Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman (Zona Crítica) i The Banshees of Inisherin, entre pandèmia i Irlanda rural
Tema central
Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals:
- Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica.
- Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa.
"La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi.
Secció 1 — Còmics
Simon Hanselman: univers, personatges i to
Peces clau
- Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires.
- To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim.
- Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible.
"Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman.
Biografia i context
- Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”.
- Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia.
- Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral.
Publicacions i edició
- A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades).
- Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022).
Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social
- Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats).
- Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”).
- Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes.
- Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient).
On llegir/veure i complements
- Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra.
- Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle.
- Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia.
Secció 2 — Cinema
The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh)
- Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora.
- Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau.
"I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film.
Titulació i folklore
- "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent.
Espai i posada en escena
- Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges.
- Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn).
Interpretacions, to i premis
- Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges).
- To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent.
- Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...).
Lectures i capes
- Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial.
- Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució.
- Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida.
- Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple.
Agenda i recomanacions
Còmic
- GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica.
Cinema
- The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh.
- Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari.
- The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani.
Idees força (destil·lació)
- El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes.
- Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat.
- Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.
Seccions de l'episodi

Editorial poètica: amistat, soledat i finitud
Monòleg líric sobre la pèrdua de la innocència, l’amor i l’amistat; la vida té sentit perquè s’acaba. To melancòlic amb tocs d’humor musical.

Aterratge del tema i marc del programa
Presentació del fil conductor: amistat, toxicitat i l’ànima en pena del segle XXI; ritme vital accelerat i individualisme.

Xarxes i on escoltar/veure
Contactes a Facebook, Twitter, Instagram; podcasts a Spotify i videocasts a YouTube.

Arrencada de Còmics (rollercoaster)
Tonalitat muntanya russa; anunci que s’obrirà amb un autor underground: Simon Hanselman.

Còmics — Hanselman: univers, personatges i to
Presentació de l’autor; saga sostinguda (Mec, Moc i Buo); temes: nihilisme, depressió, drogues; estil visual naïf amb contingut brut.

Còmics — Biografia i context (Tasmania)
Infància difícil, pare motero criminal i mare addicta; el còmic com a teràpia; autorepresentació i dress coding.

Còmics — Publicacions i edició
Edició a Espanya per Fulgencio Pimentel; volums destacats com Melancolía, El Mal Camino i la novetat Zona Crítica.

Còmics — Zona Crítica (pandèmia i meta reality)
Tires d’Instagram convertides en relat lineal; confinament de personatges, crítica social, format "The Office", exposició pública del gueto tòxic.

Còmics — On trobar-los i complements
Recomanació de Fatbottom (Raval); exposició al CCCB; seguir l’autor a Instagram (narracions pròpies).

Còmics — Repartiment i humor negre
“Observador omniscient” (lector com a 12è personatge); llistat de personatges i arquetips; variacions d’estil i color.

Cinema — Plantejament i temes
Introducció a The Banshees of Inisherin; amistat tòxica, fragilitat humana i teatre social a l’Irlanda rural i insular.

Cinema — Banshee i presència mortuòria
Origen folklòric de la banshee i eco mortuori en la trama; justificació de traduccions del títol.

Cinema — Geografia i rodatge (Inishmore i Achill)
Inisherin com a illa fictícia versemblant; paisatge com a projecció emocional; direcció amb sensibilitat teatral.

Cinema — Argument: ruptura i escalada
Un amic trenca el vincle; l’altre no ho accepta. Xantatge amb autoagressió (dit a dit) accentuat pel fet de ser violinista.

Cinema — Tràiler i xantatge paradoxal
Escolta del tràiler; lectura del gir: és el que abandona qui imposa el xantatge per ser deixat tranquil.

Cinema — Diàleg, absurd i direcció
Diàlegs comprimint emocions; humor de l’absurd; encert de direcció per elevar un argument mínim.

Cinema — Premis i interpretacions
Copa Volpi i Globus d’Or per a Colin Farrell; múltiples nominacions als Oscars, Bafta, etc.

Cinema — Masculinitat i to
Retrat de masculinitat (tòxica) sense pamflet; balança entre bellesa del paisatge i incomoditat creixent.

Cinema — Guerra civil, temps i empremta
Al·legoria explícita de la guerra civil irlandesa; reflexions sobre felicitat vs. deixar empremta vital.

Cinema — Humor negre i identificació
Riure’s del propi patetisme com a via de reconeixement i crítica; sàtira que punxa la realitat.

Cinema — Anècdotes i amistat real del duet
Farrell “patint” amb animals; amistat profunda Farrell–Gleeson que traspassa a pantalla.

Cinema — Martin McDonagh en context
Bio i trajecte: de dramaturg a cineasta; col·laboradors recurrents; de In Bruges a Tres anuncios i Banshees.

Agenda — GRAF (Fabra i Coats, 4–5 març)
Fira d’edició i autoedició; cita clau per al còmic independent i underground.

Agenda — The Quiet Girl
Òpera prima en gaèlic; Irlanda rural anys 80; drama intimista que "ensenya a estimar".

Agenda — Irati (Paul Urkijo)
Fantasia medieval en euskera; continuïtat d’un autor singular (d’Errementari a Irati).

Agenda — The Son (Florian Zeller)
Després de The Father; drama familiar contemporani; recordatori de repartiment (Olivia Colman).

