Empanada Cultural del 9/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman (Zona Crítica) i The Banshees of Inisherin, entre pandèmia i Irlanda rural

Tema central

Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals:

• Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica.
• Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa.

"La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi.

Secció 1 — Còmics

Simon Hanselman: univers, personatges i to

Peces clau

• Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires.
• To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim.
• Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible.

"Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman.

Biografia i context

• Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”.
• Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia.
• Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral.

Publicacions i edició

• A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades).
• Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022).

Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social

• Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats).
• Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”).
• Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes.
• Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient).

On llegir/veure i complements

• Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra.
• Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle.
• Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia.

Secció 2 — Cinema

The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh)

• Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora.
• Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau.

"I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film.

Titulació i folklore

• "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent.

Espai i posada en escena

• Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges.
• Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn).

Interpretacions, to i premis

• Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges).
• To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent.
• Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...).

Lectures i capes

• Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial.
• Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució.
• Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida.
• Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple.

Agenda i recomanacions

Còmic

• GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica.

Cinema

• The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh.
• Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari.
• The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani.

Idees força (destil·lació)

• El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes.
• Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat.
• Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.