Empanada Cultural del 22/3/2021 — Corrupció en tres actes: La Gomera (silbo gomero), Damien Hirst i Primavera para Madrid

Fil conductor de l’episodi: la “corrupció” com a idea

"És realment dolenta, tota corrupció?"

• Punt de partida irònic: el tràiler de Ténet estrenat a Fortnite i la idea de veure-la en un format “corromput” com una Game Boy Advance (132×128 px a 6 fps).

• Tesi de fons: la corrupció com a alteració de la substància pot ser destructiva, però també pot revelar falses majestats (l’emperador despullat) i forçar una mirada crítica.

Cinema: La Gomera (2019), de Corneliu Porumboiu

De què va i per què destaca

• Thriller/neo-noir amb ànima de comèdia i sàtira: un policia corrupte de Bucarest, Christy, viatja a La Gomera per aprendre el silbo gomero i coordinar, sense ser interceptat, l’alliberament d’un cap mafiós.

• Pel·li multilingüe i meta-lingüística: rumà, castellà, anglès i el propi silbo gomero es barregen per jugar amb el codi, la vigilància i la desinformació.

• Estructura i to: muntatge deliberadament desordenat, ritme mesurat (≈90’), deconstrucció dels arquetips del noir (femme fatale, policia corrupte, diners com a obsessió) amb humor negre.

Línia autoral i referències

• Porumboiu continua la seva obsessió pel llenguatge (com a 12:08 a l’est de Bucarest i Police, Adjective) i la reescriptura de gèneres.

• Canvi de pell formal: abandona l’estètica més “documental” per una posada en escena més ambiciosa, sense perdre la veu personal.

• Premis i recepció: a competició a Cannes i premi al Millor Guió a Sevilla.

• Apunts extra: aparició d’Agustí Villaronga com a cap mafiós; guiños cinèfils (de Psicosis a westerns) en clau còmica.

Art: Damien Hirst i la corrupció de la matèria (i del mercat)

Obra central i ambivalències

• For the Love of God (2007): calavera de platí amb 8.601 diamants. Entre el memento mori i la celebració opulenta del consum.

• Operació de mercat: venuda per un “consorci” (amb el propi Hirst dins) per uns 58M€ en vigílies de la crisi del 2008 —especulació, valor i aura en fricció.

Young British Artists i “matèria corruptible”

• In and Out of Love i la sèrie Natural History: animals en formol, putrefacció i pas del temps convertits en dispositiu estètic.

• The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living (el tauró en formol) i Saint Sebastian, Exquisite Pain: iconografia sagrada, morbositat i postmodernitat que profana cànons.

• Tensions ètiques/estètiques: crítica del capital i alhora participació del mateix circuit milionari; art que es transforma (i es degrada) dins el museu.

Còmic: Primavera para Madrid — l’entramat de la corrupció espanyola

Format i to

• Edició “daurada” (portada i interiors): icona material de l’opulència; estil gràfic entre la caricatura i el reportatge.

• Relat periodístic: “House of Cards” a l’espanyola, amb noms velats (el “Fede” per al pequeño Nicolás), però cares i trames reconeixibles (Corona, PP, Gürtel, constructores...).

Temes clau

• Ascens social a cop de contactes: desayunos informativos, nepotisme, portes giratòries i “plana major” del poder madrileny.

• Motiu recurrent: “a cada personatge li arriba la primavera” —moment de mutació on la corrupció floreix… però l’hivern també acaba arribant.

• Llenguatge i propaganda: de “comunismo o libertad” a l’elasticitat semàntica que ho desfigura tot; la política perverteix el llenguatge.

Tancament: un sol fil, tres llenguatges

• El programa cus cinema, art i còmic a través d’un mateix nervi: el llenguatge com a codi que es corromp, manipula i també desenmascara.

• De l’argot xiulat del silbo a l’ostentació diamantinada i als eslògans polítics: tres proves de com la forma (i el format) mai és innocent —pot fer visible el que el poder vol mantenir invisible.