Àsia en pantalla: del K-pop a Bong Joon-ho i Kurosawa, amb la sexualitat al Japó (Sex Report) i els Dating Sims

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! anton bo! Que no interessa! perquè és un còmic que al final és una crònica, és un reportatge periodístic però ja només pel nom així deixo el cliffhanger que es diu Sex Report japonès Us heu donat compte que no hi és el Carles avui un altre cop? Només tenim una cinta ens ha arribat com per variar un altre cop una cinta que posa molt mal escrit Carles Martínez No en sé res més I de videojocs molt simple, jo us parlaré dels Dating Simulators Si no sabeu què és espereu-vos a sentir-ho perquè és molt estrany Bé, em sembla que començarà el senyor Adriano així que donem-li pas Cinema Habéis visto que bien va a tirar de Hisaishi Bueno, lo mismo te permite hablar de la autoría creativa como de Asia y puede que en un futuro hasta podamos hablar de animación Ahí lo dejo Por si nuestros oyentes no lo recuerdan hace unos programas estuvimos hablando precisamente de eso, del autor y vimos cómo el compositor Joe Hisaishi hacía tándem autoral con el cineasta Takeshi Kitano La pieza que estamos escuchando es precisamente una composición para Brother de Takeshi Kitano pero también comentamos cómo precisamente Hisaishi había trabajado para Hayao Miyazaki y bueno, imaginados hoy que hablamos de Asia ya sea Asia Oriental o Asia en definitiva es un día perfecto para hablar de todos ellos pero me ha encantado me ha encantado que hayas iniciado o parte de tu reflexión con ese pedazo de tema Por favor, otra vez Por favor Por favor Mira, el que he hecho me lo quería Ostres, veig que t'agrada Sí, sí, me encanta Tengo poca que entre algú a l'estudio fent una patada amb una espasa Me encanta, vamos Me encanta Bueno, ya sabemos que el K-pop posiblemente no me guste a mí Adriana, si no t'importa la cambio, eh Sí, sisplau, sisplau A mí no me gusta así que te doy totalmente el permiso pero, pero no nos engañemos El K-pop gusta y gusta muchísimo Y el K-pop sería una muy buena manera de intentar entender este pueblo coreano Como tú bien decías al principio diferenciemos surcoreano Pero, ¿qué pasa? Cuando hablamos de K-pop en el fondo estábamos hablando de un producto surcoreano y si tiramos del hilo veremos que en el fondo también es un producto americano De nuevo, necesario concretar estadounidense, ¿no? De Noramérica ¿Qué pasa? ¿Qué pasa con el K-pop? El K-pop en el fondo la culpa la tiene un señorcito que se llamaba Seoi Taiji Una persona muy, muy cercana a la música pop pero sobre todo que tenía un grupo de música heavy de música metal y que a partir de los años 90 empieza a incidir en el mundo americano con una mirada que intenta adaptar precisamente todo aquello que ve en los videoclips en su propia realidad bajo la idiosincrasia coreana y es de allí que él mezcla ese sonido metal con un poquito de urban rap, hip hop y es todo aquello que hoy en día podemos ver en los videoclips con estas señoritas 9, 10 también en grupos de boy bands exacto y en el fondo somos conscientes de que aunque es una mirada un poco bizarra hacia el pueblo coreano nos remite de nuevo sí, sí, muy bizarra pero nos remite de nuevo a Estados Unidos y es que claro cuando hablamos de Corea también es muy importante tener en cuenta que posiblemente estamos hablando de los Estados Unidos de Asia para que me entendáis es decir de la misma manera que nosotros tanto en Europa como en Sudamérica como en el mismo país de Estados Unidos consumen consumen en lata producto americano ya sean series televisión música películas lo mismo sucede con los productos coreanos sobre todo a nivel cultural en Asia es decir las series coreanas las ven los filipinos los indonesios también los japoneses y consumen sus videoclips e incluso llegan a aprender también la lengua coreana así que como os decía en el fondo Sur Corea es Estados Unidos de Asia y además porque también es un país tan vinculado a Estados Unidos aquí sí que habría que pedirle un poquito de permiso a las filipinas pero tanto las filipinas como Sur Corea vivieron aquello de la falsa protección americana tras las guerras esto nos daría para otro programa no nos metemos en historia pero simplemente entender que las filipinas se vinculan a Estados Unidos tras la pérdida de la colonia española y en el caso de Corea sucede después de la segunda guerra mundial con esta división de las Coreas Nor Corea para el país soviético y Sur Corea para Estados Unidos y eso perdura se puede ver sobre todo perdura en la cultura porque si intentáis hablar en inglés con ellos en Corea no será tan fácil pero a nivel cultural hay un gran vínculo con Estados Unidos si queréis saber un poquito más de todo esto hay un capítulo muy interesante en Netflix una serie documental que se llama En pocas palabras y uno de sus capítulos de 20 minutos documentales breves y concisos se lo dedica precisamente al Capop pero bueno tiremos adelante porque ya le hemos dedicado mucho tiempo al Capop y vamos a intentar ver por qué esa mirada a Asia qué es lo que buscamos cuando nos vamos a Asia una mirada diferente la singularidad en un país donde bueno en un mundo donde la globalización lo empieza a marcar todo y parece que empieza a haber solo una única mirada ir a Asia parece la gran solución pero claro si encima vamos a Asia y nos encontramos un espejo como el que nos encontramos en el Capop nos podemos sentir un poco defraudados acabaremos viendo siempre la misma película pero yo os diría que podéis estar tranquilos porque lo diferente sigue existiendo ¿dejo más silencio? no, por favor ¿qué es esto? no, no, pero que siga que siga lo bajo un poco y continúa explicando qué es esto no os lo traduzco porque aún nos asustará no os lo traduzco porque aún nos asustaremos más este hombre mientras canta está preparando está introduciendo las balas dentro de un revólver para acabarse suicidando ¿quién es este señor que nos canta? pues nada más y nada menos que Kim Ki-Dook cantando su propia versión de uno de los himnos surcoreanos más famosos Arirang todo lo contrario del K-pop así se llama también la película Arirang el himno pero Arirang la película dirigida producida fotografiada guionizada no solo canta Kim Ki-Dook en esta película lo hizo absolutamente todo de hecho ahora me cuestiono y me planteo por qué no