Empanada cultural: adaptacions entre còmics, cinema i videojocs, i crònica del BCN Film Fest

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! de Gris. Està interpretada per Ikuo Abo, un cantant japonès que va estudiar tango des de ben petit. El fragment que us hem posat és d'una actuació que va fer als anys 60 sobre el plató del famós programa argentí Sábados Circulares. Podem parlar d'actuació, podem parlar d'interpretació, podem parlar d'adaptació. Cultura, en definitiva, que retroalimenta a través de diferents creacions que es multipliquen i es multipliquen entre si, ocupant estanteries d'aquella gran biblioteca de Babel que narrava Borges, un altre argentí. Això ha passat tantíssimes vegades dins el camp de la literatura, també en el de la pintura, en el del teatre, el cinema, fins i tot en el dels còmics i els videojocs. Tots ells, ingredients fonamentals d'empanada cultural. Vinga, adelante, Pol. Què ha de fer, el DJ? Empanada cultural, per cert, una... Déu-n'hi-do, no? L'empanada que m'he fet, també, amb aquesta... Sí, per això li deia al Pol, que tenia alguna cosa... Alguna miqueta més de ritme. Tens raó, així que no és. Abans que res, abans que res, abans que res, abans que res, comencem pel més important, que no és la meva presentació, sinó sou vosaltres, els meus acompanyals, els locutors. I qui millor per acompanyar-nos, com dic, de vosaltres, el nostre... Vosaltres, perdó, l'equip de locutors de Ràdio d'Esvern, d'aquest programa que comença avui, aquest matí. Pol Dígler i Ferran Pujol, aquí, a la taula de Ràdio d'Esvern. Bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, nois. Bon dia. Que va ser una hora de despertar. Has començat dur, eh, per ser diumenge. Sí, però, Ferran, que el tango no ens impedeixi veure el bosc, avui la música, podríem dir que és l'excusa perfecta, no sé què en pensareu, us ha agradat les cançons que s'ha posat? El Harry Bosch, el Harry Bosch. La història és maca. La història és maca. Gràcies, Ferran, gràcies, Ferran, gràcies. Jo només he triat això per introduir una mica la qüestió de les adaptacions, que serà una mica el tema que ens guiarà en aquest programa, que anirem pilotant, anirem cuinant en aquesta empanada cultural. Parlarem de cançons, de pel·lícules, de paràgrafs, de vinyetes, ho intentarem comprimir tot en un mateix plat, però la tasca no és fàcil, ja ho sabeu. Esteu preparats, Ferran, Pol... Sí, sí, endavant. Esteu preparats? Comencem-hi. Menú del dia. Doncs comencem mossegant temes d'actualitat. En el programa d'avui parlarem del Saló del Còmic, eh, Pol? Sí, sí, parlarem, parlarem. Parlarem perquè no només ha sigut aquesta nova edició, que ara es diu Còmic Barcelona, perquè va canviant, és una emergència de noms. Exactament. Però que sí que és veritat que hi ha hagut una confluència, perquè avui parlarem del Saló del Còmic en l'apartada de còmics, però alhora també parlarem del taquillazo que ha sigut Endgame. Endgame. Vengadores Endgame. La fi d'aquesta saga de l'univers cinematogràfic de Marvel. De moment. Ben vist. Fase, fase. Ben vist. Què més veurem? Què més veurem en el programa d'avui? respecte d'adaptacions a videojocs, d'adaptacions a cinema, o al contrari, generalment, també podrem parlar-ne, precisament perquè són dos mitjans que sembla que s'hagin d'assemblar molt, que puguin portar i molt en comú, però veurem que tenen diferències i punts crítics que, de moment, podríem dir que encara no han aconseguit un èxit clar. Molt ben vist. Ferran, us anunciem ja que el Ferran, expert en videojocs, ens anirà a informar, no?, al cinema, evidentment, també d'altres parts d'aquesta empanada cultural. També en parlarem avui en aquest primer programa del BCN Film Fest amb el nostre cronista i enviat allà l'Adriano Calero. Doncs aquests serien una mica els temes, si us sembla, comencem ja. Anem a mossegar aquesta empanada. Qui comença? Molt? Còmics. Mr. Paul Diggler. Paul, Paul, Paul, Paul. Paul Diggler. Aviam, aviam, aviam. Què ens pots dir? Està molt amunt ara mateix amb la música. Molt amunt. Molt amunt. Estem molt amunt, nois. Jo estic una mica Octavius, no? Així que amb molts braços, eh? M'agrada la referència. Però, bueno, com hem dit, doncs moltes coses i no només el so del còmic. A més, és curiós, jo no recordava que el so del còmic estava tan a prop de dates com amb el Sant Jordi. O sigui, realment no recordo. Ben vist, ben vist. És veritat que acostuma a caure la segona meitat d'abril, però és que hi ha hagut anys que inclús s'han mogut mesos, eh? Perquè jo, perdoneu, recordo haver anat al maig, inclús, eh? Sí, sí, jo recordo, o sigui, no sé, potser és el Gami Climàtic, però és que realment, però realment, totes les coses que vaig comprar allà, al final de còmics i el que sigui, vaig dir, hòstia, després del Sant Jordi, pa què? Llavors, bueno, no simplement, doncs... Què destaques, què destaques, Pol, d'aquesta 37a edició, estem dient, Pol? Sí, sí, sí. 37a edició del... És... A veure, jo trobo, no dic irònic, però sí que com que estem parlant de Salud al Còmic i alhora del taquillazo que ha sigut Endgame, em fa gràcia perquè aquest any el que es pretenia, clar, això ja, jo no he estat a dins, jo he estat com a assistent al Salud al Còmic, però el que es pretenia aquest any era fer una, potser una mica més dedicació a l'Underground, al Fanzine, de fet, inclús el cartellazo, reivindicar el petit fent el grau. Sí, exacte, molt bé, però clar, a l'hora és l'any de Marvel. És molt curiós. De fet, Pol, el mateix Stan Lee, pel que tinc aquí, el mateix Stan Lee recentment mort, una llàstima per tots els fans, Stan Lee, que ja no podrem veure amb cameos més pel·lícules Marvel o potser sí, en qualsevol cas una llàstima. Disney, Disney, és Disney, i recucitarà que hi faci falta. No preocupis, hem vist. Stan Lee en aquest còmic Barcelona. Home, jo crec que és l'efecte imparable de Marvel i jo crec que just reconeixement a una de les persones més importants. Ara, el seu tot, podríem dir còmic mainstream des de l'UEGO, però a dia d'avui estan a la glòria. O això se suposa, no, Pol? Sí, sí, o sigui, a veure, clar, DC i és una altra història perquè jo crec que dins d'això DC, potser, jo encara no l'he vist, però diuen que Shazam és potser un retorn als orígens, no i orígens, però potser al nivell, no? Sí, no? Un retorn a un nivell. A això han dit, uns aires més ochenteros, més, amb una frasco que potser li està robant una miqueta a Marvel, no sé, aviam, no sé fins a quin punt. No, perquè Marvel jo crec que ja s'ho ha muntat superbé, però DC jo crec que és el que havia anat cap enrere, potser, no?, amb un ambi Superman o... Bueno, va buscar diferenciar-se potser de Marvel, el DC, el univers cinematogràfic. Exactament. Amb una serietat, també en part. Sí, amb una pretesa profunditat, amb una gravetat molt bèstia que havent vist, i no comencem encara ni arribem als spoilers d'Endgame, havent vist Endgame ja voldria, de fer, el dia d'avui arribar. Ja voldria tenir aquesta capacitat de vincular. Aquesta capacitat de vincular