Diada i tercera temporada: Valero Sant Martí, Victus en còmic i L’Amour flou per repensar la ruptura

Comença el curs, i no només per als nens, que ara els pares es veuen quasi obligats a llançar la gola del lloc que són realment les escoles en aquesta època del Covid, sinó que, bàsicament, comença per a tothom. Ja fa sis mesos, sis mesos, que va començar aquesta bogeria. I ara la costum de calendari, la necessitat laboral, i, admetem-ho, la salut mental d'aguantar a 24-7 els nanos a casa, s'imposen i sembla que sí, ara sí que sí, que tot arrencarà. No perquè realment tot s'hagi solucionat, no perquè realment sigui possible, no. Arrencarà perquè no n'hi ha un altre. Adaptar-se o morir. O adaptar-se i morir, potser. En qualsevol cas, aquí a Empanada ho tenim clar. Tot segueix l'omnipresent regla del 3. Si ha passat una vegada, rai. Però, com ja ens va dir l'Adriano en un editorial d'aquest estiu gazpachil, si passa una segona, segur que repetirà una tercera. I ja hem sigut a la segona onada, ja l'hem patit, així que no us hem fet la idea. Però no, no és això del que jo vull parlar avui. El que vull dir és que, igual que Empanada va començar, i fa un any va recomençar amb la segona temporada, avui toca encetar la nostra tercera temporada. I no només apareix aquí el 3, sinó que precisament la temporada anterior, tan fragmentada a causa de la pandèmia, ens ha deixat amb, ho endevineu? Doncs sí, efectivament, 3 canvis de nom. Segona temporada, Epidèmia cultural, i segona temporada, Reborn. Ai, el 3, aquest número tan inevitable com majestuós, fins i tot premonitori. Esperem, doncs, que ens porti una mica de sort haver invocat, encara que sigui subconscientment, tantes vegades el 3 en aquest humil programa de ràdio, i puguem, per fi, fer la nostra primera temporada completa. Així, doncs, donem el tret de sortida a aquesta tercera temporada. I per si les mosques, aprofitant que sempre coincideix aquest inici de temporada amb la diada, fem com hem fet sempre els catalans, celebrem-ho, sí, però sense oblidar que celebrem una derrota. En fi, que comença la tercera temporada d'Empanada Cultural. Així, doncs, donem el tret de sortida a aquesta tercera temporada. La Bacanal Radiofònica. Aquí comença Empanada Cultural. Un programa cuinat per... Pol Dígler, Perran Pujol, Adriana Calero, Carles Martínez, a Ràdio d'Esperm. Ai, que els números ens parlen. Sempre. Ai, ai, ai, sempre. Bona tarda, bona nit, bon dia, no? Ja no ho sabem, estem aquí. Bona diada. Que comencem una tercera temporada. Bon marxa, bon marxa. Ai, Déu meu, ja el tenim aquí. Comencem aquesta tercera temporada fora de la ràdio, que ja va ser un acostum, eh? I sense poder mirar a càmera, tio. Exacte. Per primer cop en tot l'estiu... Ara ho farem morritos. A mi, ara en tens de cara, a mi. Per primer cop en tot l'estiu no fem vídeo, és un tema tècnic. I clar, en principi havíem de tornar a la ràdio i vam dir, tornem a aquesta fórmula. Però bueno, no li donem més voltes. Lo estamos dejando simplemente para que los oyentes... digan... Lo reclamen, exacto. O oyentes espectadores i digan... O potser algun dia ens fitxa a ràdio 3. Ah! És que este era un guiño. Jo no ho volia dir. Aquí está claro, en el fondo, que había dos opciones para esta obsesión con el número 3. O que nos contratis Radio 3 o simplemente que alguien entienda que esto es un programa para tres personas. Exacto. No, no, no. Que las cuatro... O como vol para tres personatges. Què está pasando aquí? ¿Qué está pasando aquí? No hemos complotado. No hemos complotado para echar este programa. Ahora partem un botón y el micro baixa. A més, no son cuatro, son cinc. Exacto. O si es que Carles viene con quién. ¿Con quién vienes hoy? ¿Quién te acompaña? A ver, el de sempre. Emilio. Efectivamente. Hostia, Emilio, tío. Exacto. Pero se te ve muy bien en pantalla, eh? No, no, te veo muy joven en pantalla. Yo cuando te escuchaba siempre me imaginaba un señor de unos 45 o 50 tacos, pero veo que te sientas muy bien, eh? El vídeo, el rapeo, con su tatua ahí. Pot ser el proper president de la Generalitat en una Catalunya independent? Pot ser, pot ser. El cunyadisme, jo crec que és el que ara hi ha sortit. Hoy venimos a hablar de eso, ¿no? De Cataluñas Independientes. Avui parlem de... Bueno, aprofitant que ha sigut la diada, ja ho hem dit, que cada any és la diada, de moment, exacte, de moment no s'ha acabat el món, creiem, perquè ho estem parlant abans de la diada. Però vaja, en qualsevol cas, recordem xarxes socials abans de continuar. Avui no podrem dir YouTube, tot i que existeix. YouTube, Empanada Cultural, Facebook... Jo el dic, jo el dic, perquè si la gent vol dir que aquest programa no m'agrada, me'n vaig enrere, doncs tenim Facebook, Empanada Cultural, Twitter, Empanada Cultura, Sense L, Instagram, Empanada Cultural i els podcasts seguiran, com sempre, a Soundcloud. Nois, anem al menú del dia. Endavant. Let's go. Menú del dia Bueno, doncs, qui començarà avui? Perquè jo no tinc secció. Jo no tinc secció. Començo jo i avui ja aviso a l'audiència que porto una secció que no és apta per sensibloides. Hauré de buscar un so per després. Us porto un llibre, de fet, un llibre i un personatge que atempten totalment contra tota integritat moral i física de tot català de bé, de catalanets. Un espanyolete. Sí, un espanyolete. Jo d'ells ja aniria pujant a veure la verge de Montserrat. Diuen que si és espanyolet o potser és més català que tu. Que tu vull dir que en aquell cas diu no, jo sóc supercatalà. Jo sóc el més català de tots, de campanada. És autocrítica o és crítica estatal? És una autocrítica espectacular. Si no traieu els abres geneal·lògics, jo no em conegra. Potser de set... No, us he guanyat a tots, em dic Pujol, xaval. Ja, és veritat, és veritat. Però bueno, que avui bàsicament us portem el personatge Valero Sant Martí i el seu llibre infama Jo només il·lumino la catalana Terra. Toma! Que bonito. I després vindrà el Carles, no? Jo vindré a parlar-vos de... Bueno, recuperant una cosa que vam fer fa ja... Bueno, la primera... La primera diada d'empanada. Tu no hi eres, no ho sé. Fa tres, no? Bueno, però aquesta és la tercera diada. Me'n recordo, me'n recordo. L'Adrià, que tenim aquí al costat, va parlar sobre Victus. Va parlar sobre Victus. No anem a parlar de la novel·la de Sánchez Pinyol, sinó de les adaptacions de còmic que s'han fet de la novel·la. Por alusiones, Adrià, ¿hablaste de Victus? Bueno, realmente hablé de un peliculón que después comentaremos. Barcelona 1714. I, claro, si hablas de Barcelona 1714, es inevitable que hagas referencias a esta gran obra literària, que és Victus. Sí, correcto. Pero hoy vamos a meternos en el mundo visual de Victus, ¿no? De vinyetas, eh? Del còmic. I això, bàsicament, molt breu, eh? Però parlem d'uns còmics que venen a rebufo que va ser el tricentenari del 1714, sí? No, estem en aquesta espècie de ressaca. I seguim amb els 3 anys de ressaca. Seguim amb el 3, eh? El tricentenari. Ara mateix son 306 años, ¿no? Exacto. 306. Sí, perquè teòricament els 300 anys havien de ser independents. Sí, claro. Ah, el Carot Rovira. I se pusieron las pilas a gravar pel·lícules sobre el Día de la Independencia, cada cual más mal. Compraron mucha telecroma. Por eso yo hoy vengo a hablar de cine, pero no vengo a hablar de cine épico, de cine de época, no. Vengo a hablar de un estreno, de una peli francesa que ya mencioné, en l'agenda del programa pasado, L'Amour Flux, o como la han titulado en nuestros cines, Un Acuerdo Original. Pero la llamemos como la llamemos, ya os podréis imaginar que con estos títulos huye de la diada. Y claro, y vosotros diréis, ¿por qué Narices nos trae una peli francesa de actualidad? Adriano, ¿por qué Narices nos trae? Por favor, preguntádmelo, preguntádmelo. ¿Por qué es Amour Fou y no Amour Flux? Que eso también... Es porque no es un amor loco, es un amor borroso. ¿Por qué hablaremos de esto? Bueno, Flux de gripe, de COVID. No, no. Eso es más en inglés. No, no. Flux en français. En français. Nos habla de una ruptura, nos habla de una ruptura, de ese amor borroso. ¿Entre España y Cataluña? Sí, es que no sé. Es que está muy... No, no, vas bien, vas bien. Porque esa es la idea, ¿no? La película, evidentemente, no nos habla de Cataluña, no nos habla del Estado español, nos habla de una pareja en un momento de ruptura y cómo recuperan el amor justo para poder mantener un hogar. Un hogar, sobre todo, para que los niños no tengan que estar cambiando de casa, de semana en semana. Y entonces, ¿qué podemos sacar de provecho de esa historia? Pues, hostia, está clarísimo. Los catalanes necesitamos ideas originales para gestionar esta ruptura con España. Después de tanto 11 de septiembre, ya va siendo hora que encontremos una solución. Sí, sí. Y esta solución podría venir por la vía de la película, porque, aunque muchos lo piensen, no tiene por qué ser una ruptura dramática esta separación con España. Bueno, yo es más val que Sánchez y Torra escoltar la teva sección. Aviam si... Yo creo que sí. Es la figura del mediador. Yo creo... Eso es, eso es. Lo vemos enseguida. Doncs enseguida, enseguida començarem. Ara, Pateix, parlarem del llibre del