine eso está clarísimo pero lo que nos está hablando ya es de una declaración de intenciones porque después de eso no nos vamos a Mikkelsen no nos vamos a los cuatro profesores nos vamos a la juventud después de esta cita nos vamos a la juventud qué vemos cuando se aparece en la pantalla a la luz una secuencia de chavales en un ritual anual que es un ritual de borrachera corren alrededor de un lago hoy tiene una pequeña competición y en el fondo todo se basa en correr y beber y por lo tanto si corres y bebes vomitar luego los perdemos y nos vamos a esos adultos pero a mí me encanta la manera en la que entrelaza y es sutil en la parte de la juventud pero va entrelazando la juventud con la edad adulta y ya no hablemos por ejemplo los estados de ebriedad con los estados de control cuando empieza y no tiene ningún miedo en hacerlo y te rompe la película y te pone secuencias material de archivo de políticos y personajes importantes totalmente alcoholizados saliendo y seguramente los hemos visto ahora no me sale el nombre el charchil sale yelsin boris yelsin de mis actuales sí la Angela Merkel amb la cermeseta y sí ahora no sortirá el nombre y este que siempre se caía y me ha dado lo hemos visto por las noticias ahí hay una buena peli ahí para mí yo creo que está esa peli no la ha perdido yo creo que lo pierde en la segunda parte y en la tercera con el baile final medio lo recompensa y eso es lo que conecta y eso es lo que quería decir pero en la primera parte está conectando con el principio ese baile final está conectando con el principio sí, sí, total ese canto a la vida está diseñado desde los orígenes y al final yo me quedo con eso es decir, si en el devenir no tan solo de Mikkelsen como protagonista sino de la propia película se tropieza se tropieza Winterberg se tropieza al final cuando acaba y me cierra la peli yo hago lo mismo canto a la vida o sea yo me pongo a bailar como era jazz jazz jazz ballet jazz ballet jazz ballet total sí, sí ahí te es que te doy toda la razón o sea, ese final a mí me salva la peli es catártico 100% te salva y te dan ganas o sea, estamos ante el corrillo de fiebre del sábado noche pero actualizado exacto en qué momento lo vemos en un momento en que le echamos de menos también ahora mismo y si os parece bien vamos concluyendo una última curiosidad una última curiosidad se está gestando un remake americano con Leonardo DiCaprio exacto con Leonardo DiCaprio lo de listas mañana sí, sí guau cómo es, cómo es América te damos un Oscar y te robamos la peli es que yo es que yo es que yo es que yo es que yo es que yo es que yo es clarísimo en las negociaciones de la posible adaptación americana estaba ya el premio a Oscar vale, te la vendo pero me das el premio a Oscar esto es Parasite Parasite también lo dijeron que harían un remake de Parasite después de darle el Oscar pues que bien a ver quién dirige a ver quién dirige estas barbaridades eso es lo que no se sabe aún Woody Allen Woody Allen ya veremos oye, pero un DiCaprio haciendo de me apetece pero bailar no bailará tan bien sí que bailará bien en el Lobo de Wall Street esos bailes que se pega ahí pero no como Miquelsen tío que lo de Miquelsen es profesional lo de Miquelsen no lo supera en qualsevol cas recomanem la pel·lícula o no, Carles sí, yo por mi parte total la recomanem la recomanem doncs mira pel·lícula que ha guanyat l'Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera dit, no? correcto o no? sí, mil premios europeos sí, igual Sebastián ja saps que la gent la gent vola els Oscars l'Oscar l'Oscar doncs queda recomanada i avancem que va a la següent secció que és la del Carles endavant jo me voy descabichando ya Carles, ja ho tens pues bueno pues aquí estamos a ver, clar estem parlant de borratxeres estem parlant de col·legues estem parlant de retrobaments no? estem parlant de fer pinya no? perquè ara parlava Madrug és un clar exemple d'on fer pinya inclús a les bones i a les a les molt bones però també parlem de borratxeres com un estat alterat de la consciència que barreja realitat i fantasia o millor encara