pel·lícules, de vincular referències, de vincular moments. I de fer-te sentir coses pels teus personatges, que al final Marvel s'ha basat molt en això. Doncs, Pol, si et sembla, perquè, aviam, parlem del saló del còmic, podríem dir com a excusa per parlar d'adaptacions importants del còmic al cinema, del còmic a altres formats. Tu què ens pots dir? Què ens pots recomanar avui en aquest matí que comencem aquest programa d'Empanada? Quins ingredients de còmic li posaries en aquesta empanada? Aviam, clar, aquí, més que ingredients o així, és que també hem de diferenciar com adaptes un còmic. És a dir, jo crec, depèn de si veus el còmic com un impàs, és gairebé un escrit, un guió amb Storyboard, no? O sigui, depèn de com ho vegis, ho pots adaptar literalment, ho pots adaptar més en essència, pot ser, clar, és difícil perquè des d'un punt de vista el còmic ja té imatge. El que tu li estàs posant és un so, bueno, uns actors, evidentment, una música, que també fa molt, però el còmic com a tal quasi es podria entendre com un Storyboard. De fet, des de l'indústia del cinema. Un guió de còmic i un guió de pel·lícula no difereixen gaire de forma, tenen un interior, exterior, dia a nit, personatges, la diferència és el ritme i és la quina estètica, per dir-ho d'alguna manera, de com es mou o no es mou un còmic o es mou o no es mou una pel·lícula. Per exemple, Splash Page, que és un concepte que s'utilitza molt, a vegades veus en una pel·lícula que li destinen uns segons ralentitzat, dues persones que s'estan matxacant, recordo un moment de la pel·lícula Venom, per cert, molt dolenta, adaptació a Marvel, però hi havia un moment que es veia molt clar la Splash Page, no? Tu veies allà Tom Hardy i a Rick Hathmet. On ho va veure, tothom va clar, va ser la primera pel·lícula de Vengadores, precisament de Marvel, en el moment en què es reuneixen tots els superaròis, fan el cercle és a les còmics. Molt ben vist. Que també n'hi ha una a l'últim, a l'última, de fet molt bé, l'últimament a cada pel·lícula ho té. Però bueno, jo sí que marcaria aquesta mini subgènere secció dels còmics, que és el tema de... Aviam. Jo considero que hi ha certs còmics que s'han adaptat molt bé. Dispara. I jo crec que hi ha un que és obvi. Quin és? We are Saks for Bons! One, two, three, four! Yes! Bé, el Carles està gaudint-ho, el Ferran està patint-ho. Per favor, per favor. No, nois, nois, no ho negarem. Seguim canyeros, eh? Seguim canyeros. Ai, ai, ai, alli te quiero ver. Seguim canyeros en aquest mòbil. Escolteu-ho bé. Perquè com tota cançó gravada a un garatge, com fan els d'Escot Pilgrim, sona com el cul. Però és l'essència. Llavors, què passa? Què és? La pel·líforma Els nostres vivients parlen. Escot Pilgrim és un còmic de Brian Lee O'Malley, que bàsicament és una adaptació de, crec que són sis volums o set, que, bueno, que narren les històries de... És que tampoc no sé si entrar en aquest tema. Bueno, resumidament. Bueno, resumidament, és un xaval que en la pel·lícula és Michael Cera, però és un xaval que el que vol és aconseguir la xica de sus sueños, literalment, però que per arribar a ella ha de vèncer els seus ex-nòvios en el sentit de com si fossin superherois. I hi ha un... De fet, és curiós perquè a Escot Pilgrim potser la gent no ho té molt present, perquè potser la gent inclús ni l'ha vist ni sap de què collons estem parlant, però sí que és veritat que els actors que surten surt Capitana Marvel. Surt en el sentit de... Surt Brie Larson fent de... Capitán Amèrica, Chris Evans. Surt Capitán Amèrica. El Brandon. Sí, per a Mateu, és com un arcade, podríem dir, perquè en aquesta empanada estic barrejant ja coses, però crec que és l'objectiu del programa. És com un arcade, un videojoc en el que tu vas passar en pantalles. Jo el que faré... Però té a veure amb una cosa que hem viscut tots, tots, nois, noies, persones que ens sentiu, que és aquest amor de pobertat, aquest amor de joventut, que tu vols, vols, vols, ostres, no sé si aconseguiràs o no, l'aconsegueixes, finalment, i quina festa, quins forts artificials, però jo penso que hi ha, no ho sé, potser una idea de mescla, no?, entre el món dels videojocs... Jo deixaré que sigui el Pol que defensi aquesta pel·lícula. Sí, perquè després... Jo he tingut problemes. A tu et va agradar Ferran la... Ell l'odia bastant, però com de la... Sí, però li perdono perquè a mi no m'agrada gens Blade Runner, Llavors és... Pluralisme, nois. Diversitat d'opinions, totes acceptades. De totes maneres... Diu, estem en pau. Perquè és com que evidentment està al mateix nivell que Blade Runner. Doncs, escop pilgrim, jo ho entenc des d'aquest punt de vista, perquè a part que és un popurri, perdona amb l'expressió, Carles, però és un popurri pop, és a dir, mescla molt... Això t'ho discutiria. Per mi pop té un concepte molt lligat a l'art, a Andy Warhol... I què és, si no escop pilgrim, com una peça d'art del setè i de tots els arts? Sí, passa que estem una mica allunyats del pop, però bueno, el tema és que Scott Pilgrim jo trobo que és una molt bona adaptació tècnicament, és a dir, després et pot agradar o no, i a més l'humor que té és molt absurd també, jo també puc entendre que inclús que dura dues hores la pel·lícula, però és un ritme frenètic. Edward Wright. Però, Edgar Wright, exacte. Clar, el director de l'última Baby Driver, però trilogia El Cornetto, o sigui, un tio que ens té acostumat a un ritme bastant frenètic. Però com a adaptació a còmic és que veus el còmic i és que literalment està adaptat. I el bo és que farà servir uns recursos molt arcades, el que deies tu, molt de videojoc, molt de comiquero, llavors, com a adaptació, hòstia, l'autor deu estar contentíssim perquè realment és que és molt pepina la pel·lícula. Li va quedar molt rodona al director Edgar Wright, com has dit, director de Zombies Party, de Hot Fuzz, un crac, eh? És un crac, bueno, que a més, ja que parlem de Marvel... Puc dir una cosa? Puc dir una cosa? Dispara. Shaun of the Dead, sisplau, no diguis Tomies Party, per l'amor de dir. Tenim aquí Ferran el purista, eh? Ferran el purista. Tot i que ell surt a la pel·lícula. Ben vist, Ben vist, Ferran. Tot i que és veritat que ell després a una pel·lícula va agafar el DVD i el va posar allà. Si us sembla, nois, seguim una mica aquests pots dir més d'adaptacions a destacar dins el sector del còmic, a part d'Scott Pilgrim. Bones, bones, bones, i aquests estarem tots d'acord que és Spider-Man un nou universo, i això és l'última que vam fer. Molt bona. Boníssima. Aquí sí que estem tots d'acord. Aquí jo crec que també entra el tema de què estem adaptant, que estem agafant l'essència i fent una cosa nova perquè sí que és veritat que Spider-Man, la pel·lícula d'animació que recordem, oscaritzada, és una pel·lícula que sí que fa un pupurri de moltes coses de l'univers Marvel en quant a Miles Davis, que és l'Spiderman negre, que és un chaval molt així jove i tal. Miles Davis, Miles, Miles, Miles Davis, Miles Davis i els Isos Axiom. Sí, sí, Miles Morales, es diu Miles Morales el