senyor... Del senyor Valero Sant Martí. Vinga, anem-hi. Llibres. Avui, empanada, estem disposats a deixar-nos de collonades, hòstia, ja n'hi ha prou, de posar l'otra mejilla. I ja que als catalans ens encanten fotre'ns a tope de nosaltres mateixos, avui jo crec que ens coronarem totalment com els catalans de l'any. Perquè avui portem un home sense rostre, però amb molta cara. El que ens farà posar l'explicit conte en empanada cultural. Exacte. Gràcies. El salvador de la pàtria, l'enfant terrible. El galactus devorador de mons catalans. L'heroi que Catalunya no es mereix, però sí el que necessita. Estem parlant de Valero Sant Martí i el seu llibre Jo només il·lumino la catalana terra. Amb aquesta introducció i música de Batman sardaní. A tope. Sí, lo estoy viendo, eh? Catalans with attitude. Exacte. Ara que no nos pueden ver, estamos los cuatro con el puño alzado. Exacte. I en música de bola d'Araxeta, eh? Que no, que és el Batman. És un Batman. És un Batman. Del 60. Bé, nois, estem parlant d'un llibre que sí que és antic, és de 2013, però que mai, mai arriba a estar desactualitzat del tot. És un llibre que ja us dic d'entrada que sempre hem portat llibres que podeu trobar a les biblioteques, a Amazon, al vostre llibreter de confiança. Aquest cop, no. La gent és de hòsties. És molt, molt difícil de trobar. De fet, jo tinc una còpia gràcies a l'oient i a mi, Oriol Cataretxa, que no sé si recordeu que ens va fer aquesta proposta de buscar sobre aquest riu. Sí, sí, me'n recordo. De fet, avui estem complint més promeses d'aniversari. Exacte. Doncs avui complim promeses d'aniversari empanada. Si es fa el Ferran, tu que tens aquesta biblioteca de sons i de missatges, recuperem el missatge del primer aniversari. No, no, no hi ha cap més la secció del que toca, sisplau. Però, bueno, que no només em va dir, bueno, ens va dir que féssim aquesta secció, sinó que és ell qui m'ha deixat aquest llibre. Suposo que és de les poques còpies que hi ha d'aquest llibre. És un llibre que està molt subratllat per ell, cosa que, òbviament, fa veure que és un llibre que val molt la pena. I, a més, té un altre llibre, no només té aquest llibre, sinó té un altre que ens pots dir el nom, no, Adriano? L'ús del sud us matarem a tots, no? L'ús del sud us matarem a tots. Es diu així, eh? Sí, sí, es diu així, es diu així. De fet, us faig una breu sinopsi que és la que hi ha a internet sobre la novel·la, que és una novel·la amb una estructura tipus tri a la teva aventura ambientada l'any 2032, queda poquet, amb una Catalonia sotmesa als andorrans, una girona en ruïnes on només viuen vells, una Barcelona convertida en parc d'atraccions pels turistes i unes terres del sud plenes de mutants endogàmics molt enfadats. Un 50% d'això, s'ha complert. Exacte. Un 50% ja està fet. S'ha complert ja. No cal esperar tant, eh? No, no, estem parlant que realment són llibres que tot i que ja tenen entre cometes els seus anyets estan a l'ordre del dia. Escolteu, és un pròleg del Jair Domínguez que aquí ja l'hem esmentat bastants cos. El teu estimat. El meu estimat Jair Domínguez. És una gent que va forta. El balc de Sant Martí va fort, va fort. I ors, amb això ja aclamo i han dit que no és una secció per sensibloides però és una secció que pot ser censurada d'alguna forma, no com la Black Music perquè ens ens surhi música sinó perquè la temàtica d'aquest llibre és xunga. Però no patiu, perquè jo no diré aquestes coses. No ho diré des d'empanada. Ho dirà l'Edgar Moreno que és actor, és actor de doblatge, és oient, és amic i sobretot és futur convicta per haver posat veu a l'infama Valero Sant Martí. I si us sembla bé l'hem gravat i comencem a preguntar-nos qui és aquest personatge a l'ombra. Valero Sant Martí és l'únic macies de la història amb la cara de Tom Schellig i una polla bífida. Als anys 90 s'enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se a l'erudició, al sexe tirànic i al consum de farlopa. En el temps lliure escriu el revolucionari blog Jo només follo a pèl. Cinc anys més tard el zènit de la seva fama mor en estranyes circumstàncies. Què us sembla? Això és la intro que es fa ell mateix, eh? Això, el llibre comença així, eh? Vull pel·lícula, ja. Mira, el que ens hem trobat amb l'Edgar és que jo li anava extraient minisseccions de... Bueno, minitextos del llibre i jo pensava és que podríem fer un audiolibre, per favor. O sigui, aquí un audiolibre és que tot és narrable. Tot és narrable. Aquest és el primer, no? No, no, això és la... Això no és ni tan sols ni tan sols això és el llom del llibre és el que diu com a descripció el Valero Sant Martí és una persona i he dit que no té rostres Sí, que de fet aquesta presentació de personatge ja la vaig llegir i torna a sortir em sembla a l'Uns del Sud us matarem a tots. Ah, doncs, bueno, clar la de recuperar d'alguna forma, sí, sí, sí. Bueno, ja us hem dit és una secció que no és per sensibilitat i ja us avisem això és el pròleg ja només per aquí i em fa gràcia perquè vaig llegir un article no sé si és el Perú o la Vanguardia que l'anomenàvem el franc tirador que no deixa ningú amb el cervell a lloc o sigui, realment és algú que... és un faltor, eh o sigui, és un tio que va a saco que ataca però també fa reflexions bastant interessants que jo crec que compartirem molts dels d'aquí sobre la cultura catalana que aquí dóna la sensació que tots estem Sí, sí, la Catalunya i no sé què però després, tio fotem unes merdes Que està i tacar Que està i tacar Que està i tacar Mira, sense anar més lluny us proposo un... llegiré per sobre l'índex, d'acord? Per exemple, el primer capítol de tots és jo només violo en xanetes Ah, molt bé Comencem forts Em fa gràcia perquè els títols... que vagi a recuperar el so d'abans Em fa gràcia perquè els títols són una mica com allò del Plaç Bruts saps? El Plaç Bruts que els títols sempre són... És com Albert Plamacarra, no? Sí O jo només follo amb bascos Jo piloto mazo nano que aquest és dels quillos Allò què? Jo només amb verino gintònics Jo només tinc un nom i alçat tothom Això està clar de què parlem Bé I què passa? Abans començàvem amb aquesta gralla de Batman aquesta vació també infama que segurament li donaria Covid al mismíssim a Batman com ha passat I si veiem el llibre mirem a veure què opina Valeu Sant Martí d'aquest instrument La gralla és el pitjor instrument de la història dels sons De fet, el seu timbre és tan infernal que només puc definir-lo en paraules com el jamec d'una rata robot sent sodomitzada per una polla de diamant en forma de fractal Però això la gent no ho veu I allí on hi hagi una manifestació de la catalanitat hi haurà una puta gralla marcant l'estampa amb els seus odols de satanàs Castellers bastoners calçotades una assemblea de la CUP i el clau amb què Messi va prenyar la seva dona Gràcies a aquestes trompetes de la mort tot esdeveniment lúdico nacional es converteix en un anunci del judici final Sempre va molt bé sentir una gralla així tan directe a les orelles Ai, que un menú Estic bé, Adrià Estic bé Clar, m'acabes de passar el llibre mentre escoltava el teu company fent de Valero Valero i clar, t'has saltat això no li ha donat veu Si no t'ho fent és que no ets ningú Andy Warhol El llibre que sempre hauria volgut escriure Adolf Hitler Aquest paio l'hauríem de crucificar a la creu de Sant Jordi Joan Joel que seria el Joan Joan però a l'inverse El que els franceses llaman un provocateur Però què hi ha darrere d'aquest tio? Ens ho explicaràs això en algun moment o no? De fet, se fa aquesta llegenda urbana que si se sap si no aquí jo personalment no seré jo si dic qui és qui o qui no Però si el Jair Domínguez no fa el pròleg que si ho sapiguessis no ho diries Jo et diria exacte Jo et diria una cosa el Jair fa el pròleg i jo sabent i sabem tots com és el Jair i com escriu i com narra les coses trobo que és massa bèstia per ser el Jair Vols dir? I també et diré és massa culta també per ser el Jair Això és que s'ha d'aquí una abraçada S'ha agafat un negre perquè li escrivi No, no, no però realment Bueno, però sobre la gralla què no opineu, nois? Jo estic bastant d'acord Jo també estic bastant d'acord El Valero seria perfectament el cinquè de penada Jo crec que ja hauríem d'enterrar l'Electrica d'Arma i tot aquestes merdes Jo no estic d'acord Sisplau Jo faig tenc una gralla a casa meva Per favor La terra Per favor La gralla, tio De fet, hi ha una cosa que acompanya molt la gralla que és el rock català i d'això en parla i bastant també El punk és un moviment espontani i contracultural que qüestiona els valors d'un sistema hegemòric Als seus inicis el rock català encaixava perfectament en aquesta definició Perquè la revolució protagonitzada per sau els pets i sopa de cabra demostrarà que Catalunya com a qualsevol altre lloc hi impera un gust abobinable Al Liceu no se us hi ha perdut res a vosaltres Al Cant dels Ocells només l'escolteu els enterraments La resta de l'any voleu riffs primaris que us esbarabassin els malucs Voleu rimar estimada embarrecada i voleu dobles sentits sexuals Ramon Llull devia estar molt orgullós del seu refinament lingüístic Però quantes vegades va socar el malindro Ramon Llull en sa vida Oh, cap