Tancament
Comiat amb broma autoreferencial a Banshees; crida a no tallar-se els dits — humor negre fins al final.
Fins demà! Un programa cuinazpar Paul Dittler Adriano Calero Liegan Moreno A Radio Dasberg Un tipo que camina como un alma en pena Deambula, solo, triste, pasmado El tiempo le ha dado y el tiempo le ha quitado La inocencia, el amor, la amistad, la felicidad Un tipo feliz que ya no lo es tanto Ahora es solo un individuo Un individuo solo Ya no forma una pareja, ni un tándem Ni mucho menos un equipo Ahora es solo un buen tipo Que se jacta de ser amable Y que espera con ello una respuesta igual de agradable Pero la respuesta es la vida Que si es vida, es porque se acaba Como la inocencia, el amor y la amistad Aunque hay veces que nos aferramos a creer lo contrario Aunque nos empeñemos en forzar la eternidad Pues es cierto Que hay historias que parecen no tener final Ni para bien ni para mal Compañeros de viaje Que se han propuesto caminar de la mano Hasta que la muerte los separe Camaradas aparentemente indisociables Unidos en la fiesta Y en la pandemia En el trabajo Y en la cháchara del bar A veces también en la excelencia Pero mucho más en la mediocridad Amantes, socios O hermanos Y empanados Conexiones que penden de un pacto No verbalizado Personas que encuentra en el otro Un espejo en el que mirarse Y que un día Así De repente Ya no tienen donde verse reflejados Así puede terminar cierta amistad Con silencio Distancia O con mucha toxicidad Y así resta Más que aporta Cuando deriva en un gran conflicto O cuando simplemente Deja de ser compartida Como esta empanada Que si Edgar no puede Que está trabajando Y no es sobre un escenario Marcos comprando vinilos Que no era su turno Pero había otros tipos Joder Y ya no sé ni dónde están Así que Paul No me dejes Que esto pinta muy mal En fin Volvamos a la amistad Que toca reflexionar ¿Qué eres preferible? ¿Aceptar la soledad? ¿O seguir inventando relaciones A pesar de que algún día Nos tocará volver a empezar? La respuesta es la vida Que si es vida Es porque se acaba Como la inocencia El amor La amistad Y como esta editorial Esperemos eso aquí Eso sí Que la empanada Dure una temporada más Con el jazz Es un jazz popero Es un jazz popero Es un editorial Una mica bizarrap Has volcat Toda mi mierda Musicalmente casi Todas las frustraciones De amigos Amigs, parents, coneguts Seguramente dicen lo mismo De nosotros al otro lado Está claro que Si nos fijamos en la empanada Oye No está ni tan mal Esto de tener una mesa Amplia Para dos personas Justo antes Que le dieras al play Comentábamos esto Muy poquitas veces ¿No? Sí Yo creo Es que de fet Yo de empanada Diría que he fallado Un programa Que después Le he dit igual Creo Pero creo que he fallado Un programa Como el dos Pero el Ferran Que es el histórico Que sabe todos los programas De empanada Incluso ahora que no está Ahora nos escribirá Seguramente Exacto Pero es verdad Que solo hemos estado Juntos aquí Creo Lidiando con un programa A dos manos Con dos secciones Lo que comentábamos Dos veces Uno o dos cops Sí, sí Al caso no se ha fet mai Empanada Es individual Eso no Que a tú te encantaría ¿Quién sabe? ¿Quién sabe algún día? Viendo que las amistades No responden Que los colegas Tienen otras realidades Aquí evidentemente Siempre tocando el humor Y siempre Con pequeñas pullitas Pero está claro Que la realidad Que vivimos en el siglo XXI Va muy rápido Y genera Mucha necesidad De mirar a veces Exclusivamente el ombligo Más que todo Porque estamos obligados a ello Bueno, a llenarlo, ¿no? A llenarlo El ombligo Exacto Entonces El curro es el curro Tú lo has dicho Tú lo has dicho Bueno Doncs avui ¿Qué toca? Has tocat bastantes temes Però obviamente És el tema amistad El tema toxicitat El tema vagar De forma penosa Sin rumbo Las almas en pena Claro, lo de ahí Lo de alma en pena Al final alma en pena Como una suerte de espíritu Que vagas Sin rumbo fijo Así estamos un poco todos Yo creo En esta vida Y claro De tanto que estamos perdidos A veces Nuestras amistades Acaban chocando Y acaban adquiriendo Cierta toxicidad ¿No? Es un poco el tema de hoy ¿No? Esa amistad tóxica Que provoca Individuos solitarios O individuos que quieren Volver a estar en paz Con la vida Y se vuelven a arriesgar En proyectos Amistades Está claro Que hay que seguir ¿No? Hay que seguir Picando piedra ¿Es un programa Depre? Sí, sí Estamos perdidos Ah, vale, vale Venim del terrorisme Venim del... Sí, claro Hemos fet les fases del dol Estamos en ello Estamos en ello Doncs alegrem una mica el personal No només escoltant les xarxes Sinó aquesta gran música Que és el menú del dia Que rompa You got that people Ens podreu trobar a Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural Tots els podcasts A Spotify I els videocasts A YouTube Menú del dia Y estamos un altre cop Hola amigos Es el circo De la empanada cultural Pasamos de ahí abajo A ahí arriba No está claro Que realmente Este programa No está hecho Paralmente No, no, no Els picos Els picos Sí, sí Esta es una montaña rusa Rollercoaster Off-emotions Que és el que us porto avui Justament començarem amb un còmic Començarem amb un autor Molt underground Que de fet A mi m'encanta I vaig pensar Quan pensàvem El tema d'avui Del programa Que no l'havia portat mai És que ni tan sols Crec que l'havíem comentat Com és Simon Hanselman Que ja veureu Que és un autor Molt underground Molt excèntric En tot el que fa Però un tio Que durant anys Ja ens ha mantingut En un estil I sobretot En uns personatges Que és una cosa Difícil de veure a vegades A no ser que sigui Celibáñez És difícil Que durant els anys Traspassin uns personatges En volums I volums I volums I veurem Qui són aquests ¿Siempre los mismos personajes? Principalment sí Perquè te tires A part D'aquests personatges Però principalment És com la seva gran saga Dividida en el temps I ja veurem I òbviament On el nexe amb el programa És que Aquests personatges Que són tots amics Són no només Ànimes amb penes Sinó que són Probablement És el més tòxic Que he llegit mai I ja us dic Passat en el temps En els anys Tires que va dibuixant I va escrivint Simon Hanselman Es va reflexat No se corrige Esa naturaleza tóxica Es molt actual I ja veurem Molt, molt, molt actual De hecho He empezado ya a meter ahí La pezuña Porque estabas comentando Esto del tema Aquí está claro Son personajes Dentro de un cómic Pero en el fondo El director que hoy traemos A través de la película esta De Almas en pena De Inishing Parece que Nos ha robado el título Del programa Sí En el fondo No sé quién ha propuesto El contratítulo Pero está claro que Martin McDonough El director de cine Sobre todo muy conocido También como director De teatro Que ahora acaba de irrumpir En nuestras salas Con Almas en pena De Inishing O The Banshees Of Inishing Es realmente un tío Que también recurre mucho No a los mismos personajes Pero así a los mismos actores Que acaban dotando A sus personajes De cierta De cierta tendencia Compartida también No tanto a la toxicidad Sería una toxicidad Como cómica Sí Es como verse reflejado En pantalla Penosa Penosa Patética Sí El patos ahí Está claro Así que vamos Con cómic Sí Y después qué pasillo Con película En serio Sí, qué fuerte Ya está Faré maixenda Faré tartulia Uri, Uri Vete preparando algo Vete para acá Calienta que sales Doncs venga Nos anem cap a poc cómic Dale Còmics Els amics Són part de penxar-te I n'has d'una empenta Quan cal Els amics Poden ajudar-te Tocar del meu Sona això Adriana Els amics Hòstia, aquesta veu Aquesta veu és TV3 total Sí, sí, sí És un doblatge català De fet aquesta veu Sortia el Goku, tio Aquesta veu Era la cançó Era la cançó de fons de Dragon Ball Era la cançó de fons de Dragon Ball Vull dir No, no La seva veu Ah, sí Sí, sí, sí I diria que ella també Però no En aquest cas Jo crec que hi ha un star system català No, no, no Però aquí el que està sonant és Ja ho has dit, sí Ara sonarà Puja, puja, Uri Sempre estaran Amb tu Doncs en aquest cas No estaran per nosaltres els amics Perquè aquesta és la intro del Garfield Típica, mítica Garfield i els seus amics Que es va traduir aquí a TV3 Però avui justament el que estem parlant No són Bueno, estem parlant d'amistats Però absolutament i demencialment tòxiques D'acord? Estem parlant d'això que comentàvem abans Avui portem aquestes ànimes amb pena Barra amistats tòxiques I no se'n passa ningú millor pel cap Que aquest autor que portem avui Un autor absolutament underground Molt barbàric En la seva execució De personatges De historietes I com diu ell mateix a l'autor Ja que parlàvem de cartoons Típics De Leyer i Deloitte El mateix autor S'autodenomena Que el que fa és Com el Simpson Però amb més drogues A més m'encanta és El més drogues No és amb drogues Perquè ja estava drogado Lo de Simpson queda claro I una frase Que aquesta és més difícil de traduir Però que m'agrada molt en anglès Que la crítica parla d'ell com El que va posar el il A illustration O sigui Qui va posar lo