Empanada Cultural del 9/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman (Zona Crítica) i The Banshees of Inisherin, entre pandèmia i Irlanda rural
Monòleg líric sobre la pèrdua de la innocència, l’amor i l’amistat; la vida té sentit perquè s’acaba. To melancòlic amb tocs d’humor musical.
Presentació del fil conductor: amistat, toxicitat i l’ànima en pena del segle XXI; ritme vital accelerat i individualisme.
Contactes a Facebook, Twitter, Instagram; podcasts a Spotify i videocasts a YouTube.
Tonalitat muntanya russa; anunci que s’obrirà amb un autor underground: Simon Hanselman.
Presentació de l’autor; saga sostinguda (Mec, Moc i Buo); temes: nihilisme, depressió, drogues; estil visual naïf amb contingut brut.
Infància difícil, pare motero criminal i mare addicta; el còmic com a teràpia; autorepresentació i dress coding.
Edició a Espanya per Fulgencio Pimentel; volums destacats com Melancolía, El Mal Camino i la novetat Zona Crítica.
Tires d’Instagram convertides en relat lineal; confinament de personatges, crítica social, format "The Office", exposició pública del gueto tòxic.
Recomanació de Fatbottom (Raval); exposició al CCCB; seguir l’autor a Instagram (narracions pròpies).
“Observador omniscient” (lector com a 12è personatge); llistat de personatges i arquetips; variacions d’estil i color.
Introducció a The Banshees of Inisherin; amistat tòxica, fragilitat humana i teatre social a l’Irlanda rural i insular.
Origen folklòric de la banshee i eco mortuori en la trama; justificació de traduccions del títol.
Inisherin com a illa fictícia versemblant; paisatge com a projecció emocional; direcció amb sensibilitat teatral.
Un amic trenca el vincle; l’altre no ho accepta. Xantatge amb autoagressió (dit a dit) accentuat pel fet de ser violinista.
Escolta del tràiler; lectura del gir: és el que abandona qui imposa el xantatge per ser deixat tranquil.
Diàlegs comprimint emocions; humor de l’absurd; encert de direcció per elevar un argument mínim.
Copa Volpi i Globus d’Or per a Colin Farrell; múltiples nominacions als Oscars, Bafta, etc.
Retrat de masculinitat (tòxica) sense pamflet; balança entre bellesa del paisatge i incomoditat creixent.
Al·legoria explícita de la guerra civil irlandesa; reflexions sobre felicitat vs. deixar empremta vital.
Riure’s del propi patetisme com a via de reconeixement i crítica; sàtira que punxa la realitat.
Farrell “patint” amb animals; amistat profunda Farrell–Gleeson que traspassa a pantalla.
Bio i trajecte: de dramaturg a cineasta; col·laboradors recurrents; de In Bruges a Tres anuncios i Banshees.
Fira d’edició i autoedició; cita clau per al còmic independent i underground.
Òpera prima en gaèlic; Irlanda rural anys 80; drama intimista que "ensenya a estimar".
Fantasia medieval en euskera; continuïtat d’un autor singular (d’Errementari a Irati).
Després de The Father; drama familiar contemporani; recordatori de repartiment (Olivia Colman).
Comiat amb broma autoreferencial a Banshees; crida a no tallar-se els dits — humor negre fins al final.
Tema central
Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals:
- Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica.
- Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa.
"La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi.
Secció 1 — Còmics
Simon Hanselman: univers, personatges i to
Peces clau
- Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires.
- To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim.
- Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible.
"Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman.
Biografia i context
- Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”.
- Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia.
- Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral.
Publicacions i edició
- A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades).
- Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022).
Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social
- Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats).
- Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”).
- Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes.
- Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient).
On llegir/veure i complements
- Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra.
- Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle.
- Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia.
Secció 2 — Cinema
The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh)
- Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora.
- Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau.
"I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film.
Titulació i folklore
- "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent.
Espai i posada en escena
- Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges.
- Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn).
Interpretacions, to i premis
- Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges).
- To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent.
- Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...).
Lectures i capes
- Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial.
- Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució.
- Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida.
- Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple.
Agenda i recomanacions
Còmic
- GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica.
Cinema
- The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh.
- Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari.
- The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani.
Idees força (destil·lació)
- El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes.
- Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat.
- Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.

