De la “nova normalitat” al GameLab 2020 i al Barcelona Film Fest: streaming, narrativa i grans premis (Blasphemous, Pinocho, Corpus Christi)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Senyores! Senyores! Bienvenidas a la nueva normalidad! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! viviéndome, y en el fondo es gracioso porque no me estaba bebiendo una caña ni una clara ni nada por el estilo, me estaba tomando una freedom, pero estaba sentado en un barco, no, no, no, porque es lo que tiene tener a una mujer en estado de lactancia aún, y es que en casa hay muchas freedoms, y a veces tiras de ellas y dices oye, no están tan malas, sobre todo si es una clara, sin alcohol entra, pues nada, estaba yo con mi clarita, con los noodles, y de repente dos motos de la guardia urbana que llegaron a cazar, literalmente hora del mediodía, no recuerdo, tipo dos y media, tres de la tarde, llegan esas dos motos estaba evidentemente abarrotada, era la plaza del diamán, y empiezan a acercarse a todos los grupitos de gente que estaba apalancada, pues bebiendo, evidentemente en una situación en la que deberíamos ser más comprensivos se ha potenciado mucho el, salgan a la calle obvio, si pueden consuman en una terraza, pero si no pueden, quédense en un banquito comiendo o bebiendo, pues no, eso dicen que no, no, lo gracioso es que yo me estaba tomando una freedom y el tío se me acerca en plan súper agresivo con la moto, eso sí en catalán va a fe gracia, en el Raval no pasa els pocs que hi ha en el Raval no pasa hola, bona tarda sap que beure alcohol al carrer està prohibit? i tu sí, i jo sí i entonces de bé, diu ja, i me senyala la lata i hago, fer-lo, era una freedom, ah, perdó, perfecte sembla el nou anunci de freedom no, això? freedom, per quan et ve la policia no, però sí que és veritat Ferran, no sé si estàs amb mi que escoltant aquesta editorial sembla que l'Adriano a poc a poc es va postulant com a nou polític sí, sí perquè està fent una crida saps? o sigui, ara que diuen que dintre de no sé uns quants mesos vindrà la nova les noves eleccions catalanes potser potser s'està fent aquí un nou sí, serà el nou Graupera, no? en Jordi Graupera va, vinga, hombre no, no, al final este es un espacio que nos permite a nosotros pues ser un poquitito contestatarios reflexionar sobre la actualidad y creo que en el fondo todos lo hacemos el tema és que et demanen aquesta normalitat ja ho has dit és normas litat en qualsevolcant bueno, al final la palabra normalidad también ven de la normativa de lo normal y de la norma por lo tanto pero es que me parece insultante hablar de nueva normalidad en un momento de la vida en el fondo donde hay personas que no han cobrado los retrasos del ERTE pero es que hay otros que directamente están como dicen ellos me encanta la expresión en el limbo no, es que la nueva normalidad es el ajo y agua de toda la vida eso es lo que hay es que nueva normalidad es lo que hay pero un gobierno un estado es un paraguas oi, te lo que te explicarás com s'ha viscut això el cine perquè realment qualsevol cosa vista d'aquesta nueva normalidad és una bogeria perquè hi ha com una aquesta sobrepensada com s'han de fer les coses sí, sí, sí es complicar-se la vida per fer coses que abans fèiem així pero en cierto modo eso al final mira, somos animales de costumbre a todos nos acostumbraremos y nos acostumbramos y francamente el tema de la normativa dentro de los cines es tolerable lo que no es tolerable es que me hablen de normalidad cuando hay gente que no ha cobrado nada desde el 14 o 13 de marzo esto es vergonzoso y de repente estás tú tan feliz y te das cuenta de dónde viene todo de dónde viene todo esto porque claro no es solo el gobierno que te engaña es que el gobierno tiene la media y tiene la publicidad para seguir haciendo lo mismo y estaba yo ojeando unas movidas relacionadas con el festival del que hoy hablaremos y de repente escucho y veo este anuncio resistiremos en los bares resistiremos en tabernas resistiremos en restaurantes mesones y en salas de conciertos también resistiremos en los barrios y en las playas resistiremos en los lugares de siempre y en los de paso resistiremos al amanecer resistiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer alzar con orgullo nuestra bandera desde una barra la resistencia nunca deja a nadie atrás a las barras resistencia pues es esto es muy genial repetejo no estén patrocinados ni ganas y por suerte no dice absolutamente nada es decir yo me he preocupado de que no haya si ves el anuncio sabes de qué cerveza hablan pero aquí no la nombraremos aunque está bastante rica es mi elección tengo que decirlo pero es abominable al final lo que quieren es esto es que nuestra resistencia sea la del bar y lo que os comentaba de la anécdota es cierto es decir yo estaba en un banco y justo a X metros he dicho dos pero posiblemente sean tres había toda una trupe abarrotada de cuatro mesas en la terraza donde en mesa sí sí pero que si nos acabamos de creer toda esta locura y terror de la pandemia tampoco la situación era ejemplar entonces yo digo creo que soy más ejemplar yo ahora mismo sentado en un banco apartado así fuera una cerveza así fuera una cerveza que no la era pero digo apartado tomándome mi birrita con los noodles que no toda esta trupe que se estaban emborrachando al mediodía bueno así aquests los podían hacer seguimiento estos estaban en este bar sentados a esta hora aquí empezó el foco de la plaza del diablo chico estaban haciendo el foco de diamant estaban haciendo la revolución estos señores estaban haciendo la revolución el diamant no es la mateixa de revolución lo que está claro lo que está claro es que la verdad es muy difícil de alcanzar y más con todas estas capas de mentira que van creando el sistema el estado la publicidad y aquí estamos para otra cosa aquí estamos nosotros para descubrir esa verdad que por suerte en la política no la encontraremos en la publicidad tampoco pero al menos en el cine en el cine y los videojocs el guión no lo posa y a los videojocs exacto al menos hoy en el día de hoy lo vamos a encontrar esto en el cine y los videojuegos porque me parece que vosotros habéis estado también muy ocupados de fet avui avui la idea que tenim i ja ho vam anunciar és que hem cobert dos festivals de forma de prensa unos cracs GameLab i el BCN Fieldfest però no en el gameplay no gameplay no comencem a mà és l'exposició que s'ha acabat avui tècnicament és el GameLab Live 2020 BCN m'agrada provocar pero me quedo claro un festival de videojuegos de carácter estatal sí sí sí de fet és els premis més propers a l'acadèmia de videojocs per dir-ho així que a Espanya són importants tengo claro que hoy voy a aprender un poquito más aún no sé si de videojuegos pero al menos de este evento que habéis celebrado y yo como ya he dicho un par de veces vengo a hablar del Barcelona Fieldfest sí y tan veréis Barcelona Fieldfest com ha començat com ha arrancat cine de Verdegracia no muy bien muy contento hasta el momento llevamos cuatro días jueves, viernes, sábado y domingo exacto y nos quedan cuatro más hasta el jueves que viene ya daré algunas recomendaciones posiblemente podamos compartir a futuro alguna peli después d'aquesta intro extended que está muy bien y muy política sí muy política recordem com sempre xarxes socials facebook empanada cultural twitter empanada cultura sense L instagram empanada cultural i ho trobareu tot a Soundcloud recordem encara encara estem amb Mixcloud i Evox però tot acabarà a Soundcloud ho dic perquè els que esteu a Mixcloud aneu passant a Soundcloud és que no hi ha manera vinga doncs avancem comencem amb el game lab si et sembla bé Adriano em sembla de conya doncs vinga anem-hi Déu meu Déu meu però aquesta música Ferran potser hem estat tres dies sencers amb aquesta música en bucle entre que esperàvem que comencés la següent conferència era això amb uns gràfics brutals tot s'ha de dir on apareixien fets en pixel totes les persones implicades estava molt currat però clar la cançó era aquest jingle de 20 segons s'anava repetint infinit i clar tu et connectaves una mica abans perquè ja ho vam dir la semana passada però és el primer cop que aquesta edició del game lab es fa online llavors clar tu la vivies des de la teva casa des del mòbil des d'on volguessis però clar fins que començaven les entrevistes o les conferències o el que sigui hi havia aquest jingle era un bucle entre això i ara m'he queris torturant a mi aquesta cançó d'ara aquesta ja no és aquesta ja no és això ja és un recull de cançó que era més torturosa no he vist llegada a contabilitzar bueno i va dir minuts però ho podem ser hores de sintonia jo penso que ens vam estar 23, 24, 25 des de les 9 i mitja del matí fins a les 7, 8 de la tarda cada hora hi havia una conferència però les conferències duraven 50 minuts i tal clar aquests 10 minuts entre mig eren 20 segons d'aquesta música després feien una promo de Barcelona com a ciutat Barcelona no és solo Gaudí Barcelona no és que això t'hagués agradat però també perquè havia sortit el drac la seva família però bueno ha estat molt bé ha estat molt bé òbviament són coses són coses del anava a dir directe online exacte s'ha d'omplir temps però vaja què és el Game Lab ja ho vam avançar la setmana passada però recordem-ho el Game Lab es tracta de la primera fira professional de videojocs de l'estat espanyol que va començar el 2005 i el seu fundador l'Ivan Fernández Lobo que l'hem vist aquests dies allà era un professor de la Universitat d'Oviedo que es va proposar posar en contacte les principals figures del sector del país des de desenvolupadors distribuïdors i alhora apropar grans figures internacionals és a dir hi ha hagut molt convidat i molt important de la resta del món a través de conferències taules rodones i networking i amb un esperit sobretot molt divulgatiu s'exploren característiques futur i tendències del món dels videojocs i també hi participen perquè no