Empanada Cultural del 2/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman, The Banshees of Inisherin i agenda (Graf, The Quiet Girl, Irati)

Resum general

"La vida és vida perquè s’acaba."

Un editorial punyent obre el programa: reflexions sobre la fi de la innocència, l’amor i, sobretot, l’amistat; com les connexions es trenquen, es tornen tòxiques o simplement s’esgoten. A partir d’aquí, el fil conductor és clar: amistats que es fan mal i individus que busquen recompondre’s.

Eixos del programa

• Amistat i toxicitat: com el ritme del segle XXI i el vagar d’ànimes en pena alimenten relacions deteriorades.
• Còmic underground: Simon Hanselman i el seu univers corrosiu de Mec, Moc i Buo, un mirall de depressió, drogues i dependències.
• Cinema: “Almas en pena de Inisherin” (The Banshees of Inisherin), una faula irlandesa sobre una ruptura d’amistat que esdevé paràbola sobre la fragilitat humana i l’aïllament.
• Agenda: fires i estrenes destacades (Graf, The Quiet Girl, Irati) i pistes per seguir explorant aquestes temàtiques.

Còmics: Simon Hanselman i l’univers Mec, Moc i Buo

Per què és rellevant avui

• Hanselman condensa amb humor negre la cara B de l’amistat: dependència, nihilisme i bloqueig emocional.
• Les seves tires (moltes nascudes a Instagram) mostren un no-progress deliberat: els personatges no milloren, es degraden plegats.

Punts clau

• Origen i to: Tasmània, infància duríssima i creativitat com a via terapèutica.
• Estil visual: cartoon de traç net i colors definits, contrastat amb contingut brutalment adult (drogues, sexe, depressió).
• Personatges principals:

- Mec (bruixa verda, alter ego de l’autor) - Moc (gat fumeta, sexualment desinhibit) - Buo (mussol responsable que acaba torturat pel grup) - Werewolf Jones (catalitzador del caos)

• Obres destacades (ed. Fulgencio Pimentel): Echizo Total, Bahía de San Buo, Hail Satan, Melancolía, El mal camino i, sobretot, Zona Crítica (2022).
• Zona Crítica: serialització pandèmica convertida en relat lineal. Entra la realitat a l’escena (format tipus The Office, paròdia “Anus King” de Tiger King, micròfons a tot arreu).
• Temes de fons: xarxes socials, assistencialisme, policia, família i la pregunta de sempre: pot l’amistat salvar-nos si el grup arrossega avall?

"És com els Simpson, però amb més drogues." (autodefinició irònica atribuïda a Hanselman)

Cinema: The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh)

De què va (sense espòilers)

• En una illa irlandesa fictícia als anys 20, un amic decideix tallar en sec amb l’altre: “I don’t like you no more.”
• El rebuig desferma una cadena d’actes extrems i un retrat feridor de la masculinitat i l’orgull.

Per què funciona

• Direcció i posada en escena: aïllament com a metàfora emocional; localitzacions que reflecteixen el trencament (camins bifurcats, cases de pedra, mar i penya-segats).
• Guió precís: humor absurd i patetisme compartit que fan riure mentre couen.
• Lectura política: ecos de la guerra civil irlandesa com a teló de fons d’una ruptura íntima.
• Interpretacions: Colin Farrell (vulnerabilitat desarmant) i Brendan Gleeson (rigidesa ferida) amb química d’anys.
• Temes: el temps i el sentit de viure, felicitat vs. deixar empremta, els límits del consens en l’amistat.

"Partir d’un conflicte minúscul per parlar de tot: identitat, orgull, dolor i la comèdia cruel del quotidià."

Agenda i recomanacions

Còmic i escena indie

• Graf (4–5 de març, Fabra i Coats, BCN): fira d’autoedició i còmic independent.
• Llibreria recomanada: Fatbottom (Raval).
• Exposició: CCCB sobre nova autoria en clau femenina (una sala amb Hanselman i entrevistes en bucle).

Cinema

• The Quiet Girl (En gaèlic): Irlanda rural dels 80; drama íntim que ensenya a estimar sense tendresa fàcil.
• Irati (en eusquera, Paul Urkijo): èpica fantàstica medieval; pols propi dins el panorama estatal.
• Pista addicional: “El hijo” (Florian Zeller), per seguir en el terreny de la família i fragilitats contemporànies.

Idees clau (per emportar-se)

• No tota amistat mereix ser salvada: si el vincle et trenca, la soledat pot ser un pas de sanació.
• L’humor negre pot ser diagnòstic: riure’s del pou ajuda a mirar-lo de cara.
• L’aïllament (a la vida, a l’illa o en pandèmia) deforma les relacions i accelera la toxicitat.
• Entre ser feliç i deixar empremta hi ha una tensió que defineix decisions radicals.

Cites destacades

"I don’t like you no more." "Am I a nice guy?" "Sempre estaran per tu" (irònic Garfield/TV3 per obrir el bloc d’‘Els amics’)