nos metimos en aquella empanada autoral ostras, claro es verdad porque realmente si hablamos de autores y hablamos de Asia o de Surcorea debemos hablar de Kim Ki-Dook ¿os suena verdad? sí simplemente hacer un pequeño repaso un cineasta que se hace conocidísimo en Europa con la isla que de hecho se llevó la mención especial en la mostra de Venecia ¿os acordáis de la isla? la isla de hecho le dio la pauta a la pianista la película de Michael Haneke en la que Isabel Hupert se metía en una bañera y se introducía algún de nuevo habría que subir el tono el tono del programa en niños pero simplemente recordar que en esa película ella se automutilaba con una cuchilla introduciéndosela en la vagina y esto es algo que impactó muchísimo en Europa pero que aquellos que ya habíamos tenido la oportunidad de conocer a Kim Ki-Dook y de ver alguna de sus películas recordábamos que ya había aparecido años anteriores en la isla Seom así se llamó de nuevo vemos como Asia puede ser una aportación de nuevas ideas pero continuemos con su filmografía porque la isla simplemente fue el inicio estamos hablando también del cineasta de primavera verano otoño invierno primavera es el Daniel de la orden de ahí el premio del público en Donostia Samaritan Girl Oso de Plata en Berlín Hierro 3 premiada en Venecia también Aliento nominada en Cannes imaginaos un tío que no paró de recoger premios un autor muy particular y en definitiva muy coreano también que por cierto Arirán la película que comentábamos se llevó el premio a la mejor película en la sección una cierta mirada de Cannes de Cannes y es que a Cannes señores a Cannes le gusta mucho lo asiático eso es Parasite de Bong Joon Ho hace una semana escuchábamos a Alejandro González Iñárritu dándole la palma de oro a Parasite precisamente de este cineasta coreano que diríamos que se mueve a medio camino no es ni el K-pop ni este producto comercial creado para gustar no solo en Corea en Asia sino en todo el mundo y un Kim Ki-duk tan particular que a veces no lo entienden ni en la propia Corea no Bong Joon Ho está a medio camino es asiático es surcoreano gana la palma de oro con Parasite pero evidentemente tiene una filmografía increíble a sus espaldas estamos hablando del cineasta de Memories of Murder de The Host The Mother uy uy uy uy wow es esto no era esta pero da igual porque esto es una maravilla que estamos oyendo ahora mismo Cries and Whispers de Cho Yun Wook banda sonora de Oldboy este nombre seguramente a todos nos suena no a chino sino a coreano pero no deja de ser el tema principal de Oldboy otra gran película icónica surcoreana y estás en lo cierto en añadir esta película a mi chapa porque en el fondo tanto Bon Joon Ho como Par Chan Wook el cineasta que está detrás de esta película son este tipo de cineastas que os decía a medio camino entre occidente y oriente con una mirada hacia los géneros americanos que hemos podido comprobar en esas películas que os mencionaba pero también sin olvidar su propia idosincrasia y así mientras Par Chan Wook nos regalaba aquella trilogía sobre la venganza donde Oldboy destacaba y cogía fama para irse a Estados Unidos y rodar stalker de Mia Wachikowska lo mismo le ha pasado a Bon Joon Ho Bon Joon Ho Memories of Murder The Host Mother pero tiene dos películas que seguramente los oyentes hayan podido ver pues porque en el fondo son dos películas rodadas de este lado de occidente estamos hablando de cuáles Snowpiercer el rompehielos lo del tren exacto y Okja dos películas que Bon Joon Ho rueda justo antes de esta última gran obra Parasite y es precisamente en esas dos películas cuando se rodea de actores de talla internacional estamos hablando de Tilda Sweetton de Chris Evans de Ed Harris esto en rompehielos pero es que también estamos hablando de nuevo de Tilda Sweetton de Jake Hillenhall de Paul Dano en la película Okja por cierto Okja si la quisierais ver Netflix exacto Okja está en Netflix y Okja y Netflix y Cannes porque de nuevo pasó por Cannes Okja es precisamente el origen del conflicto es el origen del conflicto entre Cannes y Netflix aquí tenemos que hacer un pequeño inciso nada que ver con Asia pero seguramente recordáis como Cannes decidió cerrarle las puertas a Netflix ¿sabéis por qué? porque Okja que estuvo en competición oficial nunca llegó a ser estrenada en los cines franceses y fue a partir de entonces que dijo ah o sea nosotros os proyectamos una película pero vosotros después la apropiáis ¿y eso va a pasar només a Francia? o que sé vull dir es va a ser en algún lloc esto concretamente pasó en Francia y es a raíz de eso que ellos deciden romper relaciones con Netflix y es que al final Netflix decide presentar en festivales pero después decide donde se programan donde se exhiben esas películas lo hemos visto con Elsa perdona Elisa y Marcela o Roma o Roma peran els Oscars va estrenar-se durant un cap de setmana si no recordo malament visca la trampa juegan a dejarlo unos ditas en el cine Sí, aquí podem parlar de les trampes del tema dels premis sobretot els Goya a Gaudí aquí a Espanya el tema que has d'estar crec que 10 dies en cartellera i al final tu el poses en cartellera i pagues la gent propera teva perquè vagin al cine i els hi ha comptabilitzis hi ha unes maquinacions Sembla de la coña perquè sembla que estem fent un compendient entre tots els temes que entret la autoría però també la política perquè això és molt la política Bueno, dejem el conflicte Can y Netflix a un dado i simplement deixaros una pequeña explicació sobre el tema del que trata Parasite i veure si realment és un tema que pot ser exportat a nivell internacional o que solo represente a Corea perquè en el fondo Bon Joon-Ho que volve a su casa no ha perdido esa mirada totalmente quirúrgica sobre els problemes del món sobre els conflictos de classe i ens ofrece una obra a medio camino entre el humor negro i el terror reflejo de una societat coreana que en el fondo gracias al milagre econòmico que ha vivido encara presenta més diferencias entre rics i pobres però en Parasite señores los pobres se las ingenian para vivir como ricos de ahí el nombre del título Parásito y poco a poco y uno a uno se van vinculando a familias adineradas de Seúl hasta que la comedia se convierte se vuelve terror de hecho como os he dicho Bon Joon sabe jugar muy bien con los géneros y quizás