és només del sector videojocs agents prominents de la cultura espanyola per exemple durant alguns anys ha vingut Nacho Vigalondo o Santiago Segura si és que jo no lo que és el Google però veus d'on acaba todo esto i no és que s'hi ha mis cineastas preferidas d'on acaben tots los cineastas és a dir és clar doncs des del 2008 abans ho comentàvem són els encarregats de lliurar els premis nacionals de la indústria del videojoc coneguts popularment com les pulgues en honor i això el Pol ens ho podrà explicar millor al primer videojoc desenvolupat a Espanya de la història que a més és complicadíssim ara perquè ja l'han tancat però realment no la pulga sinó l'exposició game la gameplay això estava el gameplay dels primers videojocs que et trobes per jugar a l'exposició era aquest de les pulgues i realment és super complicat és d'aquests jocs que només tens allò un parell de botons de fet crec que només en tens un i tens allò com la mesura d'un salt d'una puça que has d'anar alçant i hi ha monstres pel mig és com de plataformes aquesta plataforma 2D diguéssim com un Super Mario per dir-ho així o un froca és difícil era molt difícil i de quan és aquest joc? doncs deu ser dels 70's deu ser dels 70's aquí estem pecant ara de no haver-ho buscat veus? és que tenim molta informació tornem a començar que és important que és important que se li ha donat aquest nom en plan el primer joc que es va programar a Espanya la pulga i com diu el Pol avui teòricament dia 28 s'acaba l'expo de gameplay els que no hi heu pogut anar o no hi hem pogut anar perquè al final no hi ha anat mira, os lo digo yo és la suerte de estar aquí como oyente dentro del programa la pulga la pulga en singular considerado el primer videojuego de España originado aquí es un videojuego creado por la plataforma Sinclair Spectrum en el año 1983 por Paco y Paco Paco and Paco Paco and Paco y la empresa Indesco es del Benson and Benson señora Benson and Badhead como era esta Badhead no Murhead Murhead era doncs el gameplay compta amb el suport del Ministeri de Cultura la Generalitat i la Deputació de Barcelona entre altres institucions públiques i també ha sigut i això ho vam parlar quan vam entrevistar l'Elo Tortosa de Red Romaniacs un dels principals impulsors de la creació de l'Acadèmia Espanyola de les Arts i Ciències Interactives és a dir estan intentant crear una Acadèmia dels Videojocs Espanyola que s'ha de dir vist els agents té molt bona pinta a veure realment aquest any ha sigut el millor any de fet ells mateixos ho diuen ha sigut el millor any de Game Lab per dues coses a part de per tota la gent que veurem ara que han arribat jo que també ho deia perquè ha sigut el primer any que hem estat acreditats com a empanada cultural llavors això ja li puja el catxer però fora conya realment és que el cartell de convidats tot el line-up de convidats ha sigut brutal teníem American McGee i en Livingston tu ara no et sones res ja n'hi ha sortint ja n'hi ha sortint no passa res o sigui Sean Lloyden Amy Henning Kevin Levine que més personalment t'agrada molt perquè és el de Bioshock és el de Bioshock el creador de Bioshock Phil Spencer Tim Schafer que potser tu sí que el coneixes és el de Monkey Island Tim Schafer és el de Monkey Island de LucasArts però té que aquesta gent són creadors directament creadors programadors productors gent super influent del món dels videojocs hi ha una concretament d'aquestes conferenciants que em va agradar molt el nom que es deia Xela espera com es deia Ram a Lamb Ding Dong Ram a Lamb això gràcies es deia Xela Ram a Lamb no és per faltar però és que va haver-hi un moment a l'espedida de la conferència van dir els noms de tots allò thank you thank you thank you i diuen thank you Xela Ram a Lamb directament sap greu fer això en aquest moment tan polite que tenim a internet però és que va ser nosaltres no som polite no patim d'acord llavors acceptem i ho tornem a tenir però realment aquest nou format estàvem comentant que és un format tot online òbviament degut al coronavirus d'altra banda també ha anat bé el tema suposo de tenir molta gent externa molta gent estrangera llavors al final s'han pogut connectar online llavors també també hi ha hagut històries de temes de això permet realment sí entenc que les qüestions tècniques els costos de posar al dia però sobretot sobretot la cosa bona que ha permès és i jo crec que ha fet història el Game Lab en aquest sentit que és veure en calçotets el Game Lab el sofà viure el Game Lab com una autèntica experiència gamer els calçotets ganchitos soda i el sofà entenc que d'una banda que hi sigui tothom perquè tothom hi pot ser tothom que val la pena que hi sigui i d'altra banda com empanada això exacte i d'altra banda la comoditat jo jo van dir ja fa temps tema cinematogràfic el crític en pijama que avui en dia per fer crítica clar veus el cinema té el crític en pijama l'òpera té l'òpera amb texans i el gamer té el Game Lab amb calçotets no no però realment s'agraeix moltíssim tot i que aquests diguéssim errors del directe que dèiem d'algunes connexions que fallaven i això però realment s'agraeix moltíssim tot el currazo que s'ha fotut Game Lab no només pels convidats sinó per tots els continguts o sigui realment hi ha hagut tot aquest esforç per part de no només els organitzadors sinó els propis conferenciants i tot o sigui realment ha sigut una passada entenc que la gent potser s'ha trobat tot aquest món del videojoc s'ha trobat ara és a dir per molt que sigui nosaltres ho veiem com una realitat d'aquí estatal tu pensa el que deien una passada E3 cancel·lat o sigui realment hi ha hagut moltes coses que s'han anat movent inclús estrenes aplaçades l'últim que hi havia hagut a part de l'Xbox és la de la Playstation 5 vull dir però com a congrés de videojocs a nivell mundial estem parlant potser o què? home s'ha seguit bastant des del rest del món jo he vist titulars americans parlant sobre coses no és que hi ha hagut grans revelacions perquè no és un lloc de presentacions és més un fòrum professional de tertúlia hi ha hagut molta tertúlia el format ha sigut molt de tertúlia és a dir se li podria criticar una miqueta això que de fet això jo t'ho comentava que al final no hem vist presentacions típiques d'un Powerpoint i no vídeos hem vist molt bústos hablantes però clar quins bústos hablantes que entenc que és un festival més d'això de reflexió sobre el món del videojoc totalment o sigui es presenten projectes? és a dir a veure hi ha hagut una mica de tot realment perquè també varia depèn l'any ara hi ha hagut un peron que tot i que la indústria del videojoc tampoc és que hagi patit a muerte s'han parat produccions a nivell del ritme brutal que portaven de treballar però no tens a veure amb els rodatges del cinema no s'han parat rodatges exacte però sí que no s'ha presentat cap videojoc en aquest sentit hi ha hagut propostes hi ha hagut alguna no exclusiva però sí que hi ha hagut algun amaguda ei que sabeu que us havíem dit que teníem un projecte però clar no són les superestrenes no és Tenet no és Tenet del cinema exacte i després hi ha premis també? això ho tractarem al final però sí la pulga les pulgues són aquests premis d'acord? de fet tornant a parlar d'això del tema de connexions apunta molt al futur que és el gaming de fet aquesta coincidència que hi ha hagut que el gameplay hagi gameplay hagi hagut de ser hagi hagut de ser online ha ajudat una miqueta transmet aquest missatge de ei que és que el futur és això ja no només dels videojocs sinó tota mena de festivals i esdemaniments com jo he pogut veure precisament el festival de canes d'aquest any o van veure amb el Dà o amb el Dà o amb el Dà o amb el Dà o amb el Dà així que ja sabeu a mi això em fa mica de por hem de millorar aquesta infraestructura de connexions que aquí a Espanya la tenim una mica fràgil per tant ja sabeu recolzeu el Bill Gates que tingueu al barri amb el seu 5G i l'Elon Musk amb els seus satèl·l·lics que no van a meter un xí un xí el 5G en la cabeza però pot tenir un Bill Gates al Raval segurament segurament però es diu em va l'aquest em va l'aquest no no però perquè Pol de què s'ha parlat en concret en aquest gameplay gameplay ai gameplay és que el CSB ens dóna cabest per que ho sapigueu com que no vam poder fer al final no vam poder fer amb aquesta distància aquest online no vam poder arribar a fer decles i les vam poder fer del gameplay doncs mira no però temes que s'han parlat realment de temes molt de futur també un que jo crec que és el gran tema ja es va parlar molt també a l'E3 o altres de l'any passat que era l'estreaming i el cloud no? del fet de de poder jugar diguéssim deslocalitzat expliquem-ho imagineu ara fem el paral·lismo en el cine com sempre perquè la gent és que clar el Parran el Parran senten uega per fer aigua a veure Netflix és a dir tu pots veure una pel·li amb el DVD a casa o pots veure Netflix que és com si hi hagués un cine a un lloc i tu el veus en streaming doncs en un videojoc que és no caldrà que tinguis aquesta Playstation físicament a casa una Playstation una Xbox un ordinador el que vulguis llavors tu necessites simplement un aparell que tu pugui amolar aquesta imatge d'acord? o sigui de la mateixa manera que tu estàs veient una pel·lícula en streaming però no la tens físicament a casa aquí un videojoc s'ha de pensar que en els videojocs hi ha la complicació de l'input del mando aquí és el gran problema del gameplay de gameplay em refereixo de joc no del lloc que és Gamelab que quedi clar és a dir l'streaming i el cloud ha d'afegir a més que sí, tu pots rebre una imatge que s'està generant a una consola a un altre país això en principi no hauria de ser complicat però tu alhora estàs interactuant amb aquella consola en un mando has d'enviar tu també una senyal allà i aquesta senyal que se li diu lag aquesta diferència és el que s'està investigant en aquests moments aquest és el gran problema que sempre s'ha dit que per què no tenim ara mateix