que barreja la veritat amb la mitologia d'on serà d'on serà de la chacona mi hermano així es diu aquesta cançó que estem escoltant una música festiva alegre que tindria a ser com el que estàvem escoltant Adri de Druk però si li traiem 300 anys 500 anys tindríem això una música de barroca de Juan Aranyés i aquesta música ens va de conya per situar-nos davant del quadre que us he portat avui i que precisament es divideix entre dues coses també entre un món real i un món dels mites un món que identifiquem i un món que imaginem estem parlant d'una dualitat de la dualitat que està present al triomf de Bakus de Diego Velázquez també conegut com Los Borrachos de Velázquez i aquí el tenim i aquí el tenim aquí tenim aquest pedazo de quadro que ja ho veieu això és un botellón en toda regla no enganya a nadie és l'escena d'una taja i com totes les tajas memorables sobretot marcan un abans i un després i no ho estic dient només per la ressaca que li espera als personatges que esteu veient en aquest quadre sinó pel propi Velázquez és a dir aquest quadre marca un abans i un després en la seva trajectòria pictòrica que passa dels seus primers anys d'aprenentatge a Sevilla a la seva etapa madrilenya com a artista de cambra de l'acord de Felip IV que Felip IV recordem era mira aquí estem veient a Velázquez un autorretrat seu quadres que pintava l'acord de Felip IV el famós rei pasmado perquè posava els retrats com cara de pasmado el tio i és en aquest Madrid on on on Velázquez va a patar que entra en contacte amb una gran col·lecció de pintura italiana de pintura flamenca que inclou aquí arribem a l'important obres de temàtica mitològica i això bàsicament és una font d'inspiració brutal per pintar l'obra que ens ocupa avui aquest dionís envoltat de borratxos del any 1629 que per ser una dada una anècdota sabem que és del 1629 perquè es va a recuperar un manuscrit que ponia pagar 100 ducados al pintor Diego Velázquez es por los borrachos es por los borrachos el tío ganó 100 ducados por pintar esta barbarie 100 cigarrillos 100 cigarrillos exactos exacto nada de rubios no los ducados de toda la vida y desde entonces Velázquez y se los fumó rápido el tío pero estaba entre los 8 borrachuzos estaba también se pintó a él a sí mismo ahí o no wow hubiese sido épico porque si en las meninas se pone hubiese sido pero épico ahí pegándose el lingotazo bueno con sabor cas diem que los borrachos hem dit que marca un abans i un després per dos motius molt clars aquesta és la primera vegada que Velázquez s'enfronta a una faula mitològica és el primer cop que abraça un àmbit que no havia explorat abans i és de les primeres vegades que mostra un personatge mig despullat d'aquí estem parlant estem parlant d'aquest dionís que protagonitza el quadre i que és un dionís que ensenya carn dice aquí estoy yo estoy buen oro fixeu-vos sobretot en la textura la textura de la pell quin treball fa d'aquest ús cromàtic d'aquesta llum que veiem en el tractament de la pell i que pot recordar inclús a Carabatgio sí que és veritat que Carabatgio els fons que tenia els quadres de Carabatgio eren més foscos més extrems veiem més profunditat de camp veiem un espai que acompanya diguéssim aquesta zona on es cultiva el vi una zona de vinya però sobretot és això és a dir un clar obscur que recorda Carabatgio i també l'etapa sevillana del propi Velázquez d'aquells quadres de la vella Freginous que recordareu o la Venus del Mirall que pintarà més tard aquest sí que el pinta més tard però diguéssim on hi ha aquest treball de la textura a la carn que lo dices por los montaditos sevillanos se le veia el tío un poquito de chicha en la zona baja de la barriga yo digo de dónde habrá salido que haya donde agarrar es decir si vamos a pintar a alguien importante que haya donde agarrar y ese agarrar producto del vino porque el vino ya sabemos que también pero no eran tripas de vino esas tripas son de tapita de montaditos sevillanos eso ya es verdad de los chocos el vino también ayuda pero sí que es vital que los montaditos ante todo pero bueno si us sembla nois posem