Empanada Cultural del 26/4/2021 — BCN Film Fest 2021: Promising Young Woman, Petit País, Minamata, Chaplin, CineAsia i Valhalla Rising

Visió general de l’episodi

Especial dedicat al BCN Film Fest coincidint amb Sant Jordi i la tornada a les dates naturals del festival. Els conductors combinen crítica, context i recomanacions, amb un enfocament transversal entre cinema i literatura, i un repàs a seccions oficials i cicles (Chaplin, CineAsia), reestrenes i un premi honorífic.

"cinema, cinema i més cinema"

Inauguració: Promising Young Woman (Emerald Fennell)

Què és i per què fa soroll

• Film d’obertura del festival, amb 5 nominacions als Oscars (incloent direcció, guió i actriu per Carey Mulligan)
• Òpera prima de Emerald Fennell (guionista de la 2a temporada de Killing Eve i actriu a The Crown)

De què va (sense espòilers)

• Rape & revenge psicològica: una dona simula embriaguesa per desenmascarar i confrontar agressors “respectables” de nit

Debat crític dels conductors

• Punts forts: posada en escena eficaç; arrencada poderosa; idea clara i contemporània (context Me Too)
• Retrets principals:

- Tone shift cap a rom-com que desactiva el cop crític - Moralina i personatges massa dicotòmics (bons/mals) que dificulten l’empatia - Sensació de “denúncia envasada” que et fa sentir “millor persona” sense interpel·lació real

• Referents i alternatives: Miss 45 (Àngel de Vengança), I Spit on Your Grave com a genealogia del subgènere; recomanen Revenge (Coralie Fargeat) com a actualització més contundent

"mártires ya sobran" — citant Sergi Sánchez, reclamant menys martirologi i més venjança efectiva dins del gènere

Secció Oficial: panoràmica

Tendències i curadoria

• 12 pel·lícules a competició (19 en total sota paraigua SO)
• Varietat de països i temes: adaptacions literàries, contingut històric (Segona Guerra Mundial, Itàlia feixista, Ruanda)
• Empremta de distribuïdora (Contracorriente) i menys presència d’“autor” que en festivals com D’A o Americana
• Nivell irregular 2021: títols amb bones intencions però resultats desiguals; focus sovint actoral (biòpics, star vehicles)

Destaquem: Petit País (Eric Barbier)

Per què destaca

• Adaptació de la novel·la de Gaël Faye; mirada infantil i perifèrica al conflicte Hutu–Tutsi (Burundi/Ruanda, 1993-94)
• Construcció en paral·lel (familiar i polític) amb escenes d’una bellesa dolorosa i sense caure en el lacrimogen fàcil
• Trenca el maniqueisme simple “bons/víctimes vs. dolents” i obre preguntes sobre l’odi sectari

Context i comparacions

• Millor que aproximacions més mainstream com Hotel Rwanda; també es cita Shooting Dogs

"Petit P.I. és una obra mestra comparada amb [Hotel Rwanda]" — opinió dels conductors sobre la potència i honestedat del film

En diàleg: Hotel Copélia (José María Cabral)

• Mirada a la revolució dominicana (1965) des d’un bordell
• Interessant com a idea, però més maniquea i dicotòmica; li manca la complexitat de "Petit País"

Minamata (Andrew Levitas) amb Johnny Depp

• Biopic sobre el fotoperiodista W. Eugene Smith i el desastre de Minamata (mercuri)
• Bones intencions i gran equip tècnic/actoral japonès; Banda sonora de Ryuichi Sakamoto (preciosa però poc integrada dramàticament)
• Subratllat melodramàtic que resta força a la denúncia

Seccions i cicles: Cinema en Gràcia i espanyol

• Espai per a comedies lleugeres i producció local: "El olvido que seremos", "Poliamor para principiantes", "Solo una vez" (nivell desigual)

Cicle Chaplin: l’etapa tardana

Monsieur Verdoux i la modernitat de Chaplin

• Chaplin post-Charlot: Messieur Verdoux (assassí funcional que apunta al sistema)
• Lecture crítica sobre guerra, economia i moral; diàlegs amb "Temps moderns" i "El gran dictador"
• Debat amb Candilejas (més lacrimògena però essencial per entendre el comiat de l’artista)

"Si mates una persona, ets un assassí; si en mates moltes, ets un heroi" — idea central a Verdoux que enllaça amb la crítica a la guerra

"Tot el món l’admira i pràcticament ningú l’entén" — la famosa cita Chaplin–Einstein recordada al programa

CineAsia (Japó): L’arpa birmana (Kon Ichikawa)

• Joia antibel·licista (1956): espiritualitat, compassió i trauma de guerra amb posada en escena lírica
• Context Oscars 1956 (perd davant La Strada de Fellini); record de la importància de Kon Ichikawa
• Cicle completat amb Rashomon, Zatoichi, Paprika, i la prevista Tezuka’s Barbara

Reestrenes essencials: Valhalla Rising (Nicolas Winding Refn)

• Experiència sensorial i hipnòtica pre-Drive; transició de Refn cap a l’estetisme i la narrativa minimal
• Breu excursió a The Good Traitor com a biopic clàssic per contrastar models

Premi Honorífic: Isona Passola

• Reconeixement a Isona Passola (productora, ex-presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i actual presidenta de l’Ateneu Barcelonès)
• Avanç de l’entrevista que li fan els conductors: estat del cinema català, definicions, paper de la dona i reptes de futur

"Prefereixo que els premis els donin a les meves pel·lícules que a mi" — Isona Passola sobre el valor real de la distinció

Tancament

• Remat amb xarxes socials d’Empanada Cultural i teaser de novetats del 2n aniversari.