Però és que era cap allà Ah, cap allà La típica excusa dels verges amb la polla seca Hosti, aquest tio li agraden les polles La té a la boca A Catalunya se veu polles i sempre parlem de caca I conys I conys, tio És català Això ve de Dalí, no? Això ve de Dalí o d'on ve això? No, no La cultura A les polles o a l'escatològic? L'escatologisme diuen que ve del catolicisme mentre que el protestisme té el fac i aquí tenim el merda I diuen que és per al tema homosexual de l'església És una teoria que ja desenvoluparem algun dia Deia Dalí per la caca però per el gran masturbador Però el Dalí és de fa tres dies Home I llavors I aquest home aquest bon home Bueno, és que ja jo crec que el teu col·lega s'ha estereotipat Ara quan el senti per la tele diré Collons, el Valero Mira, és aquest és aquest el cabronàs Ara ja està Però aquest tio ens regalarà més idees d'aquest llibre perquè jo estic bastant curiós, eh? Sí, sí Ara presentarem Penseu tots els temes que tracta fa com es diu allò Tota la societat catalana està en aquest petit llibre Un calidoscopi A més, és un llibre i no és molt llarg No, no, exacte No, no, és molt llarg però realment A més, és curiós perquè és un llibre molt faltant Això sí, eh? Hi ha uns Espanya ens roba puta Espanya i tal Que el volem de Radio 3 Però A les pàgines no es repetim Us diré una cosa El llibre és molt faltant principalment en Catalunya I a més, ell mateix tot i escriure en català i a més en un català perfecte És tot sempre els catalans vosaltres voleu vosaltres busqueu Bé, els catalans ja els agrada l'autocritic Ja ens agrada l'autocritic Ens agrada creure que ens agrada i aquest home ha vingut a demostrar de potser no tant si us la feu Aquí jo, per exemple si li regalo a algú que conegui com molt de la diada i molt de Catalunya S'ofendria Això s'ofendria Que sàpigues que jo li he regalat el meu cosí la setmana passada que va ser el seu aniversari el segon El que li deia així El tinc pendent Però nois Parlàvem del rock català i on sona més rock català que els casals autogestionats aquests llocs on hi aflora a més una fauna que es mereix un capítol a part com passa en el llibre que és els bascos El refugi habitual dels bascos exiliats a Catalunya són els ateneus populars i els casals de barri Són tantes les coses que us emprenyen que us reuniu els locals per discutir quin problema heu d'atacar primer De cop un basc interromp i entra fins a la barra Un calimocho, por favor Què és això que senten les meves orelles Aquest vigor fricatiu Aquesta pomposa insolència Aquest dege exòtic Només poden ser d'aquell nociu i arcà idioma que només els llibres més insensats s'atreveixen a anomenar Espanyol No has vist el cartell de fora company? Qual? El que prohibeix l'entrada a Escòria com tu espanyolot fill de mil putes Espanyol? Espanyol jo? Ahí vamos Pues no me jodas que yo soy basco Silenci crepitant Una noia se li apropa incrèdula i emocionada i li pregunta Ah Ets basc I I parles basc? Evidentment ell diu que sí i a més declara que el basc és la seva llengua materna Joder preguntáis más que un guàrdia civil Tothom riu És envejable que es prengui amb tant d'humor la seva situació Com l'Albert Espinosa quan fa bromes de la seva cama morta pam M'encanta les coleties que sempre té aquest senyor Valeros És un Terminator Sí, sí Un Terminator Terminator Però a veure no és que d'aquí hi ha un capítol dedicat als bascos ja us he dit abans però realment hi ha una cosa que entra i de ple perquè a més el defineix ja en els pagafantes doncs aquí serien els pagacalimochos perquè defineix què venen a fer els bascos aquí exactament a part d'agafar les nostres noies Ja n'hi ha prou de puta i remonejar amb historietes anem a parlar clar Els bascos venen aquí a follar amb catalanes i això ho sap tothom Quan arriba als 18 anys si un basc encara no ha tret a passejar el ninot els amics se l'emporten a Barcelona que allí folla segur El vámonos de putes dels bascos és el vámonos de catalanes La catalana no vol un pellús que treballa el doble per poder pagar el senyor feudal sinó un ganàpia que pugi a la muntanya i en baixi el cap d'unor amb les mans tacades de sang i xisclant He mort el llop! Aquí li haig de dir al valero que s'ha passat Sí, perquè de fet Era hora, eh? Jo sabia dictar tot d'hora Si anis a follar a prostíbulos de Barcelona catalanes no No, no En cap moment El que ha dit catalanes és que ens venen a robar les dones Que venen els casals autogestionats Que de fet si tu vas al País Basc és al revés Els bascos han de marxar del País Basc perquè no hi ha manera que es lliguin una basca perquè diuen que anem els catalans a fotre-se'n les Jo pensava que eren els amics de les alts que venien Hem vingut a robar les dones Si els catalans ens les donen La robem entre nosaltres La amistad entre los vascos y los catalanes La amistad No nos engañemos porque compartimos un enemigo común Eso és evidente Emilio Només fa falta veure un Barça-Bilbao Que amics són tots Bueno, el Atlético de Bilbao Y el Barça se ponen unas leñas, chaval Sí, pero como hermanos que se quieren mucho ¿Y cuál es la cuestión aquí? No sé En el fondo se nota que este libro ¿Qué es? Del 2000 Has dicho 2013 2013 Claro, estos tíos Siempre ha habido mucha basquitis en Cataluña Esto además yo lo he podido vivir en primera persona Pero joder al final los que estuvieron o estuvimos más cerca de conseguir algo hemos sido nosotros en la última década Muchos segundos Sí, sí Pero ahí está Ya es más que ellos Y ellos, claro Me gustaría saber cómo habría afrontado este capítulo de la basquitis visto ahora en perspectiva Quizás en el 2017 Jo segueixo dient i des d'aquí t'animem allà on siguis qui siguis que surti un nou llibre sobretot amb aquestes noves coses de si Messi es queda o no la independència o no la independència Bueno, liurà molt, eh Que si el rei marxa que tot aquest Si us plau que faci una versió Aquí tot és una mica així, no? Com de 8 segons El Messi pira però no pira Exacte La independència El rei està durant massa Això és molt català M'enfado però t'aprovo els pressupostos Editorial Males Herbes M'encanta Per cert ja que estàvem parlant d'aquest turisme sexual que venen a fer els bascos doncs parlem d'un altre tipus de turisme Sí, sí Els barcelonins els han robat la ciutat Ells creuen que ja no s'hi pot fer res però hi ha una manera senzilla de recuperar els carrers Empitufar-se i sortir de casa amb pilotes acompanyats de timbals i tenores gegantons recoberts de punxes i capgrossos amb matralladores gossos d'atur entrenats per matar i poetes anarquistes armats amb les bombes casolanes que fa uns anys sembraven el terror a les tribunes del Liceu Aquesta turba multa hauria de caure com un frenètic batalló del Mugàbar sobre els guiris de les Rambles i follar-se els seus cadàvers proferint udols i esgarips de plaer Els barcelonins podrien fer tot això però han optat per la solució fàcil de que el més dèbil repinyar la Catalunya rural Bueno, jo aquí crec que el que té algo és l'Adriano Bueno, pero lo que ha acabado pasando es confirmar de alguna manera lo que el Valero proponía y es que el turismo se ha ido a la mierda Los motivos son otros claro No ens hem follat els cadàvers No, finalment no vull dir que clar, una altra vegada estem en la mateixa situació Aquell llibre ara en perspectiva post-Covid potser seria diferent Hem de valorar aquest turisme cap a on anirà El que estava clar és que havíem perdut la ciutat i aquest Covid ens l'ha recuperat d'una manera una mica delicada Bueno, en el moment en què estem gravant això s'ha aprovat aquesta resolució de llei de la regulació de lloguers que era un dels grans problemes Finalment, sí que durarà 8 segons com totes les coses que hem comentat aquí Però sí, sí S'ha arribat a un acord ara s'aprovarà el Parlament vindrà el Constitucional dirà no Això no el podes decidir Jo tombarà Jo tombarà Ja està 8 segons Bueno, dir-li al Valero que de moment la nostra Barcelona tot i mascaretes amunt i avall sembla una altra vegada aquella Barcelona del passat decadent preolímpica La Barcelona que vam votar exacta aquesta la que volíem La del Pujol No la meva, eh? No la teva, no Doncs mira, ja que parlàvem del Barça i ja per concloure aquesta secció que pot ser o no explícita i censurable Bastant Bastant Pues tanquem amb el Barça El més gran dels fracassos del Barça té nom i cognoms eslaus Bojan Krikic El jugador amb cor del Barça i cames de l'Espanyol Bojan és un bon noi Bojan és amor Bojan és Collons, Bojan és adorable No l'abreçaríeu fins a la il·legalitat No mataríeu per aquells ulls acuosos? Bojan és un carmelet Me'l faria del dret i del revés L'obligaria a mirar les seves pitjors jugades i faria servir les seves llàgrimes per lubricar-me la polla i donar-li Bé, bé, això a vosaltres no us importa gens Bojan ho tenia tot per esdevenir una icona del Barça-Unicef Un noi de la casa sacrificat mil edat perfecta guapot que podia despertar l'instint materno-sexual en les de més de 40 Com és llavors que Bojan es converteix en el gran fracàs de l'història l'inculer? Res i curt perquè li manca talent Perquè era dolent Perquè era dolent Bé, aquí jo crec que tenim un expert en això que