en context aquest quadre i abans de comentar-lo fem 5 cèntims sobre Bakus vosaltres què sabeu d'aquest déu que és un bacó és un bacó un borracho un borracho el dior del vino un borracho és un és un és tot això és un babador és un borracho sí però no és a dir perquè us feu una idea és a dir dins el mapa mitològic clàssic Bakus per explicar-vos-ho molt clarament és un déu que menja a part los montaditos per què estic dient això perquè el seu paper a l'olimp és una mica confús els temples de Dionís acostumaven a estar separats de l'espai sagrat és a dir dels temples de Zeus i Apolo Bakus estava com més marginadet i es coneix com el déu de la transformació és a dir un home que també es pot convertir en sàtir això t'anava a dir ahi està el tema llavors segons Emmanuel Hogwarts que va ser un estudiós del tema un escriptor belga que va tractar el tema de Bakus el seu mite ja mostra aquesta dualitat que estava apuntant des de l'inici de la secció i és que perquè us fa una idea Bakus quan neix neix d'una manera molt fatal i neix dues vegades què vull dir perquè nacer dos veces ja és muy fatal ja és muy fatal nacer dos veces una putada nacer dos ja és un assassinat exactament i justament l'assassinat té molt a veure Adri per què? perquè el seu pare que va ser Zeus en una fatal demostració del seu poder amb els llamps va cremar viva a una de les seves amants la princesa Semele i el pitjor de tot és que Semele en aquell moment estava aprenyada clar Zeus Zeus al veure la que l'havia liat diu hòstia hòstia voy a sacar el niño voy a sacar el niño de la barriga de Semele ates que mora carbonizado i què va fer el va treure i se'l va enganxar a la cuixa perquè veieu jo crec que el que va escriure el mite anava tan borratxo com podria anar un dels personatges que veieu al quadre de Velázquez llavors què va passar que allà és on Bacu Bacus va acabar de formar de gestar-se a la cama de Zeus per tant parlem d'aquest Bacus com algú amb un naixement com molt tràgic com esteu veient molt heavy i que és una persona que s'ha mogut sempre entre dos mons entre el món vividor salvatge nocturn d'anfitrió de bacanals de dir tuve esta infancia tan jodida vamos a hacer algo catártico és a dir com podríem veure aquest Mats Mikkelsen de Druck però m'has pasado de vueltas aún i evidentment hi ha una altra faceta de Bacus que és com un déu esbel com un déu més tranqui un déu que en aquell moment ja ha deixat la ressaca enrere i està més centradet de dilluns a dijous podríem dir un Bacus de dilluns a dijous que inclús per les estàtues que tenim d'ahir podríem confondre amb Apolo és que és un déu de la seducció igual que Apolo ho és per la bellesa Bacus ho és per la diversió el disfrute és el déu de la diversió és el déu de la seducció que no física purament exactament però sí que hem de tenir molt clar que ja que he citat Apolo mentre Apolo simbolitzaria una puresa una llum una reencarnació Dionís encarna una mort una obscuritat i un desinhibir-se més passat de rosca però dit això ara que hem contextualitzat una mica aquest Bacus dels orígens aquest Bacus mitològic anem a tornar a la representació que fa Velázquez de Bacus com aquest jove a Jampan un punt no sé si un punt de drag dealer de la época no ha pasado el examen del tiempo igual en su época la partida pero ahora ahora está un poco como de pero fíjate la mirada como de a ver si vendrá la bocia y me va agua que tiene entre manos he venido a alegrar la fiesta el drag dealer es lo que tiene entre manos fúllas a centrarnos una mica en aquest gest que está fent és a dir ell en el quadre general sí que es veu ara el podeu veure aquí ens podem quedar en aquesta imatge perquè es veu clarament què està passant o posem-la sencera sí ja va bé què està fent aquest gest és un gest de coronació a un home que està genollat és un gest de promesa va que us està coronant a un home però no li està prometent només la borratxera que es fotrà a continuació sinó que li està iniciant en els seus misteris l'està convidant a un espai sagrat és a dir s'està tractant la borratxera com un ritu com un