Empanada Cultural del 7/6/2020 — Aplaudiments en pandèmia; Monster d’Urasawa; Bulgàkov: Diari d’un jove metge, la sèrie i Morfina

Editorial: aplaudiments, propaganda i sanitat pública

• Crítica als aplaudiments de les 20 h durant la COVID: entre solidaritat, desconnexió i possible propaganda.
• Denúncia de retallades, privatització i falta d’inversió: menys UCI que Europa, plantilles insuficients (especialment infermeria) i sous per sota de la mitjana.
• Rebuig a premis simbòlics (com el Premi Princesa d’Astúries a la Concordia) quan la resposta estructural no arriba.
• Referència a la plataforma Sanitarios Necesarios, estrès posttraumàtic al sector i el clam “Así no”.

"...650.000 sanitaris que s'han deixat la pell i ara reben 7 cèntims i mig per la seva labor."

Tema 1 — Manga/Anime: Monster (Naoki Urasawa)

Per què ara

• Homenatge crític als sanitaris a través d’un relat sobre ètica mèdica, responsabilitat i culpa.

Sinopsi (sense spoilers)

• El Dr. Kenzo Tenma, neurocirurgià japonès a Alemanya, tria salvar un nen ferit per bala abans que un alcalde influent.
• Anys després, aquell nen, Johan, esdevé (o inspira) el “monstre” que vertebra una trama de thriller mèdic, policíac i psicològic.
• Eix moral: la pregunta impossible — salvar-ho tot vs. evitar un mal major.

Temes clau

• Doble identitat i bessons, responsabilitat, culpa i la idea del fals culpable (ecos hitchcockians).
• Marc històric: Alemanya pre i post Mur de Berlín, Guerra Freda, orfenats i experiments amb bessons.

Format i on veure-ho

• Manga (1994) de Naoki Urasawa; anime (2004) de Madhouse, molt fidel (74 ep., ~20’), disponible en castellà i català (doblatges destacats).
• Intent d’adaptació live action per Guillermo del Toro (HBO) que no va prosperar.

Tema 2 — Bulgàkov: entre la medicina i la literatura

El doctor-escriptor

• Mikhail Bulgàkov (1891–1940): metge rural a la Rússia imperial/bolxevic, després escriptor i dramaturg.
• Fama pòstuma per El mestre i Margarida (influència en la cultura pop; p. ex. Rolling Stones, “Sympathy for the Devil”).

El Diari d’un jove metge (relats, 1925–27)

• 9 relats sobre la pràctica rural a Smolensk (lloc fictici: Murievo), amb pocs mitjans i pacients que primer visiten curanderos (detall potent: “sucre” en un part complicat).
• Volum de feina abrasiu (milers de pacients/any) i procediments de tota mena (amputacions, traqueotomies, tifus…).
• Mirada humanista i reflexiva: salut, felicitat, condició humana, culpa i orgull professionals.

"Los manuscritos no arden" — la literatura perdura.

"La felicitat és com la salut: quan la tens, no la perceps; quan passen els anys, la recordes."

Tema 3 — La sèrie A Young Doctor’s Notebook (Sky Arts)

Concepte i repartiment

• Adaptació lliure i sàtira negra en 2 temporades (4×20’ cadascuna).
• Daniel Radcliffe (doctor jove) i Jon Hamm (doctor adult) dialoguen com a desdoblament moral/temporal del mateix personatge.

Virtuts

• Dispositiu metanarratiu per jutjar decisions passades; humor negre, ritme àgil i gran registre còmic de Jon Hamm.

Límits i crítiques

• Exagera la incompetència juvenil i centra massa el focus en l’addicció a la morfina (als relats és només un capítol, via l’alter ego Poliakov).
• Possible mirada classista/colonial sobre la Rússia rural; la sàtira pot diluir l’ètica i l’humanisme dels relats.

Avanç — Morfina (2008), d’Alexei Balabanov

• Film rus inspirat en Bulgàkov (personatge Poliakov), to més cru i catastròfic que la sèrie.
• Balabanov s’enduu el material al seu terreny autoral (connexions amb la seva filmografia; es proposa aprofundir-hi en un pròxim programa).

Recomanacions ràpides

• Veure l’anime de Monster (Madhouse) i, si es pot, llegir el manga d’Urasawa.
• Llegir els relats complets de Bulgàkov (no només “Morfina”).
• Mirar la sèrie A Young Doctor’s Notebook amb la clau de sàtira i comparar-la amb els textos.