ja que el tenim per aquí Aprofitem-ho Què n'opina de tot això? Que n'opino? Home A mi jo sincerament no els vull criticar jugadors que han passat pel club més gran perquè parlem del club més gran Jo no els hi falto el respeto No els hi falto el respeto A ningú? A ningú? A les classes de catalana ni diria marament A ningú? Ni tampoc Ni tampoc aquest que se n'ha d'anar però que al final es queda El Messi I el Figo? L'innombrable Saps què passa? Saps què passa? Que se'n va anar al Madrid el Figo Llavors jo si hi ha un jugador que li tingui ràbia Si hi ha un jugador que el que li tingui ravioli és el Figo Ravioli I algú que hagi marxat Molt ravioli Llavors aquí entenc que de la catalanitat però tot i que hagi marxat a un altre país i a un altre equip És Olagué Presa Suposo que ha de ser el seu màxim esporal L'Ulagué Presa L'Ulagué Presa Home, venia amb furgo venia amb furgo al centre no? Ja tothom passava amb el Mercedes que feia una mica amb la Cangu O la Marieta quan anava a entrenar Però home per favor Abans no me'l toqueu No me'l toqueu Nois Però pitjor el Figo Però pitjor el Figo Com he dit quan se'm anava va posar el matalà Va posar el culo matalà Aquell missatge que va aplicar a la xarxa social Quan va pirar el rei va dir algo de Al Figo? Sí, no vau veure això Va ser brutal Va fer como una Un marca paquete de desde aquí estamos con la monarquía Algo del estilo Portugal con la monarquía Algo del estilo Algo del estilo Exacto Con una periodista que le hace como una especie de tú que vas a saber Como de ¿Sabes? Como la superioridad del macho ante la periodista como de o sea, impresentable Figo? ¿Qui és Figo? ¿Qui és Figo? No sé si se'n sent No sé si se'n sent Han vingut a buscar el Valerio Han vingut a buscar el Valerio Han vingut a buscar el Valerio Valerio Valerio no, Valero Valero Això és una cosa que volia comentar Ferran De la mateixa manera que em vas portar des de l'Àfrica tropical a Shakiro Aquest com has portat aquí en el guió em poses a Valerio És que és Valerio Este es Valerio Valero Valero El flaco ese Doncs nois Per acabar està clar que és l'heroi l'heroi que necessitem un retorn ja d'aquest heroi El Bat Sisplau Sisplau Sisplau Com un Batman que hem de fer una senyal que veig que la senyal que haurien de fer el cel és una polla Sí Té cara Té cara de ton cel Seria un Batman més Joel Schumacher no tan Nolan Seria un Batman més Bastant més colorit Sí, té pinta Doncs alguna cosa més, Pol? No, no Us diria compreu el llibre però no el trobareu Així que Bueno, el del sud Però aquest és més ficció Jo el que dic aquest és la tralladura És una tesina És una tesi total Bueno, nois Doncs fins aquí Un plaer conèixer-te, Valerio Atencem Còmics Ei, que consti que això és la nova careta que el Pol ens ha obligat a fer de còmics Tot i que avui no parlarà el Pol de còmics No parlo jo, no Però és que a veure, ja canta una mica que mai parlem Bueno, parlem Mai tractem Marvel ni DC que són Sony Spider-Man M'agrada molt Però lo mejor es el platillo final De alguna manera Había de acabar A ver si arreglas esto, Carles Vamos a dejar, exacto Vamos a dejarle los minutos a Carles Pero a ver si lo arreglas Porque vamos mal esta diada O sea, en vez de Quiero decir Sí, ¿por qué? Porque si había Joder, hostia Que si había que dar un poco de como de De calureta Y catalanitat La he perdut, eh Malvalero La recuperarás o no Ve lo epic Faré lo que pugui Si es plan Victus Ja ho deia l'escriptor Albert Sánchez No et passi, Carles No et passi Arran de la seva obra magna Victus Victus But you can pronounce it in English El tema és que va arribar a tot arreu O sigui, es va vendre per tot el món El tema és Quan ella es preguntava Què hi pot haver més èpic I alhora més narratiu Que un setge militar Nosaltres podíem preguntar-nos Què hi pot haver més èpic I més narratiu que un setge Evidentment, vaig a tirar de cine Un setge com el de Rio Bravo Dean Martin, Ricky Nelson S'atrinxarava en aquella oficina Amb John Wayne Amb cerveses tèvies Per defensar la llei entre quatre parets O un setge Com el de Assalto a la comissaria del Distrito Treze setges mítics O estem tots en situació M'està pel·lice Bueno, que de hecho és un remake De la de Rio Bravo Exacto El tema és Però avui no he vingut a parlar-vos De les obres mestres de John Ford O de John Carpenter Sinó d'un dels episodis més significatius De la història de Barcelona El setge de 1700 1714 Que vindria a ser Ei Es miri per on es miri És la gran epopeia local És com Aviam com veieu això És com el nostre western a la catalana Una mica És una mica Sembla ser western O western Exactament La tarda de western La pel·lícula que posaven pel TV3 La tarda Que veiem amb els nanos Bueno Deixem el miliu una mica a part I recordem El setge de 1714 És un fet Que pràcticament coincideix Amb la fi de la guerra de successió espanyola La conquista de tota la península A mans del net de Lluís XIV de França El rei Sol El net qui era? Borbó Felip Cinque Un tio que el mateix Sánchez Piña lo deia És un tio Felip d'en Jú Felip d'en Jú Felip d'en Jú Tu sabeu què Felip Cinque Felip Quint Felip Quinto No, no Quino Quinto Com ho diria el miliu? Quino Quinto No, no De fet Era el Titor Com es deia El grup d'Obrams Deia Felip Quint Tenia una cançó que era Felip Quint Que és com el gran enemigo Per dir Quim Felip Felip Cinque El de la lapidària política De la palabra del rei És ley Però no només això Era un tio que estava pirat Com el figo Estava pirat del cap Com el figo El maleït El maleït Estava pirat del cap O sigui Felip Cinque Perquè us feu la idea Dormia dins de taúts L'última etapa de la seva vida El tio dormia dins de taúts Amb les ungles llargues Era molt heavy El tema és Pels que vagin una mica Peix d'història Estem parlant Victus No ve la Sánchez Pinyol No és evidentment De lo que hem vingut Que vayan un poquito mal Que me llamen Y hacemos una ruta Por Barcelona Hacemos una rutilla El mejor guía de Barcelona El mejor guía de Barcelona O a Falca El tema és Recordem una mica Per on va tot això de Victus Aquesta guerra de successió espanyola Que és un conflicte internacional On s'apallissen Les dues corones Borbòniques Amb Felip Cinque Com a cap de cartell Com un sonar En plan Felip Guinda Com la barbana Contra qui La gran aliança de l'Alla És a dir Gran Bretanya El sacre impedi germànic Països baixos I evidentment I evidentment El principat de Catalunya Que aquí tindríem Els que estan Els austracistes A favor de Carles III D'Àustria Llavors per què s'apallissen? Per què? Doncs perquè Felip Cinque Net de Lluís XIV de França Que deia Varat el trobo de Castella Llavors clar Europa es va quedar com Ah venga O sea ahora aquí Os vais a liar Francia y España Os vais a quedar con Diez mil educaditos Y cosas de por aquí No, no No, no, no No Gran Bretanya Països baixos Van dir Ah, així no Així no anem bé A més suma-li Que Felip Cinque El rotllo imperialista De l'Espanya imperialista De Catalunya Nos la quedamos Por derecho de conquista De que estem celebrant Aquesta derrota Del dia que ens van donar Per sac Tot això Ve del seu avi De l'avi De Felip Cinque el Borbó Lluís XIV de França Ell era Tenia aquest punt imperialista Llavors què van fer? Se montó la del Cristo I davant aquest Cristo Què passa? Ara sí anem aterrant La nostra Catalunya S'acaba convertint en víctima De tota aquesta disputa Entre grans potències europees Per aconseguir una hegemonia És com Aquí som les víctimes Más que tot Porque por primera vez En la historia Aparentemente Porque nadie de nosotros Estaba allí Es la primera vez Que se mantienen Que lo de los ocho segundos No, eh Que dicen Porque en un primer momento Pues es evidente Que había estos dos grandes imperios Potencias aliadas Pero conforme van pasando los años Y van viendo las pérdidas Y van encontrando otras seducciones Porque de hecho al final El mismo Carlos III de Austria No ve tan interesante El proyecto español O el proyecto castellano Y empieza como a desmarcarse Pero los catalanes no Los catalanes tenían claro Que no podían ser El jamón del bocadillo Porque claro Imaginaros El imperio francés al norte Y el imperio castellano al oeste Ellos tenían claro Que o quedaban asimilados Por el imperio castellano O se mantenían en guerra O se mantenían en guerra Y eso lo dijeron Pero es que en aquel momento Entre el espacio y la pared No hi havia els lliris a la mà Perquè els cegaven els lliris Hòstia Els cegaven caps Això se'ls hem posat molt històrics aquí Molt de classe de... Molt de museu Molt de museu Però a mi li ho deixem-los sisplau Li podeu dir que se'n vagi una miqueta A mi li ho hauria patat pel cul Bueno, el tema és Jo no he vingut Aquesta introducció venia Per, com us he dit Aquesta trilogia de còmics De Victus De Santa Maria Dalmaces i Sintes Que és una mica el trio matalíle Que han adaptat Els anem aquí No valero Santa Maria Beny, vidy i viajant He deixat uns punts A les pàgines Perquè si podem anar Por cierto, Ferran, tres Tres, sí, sí No, sempre el tres I se llaman Beny, vidy Ara va ser que Voy a salir a la calle Voy a empezar a ver el tres en todas partes Seguramente I tendré que ir al psiquiatre Senyor, psiquiatre Veo el tres en todas partes