malaltis A il·lustració Llavors estem parlant de Simon Hanselman Que per fi el portem He portat un reguitzell De còmics Doncs mira Aprofitaré per fotre-li una ullada Perquè m'has parlat molt en actiu Perquè té uns quants I el que trobaràs Que ja hem comentat abans Però el que trobaràs És que sempre són Els mateixos personatges compartits A vegades n'entren uns A vegades altres Però sempre s'han mantingut Aquests personatges Absolutament demens Histriònics Asocials Drogadictes Bueno Però també presentats visualment Com amb un tipus de Com dir-ho També de patatisme Sí, sí, sí És el patatisme És un patatisme absolut O sigui El que ha sabut fer Un autor de l'Underground Com ell És un univers Que és una cosa Que és molt difícil de fer Normalment L'autor A més aquest autor Que hem parlat molts cops Molt Marc Espanya també Que és aquest autor Que alhora és guionista Alhora és il·lustrador Alhora en tinta I a vegades inclús A lhora autoedita En el seu cas Ha creat tot un univers Un món On hi ha diversos personatges Hi ha una mena Que se'n diu La saga Mec, Moc i Buo Que són els tres personatges principals I temàticament Sempre repeteixen els mateixos temes Drogues dures Alcohol Molt tabac Molt de sexe Depressió Té un to molt allò Millennial No tant potser autodefensa Tot i que també Allò que vam comentar A la sèrie Molt nihilista Exacte La gran paraula Jo crec que és Molt nihilista I sobretot Temàticament També s'entra molt En aquesta depressió Dels personatges I sobretot Aquest bloqueig Que suposa la depressió És a dir Està absolutament sempre En el mateix nivell No, no, clar Aniràs llegint I aniràs mirant Que és És una bogeria absoluta És que tu Amb els anys Que s'han anat publicant Tots aquests volums Veus que els personatges No avancen O sigui Sempre es queden En aquest pou De viure En la infàmia A límite una mica Sí, sí, sí A límite Sense futur Són clarament uns No way Aquesta penya No future No future Del punk aquest D'on ve tot això Sobretot d'on ve ell Però d'on ve Aquestes temàtiques Ell ve de Tasmania Jo crec que és el primer cop Que portem algú De tan lluny Per dir-ho així El Simon Hanselman És de Tasmania I ell defineix No està Marcos I no és de música Ja, ja, ja Perquè crec que tiràvem De nosaltres Ja, és veritat Ell defineix Tasmania Amb tres paraules Que és Metamfetamina Racisme I follagossos Això Lo ideal Para poner en una postal Venit a Tasmania Venit, venit No, ell va fugir Allà, òbviament Perquè a més explica Ell, podeu trobar Moltes entrevistes A internet Us ho recomano Però, vamos O sigui, us ho passareu Superbé Perquè ell És un tio que Òbviament Hi ha un punt de demència Però és un punt de demència Que ell Durant els anys Ja ho hem comentat Molts cops Qualsevol forma artística Permet ser terapèutica Llavors Ell a moltes entrevistes Explica justament Que va tenir Una infància Espantosa O sigui Sobretot respecte Que per notícia Que l'havia podido Volcar sobre el còmic Exacte Sí, això està bé No teniu una metralleta De fet En una Incluso amb això que dius En una entrevista Comentava que Que ell Durant un temps Es va mudar A Estats Units I que patia Perquè és com Aquí la gent No només està pirada Són que tenen accés a armes O sigui Això sí que no m'imagino A Tasmania Hi ha metafotamina Com deia Però a Tasmania El que hem dit això Però alhora Ell Justament la zona On vivia Era la zona Amb més índex De criminalitat De tot el país O sigui Perquè veieu A l'ambient No només aquesta infància Sinó a nivell De portes en fora De la seva casa Sinó de portes en dins També tenia un panorama Important Com per Redactar I il·lustrar Tot el que Tot el que veurem En pantalla Una infància D'aquestes Poc convencionals Com per exemple Una mare Molt addicta a les drogues Però ja A nivell d'avui dia Que encara s'hi parla Amb la mare i això Fan conya De oi pues amaga Los pollos De la heroïna I per telèfon Constantment explica Que sempre té una relació Molt sana Barra insana Amb la mare Perquè estan en contacte Constantment I molt bé Madre i hija Siguen compartint La anfetamina O no Esto ya solo Por conversaciones Tecnológicas I després El pare M'agrada El concepte De motero dudoso O sigui Ell ho explica Com un hell angel D'aquests moteros Que està absolutament Posat dins del món criminal Hòstia No s'acaba de romper En los esquemas Este tío Sobre al menos La imagen Que yo tenía Desde mi ignorancia Sobre Tazmania ¿No? Realmente Ahora a raíz de esto No solo me quiero leer los libros Sino que quiero ver un documental De Tazmania ¿Qué barrio vivías? Ella es el auténtico Demonio Tazmania Bueno la seva vida Oye y tiene En el fondo Tiene una pinta así De rockero Pero de rockero Simpático ¿Eh? ¿No? Es Simon Ah amigo Amigo No no no Amigo Ah no no De fet Simon Hanselman Tiene pura pinta de lío El que veuràs És que ell També sí S'ho identifica Com dress coder O sigui Ell té dona I fills Però Ell en moltes entrevistes El veureu Bueno Vestit Amb una perruca Amb pits És així Sí Ell el personatge El personatge principal Un dels personatges Que és la Mec Que és aquesta bruixa verda És el seu personatge Totalment mirall No? Sí El del Spotify El así El así Quiere decir La portada de melancolía Donde además aparece De nuevo Esta triada de personajes Mec, Mock Amb Hugo Sí Y melancolía De Simon Hanselman Donde tenemos un diseño De esa suerte de proyección Que hace de sí mismo Sí, sí, sí I aquest personatge Després els analitzarem Però de moment us dic Una infància desastrosa Està claríssim De fet hi ha un moment També que explica Com Ella de nen Va anar de viatge familiar Amb sa mare Entre moltes cometes Perquè era quan anava a pillar Llavors ell Doncs surtint de casa Anem a passejar Agafem el carrito Anem a comprar I de pas Anem a comprar Entre moltes cometes Ella explica també Doncs molts moments Delirants Ell tenia una banda de música Un dels Crec que era el baixista O el guitarra Va morir de sobredosi Sí, perquè veieu l'ambient Que hi havia allà a Tasmania Va morir Però hi va dir No Tu no ens abandones I com que havien gravat maquetes El posàvem de fons En un iPod Esto me suena Alguien que se resiste a aceptar Sí, sí, sí No, no, no Tu seguiràs el grup Som una merda de grup Però seguiràs Llavors Amb tot això Òbviament El que dèiem Un viatge terapèutic Que fa durant els anys Simon Hanselman Amb un humor supernegre Trilladíssim Però sobretot Amb una anàlisi De la personalitat humana De com ens desenvolupem En societat I com estem Nosaltres mateixos Com a individus I jo crec que Aquesta saga de còmics És brutal Comença dibuixant Amb vuit anys Os imagineu també El que havia El poc que havia viscut I ja el que El que podia volcar Això és el 99 Amb vuit anys Però és Sobretot aquí a Espanya El 2010-2015 Comencen els seus bombazos Ja dins de l'Underground I això el comença a conèixer A Espanya Tenim la gran sort Que l'editorial Fulgentio Pimentel Que hem portat alguns cops aquí Però Ha publicat tot el que fa Tot el que ha fet Simon Hanselman A nivell espanyol Ens ha arribat Gràcies a aquesta editorial Íntegrament O sigui A més que és una editorial Que cuida moltíssim Les edicions O sigui A mi realment M'encanta Com imprimeixen Com maqueten Estamos hablando De Albert Serra Encant Sí Sí Sí Però aquí se l'estima bastant Ah també Perquè Albert Serra A vegades se'l deixa bastant de banda Però sí, sí Exacte Llavors estem parlant Que hi ha totes unes publicacions O sigui Estem parlant Del que arriba Com a tomo único És a dir No vinyetes Saltejades Perquè ell publica molt per Instagram Sinó el 2015 A partir del 2015 Ens comencen a arribar Tots els volums dels còmics I són recopilacions Exacte Són tires Són tires Separades Echizo Total Bahia de San Buo Meg i Moc Hail Satan Melancolia El Mal Camino I aquest últim Que el va treure l'any passat El 2022 Que és una recopilació Que es diu Zona Crítica Que hi ha La portada ja estriposa Puro delirio Súper delirant De fet sembla una portada D'aquestes Indies de triple R Totalmente Con el fuego Explosions Cares Patiments Que parece que el fuego Se coma el objetivo Realmente La portada es engañosa Porque pensaba que era mucho más caótico Con un trazo más sucio Y después estaba ojeando La imagen El cómic Està molt bé que ho diguis Perquè no estem parlant del típic Entre moltes cometes Però el típic cómic underground Fancinero Brut Sinó És brut en contingut Dona forma És a dir La forma és una cosa molt cartoon És a dir Si veieu les imatges Són Són un naif Sí Són bastant Els personatges sempre són De palo No palo Però vull dir Que són personatges que Rarament els veurà Sempre estaran o drets o seguts Poca perspectiva Sí, exacte És una cosa molt simple Però jo crec que això també Li dona la gràcia De l'absurditat És a dir L'absurd que deies tu I el patos El patatisme També són en el propi dibuix Que també és una cosa Que jo crec que I amb els anys Ja ha perfilat molt El seu estil I crec que Ja només amb el joc de colors Identifiques perfectament Com és cada personatge L'amec Verda De cara a verda Després hi ha