Empanada Cultural del 14/6/2020 — Balabanov, Brat i Cargo 200; Žižek i la “Pandèmia”; i el retorn de Carles — Especial 50 programes d’Empanada Cultural

Resum executiu

• Doble plat fort: anàlisi a fons del cinema d’Alexei Balabanov (Brat, Cargo 200, Morfina) i debat del llibre de Slavoj Žižek, “Pandèmia. La Covid-19 estremece al mundo”.
• Tons i memòria: obertura emotiva sobre les pèrdues recents (Pau Donés, Rosa Maria Sardà) i el record de creadors truncats.
• Retorn celebrat: torna en Carles Martínez a la taula; to de festa dins d’un episodi intens.
• On veure Balabanov: confirmació d’una gran retrospectiva a Atlàntida Film Festival i a Filmin.

Cinema: Alexei Balabanov

Trajectòria, to i singularitat

• Director rus de culte, incòmode però paradoxalment divertit, crític amb el seu país i humanista; cinema ple de contradiccions i amb una forta empremta post-soviètica.
• Va topar amb la censura russa; fins i tot un primer ministre el va definir com a “retratiste col·lectiu de l’època més dramàtica del país”.
• Anècdota icònica a Gijón (2007): intent de bany nocturn vestit a la platja de San Lorenzo després d’una projecció —el mite Balabanov també fora de la pantalla.

Pel·lícules clau

• Brat (1997) i Brat 2: thriller mafiós de baix pressupost que esdevé culte i èxit comercial a Rússia.

- Protagonitzades per Sergei Bodrov Jr.; música poderosa; gènere com a vehicle social per retratar Sant Petersburg als 90 (migracions, mafies, desordre post-URSS).

• Zhmurki (Dead Man’s Bluff): vira cap a la sàtira criminal, de la màfia clàssica a l’immobiliària —festa negra d’un capitalisme desbocat.
• Cargo 200 (Gruz 200, 2007): dissecció duríssima de la URSS crepuscular (1984, pre-perestroika).

- Violència seca, personatges que s’extingeixen al marge d’una cançó “festiva” —impacte de veritat, no “diversió” tarantinesca.

• Morfina (2008): adaptació de Bulgàkov, pel·lícula d’època amb to i textura clàssics (capítols, carteles, fosos en negre, treball de llum setanter).

- Menys “personal” per ser un homenatge a Bodrov Jr. (autor del guió original que ell volia filmar).

Eixos temàtics i estil

• Joventut perduda entre guerres (Txetxènia, Afganistan), cinisme social i retrat d’una societat en transició brutal.
• Ús de la música com a dispositiu d’època i d’ironia; muntatge clàssic i narrativa naturalista.

On veure Balabanov

• Dificultat històrica d’accés a casa nostra, però: 13 de 14 pel·lícules a Atlàntida Film Festival (Mallorca) i en paral·lel a Filmin.

“Les pel·lícules d’Alexei Balabanov són un retrat col·lectiu del nostre país en l’època més dramàtica de la seva història.”

Llibres: “Pandèmia” de Slavoj Žižek

Obertura, to i format

• Llibre curt, àgil i accessible (120 pàgines), amb to de comentari en present i beneficis destinats a Metges Sense Fronteres.
• Arrenca amb una imatge bíblica (“No em toquis”, Joan 20:17), llegida per un “ateu cristià” com Žižek per parlar del contacte i la prohibició en temps de virus.

La “tormenta perfecta”

• Confluència de tres crisis que es potencien entre elles:
• -
• Crisi sanitària: malaltia, mortalitat, impacte psicològic.
• -
• Crisi econòmica: el mercat sembla importunar-se “més” que les persones —crítica a la reificació del capital.
• -
• Crisi geopolítica: Putogan (fusió de Putin i Erdogan) com a símptoma d’un autoritarisme oportunista; menció de Trump i la fal·làcia de la nova normalitat.

“Comunisme del desastre” (no el de Lenin/Stalin)

• Proposta normativa, no profètica:
• -
• Intervenció d’Estat per garantir repartiment equitatiu (respiradors, aliments, protecció social).
• -
• Cooperació horitzontal entre Estats (compartir dades, materials, protocols) —solidaritat global real.
• Es posa en dubte la viabilitat immediata, però es defensa la direcció ètica d’aquest marc.

Cultura pop i metàfores

• Kill Bill i la tècnica dels “cinc punts” com a imatge: esperem Xina alçar-se i fer “cinc passos” per veure si el sistema “explota”.

- Žižek gira el mirall: no només Xina, també el capitalisme pot ser el cos caduc amb el cor a punt d’implosionar.

• Diàleg amb Byung-Chul Han: filosofia que pensa el present, amb cites i inputs culturals que obren lectures.

Valoració

• Llibre didàctic, provocador i sintètic; combina crítica sistèmica amb metàfores pop clares i un programa mínim de solidaritat.

“La filosofia ha de comentar el present: aquest moment no el tornarem a tenir.”

Moment humà i retorn

• Obertura emocional per les pèrdues (Pau Donés, Rosa Maria Sardà) i record del cineasta Alexei Balabanov.
• Retorn de Carles Martínez a la taula: to més festiu després de l’editorial, bromes i complicitat de grup.

Moments destacats

• -
• Anècdota de Balabanov a Gijón: mite i excés.
• -
• Bodrov Jr.: tragèdia al glaciar Kolka (2002) i Morfina com a homenatge.
• -
• Projecte frustrat de Stalin com a capo mafiós (Willem Dafoe el va declinar).
• -
• Confirmació de la retrospectiva a Atlàntida/Filmin.