Ayúdame Se queda solo con Victus Para el capítulo final Para el tercer volumen Para el tercer volumen En la adaptación Ves a decir Ahora me imagino que nos contarás Quanto hay en estos còmics De la novela original Claro, muy interesante Lo que has dicho Porque, exacto Es decir, como bien recordarás Adrien, la novela De Sánchez Pinyol Beny, vidy i Victus Eran los tres capítulos Digamos, no? El tema es que ara En el còmic Doncs evidentment S'han fet tres còmics I els títols són aquests Són els títols dels capítols O sigui que han tingut D'alguna manera L'estructura de la novela Exacte El que molta gent es pregunta Els que no s'han llegit El llibre és Bueno, i això de Beny, vidy i Victus Què vol dir això? Bueno, doncs és un joc de paraules Que prové de la famosa Expressió llatina De Juli César Que tornant victoriós a Roma Després d'una batalla Va dir Beny, vidy, vici Vicky Vicky? Segur? Sí Hòstia, jo hauria jurat Ferran que era vici No, no, jo durant molts anys També ho juré I catalan, eh? Vici i catalan S'adéu? Beny, vidy i vici catalan El tema és Què vol dir això? És vine, vi i ben fici Clar, Sánchez Pinyol Amb aquest estil irònic Que té la novela Perquè és que la té moltíssim I jo crec que és un dels grans Elements forts de la novel·la És que el tio proposa Un canvi irònic Amb els títols dels capítols I per extensió Dels títols d'aquests còmics Dient Vine, vidy, vidy, victus És a dir Vine, vi i fui vencido Vam ser derrotats Llavors és una mica El que articula Aquest discurs Tienen el mismo componente humorístico Porque sí que es cierto Lo que estabas diciendo Que al final la novel·la És una novel·la històrica És una novel·la que recoge Esto que nos estabas comentando Y lo hace de una manera Muy ágil, muy fresca ¿Por qué? Porque está el humor ahí Exacto Contínuamente Contínuamente Y el no tomarse muy en serio Absolutamente nada Jo no he llegit la novel·la Ni els còmics Me'ls emportaré Si et sembla bé, Carles Sí, home, i tant Que tornin, eh? No ho sé si tornarà No sé si tornaràs tu Aviam Vaig a sacar a Jonathan Están a pasear Aquí no me vengues Potser és que Ho tracta molt Des d'un punt de vista Molt costumbrista És que no ho sé No conec la novel·la En plan Aquesta mena d'humor De lo cotidial Està en el llibre Cuéntanos Tu la novel·la ¿Qué te pareció? Su personaje El personaje protagonista Martí Subiria Que de hecho Creo que nos puedes aportar Algo más sobre esa figura Porque realmente Es una figura que existió Algodan Zubi Zubi camas llargas Exacto Zubi camas llargas Es muy grande Es muy grande Entonces el tío realmente Como la novela está narrada Desde su perspectiva Desde la primera persona Continuamente Él va añadiendo a las vivencias Su punto de vista Totalmente irónico Distante De relativizar absolutamente todo De hecho hay algo Que yo creo que marca Un poco el tono de la novela Y es entender Como los dos grandes imperios Que estaban en lucha Que podían ser el francés Y el británico Porque eran los grandes De ambos bandos Estaban liderados por Por militares Que correspondieran A la acción opuesta Es decir El francés El capital francés Era quien dirigía El ejército británico Y el capitán inglés Era quien dirigía El ejército francés El Martí Subiria Entendía muy bien Esto del relativismo nacional Es en plan Depende de donde caigas Totalmente Incluso El mateix catalán castellán No era una qüestió De catalans Están a Barcelona assajats I els castellans Ataquen des de Madrid No, no, no Sinó que Per exemple El mateix Antonio de Villarroel Que és el comandant De les tropes catalanes Durant el setge de Barcelona El tio era de cultura castellana Era de cultura castellana I el tio Va estar a favor Va estar fins a l'últim minut Ahí atrinchará A peu d'alcanó La novela lo que plantea Es esto La novela lo que plantea Es como la imagen De Rafael Casanova Siempre ha sido la imagen Posiblemente De liderazgo De esa catalanidad En lucha Y a la hora de la verdad Lo que hace la novela O lo que hace Piñol Es desmontar esa imagen Y otorgársela Era un militar Nacido en Barcelona De ascendencia castellana Pero es a él A quien de alguna manera Le dota el protagonismo De la lucha catalana Entonces Ya está relativizando Muchas de las cuestiones Que desde la independencia O desde el discurso De independencia catalán Se plantean Doncs si os semblan Nois Anem a centrar-nos En aquest protagonista Breument En aquest martí Que diría Que de l'Adrià El bo d'Enzubi Que diu Sánchez Piñol A la novela És un enginyer militar Que segons les narraciones Històriques De l'historiador Francesc Castellbi Que és la que es va Passar Sánchez Piñol Va existir de veritat O sigui Aquest tio Va existir de veritat Va lluitar A la guerra de successió espanyola Entre el 1705 I el 1715 Va ser ajudant D'Antonio Villarroel Va inclús Tenir missions de risc Més enllà de línies burbòniques Una cosa bastant estranya És a dir Estem parlant d'un tio Que va sortir del setge I tornava a entrar Llavors clar Aquesta Inclús va estar A la càrrega final Del setge 1714 Quan els catalans van veure Escolta Això està perdut Vamos a por todas És una mica Molt tòpic Però al final De l'último samurai Era la imatge perfecta El Tom Cruise seria El Martí Zubiria De fet Estava pensant que és molt Jin Sakai Quan vam portar aquí el programa Aquí el programa Ghost of Toshima Aquell joc dels samurais És el perfil perfecte Veig Que és idèntic a Jin Sakai Doncs mira Bona referència El tema com dic És que partim d'uns fets Que per molt que Sánchez Pinyol I aquests còmics Li posin ficció Aquí sí que podem dir Això que la realitat Supera la ficció Perquè partim d'uns fets No, no Les coses com siguin És a dir Partim d'una pica pura Tio Aquí Barcelona Vull dir Un setge Una càrrega final Contra els burbònics No sé Aviam Igual dir Vinga Vete pa tu casa Però jo sincerament Considero Jo si no ve el fotos Un millor opinion Que hòstia Té l'ha Té l'ha Lo que va a passar Té l'ha El formatge Que li hem anat posant A tot plegat Vols dir Bueno Al final Això també Però això Però Té ser aquí Allí En casa del vecino Al final La història Hay muchas frases tópicas Y típicas Como que la història La escriben los vencedores I los que saben escribir Perquè aquella època Depèn de com I de hecho Hubo un intento Por parte de Castilla Es conocido También de anular Muchos de los discursos catalanes Que se han podido ir recuperando A lo largo de la historia Nadie lo sabrá Nadie lo puede confirmar Pero es decir Antes de que lo hagan los otros Empieza tú haciéndolo Hombre Claro Doncs no I també volia afegir Respecte a aquests còmics De Santa María Dalmases i Sintes Que són una mica El periodista L'ilustrador I el que s'ha encarregat De las tintes Sí Cintes Cintes El Sintes S'encarrega de la tinta El color El tema és que Clar És a dir Aquí hi ha un tema molt important Que és una mica el que jo crec Que atrapa més Una de les coses que atrapa més Sobretot del còmic Perquè li dona unes imatges D'una èpica molt xula Que és tot el tema De l'arquitectura militar Del segle XVIII Clar Quan Sánchez Pinyol Deia en una entrevista Oh és que això és un tema Que com interessarà la gent Perquè és una cosa que Hosti difícilment Ell ho reconeixia És el que més m'ha costat A l'hora d'aixecar Una novela ficció Destacant això Clar en el còmic Tens allà Els tallones Les fortalezas I ja amb tot això Hi ha una paradoxa molt interessant Que evidentment afecta Tant a la novel·la Com als còmics I és que Aquest Martí Cibiria Prota La seva vocació És aquesta És l'arquitectura militar Però hi ha una paradoxa Molt interessant Que és El tio Aprèn Estudia I s'esforça molt Per aixecar fortaleses Fortificacions inexpugnables Amb la mateixa dedicació Amb les que estudia Com ensorrar-les Clar Això és super interessant Muy buena Exacto Con la imagen De aquel edificio En construcció Totalmente La imagen que recuperamos Y aquí nos vamos a los 11S Incluso Però Lo que está claro És que Això és molt interessant I com podeu veure A les vinyetas Dels còmics Aquestes vinyetas Ho comentava abans Amb el Ferran Aquestes Splash page Que diguéssim Que la vinyeta Es fa gran Aprofita Tota la immensitat Que t'ofereix un còmic A lo Tintín Perquè són còmics De format molt gran És el format aquest Com francès Exactament El format francès Dels Tintins Dels Astèrics Unes 48 pàgines A dinar 4 Mira que ara has dit Per cert Ara que has dit El tema de la llargada De pàgines Aprofito per recordar Que el treball Perquè la gent pensarà Bueno i què és millor Novela o còmic Jo no entraria Perquè és que una cosa És un format És una disciplina I l'altra Carles jo considero Que la novel·la És tan buena Clar És que no té sentit Comparar-la És capaz de aterrizar novela histórica A la vez con novela costumbrista Humor Exacto Lo que tú estabas hablando Introducir la arquitectura militar La arquitectura bélica No son cuestiones fáciles I tot està Està mezclado De una manera Muy ágil Que al final El lector Queda siempre prendado El cómic Yo lo estoy ojeando Ahora Sí que es cierto Que tiene una capacidad Esas piñetas de guerra Pictórica alucinante Pero siento Que el tono humorístico No está tan presente En las viñetas Como una gravedad Me da esa sensación Claro, ahí