Empanada Cultural del 5/7/2020 — BCN Film Fest 2020: Sound of Metal, Corpus Christi i Hope Gap; Kelly Gang, Cunningham i Madame Curie — balanç, palmarès i debat biopic vs documental
Context de 2020 com a any de **resiliència**; to d’humor sobre llengua i TV3; anunci de “Gazpacho Edition” per l’estiu i entrada al tema central: el **Barcelona Film Fest**.
Fi de festival, dates de la propera edició, **8.000 espectadors** malgrat aforaments, 44 títols i bones **connexions online** amb equips; ganes de cinema a sala.
Clausura poderosa: cinema **sensorial** sobre la pèrdua d’oïda i l’acceptació; **disseny de so** de primer nivell, metàfora del **silenci** i el “so metàl·lic” dels implants; direcció (Darius Marder) i repartiment (Riz Ahmed, Paul Raci, Olivia Cooke). Diferències amb Whiplash i reflexió sobre la *hipercomunicació*.
Premis repartits: **Hope Gap** (Millor Pel·lícula), **Corpus Christi** (Crítica i Música), **Kelly Gang** (Guió), **Josh O’Connor** (Actor), **Rosamund Pike** (Actriu). Comentari sobre la sinergia amb el **Festival de Peralada**.
Drama polonès sobre identitat i **perdó**: un jove es fa passar per capellà. Guió basat en reportatge real; temes de **trauma** i rols socials. Per molts, rival de pes en l’any de Parasite.
Ruptura matrimonial de 29 anys, mirada coral i veu del fill; **Annette Bening**, **Bill Nighy**, **Josh O’Connor** (premiat). Guió i direcció de **William Nicholson** a partir de la seva obra teatral.
Revisió de la figura de **Ned Kelly** (dir. Justin Kurzel). Gran **potència visual** i **música** (barreja country/punk); objecció principal: **guió episòdic** que limita l’arc, tot i un intens **George MacKay**.
Discussió sobre quan **ficcionar** i quan **documentar**; riscos de l’episodisme al biopic i virtuts del documental si troba la forma.
Peça **immersiva** sobre **Merce Cunningham** (1944–1972): muntatge, **so** i espais al servei de l’avantguarda; recreacions actuals i connexió amb **John Cage** i **Warhol**. Forma i contingut totalment alineats.
Biografia essencial (poloni, radi, 2 Nobels) i lectura crítica del film de **Marjane Satrapi**: **Rosamund Pike** convenç, però estructura **episòdica** i **flashforwards** poc orgànics; manca d’aprofundiment en el **discurs científic**.
Reflexió sobre el **revisionisme** i el paper del cinema/TV com a fonts de memòria col·lectiva; la importància d’assumir el passat sense edulcorar-lo.
Tancament de la cobertura del festival, recordatori de xarxes i **retorn en format quinzenal** amb la **Gazpacho Edition** d’estiu a SoundCloud.
Panorama general del programa
- Tancament de temporada amb mirada a un 2020 de resiliència i adaptació i anunci de l’estiu “Gazpacho Edition”.
- Eix central: cobertura del Barcelona Film Fest (balanç, palmarès i crítiques principals).
"Be water, my friend"
BCN Film Fest 2020 — Balanç i context
- Festival reubicat en calendari: bones xifres i sensació de retorn segur a sales (aprox. 8.000 espectadors amb aforaments limitats).
- 44 pel·lícules (amb diverses estrenes i premières), i un encert en coloquis online que apropen creadors i públic.
- Claves: programació mixta (biopics, documentals, títols d’autor) i clausura amb un títol potent.
Peli de clausura: Sound of Metal
Per què impacta
- Experiència sensorial: disseny de so extraordinari (Nicholas Becker), que alterna plenitud, distorsió i absència de so per situar-nos dins la percepció del protagonista.
- Metàfora vital: del “soroll” (metal) al silenci com a espai d’acceptació; el títol juga també amb el “so metàl·lic” dels implants.
"There is nothing to fix here" "Sound of Metal es podria dir perfectament ‘Sound of Life’"
Temes i lectura
- Acceptació vs. arreglar la diferència: cinema inclusiu sense condescendència.
- Crítica a la hipercomunicació digital (Byung-Chul Han): el silenci com a necessitat de l’ànima.
- Protagonista (Riz Ahmed) superb, amb Paul Raci i Olivia Cooke reforçant el repartiment. Direcció: Darius Marder.
- Clausura memorable del festival i imprescindible en sala pel treball sonor.
Palmarès principal
- Millor pel·lícula: Regreso a Hope Gap (Hope Gap).
- Premi de la Crítica: Corpus Christi.
- Millor guió: The True History of the Kelly Gang.
- Millor actor: Josh O’Connor (Regreso a Hope Gap).
- Millor actriu: Rosamund Pike (Madame Curie / Radioactive).
- Millor música: Corpus Christi (sinergia amb Festival de Peralada).
Crítiques destacades
Corpus Christi (Polònia)
- Sinopsi: jove exinternat que suplanta un capellà en un petit poble; drama moral sobre trauma, rols socials i perdó.
- Potent interpretació, ritme i to; per alguns, gran rival de Parasite en el seu any d’Oscar.
Regreso a Hope Gap
- Escenari real a la costa sud d’Anglaterra (Seaford): ruptura matrimonial de 29 anys vista també des de la veu del fill; no hi ha bons/malvats, només ferides compartides.
- Repartiment de luxe: Annette Bening, Bill Nighy i Josh O’Connor (premiat).
- Direcció i guió: William Nicholson, que adapta la seva pròpia obra teatral.
The True History of the Kelly Gang
- Relectura del bandoler australià Ned Kelly (dir. Justin Kurzel), amb un potencial visual i musical enorme (barreja country/punk).
- Crítica: guió episòdic que frena l’arc del personatge, malgrat el magnètic George MacKay.
Documental de la setmana: Cunningham
- Retrat formalment experimental de Merce Cunningham (dir. Alla Kovgan), centrant-se en l’etapa 1944–1972.
- Muntatge, so i espais componen una peça sensorial on forma i contingut caminen plegats.
- Connexions amb John Cage i l’avantguarda; recreacions coreogràfiques actuals filmades amb encert.
Biopic vs documental: criteris i riscos
- El festival evidencia la tensió entre fidelitat històrica i llibertats creatives.
- El biopic pot caure en el episodisme si només enllaça highlights d’una vida; el documental pot resultar més immersiu si troba la forma adequada.
Madame Curie (Radioactive)
- Biopic dirigit per Marjane Satrapi amb Rosamund Pike excel·lent; però estructura episòdica i saltos al futur (Hiroshima, oncologia) que resulten més decoratius que narratius.
- Poca profunditat en el discurs científic comparat amb el potencial del personatge; tot i així, visionable per interès biogràfic.
- Repàs vital: de Varsòvia a París, descobriment del poloni i radi, dos Premis Nobel, i l’impacte posterior (teràpies, riscos).
Cloenda i què ve ara
- Tancament satisfactori de la cobertura del festival.
- Tornada en format Gazpacho Edition (programa quinzenal d’estiu).
- Xarxes: Facebook/Instagram/Twitter d’Empanada Cultural i podcast a SoundCloud.