mientras hablaba de cómo esta doble realidad económica y de cómo la clase pobre intenta sobrevivir a partir de un ingenio agudizado quizás os está recordando a que precisamente en Cann y precisamente el año pasado ganó otra película asiática de cuál estamos hablando de un asunto de familia de Hirokazu Koreeda mientras Bon Joon-Ho tiene un pie en cada en cada tierra en el fondo Hirokazu Koreeda es nipón totalmente y me suena precisamente Polo ahora que sí que no te acabó de convencer que un asunto de familia no te acabó de convencer no he口 entenc la intención de la película pero no va a costar a mi me gustaba está sí que es veritat que Hirokazu Koreeda es move dintre del seu propi discurs a mig camí entre el documental aquella mirada molt neta sobre la seva propi societat però afegint també aquest puntent friki nipon afegint això també però bueno, alguna cosa que he pogut comprovar si comparem aquestes dues pel·lícules la de Coreeda i la de Bunyung-ho és que mentre Coreeda fa que tu t'estimis aquella família que tu empatitzis que tu en tot moment tinguis clar de quina banda estàs tot i que siguis milionari segurament tindràs molt clar de quina banda estàs Bunyung-ho fa una crítica brutal no deixa ningú sense patir i estem parlant de les classes baixes, mitjanes i les classes altes però bueno, em va bé que treguis això és el que t'anava a dir, que ja m'estic enrotllant no, però que em va bé perquè en el còmic que porto, ara entrem però trec el tema de la monestat de família em sembla acollonut avancem m'encanta, m'encanta que són Spiderman quan parlem d'alguna cosa que està molt pujat de to Avui sí que hem de fer un anunci de dos rombos diríem perfecte perfecte avui sí que hem de començar fent aquest anunci perquè la secció serà una mica més pujada de to avui així que si sou menors d'edat o teniu fills escoltant com cada setmana eduqueu-los bé i poden escoltar exacte convidem avui sembla que els convidis convidem a escoltar la ràdio Sant Joan d'Espí ara que si teniu si sou menors i teniu els fills davant reprantegeu-vos la vida segurament exacte perquè avui avui amb palmada cultural toca parlar d'un còmic aquest me l'he buscat d'un còmic bastant triple X però que amb un contingut que és bastant interessant que és Sex Report d'Iromi Miraguchi de fet ho estic llegint aquí ho estic llegint Pol sí, sí diu Sex Report diario de un putero en Japó sí, sí és que va bastant saco va fort va fort he posat aquesta música perquè al final el que fa el tio em va fer gràcia a part que és un musicot evidentment però em va fer gràcia perquè és un tio que òbviament fa moltes trucades nocturnes com Night Call de Kavinsky a veure bàsicament ben vist molt ben vist musicalment i perquè és un temazos sí, sí doncs a veure el mateix autor del còmic en realitat és un periodista d'investigació que es deica el món de la prostitució japonesa com a cronista és a dir és un còmic però és un periodista que podia haver fet tranquil·lament cròniques escrites o sigui podia haver fet articles podia haver fet el que volgués però es va acantar per aquesta opció format artístic i llavors ell el que feia era escriure bueno no sé si segueix en actiu perquè estem parlant de són 500 pàgines pràcticament amb tota experiència sexuals sí, sí tranquil·lament tranquil·lament 500 pàgines però cada dues pàgines potser és una experiència imagineu contra les experiències llavors ella el que es dedica és treballar per diferents editorials diferents revistes i en algunes històries vas veient els propis editors què li demanen és a dir pel següent número vull que em cobreixis locals de caçades o experiències diferents ara entrarem en el tema perquè això ho has dit molt bé a l'editorial que és aquests japonesos és tan bojos exacte perquè Déu-n'hi-do busquen company de feina o aquí tots som tres periodistes però sí que és veritat que llegissis això i dius la naturalitat que ho explica i sota la naturalitat que hi ha periodísticament obert obertura de cobertura a Japó sobre aquest tema i penses aquí ha començat a haver-hi fuga de cerebros a Espanya cap allà sí però no és molt habitual a Japó que hi hagi aquesta mena de mirada exacte aquí clar jo som molt temes de tertúlia que ja llançaré a la meva secció perquè realment veus la diferència que hi ha entre el que has dit tu Ferran al principi i tu també Adrià que és la diferència entre l'explicit que és escrivint dibuixant explicant totes les experiències que va fent aquest reporter però amb amb la pròpia autosensura és censura autosensura això també és un tema curiós perquè jo entenc que la cultura també és força tancada ho veiem també en moltes pel·lícules més occidentals que no orientals quan no? l'Osting Translation no? alguna cosa més d'aquí però aquesta censura ell és un reporter o sigui se l'autoimposa o no no ho sé perquè al final el que acabes veient és o sigui explícitament els cossos de les dones es veu tot per dir-ho així sí que té un trast bastant comiquero no? és algo molt realista el dibuix més que il·lustració és còmic és com unes tires sí com un TVO per dir-ho així seria més xinxant que no exacte és bastant xinxant sí sí és totalment si vols mirar és infantil sí clar més infantiloide caricaturesc una miqueta exacte és molt arribar al sexe amb una mirada clar però llavors veus els cossos de les dones estan molt sexualitzats des del punt de vista bueno al final ell va a cases de prostitutes aquí està i no és una metàfora aquí està estic veient literalment un cogombra llavors a mi el que em feia gràcia és que no deixa de ser que quan s'il·lustra el seu membre el seu cogombra clar dius sembla el cogombra de Marta el toca-toca de l'aquàriom saps? és una cosa que probablement és el que els hi deia jo us diria que el Japó toca un país que té tanta filia que de tot ho converteix en una perversió jo estic convençut que el pixelat ha arribat un moment que també li agrada que també els hi posa clar perquè ho associen a un erotisme exacte per això li és gustant tant el retro gaming per això el retro gaming els hi mola tant exacte clar però mira ergot que surt en aquest còmic però ergot que dius que ja el coneixen Image Club Pink Salon Aesthetics Soblend Fashion Health Delivery Health Love Hotel o sigui ni puta idea d'aquest res d'això però encara Love Hotel no però és que la majoria de llocs és com són coses molt concretes