ritu este tío este es el típico tío el del suéter amarillo que mide 1,80 y que si le caes muy bien mide 1,10 ¿no? Buen apunte sí yo creo que iría por ahí la costa Abaco Abaco y él se caían muy bien ¿no? Claro a ver mejores amigos fixeu-vos en la corona que li està posant al cap que no és una corona de vinya com la que podria portar el propi Abaco sinó que és una corona deura la que porta aquest home que simbolitza la poètica simbolitza la lírica clàssica però si us sembla ja anem a centrar-nos en aquests personatges de mà dreta que d'alguna manera protagonitzen el quadre i que li posen nom los borrachos mira, són com nosaltres són com personatges exacte som nosaltres tres mira, el Carles, el Ferran i l'Adriano que apareixen tal qual Carles, Ferran i l'Adriano és a dir què podem dir de tots aquests és a dir són personatges doncs ja ho veieu embriagats, curtits aquesta mirada cansada aquest nas embarmellit Velázquez va utilitzar un empastament dens de pintura per donar amb aquests personatges i va tirar per un registre més hiperrealista noteu la precisió del color de les arrugues hi ha tot un treball que es remeta allò quotidià allò social però des d'un punt de vista que quasi els podries palpar és a dir de fet el mateix Prado que és el museu on està aquest quadre on per ser també evidentment tenim el Guernica on Johnny Depp l'ubica també la vida del Guernica no, és Barcelona no t'equivoques no, no, no gràcies gràcies per favor que està al Museu Miró centrem-nos allà es va posar un mirall al museu em deia ma mare que es va col·locar un mirall per poder veure l'obra de Velázquez a través d'un mirall i una mica deleitar-se en tot aquest treball hiperrealista això d'una banda però què passa a la mà esquerra del quadre ara hem vist la mà dreta què passa a l'altra banda del quadre de los borratchos si us hi fixeu no trobem uns personatges tan hiperrealistes sinó que estan més desdibuixats és a dir són personatges en una espècie de penombra estranya tenen una aparència més mitològica més en harmonia amb el protagonista en Bakus són més sàtirs una aparència més idealitzada són més sàtirs i van també mig despullats i també porten una corona de fulles al cap clar fins aquí ens hem de donar compte que hi ha un contrast aquesta dualitat que apuntàvem i que d'alguna manera acompanya la vida del mite bàquic està molt present en aquest quadre aquest contrast entre allò fantàstic de l'esquerra i allò verídic de la dreta i clar aquí és fàcil pensar bueno estos borratchos vienen un poco a desmitificar a hacer burla del mito de Bako s'havia pensat això durant temps però no si atenem els orígens que us acabo d'explicar de Bakus ens adonarem que aquest contrast entre faula i realitat entre abrietat i idili ja estava a l'època clàssica llavors és molt important entendre aquest quadre com una alegoria del vi i entenem el vi com una substància que tan pot provocar un estat alterat de consciència com dèiem com també pot servir d'estímul per a la creació poètica i en aquest sentit també tornem a connectar amb el que Druck hagi pogut dir sobre això sobre aquest estímul creatiu sobre aquestes avantatges que encara que després evidentment senyali des d'un punt de vista de no l'alcohol puede ser malo i tot sí que hi ha aquesta dualitat que l'obra de Velázquez expressa molt clarament Bueno, a veure és que en general todas las drogas a lo largo de la historia han formado parte de la creación otra cosa és que esto és como la típica leyenda de Charlie Bir Parker del jazzista años 40 Nueva York hostia era un heroïnómano al nivel de que cuando murió tenia solo 40 y pico años i le dijeron sí hombre afroamericano o hombre de raza negra que fallece de 80 y pico años no, no señor tenía 40 y pico estaba tan envejecido estaba tan dañado por el propio alcohol y la heroína que evidentemente parecía ya un anciano pero sus creaciones eran una maravilla y qué pasó en esa época en los 40 en Nueva York que cantidad de colegas de profesión de jazzistas que intentaban ser como él se metieron en la heroína pensando me chuto heroína y soy Charlie Bir