
Empanada Cultural del 1/10/2022 — Del Pacífic a l’Inframón: Pacifiction d’Albert Serra, Pop Art (Hockney) i el roguelite Hades
To humorístic i crític sobre l’estiu (calor, incendis, política), presentació de l’equip i del convidat, i avanç dels temes del programa. Aquesta part només anticipa; els blocs temàtics comencen després.
Anàlisi de l’obra de Serra: recepció a Cannes, falsa ‘accessibilitat’, trama tahitiana amb rumors d’assajos nuclears, poder i paranoia. Estil hipnòtic (llum/so/muntatge), ecos linchians, i monòleg final sobre la política com a discoteca.
Context de la contracultura dels 60, Warhol i l’objecte pop, i focus en Hockney: piscines, tensió entre forma i contingut, subtext homoeròtic i crítica al luxe com a presó. Contrast pop vs. psicodèlia (Yellow Submarine).
Roguelite isomètric de ritme frenètic i mapes procedurals. Narrativa molt rica (21.000 línies), humor i mitologia (Zagreus, déus de l’Olimp), art i música potents, premis i plataformes. Durada àmplia amb ‘final’ veritable després de diversos cicles.
Recomanacions: Suro, Don’t Worry Darling, Crímenes del Futuro, Sant Cugat Fantàstic, nova temporada de Rick & Morty i l’exposició ‘Còmic. Somnis i Història’ al CaixaForum Barcelona.
Visió general del programa
"Sortir del foc per caure a les brases" — fil conductor humorístic d’un retorn de temporada marcat per un estiu d’excessos i turbulències.
Programa de retorn amb tres grans eixos temàtics i una agenda final:
- Cinema: anàlisi profunda de Pacifiction d’Albert Serra (Cannes, recepció crítica, estil, temes i lectura política).
- Art: Pop Art en context de contracultura dels 60 i focus en David Hockney (sèrie de les piscines, crítica al consum, forma vs. contingut).
- Videojocs: Hades (Supergiant Games) com a roguelite isomètric exemplar amb narrativa sorprenentment rica.
- Agenda: estrenes, festivals i exposicions destacades.
Introducció i to del programa
Context i humor de benvinguda
- Sàtira del «tot mal» postestiu: calor extrema, incendis, vaga de docents, trens precaris, divisions polítiques i obituari de Godard.
- Presentació de l’equip i convidat (Edgar Moreno), to desimbolt i meta sobre el món dels podcasts.
Cinema: Pacifiction (Albert Serra)
Per què és rellevant
- Serra, «el més internacional» del cinema català, ombreja Cannes de forma recurrent.
- Percepció d’obra més accessible sense renunciar a la seva radicalitat formal.
Trama i idees clau
- Ambientada a Tahiti (Polinèsia Francesa), segueix l’alt comissari (Benoît Magimel) entre el poder, la paranoia i el rumor d’assajos nuclears.
- Lectura noir polític: el poder colonial decadent, la línia fina entre víctima i botxí, i la soledat del poder.
Estil i posada en escena
- Imatges que hipnotitzen: temps dilatat, llum crepuscular, muntatge fractal; so i música superlatius.
- Atmosfera linchiana (bar/discoteca com a centre magnètic) i ecos de Winding Refn; ambigüitat entre somni i vigília.
- El títol juga amb capes: Pacific + Fiction — calma aparent que encobreix enigma i tensió.
Cites destacades
"Esto es un trabajo tan exhaustivo… lo último en que piensas es en el espectador" — A. Serra
"La política és com una discoteca… gent que surt d’after, perduda i sense rumb" — monòleg clau del tram final
Punts forts
- Interpretació monumental de Magimel (alter ego fosc, elegant i decadent).
- Direcció sonora i fotogràfica que converteixen la bellesa tropical en angoixa latent.
Art: Pop Art i David Hockney
Context: anys 60 i contracultura
- Revolta juvenil: no a la guerra del Vietnam, feminisme en creixement, drets civils i psicodèlia.
- El pop eleva l’objecte quotidià i icones mediàtiques; crítica i celebració de la societat de consum.
Warhol i el paradigma pop
- Les sopes Campbell com a readymade seriat: banalitat sacralitzada al museu, inversió de context i viralisme pre-digital.
David Hockney (la piscina i més enllà)
- Obres com A Bigger Splash / The Splash / A Little Splash: visió geomètrica i opaca d’un oci californià d’aparent innocència.
- Tensió formal: figura clàssica vs. abstracció de l’aigua; postmodernisme primerenc.
- Subtext homoeròtic i crítica soterrada: “el luxe també pot ser una presó”.
Psicodèlia vs. pop
- Del pop (icona/serie) a la percepció alterada: "Yellow Submarine" com a clàssic visual psicodèlic.
Videojocs: Hades (Supergiant Games, 2020)
Mecàniques i gènere
- Roguelite isomètric: kill–die–repeat amb mapes procedurals i decisions constants.
- Ritme frenètic, control accessible i alt marge de combinatòria.
Narrativa i món
- Sorprenent densitat: 21.000 línies de diàleg; humor i lore de mitologia grega amb to còmic.
- Protagonista: Zagreus (fill d’Hades) vol escapar per descobrir la veritable mare.
- Subtrames riques: Orfeu i Eurídice, Sísif… amb girs i relectures humanes.
Art, so i recepció
- Disseny artístic vibrant i música adaptable a zones i combats.
- Premiat (Time Top 10, Game Awards: millor joc independent).
- Plataformes: Switch, PC, PS4/PS5, Xbox. Durada potencial: 50–100 h segons ambició (final “veritable” després de múltiples cicles).
Agenda cultural
Cinema i festivals
- Suro (Mikel Gurrea) amb Vicky Luengo i Pol López.
- Don’t Worry Darling (Olivia Wilde) amb Florence Pugh i Harry Styles; polèmica i recepció dividida.
- Crimes of the Future (David Cronenberg): retorn de la nova carn.
- Sant Cugat Fantàstic (23–25): gènere i curts (inclou peça amb Edgar Moreno).
Sèries i exposicions
- Rick & Morty (nova temporada a HBO): ciència-ficció, humor negre i muntatge virtuós.
- CaixaForum Barcelona: Còmic. Somnis i Història (gran panoràmica del mitjà).
Idees clau transversals
- Bellesa vs. angoixa: tant a Pacifiction com a Hockney (i a Hades), l’embolcall estètic amaga fissures i crisis.
- Forma com a discurs: Serra porta la posada en escena al centre; Hockney contraposa forma i contingut; Hades demostra que el disseny de sistemes pot explicar històries.
- Ambigüitat moral: víctimes i botxins intercanviables (Serra), oci luxós però claustrofòbic (Hockney), i deïtats familiars però despietades (Hades).