prota, però ei, que Miles Davis, escolta, fantàstic que l'hagis citat perquè és un programa de cultura, és un programa cinema, música, Miles Morales. També hi cap en aquesta empanada, eh? En aquesta empanada de cultura també hi cap. Perdoneu. Digues, digues, Pol. Llavors, Spider-Man, un nou univers. Sí, Spider-Man, un nou univers. Llavors, en aquest aspecte jo crec que és una pel·lícula a més rodoníssima, o sigui, a vegades el que jo crec que passa molt a l'animació que és potser hi ha vegades que et centres massa com a autor, com a creador, inclús en l'estil, en l'estètica, perquè l'animació no deixa de ser també una creació. Correcte. I a vegades el guió es queda fluixet, com a mi, per exemple, a la mateixa edició dels Oscars em va quedar fluixet i és la de perros aquella, a mi em va quedar fluixet a l'animació. O és Anderson. O és Anderson, espectacular, però la història, doncs no. A mi em va agradar molt, però bé, ara no entrarem en aquesta discussió, diguéssim, el cas és que Spider-Man, un nou universo, o podríem dir el títol original, ja que Ferran apuntaves abans, Multiverse, Spider-Man Multiverse, Into the Spider-Verse. Jo, sincerament, crec que és una pel·lícula que funda un llenguatge totalment. És una cosa molt infracuda en el cinema mainstream. Igual que parlàvem dels còmics, el Paul comentava abans que hi ha còmics que semblen storyboards, clar, dintre del món dels còmics també et trobaràs uns que utilitzen el llenguatge possible del món dels còmics més d'una manera més o una altra, no és el mateix un Astèrix que un Tintin o un Marvel i dintre de Marvel hi ha milions d'autors. I Spider-Man, Into the Spider-Verse, jo crec que una de les millors coses que fa és que no renuncia a utilitzar el llenguatge del còmic i és complicat fer-ho i ho fa d'una forma espectacular però amb tonteries com és bafarades exacte, els desenfocs els nervis en forma de... els desenfocs de la pel·lícula són imprentes offset, són coses mal impreses, i l'utilització d'aquest llenguatge l'animació d'enquatricromia aquest treball de textura que quasi pots tocar els personatges és una pel·lícula prodigiosa realment. Òbviament jo crec que les coses que estem recomanant també és veritat que el món del còmic que potser també és bastant especialitzat és a dir, a la gent que li agrada en general el còmic pot haver vist i sobretot si parlem de Marvel haurà vist Spider-Verse però clar i si no ho ha fet no us la perdeu si us plau és potser la millor pel·lícula com a mínim d'animació de l'any passat i després una de les millors pel·lícules de l'any passat sí, ben vist però clar després hi ha altres que potser no són ja pertanyents a grans a veure tampoc estic dient que escopi un grandíssim conegudíssim no, però s'ha de reconèixer que va donar molt fort quan va sortir la pel·lícula però després ja ens anem a coses potser no dic petites però potser més alternatives que jo crec que la gent li sona, no coneix però que són adaptacions que s'han fet bé que són Persepolis per exemple molt bona Marjant Satrapi jo et diria que l'adaptació és bona en quant a que de fet és gairebé llibre tal qual clar, això per mi li resta un valor a la pel·lícula però l'adaptació és bona perquè el còmic és molt bo clar, però en l'adaptació jo crec que entrarem després a Tartuli però en l'adaptació la pots cagar molt és a dir jo crec que adaptant perquè després és una animació molt peculiar molt personal i jo penso que la pel·lícula com a mínim li fa una justícia important però és l'animació lògica derivada del còmic és una adaptació com a adaptació és correcta no, és correctíssima ara, a mi no m'agrada Espot Pilgrim però et reconec que és una molt bona traslació del còmic tampoc m'entusiasma el còmic no, per això estic dient tècnicament l'altre és que a mi em flipi la pel·li però que a mi em sembla tècnicament és impecable Arrugues també estaria per allà un còmic que passa a pel·lícula el còmic és bo la pel·lícula també és molt bona realment són exemples hi ha d'un a més d'un còmic que no té aquest punt no té aquest punt vull dir, no és un còmic que podem és un còmic costumbrista exactament un còmic més europeu un còmic amb una sensibilitat que mai tindrà als Estats Units em preguntava em preguntava Pol si anaves a treure pel·lícules com Ghost World o coses d'aquestes no, no, no però és que jo el que volia comentar és que aquests tècnicament estan ben ambientats ben adaptats però clar, després jo volia destacar una mica els casos polèmics diguéssim per dir-ho així però quan dic polèmics em refereixo a depèn de quines coses perquè per exemple tant podem estar parlant de les adaptacions que s'han fet de Dark Horse de l'editorial Dark Horse que normalment acostuma a ser més negra més d'orilla més visceral i clar, estem parlant d'ara mateix Netflix que té Sabrina la sèrie de la bruja molt bona per altra banda molt bona però clar partint que la gent d'on la coneix és la dels 90 la sitcom que a més clar jo no sé ni si dir inspirada en el còmic perquè no té res a veure evidentment el còmic no sé si l'heu llegit però és que el còmic ja només el primer fascicle ja és tan a saco és un editorial que ja està feta Déu-n'hi-do una pregunta ràpid sobre això que sempre he tingut el dubte el còmic era abans que la sèrie dels 90 és a dir la sèrie dels 90 és una versió adulcurada del còmic el còmic és posterior d'algú que reinventa pel que sé sí però bueno si no hi ha els soviets ja em diran treu un un còmic no pot faltar a la meva estanteria no pot faltar a casa meva un Ferran un còmic Viejo Logan Viejo Logan Viejo Logan meravellós aquest toc repuscular brutal a part té una molt bona adaptació que és una adaptació lliure és una adaptació lliure que fa bo al còmic i al revés Pol un còmic amb quina et quedes? tria un jo si he triat un The Voice que el teniu aquí a sobre de fet és el primer volum veiem com sonen aquestes pàgines com sonen aquestes pàgines he fet la secció cort inglès de llibres però he portat uns quants llibres aquí a l'estudi Déu-n'hi-do no l'estic trencant l'estic fulleixant és que com que és el primer això sí ara sí que he trencat però era un fullembrut no us espanteu no era un còmic era un fullembrut és que com que és el primer programa encara no estem molt acostumats a tirar els efectes llavors el Carles ha intentat fer l'efecte de passar per la pàgina però sí els tenim aquí per donar-li una mica de textura una meravella Pol aquest còmic de The Voice és una absoluta meravella el tenim aquí ara mateix a l'estudi de Ràdio d'Esvern de còmic de Garth Ennis i d'Àric Robertson són diversos integrals una visió bastant gamberra del món dels superherois molt gamberra no bastant sinó molt molt bé doncs nois Saló del còmic Spiderman Persepolis Endgame Dark Horse podríem seguir què us sembla si comencem ja amb el terreny dels videojocs? videojocs videojocs videojocs i qui millor per parlar de videojocs que el Ferran Pujol una persona que jo sempre quan estem reunits perquè ara estem reunits aquí però penso en casa meva quan veniu hosti fotem unes