per exemple al final el còmic és una mica avorrit però clar perquè és repetitiu perquè al final és una crònica abans ho comentàvem d'entrar a l'estudi que és que al final no deixa de ser com està llegint les cròniques d'un periodista que es dedica a cobrir els millors llocs de braves de Barcelona però al final és el tio com si se n'és a un bar i es fes les seves braves o els seus xocos i fes un top i m'he gastat tanta pasta i llavors durant tot el còmic les seves reflexions és què tal la tia que normalment la tia la posen en una inicial només C.P. o sigui són històries reals són històries reals és una pregunta i la mirada que entenc que és una mirada masculina i estem parlant d'una ciutat com la de Japó que és una ciutat encara molt masclista tu que estàs veient el còmic diries que és una mirada també masclista o que se l'ha vingut intentant diferència perquè ell ho fa sí que és veritat que ell jo crec que també ell es pinta molt sortit quan en realitat no és tan així o sigui ell es fa una caricatura ell mateix ell es de grada bastant veig que utilitza aquest humor que comentava jo del pervertit al Japó es considera una figura humorística és molt el doctor Slum quan es posa una tia d'abans és que l'emociona molt l'ècció és molt aquest personatge perquè de fet ell en el seu propi dibuix quan es dibuixa es dibuixa com un sortit amb feo i tal però després el veus per internet el busques i és un tio normal un tio apuesto era un buen hombre i a més estem parlant que aquest recopilatori és el segon volum però és el primer que s'ha dit en espanyol però és el segon volum és a dir m'imagineu ja d'anra trajectòria que tenia aquest home aquest és de Poraya 2006 2010 és com un company de dos o tres anys crec i llavors el que és curiós és no només els llocs al que els toquen o va pel seu peu per fer les cròniques sinó que són les coses tan concretes i aquí ve el tema dels fetichismes i tot això recordo un d'aquests noms ara no me'n recordo si és d'aquí però un d'aquests noms és que va a un lloc que és una sala on hi ha o sigui tu pagues pasta i entres a una sala contigua que està tot atratzat ambientat a un vagó de tren i hi ha totes les o sigui no penseu tant com a Barcelona sinó que hi ha les barres de ferro sinó que hi ha aquestes tires que es pengen del sostre i ja és individual tires individuals per agafar-te doncs està en fila tot de ties vesties de colegiales del qual tu toques tira-fregues llavors sí la mirada continua sent molt masclista és molt curiós perquè clar veus això però alhora no dic la majoria però molts llocs d'aquests no se't permet fer penetració per exemple és molt curiós això perquè és molt ells juguen molt a bé això com si fos aquest joc de vaig a un lloc que a priori podria ser un vagó de tren normal i vaig a fer perquè de banda d'aquest to tan masclista sí que és cert que són molt creatius no? no? moltes vegades la creativitat la bonada són molt creatius i tota aquesta diversitat d'opcions sexuals que segurament has trobat aquí em fa recordar un llibre que vaig llegir ja fa molt de temps de Ryu Murakami quan surt aquest nom Murakami és inevitable que tothom digui ah sí el Haruki el Haruki Murakami el de Tokyo Blues adaptat precisament en cinema o el d'ara el hijo del comendador em sembla que no la muerte del comendador s'ha dit el mismo hijo muerte 1983 és a dir porta una trajectòria aquest senyor molt conegut però no estem parlant d'ell no estem parlant del Haruki Murakami estem parlant del Ryu Murakami molt més transgressor molt més bizarro i té un llibre que es diu Sopa de Niso en aquest cas no és un llibre que sigui de gaire realista però sí que és cert que tens un personatge estranger dels Estats Units que arriba a Tòquio i que s'agafa un guia un guia que coneix molt bé la nocturnitat de Tòquio i que precisament el que fa és de guia en tot aquell aquestes possibilitats i aquesta creativitat sexual i ara que deies això que hi ha llocs on no hi ha penetració però hi ha altres opcions sí aquell llibre t'ho va deixant molt clar però una de les coses curioses és que jo com a mínim aquí ho diuen molt fàcilment no es tallen en dida que hi ha en els quioscos de fet ell treballa per això et trobes unes guies sexuals és a dir tu trobes com el que serien els classificados del diari però hi ha revistes especialitzades a l'abast del públic i és on ell fa aquestes tires còmiques o altres revistes que podria ser com un playboy però ell cada cop que viatja a una de les ciutats de Japó se'n va directe a un quiosc a comprar aquestes revistes i diu avui vaig aquí demà vaig allà i a més va catalogat per temàtiques perquè estem parlant que hi ha vegades que se'n va ara faré una notícia sobre llocs que només hi ha dones casades que això també és una mena de tradició que he vist allà que es veu que és bastant normalet el tema d'anar-te'n amb casades amb casades de manera conscient evidentment sí o inclús embarassades o sigui hi ha coses com molt concretes i ell ho va cobrint i és molt molt molt curiós llavors res com per allà tancar perquè jo crec que són temes de la tertúlia pròpies de tertúlia que és aquesta no sé si és hipocresia però aquest rotllo de són tan tancats després hi ha tot el karaoke després no són tan malalts en fer aquestes concretes coses concretes tant de prostitució tan concreta però després tot el pixel que és el que deies abans Ferran hòstia per què? en el fons quan se'n reaproveu amb el nipó en el món japonès veiem que aquesta doble moral que existeix a tot arreu allà es potència per mil i precisament això que estàs dient de dualitat pixel versus prostitució de tot tipus és que ho trobes en el Japó allà més més clàssic d'aquell llapó a mig camí entre la tradició els samurais les geixes i aquest jabó de la modernitat del treball ho tens també amb això precisament el treball treball treball però després està ben vist que els jefes surtin se'n vagis de puta se'n vagis de puta i en el fons s'amorratxin és a dir com aquella manera de compensar una realitat que no es pot mantindre 24 hores 7 dies a la setmana i això ho tens amb tot ho tens amb els productes artístics amb la vida social amb el treball i amb la història que jo el que penso dels japonesos segons aquest llibre és totalment cert estan realment pirats i la sexualitat la tenen ja per tancar ho relacionava amb una sentència de família que l'has