está el tema Se predomina la épica Exacto Predomina el costumbrismo De la gran explosión De la época Incluso Iaquí o a Bulgut Veura como una mica Un cómic Am ser pun americà Aquest punt mainstream Anem a adaptar una novel·la A còmic Però jo Més que entrant En distincions De què és millor O què és pitjor Que crec que no té gaire sentit L'important és que El material Del que parteix Que és un fet Que a nosaltres Ens ha marcat Com a catalans I com a catalanes Això El que està clar És que Són coses que El que compta aquí És l'esperit divulgatiu L'esperit divulgatiu Que té la novel·la I evidentment Que té el còmic Per inferior que sigui Vols dir Adoctrinador Perdona Bueno Mira És que s'anà més lluny És a dir Sánchez Pinyol I per extensió El còmic Si us hi fixeu Sempre estic empaquetant O tot Felip Cinquè No està Com a personatge Perquè ja ho deia M'hagués quedat massa caricaturesc Perquè en si era Molt caricaturesc Com us l'he descrit És que era una espècie Nosferatu Juego mucho más Con el personaje De Berwick No lo puso Que es el británico Que está al frente De l'egénero francés Estàs parlant Felip Cinquèva Venir a Barcelona A fotre bombes No Ho dubto Si estàs parlant Si no estàs fent Un relat extern O un relat intern D'una situació concret El tema Sobretot El que crec Que s'ha destacat D'aquest còmic És un treball De síntesi Recupero El que tu deies Ferrand De la llargada De pàgines La novel·la Té unes 600 pàgines Aquests 3 còmics En total No arriben a les 200 I creo que consigue Por la sensació Que me da Adaptar De una manera Más fiel O más directa La novel·la Que no en cambio El còmic Que aquí tratamos Sobre la ciudad De los prodigios Que al final Has acabado Que realmente Quedava Pues lo que estábamos comentando Al final es muy difícil Comparar dos realidades Pero sí que es cierto Que es muy difícil encajar Una novela de Mendoza En un cómic Exacto No sé si aquí Tú podrías recomendar Que la síntesis Está muy bien hecha Yo, es decir Porque ahora te digo Que ese espíritu divulgativo Que tiene De los contenidos que trata Creo que es importante Que se ofrezcan Pero claro Si tú me dices Oye, Carlas Tío, ponte crítico Yo te diría Pues mira, Adri Tú que te has leído El libro Esa relación Que tiene El protagonista Martí Zubiría Con esa copista Que le escribe Las memorias Y que aparece Al inicio del libro Y que De alguna manera Inicia todo Eso se pierde Entonces del cómic ¿Qué ves? Ves un tío Con la cara desfigurada Pero tapada Y con un Para ser parche Un parche Es un Un pagat Un pagat Un pagat Y entonces Te da una sensación Crepuscular Del héroe trágico Pero ¿Qué perdemos? Perdemos Una esencia novelística De Sánchez Piñol Que es ese punto Irónico Que Martí Zubiría En la novela Tenía con esa copista Y que a la vez Se pierde Se pierde absolutamente Provoca Que el espectador O lector Se despegue De la importancia De la historia No es lo mismo Llegar como Un testimonio Como un testigo De lo que está sucediendo Que ser un testigo Aparte del discurso Narrado Del protagonista Desde la vejez Recordando sus vivencias Esto Es un recurso Al final Artístico Que favorece mucho Al funcionamiento De la novela Y que aquí De alguna manera Esa doble mirada Ese relativizar No está en el cómic Y quizá perjudicaría La historia Lo que falta Es precisamente La película Porque en un primer momento Se hablaba también De una película Victus Y de hecho me sembla Que encara está Sí, está ahí en discusión Pero no Y ahora Voy a compartir con vosotros Una realidad Que he vivido Y lo compartiré ya directamente En mi sección sobre cine Y es que No hay película Sobre esta realidad Épica Del 11 de septiembre De 1714 La que vas a ver El año pasado Adriano O explicas Bueno, si queréis Si queréis Nos ponemos a hablar De Barcelona 1714 Otra vez Que era muy mala Esa película Malísima Pues nada Eso ya no cuenta Ni como peli No, y que de alguna manera Todos estamos esperando El Victus cinematográfico Sí Llevamos mucho tiempo Haciéndolo Y está bien la parte Que aporta este cómic De dices de divulgación Es evidente Pero lo que está claro Es que esa película No ha llegado No, pues bueno Amb tot això que hem dit Que hòstia Déu-n'hi-do Aquí la pluja Aquesta empanadota Que hem fotut El bocac Bueno, queda una mica Retratar tots els punts Aquests de Victus Aquest Victus Portat al còmic Que com hem dit A l'inici És un rebufo D'aquest tricentenari De 1714 Que bueno Que hi ha un Victus Hi ha un vaevictus Ves a saber Si també hi haurà Un vaevictus En còmic I per cert De norma De norma Ah, i les deu Que ens hem oblidat Pol, molt bé Perquè això ja vol dir Marca Mainstrip No, no Que romàntico, Adriano Sí, sí Es que me pongo a hablar De cine, tío Cinema Per ser, hem canviat La careta, ¿no? Sí, bala, bala, bala, bala No, está detrás de ella Pero cinema Sin pelucas Ni maquillaje a lo Victus Ni polvos blancos Y sobre todo Sin la teatralidad expresa Del cine épico Y de esa música También que nos acompañaba De esa música épica Ahora toca cierta modernidad Cierta modernidad Porque esto es que No es Mostaki No es que sea tan moderno Pero sí Es siglo XX, ¿no? ¿Y por qué, Mostaki? Porque ahora toca La Moufleu Cine francés del bueno Del que te hace pensar Del que te hace reír Del que te hace llorar Bueno, no sé si tanto como llorar Pero sin lugar a dudas Es un cine que emociona Es un cine que entretiene Y que perdura Es la Moufleu Y para mí La Moufleu Sí que transciende No como Tenet Al menos Me ha estado acompañando Toda esta semanita La Moufleu Pero ¿por qué cine francés De actualidad Tiene un programa Sobre la diada? Porque lo he dejado Bastante claro En el medún del día Los catalanes Necesitamos ideas Necesitamos excusas Ideas originales Para gestionar esta ruptura Con España Y yo creo que La Moufleu No la puede dar Pero además Antes de empezar A meterle análisis Y caña Y sobre todo Ver más de cerca Qué nos ofrece La Moufleu Me gustaría ir Dos motivos más Que ya de alguna manera He iniciado En el fin de sección De Carlas Porque lo he intentado He intentado venir aquí Con una película De carácter épico Que nos relatara de nuevo Las vivencias del 11 de septiembre Pero os animo A que busquéis O sea, estabas buscando Una menada La triste catalana Perdí algo Bueno, estaba buscando Una representación Una recuperación histórica De las vivencias Del 11 de septiembre En el 1714 Y yo os animo A que busquéis Porque hace ya ¿Cuánto? ¿Dos añitos? Un año ¿Estábamos comentando? Uno, dos años Dos años De dos años Que vine con Barcelona En el 1714 Es una producción Del 2017 Que va trigar Una miqueta a sortir I va trigar Bastant a sortir I va sortir el 2018 És una producció Que té un 2,3 A filmar finito Que voleu que us digui Una tal Ana Bofarull Exacto Me sabe mal por ella Por la directora No arriba ni el 3 Que és el número d'avui El que sí que me'n recordo És de com la va descriure L'Adriano Per això Pero Pero francamente Me va a perdonar Esta señora Ana Bofarull Creo que si Que si ella Es directora De Barcelona 1714 Dani de la Orden Es el nuevo Budi Allen catalán ¿No? Pues ya os podrían dir Que Ana Bofarull Es la cineasta No sé Está en Jordania Está en Jordania grabando Una puntualización Dani de la Orden Sería el Budi Allen De la última etapa El Budi Allen catalán De la última etapa No de la primera Simplemente sería Vamos a dejarlo ahí Lo que está claro Es que lo he intentado Porque después de verme Ese bodrio Con el mejor croma de la vida Y de la historia He seguido He seguido en plan morboso De bueno ¿Qué puedo encontrar En esta realidad Épica catalana? ¿Y qué he encontrado? Pues hostia Una película medio ficción Medio documental Que tengo a Mónica Terribas Como narradora Y que está un poquito mejor Ya estamos en el 4,9 En Film Affinity Estamos subiendo Vamos escalando Y ya cuando nos damos Con la realidad De que la mejor película Sobre esa realidad Es la de Born Born No el Born No hay muchos Born Si buscáis en Film Affinity Born Os costará encontrar No, estén hablando De Born Producción catalana No, Porn Porn no Del barrio y del Born Que recupera aquella época Que alcanza el 5 raso Pero bueno Ya está aprobado Ya está aprobado Ya estamos ahí Así que después de esta experiencia De búsqueda Que no ha conseguido Pues lo que pretendía Nos pasamos a la realidad A la actualidad Y además ¿Por qué? Porque joder Es que estamos en un momento Bastante frágil del cine Así que hay que seguir animando A que la peña vaya al cine Y al menos este cine Que se está estrenando No es un cine que aparezca En plataformas No podemos permitir Que otro Meliés Aparezca y vuelva a cerrar Verdad Así que os animo A que vaya a esos cines Girona O Alicaria Que es donde se está pasando Esta película La Mouge Flux Pero aún así Considero que Podríamos ir mezclando Los dos títulos La Mouge Flux O Un acuerdo original Un acuerdo original Dirigida Por Romain Boringer Y Philippe Rabot Pero bueno Digo dirigida Guionizada Y también interpretada Por ellos Porque es que Han hecho casi todos El Philippe Rabot Salía en El Fondrement La serie esta de filmings Exacto Estos dos tíos Son muy conocidos en Francia Tienen esa realidad De actores Creadores Muy local Es decir Si dominas de teatro francés Pues