streaming i cloud de jocs perquè deien que tècnicament era una cosa molt difícil però vam tenir una conferència que era el Jacob Nabok i a Sherkagan que molt interessants que parlaven de dues maneres de fer-ho que era gameplay local però streaming era una mica complicat d'explicar però que parlaven que al final aquest problema és tècnic i és solucionable és una qüestió que s'apliqui la tecnologia que tu imagina't la dificultat tècnica que suposa jugar un videojoc que no el tens a casa físicament que ho està emitint des d'un servidor imagina't quan connectàvem per internet quan no ens vèiem en confinament que hi havia inclús aquest delay aquest retras amb la veu només amb una veu amb tot el contingut que hi ha imagineu vosaltres jugar un videojoc senyal 4K més input sense lag hi ha un que s'ha passat el joc i l'altre està començant però clar el tema és el que et dic el Jacob i el Asher ens deien que això és un problema tècnic que no és tan difícil de solucionar que és un tema de crear aquestes infraestructures i que el problema realment és de negoci que ve de les distribuïdores que no veuen clar aquest sistema perquè clar si ja no han de vendre consoles Microsoft, Sony, diuen com que ja no hi ha que vendre consoles s'estan traient un marge del negoci que també és molt suculent ara mateix perquè no només són les creadores de hardware sinó les mateixes de distribució perquè si ara tots els continguts seran digitals la gent no comprarà quina excusa tenim per cobrar els preus perquè sempre es deia no, claro perquè tu tengas el juego ha habido un transport un packaging intermediaris l'atenda això ja existeix a dia d'avui i els jocs digitals potser són un 10% més baratos sí, no és massa més si ja s'estem carregant el petit comerç no ho fem també amb el videojoc no, exacte però el tema és que al final i era molt interessant també ho comentaven gent com el de Sony o gent el Phil Spector el d'Xbox que això també planteja un nou model de negoci de vendes i això és molt interessant perquè aquí es va fer un debat bastant dens a més en conferències per separat que potser l'any que ve és un eix veu el fil que s'ha creat sí, perquè entenc que potser l'any que ve es torna a fer aquest es farà segur però es farà online i també de manera presencial de fet hi ha hagut molta en les conferències hi havia molts moments ostres, a veure si ens veiem aviat perquè hi ha molt contacte amb l'Ivan de Game Lab i els creadors a veure si ens veiem aviat i tal i l'any que ve físicament però més d'un ha dit oi això funciona perquè m'impedeix és a dir no m'he de menjar el jet lag d'haver de volar de Los Angeles aquí i a més jo crec que buscaran un híbrid o sigui faran coses físicament diguéssim mira com l'escola mira el mateix l'escola partit de setembre tornem a això del negoci perquè clar no és només el que fabrica el hardware des d'un punt de vista dels creadors de jocs pensen ostres quina mena de vendes tindrem perquè clar si es tracta d'ajudar el jugador a que pugui tenir jocs caurem en un model de distribució de subscripció per exemple en plan ja no pagarem tipus Netflix com parlàvem exacte de fet s'agafa molt el model aquest de plataforma streaming com Netflix de tu pagues una quota fixa al mes i tens accés a tot el catàleg que tingui aquella plataforma clar a dia d'avui hi ha aquells jocs que valen 60-70 euros que segons els coneguts com a AAA que treuen un benefici de l'hoste també són aquells jocs que costen molts diners molts diners és un mínim de 50 milions clar fer un joc 50 milions si has de vendre a 60 euros o 50 per fer-ho més rodó quants jocs hauries de vendre quantes unitats 100.000 llavors ara els jocs acostumen abans es deia que un joc que ha venut un milió de còpies era un èxit ara diuen que han d'arribar als 5 milions de còpies i ja clar si ja per això també hi ha molts jocs que són multiplataformes perquè és una manera però clar quan tens multiplataforma també tens més gastos de producció perquè has de programar per dues coses diferents que això és un altre avantatge de l'StreamCloud que és tu programaràs per una plataforma estàndard clar i ja està el que et permet l'Streaming o com a mínim així han dit és que tu puguis jugar des de la teva tele des del teu mòbil des de la teva tablet no serà l'ordinador que tu no és el mateix jugar amb un ordinador de mil euros que un de tres mil euros o una consola de la Playstation Pro o la Playstation Bàsica clar el tema és si ara hi ha un hardware que pot ser el millor en el que està totalment externalitzat tu a casa teva rebràs la millor senyal clar des d'aquest punt de vista els programadors haurien de pensar que al final hem de programar per un sistema no és per tants això està al via costos per tant els jocs també poden reduir marges clar aquest és el problema que deuen els que abogan per l'Stream que és hem de convèncer les marques que això és el futur i que a més al final el que aconseguiran és vendre molts més jocs perquè l'accés serà molt més fàcil però si aquí entrem en aquests nous models de venda que dèiem que es van contraposar dos visions una que a més és un ex-soni l'ex-president de Sony sí però a més molt relacionat òbviament amb la nova estrena de l'Stoffars però que és que ell el que plantejava és que per no acabar amb una estancada de pasta això ens costa molts diners fer un videojoc aquí hi ha una versió més capitalista no tan artística no potser però que ell el que plantejava és tornar o gairebé només plantejar videojocs curts curts de durada és a dir que amb 12 hores el puguis acabar i ell deia com disfrutar com una bona pel·lícula o sigui que tu fas un consum més o menys ràpid i següent joc comprat diguéssim llavors fer aquesta cadena d'anar comprant videojocs clar què passa home òbviament ell venint de Sony diu cada setmana que em compris un joc per 60 euros a mirada puta mare aquestes plataformes de servei mensual aquí ja no m'agrada tant però alhora després hi havia l'altra contraposició que era la gent que vivia el videojoc no tant el creava potser però també com sigui gamers sigui youtubers deien no no no el que heu de fer per triomfar no és això el que heu de fer són jocs massius d'aquests i més gratuïts com Fortnite i interns jocs que no s'acaben mai jocs que la gent no para de jugar perquè són o mons oberts o són històries molt llargues llavors clar fas un producte que potser pot durar 5 anys 6 anys pels jugadors llavors hi havia aquesta contraposició què pesa més la narrativa o o sigui l'experiència i entiendo que todas estas voces coincidían en un único espacio que era un espacio online no sempre hi havia tu podies estar escoltant una conferència que fos de fet aquesta que diu el Pol del Sony és hacia donde vamos en plan quin és el futur i ell apostava per això de ei fer un joc d'aquests que duren 70-80 hores ens costa una milionada i els estem venent a 60-70 euros que de fet va existir aquesta polèmica fa uns anys hauríem de pujar el preu dels jocs però és que la gent ja s'ha acostumat a un joc que costa 60-70 euros més estàs pagant de més i jocs que acaben de sortir i són de triple que són aquestes grans produccions perquè si no tens jocs més petits que et costen 20 30-40 euros claro que hay muchos intereses encontrados ya lo estabais planteando desde los empresarios o creadores que están detrás y lo que tienen es un negocio al final la gente que lo disfruta disfruta y no está pensando en el business lo interesante sería enfrentar esas dos botes aquí està el tema que ho hem fet amb coses diferents perquè aquesta que comenta el Pol de no, no heu de fer jocs en veritat és un youtuber que més és espanyol que és Álvaro 845 si no m'equivoco que Álvaro sol estava allà exacte ja hi havia uns quants Álvaros avant que de fet Pol em sembla que tu i jo vam tenir ens va costar una mica les opinions d'aquest home perquè quines clar a veure aquí ell el que plantejava és que és aquest que comentava Madriano que ell plantejava de dir no, no, no feu un juego masivo que duré què passa que ell la conferència era molt interessant perquè jo crec que és dels primers cops que es crea una conversa entre un creador de videojocs amb un creador de continguts que és el que li diríem ara a un youtuber algú que es dedica a crear continguts en aquest cas sobre jugar és un tio que juga a jocs i els penja a YouTube i té quants m'has dit? 4 i mig de milions 4 milions i mig de seguidors de gent que seus vídeos que té vídeos d'un milió i mig de visites no sé si fuiste tu Ferran que un dia me comentaste que el xaval que más pasta sacaba era un tio que probaba juguetes que no tenia nada que ver con el videojuego pero entiendo que era el juego de esa realidad ara se li diu crear continguts nosaltres que suem la cancelada per fer cada setmana una empanada cultural saps? Crea dos de continguts d'un dia d'aquests el que farem és només les reaccions del Pol i jo jugant al Caselvani ara que ens l'hem posat abans que hem sigut incapaços de passar-nos el primer mostre sense deixar però en aquesta conferència es creava aquesta mena de paradigma del crític perquè què passa que el creador perquè què passa que el creador de videojocs el que feia ell era l'entrevistador i l'entrevistat en aquest sentit era el youtuber llavors el que feien era li preguntar tu des d'un punt de vista de youtuber algú que rep material és a dir com un crític que va al cine i rep un material extern i ha de fer una crítica o ha de fer un comentari li feien preguntes tipus fins quin punt tu també hauries d'estar involucrat en el procés creatiu dels videojocs per dir no ara el que es porta és això com una mena de màrqueting ell deia ja directament a mi doneu-me el joc gratis i a mi inclús deia una cosa que era més igual més l'idea el creador de videojocs més igual que si m'envieu dossiers memòria de la bíblia del videojoc jo jugaré i ja està no la profunditat i el que ens ha costat no no no i tu demana el joc i jo ja faré el meu i a més és aquest punt que potser nosaltres ens