tret abans la pel·lícula perquè hi ha un moment que una de les protagonistes que fa com una mena no és una webcàmer sinó que al final es posa al davant de gent amb els vidres opacos i després si tu pagues més pots anar-te'n amb ella però no ha fet res perquè no hi ha penetració està bastant prohibit està prohibit llavors em va fer gràcia això no la relació entre aquest còmic que dius és que inclús t'han sortit hi ha molts locals que ella sobreentén no és que ella s'entén de inclús ell pregunta a vegades bueno però podria i la tia no no ja sabes que no sé està prohibido està prohibido de fet aquest personatge d'un assunto de familia et recorda a París Texas us en recordeu amb la Klinsky sí sí és veritat ara que ho comenta el que passa que aquí pots comparar i veure la diferència de com es tracta el tema i com a més la família precisament és conscient és totalment conscient és una cosa ultranatural sí sí al final és pasta i com en París Texas suposa un drama no nois hauríem d'avançar us recordeu que hem rebut hem rebut una cinta del Carles us recordeu o què perquè el fet és que la tinc aquí Martina i si us sembla bé esperant la posarem parla d'Àsia avui el Carles o què aviam què ha passat doncs parla d'Àfrica l'oïda més cinèfila segur que identifica aquesta solemne banda sonora però el més probable és que ara mateix ens preguntem en quina pel·lícula japonesa apareix aquesta composició set guerrers un poble indefens i una missió mortal la música que estem escoltant acompanya aquests tres ingredients per crear una de les pel·lícules o per què no una de les empanades cinematogràfiques més immortals de la història els set samurais d'Akira Kurosawa estem escoltant la música de Fumio Hayasaka aquest és el nom de l'eterna música del set ronin del gran Kurosawa però anem a buscar el segon ingredient seguint rebuscant dins el cofre dels clàssics del cinema i novament trobem a set guerrers un poble indefens i una missió mortal la història repeteix però la música ha deixat de ser solemne aquesta vegada acompanya els pistolers de los siete magníficos de John Sturgues amb la també magnífica partitura d'Elmer Bernstein i remetem la preparació d'aquesta empanada amb un darrer component lògicament aquesta vegada anem més perduts ni tan sols trobem actors o actrius sinó animació digital píxels que carreguen amb l'herència del cel·luloide però la recepta narrativa la recepta temàtica inclús segueix partint del mateix lloc set herois un poble indefens i una missió podríem dir que absurda esbojarrada però absolutament creativa parlem del poble de formigues esclavitzat per la dictadura d'unes llagostes i d'uns insectes de circ que es veuen de sobte enmig del conflicte estem parlant de bitxos de John Lasseter i Andrew Stainton una de les primeres grans apostes de la titànica Pixar amb música càrrec de Randy Nyman i podríem seguir i seguir i seguir repetint-nos ara ja no són set sinó vuit els valents que van rescatar el famós soldat Ryan d'Steven Spielberg el compàs de John Williams o podríem seguir també amb les similituds que hi ha amb altres pel·lícules que també pertanyen a la filmografia de Kurosawa què passa amb Star Wars? Don't prove to l'imaginari Jedi de la força interior o el casc de Darth Vader de Kurosawa evidentment fins i tot els dos droides perduts pel desert de Tatooine perduts enmig d'un camp de batalla porten dins seu la memòria dels guerrers bojos pallassos d'època de la fortaleza escondida un altre títol del gran Kurosawa i què passa amb Sergio Leone? què passa amb l'espagueti western? amb la pel·lícula Por un punyado de dólares? que dona un glob d'una altra font que també pertany a Kurosawa Yojimbo Fins i tot la música d'aquesta Yojimbo escrita pel compositor Masaru Sato s'assembla força a les sinfonies de Neo Morricone com la que hem escoltat fa un instant i és que recuperant el programa de l'altre dia la inspiració torna a arribar en forma d'etern retorn un dia de la marmota on l'espectador o l'oient torna una i una altra vegada al mateix inici que en aquest cas és Akira Kurosawa emperador del cinema asiàtic humanista del país del sol i no ens oblidem el veritable responsable d'haver expandit el cine asiàtic a escala internacional a partir d'una pel·lícula absolutament indispensable com és Rashomon ja ha tornat no els saltem aquí no us puc dir gran cosa així que seré breu el cas és que no puc sortir de casa tampoc puc dir que estigui segrestat no us espanteu no us preocupeu futeu-li que en el programa futeu-li que i a la que pugui tindreu notícies meves listen, listen, listen listen what I'm saying to you Mr. Martinez d'acord, d'acord listen carefully aviam, què passa Kurosawa is good Kurosawa is good because has reinvented the classic western the classic Hollywood western with the people shooting all the people in the middle of the desert with the horses ok everybody dead everybody dead this is the best part of Kurosawa for me not only the music not only the histories ok musica, guiones personatis it's good but what about western what do you do with the western Yojimbo this is perfect it's a really good jidai geeky this kind of a película antiga at the epoca totally agree doctor totally agree you forget something Mr. Martinez you forget something really important you say seven samurai good seven magnificent good Pixar movie ok ok Spielberg but you forget something well why why why did you forget when you say seggio leone when you say por un panado de dólares when you say spaghetti western you forget talking about this or because of the temple the battles the the the Potencia. This is Samurai. This is Kurosawa. This is Spaghetti Western. And this is Mita Martinez. Dragon Boruzeta. Ok. Bambis. Bambis. Bambis. Look to one bossy. Bambis. No, no, no. Bambis ma balls. You didn't see this. I'm gonna punish you now. Ok? Yes, yes, yes. I'm gonna punish you. Bambis. Yes, yes. I'm gonna punish you. Shut up. Shut up and say hello to Doctor Super Wario. Bambis. No, no, no. Per favor, per favor. No, no. Sisplau. Nois, nois, nois. Que això s'està complicant. No, no, no. Per favor, per favor. Merda. Bé, Pol, Ferran, Adri, no us preocupeu. Els locutors de ràdio sempre tornen. Aaaaaaah! Aaaaaah! Aaaaaah! Hòstia, hòstia. Descansi en pau, Carles. I la seva veu, eh? Mai hauria arribat a Goku parlar d'aquest senyor, eh? Sí, sí. Bé, He