estarás con ellos Si dominas de televisión francés Estarás con ellos Bueno sí Un poquito del estilo Ricardo de Harina No va a dir Santino Pero Ricardo de Harina De hecho es una película Que juega mucho En esa realidad De Luna de Avellaneda Del mismo amor La misma lluvia Este cine Que yo ya he intentado Marcar desde el inicio Que emociona Que te provoca risas Tristeza Que juega un poco Y que tienes además Ese tono francés A lo Nouvelle Vague Pero ya Nouvelle Nouvelle Vague Pero os estaba comentando Como estos tíos Son tan prolíficos Que han actuado Han dirigido Han guionizado Evidentemente Y lo han hecho así Porque es que Primero de todo Han vivido esta historia Es decir En la Moflu Romain Boringer Y Philippe Rebaud Dan vida a Romain y Philippe Es decir A ellos mismos Pero unos añitos antes Cuando decidieron separarse Tras diez años de relación Dos hijos Y un perro Y en este caso No pensaron En custodias compartidas En terapeutas En abogados A la historia de un matrimonio De Baumbach Peliculón No Decidieron buscar Dos apartamentos Unidos Por una única habitación compartida La habitación de los niños No sé si lo estáis visualizando Es bestia Dos apartamentos Una pesadilla Una habitación Justo en el medio Con evidentemente Dos puertas que conectan cada una Al apartamento de los padres No me digáis que no es cool esto Hombre Como platellamen es guapo Esto es una maravilla Además De hecho Para que os hagáis una idea Y vayáis entrando en la realidad Estos personajes Son los típicos franceses bobos Que no bobos Que no tienen nada que ver Con los bobos franceses ¿Qué es eso de bobos? En francés Mira, mira Ahí viene Asnabur Que nos lo va a apuntar En francés Viene de bourgeois Et bohème Ah, qué buena Es decir Burgueses bohemios Hostia Los peores Los bobos Los bogos Los burgueses bohemios Lo que aquí llamaríamos Los pijipis ¿No? Bueno, me agrada más Los jipijos O jipijos Sí, esto ya Por el orden Son las escupinadas Por el orden que tú quieras Que eso también es moltenet Dilo de una banda o de la otra Ponle el orden que tú quieras Pero también Intentemos entender Que esta bohemia francesa No es como la bohemia catalana O como la bohemia española Y ni mucho menos Tampoco como la bohemia Que Asnabur planteaba En este pedazo de canción La bohème Que hablaba de una bohemia Que comía día sí y día no Estamos hablando ya De una bohemia Del mundo del artisteo Francés Actual Que resulta también Pues de cierta intelectualidad De cierta amplitud de miras Sobre todo De una economía Más bien solvente Que no precaria Sí Los bobos Quedaros con esa Con esa idea Porque eso es muy de calle De calle en Francia Voy de pobre Porque me lo puedo permitir Bueno Y después ves Que también son tíos Que deben tener Sus problemas económicos Pero tienen una realidad familiar Del mundo del artisteo O lo que hablaba De esa intelectualidad Y esa amplitud de miras Y es que Es que es evidente Que sea así Porque Román Boringer Y Philippe Rebot Ambos Vienen de familia De artistas Philippe Puede que un poquito menos Es nacido en Casa Blanca Hace bastantes tacos O sea Bastantes años Él es un cincuentón Ella está En la cuarentena Y Philippe Por ejemplo Es sobrino de Sadie Rebot Que ahora mismo diréis ¿Y quién narices es este? Pues era uno de los dobladores Más importantes Del cine francés Que de hecho Se encargaba de personajes Por lo general De etnia negra Y todo Y que él no lo era De nuevo Esto entraría en conflicto Con la realidad actual Esto me suena Este no trabajaría hoy Exacto Él no trabajaría Pero bueno Ya no está entre nosotros Y si hay un papel Que yo recuerdo A nivel interpretativo En doblaje Es el de Vive Hasabí Con Ana Karina En Godard Es Raúl Es el que lleva a Ana Karina Por el camino Equivocado Pero es que Ahora el famosete Es el propio Philippe Ya no tenemos que Recurrir a Sadie Rebot Para entender El famosete Como tú bien has dicho Apareciendo en series Has dicho serie de filming De Fondrement Sí que se puede ver en filming Buenísimo Que ahora Estamos hablando De que tiene unas 100 películas En sus espaldas Y se inició bastante tarde En el mundo de la interpretación Porque se inició en el 98 Que ya tenía 34 tacos Pero es que no ha parado Y claro Ahora es él Quien enchufa a la familia Ahora es él Quien ha enchufado al padre Porque imagina't En la mofflu No es solo que los protas Sean ellos dos Y después tiren De un electroactual No exacto Los hijos Hacen de ellos mismos Los abuelos Los padres Los tíos Pero oye Funciona a la perfección Hay una veracidad Eso sí que es molt català Mot dels Pujol Anem enchufant a tothom Pero vínculo Realidad Ficción De hecho Me recuerda una frase De Truffaut Que era Le crâne et la vie Exacto Y sabe aprovecharlo muy bien Porque hay mucha La pantalla y la vida Bueno ¿Qué interpretas tú? O sea Porque realmente Cuando digo una Que estas frases Es como Que ahora estamos Abriendo melón Y no quiero abrir La idea de la pantalla La pantalla Y la vida De hecho Él también Truffaut Tiene una frase De esas visionaria Que decía Que creería En el cine Democrático Cuando todo el mundo Pudiera acceder a él Y se equivocó Porque ahora Todo el mundo Puede acceder al cine A la creación de cine No hablo tanto Al visionado Y el cine Se ha ido A la mierda Pero es interesante Ver Como Esto que comentabas tú A lo Pujol Ellos también tienen En este caso No tanto Philippe Rebot Sino Román Boringer Que por cierto Román Boringer Tiene este nombre Por Román Polanski ¿Ah sí? Anota Boringer IV No, no Boringer es el apellido De Richard Boringer Que es un actorazo Súper conocido Pero Román Boringer Que es su hija Tiene este nombre Por Polanski O sea Por Román No sé si esta decisión La habrían tomado En la actualidad Pero esto que os comentaba Y que has metido tú Un poco así En plan cachondeo Lo de los Pujol Ya lo han vivido ellos Porque se ve que hubo Una especie de Como de concurso Relacionado con el Canal Plus Donde el jurado Eran Román Boringer Y su padre Richard Boringer Y a quién eligieron Entre todas las solicitadores Que le enviaron Para un proyecto A Lou Boringer Que también es hija del actor Como os podéis imaginar Era como A ver, a ver O sea Que todo para casa O sea Francia Entre estos Y el de Pardier Son todos unos corruptos Oye Esto es la peli Parásitos Que al final Toda la familia Acaba metida ahí Me ha acordado Me acabo de recordar Es un poco en ese sentido Pero en cuanto a la película Funciona muy bien Otra cosa es el marujeo Que se estaba contando ahora Del Canal Plus Con la hija pequeña De Richard Boringer Y ya con esto Os vais dando cuenta De que estamos hablando De estas dos grandes familias De actores Una que nos remite A los orígenes De esta novel Va con Virgen Sabí Y otra realidad Mucho más actual Porque Richard Boringer Sigue en activo Es actor Director Es guionista Es escritor Es cantante Y es de alguna manera El culpable De que Román Su hija La protagonista De esta película Haya acabado Siendo actriz Pensad Y aquí otro marujeito De la época Pensad que Román Creció con su padre Porque su madre Le se abandonó Cuando ella era muy niña Y al crecer con su padre Y ser un tío muy activo En el mundo de la interpretación Estaba continuamente Yendo a los rodajes Es decir Ella de alguna manera Creció entre bambalinas Pero en ese momento Cuando ella asistía A los rodajes Y se quedaba ahí En silencio En uno de los márgenes Se imaginaba Ella misma lo ha dicho Como script O como fotógrafa Pero al final no Al final Su padre la lía Para hacer de ella misma Para hacer de hija En una película De ciencia ficción De los años 80 Que se llama Kamikaze En este momento Ella tiene 13 añitos Es por cierto Kamikaze No sé si la habéis visto Es una peli Desta bastante de culto Y tiene guión De Luc Besson Evidentemente está porcinada Por Richard Boringer Y ella hace de su hija Y a partir de ahí Ya empieza Pues un poquito más A hacer cine, tele Y sobre todo teatro Pero la fama A Román Boringer Le llega en los 90 Con 20 y pico añitos Bastante joven Con pelis como Noches salvajes Que se llevó el premio César A la mejor promesa femenina Y después el apartamento O el apartamento Con Bellucci y Vincent Cassel Esta gran pareja También dio mucho que hablar O Y esta quizás la conocéis Total Eclipse Que es la peli esta mítica Sobre la vida de Rimbaud Que actuaba DiCaprio Haciendo de Rimbaud Y es dirección de Anisla Holland Por ejemplo La directora de Mr. Jones Estuvimos hablando de ella A reír del Barcelona Philpés Bueno estas serían las tres pelis De los 90 que la catapultan Y ahora de nuevo a la fama No ha parado de trabajar Esta pareja No ha parado de trabajar Pero si que es cierto Que ahora están en todas Las teles francesas Promoviendo La Moflu Y La Moflu Es una peli que Yo claramente Os recomiendo Hay bastantes detalles visuales No os penséis Que todo es el morbo De la familia Es decir Saben recurrir muy bien A la galería de secundarios Tenéis la típica pareja gay Que está buscando una madre Para poder engendrar un hijo Una atractiva lolita Un romántico promotor inmobiliario Está la vida De un actor Que gira alrededor De su perro continuamente Una neurótica hipocondríaca Muchos personajes No es fácil Una peli con tantos personajes