Empanada Cultural del 28/6/2020 — De la “nova normalitat” al GameLab 2020 i al Barcelona Film Fest: streaming, narrativa i grans premis (Blasphemous, Pinocho, Corpus Christi)

Panorama general

Episodi amb doble focus: una editorial crítica sobre la “nova normalitat” i la gestió pública, seguida d’una cobertura en profunditat de dos esdeveniments clau de cultura: GameLab 2020 (online) i el Barcelona Film Fest.

"La veritat és difícil d’assolir quan la normativa i la publicitat ho cobreixen tot"

— Editorial d’obertura, qüestionant el relat oficial i el màrqueting post-confinament.

Editorial: “Nova normalitat”, policia i publicitat

Idees clau

• Crítica a la “nova normalitat”: es denuncia l’ús polític i publicitari del terme quan encara hi ha gent que no ha cobrat ERTEs o roman “al limbo”.
• Anècdota amb la policia: identificació al carrer per “beure alcohol” que acaba essent una cervesa sense alcohol; s’utilitza per il·lustrar l’absurd normatiu.
• Publicitat i resistència: s’escolta un anunci de cervesa que apel·la a “resistir a les barres”, criticant que la “resistència” es redueixi al consum al bar.

GameLab 2020 (Live, online)

Què és i per què importa

• Fira professional de videojocs (fundada el 2005 per Iván Fernández Lobo), amb esperit divulgatiu i premis nacionals des de 2008 (les “Pulgues”, en honor a “La pulga”, 1983, Sinclair Spectrum).
• Edició 2020 íntegrament online: més accessibilitat global, format conversacional, i la broma recurrent del “GameLab en calçotets”.

Temes centrals

1) Streaming i cloud gaming

• El futur del joc com a servei (tipus Netflix): joc deslocalitzat amb senyal 4K i input remot.
• Reto tècnic: el lag (latència d’entrada) és solucionable; l’obstacle real és de negoci (hardware, marges i distribució).
• Beneficis potencials: programar per una plataforma estàndard, reduint costos i obrint l’accés multi-dispositiu.

2) Models de negoci i disseny de producte

• Divergència:

- Visió “premium”: jocs més curts (≈12 h), intensos, de compra recurrent. - Visió live service: jocs massius i persistents (Fortnite, mons oberts), sovint free-to-play, que retenen anys.

• Subscripció vs AAA a 60–70€: debat sobre sostenibilitat, costos (projectes de +50 M€) i expectativa de vendes (fins a 5 M d’unitats).

3) Narrativa, autoria i art

• Debat “agency vs authorship”: llibertat del jugador vs intencionalitat autoral.
• Els videojocs són art: defensa de la narrativa curada que guia sense “fer visible les parets”.
• Inclusió i representació (New Games Movement): superar estereotips i ampliar mirades temàtiques i de públic.

El moment “creadors vs creadors de contingut”

• Diàleg tens amb un youtuber de gran audiència sobre el seu impacte (“us puc enfonsar si vull”) i el paper del crític/curador.
• Es reivindica la crítica amb bagatge cultural i voluntat de millorar el mitjà.

Premis GameLab 2020

• Gran triomfador: Blasphemous (The Game Kitchen, Sevilla) amb 5 guardons: Joc de l’Any, Millor PC, Millor Consola, Art, Disseny.
• Arise: A Simple Story (producció catalana) amb 4 premis (p. ex. Narrativa, Àudio).
• Altres: Reventure (Millor Idea Original), Melbits World (Millor mòbil/tablet), Bar Mitzva (Millor debut/estudiants).

Barcelona Film Fest (Cines Verdi, Gràcia)

Identitat del festival

• Eix temàtic: cinema, literatura i història (adaptacions, biopics, context històric).
• Edició desplaçada de Sant Jordi a l’estiu; sales amb aforament reduït i protocols (mascareta, gel).
• Preu popular: entrades a 2,90€.

Inauguració

• Uno para todos (David Ilundain), amb David Verdaguer com a tutor de 6è a Casp: història de superació amb girs emocionals i mirada pedagògica.

Selecció oficial — destacats

Pinocho (Matteo Garrone)

• Relectura fosca i fabular de Colodi amb Roberto Benigni (Geppetto).
• Adults i infants la gaudiran; to grotesc/bizarr que fuig del pop amable de Disney.

Corpus Christi

• Producció polonesa, candidata als Oscar (estrangera): jove exreclus amb llum interior que confronta la hipocresia social i religiosa.
• Reflexió potent sobre amor i perdó; interpretació imponent de Bartosz Bielenia.
• Per l’equip, la millor del bloc.

True History of the Kelly Gang (Justin Kurzel)

• Neo-western intens, estilístic i contestatari: Ned Kelly com a mite d’origen australià.
• Adverteix des de l’inici: “no hi ha res de veritat” — aposta per la veritat cinematogràfica per sobre de la literal.

Altres títols del programa

• Cuando Hitler robó el conejo rosa: exili previ a l’horror; mirada d’infància, to accessible però amb lectura adulta.
• Mr. Jones: periodisme i Holodomor a Ucraïna; indaga el cost ocult de l’opulència soviètica.

Focus CineAsia — Corea (100 anys de cinematografia)

• Panoràmica 1960–2019 (de La criada a A Taxi Driver), més Seoul Station (germen animat de Train to Busan), Ode to My Father, The Spy Gone North, etc.
• Connexions temàtiques amb l’actualitat obertes per l’èxit de Paràsits.

Clausura

• Sound of Metal (Darius Marder): bateria que perd l’audició; dilema identitari i disseny sonor d’impacte.

Conclusions i idees força

• Dues indústries en transformació: videojocs (streaming, models de negoci, narrativa) i cinema (protocols, mixtura presencial/online, preus populars).
• Veritat vs relat: l’episodi posa el focus en com política, publicitat i formats influeixen la percepció i què pot fer la cultura per pensar millor el present.
• Recomanacions ràpides:

- Videojocs: Blasphemous, Arise: A Simple Story, Reventure. - Cinema: Corpus Christi (imperdible), Pinocho, True History of the Kelly Gang, Mr. Jones.