Empanada Cultural del 23/2/2022 — Empanada Cultural: rituals per a la vida moderna, Drive My Car (Hamaguchi) i sàtira dels Goya

Panorama general

Aquest episodi gira al voltant d’un eix temàtic clar: els rituals com a manera de viure, crear i sanar. Des d’una obertura satírica amb una “recepta” dels Goya fins a una anàlisi cinematogràfica profunda de Drive My Car i la presentació del llibre Rituales para la vida moderna, el programa enllaça cuina, cinema i vida quotidiana com a rituals.

"La cura passa per l’art" — idea central que travessa la secció de cinema i el llibre

Obertura: sàtira, receptes i costums

• Sketch culinari que barreja Goya, Oscars, promo i banderes com si fossin ingredients. To crític amb el ritual mediàtic anual i amb el "ranci" de sempre.
• Punzella a la tradició i menció al renaixement de l’extrema dreta com a “ritual” cíclic.
• Es presenta Ariadna (Ari), la “veu” del programa i convidada especial.

Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi)

Context i credencials

• 2021 d’or per a Hamaguchi: La ruleta de la fortuna y la fantasía (Gran Premi del Jurat a la Berlinale) i Drive My Car (Millor guió i FIPRESCI a Cannes).
• Incís local: menció a Alcarràs (Carla Simón) i projecció internacional del cinema català.

De Beatles a Murakami: l’origen del títol i l’adaptació

• Evolució creativa en cadena: cançó dels Beatles (1965) → relat de Haruki Murakami (“Drive My Car”, al volum Hombres sin mujeres, 2014) → pel·lícula (2021).
• La pel·lícula no només adapta el relat títol, sinó que incorpora motius de “Sherezade” i “Kino” per crear una arquitectura narrativa de 179 minuts que expandeix un text d’uns 40 pàgines.
• Tema clau: el temps com a experiència no lineal i la superposició de capes (llenguatge, memòria, trauma).

Sinopsi (sense espòilers) i temes

• Protagonista: Kafuku, director de teatre que arriba a un festival per muntar Tio Vània (Txékhov) i és obligat a acceptar una xofer, Misaki.
• En el trajecte, el cotxe és espai d’intimitat en trànsit; la *veu en cassette (ritual d’assaig) i els diàlegs teixeixen dol, pèrdua i necessitat de perdó*.
• Eix temàtic: soledat, llenguatge (parlat i de signes), trauma i catarsi via creació.

Multilingüisme, doblatge i poètica

• La pel·lícula és coral i multilingüe: japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana.
• Crítica al doblatge: en aquesta obra, el multilingüisme és estructural, no merament decoratiu.

Imatges i símbols memorables

• El SAAB 900 (protagonista cromàtic: groc al relat, vermell al film per qüestions de producció) com a extensió del personatge.
• El pla nocturn dels dos cigarrets trets pel sostre del cotxe: dues flames verticals en paral·lel, com espelmes/incens que connecten terra i cel; metàfora del ritual i de la connexió entre Kafuku i Misaki.
• “Moment neu” i ritual de tancament amb flors i cigarreta: la cura simbòlica del passat.

Anècdota Murakami–Hamaguchi

• Hamaguchi envia la proposta d’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dona llum verda.
• Murakami no assisteix a la ‘première’, però admet en entrevista que el film li ha agradat molt. Dues solituds creatives que dialoguen sense veure’s.

"Un missatge és, en el fons, una crida de socors: ‘save my soul’" — eco godardià que ressona en la lectura simbòlica del film

Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Mercè Salom Parés, Ariadna)

Què és i qui l’escriu

• Quatre coautores amb perfils complementaris (psiquiatria, mindfulness, veu/paraula, artteràpia, xamanisme/tantra) que rescaten el rol de les “bruixetes/àvies sàvies” en clau actual.
• Llibre concebut com un receptari: aperitius, plats principals i postres.

Procés creatiu i estructura

• Aquelarre-creatiu a Mallorca: inici vivencial, recollida d’elements naturals i ritual d’iniciació; després treball a distància amb equip (il·lustració, maquetació, correcció, editorial).
• - Nucli metodològic en 4 pilars: **intenció
• paraula
• emoció
• acció**.

Mindfulness, joc i objecte simbòlic

• Enfocament de mindfulness aplicat al ritual: conscient, lúdic i creatiu.
• Clau diferencial: incorporar un objecte simbòlic que condensi el sentit i activi la vivència.

Exemples pràctics

• Micro-rituals (5 minuts, a qualsevol lloc): ansietat, atenció/intenció, autoestima, creativitat, calma mental.
• Rituals majors: acompanyar duel, comiats, canvis de cicle; sessions de 20–30 minuts, espai preparat i, si cal, compartits.

"El que sembra un pensament, cull una acció; el que sembra una acció, cull un hàbit; el que sembra un hàbit, cull un caràcter; i el que sembra un caràcter, cull un destí."

Idees clau que queden

• Ritual = forma conscient d’habitar el temps: en la creació, en el dol i en la vida diària.
• El cotxe a Drive My Car és un santuari mòbil: intimitat, escolta i preparació (el cassette com a ritual).
• El multilingüisme és part del missatge: llenguatges verbals i de signes articulen comunitat i soledat.
• El receptari de rituals fa accessibles pràctiques simbòliques útils i adaptables a la vida contemporània.
• Art i cura: la creació i la lectura performen catarsi tant per a qui crea com per a qui rep.