Empanada Cultural del 16/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman i “The Banshees of Inisherin”
Reflexió poètica sobre com el temps ens dona i ens pren la innocència, l’amor i l’amistat. Pregunta clau: acceptar la soledat o continuar creant vincles sabent que s’acaben? Tò general d’“ànimes en pena” i amistats que es tornen tòxiques.
Banter inicial: ritmes de vida al s. XXI, ombliguismes i amistats que no responen. Presenten el menú: Còmics (amistats tòxiques), Cinema (Almas en pena de Inisherin), i Agenda. Marc conceptual: “alma en pena” i amistat tòxica com a eixos.
Retrat de l’autor (Tasmania, cross-dressing, humor extrem) i del seu univers: estètica cartoon vs contingut brut. Temes: drogues, depressió, nihilisme i amistats tòxiques. “Zona Crítica”: serial pandèmic convertit en arc lineal amb meta-televisió (paròdia Tiger King) i crítica social. Personatges clau (Megg, Mogg, Owl, Werewolf Jones, Moco) i degradació del Búho. Recomanen Fatbottom i exposició al CCCB.
McDonagh construeix l’illa fictícia d’Inisherin com a mirall emocional (Inishmore+Achill). Premissa: ruptura abrupta d’una amistat (ghosting) i xantatge dels dits d’un violinista. Temes: fragilitat humana/social, masculinitat tòxica, humor negre, alegoria de la Guerra Civil Irlandesa, direcció i diàlegs de tall teatral. Repartiment (Farrell/Gleeson), premis i anècdotes de rodatge amb animals.
Cita del GRAF (4–5 de març, ‘Fabricots’ en broma). Recomanacions: The Quiet Girl (gaèlic, Irlanda rural anys 80), Irati (èpica en euskera), menció a The Son (Florian Zeller) i a films en gal·lès i gallec. Tancament amb humor intern del programa.
ID de Ràdio Desvern, tema musical i llarg bucle de “Bona nit” fins al final d’emissió.
Idea central del programa
Eix temàtic: el programa explora la fragilitat de l’amistat i com es pot tornar tòxica, tant en la vida quotidiana (còmics de Simon Hanselman) com a la pantalla gran ("Almas en pena de Inisherin"). A través de l’humor negre i la sàtira, es parla d’ànimes en pena, soledat, depressió i el desig d’“arribar a ser algú”.
"La resposta és la vida. Que si és vida, és perquè s'acaba."
Editorial: la vida, l’amor i l’amistat són finits
- Tò existencial: el temps dona i treu; allò que ens fa vius té final (innocència, amor, amistat).
- Dilema: Acceptar la soledat o continuar arriscant-se a noves relacions sabent que poden acabar-se.
- Clau temàtica: el programa girarà al voltant d’amistats que es degraden o es tornen tòxiques.
Còmics: Simon Hanselman i la saga Megg, Mogg & Owl
Qui és i d’on ve
- Autor underground de Tasmania; biografia marcada per drogues, violència i depressió; utilitza el còmic com a via terapèutica.
- Persona pública d’estètica gender nonconforming (cross-dressing) i humor corrosiu.
Estil, univers i edicions
- Estètica cartoon neta i colorista vs contingut brut i nihilista.
- Univers continu amb personatges recurrents: Megg (bruixa), Mogg (gat), Owl/Búho (mussol responsable), Werewolf Jones, Moco, etc.
- A l’Estat, publicat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades).
Temes
- Drogues dures, sexo explícit, depressió, bloqueig vital, amistats tòxiques i nihilisme millennial.
- Parentesc amb l’ànima de BoJack Horseman: humor negre, patetisme i tendència a la no-evolució dels personatges.
“Zona Crítica” (2022): la pandèmia com a catalitzador
- Serial creat a Instagram i recopilat en volum; un dels pocs arcs lineals de l’autor.
- Punt de partida: confinament; tota la colla tancada a casa → explota la toxicitat.
- Meta-televisió: paròdia de Tiger King ("Anus King"), equip de rodatge dins la casa, micròfons a totes les vinyetes; crítica a la cultura reality i a la policia, institucions i ajudes socials.
- Personatges clau: Owl (la “veu responsable”) sotmès a degradació constant; Werewolf Jones desfermat; Megg & Mogg entre el vici i l’autodestrucció.
On llegir/veure més
- Botiga recomanada: Fatbottom (Raval).
- Exposició al CCCB (autories en clau femenina, amb sala dedicada a Hanselman) i Instagram de l’autor amb narracions orals de les tires.
Cinema: “Almas en pena de Inisherin” (The Banshees of Inisherin)
Director i posada en escena
- Martin McDonagh, dramaturg i cineasta; hereu de la teatralitat, però amb posada en escena cinematogràfica exquisida.
- Illa fictícia d’Inisherin construïda combinant Inishmore i Achill: el paisatge reflecteix l’estat emocional dels personatges.
Premissa
- Dos amics a una illa irlandesa (anys 20, Guerra Civil Irlandesa de fons). Un decideix trencar l’amistat de cop (ghosting inclòs).
- Amenaça radical: si l’altre insisteix, es tallarà els dits, tot i ser violinista. Humor negre que desemmascara la masculinitat tòxica i el patetisme compartit.
Temes i lectura
- Fragilitat humana i social: el “teatre del social” defineix identitats i ruptures.
- Alegoria política: ecos de la Guerra Civil Irlandesa en el conflicte interpersonal.
- Humor negre i to de teatre de l’absurd; diàlegs tallants com a síntesi d’emocions.
Repartiment, premis i anècdotes
- Colin Farrell i Brendan Gleeson (parella icònica des de "Perdidos en Brujas"); amistat real que dóna veritat a pantalla.
- Pluja de nominacions (Oscars, BAFTA, Globus d’Or). Farrell, Copa Volpi a Venècia.
- Rodatge rural amb animals (la burra, el gos...), anècdotes físiques de rodatge.
"I don't like you anymore" — una frase simple que es converteix en abisme emocional i motor del relat.
Agenda i recomanacions
Còmic i escena local
- GRAF (4–5 de març) — fira d’autoedició i còmic; al programa ho bategen entre bromes com a “Fabricots”.
Cinema
- The Quiet Girl (Colm Bairéad) — en gaèlic, Irlanda rural als 80. Un drama tendre que “ensenya a estimar”.
- Irati (Paul Urkijo) — èpica fantàstica medieval en euskera; energia i folklore.
- Esment a The Son (Florian Zeller) i a tendències d’estrenes en gallec i galès.
Conceptes clau
- Amistat tòxica, ànimes en pena, humor negre, teatre de l’absurd, paisatge com a personatge, nihilisme, masculinitat tòxica, patetisme compartit.