Parker está claro que la heroína que ya lo dice su etiqueta es la heroína la diosa que te eleva eleva a aquellos que ya tenían ese nivel quizás interior al final todas estas sustancias no llegan para cambiarte sino para potenciarte o dañarte y ya depende del equilibrio de las dosis está claro que tanto como en como en como en como no sé si se plantea aquí desde la perspectiva de Velázquez el alcohol te puede elevar está clarísimo exactamente pero más dura será la caída nois porten gaire una hora del programa qué nos queda Carles recupero una mica lo que ha dicho l'adrea molt ràpidament però está bé que hagi citat a Charlie Parker no i em ve al cap la pel·lícula Clint Eastwood no amb aquest Forrest Whitaker tan bueno és un pel·liculón vaja bueno veníem d'aquest intent de control sobre l'embriaguesa dels protagonistes de Druk que sembla que al final doncs potser no o sí ja ho veurem i també d'aquest retrat jo pensava que seria un retrat de la baixesa embriagada de Velázquez tot i que al final ja ens has esperat explicat que és més aviat una manera d'endiosar mai millor dit el tema del vi i el tema d'això doncs jo no eh jo no vaig cap aquí ens anem cap a un altre gran personatge de ficció en aquest cas televisiva i d'animació que també creu tenir el control sobre el seu percentatge d'alcohol en sang però les raons no són tant potser festives ok estem parlant estem parlant de Bojack Horseman sèrie d'animació original de Netflix creada per Rafael Bob Baksberg Bob Baksberg va tot junts amb un guionet pel mig que disposa de sis temporades i que ja fa un anyet va arribar al seu final i quin final ja ha sortit diversos cops Bojack aquí empanada és una de les nostres grans recomanacions si estigués el Pol aquí m'estaria apoyando i ara que fa un any doncs això que es va acabar yo te apoyo yo he visto la primera temporada y déu n'hi do continua eh perquè ja us podem dir clarament és una fita en el panorama serièfil inconmensurable eh podríem dir que és una mena de dramedi que és una mena de comèdia drama que en veritat és més un drama eh també us ho dic perquè és molt negre comèdia negra sí sí totalment és existencialisme en estat pur té un càsting de veus brutal Will Arnett Alison Brie Aaron Paul sí sí l'Aaron Paul de de Amicedaris que per si no sabeu qui és té una veu inconfundible i té una mena de dibuix que ara us ensenyaré unes imatges el dibuix d'aquest estil com infantil però ple de detalls amb moviments si veguéssiu l'animació té uns moviments molt limitats però molt expressius ja des del propi disseny de personatges la il·lustradora de Bojack és l'Elisa Hanwald que després va intentar tenir una sèrie propa Bert Antuki i té aquest estil tan peculiar de dibuix clar què passa que Bojack Horseman encara no us ha explicat de què va tot i que l'Adrià no ja l'ha vist tu Carles em sembla que també saps més o menys de què va però anem a un moment a veure de què va Bojack Horseman doncs ja ho diu la cançó amb Bojack que acostumava a protagonitzar una sitcom molt famosa als 90 anomenada Horsin' Around retozando podríem dir que li va donar la fama i riquesa a aquest cavall i el que també el va dur a ser una jovina trencada en l'actualitat i és que d'això va de la sèrie de les misèries existencials del famoseo hollywoodiense bueno bé de hollywood que aquí va perdre una D en un desafortunat accident al cartellet i podríem pensar perquè podríem pensar que és un argument frívol elitista però l'apropament que se'n fa el torna punyentment universal perquè la sèrie comença amb l'arribada d'Aian Nguyen o sigui una jove humana que de fet us posaré els personatges de fons perquè així podreu anar sí perquè és el que recordava que hi ha tota una sèrie de personatges antropoformizados però hi ha humans també però hi ha humans la Dian és aquesta noia del cabell blau bueno fosc que veiem a baix amb ulleres és una noia vietnamo-americana aspirant a novel·lista que apareix a la vida del Bojack per redactar com a escriptora fantasma la biografia l'autobiografia de Bojack també coneixem la princesa Caroline que és la gata de color