Empanada Cultural del 3/5/2021 — Alcohol, art i existencialisme: Druk (Otra ronda), Los Borrachos de Velázquez i BoJack Horseman després dels Oscars

Resum general

Episodi temàtic al voltant de l’alcohol com a dispositiu cultural i vital: veure per oblidar o per recordar? El programa recorre tres miralls d’aquesta ambivalència —cinema, pintura i televisió— per mostrar com l’alcohol pot ser tant un catalitzador de canvi com un camí cap a l’autodestrucció.

"En definitiva, que el borratxo no fa el geni." "Primer et prens una copa, després la copa es pren la beguda, i finalment la beguda et pren a tu."

Temes clau

• Alcohol i creativitat: de Nietzsche a Bukowski i Fitzgerald, el tòpic de la injecció creativa es matisa amb fets: les millors obres s’escriuen en abstinència.
• Doble cara del vi: celebració i ritu vs. dependència i ressaca, tant a Druk com a Velázquez.
• Crisi de mitja edat i identitat: a Druk (professorat danès) i a BoJack (fama i buit de Hollywood).
• Dansa com a catarsi: el final de Druk es llegeix com un canto a la vida (jazz ballet de Mikkelsen).
• Existencialisme cru: BoJack Horseman dissecciona la depressió, l’autoengany i les addiccions amb humor negre i simbolisme antropomòrfic.

Cites destacades

"Veure per oblidar o veure per recordar?" "L’alcohol és una substància addictiva i l’alcoholisme, una malaltia progressiva." "No es tracta d’una, ni dues, ni de vuit copes; el verí no està en la dosi… quan no hi ha control, en diem borratxera."

Anàlisi per seccions

Cinema — Druk (Otra ronda, Thomas Vinterberg)

• -
• Context i premis: Oscar a Millor Pel·lícula Internacional; gran pas per San Sebastián (premi de la crítica) i als European Film Awards (pel·lícula, direcció, guió, actor per Mikkelsen).
• -
• Premissa: la teoria del 0,05% (dues copes) com a equilibri funcional; més excusa narrativa que tesi científica.
• -
• Lectura temàtica: debat viu entre lectura celebratòria de la vida versus moralina; consens que el film és més humà i vitalista que admonitori.
• -
• Mads Mikkelsen: interpretació central, arc sobre la apatia i el desencant; cor coral al servei del seu trajecte.
• -
• Idiosincràsia danesa i to: peça accessible i comercial, però amb excel·lència formal i musical; previsibilitat parcial compensada per execució.
• -
• Final: el ball (jazz ballet) com a alliberament i reescriptura del discurs (celebració sense ingenuïtat).
• -
• Remake: s’està gestant adaptació americana amb Leonardo DiCaprio.

Art — Velázquez, "El triomf de Bacus (Los Borrachos)"

• -
• Clau de lectura: Velázquez fusiona món real i mitològic (borratxos vs. Bacus i sàtirs) per mostrar la dualitat del vi: ritu sagrat i ebrietat profana.
• -
• Context: obra de 1629, frontissa entre etapa sevillana i maduresa madrilenya; primera gran faula mitològica i nu parcial a l’obra de l’artista.
• -
• Llenguatge plàstic: llum i pell d’eco caravaggista, però amb fons menys tenebrós; hiperrealisme social a la dreta (arrugues, nassis envermellits) i idealització mitològica a l’esquerra.
• -
• Iconografia: coronació amb corona de llorer (poètica) i no de vinya; la borratxera com ritus d’iniciació als misteris de Bacus.
• -
• Mite i transformació: Bacus (naixement tràgic, déu de la metamorfosi) encarna seducció i desinhibició, però també foscor i mort; el quadre és al·legoria del vi com a estímul creatiu i perill.
• -
• Ponts contemporanis: del mite a la cultura moderna (record de Charlie Parker, geni elevat i devastat per les substàncies).

Sèrie — BoJack Horseman (Netflix)

• -
• Premissa: exestrella de sitcom noranter (un cavall antropomòrfic) s’enfronta al buit, la fama caducada i la depressió.
• -
• Personatges clau: Diane (escriptora fantasma), Princess Carolyn (agent workaholic), Todd (amic codependent), Sarah Lynn (nena prodigi trencada), Mr. Peanutbutter (optimisme naïf). Repartiment vocal: Will Arnett, Alison Brie, Aaron Paul, Amy Sedaris.
• -
• To i temes: dramedi d’humor negre, existencialisme i crítica a Hollywood; cada episodi suma a l’arc global.
• -
• Alcohol i addiccions: l’alcohol es percep com a "concessió menor" que s’acaba revelant nexe destructiu; crisi i rehabilitació com a (difícil) inflexió.
• -
• Simbolisme: l’antropomorfització fa visibles essències (cavalls que corren per plaer, gos que persevera, etc.); menys positivisme, més realisme cru.
• -
• Final sense moralina: tanca amb ambigüitat lúcida; recomanació forta de completar-la.

Conclusions

• Alcohol com a metàfora d’allò que accelera el canvi i/o precipita la caiguda.
• Druk celebra la vida sense negar l’abisme; Velázquez encunya la doble cara del vi; BoJack retrata l’autoengany i la depressió amb una claredat demolidora.