cerveses i comencem a parlar i a parlar i a parlar ja sigui de cinema de videojocs del que sigui i tinc aquesta sensació que pràcticament podria estar amb les sabatilles ara mateix portant-vos unes cerveses el que volia dir és que Ferran qui millor que tu per parlar de videojocs perquè sempre tens una visió que t'ho dic m'agrada molt com sintetitzes les coses ei ho intentarem un altre cop no estic exagerant jo em baixo al mi no estic exagerant és un crac gràcies deixo la paraula què ens pots portar què ens portes avui per aquesta empanada cultural doncs la veritat és molt senzillet perquè al final estem en un dels terrenys més pantanosos que n'hi ha en el món dels videojocs que són les seves adaptacions explica com portem un videojoc a un altre terreny generalment ja que parlem de cinema cinema no estem en un terreny gaire agraït en el món dels videojocs famoses són totes les adaptacions nefastes que n'hi ha de videojocs però anem a celebrar una que més o menys és decent hi haurà amics meus que se'n tiraran a sobre perquè em diran que no que no que això és traïcionar la saga de videojocs estem parlant de Super Mario tot i que Super Mario és reivindicable Bob Hoskins i la seva què és Silent Hill Silent Hill la pel·lícula que es va adaptar a principis del 2000 sí és veritat que no captura totes les subtileses del videojoc també estem parlant d'un dels videojocs més densos de sagues de videojocs més denses que n'hi ha interessant però aconsegueix ser bastant fidel i traslladar bastant bé de fet fins i tot copien algun plano que funciona molt bé a la pantalla però no hem d'oblidar tampoc una altra cosa que tenen els videojocs que els videojocs durant molta època eren només jocs i a partir dels 90 quan la tecnologia els permet ser més narratius i començar a incorporar càrmeres i planificació i narració la gent els considerava el germà petit del cinema clar en quin sentit això clar que pots començar a explicar històries i de fet els primers els primers videojocs que intenten fer narrativa directament imiten pel·lícules o imiten directors no utilitzen un llenguatge propi de videojocs per explicar històries també el cas de Scarface que ha donat més recent Ferran però és una pel·lícula de Brian de Palma que ha donat peu a i al Padrino també exactament el Padrino és brutal el Padrino seria la conseqüència directa de Scarface de Brian de Palma i també el joc màfia del Padrino de Francis Ford això potser més en un tema més tonal però el tema narratiu és a dir que un director Hideo Kojima que és el que tothom que és el director Hideo Kojima el director wannabe de tota la vida dels videojocs clar aquest home ens fa el 1998 99 ens fa Metal Gear 1 amb les seves narratives amb les seves cinemàtiques eh molt aconseguides i gràcies a Déu que tenia la limitació perquè quan no ha tingut limitacions tècniques amb consoles més potents ha demostrat que no el 4 el Metal 4 és el que no és aquest Metal Gear Solid 4 Metal Gear Solid 4 és el joc que t'est bueno fas dos passes vídeo fas dos passes vídeo el tema és que els videojocs en resum els videojocs són un terreny diferent a les pel·lícules són interactius vam tenir i això algun dia arribarà una discussió sobre què era més passiu o més actiu si jugo a un videojoc o a una pel·lícula un altre dia un altre dia deixem-ho això em porta a pensar en altra cosa d'un altre paner exacte actiu passiu ojo eh el tema és que els videojocs són interactius i la manera d'anar una història és la la manera d'explicar una història pot ser a través de les dinàmiques de joc és a dir la mateixa manera que tens de jugar els jocs si el teu personatge és més torpe si no si saltes això també t'està explicant una història no necessites les cinemàtiques però tot i així s'ha volgut emmirallar molt llavors el pas natural també va ser que molts videojocs que havien tingut èxit Silent Hill estàvem parlant podien parlar de Resident Evil podien parlar de Tomb Raider podien parlar de Doom podien parlar de Mortal Kombat podien parlar de Mario Bros i heu vist que heu fet una escala descendent d'històries argumentals d'algunes que tenen història a jocs que directament no en tenen i decideixen fer-ho perquè al final com tot és una qüestió de diners diuen quin és el joc que més ven Super Mario Bros fem una pel·li però és que no hi ha una història aquí darrere però fem-la igualment què passa amb les adaptacions aquestes ja que has fet aquesta llista en ve al cap les pel·lícules de Resident Evil en ve al cap la pel·lícula de Silent Hill que sí que ja has comentat producció canadenca en el cas de Resident Evil produccions americanes mainstream amb l'actriu que ara no em surt el nom Mila Jogo Mila Jogo què passa amb aquestes adaptacions amb aquesta traslació diguéssim del món del videojoc al món del cinema podem parlar d'això com podríem parlar de Bandersnatch aquesta sèrie interactiva de Netflix que d'alguna manera també vincula al món més de videojoc de triar aquí mira aquí rebobin una mica Ferran Bandersnatch al final el que fa és adaptar les historietes de pulpa de la sèrie B Elige tu aventura Elige tu propia aventura exactament en què tu arribaves en una pàgina i havies de decidir si volies passar pel puente elevadizo o volies pujar la corda llavors en funció del que triessis igual la història acabava en aquell precís moment perquè mories com a personatge o no la història seguia en qualsevol cas crec que el referent de Bandersnatch és aquest però no ens sortim del guió estem parlant de videojocs et dic Bandersnatch com a totes aquestes pel·lícules que has citat l'experiment de Bandersnatch què passa amb aquesta traducció és curiós perquè sembla com la inversa fem un videojoc que és un metge interactiu i el posem a un mitjà més perdona passiu d'observar la història es desenvolupa tu no la fas avançar sinó que la història tal i en canvi Bandersnatch intenta fer-ho al revés agafem un gènere passiu com és una sèrie o un episodi i l'intentem donar interactivitat després hi haurà les limitacions o no o que jo considero que és totalment buscat pel creador de Bandersnatch però prefereixo també guardar Bandersnatch per un altre dia però per acabar el tema dels videojocs el gran problema que jo li trobo perquè per mi és un problema hi ha grans històries en el món dels videojocs jo sempre dic que la gent que no juga a videojocs s'està perdent grans històries que no s'estan explicant al cinema i diu home però si jo veig pel·lícules Assassin's Creed va ser l'última gran bueno Tom Raider Assassin's Creed van ser les dues últimes grans pel·lícules que es van estrenar Assassin's Creed que parteixen de videojocs exactament Assassin's Creed té una història interessant és molt interessant però és molt interessant de jugar és molt interessant de jugar perquè si te l'expliquen et diuen si està bé però clar al final la pel·lícula és normal també és perquè ho volen condensar però jo crec que les temàtiques aquestes entre cometes ocultistes de templarios i aquestes coses sempre poden crear una mica bueno criar l'atenció