rosa que veiem a l'altre costat que és la gent de tota la vida de Bojack i també és una antiga relació sentimental d'ell que és molt incapaç de separar la vida personal i professional és una workaholic del Copon un altre personatge clau és la nena de l'antiga sèrie que ara ja és una jove adulta i reina del tabloide la Sarah Lynn que és aquella noia que té una ampolla de via a la mà una ampolla de via a la mà que va ser una mena de padrinada del protagonista d'en Bojack i que va acabar pel camí del pedregal tenia Bojack com a principal referent de vida i no oblidem tampoc el tot Chaves que és aquest noi de la gorra que tenim aquí baix que la veu és a l'Aron Paul que és un humà que s'instal·la a casa de Bojack per no marxar arriba per una festa i el tio s'hi queda i s'acabi que em recorda l'animació aquesta d'aquesta sèrie a la sèrie Mister Peakels de Winkersola té un aire que també es pot veure a HBO i que ho dic sobretot per aquest punt d'una animació com simple però amb un contingut de comèdia negra passada de la roca sí, sí, sí ja et dic el tot que així acabem amb aquest personatge es converteix en el confessió i millor amic d'en Bojack tot i que mantenen una relació de codependència bastant tòxica i bastant evident i per últim el meu preferit Mister Peanut Butter que és el gos que tenim enmig que és un gos llaurador que va ser el rival televisiu de Bojack durant l'època de llaurada de tots dos tenien sigt com rivals i tot i l'atenció professional són el yin yin el yang emocional de la sèrie doncs aquest còctel de personatges tots perduts en certa mesura fan que en Bojack que pretén narrar la seva vida per capitalitzar la seva antiga i caducar de fama i glòria però a més ho fa a través d'una altra persona i sense fer gaire introspecció tampoc sobre ell mateix marquen moltíssim com arrenca aquesta sèrie i com se es desenvolupa al llarg de sis temporades amagat en el seu propi ressentiment cap a un món que sembla haver-lo oblidat en Bojack s'enfronta tot plegat amb un còctel de drogues festes excessos però sobretot i avui és el programa que tenim amb molt d'alcohol com us podeu imaginar d'aquí no en pot sortir gaire cosa bona i és que durant les sis temporades de la sèrie en Bojack segueix cometent una vegada i una altra els mateixos errors igual que la resta de personatges que a vegades volen ajudar-lo però sovint pretenen alliçonar-lo tots en aquesta sèrie tenen aquest aire d'hòstia jo sé el que has de fer però tu també estàs cometent errors tota aquesta banalitat que en veritat és una crisi existencial de l'hòstia Bueno, a ver es que todos los que has numerado son los que yo recuerdo son tíos a la deriva personajes a la deriva completamente Sí, sí és que al cap i a la fi sí, sí, digues Adrián quizás él es el el que moralmente al final es el prota és el més cínic de tots és el més cínic és com un Sancel Boulevard però versió zoològica Total, total Totalmente Perquè al cap i a la fi el problema no és haver perdut la fama sinó haver cregut que algun cop aquesta l'havia dut al final del camí a la transcendència final però clar, anys després et trobes que eh, això queda atràs Podem Podem definir l'atmosfera del to de la sèrie com una mena d'insuficiència existencial en què tots els personatges es veuen abocats com deies Adriano Òbviament amb Bojack amb un constant tiempo pasado siempre fue mejor quan a poc a poc anem descobrint que no era or tot el que brillava a la seva vida per exemple se me'n recordo del seu millor amic i antic guionista de la sitcom el que ell va abandonar quan més el necessitava perquè el tio va contraure càncer o una relació que té amb Bojack maternofiliant ultra, ultra tòxica de fet l'alcoholisme del Bojack comença una miqueta per aquí o la de Yann aquesta escriptora que malgrat el seu gran prejudici i superioritat moral cap a la G7 com Bojack no pot evitar mesclar-s'hi fins i tot s'arriba a casar amb un d'ells amb el gos amb el Piner Butter de hecho la de Yann ¿quién es l'actriz? l'has mencionado és la Alison Brie hay una anécdota ahí bastante interesante y es que la Alison