pagàvem és veritat que el tio va dir la frase o una frase semblant que venia a dir jo us puc destruir com a creadors és a dir m'heu de caure bé hi havia una mena d'entitlement d'empoderament del tio és que jo soc creador de contenido perdona tu ets un tio que jugues a internet això és que confondre el crític que té una cultura darrere i un bagatge i una intenció constructiva en el fons de millorar el sector en comparació amb el que només vol tenir el joc que més seguidors li porti és a dir no està pensant en la qualitat jo entiendo la versió que genera muchas veces ver este tipo de comentaris bastante gol atrás me estoy imaginando al tio en plan yo te hundo como creador a la hora de la verdad es obvio que cualquier obra ya sea un videojuego una película una novela se completa siempre con el disfruto del juego con la lectura de la novela con el visionado de la película y eso evidentemente es una parte que requiere también ese discurso cultural es inevitable o sea tenemos que llegar a ese punto ahora en el momento que el consumo y la jugabilidad dicta como tiene que ser la creación y esto ya vivimos en ello porque vivimos hace mucho tiempo y en el cinema y en todo de fet l'altra gran cosa és si s'ha parlat molt al Game Lab del stream i al cloud i s'han convidat aquesta visió de fora del consum del crític una cosa que també es va remarcar molt potser per contrapunt és la narrativa i l'art als videojocs aquesta frase sempre que diem de si els videojocs són art obviamente aquesta gent ho tenia claríssim de fet va ser poca broma que hasta con el cine esto se ha hablado muchísimo si el cine es arte o no como tal aunque se diga siempre que sí hay mucha gente que no lo tiene tan claro que el cine sea un discurso artístico yo no voy a negarlo y vosotros tampoco con el videojuego si no no estaría en paracultural al cinema està clar aquest tema que es va potenciar molt va haver-hi moltes de fet per mi les grans conferències les centrals de fet van anar sobre això hi havia una que recordo que era agency en authorship o sigui l'empoderament versus perquè era un versus o un en i l'autoria que posaven contrapunt a això que algun cop t'ho has preguntat Adriano de si els videojocs es tracta de poder-te expressar com a jugador de fer el que vulguis que et dongui llibertat com casa això amb una intenció autoral d'un creador i precisament una cosa que remarcava molt era que si la intenció autoral la narrativa d'aquell joc està ben construïda el públic l'acceptarà i es deixarà portar perquè al final el sandbox que es diu poder fer el que vulguis un món obert un joc que té normes de tota mena que tu pots fer que tu crees una miqueta què passa allà té el seu públic oi de fet és molt la públic però en canvi els jocs recordats els que jo per exemple sempre porto aquí empanada són aquests jocs on la narrativa i la intencionalitat no és perquè sigui exactament com el cinema però sí que té aquell punt de està molt més acotat i que tu no et trobes limitat perquè al final és com tu veus una pel·lícula o una sèrie si la narrativa t'interessa no et sents et deixes portar no és que tu notis les parets de per aquí és on va la història tu notes això ho han pensat ho han fet còmode perquè jo pugui avançar un espació cerrado no tiene que ser visible desde cualquier esquina se puede estar cerrado pero ampliamente cerrado i vaja això va ser un punt super important que vam parlar molt d'aquesta narrativa inclús i aquí algú ha dit la frase que clar els jocs en veritat són més que el cinema que és el de la interactivitat perquè hi ha molts jocs i de fet aquí s'ha parlat bastant del New Games Movement que és un és un títol que ha sortit d'això una miqueta però ara ara et diré de tot això que hem estat parlant així per privat també pel grup de totes aquestes censures que estan a venir ara d'aquestes retallades de pel·lícules tipo lo que el vientre se llevó i els black faces i tota aquesta història aquest moviment a mi m'agrada perquè és un moviment polític a veure no ens enganyem és un moviment polític de normalització exacte cap al terreny els jocs no és només jugar també pots pensar i també pots criticar i també pots analitzar i sobretot també pots mostrar aquesta faceta potser de la realitat que molts cops perquè durant molts anys això ens ho comentava la coordinadora de gameplay és que anava de dir gameplay però és necessari perquè a vegades això de traslladar sempre la realitat a espacions creatives però simplement que sigui ja no vull fer saber aquella paraula d'inclusiu perquè és una mica difícil de posar-la però sí que és veritat que durant molts anys els videojocs i això és conegut el tipus de perfil que buscaven potser llavors el tipus d'història el tipus de narrativa i tot era encarat molt a tios i era com molt sexualitzat o molt no sé què llavors amb el New Gates Movement jo crec que també busquen revertir que no eliminar però sí que és trobar una forma d'incloure també molt no? Clar és que al final els jocs és el que et dic abans es deia Matamartianitos i ara els jocs es pensa tothom que som shooters militars no? Call of Duty i de fet sempre s'ha dit que graciós deu ser jugar un Call of Duty si ets àrab perquè gairebé tots els teus o nazi o rus perquè encara a dia d'avui van contra els russos llavors aquesta mena de moviment impera clar això ara diu l'Adriana fa falta home tot art intenta no no perquè jo me estaba imaginando el tema por ejemplo de las mascarillas ella es diu ah entonces que ahora todas las películas tienen que llevar tios con mascarillas ara pacaré Ferran però ara parlo de cine dins de la secció de videojocs però quan vaig anar a veure que després ho comentarem la de Little Joe que em va recomanar tu Adriana xoca perquè és una pel·li no sé si crec que és 2019 però veus en imatge desinfectant-se les soles de les sabates posant-se mascareta i el gel hòstia collons i és una cosa que l'estàs veient al cine i dius i t'anerva i t'anerva bèstia eh però que a mi m'imagino que en aquell moment perquè és un laboratori però la imatge que ho estàs veient i dius que jo estic fent això cada vegada tu digues ja no és ficció i això ho incluirem en endavant amb els nostres discursos creatius jo trobo que no cal home l'important és que entendre que si els jocs volen ser art han d'incloure és a dir no han de fugir d'intentar ser pretensiosos i intentar millorar tota aquesta narrativa de fet van portar molta gent experta American McGee és una experta en intentar que en cinema hi ha el Robert McKee doncs nosaltres tenim el McGee American McGee però com has dit tu en el fons sense descartar el que ja tenim exacte és com va sortir el color i el blanc i negre era puta merda el cinema és com el videojoc hi ha palomiteros i hi ha coses que van més enllà jo us intento portar sempre més enllà perquè precisament l'estigma que tenen els videojocs van més enllà una miqueta de tot de fet Pol que et sembla si passem a premis potser el centre no el centre però vull dir que realment una de les xitxes dures del Game Lab sempre són els premis són els premis a més són uns premis super importants i aquest cop realment hi ha hagut un clar avançador que no va començar així no ja ho comentarem ja ho comentarem però ja va haver un clar avançador que és un ja un gran amic nostre sí és un gran amic nostre que ara sonarà no em nota però estem fent temps què no és això però això és un tema recordat un punt més és un amic nostre potser a algú li sona això ja ha sonat en aquest programa Adriano? no em mitis el tio no sé això em recorda una mica el sud són aquests sons àrabs així Blasphemous Blasphemous Blasphemous exacte Blasphemous realment es va es va acabar enduent cinc dels guardons a més dels cinc dels principals per dir-ho així a més en aquest sentit si parlàvem de política són els premis menys polítics però realment ha caigut molt repartit per tota Espanya en aquest sentit tot i que no va començar així sí no va començar així i m'agradaria Ferran que a l'audiència diguessis la broma que em vas escriure quan estàvem en directe ho expliquem ràpid hi ha un joc Blasphemous està a gairebé totes les categories però és que hi ha un altre joc que el Poli i jo no havíem vist que també gairebé està a totes les categories que és Arais a Simple Story i va començar guanyant millor joc català perquè és d'aquí a més millor joc d'estudiants és una ópera prima exacte millor debut no millor joc d'estudiants no que això va a Bar Mitzwijk és el millor debut el primer joc de l'estudi millor narrativa i millor àudio i va venir un moment que jo vaig dir Arais Araisar Araisar Araisar aquest era el llibre és una producció catalana i l'estudi catalana mira perquè et faci la idea et faci la idea millor quan posant les imatges no l'havia vist aquest joc té un rotllo claus saps la pel·li d'animació té un rotllo visualment perquè és molt de neu de fet vosaltres tu Pol quan vas portar el vas fer el vas portar com un dels millors jocs sí sí a mi em va encantar i trobo ja fèiem una aposta dura per Blasphemous en totes aquestes nominacions però realment va guanyar a millor disseny clar és que hi havia un punt que dius és que òbviament aquí la pregunta seria què no es van portar Blasphemous i Arais és a dir va haver-hi algun joc no estatal hi havia alguns que van sorprendre que inclús els propis de Game Lab ja van dir Blasphemous es van portar 5 i Arais 4 és que tampoc va haver-hi tanta diferència perquè Blasphemous tu millor joc de PC millor joc de consola millor joc de l'any clar és que és obvi si t'emportes dos millor art també és bastant obvi millor disseny de joc i és perquè el gènere el que forma part és un joc que ha d'estar molt ben dissenyat però sí hem creat un imaginari a partir de la recordem no de la setmana santa més tradicional més fosca sobretot a Tantalucia després clar hi ha premis com a la millor idea original que se'l va apuntar a Reventure que Reventure és un joc on bàsicament jugues mil cops el mateix amb diferent personatge és clar