Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 12/11/2022 — Dol, maltractament i terror en “MEN”, més Top 3 de l’Asian Film Festival BCN: Broker, Decision to Leave i Return to Dust
Editorial poètica amb to burleta sobre el dol, bromes i preses falses; benvinguda a l’Ariadna Salvador i presentació del tema: dol i pèrdues.
Recordatori de xarxes i plataformes del programa abans d’entrar en matèria.
Repàs del festival: 10 edicions, seu als Cines Girona, 111 pel·lícules en 5 seccions. Marc per introduir tres títols clau.
Kore‑eda roda a Corea amb repartiment i equip coreans. Tracta les baby boxes i famílies disfuncionals amb to massa naïf. Crítica a l’ús insistit de la música per forçar emocions; es destaca Song Kang‑ho (premi a Cannes). Peca d’efectisme i falta de profunditat.
Barreja afinada de melodrama i thriller; música diegètica que narra; muntatge i direcció premiats. Protagonistes Tang Wei i Park Hae‑il en una dinàmica d’obsessió i sospita molt hitchcockiana. Impecable tècnicament i efectiva emocionalment.
Història de dos marginats en la Xina rural que troben cura i equilibri en el treball de la terra. Cinema contemplatiu i honest; Espiga d’Or a la Seminci. Considerada el gran títol del festival.
Cortinetes i loop de “Fins demà” abans del segon bloc del programa.
Presentació de MEN com a terror poètic i visceral; el dol és el detonant de la retirada de la protagonista a un poble. Context d’A24 i avís de contingut per la fase final de nova carn.
El dol com a teló, però el focus és el maltractament, la culpa i el patriarcat. Metàfores religioses (poma/pecat original), el poble com a purgatori i un disseny sonor (ecos, cants, crits) amb funció catàrtica. Referents visuals a Kieślowski.
Repassat dels rols: casolà (micromasclisme), home nu/Green Man (pulsió primària i purga), policia (falsa protecció/control), nen (xantatge emocional), capellà (culpa i repressió), parroquià del bar (assetjament) i acòlit emmascarat (hipersexualització).
La relació amb l’amiga com a far extern i l’ús de la veu com a via de transformació. Sensació final d’alliberament. Informació d’estrena a Movistar Plus (11 de novembre).
El festival continua online fins al 13/11: “Mamón”, “Recipe”, “The Bergen” i el curt “Ala Kachuu (Take and Run)”. També “Sardar Udham” a Amazon (inauguració del festival).
Cartellera catalana de terror i fantàstic: Terror Molins, By The Fest (Roses), Cotxeres de Sants, Fantàstic Granollers i sessió CineMasacre (16/11).
Comiat, idents de Ràdio d’Esvern i bloc de cançons fins al final de l’emissió.
Visió general
- Episodi amb to satíric però centrat en el tema del dol i la pèrdua, amb dos blocs principals:
- Un especial festivals sobre l’Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN 2022) i tres pel·lícules clau. - Una anàlisi profunda de MEN (Alex Garland, 2022) amb l’Ariadna Salvador, des de la perspectiva del dol, el maltractament i el patriarcat.
- Malgrat la temàtica fosca, el programa manté humor i ritme, però també ofereix lectures crítiques i sensibles sobre cinema i emocions.
Festivals: Asian Film Festival Barcelona 2022
- Context: el festival celebra 10 edicions (iniciat el 2011), seu principal als Cines Girona; enguany es projecten 111 pel·lícules (més de 100 títols), amb 5 seccions.
Broker (Hirokazu Kore‑eda)
- Tema central: les baby boxes a Corea (punts d’abandonament de nadons) i les famílies disfuncionals.
- Crítica: excés de música per forçar l’emoció, to massa naïf davant un assumpte molt seriós; gran repartiment (especialment Song Kang‑ho, premi a Cannes a millor actor) però amb falta de profunditat.
“En temps de Ryusuke Hamaguchi, el cinema d’autoexili de Kore‑eda té quelcom d’anacrònic.”
- Valoració: proposta irregular (129’), amb gràcia en direcció d’actors però excedida en efectisme emocional.
Decision to Leave (Park Chan‑wook)
- Barreja de gèneres: thriller + melodrama amb classe; música diegètica que narra i no només adorna.
- Virtuts tècniques: muntatge i direcció premiats; ús de paneos que transiten espais i punts de vista sense tall, potenciant el suspens.
- Protagonistes: Tang Wei i Park Hae‑il; tòpics del noir (obsessió, atracció, sospita) revisitats amb estil.
- Valoració: impecable en forma i molt sòlida en fons; pot fregar l’efectisme pel domini tècnic, però funciona.
Return to Dust (Li Ruijun)
- Retrat rural de la Xina nord‑oest: dos marginals units per un matrimoni concertat troben dignitat, cura i equilibri en el treball de la terra.
- To i mirada: cinema contemplatiu, honest i profund; humanisme sense edulcorants, però ple de tendresa.
- Guardons: Espiga d’Or a la Seminci; presentada a Berlinale.
“Un cant a sobreviure amb dignitat i a la importància de la natura, i un mirall de la discriminació als marginats.”
- Valoració: el gran pel·liculó del festival; sincera i preciosa, no es fa llarga (131’).
Cinema: MEN (Alex Garland, 2022)
- Punt de partida: el dol és el detonant (pèrdua de la parella) i la protagonista es retira a un poblet verd per transitar-lo.
- Gènere i to: terror d’alta volada (A24) amb fase final de nova carn i imatges viscerals; poesia visual i metàfores constants.
- Marc temàtic: el dol com a teló de fons, però el focus principal recau en el maltractament, la culpa i el patriarcat.
Temes clau i simbologia
- Pecat original i fruita prohibida (la poma) com a metàfora de la culpabilització de la dona.
- El poble com a purgatori: proves, persecucions i gaslighting que erosionen la identitat de la protagonista.
- Disseny sonor: ecos, cants i crits que funcionen com a catarsi i transmutació emocional, més enllà del simple sobresalt.
- Referents estètics: ressons a les muses femenines de Kieślowski (La doble vida de Verònica, Tres colors: Blau).
Arquetips d’homes (tots interpretats per Rory Kinnear)
- El casolà: micromasclisme amable i condescendent (control subtil del llenguatge i la identitat d’ella).
- L’home nu / Green Man: pulsió primordial home‑natura; amenaça i possible purga a la vegada.
- El policia: falsa protecció que esdevé control i invalidació del relat d’ella.
- El nen: dependència i xantatge emocional que instrumentalitza la seva part maternal.
- El capellà: matràs de culpa i repressió moral (doble estàndard i abús simbòlic/real).
- Altres figures: el parroquià del bar (assetjament), l’acòlit emmascarat (icona Marilyn i reducció de la dona a objecte sexual).
Experiència, recepció i on veure-la
- Experiència de visionat: inquietant i ansiosa, però amb una descàrrega final alliberadora en el recorregut del personatge.
- Disponibilitat: a Movistar Plus (a partir de l’11 de novembre).
Agenda i cloenda
- AFFBCN Online (fins al 13 de novembre, a Filmin): recomanacions com Mamón, Recipe, The Bergen i el curt Ala Kachuu (Take and Run).
- Altres cites de gènere: Terror Molins, By The Fest (Roses), Cotxeres de Sants, Fantàstic Granollers i CineMasacre (16/11).