Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 26/10/2020 — Comèdia vs tragèdia: ZAZ i les paròdies (Airplane, Top Secret, Naked Gun), britcoms (The IT Crowd), Joan Cornellà i 'Oh Boy' (A Coffee in Berlin)
Monòleg inicial sobre comèdia i tragèdia, amb referències a Woody Allen (Melinda and Melinda) i la idea de la risa com a camí per entendre el món. Presentació del to i del menú del programa.
Pol celebra els 40 anys d’Airplane i repassa la trajectòria ZAZ: humor visual multicapa, repeticions, jocs de paraules. Top Secret i els seus gags icònics; Police Squad a TV i salt al cinema amb The Naked Gun; Hot Shots amb Charlie Sheen; debat sobre doblatge i humor políticament incorrecte.
Ferran reivindica la tradició de les sitcoms britàniques i se centra en The IT Crowd: dinàmica de l’equip informàtic, sàtira de la modernitat, gags memorables i polèmica d’un episodi retirat. On trobar la sèrie i per què ha esdevingut de culte.
Àudio de Carles sobre l’art de Joan Cornellà: vinyetes d’humor negre i brut que assenyalen la hipocresia social. Referències a Wilco i a la idea de la felicitat postissa. Debat posterior sobre límits, censura i l’ecosistema del còmic digital.
Adrià analitza la dramedy de Jan-Ole Gerster: un dia en la vida d’un jove berlinès que encadena fiascos; jazz i B/N per marcar distància; influències (Allen, Godard, Jarmusch); motiu del cafè; escenes clau amb personatges grans i deriva cap al drama.
Filmoteca (cicle de cinema alemany), Festival de cinema asiàtic, estrenes (Hope Gap, Emma), retorn de The Mandalorian T2 i llançament de Watch Dogs: Legion.
Reflexions finals sobre riures enllaunats, canvi de paradigma amb The Office i recordatori de les xarxes socials d’Empanada Cultural.
Panorama de l’episodi
"La vida puede ser una comedia o una tragedia, tan solo depende de la mirada de su protagonista."
Episodi temàtic dedicat a la comèdia: des de la paròdia pura estil ZAZ fins a la britcom intel·ligent, passant per l’humor negre de Joan Cornellà i una dramedy existencial berlinesa. El fil conductor: la comèdia com a via per prendre distància del drama i entendre el món.
Idees clau
- Comèdia i tragèdia conviuen i s’alternen; la risa és un mitjà, no un fi.
- Paròdia i metahumor: de l’humor visual multil capa als jocs de paraules i el slapstick.
- Humor negre i límits: el debat actual sobre correcció política, censura i provocació.
- Dramedy: quan el riure serveix per pensar (i fa aflorar el patiment) com a Oh Boy.
Cinema de paròdia: ZAZ (Zucker–Abrahams–Zucker)
Pel·lícules i trets distintius
- Airplane! (Aterriza como puedas): actua com a pedra angular de les spoof movies. Humor en capes (primer, segon i tercer terme), repeticions absurdes i dobles sentits.
- Top Secret!: paròdia d’espionatge WWII amb Val Kilmer; gags icònics (la lupa, la vaca) i joc visual pre-Ténet; to musical i paròdia d’Elvis.
- Police Squad! → The Naked Gun (Agárralo como puedas): fracàs a TV per saturació de gags visualment densos, però èxit al cinema amb Leslie Nielsen.
- Hot Shots! (I & II): paròdia de Top Gun/Rambo amb Charlie Sheen en mode seriós-dement; gags físics memorables (la metralleta de gallina).
Comentaris i context
- Doblatge vs VO: traduir jocs de paraules és difícil; part de l’humor ambient es perd en algunes versions doblades.
- Humor políticament incorrecte: referències a acudits que avui es considerarien problemàtics (racials, sexuals, etc.).
- Herència posterior: de Mafia! a Scary Movie 3–4 (participació parcial de ZAZ), amb moments d’alt voltatge paròdic.
Britcoms: The IT Crowd (Channel 4)
Per què funciona
- Britcom clàssica amb trio protagonista (Chris O’Dowd, Richard Ayoade, Katherine Parkinson) a l’IT d’una macroempresa. Humor de situació + nerd.
- Sàtira de la modernitat: burocràcia, correus, atenció tècnica, i l’eterna solució mínima: “apagar i tornar a engegar”.
- Gags recurrents i set pieces memorables (e-mail amb “Fire!”, número d’emergència interminable), ús de riures enllaunats com a codi de gènere.
Controvèrsia
- Episodi retirat anys després per tractament de la temàtica trans i el to del creador (Graham Linehan). Debat viu sobre límits, gust i context en comèdia.
On veure-la
- Temporades curtes (4) i capítols de ~20’; disponible a Netflix (amb especial final separat en algunes regions).
Vinyeta i sàtira: Joan Cornellà
Estètica i temes
- Humor visual brutalista i pastel: l’alegria impostada xoca amb la barbàrie latent.
- Crítica a la hipocresia social i la felicitat postissa; referències a Wilco (“Happiness”) i ecos de la sàtira clàssica (Renoir) però amb dinamita, no subtilesa.
Ecos i genealogia
- En diàleg amb l’underground i l’humor negre (Miguel Noguera, Johnny Ryan). Internet com a catalitzador de difusió i llibertat formal.
Dramedy amb jazz: 'Oh Boy' (A Coffee in Berlin, 2012)
De què va
- 24 hores a la vida de Nico (Tom Schilling), un jove berlinès que encadena microderrotes. Motiu del cafè com a recerca fallida de pausa i sentit.
To i forma
- Blanc i negre elegant; banda sonora de jazz que crea distància emocional (eco Woody Allen), però deriva cap al patos.
- Influències confessades: Goddard, Jarmusch, i una sensibilitat que recorda l’alienació urbana.
Moments clau
- Interludis amb gent gran (l’àvia a casa dels camells; el Friedrich borratxo) que obren l’angle generacional i posen el nihilisme sobre la taula.
- Final que consolida la lectura comèdia → drama: la risa com a vehicle de reflexió, no com a destí.
Agenda i tancament
Agenda
- Filmoteca: mostra de cinema alemany actual (inclosa The Goldfish).
- Festival de cinema asiàtic (dates properes).
- Estrenes: Hope Gap, Emma (d’època).
- Sèries i videojocs: The Mandalorian T2 (Disney+), Watch Dogs: Legion.
Comiat
- Recordatori de xarxes socials d’Empanada Cultural i un apunt meta sobre riures enllaunats i el canvi de paradigma des de The Office.