és millor idea original i el tema és com jugo a una aventura i torna-la a jugar però ara ha canviat coses no deixa de ser un joc té pinta de ser un joc bastant procedural però en canvi està molt ben dissenyat té un dissenyat visual també bastant divertit també va guanyar abans deies el millor estudiant el Burmituais a mi em va semblar interessant i després el Melvitz World que estava a diversos llocs que és el millor joc de smartphone i tablet clar són aquests jocs que estan dissenyats molt per jugar-los mentre camines i tal també parlem molt de la portabilitat a nivell de però igualment Blasphemous va ser gran triomfador i ara és una gran sorpresa que jo penso jugar en com pugui realment sí jo crec que ha sigut una edició de molta reflexió perquè realment hi ha hagut temes molt molt en plan profuns els ecuata d'aquí però n'hi ha molts més i jo crec que també augura un futur dels videojocs i sobretot espanyol perquè estem dient que els premis aquests són de talent espanyol sí, totalment és normal al final si el teu equip juega en casa hòstia vas a tirar un poquitito per l'estat Blasphemous és a Sevilla bueno, no, però algo que yo estava dudant al principi és bueno, esto és a nivell estatal els premis sí els premis són totalment espanyol i res l'any que ve es per tornar ja sigui presents al final tot això és un poc experimental lo veremos con el tema de Barcelona Film Fest enseguida jo no tengo no tengo muy claro que las cosas sigan este camino de manera establecida ya tú tens unas ganes de que s'acabi la nova normalitat bueno, a mi bueno, yo entiendo que és un estado transitorio i un estado també revolucionario en la medida que muchas de estas cosas que se están planteando ya sea con videojuegos o con cine nos están catapultando a un mundo diferente y está claro que al final aquí ha habido un reseteo social y es inevitable aceptarlo y jugar con ello y jugar con ello de una manera positiva pero no dar por sentado que esto no puede volver a cambiar al final todo cambia y todo vuelve anem a mirar com ha començat aquest retorn al cinema que et sembla endavant qui ens parla d'això? tu cinema bueno chicos ya hemos comentado al principio del programa lo difícil que es alcanzar la verdad estamos ahí como ante esa trufa oculta cerca del roble la trufa no es de chocolate pero es verdad y me imagino alcanzarla en algún momento y pensar esto es una simple piedra la tiro porque está tan cubierta de mentira en este caso de tierra y de raíces que muchas veces no sabemos ya a qué nos enfrentamos si a la verdad o a la mentira y enarboramos mentiras como si fueran verdades y lo contrario pero yo creo que es importante no rendirse yo creo que vosotros no lo habéis hecho con el game lab gameplay game lab game lab es porjodero y yo tampoco me rindo y lo vamos a intentar vamos a ver si hemos alcanzado esa verdad al menos en el festival del que hoy os quiero hablar el Barcelona Film Fest un festival que gira alrededor no solo del cine evidentemente sino de la literatura y la historia es de lo que va este festival el videojuego está ahí está ahí seguramente en un proyecto futuro pero yo creo que nos va de lujo este festival también empanada y más sobre todo con este compendio que creamos con el videojuego hoy porque francamente aquí lo que hablamos es de ese rizoma de esa transversalidad cultural rizoma para aquellos esto es como lo de procedural teo no fotis para aquellos que no habéis nunca que no hayáis oído hablar del festival o que lo habéis hecho pero precisamente por esta gran empanada cultural explicaros simplemente que el Barcelona Fieldfest es el festival internacional de cine de Barcelona que se celebra en San Jordi y que precisamente por eso la programación de la selección oficial en especial está enfocada en las adaptaciones de obras literarias y también en aquellas producciones de carácter histórico y sobre todo en los biopics que tanto suelen gustar al personal pero claro este año San Jordi nos lo hemos pasado confinados y han tenido que pasar unos cuantos meses para poder disfrutar como digo yo de la primavera de la primavera en verano perdona Adriano pero si se lo fan en San Jordi sabemos que San Jordi será el juliol ¿por qué no se han esperado? bueno esto también es un poco locura que San Jordi vaya a ser el 23 de julio vamos a ver cómo es ese día pero francamente cuando te planteas un festival entiendo que tienes un mogollón de acuerdos con productoras distribuidoras con las propias películas que igual están esperando estrenar en ese festival y si no lo hacen en el tuyo lo hacen en otro no sé qué alternativa ha pasado hoy en día al margen del Barcelona Fieldfest pero imagino que en el resto del mundo y de Europa debe haber unas cuantas entonces el tiempo implicaba perder películas al final yo entiendo que esta programación que ha acabado resultando seguro que no era la misma exactamente la misma que la que tenían preparada para el 23 de abril me imagino porque no he hecho esa comparativa pero entiendo que si se iba el 23 de julio no estaría toda la programación que ha habido y de unido a mí me ha encantado lo que he estado viendo hasta el momento de hecho ¿qué os parece si para como para sentar y que todo el mundo entre en sintonía escuchamos el spot del Barcelona Fieldfest no el de este año el del año pasado no es que no me guste el de esta cuarta edición pensad que el Barcelona Fieldfest lleva cuatro ediciones pero este último este último anuncio este último spot es solo visual no hay esta voz en off que vamos a escuchar ahora con tanto poderío por lo tanto me ha apartado el del año pasado sí, sí, evidentemente 3, 2, 1 ahí vamos adelante 3, 2, 1 3, 2, 1 3, 2, 1 3, 2, 1 3, 2, 1 3, 2, 1 3, 2, 1 4, 2, 1 4, 2, 1 4, 2, 1 5, 2, 1 la matinada t'has proposat començar la teva propera novel·la portes intentant escriure més de 3 hores i res ni una sola paraula penses en relats que transcendeixen en el temps et submergeixes en aquesta obsessió en el poder ocult que amaga un tresor tots aquests moments es perdran com llàgrimes a la pluja imagines un món on els somnis d'un androide es facin realitat un indret on faci olor anar pel mal matí i aquesta sensació de qüestionar-te el sentit de la teva existència t'endinses en un laberint cap a la bogeria la mateixa que t'empenya a escriure aquest llibre esperant que algun dia facin una pel·lícula sobre ell Barcelona Film Fest on la pel·lícula és tan bona com el llibre home, clar clar clar clar clar que m'has tirat aquest anunci perquè és molt visual al cap i a la fi perquè no només pels sons que han posat aquesta cerveseta fresqueta al principi però sí el fet que et recordi pel·lícules que tens gravades a foc a més no sé si algú em segueix a xarxes socials que jo m'estic llegint ara però a fi el sueñan los androides con ovejas eléctricas no, los androides con ovejas eléctricas y es com mostres però clar és molt visual exacto a partir de la palabra generar muchas imágenes ahora han jugado la baza contraria yo considero que han tenido que recortar en anuncios pero no está mal tampoco es que esté mal pero es simplemente un espacio de una habitación un hogar que encaja muy bien con esta realidad que hemos estado viviendo de confinamiento donde se va como segmentando la pantalla y vamos viendo o entendiendo el paso del tiempo se van viendo los meses y siempre hay un libro en conexión con ese mes que se menciona hasta que llega abril y esa persona que estaba en casa aparentemente siempre leyendo en diferentes espacios de la habitación sale a la calle que todos sabemos hacia dónde va por el anuncio que es al Barcelona Field Face traslada el libro traslada el libro al cine pero lo gracioso es que ¿sabes cuándo aparece? el mes que pone cuando sale abril claro no lo han cambiado a la hora de la verdad a la hora de la verdad valía la pena recuperar este anuncio que por otro lado a mí me encanta tener este puntito de la publicidad pero no cae en el maniqueo de la cerveza y además es que a mí no es que lo que me encanta el festival en el fondo o el anuncio mejor dicho me encanta el festival y me encanta por todo lo que mueve a mí no me gusta he estado en Cannes he estado en Venecia he estado en Berlín y sigo yendo a la berlinaria y me gusta pero hosti me gustan mucho estos festivales ya de carácter como de Sitges y aún más pequeñito Barcelona Field Fest ¿pero se ha notado de alguna manera la nueva normalidad en este festival o ha arrancado como tú el recordas? a ver está claro que ahora lo que pasa es que en las salas lejos de haber todas las masas que había antes pues hay muchas menos personas los pases de prensa ya no comparten con público antiguamente tú podías comprar una entrada y coincidir con la peña de prensa eso yo siempre lo he dicho al final esta nueva normalidad entre comillas es para el consumidor que se lo pueda permitir bastante más agradable porque por lo general los espacios están más vacíos eso sí simplemente tienes que llevar esa disciplina religiosa de mascarilla antes de cada pase el gel ¿no? de turno y ya te digo una de las cosas que sí me putean es que la gran mayoría de encuentros que estaban previstos se están haciendo también online se están haciendo otra vez ¿no? y se están haciendo las conversas y todo eso y lo peor es que se están haciendo en los pases de la tarde entiendo que estas personas a más de público exacto entiendo que estas personas no se van a conectar dos o tres veces al día como antes si estaban aquí pensé que si son americans por ejemplo la tarde es el matí de ellos y en el fondo pensad que el año pasado si eres un bien invitado que vienes aquí pues tú ya te quedas y haces una charla por la mañana y vuelves a aparecer por la tarde esto no está sucediendo ahora esta sí que es una parte negativa claro però això que comentaves de les mascaretes aquesta nova religiositat de les sales jo que vaig anar el divendres a veure la Little Joe ja et dic eh bueno a part que des d'aquí la recomanem totalment Little Joe