un trans Que és un personatge Que sembla que tingui Bueno, li diuen moco Perquè sembla que tingui mocs Enganxats al cap No? O sigui El Welwolf Jones No? Que és aquest personatge Absolutament Infava És el personatge Més xungo I en aquest còmic És on s'explota més A zona crítica Per què? Perquè zona crítica És el còmic Que va estar publicant Amb tires a Instagram Però és un dels pocs còmics Que té que són lineals És a dir Que no són tires còmiques Apartades Com per exemple El que has dit abans De Melancòlia Que són com Ministorietes De dues pàgines O així Aquí no Aquí de pe a pa És una història Que s'embogeix Però sobretot El punt de partida És la pandèmia És a dir Ell aprofitant el confinament Va començar a dir I si els meus personatges Que han sobreviscut No viscut Han sobreviscut tots aquests anys A la meva ploma La palma a la pandèmia No Com reaccionaria Aquesta penya Tancada Perquè són amics Però cadascú viu La mec i moc Que són la bruixa I un gat Que això no ho hem dit Però és un gat Bueno Sempre amb el bong a la boca Fumant non-stop Un gat que li encanta El sexe anal D'art i recibir Vull dir Parlem de personatges Absolutament trencats Però aquests dos Que sempre viuen junts En una casa Que òbviament es cau a trossos Però Que arran del confinament Comencen a juntar-se tots A la mateixa casa I allà Clar Es produeix Ja el gran xou I no només dic xou Metafòricament Sinó literal Perquè aprofita Tot el que ha anat passant A la pandèmia Que quan veus un remember Tu l'anaves llegint I dius Sincerament I crec que hi ha una crítica Aquí al darrere El llom Del còmic Que diu De les vinyetes Hi ha un boom Hi ha un micro Però a totes O sigui I inclús parlen Amb els sonidistes Deixant entrar la realitat En aquesta ficció És molt bo Dues coses que estava pensant Una On sempre té piques Amb el nòvio Que és el gat Sí, sí A més A més És nòvio barra familiar És una cosa una mica rara Després hi ha aquest Que us comentava El Werewolf Werewolf Jones Que és un home llop Per dir-ho així Perquè tu veus Que és com un llop Que camina Per dir-ho així Que té dos fills Els dos fills Òbviament Bueno Això Allò Assistents socials Estarien Horroritzats Amb tot el que passa Allà Després està El Mussol Bueno El Buo Però que és un Mussol Perquè aquest és el que intenta sempre Estar Amb els peus a terra El que va amb corbata sempre El que intenta Corrar El que intenta Fer bé la vida El que endreça la casa Que els hi feu bronca a tots Deixeu de ser uns merdes I uns inútils Fem alguna cosa amb la vida Però a l'hora Però a l'hora És el que rep més I us dic una cosa El nivell d'agradació Que té aquest personatge De veritat Que hi ha moments Que et rius Per no plorar O sigui, l'únic que es podia salvar Que era com la veu de la responsabilitat Teus art temporal És la tortura constant Aquest personatge I el bo És que sempre S'engloben En un gueto australià Com no podia ser D'una altra forma I a més un gueto En una casa Que sempre és un niu de drogues Un niu de tot Però ja us dic És un còmic Que en aquest context Han trillat De la mateixa manera Que el Boja Horsman El bo del Boja Horsman És Que és una vella glòria És a dir És una persona Que en algun moment Va estar al més alt I va ser aclamat Aquí no Aquí sempre és Aquí tothom parteix D'un pou I quan intenta algú sortir-ne Els altres l'agafen ràpid Per això et deia Allò de les amistats tòxiques Ràpidament S'alternen en portabaix I no només això Sinó que Aquí també El propi Simon Fa molts cops Una crítica De tot el De com De com tracta Per exemple Les institucions Els governs Ell parla de la Tasmania Concretament Però De com aquests personatges Realment viuen A partir d'ajudes de l'Estat Però per què? Perquè a més A partir de la minusvalia Depressió O sigui Al final hi ha un grau Molt demencial de depressió En aquest còmic Però això també es tradueix En com vivia ell Oye, les drogues no tenen nada que ver Quiero decir No, clar Esto es suma y baja No, i a més Clar La majoria de pasta que entra Surt ràpid A pillar Llavors sempre és Fent trapis Però No ens centrem en No us penseu que és El que dèiem El típic fancine De drogues Gratuïto No, no, no Hi ha una profunditat I trobo que On la cima total Que ha arribat Simon Hanselman És en aquest últim En zona crítica Perquè sincerament No només fa un repàs Molt, molt xulo Del tema del confinament Bé, del propi Covid Però també de De temes com Les xarxes socials Temes com Bé, no només amistats Sinó també El tracte, per exemple De la policia El tracte Amb els familiars O sigui És un bon totxo Que la veritat Feia temps que no Estava llegint I dic que no s'acabi O sigui Jo vull seguir llegint Històries d'aquesta gent I imagino que això és el que va passar Que quan ell va acabar De dibuixar Penseu que anava Traient cada X dies Tires a Instagram I clar, la gent O per Twitter I la gent anava rebent I en un moment Que es van acabar Òbviament I llavors va fer Aquest O per dir De manera gratuïta Això també ho volia dir abans Collons, lo de la pandèmia Sortint tantes vegades Aquí realment Sembla que aquesta pandèmia Entre altres coses Ha vingut Ha vingut O va vindre Perquè també molts artistes Tinguessin una miqueta més de temps I creessin molt més La gent que Després de la pandèmia Doncs això Un putxaco Que en el fons vaig llegir Que era realment Algo que ell no plantejava És a dir Té llibres O còmics Com els altres Que directament Ja estaven plantejats Entenc Per poder sortir Finalment De manera comercial Això era més com un dietari Era com un lloc Sí, perquè Per exemple Tiger King va sortir Jo me'n recordo Quan vam fer el programa Tiger King En confinament Tiger King va sortir Durant aquella època I ell va dir Vale, doncs Giraré la meva història Cap aquí I la història segueix Però hi ha el format The Office Per dir-ho així És a dir Hi ha un format D'un equip de rodatge Va a la seva casa a rodar Vale I hi ha Pel mitjant incendis Mort gent Bé, és que hi ha mil personatges Però tu veus això Aquesta idea Perquè de vegades passa això Que tu Si no tens clar Des del bon principi Que tindrà un enfoc argumental Tancat En un discurs Molt Molt concret Sí Què pot passar? Que després El discurs sigui una mica caòtic O una mica episodic Però això no passa Aquí no Aquí Jo crec que és dels primers Que jo recordi Que no passa a ser tan episodic És a dir És lineal De la primera A l'última pàgina És una història De fet hi ha un remate final Molt interessant també Perquè al final No deixen de Quasi Per dir-ho així Haver sigut exposats mundialment O sigui Han anat Netflix Com qui va a les Kardashian No? Sí, sí Han sigut la família La mala família Que ha vist tot el món No? Llavors al final també Són uns personatges Que si després d'aquest Jo què sé El 2023-2024 Acaba traient una nova Un nou volum D'aquests personatges Hauria de seguir Aquesta línia De com han quedat De malmesos Perquè clar Ara de cop Han passat de ser El Pou A ser Un Pou Públic No? Llavors Tota la gent Com els tracta Això també és molt interessant 12 personatges Estic veient aquí Sí, sí, sí I més I més perquè A nivell Sí, sí Aquí ja tenim Bueno, de fet Un dels personatges Observador omnisciente Que ets tu Que el dotzer personatge ets tu Diguéssim Que bien esto És un gran detall Doncs per acabar Dues coses A part que els còmics Els podeu trobar A molts llocs Però jo Prefereixo Recomanar-vos El Fat Bottom Que és un dels grans Ja hem comentat Alguns cops Però és un dels grans centres Que està allà Al Raval De còmic I fan fina Independent Sí, carrer Lluna Lluna Lluna Lluna Lluna Sí, sí, sí I si us animeu Podeu anar A cancara ara A l'exposició Del CCCB Que és de De fet És nova autoria En clau femenina Del còmic underground Sobretot a nivell català Però hi ha una sala Pràcticament dedicada A Simon Hasselman Amb una pantalla Amb unes entrevistes En bucle d'ell Que la veritat És una passada O sigui Jo recomano Llegir algun còmic Anar al CCCB A veure l'exposició Que a més està superbé Algún dia la portarem I acabar ja De la seva Fiburació I tirar d'Instagram I tirar d'Instagram I tirar d'Instagram Sí, sí, sí Perquè a més Està molt xulo Perquè hi ha cops que veureu Que penja Alguns d'aquests D'aquests còmics Els narra ell Els narra verbalment Y és una passada Y no és como Pablo Neruda O sigui, sabe narrar Su propia obra, no? Oye, de hecho Lo hemos pasado por alto Pero és que és enorme Perquè a parte De lo de Observador Omnisciente Tienes el reparto Mec, bruja en paro Sí, ah, mira Mook o Mook Mook, como la discoteca de aquí Novia penoso No, novio penoso de mierda Sí Ah, no, no De Mec, perdona De mierda Total, total Se confirma en este cómic Hubo gente de bien Werewolf El que has presentado algo Werewolf Jones ID intenso És super intenso Diesel y Jackson Niños despreciables Moco Hombre del saco trans Mike Mago pasivo Ian Oso apestoso Drácula Jr Filósofo de baratillo Amelie Drogadicta madura Y Valeria Mujer europea Ah, mira Mujer europea Sí, aquest personatge Aquest Surmés al davant ¿Lo europeo es un insulto o