Tú te das cuenta De que la película funciona No porque se ahonde muchísimo En esta relación paterno-filial La película funciona Porque el elenco actoral De los secundarios Enriquece muchísimo La narración Y es un no parar Y es una peli Que tiene ese puntito Godardiano Bueno Godardiano poco Pero sí que muy de Nouvelle Vague Y a la vez tiene Algo de comedia romántica Al uso Y es de esas pelis Que te dan ganas De hacer el amor Una vez se acaba el amor No, no, no No de follar Durante la película No de follar Mientras ves la película No, no, no No lo pollas a lo valero No, no Sino de hacer el amor En el sentido de Asumir que se acaba el amor Pasional Pero se mantiene otro tipo de amor Un amor fraternal Y ellos lo han sabido explotar muchísimo Desde el 2004 Que se conocieron Se hicieron pareja en un rodaje Él estaba De hecho Él no era el actor De la película Él estaba como ayudantía de dirección Ella sí que era una de las protagonistas Se conocen Y hay una letra muy buena Este tío es muy cachondo Cuando lo ves en las entrevistas Que dice No, nos juntamos Ella tenía ganas de ser madre Y yo tenía ganas Por fin de hacer el amor Y entonces dije Bueno, pues para adelante Y tuvimos dos hijos Después tiene detalles Como lo de la luz roja Porque cómo gestionas una habitación Que tiene una puerta abierta A ambos lados Evidentemente Hay que ser muy francés Para ser Hombre, algunos posen la corbata No, no? El pañal No molestat Estoy con mi hija Estoy con mi hija No, collons Ja me enteneu, no? Evidentemente No, no se está follando al fillo Al famoso millón El Valero Eso Martín Le está dañando la cabeza al polo El Valero Soy yo, eh Valero Bueno, la podéis ver En los cines Icaria y en Girona Y la veréis Si queréis En un festival francés Francófono Que es el festival Oh la la Que lo tenían que dar En primavera Pero nos pasó algo muy grave Y todo se fue a la mierda Y ahora El festival Oh la la Lo van a acabar celebrando En octubre Será la película de clausura Del festival Oye, yo la recomiendo Si no la podéis ver ahora En los cines En las salas comerciales Que no iría mal Al menos la podréis ver En el festival Oh la la Molt bé Molt bé Després d'aquest moment Recordeu-vos Que l'Adriano Ens ha parlat D'aquesta película D'aquesta situació De l'amor Després de l'amor Com aquell terapeuta Que et posa dos puxinellis Per explicar-te Perquè estava parlant De Catalunya i Espanya Exacto No oblidem això Tenéis alternativas O tenemos alternativas Para esta ruptura Emergente Doncs després d'aquest Súper de sessió de teràpia Que ens ha donat l'Adriano Anem a l'agenda Què és cou? Jo ja m'espanto Perquè hi ha una pàgina De l'agenda Veig que cada cop Es van recuperant més tot Bueno, això és un síntoma És que tenim ganes De fer coses De fet ja he hablat De una de les pel·lícules Que podéis ir a veure Hay unas cuantas más No tan buenas La comento aquí Perquè sí que és una pel·lícula De la qual hablamos En cierto modo En el Barcelona Field Fest Que és un diván en Túnez No està mal Però tenéis otras opcions Como Tecnobox Una pel·lí que tiene Una pretensión De pel·lí de culto Y creo que lo puede conseguir Pel·lícula de producción portuguesa Y la que sí que es una maravilla Que yo no la he podido ver Pero tengo muchísimas ganas Es decir Lo que intento es compartir Esta pasión Y este interés Que tengo sobre el documental Es un documental Sobre el cine De Fran Bouvaut Francés también Que se llama No creu yo Surtout Parce que je Hul Lo que viene a decir es No creáis que voy a gritar No creáis que voy a gritar Has venido francés Y bueno Es que al final Hay una gran producció Tot això s'estrena L'11 de setembre Esto ya está en cartel Quan ens escolteu Això ja s'haurà estrenat I en quant a sèries Ja som més futures El 14 de setembre Tenim a HBO El tercer dia Que és una miniserie Que l'ha creat El creador d'Utopia Pol Que tu és una sèrie Que t'agrada A mi m'encanta El Dennis Kelly Que està a Jude Law Naomi's Harry Emily Watson I és una sèrie Que està dividida en tres parts Hi haurà tres episodis Que es diran Summer Perdó Estiu Després Hi haurà una obra de teatre Que s'havia de fer Aquesta sèrie s'hauria d'ha estrenat ja En molt temps Però clar Covid Doncs hi ha una obra de teatre I després Hi ha tres episodis Que sí que són Winter Estarà Sky I HBO No sé com s'afrontarà El tema de l'obra de teatre Potser la gravin I la metin també Però em sembla una premissa Bastant interessant Busqueu-la Perquè la premissa en si Tot passa a un mateix lloc A una mateixa casa En diferents èpoques Després el 18 de setembre Ratched A Netflix De Ryan Murphy Que Ryan Murphy és el creador El creador Com se li diu això El showrunner D'American Horror Story De Glee I de Scream Queens Que és una de les millors sèries Que existeix Ja us ho dic ara I és una sèrie Que a més serà La prequela D'Alguien voló Sobre el nido del cuc Amb la Sala Paulson Judy Davis Les habituals del senyor Ryan Murphy Sharon Stone Vincent D'Onofrio I molts actorassos més I m'agrada que hagis posat Que de videojocs S'estrena Bueno Que s'estrenen El 10 de setembre En aquest cas El Vampire de Masquerade Que és un videojoc Que jo recordo De fa mil I que sempre es va intentar És una saga Una saga Però que sempre s'havia intentat Refer, refer, refer I al final Al final sí És que ha sigut de culte Saps què passa? De culte és quan una cosa No arrenca del tot I li diuen de culte I sortirà el nou La nova Que de fet Si has vist imatges Semblen bastant Sí Jo crec que porten temps De desenvolupar això I es nota que la tecnologia No l'han avançat del tot D'acord Doncs Després també tenim Videojocs El 15 de setembre La segona part Despelunqui Play 4 Que després sortirà Al final de mes A PC Que és aquest Plataformes Rocklike Que tan ha agradat A mi personalment No m'entusiasma Després Un altre joc Que no m'entusiasma El 15 de setembre El Pro Evolution Soccer 2021 Que a més El FIFA De fet El FIFA Crec que van dir Que faria una actualització No sortirà un joc És com Només actualitzarem Plantines Jo crec que és el que hauríem de fer Deixeu-ho Deixeu-ho de pistoleta I de coseta De l'Atofas I tot Aquesta cosa I jugueu a futbol Per favor I jugueu a futbol Aquest videojoc sí Aquest videojoc sí Aquest videojoc sí I el per últim De videojocs El 18 de setembre Sortirà el Super Mario 3D All Stars Per la Switch Que és un remaster Del Super Mario 64 Del Sunshine I del Galaxy Però aquí el tema És que l'han limitat Tant en còpies físiques I el més estrany En còpies digitals No és que hi hagi Un número de còpies digitals Sinó que han dit Fins al 31 de març De l'any que ve Podreu descarregar el joc Després Desapareixerà Polèmica per què? Perquè és Nintendo Fent el que feia fa molts anys Controlar l'estoc Per generar demanda I poder pujar preus Llavors Un dia Un dia hem de fer secció De què està fent Nintendo A todo esto Mario siempre vuelve Mario no Sempre Mario és el personatge De ficció Més reconegut al món Per sobre de Mr. Bean i Chapman Sí, sí, exacte L'icona pop Exacte Per excel·lència Ui, ui, ui Nois I de música Ja per acabar Aquesta gran No gran empanada Sinó gran agenda De música Joder Per fi podem dir que torna una mica ja A ressorgir aquests festivals Com un mític De la música Surf Rockabilly Tot això Que és el Festi Surf De la Costa Brava Platja d'Aro Jo Teòricament hi aniré I podeu Crec que encara Reservar entrades I és Aire lliure És gratuït No t'oblidis la taula A la taula Exacte Exacte, sí Sobretot per fer la distància Segurament La fotré al voltant meu O sigui Que teniu música per estona Molt bé Doncs programa llarguet Déu-n'hi-do Carregadet Sí, no Llarguet vull dir Llarguet vull dir No, no, no Com que no tenia secció Com que no tenia secció De fet no l'heu vist Que ja quan estava parlant De la gent dels videojocs Estava com Ja has començat a fer una secció Ja, eh Hòstia Deixat-me que hable Com tu fas amb els menús del dia Doncs llargueta En el sentit de Dens li hem tret suc Aquesta metàfora que ha fet l'Adrià A mi m'ha encantat Sincerament I té bona pinta, eh Té bona pinta Jo crec que aniré a veure aquesta pel·lícula Una bona celebració de diada, eh Exacte Esperem que ho hagueu passat molt bé En aquesta diada Una més Perquè total Cada any és històric Aquesta és històrica Perquè aniran tots amb mascaretes De color groc, suposo Sí, la xicama On aniré en pas On aniré en pas No ho sé Doncs recordem xarxes socials Tenim Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural I Soundcloud On podreu trobar tots els podcasts Què et passa, Adriana? Que fot la vomitada O sigui, ell fa el piloto automàtic Ha fet una així El Pol ha fet una pregunta Això, a veure, igual Aquí l'important que és Les xarxes socials Collons Bàsic Fes una pregunta I t'ha sortit directament al Ah, sí? Saps que és com el teu ja Marca Què preguntaves? Ja no ho sé Ah, perquè borra Se preguntava on ens podien trobar Això és el que estava pensant Descartes deia Només sé que no sé res Descartes deia Només sé que no sé res Jo dic Només sé que no som res Sense xarxes socials Això mateix Sí, segur, Carles Segurament a tothom Bona nit, bona tarda I bon dia Au revoir I bona sort Au revoir I bona sort Música I densher A China Fins demà!