perquè és un pelicolón però una de les coses a part de la separació entre els seients una de les coses és que vam posar un trailer i deia tota la peli no recordo quina era però al final de tot deia estreno próximamente el 23 de marzo i dic però canvieu com l'anunci però vam agafar una tristesa vam agafar una tristesa de dir bueno en el fondo esto responde a eso que yo hago en broma que es que nos están devolviendo la primavera o sea lo tienen claro julio quiero dicho julio no no estamos en abril abril pero que pasa aquí porque me gusta también porque tiene y que no sé si lo he acabado de explicar del todo esta dinámica familiar popular al final el barrio de Gracia es como el rival de la clase catalana en el fondo es así yo tenía esta realidad de irme de dos villas de una villa a otra ya sé que tenéis una mirada la villa del Raval a la villa de Gracia al final pensad que Raval es parte del origen de esta ciudad yo lo tengo clarísimo otra cosa es tinc clac a prosperidad no pero Raval en serio era irse a la villa de Gracia o a la villa del Raval pero bueno y después la villa del Pingüi el tema es que es en los cines verdes que todo el mundo sabe la experiencia que se puede vivir alrededor de la calle Verdi ya visteis el otro día la fotito que os mandé Ciutadans del Món exacto alguna bandera pero a veces hace falta también ser tan positivista y decir que todo guay y después que a nivel de programación tiene mucha calidad nos podríamos pensar que es un festival chiquitito que sale adelante en solo una semana en el cine verde y no oye las proyecciones que se están dando de carácter internacional y también de carácter nacional porque eso es lo que me gusta siguen apostando por producciones catalanas evidentemente también de carácter nacional y lo hacen intentando abordar a que el cine que vale la pena recordar de hecho yo ahora os iré dando algunas recomendaciones muchas de esas pelis aún se pueden ver dentro del festival y otras simplemente es cuestión de días semanas o meses que las estrenen pero una cosita muy muy muy importante pensad que todo festival parte con la selección oficial pero como todo festival el Barcelona Film Fest también tiene pues secciones abiertas hablamos el otro día precisamente de Eric Romer que le están haciendo una retrospectiva con sus cuentos de las cuatro estaciones y muchas películas que no el Albert Romero lo importante aquí es que me gustaría que charláramos sobre algunas películas de la selección oficial pero que también le dejáramos un espacio para David y Lundain que ha presentado en la inauguración Uno para Todos porque al final el Barcelona Film Fest cree en las posibilidades pedagógicas del cine lo veníamos diciendo hace mucho rato y esta es precisamente una película que lo aborda estamos en Uno para Todos ante una historia de superación es una historia de superación protagonizada por un profesor que ¿quién lo interpreta? pues nuestro querido amigo David Bardagué el de Astiu 1993 el de los días que vindrán y este señor en la película acepta un puesto de profesor es un profesor interino pero acepta el puesto de tutor de sexto de primaria en un pueblo bastante desconocido para el personaje que es Caspe en el Bajo Aragón un pueblo que en verano hace una calda que alucinas y David Bardagué enseguida nos lo va a explicar yo lo conozco ¿sí? ¿ustedes de por ahí o qué? bueno la familia es no del Bajo pero he estado en Caspe bueno pues y sí es un sitio muy ávido estarás de acuerdo con lo que dice David Bardagué pero antes de oírlo simplemente que sepáis que este profesor que aparentemente entra en un contacto positivo con el aula descubre que tiene que reintegrar a un alumno que está enfermo ¿y cuál es la respuesta de sus compañeros? pues que no lo quieren en la clase ¿no? no siempre pasa que no haya casting de hecho me ha pasado muy pocas veces y yo pensé uy no hay casting pero el director me quiere a mí o no nos conocimos con David hicimos un café o seguramente conociéndome a mí una cerveza y nos caímos estupendamente y el guión me gustó mucho pero creo que eso pasa leyendo el guión pasa como con la peli ¿no? que la ves dices la típica peli de profesor que llega la he visto 80 veces y no eso es lo guay de esta peli que hay un par de giros que no podemos contar y una historia de amor que no es historia de amor que eso para ver es muy bonito ¿no? que un tío muy perfecto en el aula pero muy imperfecto en su vida y y eso es muy chulo me llegó el guión y me encantó además Valerí la conozco de verano del 93 o sea que ya lo leía con ganas y me gustó mucho y la verdad es que me lo pasé muy bien en en Caspe en un ahí en la escuela y con el calor ese horrible que hace y en un camping con 14 niños 24 horas quiero un psicólogo normal yo estaba en Caspe y también perdón Adriano pero es un tío que es grande pero sí lo que iba a contar era que que David Verdaguer en su aportación no se explicaba que lo habían elegido a él directamente es decir tenía claro David Lundine que era el personaje era el profe no porque esté de moda David Verdaguer y nada de eso bueno lleva unos cuantos años de moda este tío al menos por aquí a ver sí a més no había fet una peli d'aquestas chorres que feia un professor cada día feia professor y de nit era como un así es chorra ah sí es verdad bueno eran tres tipos que se acababan montando un business era un poco como a lo Breaking Bad a la española pero en plan cutre sí la he visto por cierto esa película y me he echado unas risas pero qué pasa que al final esta es una película que como suele ser en todos los festivales la dan en la agregación y te despides y te pierdes pero aquí no la tenéis y os ha molado el tema y os apete de verla la podéis volver a ver la podéis volver a ver el lunes por la noche es decir cuando nos estéis escuchando seguramente pero hay auténticas joyas que quiero mencionar de la selección oficial de la selección oficial como por ejemplo Pinocho Pinocho Corpus Christi bueno no vamos a escuchar el tráneo de Pinocho ponemos sí por favor bueno no sé si muchos saben italiano y yo creo que todo el mundo conoce la historia de Pinocho yo conozco la voz de este hombre claro Roberto Benigni aquí es muy gracioso porque Pinocho es una obra de Carlo Colloli del siglo XIX que se ha adaptado muchísimo parte ya con la gran obra del 1940 de Disney buenísima en ese sentido es una de las más Disney preferidas sí claro muchas veces está esta discusión si ya han hecho una gran obra para qué continuar pero al final la obra literaria de Pinocho da mucho de sí hemos visto adaptaciones del mismo Roberto Benigni no hace tantos años en el 2002 donde él era el Pinocho pero ahora no en esta obra de Mateo Garrone es Mateo Garrone el de Dogman el de Gomorra para mí un cineasta increíble es un tío que además es un tío que es un amante de los cuentos muchas de sus películas tienen este tono de fábula yo no sé si vosotros habéis visto Dogman que para mí fue la mejor película de ese año una de las mejores sin lugar a dudas y ahí llegaba la excelencia cinematográfica ¿cómo? porque sabía vincular muy bien la fábula con el trabajo social que ya habíamos visto en Gomorra al final es un tío con una mirada bastante mordaz sobre la realidad que le rodea y en Pinocho tiene mucha de esa base para tirar adelante sobre todo en la obra de Colodi también es cierto que el Pinocho de Disney nos ha hecho bastante daño nos ha hecho bastante daño en el sentido que tiene ese puntito pop colorido vital pero es una película muy fosca porque es que la obra original es muy oscura y esto es lo que Garrone sabe utilizar muy bien es la típica película que la puedes ir a ver con los peques y disfrutar y los peques la disfrutarán no sé si se asustarán en algún momento porque tiene ese puntito grotesco bizarro claro el momento Cats yo vaig veure el trailer exacto el trailer que van treure fa temps fa molt de temps el van treure i jo deia hòstia això heu fet una mica de grima si fot aquesta grima aquesta caspa com de Cats que pel que em dius no és Cats és que al final personificar a todos los animales y hacerlo con mucho realismo porque al final es que está bien hecho pero precisamente en tanto que está bien hecho es que conozco esto bueno recordo que Cats es va a estrenar el desembre 2019 y al mateix moment Covid vale o sea esperemos que Pinocho no venga con este drama de la mano ya os digo no es ni mucho menos la mejor peli que he visto de la selección oficial pero la van a estrenar en breve y os recomiendo que la vayáis a ver aquellos que tengáis peques con los peques pero también pensad que es una peli hecha por un tío que como os he dicho tiene ese tono punzante y los adultos también la van a disfrutar muchísimo pero si yo he visto una película que a mí me ha alucinado y que también creo que se estrenó se tenía que estrenar en abril esa ha sido la putada se tenía que hacer el festival en abril se iba a estrenar ahí y ya venían las salas comerciales pero Corpus Christi esta película polaca es una auténtica maravilla de hecho seguramente muchos habéis oído hablar de Corpus Christi porque es una peli que iba a los Oscars evidentemente la mejor película extranjera competía con Parásitos competía con Parásitos competía con Dolor y Gloria competía con la de Le Miserable la película francesa Dolor y Gloria y de hecho es insultante ahora que la he visto pensad que la auténtica competidora de Parásitos se planteaba Dolor y Gloria no sé si os lo recordáis pero al menos desde aquí se vivía como es que desde aquí de hecho recordarás eso que has dicho de Cacats va a ser el desembre a España el febrero van a tener Dolor y Gloria en los Oscars y al mar todo mal Corpus Christi era una peli que iba nominada que aborda una realidad polaca que es muy cierta yo la he vivido en mis propias carnes y es que la sociedad polaca es muy religiosa muchísimo y en eso no hay ninguna crítica porque de hecho la película sabe jugar con esa religiosidad donde te sitúa como agnóstico como ateo