qué? Porque creo que todo Todo se movía un poco en esa dirección Hi ha moments que diuen coses sobre els europeus Sí, sí, sí Però és acollonant Jo, de veritat que us ho recomano molt Y veo que todo sin color Salvo uno que he visto al principio Sí, n'hi ha alguns que encara eren tires més passades Fa mescles Fa mescles Hi ha comis que els veureu que és més una tinta molt simple sense massa color Hi ha que últimament Exacte Això que Sí, sí, sí Aquest és japonès, tio Sí, la portada Sí, és una d'aquestes que us he comentat Hi Satan Hi Satan Hi Satan Això em recorda a algú també que vas portar, eh? Home, i tant Home Doncs Simon Hanselman Sí, i ara què? Ens anem cap a l'altra banda Cap uns altres bojos però no tant No tant passat per drogues Sí, exacte Cinema Ai, esa musiquita Seguimos, seguimos, seguimos con cine Y empezamos esta sección Segunda del programa Y última, sorprendente Que parece hecha a medida Ya lo decíamos en la presentación inicial Que está claro que es al revés, ¿no? Que hemos amoldado de algún modo El programa a esta gran película Que además ofrece temas Como... Empanada Como para llevárselo a Hanselman A Tasmania Estem de remolc, teu Vinga, vinga Ves a la merda Ves a la merda ¿Cuántas vegades no escullo un programa a la contra? Yo, sense fer spoilers Però jo Llevarà un moment Que passarà com a la peli que portes Que jo diré No, que cabronazo Hasta aquí Me quieren abandonar Ya lo he dicho Ya lo he dicho en la agenda Me quieren abandonar En la editorial Me quieren abandonar En fin Vamos a centrarnos en esta película Que como decíamos Es claramente una película Que es que le va de lujo a esta empanada Porque hay amistad tóxica ¿No? Aún no nos hemos puesto de acuerdo Si va a ser amistad tóxica O alma en pena O almas en pena La temática de este programa Pero es que las dos conjugan muy bien Y tanto amistad tóxica Como almas en pena Son dos elementos O dos realidades Que aparecen Y de hecho Sobran en la película Hasta, ¿no? Hasta la enésima potencia Pero es que también hay Una mirada Muy, muy admirable ¿No? Sobre esta Irlanda insular Al menos para mí Era muy desconocida ¿No? Y rural Sobre todo Una Irlanda rural Y ya si dejamos volar La imaginación Y si leemos Algunos de los detalles De las películas De la película Casi una alegoría A la guerra civil irlandesa Pero a mí Lo que realmente me ha impresionado No sé si tanto a ti y Paul Es la manera en la que al final Retratan nuestra fragilidad humana ¿No? La película Aparentemente con un argumento Súper nimio Tontísimo Hay después un retrato De la fragilidad humana Que sobre todo Alcanza la maestría Cuando esa fragilidad humana Se entiende Como resultado De una fragilidad social ¿No? O sea Al final Dependemos Aunque no queramos Y paradójicamente De este teatro De lo social En el que vivimos Y como ese teatro De lo social En el que vivimos Muchas veces ¿No? Va a determinar Nuestra propia identidad Y esto yo creo que es Suena muy profundo Pero es claramente Lo que Lo que Lo que nos queda El pozo que realmente Deja la película Aparte de unas cuantas risas Porque para mí Si no lo he dicho aún Peliculón ¿Eh? Peliculón Estoy hablando De Almas en pena De Inishering O como he dicho antes También De Banshees of Inishering La última película De Martin McDonough Un director Que de hecho Es un tío súper conocido Como director Pero solo tiene cuatro pelis Cuando lo piensas Ah sí McDonough ya la llegó Entropetando De hecho claro Es un director De teatro muy conocido Pero es que todas O sea todas sus películas Que después Si hay tiempo Las comentaremos Todas sus películas Han dado mucho que hablar ¿No? Y ahora llega con esta cuarta Cuarto largometraje Que bueno Si volvemos un poquitito Al título ¿No? Porque ya volveremos Sobre el director ¿Qué nos está contando? ¿No? Almas en pena Vale pero Realmente lo que tenemos Son personajes de carne y hueso ¿No? No hay ningún espíritu Que se pierda por ahí Bueno Aunque hay un personaje Que parece más Del más allá Pero está claro Que estas almas en penas Pues viven en Inishering ¿No? Que no deja de ser Una isla irlandesa Como ya he apuntado antes El título Original Ya deja más dudas ¿No? Que es esto De Banshees De Banshees of Inishering Aquí Mira Hay que justificar La libertad creativa De los dobladores Y traductores españoles Porque no era fácil Meterse en el folclore irlandés Y salir bien Y de hecho Yo creo que lo han conseguido ¿No? Porque al final Os cuento que es una Banshe ¿No? No deja de ser Parte de este folclore irlandés Es un espíritu femenino Que según una leyenda ¿No? Se aparece a las personas A los locales De la isla Para anunciar Con llantos Con gritos ¿No? De una manera muy dramática La muerte de un pariente cercano ¿Y hay algo? ¿Y hay algo? Bueno Está claro Sí, sí No vamos a descubrir más No hagamos spoils Pero está claro Que ahí hay una idea también De una presencia mortuoria ¿No? Que tiene que llegar O que quizás nos sorprende Y llega Y que potser T'has d'amagada Aquest personatge Cuando el veus Totalmente Totalmente El tema Es que Ya sea de Banshees O sea Almas en pena Como decía Es una película Que ofrece una mirada Acojonante De la realidad irlandesa Pero ya os digo Que para construir Esa idea de teatralidad ¿No? Para que en ningún momento Perdamos ¿No? Sobre La mirada Sobre una realidad Que sí Que es ficcional Y que en el fondo Es muy teatral De la cual se puede obtener Una gran verdad Es el hecho que Para poder narrarlo Pues ya directamente Te crea una isla de ficción Y no existe ¿No? Lo que pasa Que Inisheren Sí que la imaginó Y la perfiló De una manera brillantísima Martin McDonough Porque para empezar ¿No? Tira de islas Que sí que existen En Irlanda La imaginó él Eso sí Inisheren En la costa oeste De Irlanda Y para ello Tiró de dos islas Muy conocidas Inishmore O Inishmore ¿No? Como sería en gaélico Y Que es la mayor De las islas de Arán Y Akil O Achil ¿No? Que es la isla Más grande de Irlanda En el fondo Entre estas dos islas Tienes unos 150 kilómetros de distancia Y mientras que Inishmore Donde se han rodado bastantes películas De hecho En Inishmore Ya se rodó Hombres de Arán Que es un documental Súper conocido Uno de los primeros documentales De estos documentales pioneros De Flaherty ¿Ah? De Flaherty Que se llama Hombres de Arán Del año 1934 Pero bueno Inishmore Aunque haya dado fruto A otras películas Y documentales En el fondo Es una isla No sé O sea Es como 31 kilómetros cuadrados De isla Cubierta de piedra caliza Y sí Mucho monumento Y sitios históricos Pero no deja de ser Un espacio Como relativamente árido ¿No? En cambio Akil Es un terreno Montañoso Rodeado de imponentes Acantilados ¿No? Hay 128 kilómetros Mucho mayor La isla Y 128 kilómetros De costa Y ahí sí que hay Clalas Protegidas por rocas Y son posas extensiones De arena Es mucho más rica ¿No? Y esta doble realidad Geográfica Lo que le permite A Martin McDonough Es construir Una realidad única Para la isla De Inishering Pero que conjuga Muy bien Con los saltos emocionales Y los cambios constantes De nuestros personajes ¿No? Porque al final Queda clarísimo La isla es en sí Una proyección De las emociones De estos tíos Y estos tíos Son como son Debido a que viven En una isla apartada Del mundanal ruido ¿No? Así que yo creo Que este diálogo Un diálogo metafórico Que hay entre El espacio Y los personajes Es otra de las grandes Aciertos de McDonough De hecho McDonough Siempre hace esto Sí A més es l'aillament Una isla Una isla es Estar rodejada De la nada Aislado Aislado Exacto Pero sí Sí Sí Ho fa molts cops De fet Jo que recordo De les seves pel·lícules Es una cosa Es una cosa Que podien traduir A una teatralitat Es uns personatges En un context A partir d'aquí Es desenvolupa Se nota Que es un director De teatro Es un dramaturgo Que en el fondo Ha hecho carrera Principalmente Como dramaturgo Y que evidentemente Ya en el cine Como guionista También y director Acaba Hay un diálogo Muy claro De hecho El otro día leía Que esta película En el fondo No conjugaría Como trilogía Con ninguno De sus largometrajes Pero sí Con dos obras De teatro Que tiene Sí De hecho Creo que Inishering Es un recurso Que él tiene Y que aparece Mira si las estoy buscando Tiene dos Una que se llama The Cripple of Inishering Que fue una obra De 1996 Y el otro El lugarteniente De Inishmore En este caso Sí que tira De la isla Una de las islas Originales De las que parte Que esta ya es Del nuevo milenio En el fondo Sí Podríamos concebir Esta almas en pena De Inishering Como la trilogía Pero claro En este caso En el cine En el cine A mí Martin McDonagh Me alucina Y aquí Realmente Yo considero Que ha ido a más Es decir Si las tres películas Anteriores Eran películas A tener en cuenta Almas en pena O sea Cuesta No decir En el siglo XXI Cuando hablas De tu presente Es una obra maestra Necesitas tiempo Necesitas perspectiva Y entonces Por lo tanto Yo soy Es decir Me flipa Me alucina la película Pero digo Bueno Vamos a ver En retrospectiva Como la recuerdo Pero a mí es