Empanada Cultural del 8/3/2021 — Distorsionant els EUA: Hendrix a Woodstock, el satanisme activista (Hail Satan?), Cassavetes (Shadows) i Tintín a Amèrica

Editorial d’obertura: Hendrix i el mite americà

"La música com a eina, la cultura com a filtre, l’expressió com a vehicle"

• A partir de la interpretació deformada de l’Star-Spangled Banner per Jimi Hendrix a Woodstock (1969), el programa planteja una lectura crítica dels Estats Units.

• Idea central: desmitificar el patriotisme i mostrar les violències estructurals (colonialisme, racisme, fractura social i política) que travessen la història del país.

• Contrapunt cultural: de l’American Gothic a la iconografia del Ku Klux Klan, el cinema clàssic i contemporani, i la cultura pop com a marc per rellegir el “somni americà”.

Fil conductor del programa

• Aproximació “no mainstream” als EUA: contracultura, crítica i relectura.
• Esment a l’exposició de CaixaForum (Warhol, Roy Lichtenstein) per debatre el consumisme dels 60 i el seu doble joc entre desmitificació i celebració.

Documental: Hail Satan? (Penny Lane, 2019)

De què va

• Seguiment del naixement i expansió de The Satanic Temple (liderat per Lucien Greaves) com a moviment polític-laic que usa la imatge de Satán com a eina retòrica i performativa.

Tesis i moments clau

• Eix central: separació Església–Estat i denúncia de la supremacia cristiana als espais públics (Capitoli, monuments dels Deu Manaments).
• Cas emblemàtic: proposta d’instal·lar l’estàtua de Baphomet com a contrapes a monuments bíblics; batalla judicial, context era Trump, i coherència laica (“o tots o cap”).
• Anècdota il·luminadora: la proliferació de monuments als Deu Manaments es deu a promocions de la pel·lícula de Cecil B. DeMille als 50.
• El to combina sàtira i profunditat política; el moviment s’expandeix internacionalment (fins i tot amb presència a Espanya).

Principis (resum dels “set manaments”)

• Compassió i empatia; justícia per damunt de la llei; autonomia del cos; llibertat (inclosa la d’ofendre); adhesió a l’evidència científica; fal·libilitat i rectificació; noblesa d’acció i pensament.

Per què importa

• Demostra, amb humor i casos concrets, la hipocresia institucional i com la cultura pot impulsar canvis legals.

Cinema: Shadows (John Cassavetes, 1959)

Temes i estil

• Drama urbà al Nova York que toca relacions racials sense moralitzar; improvisació actoral i muntatge lliure.
• Estètica “molt jazz”: música de Charles Mingus, ritme, variació i espontaneïtat com a llenguatge cinematogràfic.

Aportació històrica

• Fundacional del cinema indie nord-americà; mètode flexible, rodatge lliure i finançament pioner (crida radiofònica als oients, proto-micromecenatge).
• Reivindicada per la crítica (Scorsese, premsa d’època) per la seva veritat emocional per sobre dels artificis.

Còmic: Tintín a Amèrica (Hergé, 1931)

Premissa i tòpics

• Tintín a Chicago: gàngsters, corrupció i Al Capone (únic personatge realment identificat). Tira de clixés del gènere negre i del Far West.

Lectura crítica

• Considerat un dels àlbums més febles de la sèrie: mirada eurocèntrica i paternalista sobre els EUA, sense gaire profunditat crítica.
• Serveix, tanmateix, per evidenciar com Europa ha construït els tòpics sobre Amèrica.

Tancament

• Recordatori de xarxes (Empanada Cultural a Facebook, Instagram, Twitter) i versió completa del programa a YouTube i Spotify.

"No és un programa patriòtic; és una invitació a rellegir els EUA des de la cultura, l’humor i la dissentiment crític."