entendiendo perfectamente cuál es el discurso positivo que hay en cada religión el problema con la religión es como con la nueva normalidad la normativa al final esa normativa que a ti te permite creerte que eres mejor que el otro pero al final todo discurso de la religión habla del amor y del perdón y es interesante ver como el protagonista de la peli que es un chaval muy joven que sale de un correccional pero que en el tiempo que ha pasado en ese correccional ha entrado en contacto con la religión no como el cabrón del Alex de la naranja mecánica que estando en la cárcel se vinculaba por interés al párroco de esa cárcel y porque podía ganar ciertos favores no aquí lo hace literalmente porque el tío tiene esa luz interior entonces no os quiero descubrir mucho de la peli él acaba saliendo pero simplemente el punto de partida él sale enseguida del correccional ya se ha visto ese puntito de conexión no tanto con la religión pero si con esta bondad de la que os hablaba y se va a trabajar a donde a donde van los chavales que tienen un pasado penal en su vida que es un aserradero donde lo que se vive es el oficio y de alguna manera seguir viviendo en esa marginalidad que les ha llevado también a delinquir y seguramente a estar en el correccional del que parte y allí por cosas de la vida acaba entrando en contacto con un párroco y no os descubro más pero es un tío que podría ser el nuevo mesías perfectamente en la película y en nuestras vidas tiene una mirada además estoy hablando de un actorazo polaco que se ha llevado un mogollón pero un mogollón de premios y es Bartosz Bieleña que va a sonar a polaco evidentemente es un tío muy curtido en el teatro y no olvidéis este título Corpus Christi desgraciadamente tanto Pinocho como Corpus Christi no la siguen dando en el festival pero ya os digo lo van a estrenar enseguida por ejemplo lo que venimos escuchando es la coprotagonista de la película que tiene una voz angelical y que en un momento canta ahora quizás con esta música y con lo que os estoy contando os pensáis que vais a tener que cogeros las manos viendo la peli pero no es una peli bastante dura a mi m'ha criat molt l'atención porque el tráiler que es veu ya apunta a esta manera de girar una persona más abundadora en un mundo que potser no lo es tan bueno y con un pasado marginal y del cual esperaría es que él fuera el cabrón y acaba demostrándote él acaba proyectando esa luz sobre el ciudadano medio que es el que predica el perdón pero jamás lo sabe aplicar hay una reflexión sobre el perdón muy interesante en esta película y me gustaría también que no olvidaréis este otro título la verdadera historia de la banda de Kelly o en inglés que quizás lo habéis oído antes the true story of the Kelly gang ¿quién dirige esta película? Justin Carseill el director que se hizo bastante conocido por Macbeth después tiene l'adaptación además de un videojuego que seguramente és que això això és quan m'ho has comentat qui era dius és el de Macbeth no ho he volgut dir perquè no volia avergonyir-me d'una de les pitjores adaptacions de videojoc Asa s'ha inscrit per això és el Fassbender perquè Fassbender fa Macbeth amb ell i li diu buah anem a fer l'adaptació que serà definitiva Asa inscrit és una pena perquè la història és boníssima ho permet és boníssima però inclús per una sèrie més que per una peli però l'adaptació és lamentable perquè jo crec i ho hauria d'investigar més perquè ja et dic vaig fer inclús en el seu dia vaig fer en el meu canal de YouTube un vídeo sobre la pel·lícula on deia que havia deixat de creure en el nen Jesús gràcies a aquesta pel·lícula perquè es va estrenar per Nadal i va ser com però vaja el tema és que hauria d'investigar però és el típic exemple de pel·lícula feta per algú que no sembla que no juga a videojocs perquè es queda amb les ah que en el juego se salta mucho i hi ha molts salts és un tío molt barroco en el sentit metafòric de la palabra és un tío que a veces apuesta demasiado por la forma i entonces jo ja li empiezo a ver esa pretenciosidad que a mi que me saca del cine però oblidat d'assassinscrit i parlant no, no, no perquè això també existe també existe en la verdadera historia de la banda de Kelly al final la verdadera historia de la banda de Kelly és la Kelly Gang que parece ser que fue un bandolero de la época era el curro Jiménez de la época però en Australia con un sarrallonga bueno, a Catalunya evidentment i era un tío que tenía un pasado de irlandès que era como pueblo oprimido oprimido por los ingleses en Australia como habían de alguna manera también oprimido a los nativos australianos los ingleses y entonces de Soslayo tú vas viendo todo eso vas viendo ese pasado político histórico y como la familia Kelly y el protagonista Kelly es un tío Ned Kelly de hecho es un tío que ha sido como una especie de héroe pero ya no para el marginal para la sociedad australiana actual porque era un tío muy contestantario con los colonos al final sí los australianos vienen de los ingleses pero vienen de colonos ingleses entonces aquí nos intenta contar bajo su punto de visca bajo su prisma Justin Cárcel que realmente sucedió y lo hace evidentemente a partir de una obra literaria todo esto que os estaba comentando Pinocho no hace falta decirlo pero son adaptaciones Corpus Christi también sí entonces ¿qué es lo que pasa aquí? que es una peli que empieza muy bien a mi parecer con este swing que tenemos de fondo este tono western de hecho es un neo western en toda regla porque en algunos momentos también nos invade música rock música muy agresiva pero que queda muy bien le sabe dar ese rollo también post-punk Justin Cárcel a la película que funciona pero sí que es cierto que lo argumental va perdiendo peso para entrar en una dinámica muy cinematográfica a mí me encanta recordar esta película como la verdadera historia que no tiene nada de verdad en sí y de hecho además pero es una declaración de intenciones inicial cuando empieza la peli en vez de decirte bastante hechos reales mola porque te dice no hay nada de verdad en lo que vas a ver y esa palabra true verdad se queda para hacer el título y de alguna manera ya te lo está diciendo pero está bueno la hauré de veure también porque tiene buena pinta el pensar de la veridad y la veridad que algún como hemos hablado de aprofitar una historia para explicar una veridad superior a lo que la realitat et podría permitir y esto va muy bien además con la temática un poco de odio del programa como hemos iniciado esa dificultad de alcanzar la verdad y llegar al punto de decir lo normal pero entonces mejor decir ok pues yo no te voy a contar te voy a contar mi verdad esta historia y a partir de ahí meternos en una profundidad cinematográfica que se agradece que esto es la parte en la que yo igual soy crítico digo uy se te ve la pluma pretencioso pero a la hora de la ver dices ya pero es puro cine y te invade de una manera en la que al final estás empatizando con Ned Kelly a un nivel acojonante o sea que tenemos tres películas que tú recuerdas muy que es Pinocchio bueno a ver Pinocchio Corpus Christi sobre todo si es decir de las tres que he mencionado ahora mismo para mi la mejor es Corpus Christi me parece una peli muy interesante y Pinocchio claro es que no le puedo hacer este feo ni a Mateo Garrone ni al Gepetto de Roberto Benini pero hay algunas otras pelis que no han estado nada mal y que además podéis verlas porque claro es un poco cabroncete por mi parte traeros películas que me han gustado pero que ya os tenéis que esperar los estrenos os voy a hablar por ejemplo de cuando Hitler robó el conejo rosa Mr. Jones o incluso Libreos de Nueva York que fue una peli que en medio comentamos para San Jordi porque son tres películas que forman parte de esta selección oficial pero que aún se van a programar no me quiero detener muchísimo en ellas porque teniendo la posibilidad de verlas más vale que os enfrentéis a eso simplemente por ejemplo cuando Hitler robó el conejo rosa y Mr. Jones es interesante ver como parten de dos novelas de dos obras literarias y nos adentran en una realidad de entreguerras estoy hablando de la gran guerra de la primera guerra mundial y de la segunda de ese nazismo que está a un auge a partir de los años 30 y que hostia se han hecho cantidad de pelis sobre los nazis esto lo tenemos clarísimo a veces incluso hasta un punto que dices otra pero no se sabe tanto de esa transición a mí por ejemplo hay una serie que me encanta que es la de Babylon Berlin porque parte de los años 20 y va construyendo ese auge de la Alemania esa recuperación sobre todo auge de la ciudad berlinesa como gran referente de libertad y dijiste que era muy auténtica en comparación con un ortodox creo que la sacaste son mundos diferentes exacto son mundos diferentes es decir cuando en un ortodox se está intentando recuperar el pasado a través de la mirada del presente y en Babylon Berlin se va directamente a ese pasado y es lo que nos pasa aquí aquí tenemos cuando gilio robó el conejo rosa es la obra de una ilustradora super conocida estoy hablando de Judith Kerr de origen judío que vivía en Berlín que vivía además en una realidad familiar bastante positiva es decir gente que no vivían como ricos pero si vivían muy bien aposentados ¿por qué? porque su padre Alfred Kerr que era un judío alemán era un influyente crítico teatral y esto nos llevaría al punto ese de era el típico crítico teatral además que se creía autor también que se enfrentaba a autores de los cuales no estaba nada convencido pero bueno al margen de todo esto y también era muy crítico con los nazis tanto es así que conforme los nazis van creciendo en el poder conforme Hitler en el año 33 tras unas elecciones gana el 48% de votos de alguna manera el tío hace una colisión y ya empieza a ganar muchísimo poder se anticipan y es interesante no ver la típica historia de peña sometida en la Alemania nazi sino gente que huye y que entonces lo que nos enfrentamos es