curioso Porque justamente Aquesta película Es la No voy a decir Més petita Pero es la Més simplista Cuando ha contingut Totalmente cierto Porque es verdad Es como un Es como Es muy buena Pero a la hora Es muy simple Sí Yo también te digo Es muy simple el punto De partida argumental Que no su maestría Yo de momento De momento Em quedo En tres anuncios L'anterior Porque sí que me va agradar Pero aquesta Yo creo que Cada día que pasa O semana que pasa Vaig trobando cosas De dir Hostia Mira A ver si te descubro Alguna cosa más Porque es lo que tú dices Parte de un argumento Muy sencillo De hecho De qué narices va la película Que el espacio Ya lo tenemos muy claro Y los conflictos Que se puedan generar En ese espacio Los empezamos a imaginar Pero de qué narices va Porque como comenta Paul Es realmente parte de la nada Aquí tenemos dos personajes Dos personajes protagonistas Que viven en esta isla Y que lo hacen además A principios del siglo XX Tienen el Como de hecho 1920 Tienen de telón de fondo La guerra civil irlandesa E imaginar Si están aislados del mundo Que esa guerra civil La ven O la escuchan A través de bombardeos Que nunca llegan A su propia isla Es decir Están hasta fuera De la propia guerra Que la guerra te pilla Donde te pilla No nos vamos a engañar Y es la relación De estos dos amigos Que se da a entender Tal como empieza la película Que tienen una gran amistad Llevan toda la vida Siendo amigos Uno más mayor que el otro O más mayor Y por lo tanto Más profundo Más sensible Otro más simplón Incluso a veces Parece que se presente Como un tipo un poco estúpido Pero no Es simplemente ese buen tipo Del que hablábamos Un poco en la editorial Y estos dos amigos Que suelen tener Sus jornadas laborales Y se encuentran siempre En el bar de la isla Un bar que nadie se lo imagine Como una tabela irlandesa A la usanza Sino que nos viene Como una casa de piedra Que de hecho Han construido Todo lo que vemos En la isla A nivel de espacios interiores Han sido construidos En esas islas Que os he nombrado Han sido construidos Y evidentemente Con unos permisos Que han costado muchísimo Y que estaba tan claro Que iban a construir Como a destruir No podían marcharse De la isla Sin dejarla tal cual La encontraron Que pasa Ha habido una investigación Muy potente Y hay una veresimilitud En todos los espacios Que vemos Es decir Nos llegamos a creer Que realmente Uno de los personajes Vive frente al mar En esta casita El bar es evidentemente Una estructura de piedra Donde se hartan A beber Guinness Y de tanto en cuanto Sacan los violines Y empiezan con la música Folclórica Pero realmente Estía McDonald's ha sabido dotar De verosimilitud A un espacio Que parte de la nada Que parte de la nada Pero volvemos al argumento Estos dos amigos Tan amigos De repente Dejan de serlo Pero dejan de serlo Por voluntad de uno Por voluntad de uno Que ha decidido El mayor Bueno sí Udechan Udechan porque Es una cosa de dos Como una pareja Si lo deja uno Tiene mucho De relación emocional De relación de pareja Sí Porque hay mucha relación Para ella De hecho es Eso Lo que ha dicho tú De un día para el otro Uno llega y le dice No no le digo No no A principio no le dice Pero al final Se lo tiene que acabar diciendo Porque el otro Es el ghosting No existes para mí No te respondo Al mensaje Que me has mandado Por whatsapp Pero en este caso No te respondo Al día en el que Picas a mi puerta Como siempre Para ir a la taberna Directamente sudo De responder Y evidentemente Como tú dices Al final el otro Que no entiende Que narices pasa Lo interpela De manera más agresiva Y el otro Le acaba reconociendo I don't like you anymore Ya no me gustas Ya no No me agradas Claro Es sorprendente Esto sí que se puede Incluso entender más En una relación De amor Que en una relación De amistad Pero así es Y claro A partir de aquí Con este argumento Tan estúpido Empieza la gran batalla ¿La batalla por qué? Porque uno tiene muy claro Que no quiere seguir Lidiando con esa amistad Mientras el otro No entiende Y no quiere aceptar Y esto evidentemente Conecta mucho Con cualquier relación De pareja ¿No? Uno Le amenaza incluso Le amenaza incluso Precisamente Para conseguir Que se largue Con el hecho De cortarse Uno a uno Los dedos de la mano Es decir Tiene que tomar Decisiones muy drásticas Para que en este caso El que es más El protagonista El que ha sido dejado Entienda Que no hay marcha atrás Amb la graujan De que es violinista Exacto Muy importante Que hagas este matiz Que no voy a dir Que bueno Si estalla A ver No pasa nada Pero es que es violinista No es que sea un unanista De práctica diaria Y vaya a quedarse jodido No, no Es que encima es un músico De hecho Si quiere más tiempo Si quiere romper la amistad Es porque quiere dedicarse Al mundo De la profundidad De la reflexión Del arte En este caso De la música Tocando su violín Que de hecho Lo hace Y mucho En el bar Mientras el que ha sido dejado Mira desde la distancia Con tristeza Es que claro El abandonado Es que aquí también Entra el patatismo Els dos són O sigui Tothom que surt a la pel·lícula En més o menys greu Són patètics Però Són humanos Són humanos El protagonista No sé si ho has dit Que és el Colin Farrell Però El protagonista Estava ahí Quería dejarlo Per dir-ho així Per dir-ho així El tontito Per dir-ho molt El joven simplón El joven simplón Òbviament és el més És el més perjudicat Que és el Colin Farrell Sí Quan a No només a la decisió Òbviament Però també Amb aquesta Amb aquesta forma De ser i de fer Tan No sé si naïf Però tan Idiotitzada Am I'm a nice guy Am I'm a nice guy Paul, vamos a dar paso Al tràiler Que ve Ya has comentado Es Colin Farrell Y Brendan Glesson Que seguro que lo reconocéis De otra película De Martin McDonough Que en este caso Es Perdidos en Brujas Pero vamos a ponerles No solo su rostro Sino su espacio En iniciaring Y sus conflictos Colin Sonny Larry Didn't you And he used to be The best of friends We're still the best of friends No you're not Who says we're not Sit somewhere else Now if I've done something to you Just tell me what I've done to you When you didn't do What happened to me I just don't like you no more You didn't like me yesterday Why does he not want to be friends With you no more Why is he 12 What the hell's going on With you and me feckin' brother He's done Siobhan But he's always been done The other night Two hours You spent talking to me About the things you found In your little donkey shite That day Well it wasn't me Little donkey shite It was me pony shite Which shows how much You were listening If you don't stop talking to me Colin And if you don't stop bothering me I have a set of shearers at home And each time you bother me From this day on I'll take those shears And I'll take one of my fingers Off with them And I'll give that finger to you Until I have no fingers left Does this make things clearer to you Not really no Starting from now But shush like, Pony You know, shush like Yeah, I shush like Brutal O sea A ver Hay muchas cosas a comentar al respecto Por un lado Por lo general Suele ser el abandonado El que pone chantajes emocionales De por medio Y con cierta agresividad Si me dejas me mato Si me dejas tal Si me dejas Aquí es al revés Si no me dejas tranquilo Me cortaré los dedos Als anys 20 A la Irlanda profunda Les hordes d'allunyament Eran dits llans Pero trobo No había visto el trailer Y trobo que s'explica molt Massa Massa Bueno, a ver El punto de partida Estaba fera yo Ay, ay, ay Que no sé si explica No, pero francamente Por el punto de partida Están nimio que lo sé Creadores de trailer Se ven obligados A tener que contar un poco más Pero aún así A pesar de tener Esta sensación de crónica De una muerte anunciada Que un poco ya viene Apuntado Por ese título De Banshees En el fondo Y por ese personaje Que hemos escuchado Al principio del trailer Que es maravilloso Que tiene este punto Casi de realidad Shakespeareana Me recuerda un poco A las brujas de Hamlet Lo comentábamos con Carlas Precisamente Que él O el que más Macbeth Porque en el fondo El personaje adulto Bueno, adulto El más mayor de los dos El que ha decidido Romper la relación Que es Brendan Glesson Él tiene un triple nombre Se llama Columson y Larry Parece que esté hablando De una De una triple realidad De una triple realidad Que esto apela mucho A la parte Shakespeareana Aunque paradójicamente Ya hemos nombrado A Martin McDonough Como director de teatro Pero que quede claro Que él siempre ha dicho Que tanto Shakespeare Como Chekhov Le parecían Directores Dramaturgos Aburridos Y que él Se había inspirado más En un tipo de teatro De lo real Del presente E incluso hablaba De tipos como Tarantino Que realmente Le habían influenciado muchísimo Y algo entiendes Porque, hostia Seven Psicópates Psicópatas Que es su segunda película Tiene algo De Tarantino No, no, ya no I també I en aquesta Sobretot Aquesta última película Hi ha molt de També Incluso De teatre De l'absurd Perquè hi ha Molts