el que passa és que evidentment aquí és la translació que tu dius de tu al jugar inclús tu podries t'ha podrien cantar jugar al Tetris o no mira faré més fàcil et podrien cantar jugar a l'Angryverse però no per veure una pel·lícula d'Angryverse que qui és i n'hi haurà una altra nois tancant una mica crec que és molt interessant el que ha dit el Ferran aquesta idea com d'un producte una expressió cultural que tu jugues no és el mateix gaudir jugant que gaudir perdent-se en una posada en escena o en una narració o en unes vinyetes crec que és molt interessant aquest apunt que has donat últim Ferran i si us sembla nois anem a part aquests ingredients que falten de l'empanada cultural que quins són? Cinema i literatura i literatura farem aquí un mix de dues seccions diguéssim anem al gra el passat dimarts a la nit al Cinema Esverdi de Barcelona vam posar punt i final a la tercera edició del BCN Film Fest amb l'entrega dels premis a les pel·lícules guanyadores 15.000 espectadors 9 dies de projeccions una edició que per tercer any consecutiu coincideix per dates amb la diada de Sant Jordi què vol dir això Ferran? la millor manera la millor excusa no? de dir cinema i literatura adaptacions aquestes coses que són les bàsiques quan penses en una adaptació dius un llibre que l'han portat a la pel·lícula exacte doncs si us sembla en parlem amb l'Adriano Calero que com hem dit és el nostre enviat especial al festival que ha estat veient pel·lícules ha estat traient reflexions del BCN Film Fest i començaré citant una cosa que reflecteix molt bé penso aquest BCN Film Fest que és el seu caràcter popular quin és l'eslogan? és una l'eslogan diu talvec en el Film Fest que és un festival on la pel·lícula és tan bona com el llibre pel·lículas, Carles en plural 59 en concreto i algun llibre menys cine, literatura història, teatre cine sempre cine la máxima expresió de la transversalitat artística no? i com a excusa la diada de Sant Jordi de hecho com a punt de partida l'eslogan? altra festiva manifestación quan els llibres es acompanyen de rosas ara també de pel·lículas i sea com a sea siguen formant un tándem de belleza i coneixement així és el Barcelona Film Fest un festival de cine que podria llevar el nombrer del santo patrón però que adopta el de la propria ciutat de Barcelona i s'erige tras su tercera edició com el festival ineludible de la primavera sí, lo sé haurà que pedirle permiso al Lá que cumple este año su novena edició i que aún sigue en marcha por cierto però del festival de cine d'autor hablaremos la semana que viene Golafras cada empanada a su debido tiempo doncs totalment Adrià què més ens pots dir sobre aquest BCN Film Fest? pensad que aún tenemos que digerir semejante festín casi 60 películas repartidas en 6 secciones diferentes desde la mítica sección oficial de todo festival a la tan necesaria sección femenino plural una muestra de las películas italianas realizadas por mujeres que nace de la colaboración del Barcelona Film Fest pero también del Instituto Italiano y que nos ha permitido ver francamente maravillas como precisamente Le Mereville de Alice Rohrbacher una pequeña y feroz historia de amor entre un padre y una hija y como suele suceder en el cine de Rohrbacher una relación que se explica no solo a través de los sentimientos y el roce humano sino a través del entorno en el cual viven algo que ya pudimos ver en su gran obra Lázaro Felice estrenada hace unos pocos meses y su hermana y su hermana precisamente Álvaro y su hermana presenta en el festival eso sí como actriz en Virgen Jurada o Berguine Jurata de Laura Vispuri una película que fue presentada en el 2015 en el festival de Berlín y que aunque no ganó deja un gran sabor de boca Uy, pero Adrià a diferencia de la meraviglia que ahora citabas esta película que es va emportar el gran premio del jurat a Cans em sona que esta película no va agradar tan y estáse lo cierto Carlos puede que Virgen Jurada sea una película más confusa mucho más fría y cerebral y pese al gran trabajo de Alba de Alba Rorbajer una película con la que cuesta conectar pero los sabores se mezclan en la empanada cinematográfica y los títulos se suceden Miel de Valeria Golino Flor Gemela o Fiore Gemelo de Laura Lucchetti Latin Lover de Cristina Comencini Il Crattere de Silvia Luzzi y su colaborador Luca Belloni se nos ha colado un hombre aquí pero sobre todo importante recordar la proyección de Nico 1988 de Susana Niccarelli road movie dedicada a los últimos años de vida de Nico precisamente la cantante de Velvet Underground también musa de Warhol y aquí preferiré recordar la relación que tuvo con Philip Garrel y esa obra tan particular de la cicatriz interior que los vio a los dos como actores a él como creador pero a los dos como actores y como aparella Adrià también como aparella sentimental también como aparella sentimental de la mano de otra mujer directora Laura Jo llegamos a la ya mencionada sección oficial donde encontramos adaptaciones de obras literarias de la talla de la vida sensalasar amat conocida novela catalana de Pep Puig ganadora del premio San Jordi en el año 2015 y ahora también película película que cumple con la promesa del festival y consigue ser tan buena como la novela tanto que recoge dos premios dos reconocimientos que suelen ir por separado el de la crítica de la FEC y el del público y es que siendo esta la primera película de Laura Jo hace mucho tiempo que es directora de actores y una pieza clave de la cinematografía catalana Ana Castillo Greta Fernández Carlos Cuevas y Elizabeth Casanovas todos ellos alumnos de Laura Jo y Pulseras Barmellas Marlí Pan Negra o lo imposible trabajos impensables sin ella pero la selección oficial también recoge aquellas producciones relacionadas con algún hecho histórico como la tragedia de Peter Lu de Mike Leigh que en breve comentaremos o films biográficos sobre personalidades relevantes espacio donde cabe destacar sin lugar a dudas el biopic alemán sobre el poeta y dramaturgo Bertolt Brecht o aquel que dirige e interpreta un colosal Rupert Everett sobre los últimos tres años del gran poeta Oscar Wilde mientras que el primero abraza un sabio diálogo entre ficción y documental y permanece en los límites de lo real asumiendo lo teatral desde lo doméstico mostrando sin pudor dónde acaba y dónde empieza el escenario el segundo fuerza las barreras entre ficción y realidad con un uso estilizado del lenguaje cinematográfico y una actuación vehemente Everett interpreta y reinterpreta y da con una obra excesiva oscura patética pero muy necesaria por lo que tiene de reveladora impelido por la misma necesidad de justicia con el pasado tal vez el director Mike Leigh retrata esta vez tras su aplaudida Turner uno de los momentos más dramáticos de la historia británica la masacre batalla o tragedia de Peter Lu con una puesta en escena impoluta pero excesivamente academicista porque como él mismo ha dicho creció a solo unos minutos del lugar del suceso y a pesar de ello creció sin saber acerca de él