a otra historia de peregrinaje a otro tipo de refugiados no el holocausto no los judíos que estamos viendo siempre exacto sino el bueno la otra historia al final que esta señora nos haya podido dejar esta gran obra cuando Hitler robó el conejo rosa es gracias a que su padre se anticipó a los movimientos de Hitler y fueron huyendo yo mejor me voy primero se van a Suiza porque por lo de la proximidad con el pueblo suizo germano podían mantener la misma lengua y es muy interesante ver como a través de son otro tipo de refugiados y algo se le puede criticar a la película que tiene por un lado un tono televisivo pero que a la hora de la verdad estuvo nominada en los premios alemanes como mejor película infantil eso también a mi me descubre ¿cómo? si si es alucinante y ni mucho menos de nuevo os digo es una película que que no la puedas disfrutar como adulto de hecho yo le veo un enfoque adulto eso es como The Martian es como si Panegra fuera la de The Martian al Globus Nord la van nominar para Millor Comedia Barra Musical es que es lo que tienen los premios pero es como si Panegra la nominaran como mejor película infantil porque el protagonista es su niña aquí sí que está claro que el punto de vista juega mucho con la mirada de la autora ya en Inglaterra totalmente exiliada a recordar como era de niña entonces nosotros que la vivimos en tiempo real y en el tiempo presente de la época vemos la visión y la mirada de la niña pero ni mucho menos asumo que esa peli tenga un enfoque infantil de hecho lo que me hace pensar es joder si los niños alemanes crecen con este tipo de reflexiones no me extraña no me extraña que lleguen donde lleguen muy interesante esta peli pero bueno Mr. Jones aborda también esa misma realidad de entreguerras con un inglés que después de entrevistar a Hitler en un momento en el que aún no estaban posicionados en que aún no se había creado la guerra es decir los ingleses aún no estaban enfrentados a Hitler él intenta intenta entrevistar también a Stalin y algo que le preocupa muchísimo es que Stalin ya está proponiendo su comunismo como la gran verdad económica del mundo el expansionismo ruso pero entonces él dice de dónde no tienen dinero como narices viven en la opulencia al menos en Moscú y es evidentemente gracias al sistema económico que él ha creado a partir de qué a partir de someter a otros pueblos pueblos como cuáles como el ucraniano hubo grandes hambrunas es lo que se llamó el holodomor grandes hambrunas en Ucrania porque no podían comer porque lo tenían que mandar todo todo a Rusia a la Rusia central no sé si trata eso la película pero en Ucrania va a ser ucraina va a ser un dels grans aliats nazis en aquell moment porque estaven tan sometidos por Stalin estaven fins als nassos de Rússia que de fet a dia d'avui molta gent d'ultradreta xenòfoba está allà porque Ucrania segueix sent com un no sé si tracta la película evidentemente no aborda el presente pero es interesante ver que nosotros hemos estado viendo las noticias viendo las noticias de la división de Crimea de la recuperación por parte de Rusia de Crimea o al menos así lo pretendían ellos al final es una tierra que ha tenido muchos conflictos y es interesante ver que se remontan a esta época precisamente de nuevo una época muy enfocada en el tema del nazismo y es interesante ver como estas pelis intentan abordar la verdad y ofrecer luces sobre temas que están muy perdidos Mr. Jones Mr. Jones es el periodista es el escritor que pega el viaje a Rusia y que acaba encontrando toda esta realidad pero como os decía en un principio esto son pelis de la selección oficial tenéis la selección de retrospectiva Eric Romer tenéis la peli de inauguración que la podéis ver hoy por la noche tenéis otro tipo de película que aborda el arte en el cine interesante y finalmente tenéis algo que no lo esperaba que esto ha sido un recurso de última hora en estos meses de confinamiento y es que Cineasia esta gran plataforma revista digital esta gran asociación de estudiosos del cine asiático ha aportado una serie de películas basadas en la historia del cine de Corea porque ay como te gusta Corea no no pero es que además me lo ponen a huevo y me lo ponen de una manera que a veces también digo estoy un poco cansadito está claro que lo que suena es Parasite y es que Parasite ha abierto las puertas del mundo aquí la excusa del mundo coreano quería decir aquí la excusa es que Corea pero de Corea la buena siempre la buena siempre la buena la cinematografía coreana que no la fea se inició en el 1919 por lo que hace un año no solo fue el centenario de las vagas de las tres chimeneas hace un año Corea cumplió 100 años en su cinematografía y entonces ¿qué han intentado? no nos recuperan la del 1919 ni mucho menos empiezan con una peli del 1960 pero Cineasia propone 6 películas que nos llevan un poco a entender la realidad actual desde una perspectiva histórica y cinematográfica pelis como La criada de 1960 o de Taxi Driver del 2017 pero que habla de una época de los 80 bastante conflictiva en Corea y ahora os quedan aún tres oportunidades si también queréis hacer una pequeña inmersión en el cine coreano lunes por la noche es decir hoy también tenéis Seúl Station que es el tándem de esa película que tanto te gusta a ti que es la de Trento Busan Trento Busan es vital la saga y la fan y Jon Zanid no es la segunda parte no es como cuando se van exacto no no el cineasta que está detrás de Trento Busan y Seúl Station principalmente hacía películas de animación y volvió a abordar la animación desde Seúl Station con el mismo concepto zombies pero que hizo en paralelo la película Trento Busan que acabó ganando o sea acabó alcanzando mucha más fama que partía del mismo concepto zombies pues esta es la peli que podéis ver hoy yo os recomendaría que si tenéis ganas de cine coreano os guardarais para Oda mi padre o The Beast el martes y ya la última peli coreana que podéis ver es The Spine Go North infiltrado en el norte evidentemente de que nos habla pues del conflicto de Corea la Buena y Corea la Buena está el miércoles pero el festival acaba el jueves con la despedida con la clausura y que de hecho ahora no recuerdo el título de la clausura pero es una peli que estuve leyendo la sinopsis y pensé esto hay que verlo no no no esto hay que verlo es una ópera prima se llama Sound of Metal de Darius Marder y habla de como un tío que toca la batería empieza a bueno se queda sordo pierde audición y a partir de ahí todo ese trabajo como de de conflicto interior de angustia ver como tu vida se ve arrollada por el caos a la vez que hay ese placer musical es un batería además es una peli que la han dejado muy muy muy bien de hecho a ver si os apuntáis y os venís conmigo a verla Adriano no sé si tienes alguna cosa más o siempre tengo una cosa más pero lo podemos dejar aquí o fom una cosa anaba a preguntarte Adriano desde el punto de vista de las entradas como funciona es decir si yo voy a ir demá demá pasado o quien día yo he de comprar por internet puc ir allá a comprarlo no está oberta la guixeta o sea tenéis abierta la taquilla además con esta obra que hicieron no simplemente con estas pantallas de cristal que han creado en todos lados sí que se recomienda pues que la compra sea en internet lo agiliza muchísimo más pero podéis comprar entradas por 2,90 que me parece un precio hóstia que nos están invitando a ir al cine en el fondo por favor de fet ja ho podem dir la setmana que ve farem seguramente una mena d'espacial bastant gruixut d'aquesta clausura sí hay mucho más material no solo del que he hablado hay muchísimo si os seguíu a las xarxes socials heu vist que hem estat molt més actius amb el tema Twitter des de l'Adriano que ha estat quantes pel·lícules increíble no, no he visto tantas en el fondo una media de 3 al día y vamos 4 yo no juego 3 juegos pero porque no te da el tiempo si no lo haría doncs molt interessant molt interessant perquè realment bueno siempre es difícil ofrecer una cobertura de festival así en poco tiempo porque hay mil realidades cinematográficas per això la setmana que ve hi tornarem perquè el festival encara està en marxa però és un festival que vale muchísimo la pena y que esta es su quarta edición y está claro que habrán muchas más no, i hem d'aprofitar que hem obert aquesta nova normalitat que almenys una miqueta poden... que almenys no, no a mi la nueva normalidad me viene bien solo pues como para vosotros imagino con el Game Lab a mi para el cine es decir... tornen coses que estimàvem exacto i amb poqueta gent que et molesti això també està bé o des de casa amb calçotets coses que queremos como el Carles que no lo queremos ya porque hoy lo hemos echado Carles, Carles qué? hola Carles no, Carles ya no lo queremos ya no lo queremos doncs nois la setmana que veia ho hem dit a més hem de dir la setmana que veia és el final de temporada d'empanada cultural ja però continuem exacte ens anirem ja és tradició des de l'any passat ¿nos vamos a tomar gazpacho o qué? exacte tornarem amb el gazpacho ja amb una freqüència més bit i setmanal i amb més relaxament ara sí ahí ya nos tocará aceptar que es verano yo de momento sigo pensando que es primavera la calor d'aquesta setmana no, no hace calor es primavera doncs ens veiem la setmana que ve per aquest final de temporada demà l'especial Barcelona Film Fest i potser alguna cosa més potser sí les empanades donen per molt i recordem xerxes socials facebook empanada cultural twitter empanada cultura sense L instagram empanada cultural i em faré pesat però jo crec que a partir de gazpacho només tindrem Soundcloud Soundcloud doncs Soundcloud empanada cultural de moment Mixcloud i Vox encara està però oblideu-los és que no s'han dejat de pagar i per això ja no els queremos patrocinar és com la pel·li aquesta que has dit Adriano aneu fent la transició de país aneu anant cap a Soundcloud doncs nois ens escoltem la setmana que ve d'or vinga nois vagi bé un plaer a que esti