diàlegs Que són sonadíssims O sigui Hi ha bromes Absurdes Directament O sigui Él ha sido muy criticado Siempre por sus Diálogos Es decir Por esta Está claro que Insisto Él nunca pretende hacer Es decir La isla es muy verosímil En su puesta en escena Pero sus historias Nunca pretenden Ser historias realistas Que podían Perfectamente encajar En un documental Al uso No, todo lo contrario Pero él siempre defendía Sus diálogos Como una herramienta realista Como una manera Reducida Y totalmente resumida De captar La intensidad Y las emociones De muchos de nuestros Diálogos corrientes Evidentemente Hombiando el diálogo Más funcional Y yendo allí A la herida Y hostia A mí la película Me entra muy bien Me entra tan bien Como si estuviera Continuamente Viendo algo Con lo que puedo empatizar Todo y el delirio Porque claramente Es un viaje Desde la paz A paz aparente Algo también Que me parece Un acierto de la peli Es que él Parte ya Con una amistad Que se va a romper No nos pone en antecedentes Porque donde nos hubiera Puesto en antecedentes Y si hubiéramos vivido Esa amistad Nuestra perspectiva Ya sería muy distinta Nosotros entramos Un poco como el propio Colin Farrell Como el propio protagonista Al cual Lo abandonan En los primeros minutos De película Y en ¿Qué ha pasado? Exacto Y su incredulidad Navega continuamente Hasta ir alcanzando Realidades Iracundas Que ya te das cuenta Que no hay marcha atrás Y un poco Nosotros estamos En las mismas Porque el guión Y la puesta en escena Es abismal O sea Es acojonante Pero porque Colin Farrell Cada vez más Es un tío A tener en cuenta Bueno Siempre lo ha sido Pero sobre todo Con estos personajes En una edad más madura Que es que la aborda Colin Farrell De hecho Ha ganado la Copa Volpi En la Mostra de Venecia Por su papel En Almas en Pena Ha ganado El Globo de Oro Y mucha gente Apuesta por él Como los Oscars Pero claro Está el de la ballena Está el de Wade Que todos los cambios físicos Ya saben que siempre Son muy aplaudidos En los Oscars ¿No? Brendan Fraser Sí, sí, sí Vale Que ahora no recordaba Exactamente su nombre Sí, sí El de la ballena El director es El de Pee ¿No? El de Wrecking for the Dream Y... Aronofsky Aronofsky, sí, sí Exacto Bueno, es que de hecho Mira, ahora que estamos Hablando un poquitito de premios Hay nueve nominaciones A los Oscars De esta película Incluyendo no solo El posible premio Colin Farrell Como mejor actor Sino mejor película Mejor dirección Y mejor guión original Se llevó cuatro Bafta También la mejor película británica Tres Globos de Oro Se ha llevado ya Película, comedia Y actor ¿No? Actor de comedia Y guión Y... Y en el Festival de Benicio Como ya he dicho Actor Pero también guión Y esto es algo que a mí me... Es decir, no voy a decir Que el guión no me parezca alucinante Pero si algo me parece Magistral en la película Es la dirección Es como partiendo De una realidad tan mínima Tú vas construyendo A fuego lento Algo ¿No? Que va encrechendo Y que es esa sensación De incomodidad Por mucho que continuamente El... ¿No? Estemos abocados A ese paisaje ¿No? Con tanta expresión Ni con tanta belleza Pero es que ahí está El contrapunto Realmente Es un muy buen director Sí O sea, es nota Que es el propio texto Y que él Fa y desfá Totalmente Pero sí que es verdad Que en una otra dirección Hagué sido muy aburrit Porque es una historia Sinceramente Muy aburrida No tendrías historia No tendrías película O sea, el punto de partida Tú sí Ya llegeces el guión Seguramente Et pot agradar o no Pero Hostia Es... Bueno, es a vegades Como estas obras de teatro Que pasan todas en un único espacio Y el que pasa es que aquí Pues aquí hay el bar Y hay la casa d'un Y la casa d'altre Y poco más Es muy teatral Sí, pero qué magia En cada espacio En cada esquina Sí, pero por eso Que yo creo que esta La magia Es la de la dirección Esa bifurcación de caminos Que leí Que también era una creación Porque el camino Que ellos crearon Crearon un camino Que iba directamente A un acantilado Y que no existía Pero para hablar De una bifurcación De una ruptura de caminos Es decir, al final Son detalles Que pasan totalmente Desapercibidos Sí, una bifurcación Pero hay una carga emocional Y una carga de significado En todas las decisiones Que él va tomando Y de hecho ¿Por qué es tan potente? Porque te pasas un buen rato Y te diviertes Con el delirio De dos tipos Que no saben parar Hay algo también De un retrato De la masculinidad Muy potente Sin necesidad Sí, hay un personaje femenino Que es ejemplar Pero que no Tampoco no es una película Que necesite De nuevo incidir En los topicazos del momento En los tópicos Que tenemos en el siglo XXI Bueno, en este momento Del siglo XXI No, sabe Volver a discursar Sobre el género Simplemente Con la descripción Y el retrato Que hace De una masculinidad Que no solo es Una amistad tóxica También hay cierta Masculinidad tóxica Porque los recursos Que se toman Para hacer entender Al otro Las decisiones Que se han tomado Pues no pasan Por un consenso Y yo la tengo más Yo la tengo más gorda Pero ¿Por qué es tan potente? Pues por como os decía Y vamos a ir acabando Hosti Hay una alegoría Claramente a la guerra De hecho Por si no ha quedado claro Con los bombardeos Que se ven siempre Al otro lado Del océano Siempre Que estamos continuamente viviendo Hay un momento Donde ya directamente Un policía Lo verbaliza Y dice Hostia Antes era más fácil Contra los ingleses Ahora ya no me aclaro Porque está hablando De la guerra civil Irlandesa Que acabó derivando En esta gran ruptura Que existe En la isla En la isla principal Teniendo un norte De Irlanda Que forma parte Del Reino Unido Mientras que Irlanda Es un país aparte Esto daría para otro programa Nos iríamos al IRA De hecho Es momento de ira Es momento de ira De ira En ambos significados Es decir Hay un retrato Sobre nuestra propia historia Pero en este caso La suya Hay también Una suerte de espejo Para el espectador Donde tú A ti mismo Te analizas Como ser humano Y como hombre En este caso E intentas entender Hasta que punto Serías capaz De aceptar decisiones Tan drásticas Por parte de otros Y tú mateix Com a espectador Fluctues En personatges Es decir Hay momentos Que le darías Una bufetada Al protagonista Pero después Dius Ostras El que está pasando aquí Per lo que está pasando Y te centras en un otro Como el doler No el doler Pero aquí no salva ningú Pero alhora En todos los personajes T'identifiques mínimamente Es muy interesante No hay un humano Que se salve No, no, no Está bien estos pequeños matices Que hace sobre la idea De como utilizamos Nuestro tiempo Algo que aprendimos De nuevo A pensar Y a entender A través de la pandemia Pero que era algo Evidentemente Implícito En una realidad Insular Bueno I conceptes Com no només Felicitat O sigui Arribar a la felicitat Sinó Arribar Que no vol dir el mateix Arribar A estar ple És a dir A ser algú A voler ser algú A voler fer coses Que no sempre vol dir Ser feliz Si no és Intantar Deixar Empremta Esto es tal cual Y esto es un discurso Que te lo llevas al siglo XXI De hecho es un discurso Del siglo XXI Aunque enmarcado en esta isla A principios del siglo XX Pero es brutal Lo que acabas de decir Porque es así Hay una idea de Principal Que es Yo soy un tío feliz Dentro de un contexto De cierta ignorancia Por eso es una especie Como un tío simplón Y de repente Hay un crack En mi vida De alguna manera También es la mirada ajena Que provoca ese crack Porque yo me venía reflejando En esta amistad Y como esta amistad Funcionaba Pues yo era un tipo feliz De repente hay una decisión Al otro lado Que de alguna manera Rompe mi realidad Y yo Empiezo a perderme Y esto Lo hemos vivido O sea Podemos traer películas Más que comedias Dramas románticos Que girarán En torno a esto Pero hay algo mágico Y es Que podemos hacer eso mismo Descojonándonos Es decir Es muy interesante Pero Me gusta la idea De que me río De algo Con lo que a la vez Empatizo Es decir Me estoy riendo de algo Pero no soy De otro mundo Por mucho que sea Irlanda Y que sean los años 20 No Del siglo pasado No Realmente Sabemos que ese delirio Es un delirio que compartimos Que ese patetismo Es un patetismo Que compartimos Todos No se hacen Es como Cuando se tradueix Cosas en sátira Que es al final Una identificación De la realidad A partir de l'humor Pero sobretot Y es también Como se está identificando Como se está van En esta película Que es en parte Humor negre Humor negre Que ho hem comentat Molts cops Que es aquesta forma D'identificar problemes actuals Pero enfotentnos Clar A vegades Después fa mal Pero yo creo que Un poco A mí lo que has traído Con Simon Hanselman En el fondo Un poco con eso Pero sí Oye I per acabar Dos anécdotes Así ràpides Una Que estando en un entorno Tan rural Y trabajando Con tantos animales Porque eso es otra De las cuestiones mágicas Los animales La importancia De los animales En el desenlace Del argumento De la propia historia Pero hay anécdotas Tipo que Al Colin Farrell