Empanada Cultural del 5/5/2019 — Empanada cultural: adaptacions entre còmics, cinema i videojocs, i crònica del BCN Film Fest

Visió general

Programa inaugural d’Empanada cultural dedicat a les adaptacions entre mitjans: de còmics a cinema, de videojocs a pantalla gran i de llibres a pel·lícules, amb una crònica extensa del BCN Film Fest. Es proposa una mirada transversal, barrejant referents i llenguatges –una veritable empanada cultural– per entendre com la cultura es retroalimenta.

"La pel·lícula és tan bona com el llibre" — eslògan del BCN Film Fest

"Que el tango no ens impedeixi veure el bosc" — declaració d’intencions per obrir el debat d’adaptacions

Temes principals

Còmics i adaptacions al cinema

• Contrast entre la voluntat de Còmic Barcelona d’acostar-se a l’underground i l’hegemonia Marvel en plena onada Endgame i homenatge a Stan Lee.

• Debat sobre com adaptar: literal vs. en essència; el còmic com a storyboard i recursos com la splash page traslladats a cinema.

• Casos destacats: Scott Pilgrim vs. the World (Edgar Wright) com a traslació tècnica exemplar; Spider-Man: Into the Spider-Verse com a obra que funda llenguatge visual propi integrant bafarades, trama d’impressió i multivers.

• Altres bones adaptacions: Persepolis, Arrugues; línia Dark Horse (gir fosc a Sabrina); i el binomi còmic-cinema en Logan (ressò de “Viejo Logan”).

• Reivindicació de còmic gamberro i adult: The Boys (Garth Ennis, Darick Robertson).

Videojocs al cinema: el repte de la interactivitat

• Diagnosi: el pas de videojoc a pel·lícula és un terreny pantanós; pocs èxits rotunds.

• Exemple reivindicable: Silent Hill (principis 2000) — atmosfera i plans traslladats amb solvència.

• Evolució narrativa del videojoc: de “germà petit del cinema” a llenguatge propi; Hideo Kojima i les cinemàtiques de Metal Gear Solid; el pes de les dècisions de disseny com a narrativa jugable.

• Franges d’adaptació: de sagues amb història (Resident Evil, Tomb Raider) a icones amb trama mínima (Doom, Mortal Kombat, Mario Bros), sovint guiades per taquilla.

• Casos recents: Assassin’s Creed — interessant de jugar, menys potent explicat; reflex sobre l’interactivitat com a essència difícil de traslladar.

BCN Film Fest: adaptacions literàries i memòria històrica

• 59 pel·lícules, 6 seccions i caràcter popular. Focus “Femenino plural” amb títols d’autores italianes: Le meraviglie (Alice Rohrwacher), Vergine giurata (Laura Bispuri), Nico, 1988 (Susanna Nicchiarelli).

• Secció oficial: La vida sense la Sara Amat (dir. Laura Jou) — guardó de crítica i públic; excel·lent direcció d’actors.

• Biogràfiques i figures clau: Brecht (biopic alemany) i The Happy Prince (Rupert Everett sobre Oscar Wilde), dues mirades oposades entre teatralitat conscient i estilització vehement.

• Història: Peterloo (Mike Leigh) — posada en escena impoluta però acadèmica; valor pedagògic i memòria d’un trauma britànic.

• Anècdota cinèfila: Howard Hawks i Hemingway — de la “pitjor” novel·la a una gran pel·lícula, Tenir i no tenir; el poder de l’adaptació.

Debat literatura-cinema: del Nosferatu al blockbuster

• Clàssics modèlics i riscos legals: Nosferatu de Murnau (ombra de drets sobre el Dràcula de Stoker).

• Negre clàssic: El falcó maltès (Huston), The Big Sleep (Hawks), A sang freda.

• Nouvelle Vague com a relectura del noir i trencament formal: À bout de souffle.

• Best-sellers i cinema d’autor: Apocalypse Now des de Heart of Darkness; El Padrí com a simbiosi literatura-cinema; tensió King–Kubrick a The Shining.

• L’era del blockbuster: Jurassic Park (Crichton/Spielberg) i, després, sagues com Harry Potter.

• Model d’adaptació: El Senyor dels Anells (Peter Jackson) — canvis necessaris amb respecte profund; iconografia deutora de Frank Frazetta i Chris Achilleos.

• Línia genealògica King: Joe Hill i Locke & Key (del llibre al còmic i retorns creuats).

Agenda i recomanacions

• Cinema: Pokémon: Detective Pikachu; Los hermanos Sisters (Jacques Audiard, premi a Cannes).

• Exposicions: Quàntica (CCCB); Catalonia in Venice (Institut Ramon Llull) sobre l’ésser humà i les estàtues.

• Còmic: Transmetropolitan (integral 1, 1–12) — Warren Ellis i Darick Robertson; taula rodona “El còmic ja no és cosa de nois” (Centre Can Verdeca, BCN); Solid State (Albert Monteys) — adaptació d’un disc a còmic amb ecos de Black Mirror.

• Videojocs i còmic: Retromaniacs (Fabra i Coats, Sant Andreu); avanç de Blacksad: Under the Skin (aventura gràfica, noir felí).

• Música i literatura: Ghost of Comala (Àlex Torío), disc inspirat en Pedro Páramo (Juan Rulfo).

Conceptes clau

• Storyboard i splash page com a ponts formals del còmic al cinema

• Interactivitat i narrativa sistèmica al videojoc

• Multivers i llenguatge gràfic d’impressió en animació

• Adaptació com a acte de lectura: literalitat vs. essència