de tenir un puntet en Goku, eh, Mr. Bombosi Veig que aquí a la caseta que he agafat Al darrere hi ha una nota, és la setmana que ve vinc Ah, mira Amb el Bombosi o només ells? Això ja es veurà Tirem endavant, que toca la secció de videojocs Videojocs Bé, si a algun país s'associem als videojocs És Japó I com he comentat al principi Em resulten molt xocants certs tropos Certs estereotips que tenen els japonesos En qualsevol cas Us vull avui parlar d'un gènere Molt lligat al Japó Que són els simuladors de cites Un simulador de cites O un dating sim en anglès O un renai en japonès Que ho he buscat És exactament el que el nom indica És un simulador de cites Et dediques a tenir cites Normalment es tracta d'un joc Una mena de sort de novel·la visual Però s'entrada en aconseguir El favor romàntic d'un altre personatge L'estil visual és clarament mangaka És a dir, que veurem les típiques waifus I els senpais ultra kawai Aquests ulls grossos Aquests pentinats impossibles A través de diferents trobades I converses amb diferents personatges Amb diferents personalitats I trets diferencials Haurem de triar i aconseguir Seduir el que més ens agradi Com a parella L'objectiu d'aquests jocs És clarament romàntic Però bé Igual que la majoria de videojocs Les fantasies són de poder En els dating sims Les fantasies són d'amor Inclús sexuals Podríem arribar a dir I aquest és el twist Precisament Que em fa Que em crida l'atenció L'atenció Que acostuma a tenir Un punt altament sexual I tots els personatges Estranyament Resulten atrets Cap al teu avatar Que en veritat És un full en blanc On tu projectes els teus gustos Una societat com la japonesa Tan devota A la vida laboral O I on el recatament I l'honor social Són la nota imperant Era el caldo de cultiu perfecte Per a aquesta mena De jocs i experiències Acostumem a pensar En aquell prototípic No inert Que viu aïllat A la resta del món Degut a les pressions I expectatives socials Imposades al Japó I que es tanca a casa On sovint Acaba donant més importància A la seva vida virtual Aquí Aquesta paraula La coneixem Són els coneguts Com hikikomoris Sí Hi ha un curt d'animació Per cert Espectacular Que es diu Mi mi mi Que entre altres coses Perquè no és només Sobre els hikikomoris Representa molt bé Aquesta figura I els perills De l'aïllament I l'obsessió De la virtualitat I en el cas dels nois L'obsessió Cap a les noies Sovint Ens trobem Que aquests jocs Són molt D'estereotips Heteronormatius Abans parlava L'Adriano D'aquesta mena De masclisme Que hi ha al Japó Però passats Per el filtre japonès La heteronormativitat japonesa No és la nostra I Per molt dolenta Que sigui la nostra Aquella Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Les noies Són molt servicials I si estan enfadades Amb tu És perquè En realitat Es moren pel teu Cugombra I De forma segreta Exacte Tot i que Des de fa un temps S'han introduït Relacions homosexuals En aquests jocs Que són conegudes Com a yaoi I també hi ha un subgèn Ara destinat A les noies Heterosexuals Que és l'Otomo Per seduir els nois Podem entendre Que en general Els dating sims Cauen força En el masclisme Utilitzen Aquesta visió De masclisme Socialment funcional Bàsicament Aquest gènere El dels nois És el Vissojo Però vinga va Fem una petita Ara ja Jo no tinc gaire més a dir Això és el que he investigat Perquè en veritat Jo sí que tinc un parit Ara faig una petita Ha fet servir molt això Fem una petita Fem una petita repàs De la història Dels dating sims Perquè això comença als anys 80 Amb el A veure si ho dic bé Tensitachi no Gogo O el Girls Garden Aquest està en anglès Però bueno Va ser als 90 En veritat Amb el Tokimeki Memorial De Konami Que es van definir Les mecàniques Que avui defineixen Aquest gènere Que són arbres de diàlegs Amb diverses opcions disponibles Múltiples finals És a dir Pots jugar al joc Vàries vegades I acabar amb una parella Diferent Múltiples orientacions Sexuals Com comentava Tot i que Hi ha orientacions Un tant perverses Ja que Tu pots triar ser Un home madur Que li agraden Les noies Diguéssim Massa joves Això és un clàssic No? A Chapó I tot això És un super clàssic I després també hi ha Un límit de temps Però quan es aconseguir Els objectius Minijocs Etc Com veieu Aquí hi ha elements D'RPG On hi ha medidors Que van determinant L'estat de l'enamorament D'enfadament D'atracció Que té el personatge Cap a tu I bàsicament És una manera De gamificar Que es diu L'amor Que el fa una mica estrany No gamificar Gamificar Gamificar Gamificar També estàs aprenent jugant Sí, sí Aprens Fes cites Els valors Els valors De l'esvàstica Amb el gamificar Bé La veritat és que Poc han canviat Els Dead Sim En tots aquests anys Però l'aparició d'internet I la cultura en meme Ha fet que hi hagi un ressorgir Potser un tant postmodern I irònic Per tant Una mica revisionista Del gènere Sent força autoconscients Que els Dead Sim Realment no simulen la realitat Sinó que faciliten Fantasies perverses Dels seus usuaris Últimament Ens hem trobat Amb casos molt extrems I fins i tot crítiques Encobertes del sistema Tradicional d'aquests jocs Poso alguns exemples Molt ràpid Que no són Els millors Dead Sim Però són Els més coneguts Hi ha el Hat of Full Boyfriend On tindràs cites Amb coloms Hòstia Sí, sí Amb coloms Representa que en un món alternatiu Els coloms són Hiperintel·ligents I han substituït A la resta humana I es tracta Que tu Has de triar el colom Que m'està agradi Hi ha el El Palomo Això m'ho apunto És una paròdia melodramàtica Que de fet Jo vaig veure uns gameplays I hi ha unes històries Hi ha uns drames Darrere de cada colom Espectaculars L'altre joc Que és americà Això que dèiem De com ens alimentem Occident i Orient Constantment Hi ha un Que es diu Dream Daddy Que és una curiosa adaptació Dels Game Grumps Dels famosos Game Grumps De Youtube Què és això? És l'Egoraptor Són un grup de gent El Dream Daddy Bàsicament ets un home homosexual Que tens una filla I estàs en un poble On tots els homes Són homosexuals I tenen filles Però són solters I es tracta Que trobis El millor Pretendent Que farà la teva família Amb la teva filla Té un torn d'humor I és sorprenentment De bon gust El joc És a dir És una adaptació Occidental Rebaixant aquest torn pervers Amb una premissa Més o menys divertida Que és un joc homosexual Però l'humor Que té És molt tendre