Parece que no Él convive En su propia Masía ¿No? Diríamos que es como Una masía Con una burra Un perro Un caballo Que continuamente Pero es que pilló Por todos O sea Si la burra Le dio una patada Es decir Se merece el Oscar Se merece el Oscar Como si fuera Tom Cruise En Misión Imposible Este tío Ha estado lidiando Con niveles De riesgo Máximo Y otra cosa Muy interesante Es saber Que estos dos tipos En la vida real El Brendan Gleeson Y el Colin Farrell Que entiendo Que se conocen A través de la primera película Largometraje De Martin McDonnell Ya lo hemos comentado Perdidos en Brujas Es una peli de culto Estos tipos Tienen una amistad Alucinante Se aman con locura Les he visto Cuando Colin Farrell Recibió Ahora no recuerdo Cuál de los dos premios Que he mencionado Se lo dedicó A Brendan Gleeson Están continuamente Si ponéis en Youtube Sus nombres Han hecho 800 Tropecientas mil entrevistas Se les ve muy a gusto Entonces Partimos de una realidad Que es verídica Ellos son muy amigos Entiendo Que les sirvió también Esta película Para reflexionar Sobre una posible ruptura Pero esa verdad Se cuela en la pantalla Y ya para acabar Acabamos con el director Se está seco Que dios para acabar No, he dicho dos anécdotas Ahora ya no es anécdota Ahora acabamos de verdad Ahora acabamos de verdad Con Martin McDonnell Que yo no lo sabía esto ¿Sabes que este tío Realmente se quedó Con su hermano mayor En Londres Él es de De origen Irlandés Pero él es nacido Y crecido en Inglaterra Y parece ser que sus padres Decidieron volver a su tierra Cuando él aún tenía 16 años Y según cuentan Eso como que le obligó Un poco a tener que lidiar Con su propia vida Ya como un adulto No acabó los estudios Y él también vivía de ayudas Pero no las utilizaba Para drogarse Como en los personajes De tu cómic Parece ser que ya Intentaba hacer pequeños pinitos En la cuestión creativa Su hermano Es guionista Es guionista Y también ha dirigido Alguna peli Pero con un poquito menos De éxito Que el propio Martin Y el día empieza En los 90 Y es donde la peta A escribir Para teatro Y eso es lo que le permitió Evidentemente Pasar después al cine Que de hecho Repite mucho Los actores también Un poco como lo que comentábamos En relación al cómic Y es que con Brenda Angles Nace el primer cortometraje Cortometraje Que se llevó el Oscar Su primer corto Se lleva un Oscar Su segunda película Es Perdidos en Bruja Que puede que al principio No la petara tanto en taquilla Pero es claramente Una peli de culto Donde vuelve a repetir Con Glesson Y mete a Colin Farrell El segundo largometraje Siete psicópatas Repite con Colin Farrell Y ya mete a Sam Rockwell Y a Woody Harrelson Después Tres anuncios en las afueras La gran película Que es donde él ya la peta Porque gana a Oscar Y gana ella también Y ella francés Ella va a guanyar Dos cops seguits Que era amb aquesta Y Nomadland Exacto Que también comentamos Nomadland Y después de tres anuncios En las afueras Pues ya puede hacer Lo que le dé la gana Y se permite el lujo Ahora sí De ir a su tierra Entre comillas Que en este canto Es Irlanda Y tira en algún momento Casi de gaélico Va mezclando los dos idiomas Pero Si queréis ver una peli en gaélico Vamos a esperarnos A la agenda Dime el día Todo híbrido Muy bien Y comentamos alguna película más Pero sobre todo Ir a ver esta peli Es brutal Sí, sí, sí Entonces venga Cap a la agenda ¿Qué es cou? Bueno, aquest cou Hola Amigo Hola ¿Qué tal? ¿Qué tal? ¿Cómo estamos aquí? No, mira Hay una película que he visto Que se llama Alma sin pena Bueno, ¿qué dices, tío? Tenemos que comentarla No va, venga Bueno Mira, como por descansar la gola Si vols dir algo Pues mira, comencem Com hem començat el programa Que has parlat de còmic Amb un dels grans esdeveniments A nivell centralista Centralista A Barcelona No, no, no Ah, no, local Local Sí, sí, sí Estem parlant del 4 I el 5 de març Tenim data O sigui, reserveu Encercleu El calendari Que tenim el Graf Que és una de les grans Fires D'edició Auto-edició De còmic Còmic underground Còmic una mica de tot Però és una de les grans dates Per qui li agradi la novel·la gràfica I saps com es fa? El nostre estimat Fabricots Oh Que estaremos firmando Que estaremos firmando El que queráis Papeles de salida Lo que queráis Dedos Dedos Que podremos tirar A las puertas De nuestros amigos Molt recomanable I ara Què? Cinema? Bueno Si hay más chichilla No, no, digues Digues Que estàs buscant No, no, no Porque son muchas las películas que he visto Y hostia No sé si recomendar Rumbia Terapia O Rumba Terapia O Asuntos Familiares Dos bodrios No, no Películas interesantes Ya que veníamos con el tirón irlandés He de reconocer Bueno, he de matizar La película es producción inglesa ¿No? Del Reino Unido En el fondo La película que hemos traído hoy Almas en Pena La que sí es irlandesa Y va también a los Oscars Pero como mejor película internacional Es The Quiet Girl Ah The Quiet Girl Que me pareció Un auténtico peliculón Ópera Prima De Colm En este caso También como el prota Como uno de los protas De Almas en Pena De Colm Barrett Y Ópera Prima Que también aborda La Irlanda Rural Pero en este caso Los años 80 Y mientras Hostia Almas en Pena De Martin McDonough Es una peli que Te enseña a relativizar Pero también De alguna manera También a asumir Nuestras miserias Y no generar un odio Pero sí un poco Generar un cierto conflicto Sobre nuestra propia realidad The Quiet Girl Es todo lo contrario Hay un drama latente Continuo Pero es una peli Que enseña a amar Que enseña claramente a amar Me pareció un película Que enseña a amar Es de que estas frases De Cartel Sí, sí, sí Carta de amor al cine Los Fibro Man Es como Carta de amor al cine 40 millones de espectadores En Francia ¿No? Es como En serio Tendría un buen discurso comercial Pero The Quiet Girl Ya ves que es una apuesta Contraria Porque es una peli Que está rodada en gaélico Así que eso ya sabes Que de comercial Tiene muy poco Pero sí es cierto Bueno, siempre Tenimos al Carras Como ejemplo Y puede que Conforme vaya avanzando El tiempo Cada vez tengamos más Este tipo de productos Pero está claro que The Quiet Girl Sí, como tú dices ¿Y en pelis en Esperanto? Supongo que sí, ¿no? Eso, Orienda Fue un programa un día Ese idioma Que triunfó Vi una peli En galés Hace no tanto Que también me pareció curioso Y en gallego Hay dos peliculones En la Berlinale Que parece que están dando Mucho que hablar también The Quiet Girl Y Irati Irati Irati Bueno, pero hostia De nuevo lo mismo Una película en Vasco Oh, no, això sí Bueno, pero es que L'urquijol que fa últimament Ya es en Vasco Del Medievo, ¿no? Sí, sí, sí Sí, sí Capall Espada Fantasia Sí, sí A ver, realmente Paul Urquijo Paul Urquijo Paul Urquijo Paul, ah, Paul Sí, sí Ell em va al·lucinar No sé si estarà ja online Però té un curt metratge Que es diu Dardar Que va guanyar Sitges I realment és una passada I l'any següent Va presentar Irati, no? L'última edició de Sitges Va presentar Irati Que si no recordo malament Va guanyar el premi al públic També és veritat Que se'l va posar Molt ràpidament a la butxaca Perquè crec que tu estaves No, la presentació Sí Que van fer el crit aquellà No, el crit Com has fet el crit aquest? O sea, es un tío que realmente Esto no voy a hacer Porque me va a salir tipo Pedro De nuestra querida amiga Pero no, no O sea, francamente Irati O Paul Urquijo Es un tío que se ha abierto camino Claramente Porque lo que hace Lo hace muy bien Y además es el único que lo hace A menos que sepamos, ¿no? Bueno, en vez es Sagona, ¿no? Pelé Ermentari Ermentari y esta Sí, nada que veré No, no, no No estaba mal Pastorets vascos Pero Irati guay Oye, ya más adelante Pero como nosotros no sabemos Sabemos cuándo venimos Pero no cuándo volvemos Exacto El hijo De Florian Seller Sabéis que Florian Seller También es un dramaturgo Ha hecho cantidad de obras de teatro Y con cierto reconocimiento Y la petó con el padre Ah El padre Que era esta película Que abordaba el Alzheimer Sí Anthony Hopkins Anthony Hopkins Que le he dicho que lo ganaron el Oscar Sí, exacto Y la Raquel Wales Ah, ¿sabes? No, Raquel Wales ¿Sí? Sí, ¿eh? No No, yo creo que sí Yo creo que no La mujer, vamos Es la pareja de otro gran actor Bueno, ya empezamos a ser de 007 ¿Cómo se llama? Va Pero no es la que fa de Queen Bueno, es igual Ya buscarem Bueno, que lo busquen los espectadores Exacto En los comentarios Venga, por favor Guapetones Bueno, doncs Proper programa No sabem exactament Quan serà Ni què serà Ni com serà Ni qui serà Perquè això també és important De saber Qui vindrà al programa Si vindràs tu sol Hòstia puta, tío Olivia Colman Olivia Colman La de Queen He tenido un Doncs Ens veiem en el següent programa No, no sé No nos veremos Nunca más Segurament Potser passa com a Almas en pena I no ens veiem mai més Però No os cortéis los dedos, por favor Exacte Besito a todos S AGC GIL ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESS ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO ESO