Empanada Cultural del 9/11/2020 — Desordre i poder: Chicago 7, Antidisturbios i els Ultimates en temps d’incertesa
Ferran obre amb una reflexió sobre la incertesa setmanal, el cansament pandèmic i la burocràcia; defineix el tema del dia: com les estructures de poder i les “forces de l’ordre” imposen desordre real en la vida quotidiana.
Context del 1969, judicis als activistes contra la Guerra del Vietnam. S’analitzen el biaix judicial, la tensió racial (Bobby Seale), les divisions a l’esquerra i el paral·lelisme amb l’actualitat catalana. Destaquen interpretacions (Rylance, Gordon-Levitt, Langella, Baron Cohen, Strong) i el segell de Sorkin en guió i ritme.
Anàlisi del to: humanitza però no exculpa; la corrupció puja dalt. Posada en escena de Sorogoyen: càmera immersiva, muntatge tens i música electrònica d’O. Arson. Personatges clau: Laia Urquijo (Vicky Luengo) i el furgó “Puma 93” amb Salva (Hovik). Eco a Villarejo i debat sobre representació policial. Explicació de l’argot “lechera”.
Presentació de la línia Ultimate (2002) com a resposta post-11S: superherois més cínics i polítics (Millar/Hitch), SHIELD com a paragovern, Nick Fury “Jackson”, enemic Chitauri. Influència directa en el MCU i recomanació d’Ultimate Spider-Man.
Comiat sense agenda per la incertesa; es convida a recuperar les tres obres tractades i es tanca amb el leitmotiv “¿estamos?”.
Visió general
Episodi centrat en el “desordre” com a fil conductor: de la incertesa pandèmica i l’“il·lusió del control” a la crítica de les estructures d’Estat i de poder a través de tres obres clau.
- Editorial d’ànim baix però lúcida sobre la fragilitat dels plans i la burocràcia
- Cinema: El Juicio de los 7 de Chicago (Netflix) — judici polític, activisme i separació de poders
- Sèrie: Antidisturbios (Movistar Plus) — humanització del policia i denúncia estructural del poder
- Còmic: The Ultimates (Marvel) — relectura post-11S del superheroi, poder i autoritarisme
"Divide y vencerás."
1) Cinema — El Juicio de los 7 de Chicago (Aaron Sorkin, 2020)
Context i trama
- 1969, EUA: set activistes jutjats per conspiració arran de les protestes contra la Guerra del Vietnam
- La pel·lícula reconstrueix el judici i els disturbis amb ritme de drama judicial i inserts d’arxiu
- Paral·lelismes amb l’actualitat i amb la lectura catalana del “judici polític” i la separació de poders
Temes clau
- Judici com a espectacle de poder: jutge esbiaixat, negligències i tensió racial (cas Bobby Seale, Panteres Negres)
- Divisions internes a l’esquerra: estratègia institucional vs. carrer, i l’ús de l’humor provocador
- Retòrica sorkiniana: diàlegs àgils, muntatge viu, final emocional
Repartiment i interpretacions
- Mark Rylance (advocat) — impecable contenció
- Joseph Gordon-Levitt (fiscal) — estoic i amb matisos
- Frank Langella (jutge) — tan eficaç com detestable
- Sacha Baron Cohen i Jeremy Strong — duet còmic amb fondària dramàtica
"¿Cuál es su precio por cancelar la revolución?" — "Mi vida."
2) Sèrie — Antidisturbios (Rodrigo Sorogoyen, Movistar Plus)
Clau de lectura
- Humanització sense exculpació: empatitzes amb els agents, però el “suc” de la corrupció ve de dalt
- Crítica de les cloacas de l’Estat i de la jerarquia ferrea: el furgó “Puma 93” com a microcosmos
Posada en escena i so
- Càmera immersiva, muntatge vertiginós (pilot obert amb desallotjament) i plans seqüència que respiren
- Banda sonora electrònica d’Olivier Arson: pulsió tribal, cadència urbana, tensió i ambigüitat
Personatges i interpretacions
- Vicky Luengo (Laia Urquijo, Assumptes Interns) — obsessiva, metòdica; obre i guia la sèrie
- Hovik Keuchkerian (Salva) — líder carismàtic i torbador del furgó
- Raúl Arévalo, Roberto Álamo, Álex García — molt creïbles en el cos
- “Revilla” com a eco de Villarejo — la trama de les “cloacas”
Notes i polèmiques
- Representació de l’ús de bales de goma i la incomoditat d’“anar amb ells” en certs moments
- Etimologia popular de “la lechera”: el furgó policial i l’expressió “repartir leches”
"¡Somos el Puma 93! Somos una familia."
3) Còmic — The Ultimates (Marvel, línia Ultimate)
Què són i per què importen
- Reboot (2002) post-11S per llegir els superherois en clau política i realista
- Mark Millar (guió) i Bryan Hitch (dibuix): estètica widescreen, to cínic i adult
Temes i trobes
- SHIELD com a paragovern agressiu; Nick Fury amb rostre “Samuel L. Jackson”
- Enemic “Chitauri”: metàfora global de l’amenaça; herois amb ombres (abús, violència, traumes)
- Crítica al poder: en crisi donem poders absoluts a perfils que no sempre són virtuosos
Llegat i recomanacions
- Forta influència en el MCU (Vengadores, Chitauri, conspiracions polítiques)
- Recomanat: Ultimate Spider-Man per la humanitat i la mirada adolescent
"Fluya, sea agua" (Bruce Lee) — una invitació a adaptar-nos, també en la manera de llegir el mite superheroi.
Conclusió
- Un episodi que connecta cultura pop i realitat política: del banc dels acusats al furgó policial i al laboratori de SHIELD
- Missatge central: qüestionar el control, entendre qui exerceix el poder i com ens afecta — sense perdre el pols crític ni el sentit de l’humà.