És un joc molt tendre La veritat És tendre i divertit El recomanes Ferran? Aviam No és per tothom No és per tothom Però s'ha de dir Que ja us dic Si aneu al canal De Game Gramps Que són els seus creadors I que per tant Van explotar-ho moltíssim Trobareu gameplays Que són molt divertits I l'últim I aquest Si vol que t'agradarà No sé si el coneixes Doki Doki Literature Club No és exactament un date sim Més aviat és una novel·la visual Que trenca la quarta paret Perquè juga molt A comentar A fer un comentari crític A l'obsessió A tenir parella A l'obsessió D'estar obsessionat Amb un joc I a poder tirar cap endavant De fet Un dels personatges Es torna boig I directament Comença a assajar-te Fora del joc Mentre estàs O treballant Amb el teu ordinador Exacte És molt semblant Al Pony Island És un joc Que dóna molt mal rotllo Perquè la manera Òbviament tot està programat Però la manera Que t'he de fer veure Que està jugant Amb els teus arxius De l'escriptori I com t'envia mails A la teva compte privada I coses d'aquestes Dóna amb un joc De stalking És molt bèstia És molt bèstia I té molt mal rotllo No voldria posar els dos rombos Un altre cop Però és molt bèstia Aquest joc Ja us dic Com us dic Els Dead Sim Són un món per descobrir No és un món especialment agradable Ni de color rosa Però hi ha coses curioses De debò De debò Que els japonès Ho sorgem molt rara Molt rara Però de totes manes Aquests jocs Tenen aquest punt Ara potser me'n vaig Però didàctic No, no No, no T'agafen una visió Totalment diferent Del que seria una cita A priori Ara que esteu parlant D'això D'Ogenki Ara em ve al cap Potser ho coneixeu Ja que us ha agradat En els còmics Ogenki La clínica Ogenki Em sona molt Us en recordeu? Són uns còmics dels 80 90 O precisament el protagonista Ara ho expliques Perquè hi ha molta gent Que confonen els Dead Sim Amb adaptacions de còmics O de mangas Que van d'això Ai, d'animes Que van d'això Com abans hem dit Love Hina Té un videojoc Ranma Té un simulador de cites Però en veritat Són històries pròpies Però bueno Explica, explica De fet Estava al costat I em venien quantitat De preguntes al cap Una d'elles era Això té molt de potencial Per guions de cinema Per sèries Digue la fons No sé si és el contrari Com tu deies Que és Parteixen de còmics O són els còmics Precisament Que s'hi estan fixant Home, jo crec que és L'obsessió japonesa Com comentava Com hi ha molta gent Que amb la pressió social No pot sociabilitzar Però l'humà al final Té aquesta necessitat De sentir-se íntim a algú Van trobar aquesta solució De Doncs mira Et sentiràs íntim a aquest personatge Perquè déu-n'hi-do El potencial creatiu Que té tot això Però bueno Ho dèiem d'Ogenki Ogenki són uns còmics Del 80-90 Van adaptar també Després amb oves Amb animació I pràcticament Era una clínica De caire sexual On hi havia el gran doctor I aquest doctor Era un tio Molt compromès Amb la seva feina Adriano Com que veig que tens coses a dir Anem a tertúlia directament Això ja no era la tertúlia Sí, sí Però ho dic perquè Tens de canviar la música Aquí hi ha unes normes Empanats encarats Vinga va Ara sí Adriano Què dèiem llavors Tenim l'Ogenki El massiu Ogenki Doctor sexual Sexòleg Que repa les seves clientes I els seus clients també Perquè evidentment Té la companyia D'una maquíssima Maquíssima Infermera I tots dos S'entreguen a la seva professió Amb una passió increïble És a dir Si ve una persona Que no sé Que té problemes Ejaculador precoç Doncs ell us evoluciona És com el Masters of Sex Aquella sèrie Aquells no? Els Johnson Però Masters of Sex Està... No, bueno, clar És molt més quirúrgic Us ha de reconèixer Clar, quan tu agafes un còmic d'aquests Als 30 anys et rius Però quan els agafes als 15 O als 10 Sí que té un caire didàctic Perquè totes les... Ah, vale No és d'aquests que llegeixes amb una mà No, no A veure Si et poses així Jo vaig saber el que era un pit d'una dona Gràcies a Clara de Noche del Jueves A pesar de dir L'amo No, perquè no els ensenya Però bueno Són fills de la televisió I dels pel·lícules porno Jo crec que hauríem de tenir una cançó Que llencéssim cada cop Que l'Adriano ens recomana un còmic Perquè ja fa dues setmanes I estava puta mare Mira, un dia m'encarregaré jo De la secció de còmics I encara hi flipareu i tot Ogenki val molt la pena I jo crec que sí que té aquell Caràcter totalment eròtic Però didàctic Però abans parlaves del Hikikomori I collons Avui hem parlat del Bon Jung-ho El Bon Jung-ho us he dit Que tenia dues pel·lícules fora de Corea I que ara havia tornat I havia guanyat en Parasite Però en el fons Té un cur pel Japó Que es diu Tòquio la pel·lícula No sé si on recordeu de Tòquio És una pel·lícula de tres cineastes No nipons I amb això m'estic adonant Que finalment el que hem fet És un programa més de Japó Sí, és que al final Al final és de tots els països asiàtics El que més ens arriba, potser, no? Perquè, bueno, jo havia dit Corea era els Estats Units Corea són els Estats Units Culturals d'Àsia Però sí que és veritat Que el Japó Es poten un missil, eh? El Japó són els Estats Units Possiblement de caire polític Ho han sigut durant molt de temps Han tingut aquell potencial Sobre la resta És el que comentàvem Kurosawa Comentàvem Kurosawa Kurosawa És potser l'autor més reconegut I tu comentaves I ens deies abans Que potser és el menys japonès Kurosawa per mi És el menys japonès Dels que s'ha exportat Perquè és que Si una cosa té àsia Sobretot quan exporten Aquest és el meu gran dubte Com a persona Que no sap del tema, eh? Jo, clar, jo tot el que veig Que m'arriba de Japó Corea Xina Índia menys, potser Tot és Tot sembla que hagi passat Com creuen ells Que ens agradarà És a dir, el que ens envien és Esto es lo que los occidentales Es desmola, no? Jo t'entenc I llavors tinc la sensació Com a los chinés del restaurant xinès Exacte Tinc la sensació Que no acabo de conèixer De debò El que és originàriament Jo no diria que fos tan així Però a l'hora de la veritat L'ésser humà El que vol És veure alguna cosa diferent Però que pugui entendre Exòtic Que pugui reconèixer Que pugui reconèixer fàcilment Llavors, si te'n vas Al Arirang De Kim Kiduk Que no és d'Estats Units Però hòstia Té aquell puntet coreà I també, a mig camí Amb el que tu has vist I coneixes Doncs segurament t'agradarà més Però, per finalitzar Amb el que et deia, Ferran