Empanada Cultural del 19/7/2020 — Blade Runner (llibre vs pel·lícula), cines en pandèmia i restrenes (Apocalypse Now, Cinema Paradiso, Under the Skin) i entrevista a Mr. Freak Esca: l’“Esca de vells”
Arrencada satírica que deriva en un debat sobre blackface, dobla-tge i cancel·lació de clàssics. Es defensa contextualitzar el passat i preservar la llibertat d’expressió.
Salutacions, pas a YouTube i recordatori de xarxes. Presentació del menú: Blade Runner (llibre vs film), restrenes i clàssics, i entrevista musical estiuenca.
Sinopsi de film i llibre, diferències de to i personatges (Deckard, Rachel), origen del títol, replicants vs andrillos, tema central de l’empatia i el real vs. fake.
Radiografia de reobertures i aturades, incertesa d’estrenes, i homenatge als Cines Méliès com a bastió del cinema clàssic a Barcelona.
Repàs de les versions (1979, Redux, Final Cut) i crònica del rodatge a Filipines: tifó, Brando, excessos i la famosa idea de Coppola: “no va sobre Vietnam: és Vietnam”.
Rellegit com a carta d’amor al cinema. Record a Ennio Morricone i al muntatge que va convertir un inici decebedor en èxit (versió de Cannes).
Pel·lícula sensorial i no convencional: la Johansson com a presència dessexualitzada, mirada aliena i disseny sonor captivador.
Definició d’“Esca de vells”, estat de l’escena, cançons del confinament, procés creatiu (Wikipedia, Worder), “amic postís”, polèmiques i passió pels videojocs retro.
Peralada (online), Sala BCN/CCCB Gandules, restrenes i novetats (Origen, Tenet en l’horitzó) i títols d’actualitat a sales; videojoc Ghost of Tsushima.
Comiat amb recordatori de YouTube, Facebook, Twitter, Instagram i SoundCloud; to estiuenc i prometença de retorn en dues setmanes.
Resum general
L’episodi arrenca amb un to provocador i meta-radiòfonic per desembocar en un debat sobre censura, imitacions i llibertat d’expressió en cultura i mitjans. Després, el programa entra en tres blocs principals: una comparativa a fons de Blade Runner (novel·la vs. film), un recorregut pel panorama dels cines en plena pandèmia i els restrenes (amb focus en Apocalypse Now, Cinema Paradiso i Under the Skin), i una entrevista a Mr. Freak Esca (Jaume Quadrada) sobre el seu disc “Esca de vells”, procés creatiu i escena jamaicana catalana. Tanca amb una agenda cultural d’estrenes i festivals.
"Si borrem el passat, no fotrem res de bo en el futur."
Obertura: censura i llibertat d’expressió
- Context i sàtira: arrencada amb imitacions i bromes que deriven en una discussió sobre blackface, doblatge d’actors i la retirada o recontextualització de clàssics.
- Tesi: cal contextualitzar i no esborrar; defensar la llibertat d’expressió i atacar l’arrel del problema (“el sistema”), no les obres.
- Referències a casos recents als EUA, i trasllat del debat a l’escena catalana i a la tradició local d’imitacions i doblatge.
"Hem de tombar el sistema, i no les obres."
Tema 1 — Blade Runner: llibre vs. pel·lícula
De què parlen les dues obres
- Pel·lícula (1982, Ridley Scott): ciberpunk noir on Deckard ha de retirar replicants a una Los Angeles del 2019. Humanitat vs. artifici com a eix.
- Novel·la (Philip K. Dick): San Francisco 1992 postnuclear; els androides fugen i el caçador replanteja la frontera de l’empatia (humans que potser no passarien el test).
Diferències clau
- Títol i terminologia:
- El film adopta el mot “Blade Runner” (d’una altra novel·la, no de Dick). - Al llibre són andrillos/andys; “replicants” és creació del film.
- Deckard:
- Film: detectiu estoic i solitari; alimenta la teoria (Ridley Scott) que podria ser un replicant. - Llibre: més emotiu i empàtic (animals, entorn) i casat.
- Limitació de vida:
- Film: motor dramàtic dels replicants (voler “més vida”). - Llibre: limitació tècnica assumida; el conflicte se centra en desmuntar l’empatia humana.