Déu-n'hi-do el repàs que ens fa l'Adri but is it not tough in British schools que si em permeteu canvio a l'anglès per donar pas Adrià un altre cop claro y con esa idea en la cabeza él mismo se decide a enseñarnoslo la lástima es que se quede en eso en una clase magistral de historia lección que han sabido leer y premiar desde el programa Educacine pero que difícilmente conseguirá conectar con el público a no ser que en la misma lucha por las libertades también hayan sufrido la violencia del Estado Bueno, Carlas acabo pero me gustaría hacerlo con una última reflexión más bien con una anécdota seguro que recordáis al gran director de cine Howard Hawks y estáis al tanto de su amistad con Hemingway pues bien Hawks creía posible hacer de la peor novela de Hemingway una gran película y así se lo hizo saber tener o no tener le dijo el escritor y el resto ya es historia una de amor entre Bacal y Bogart y otra de cine también de amor por el arte en sus distintas formas Déu n'hi do déu n'hi do quin repas faixú pero hosti quina currada se la ha currat pero de valent después de l'espai ràdio de Dada continuo continuo continuo enhorabona enhorabona l'eslògan és aquest la pel·lícula és tan bona com el llibre Adriano Calero per aquesta ressenya tan profunda tan sesuda jo crec que l'adjectiu ara em surt en castellà seria sesuda una reflexió sesuda sobre el BCN Film Fest aquesta tercera edició on ha estat Jeremy Irons la nova pel·lícula de Dani de la Orden diferents bé d'Alice Rowatger d'aquesta pel·lícula que vam veure Sitges Pol la darrera pel·lícula d'Alice Rowatger la de Lazaro Felice és l'última pel·lícula vaig veure quina meravella doncs nois hem parlat del BCN Film Fest com deia un mix en aquesta secció de cinema i literatura crec que és l'objectiu ara per ja anar tancant jo aviam jo ara el que m'agradaria és una mica que parléssim això de llibres d'adaptacions bones que s'han fet a mi què em ve al cap molt ràpidament jo sempre tiro com d'anar rellegint la història al cine això és una cosa que m'encanta penso que la història al cine es pot rellegir tantes vegades com vulguis la pots fer de tantes maneres com a tu et vingui de gust jo penso que en aquest cas el primer que em ve al cap és el Dràcula de Bram Stoker i com Murnau va intentar amb el seu nos feratu tirar-ho endavant fent una obra mestra va aconseguir fer una obra mestra verdadera obra mestra exactament de l'expressionisme alemany però va estar a punt de desaparèixer és a dir els drets d'autor literaris diguéssim que van no que arribes tant ben vist aquesta aportació aquesta referència al còmic en aquesta empanada que seguim fent doncs com dic vam estar a punt de no poder gaudir d'aquest nos feratu de Murnau d'aquesta etapa de la república de Weimar de l'Alemanya dels anys 10-20 després no sé em venen casos d'adaptacions molt fil per randa diria és a dir què passa amb aquest Alcon Maltès de John Huston una de les meves pel·lícules properides és una meravella és a dir és una passada de pel·lícula que passa amb doncs no sé El sueño eterno de Howard Hawks que passa una mica més endavant a Sangre fria l'adaptació de Sangre fria és a dir hi ha un fil per randa en el sentit de novel·les molt bones d'autor pel·lícules molt bones també d'autor un clasicisme molt bèstia ens anem a la Nouvelle Vague són adaptacions això hi ha un cubisme aquí en la història del cine en el que el noir posa un novel·lo bàsicament perquè em ve a but de souffle el final de l'escapada que en el fons és un noir és a dir que d'alguna manera està adaptant tot aquest cinema negre que he posat en exemples com era el Comaltes Howard Hawks tot això però ho fa amb una voluntat de trencar és a dir aquí l'adaptació es desmarca el cine es desmarca ja no només de la literatura sinó del propi cine s'està desmarcant perquè Godard s'està carregant el muntatge i no sé ara mateix ho dic per com us dic fer una síntesi molt ràpida perquè és que aquesta empanada ja li comencen a sortir els ingredients pel voltant què passa ara què està passant ara amb les adaptacions tenim bestsellers que es converteixen en pel·lícules mainstream el bestsellers és d'un altíssim la pel·lícula mainstream és pitjor és a dir tenim casos molt sonats que no penso ara malgastar un minut pensant en si voleu citar algun endavant però penso que hem arribat a uns punts en els que la literatura que es ven deixa molt que desitjar i el cinema ja busca aprofitar una mica el punt que hagi pogut tenir el bestsellers per aconseguir rescatar i que la taquilla surti a flotar com sigui amb això jo no vull dir que estigui tot perdut evidentment és a dir hi ha adaptacions molt bones ara mateix us cedeixo la paraula allà perquè és que no callo quines destaqueu? jo mira quan t'has això del bestsellers i sembla que sí és veritat que ara estem en una època com que llibre que té moltes ventes es fa la pel·lícula al moment però això no és nou de fet tu ja has mentat alguna cosa clar potser veient un nosferatu la situació del nosferatu clar era una època on els escriptors el seu art estava molt per sobre el cinema i consideraven que fer una pel·lícula sobre la meva història és destrossar-me és destrossar-me el llibre ho hem vist després la cosa ha anat evolucionant i pot ser cap als 60-70 que comença a haver-hi clar els bestsellers ja existia però encara ho és més 70 sobretot Stephen King aquesta mena d'escriptors el mateix Mario Puig amb el Padrino és un l'escriu en simultaneitat amb el Cúpula hi ha una simbiosi hi ha una simbiosi brutal en aquest exemple que acabes de posar els anys 70 es dona el naixement també del blockbuster cinematogràfic finals dels 70 principis dels 80 sí després de la Porta del Cielo aquest cinema Jaus Tiburon i Star Wars però després de la Porta del Cielo hi ha una idea de dir Hollywood ja no vol ja no tolerarà que pel·lícules on s'hi ha invertit una gran quantitat de diners no tinguin l'èxit que s'espera llavors per això i per moltes altres coses més estem parlant de l'Era Reagan estem parlant de l'Era Thatcher però al final bienvenido corporativismo el cinema està entrant en un món en el que nois molta gent diu que ja no és cine que és una altra cosa i crec que no els hi falta raó el cine canvia molt el que anava és que això és una cosa que ara sembla que sigui com molt nou novel·la juvenil d'èxit i pel·lícula o saga ara directament són les sagues ara tot són sagues bestsellers en canvi els 70 la gent sembla que se n'oblidi que Apocalipsi 9 és una adaptació del Corafó de Destineu exactament això és esconra la gent sembla que se n'oblidi d'això que el Padrino també era un llibre tot i que siguin més o menys simultanis però en l'Apocalipsi 9 està molt bé que ho diguis perquè és un llibre molt petitet hòstia d'unidor l'Apocalipsi 9 el que s'envolupa a partir d'aquest llibre dóna la sensació que en els anys 70-80 això a la segona meitat del segle XX quan un autor cinematogràfic decidia adaptar a un autor literari ho feia amb un respecte sembla eh apartament la gent que ho feia amb un respecte i que aportar