Hikikomori Hikikomori és un dels curs Que té Bon Jung-ho Dintre de la pel·lícula Tòquio I Tòquio És una mirada Precisament estrangera De tres cineastes Un és Michel Gondry De França Un altre és Precisament també de França Leo Carax Que després de fer Aquest curtmetratge O migmetratge Que es deia Merda Mierda És quan va fer Aquella pel·lícula Que el va tornar a la vida El Leo Carax I el tercer cineasta I per mi La millor peça D'aquella pel·lícula Tòquio Amb Bon Jung-ho Amb Hikikomori Brutal, eh? Si voleu entendre Dècnic És Holy Motors, no? Exacte Però Holy Motors Li sorgeix A partir de Merck Exacte Jo me'n recordo Aquest tiu s'havia enfonsat Com a cineasta Sí, sí, sí Perquè Leo Carax Varia de fer Bidoc Potser No, no No, havia fet una pel·lícula De que era sexual Que no li havia funcionat Perquè és un tiu que va caure No caut Després de fer una pel·lícula Que es deia Les Amandou Pontnef Que li va portar molts problemes A nivell de producció Això ja és una altra història Va perdre la seva parella Que era la Juliette Binoche El seu amic, precisament Que era el Denis Lavant L'actor fetitxe Sí, sí També es va enfadar Adriano Adriano, veig clarament Però m'has fet una pregunta Molt interessant en relació a Quina mirada tenim nosaltres d'Àsia No, en el fons I jo ja t'he intentat Respondre Això és el que anava Però quan parlàvem de Kurosawa És molt important entendre que Kurosawa Precisament com que té aquest puntet El que deia jo sempre Un peu a cada terra És qui agrada més I és que finalment Acaba fent un cinema Evidentment explicant històries Que ell coneix Japoneses Però un cinema Amb un llenguatge cinematogràfic Totalment occidental De fet Kurosawa té alguna cosa Que el defineix molt I és que ell tirava de teleobjetivos La seva manera de rodar S'apartava Era molt distanciada Tirava de teleobjetivo I per això Intentava no influir És molt lafrador Japonesa Molt, molt, molt Però en el fons Que alhora és la mateixa Fredor dels westerns Exacte Exacte És aquí el que jo estava buscant Aquesta reflexió Veure com ja La seva manera de rodar Està vinculada a Occident Però Si en el fons Parlem de cineastes Que realment són 100% japonesos Com Yasuhiro Ozu O Kenji Miso Uchi Ens trobarem I molt menys coneguts Perquè veig que m'esteu mirant En cara de Què passa Kenji Miso Uchi La seva temàtica Sí que és 100% nipona Perquè parla de samurais De geishis I quan estàs veient el seu cinema Sembla que estàs veient això Pel·lícules d'època Que no siguin impossibles Perquè a més Com que les veus Si són dels anys 50 Encara te les creus més Però és que després tens allà Yasuhiro Ozu Que és un tio Que sempre tenia La mateixa pel·lícula Un home De la postguerra De Tòquio Que volia caçar la seva filla I amb això Ja podia morir tranquil La societat Que deixava era una merda Però si caçava la seva filla Es quedava content I saps què feia aquest senyor? Aquest senyor va entendre Que la realitat japonesa Sobretot a casa A les llars Era una societat Totalment baixada I baixada ho dic No podia estirar d'un trípode convencional Perquè els japonesos a caseta Estan assegudets Estan relaxats A terra Exacte Llavors què va fer ell? Amb el director de fotografia Van baixar el trípode I el primer trípode De tamany minúscul Que pot rodar A lo que seria L'altura de la vista L'alçada de la vista Però l'alçada de la vista El que us ha espilbert Per a les nenes És Ozu Llavors Ozu Si voleu veure Ozu Power Ozu i Yasuhiro Adriano Perquè tens raó Estem parlant de Japó Japó, Japó I tu veig que ets el més coneixedor No, el més coneixedor El tema és Quines són les diferències Perquè és el que ha d'aguantar Jo sóc super conscient Que dic Àsia I en veritat Per mi Àsia és Japó Saps? I entenc que Xina Té aquesta mena d'accés I tal Podríem parlar de l'Índia I segurament estaríem parlant D'una de les cultures mil·lenàries Més antigues del món La més antiga Que es pegui en peu I de fet Hem d'entendre Que moltes de les coses Parteixen d'Índia Ara hem estat parlant molt de Japó Però què tenim a Japó? Les carpes cois, no? Tothom recorda la carpa coi Per arribar al naixement del riu I això ara on ho veus? No ho veus a Japó Ho veus als tatus dels occidentals Oi nois Tenim dos minuts i mig I hem de fer l'agenda Correu, correu Bueno Doncs deixem-ho aquí Deixem-ho aquí Fem-nos un tatu d'una carpa I ja us explicaré per què ens la fem Què és cou? Rapidíssim Vinga va Còmics Home mira Ja que parlem de Japó No tan en còmic Però fan un part temàtic D'estudio Ghibili a Japó Hòstia Sí, sí És veritat És una de la feia de fa temps Què més tenim? I el dia 16 de juny We Draw Mercat d'il·lustradors A Ronda Sant Pau 47 O sigui un mercat així D'il·lustradors, còmics i això I ara sèries Què tenim? Doncs a sèries tenim Ja ho vam comentar 5 de març Black Mirror Temporada 5 I el dia següent 6 de juny a HBO La tercera temporada De Hands Made Tale El cuento de la criada Hòstia, doncs hauríem de parlar De Black Mirror En algun moment Sí En el fet especial En el cinema Recordar que el 3, 4 i 5 Dilluns, dimarts i dimecres És la festa del cinema Festa del cinema Exacte I bueno, que està cartellera La nova pel·lícula Que parla d'Elton John Rocketman Rocketman Que sembla que intentarà Arreglar, no? Tots els problemes De bohemia en rhapsody Que era només posada en escena No és la bohemia en rhapsody D'Elton John Es veu que busca el conflicte Vale, de videojocs Que hem d'anar acabant Tenim Aquesta setmana comencen Les conferències prèvies a l'E3 Ja en parlarem d'aquí dues setmanes Quan s'hagi celebrat l'E3 I em sembla que tenim Alguna cosa de música? Sí Hi ha la fira del disc de Sant Antoni Calàbria 66 el 15 i el 16 de juny I ja que hem posat la música Nightcall Hi ha una festa synthwave Que és l'estil aquest de Kavinsky i tal A Garage 442 De 7 de la tarda a 12 de la nit Últim minut, l'Adrià no té una púbria Sobretot, en parlant d'Àsia M'acaba un d'Ena Giazanké a Xina Si voleu conèixer una miqueta més la Xina Veieu La ceniza es el blanco más puro Giazanké Ho hem de deixar aquí, nois Ens veiem la setmana que ve Se suposa que torna el Carles Vinga Bona empanada Bona empanada Bona empanada Primer van ser les ones 98.1 FM Després internet Radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram I ara obrim un nou canal Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Radiodesvern.com Radiodesvern.com Radiodesvern.com