- Rachel:
- Film: prototip Nexus amb memòries implantades; crisi identitària i amor amb Deckard. - Llibre: manipuladora, part d’un pla per debilitar Deckard (seducció per fer-lo menys eficient) i atac al valor de l’empatia.
- To i món:
- Film: contemplatiu i filosòfic, pintura d’un món trist i nostàlgic; el que importa és el que sentim. - Llibre: més d’acció i paranoic; kipple everywhere, religió del Mercerisme i el mood organ (telèfon d’estats d’ànim).
Idees força
- Què ens fa humans: no l’origen (orgànic/artificial) sinó l’empatia i l’experiència emocional.
- Real vs. fake en Dick: el lector/espectador mai no sap del tot què és real.
Veredicte dels conductors
- Totes dues obres excel·leixen des d’enfocs diferents; recomanables i complementàries.
Tema 2 — Cines en pandèmia i restrenes
Crisi de sales i cas Cines Méliès
- Impacte COVID-19: reobertures parcials, noves restriccions i incertesa.
- Cines Méliès (BCN): tancament d’un santuari del clàssic (24 anys, incendis, inundacions, crisi econòmica); model privat sense coixí públic.
- Estratègies: les sales tiren d’estrenes assegurades i restrenes; a EUA, Goonies, Gremlins i Star Wars; a Japó, El viatge de Chihiro; aquí, combinació de clàssics i familiars.
Apocalypse Now: versions i llegenda del rodatge
- Versions principals:
- 1979 (147’), - Redux 2001 (196’), - Final Cut 2019 (181’).
- Rodatge èpic a Filipines: tifó, actors malalts, excés pressupostari, Brando improvisant; Coppola:
"La meva pel·lícula no va sobre Vietnam: és Vietnam."
Cinema Paradiso i Morricone
- Nostàlgia i amor al cinema en estat pur; restrena encertada pel retorn a les sales.
- Homenatge a Ennio Morricone (i Andrea Morricone); Tornatore prepara el docu El maestro.
- Història de versions: de fracàs inicial a trionf amb el muntatge de Cannes.
Under the Skin (2013)
- Experiència hipnòtica i sensorial, no narrativa clàssica.
- Scarlett Johansson com a presència no sexualitzada; mirada aliena sobre la condició humana.
- Música i disseny sonor envoltants.
Tema 3 — Entrevista a Mr. Freak Esca (Jaume Quadrada)
Què és l’“Esca de vells”
- Esca clàssic de finals 50/principis 60 (Jamaica) i calipso; etiqueta per diferenciar de rebrots posteriors.
- Clau de vigència:
"És una música per viure-la, no per viure d’ella."
L’escena catalana avui
- Sense el boom dels 90, però amb bandes de molta qualitat i relleu (ex.: projecte “Jamaicat”).
- Tradició local: Cabrians, Doctor Calypso, Penguins, etc.
Creativitat i cançons del confinament
- “Coronavirus”: compost en dos dies i viralitzat.
- Procés creatiu desacomplexat:
- Fonts: Wikipedia, eines com Worder per cercar rimes. - Home-studio; molts col·laboradors (exmembres de Doctor Calypso).
Humor, polèmiques i salseo digital
- Cançó “Amic postís”: el “conegut” que no recordes a la nit.
- Plagi d’una base per part d’un usuari i resolt amb esportivitat.
- Debat per una peça sobre TDAH i la ironia en temps sensibles; encaixa amb l’obertura del programa sobre censura i context.
Retro gaming
- Passió per aventures gràfiques (Monkey Island, Larry, Simon the Sorcerer) i 8/16 bits (Zelda SNES); col·leccions i emuladors.
Agenda cultural
- Festivals i cicles: Festival de Peralada (online), incertesa Sala BCN, CCCB Gandules a l’agost.
- Cinema: possible restrena d’Origen (Nolan) com a rampa per Tenet; títols com Que suene la música (Military Wives), The Beast, Uno para todos, Mi hermano persigue dinosaurios.
- Videojocs: Ghost of Tsushima (PS4), comentat com a futur tema.
Idees clau del programa
- Contextualitzar en lloc de censurar: conservar la memòria crítica.
- Blade Runner funciona en doble excel·lència (film i llibre) des de sensibilitats diferents.
- Els restrenes com a pont de retorn a les sales i com a lliçó de cine.
- L’“Esca de vells”: arrel, humor i bricolatge creatiu en temps difícils.