la seva visió era mostrar respecte tu veus un cop fent Apocalipsi 9 i dius ostres veus un senyor com Ridley Scott fent Blade Runner per molt que no t'agradi que estava pensant l'antitesi que seria el dueto King i Kubrick bueno el malament que es van portar entre ells el resplandor el resplandor és un cas per exemple què diu Stephen King el resplandor quina és la seva versió preferida no és la de Kubrick no és la de Mike Garry la de Mick Garry la xunga la xunga exactament no el tema és aquest que ja passava això i potser Pol com evoluciona aquesta relació llibres cinema públic ja més de cara de cap als 2000 de fet podríem marcar que el punt de gir seria a partir de no és el mateix Jurassic Park ens podem perdre Michael Crichton ja tenia pel·lícules prèvies de fet Almas de Metal també va de Jurassic Park con Vaqueros i ara Westworld és això però Jurassic Park marca un també marca és igual que això és el Spielberg et fa tiburon et fa tiburon torna a venda tot i crea el blockbuster tal com el coneixem modern et fa Jurassic Park i et reinventa la manera de fer cinema una sèrie bé estem parlant d'una sèrie bé dels 50-60 que ell reapropita per vendre-t'ho com un mainstream la leva d'una manera impressionant perquè a més se li pot qüestionar els temes senta precedents però això què significa això per la literatura es va vendre més literatura i l'Steven King és un dels autors més llegits i no crec ja ho era abans que fessin pel·lícules seves sí però ho ha sigut sens dubte després i quan arribem als anys 2000 hi veus això Harry Potter clar aquí entrem com es deia en aquest terreny de franquícies de saga totes les novel·les al final beneficia a la lectura a la lectura segur hi ha més gent llegint gràcies a que hi ha pel·lícules segur però la qualitat d'aquestes perquè no oblidem copúscules no oblidem coses d'aquestes ara bé tornem al tema de les adaptacions quan un autor es fixa en una novel·la i la sap tractar de la forma de seny jo crec que neix l'adaptació adaptació fidedigna més perfecta que hi ha hagut en tot personalment i crec que molta gent estarà d'acord que és el Senyor dels Anells perquè és una adaptació que sap canviar les coses que necessita canviar del text original però amb un respecte i un coneixement exquisit per fer que funcioni en el mitjà en el que es fa que és el cinema clar jo no reduiria tant la grandesa a aquesta trilogia de pel·lícules perquè com dic al final mira doncs no deixa de ser una trilogia feta amb un terreny amb un circuit amb un sector molt mainstream no dic que tingui rei contra el mainstream però senzillament és que aviam jo et posaria exemples potser més concrets però bueno ja que has tret el de la trilogia del Senyor dels Anells que penso que Peter Jackson sap traduir molt bé a Tolkien i també sap traduir molt bé a Chris Aquilios i a Frank Frazetta del món del còmic seguim remesclant coses de diferents sectors còmics cinema literatura Frank Frazetta i Chris Aquilios tenen uns dibuixos tenen uns gravats de cavallers atacant de fet crec que hi ha una obra seva que és com Cavalleria atacando crec de Chris Aquilios i això quan tu veus el Senyor dels Anells és inevitable pensar en aquestes imatges de fet el mateix Peter Jackson es va inspirar en elles nois Pol Ferran ha destacat el Senyor dels Anells què destaques tu? quina adaptació? va dispara adaptacions de llibres hòstia però mira saps què volia fer? volia fer un apunt que és una curiositat bàsicament que és sabeu qui és el fill d'Stiphen King? qui és? Joe Hill que Joe Hill és qui és Joe Hill? és un autor de còmic que per mi és de lo millor que hi ha bueno per mi si hi ha un trident de còmics un és The Boys l'altre és The Boys com has dit? Punk Punk Rock Gisus segon i el tercer? aquest és el fill d'Stiphen King? no no moment i el tercer és Lock and Key que Lock and Key hi ha dos volums així estil The Boys i clar per mi ha agafat tota l'essència del seu pare perquè és una història super Stephen King però portava el còmic d'una forma espectacular i Déu n'hi do però bueno adaptació al llibre és que clar jo crec que em quedo amb l'ú que heu dit bastant vosaltres una cosa perquè és que veig que Déu n'hi do la conversa que hem tingut podríem seguir com us he dit és a dir sempre penso en les converses que tenim fora de la ràdio i que seguirem tenint podríem seguir parlant de molts més còmics pel·lícules i de tot no sé si tenim temps per la gent de Pol no sé si vinga fotem-li vinga menú de la setmana Pol Pol pisca alegria aviam una cosa què està passant aquí s'està acabant el programa corre Carles però és que això això comença una mica a linxar tot plegat en sèrio has posat aquesta música clar tio jo permeteu-me però és que jo no estic gaire d'acord han d'haver triat aquesta música és com de de circ tenebrós de circ tenebrós amb pallasos assassins jo només et dic que la música cada cop va més ràpid vinga aviam ciutat romana i el món urbà en el Mediterrani clàssic a partir del 5 de maig a l'amfiteatre romà de Tarragona festival cultural festival internacional dedicat a la divulgació històrica sovint penso que no ens adonem que entre les coses que marquen la nostra vida quotidian actual moltes ens venen del passat són herència de les grans cultures que han sorgit allà de la història pel·lícules pel·lícules Pokémon Detective Pikachu no us la perdeu és que més una cosa perdona aviam és possible que aquesta pel·lícula rebenti a vengadores és possible no no per bona permet-me que dubti no no tu saps el que és el món nipó i asiàtic amb aquesta pel·lícula per ser l'adaptació d'un videojoc que no ho hem dit Ferran de Satoshi aviam que ho llegeixi aquí Satoshi Tahiri i Ken Sugimori i Junichi Masuda són tres tres autors del videojoc hi ha una sèrie de videojocs que van de Detective Pikachu Déu-n'hi-do segona pel·lícula que aquesta sí que aquí es compro cap a casa Western Buddy Movie Los Hermanos Sisters nova pel·li de Jacques Zodiar premiada a Cans amb el premi millor director aquesta sí que és una pel·lí que tinc moltes ganes de veure l'han deixat molt bé i penso que també complementa una mica li posa el punt diguéssim de contrapès a Detective Pikachu més coses ja per acabar exposició quàntica a partir del mira això ja ha començat 10 d'abril al CCCB què us puc dir sobre això doncs si voleu entendre els principis de la física fonamental a través del treball creatiu conjunt de científics de divulgadors aquesta és la vostra exposició exacte tens raó poca broma poca broma que jo hi vaig pues anem-hi junts jo no hi he anat anem a veure l'exposició quàntica del CCCB impulsada per o ben dit presentada per l'Institut Nord això nois perdoneu perquè m'estic confonent fins aquí quàntica i ara Institut Ramon Llull informació a part presenta Catalònia Invenis que us en voleu una Venècia hi ha una exposició brutal que no us podeu perdre una reflexió des de la teoria de l'art de l'estètica sobre la relació de l'ésser humà amb les estàtues es va a Venècia si algú hi vol anar Carles aquella tecla d'allà és per fer la lletra més gran