Brie se arrepintió de haber puesto su voz a una vietnamiana bueno esto ya me parece es que esto es de su vida Alison Brie per altra banda una de las meves actrius preferides si no heu vist Glow si es prou aneu a veure Glow y de hecho Alison Brie que es uno de los personajes femeninos más tóxicos de este joven prometedora ah también sale mira pues ahora ya m'agrada més la peli no ho sabia doncs la de Yann per exemple tot i tenir aquest rotllo de los de la gente se les da peste ella acaba allà i llença per la borda la seva carrera ja et dic que tots els personatges estan perduts la princesa Caroline també té aquest problema del workaholisme que diem i el pensar-se que confon la responsabilitat amb la vida adulta és el tema de no jo treballo perquè soc adulta ja però has desatès totes les teves necessitats com a persona i ja que parlem de workaholisme el programa avui va d'amor quin paper juga l'alcohol en aquesta sèrie que tenim avui com us dic i amb aquesta música ens anirà molt bé tot gira entorn aquesta insuficiència existencial aquest 0,5 en sang que sembla que ens falta no? facin el que facin intentin el que intentin encertin o no tots els personatges cauen un cop i un altre en aquest buit en aquest dolor bàsicament la sèrie tracta de la depressió de forma molt crua sincera i directa i el paper de l'alcohol és precisament primordial primer donat els excessos emocionals que fan tots físics lisèrgics dels personatges l'alcohol sembla a priori la més laic de les addiccions que tenen i de les concessions que es permeten en especial el boge clar el boge que es fot tanta merda que dius l'alcohol no serà un problema i aquesta manera de veure com a element menor dels seus problemes és precisament el que el fa tan perillós en la seva búsqueda constant de felicitat de calma amb l'univers bogec no se sent prou no creu ser suficient i per això s'altera l'estat habitual amb drogues i abusos i no pot negar que sovint el duen a llocs on no hi voldria ser en canvi l'alcohol no el veu així és a dir el bogec decideix desintoxicar-se de moltes coses durant la sèrie però l'alcohol però no de l'alcohol l'alcohol no el toca fins al final que la sèrie és molt potente perdona Ferran la de alguna manera y recuerdo momentos soníricos en la sèrie a partir de estas experiencias de drogadicción máxima o de alcoholismo donde realmente hay una elevación no hay un canto a la vida evidentemente aquí no es una serie muy pesimista te quería preguntar si va apareciendo ese positivismo a lo largo de la serie pero me imaginaba por la primera temporada que no és una sèrie que et porta més que cap al positivisme et porta cap al realisme tio a part de les addiccions tens molts problemes que tractar que les addiccions són un símptoma no tan una no és perquè de fet no és fins que en Bojack pateix una d'aquestes crisis que comentes Adriano de les més fortes i derivada d'un aconteixement amb Sarah Link aquella noia que va destrossada a l'edat adulta i que no penso explicar perquè és un dels highlights de la sèrie que en Bojack va a un centre de rehabilitació i se n'adora que aquelles perides concessions que es fa amb l'alcohol i aquest autocompadiment constant són el que realment l'enfonsen hi ha molts moments a la sèrie on sembla que els personatges realment connectin amb una part essencial de la seva persona deixant entreveure una escletxa d'esperança això que preguntes Adriano sembla que hòstia que sí i aquí és on es pot destacar aquesta antropomorfització és a dir aquí és on la sèrie utilitza el seu estil en el màxim nivell si l'alcohol es veu com un intent artificial d'assolir l'essència una dracera cap a l'elevació subconscient són aquells moments que us comento on es pot veure l'animal de cada personatge brillar de la millor manera en Bojack per exemple té una gran revelació quan fugint d'una parènesima vez d'algo que ha hecho en plan troba en un camp i ve una manada de cavalls lliures que són persones o no oblidem que en aquesta sèrie no hi ha animals són persones que són cavalls però els veu sense samarreta corrent lliures i