Empanada Cultural del 1/10/2022 — Del Pacífic a l’Inframón: Pacifiction d’Albert Serra, Pop Art (Hockney) i el roguelite Hades

Visió general del programa

"Sortir del foc per caure a les brases" — fil conductor humorístic d’un retorn de temporada marcat per un estiu d’excessos i turbulències.

Programa de retorn amb tres grans eixos temàtics i una agenda final:

• Cinema: anàlisi profunda de Pacifiction d’Albert Serra (Cannes, recepció crítica, estil, temes i lectura política).
• Art: Pop Art en context de contracultura dels 60 i focus en David Hockney (sèrie de les piscines, crítica al consum, forma vs. contingut).
• Videojocs: Hades (Supergiant Games) com a roguelite isomètric exemplar amb narrativa sorprenentment rica.
• Agenda: estrenes, festivals i exposicions destacades.

Introducció i to del programa

Context i humor de benvinguda

• Sàtira del «tot mal» postestiu: calor extrema, incendis, vaga de docents, trens precaris, divisions polítiques i obituari de Godard.
• Presentació de l’equip i convidat (Edgar Moreno), to desimbolt i meta sobre el món dels podcasts.

Cinema: Pacifiction (Albert Serra)

Per què és rellevant

• Serra, «el més internacional» del cinema català, ombreja Cannes de forma recurrent.
• Percepció d’obra més accessible sense renunciar a la seva radicalitat formal.

Trama i idees clau

• Ambientada a Tahiti (Polinèsia Francesa), segueix l’alt comissari (Benoît Magimel) entre el poder, la paranoia i el rumor d’assajos nuclears.
• Lectura noir polític: el poder colonial decadent, la línia fina entre víctima i botxí, i la soledat del poder.

Estil i posada en escena

• Imatges que hipnotitzen: temps dilatat, llum crepuscular, muntatge fractal; so i música superlatius.
• Atmosfera linchiana (bar/discoteca com a centre magnètic) i ecos de Winding Refn; ambigüitat entre somni i vigília.
• El títol juga amb capes: Pacific + Fiction — calma aparent que encobreix enigma i tensió.

Cites destacades

"Esto es un trabajo tan exhaustivo… lo último en que piensas es en el espectador" — A. Serra

"La política és com una discoteca… gent que surt d’after, perduda i sense rumb" — monòleg clau del tram final

Punts forts

• Interpretació monumental de Magimel (alter ego fosc, elegant i decadent).
• Direcció sonora i fotogràfica que converteixen la bellesa tropical en angoixa latent.

Art: Pop Art i David Hockney

Context: anys 60 i contracultura

• Revolta juvenil: no a la guerra del Vietnam, feminisme en creixement, drets civils i psicodèlia.
• El pop eleva l’objecte quotidià i icones mediàtiques; crítica i celebració de la societat de consum.

Warhol i el paradigma pop

• Les sopes Campbell com a readymade seriat: banalitat sacralitzada al museu, inversió de context i viralisme pre-digital.

David Hockney (la piscina i més enllà)

• Obres com A Bigger Splash / The Splash / A Little Splash: visió geomètrica i opaca d’un oci californià d’aparent innocència.
• Tensió formal: figura clàssica vs. abstracció de l’aigua; postmodernisme primerenc.
• Subtext homoeròtic i crítica soterrada: “el luxe també pot ser una presó”.

Psicodèlia vs. pop

• Del pop (icona/serie) a la percepció alterada: "Yellow Submarine" com a clàssic visual psicodèlic.

Videojocs: Hades (Supergiant Games, 2020)

Mecàniques i gènere

• Roguelite isomètric: kill–die–repeat amb mapes procedurals i decisions constants.
• Ritme frenètic, control accessible i alt marge de combinatòria.

Narrativa i món

• Sorprenent densitat: 21.000 línies de diàleg; humor i lore de mitologia grega amb to còmic.
• Protagonista: Zagreus (fill d’Hades) vol escapar per descobrir la veritable mare.
• Subtrames riques: Orfeu i Eurídice, Sísif… amb girs i relectures humanes.

Art, so i recepció

• Disseny artístic vibrant i música adaptable a zones i combats.
• Premiat (Time Top 10, Game Awards: millor joc independent).
• Plataformes: Switch, PC, PS4/PS5, Xbox. Durada potencial: 50–100 h segons ambició (final “veritable” després de múltiples cicles).

Agenda cultural

Cinema i festivals

• Suro (Mikel Gurrea) amb Vicky Luengo i Pol López.
• Don’t Worry Darling (Olivia Wilde) amb Florence Pugh i Harry Styles; polèmica i recepció dividida.
• Crimes of the Future (David Cronenberg): retorn de la nova carn.
• Sant Cugat Fantàstic (23–25): gènere i curts (inclou peça amb Edgar Moreno).

Sèries i exposicions

• Rick & Morty (nova temporada a HBO): ciència-ficció, humor negre i muntatge virtuós.
• CaixaForum Barcelona: Còmic. Somnis i Història (gran panoràmica del mitjà).

Idees clau transversals

• Bellesa vs. angoixa: tant a Pacifiction com a Hockney (i a Hades), l’embolcall estètic amaga fissures i crisis.
• Forma com a discurs: Serra porta la posada en escena al centre; Hockney contraposa forma i contingut; Hades demostra que el disseny de sistemes pot explicar històries.
• Ambigüitat moral: víctimes i botxins intercanviables (Serra), oci luxós però claustrofòbic (Hockney), i deïtats familiars però despietades (Hades).