gràcies gràcies gràcies presentar un programa no és fàcil us ho asseguro a més és el nostre primer programa d'empanada cultural jo ho canviaria d'empanada cultural ho hem de tancar i això com he dit per què estic destacant una cosa a Venècia doncs perquè és que és la l'Institut Ramon Llull que hi ha al darrere és cultura catalana en un altre lloc en un altre país i l'han deixat molt bé hem vist l'agenda hem vist còmics hem vist pel·lícules hem vist de tot i seguirem veient moltes més coses no hi ha també agenda per exemple seguim amb l'agenda correcte Pol seguim encara no m'ha acabat tu Carles no és molt ràpid una mica ràpid bastant no de fet és que mira ho vaig a confessar pensava dir ja s'acaba el programa no encara queden set minutets ei no està gens malament però m'enteneu això de presentar jo no estic acostumat seguim amb la gent de Pol doncs aviam en temes d'aconteixements relacionats amb el còmic el 7 de maig com a com a sortida del forn diguéssim surt no Transmetropolitan perquè és un còmic que per dir-ho així és una saga que és molt bueno a mi em flipa i crec que tu Carles també ho has llegit no sé si ho has llegit però Transmetropolitan posa'm al dia sisplau que és que és la història d'una mena de periodista d'investigació retirat però que és un peça i és un cabroràs i és de tot com has dit que es diu el nom? Transmetropolitan Transmetropolitan i bueno que bàsicament que s'ha acabat la sèrie i ara el que estan fent és treure els integrals llavors el 17 de maig sobre el primer integral que va de l'1 al 12 de fa cicles i realment és una cosa que jo personament recomano moltíssim perquè és un còmic d'aquells que deixen marca el tenim aquí Pol que ens l'has portat també sobre la taula aviam aquestes pàgines com són aquestes pàgines de Transmetropolitan Pol o sigui els còmics que has portat són una passada els estic mirant ara a nivell de dibuix la traçada és a dir és una meravella el color com jugo amb el color narrativament és molt interessant és molt interessant és a dir corren molts riscos i molt gamberro estic veient és una cosa amb un punt anarquic que no sé fins a quin punt les coses que he portat són bastant gamberra si no està bé The Boys Transmetropolitan que per ser és de Warren Ellis d'Eric Robertson no sé si l'hem citat abans però Warren Ellis és una màquina és una màquina Warren Ellis exactament molt bé Pol ha fet els deures el dia 10 de maig al centre Can Verdeca de Barcelona es fa una taula rodona que es titula jo crec que això ja ho diu tot el còmic ja no és cosa de nois i llavors és a càrrec de Rocío Vidal que és una editora del jueves sí una editora del jueves exactament i jo crec que la taula rodona ni que sigui per veure que s'està coent allà pot ser interessant que és a la tarda del 10 de maig però relacionat amb el jueves també a mi em fa gràcia comentar un còmic que a més em vaig agafar pel Sant Jordi que era bastant recent que es diu Solid State Solid State Solid State com ha estat sòlid diguéssim i bueno fa referència als discurs no això no no aviam però el tema és que el dibuix és de part de del Montéis d'Albert Montéis que és ex ex membre del jueves que després clar ell va fundar Orgull i Satisfacció bueno una aventura i aquest tio un batarà un batarà de la vinyetà però és que a més d'universo o sigui últimament el puc treure coses molt potents però és que en aquest cas és molt curiós perquè jo ja me l'he llegit i Solid State no deixa de ser que això és ja que parlem d'adaptacions és l'adaptació d'un CD o sigui és un músic que va fer un CD que és Solid State i s'ha fet una mena de traducció translació ell ha fet no sé si recordeu heu vist el documental aquí del Jodorowsky que és com jo vaig intentar construir un dion i doncs ell que anava buscant els garrers doncs ell el que es va dedicar al músic aquest és a buscar el Jodorowsky us d'un estaves dient el documental el que es va dedicar a aquest músic és a buscar bueno una mena de guionista i un dibuixant i ell i ell ho diu a la contraportada diu jo vaig flipar quan vaig començar a veure que les històries es desenvolupaven el tio allà plorant llavors és una història molt curiosa sí que és veritat que és una mica els temes que sempre tracta Montéis en el sentit d'univers toca bastant tema Black Mirror en el sentit és una distòria tecnològica jo no diré res més però realment és molt curiós veure una translació de la música perquè a més es nota que hi ha una narrativa bastant especial i aquí gran recomanació gran recomanació Pol què més voleu afegir nois? res dos apunts dispara dos apunts al món dels videojocs ara mateix està una miqueta parat però sí que és veritat que avui diumenge res fins a les dues de la tarda em sembla que és teniu el Retromaniacs Arcandreua el Fabric Oats on tindreu jocs antics recreatives bé sempre és molt divertit si sou d'aquest sector passar-vos i que fa poc relativament poc hem conegut que per fi podríem dir s'ha fet una adaptació al videojoc d'un còmic un dels meus còmics preferits que és Blacksat Under the Skin Blacksat sí Blacksat el gat detectiu dibuixat el tinc present el saló del còmic sempre sempre té un espai és el típic autor Blacksat però fa un espacial fa dos anys fa dos anys van fer un espacial però és el típic autor espanyol que s'ha hagut d'anar a fora lamentablement a buscar-se la vida a França i si no heu llegit Blacksat sisplau feu-ho i si no heu vist Blacksat el dibuix d'aquest home sisplau feu-ho el videojoc sortirà com deia al setembre com deia al setembre i fa pèndol Estudios el que jo he vist prèviament encara no m'acaba de convèncer però és una aventura gràfica que és el meu generador preferit i això sempre està bé i per acabar amb un punt noir Blacksat en punt noir sí, no, clar és que Blacksat és això és el detectiu és el detectiu aquest noir que t'han adonat així ara que comentaves això del disc fet còmic m'ha recordat i una recomanació personal Alex Torrio potser el coneixeu Alex Torrio va fer un discazo que es diu Ghost of Comala tal que jo vaig fer un videoclip sí, perquè estava pensant barrer-lo a casa que és un tio que va agafar un llibre de Juan Rulfo i ara recordo el nom del llibre Comala Ghost of Comala és el disc ara no me'n recordo però bueno Pedro Páramo Pedro Páramo Pedro Páramo gran llibre gran disc de Alex Torrio és una adaptació també agafa el llibre i el millor persona sí, també però bé doncs nois fins aquí el programa aquest primer programa d'empanada cultural ha estat un plaer compartir taula amb vosaltres ens trobem aquí la setmana que ve hem fet un repàs molt potent que seguirem seguirem portant a terme a través dels còmics el cinema el teatre la música les sèries què més anem a tancar aquesta primera empanada cultural i recordeu seguiu-vos empanant bé la setmana que ve tornarem a posar ingredients sobre la taula vinga, bona nit bon dia bon dia bon dia b golf l'alguet de quæ nicht ho go b pan o 급 quant ap o los cot asculti b ô exam langue ban Fins demà! Ràdio d'Esvern, sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Fins demà!