ell es pregunta és boníssim això em flipa em flipa perquè és que insisteixo és una animació molt simple però hi ha una profunditat inclús una vocació que hi ha que hi siguen en moltes pel·lícules i animacions el simbolisme és veritat perquè ell es pregunta de què corren i els pregunta de què corren diu no, correm correm pel simple plaer que som cavalls tio és la nostra naturalesa i estem connectats amb ells aquesta connexió amb la naturalesa amb un mateix i la del món en aquests moments és super evident que és el que necessiten els personatges i per això sembla que hi hagi una esperança però clar sovint estem més pendents del que voldríem ser o del que érem que no del que som ara mateix un gos llaurador per exemple el Piner Butter capaç d'afrontar-se tot sempre amb positivisme o una gata amb força d'independència innata o un cavall que en realitat vol córrer lliure sense pensar que diran els altres l'exercici d'existencialisme de boja és superpunyent i és altament sofisticat eh Carles és el que dius tu ja voldrien moltes coses tenir aquest nivell de sofisticació en el missatge i s'amaga darrere d'una mena de paròdia del món de la G7 i el simbolisme antropomòrfic precisament per això perquè el gran problema de la crisi existencial és la projecció l'aparença del que creiem que el món espera de nosaltres i per mi Masí el que creiem nosaltres que esperem de nosaltres mateixos claro eso és muy kirkegaard eso és mucho el desempeño ¿no? saps que borraré heu de echar aquí una empanada relacionada voy a borrar el título de alcohòlic si podré kirkegaard no, no, no porque realmente esto que estás planteando a ver yo tenía previsto decirte hòstia pues veo que aquí el alcohol juega en una baza mucho más de evasión y creo que en la acción de la narración sí que es sí que es el perfil que tiene pero sí que el trasfondo que se proyecta en la serie a través del alcohol y otras sustancias en el fondo nos habla de esa miedo al fracaso o de ese miedo o de esa depresión que surge por sentirte ya derrotado por esas pretensiones que tenía fracassé porque ya pensé que no podria bàsicament la sèrie anem acabant ja no acaba amb una revelació ni moralina clara ni directa de fet té un final que us deixarà pensant durant molt temps si és que us heu escoltat i veus la sèrie de debò amb els ulls oberts i les orelles ben atentes i si heu captat el que transpira cada episodi situació perquè cada episodi no hi ha cap episodi a la sèrie i menys de sèries d'animació no es pot dir de totes les sèries que cada episodi aporti una cosa que suma aquest gran pastís i l'única cosa que farem aquí des d'Empanada Cultural és recomanar-vos que la vaigueu els que ja l'heu començat i no l'heu acabat eh Adrià acabeu-la perquè sí que siento que és una sèrie que no pretende atraparte en una narració que empiece i concluye és una sèrie de devaneo és molt d'estat d'anim de devenir és molt d'estat d'anim és el perfil de sèries que no consumo és la sèrie de diario jo consumo sèries que normalmente estan molt cerradas i que no tenen moltes temporades i aquesta és una sèrie que llega a un punt evidentment per lo que aportes tu però que claro hi ha un recorrido i una cosa que me queda també clara o sea me queda clara esa idea de l'alcohol como evasión y que la palabra antropomorfización debería estar prohibida és muy difícil és molt difícil tres ictus tres ictus antes de acabar però per això podem dir l'animisme animisme que és coger un animal i dar-li alma però és que no és exactament el mateix perquè aquestes són persones són animals antropomorfitzats convertits en forma de persona sí sí no hi ha més doncs nois arribem al final d'aquest programa que com sempre no hem sabut mantenir dintre de l'hora no perquè és que no podem evitarlo nos gusta lo que hacemos ¿no? sí no no eso es como las borracheras que no están estipuladas tú vas a tomar una copa y se te va de la mano una más otra ronda otra ronda venga doncs ens veiem la setmana que ve o d'aquí dues adieu sugiero viva el vino y viva Velázquez viva el vino i viva el vino viva el vino El just a la fusta