Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Epidèmia cultural: confinament, conspiracions i cultura pop (Kingdom, Contagio, Sandman, Death Stranding, It Follows i Tokyo)

Editorial d’obertura: ritme, conspiracions i com gestionar el temps

"Tiempo… Tiempo és el que tenim" "Piano piano si arriba lontano"

  • Arrencada irònica sobre el diumenge de confinament i les teories conspiratives (laboratori a Wuhan, lluita hegemònica).
  • Contrast de privilegis: no és el mateix un palauet amb vistes que un pis petit sense llum.
  • Crida a pensar com un maratonià: oblidar la meta i dividir el temps en trams curts (sèries, lectura, cuinar, ballar) per mantenir el pols mental.
  • Eix temàtic: el virus com a element que alhora uneix i separa; controla i allibera.

Alarma paròdica i to del programa

"Això no és un simulacre"

  • Rebrand temporal: d’Empanada Cultural a "Epidèmia cultural".
  • Anunci d’un format especial, enregistrat a distància i amb propostes culturals per acompanyar el confinament.

Com vivim el confinament (els tres)

  • Ferran: trobada amb la família i el “bebecito”, moments al balcó amb vistes a Barcelona.
  • Pol: aïllat en entorn rural, ritme gairebé inalterat; humor amb l’estigma hipocondríac.
  • Adriano: telegrups saturats, memes i l’eco de l’“aplaudiment de les 20h”.
  • Tesi: el sistema no estava preparat; la vida s’imposa al treball; el teletreball revela límits domèstics i tecnològics.

Sèries i cinema: malalties, poder i metàfores

Kingdom (Corea, Netflix)

  • Barreja de gèneres: zombies en la dinastia Joseon; acció d’espases i intriga palatina.
  • Clau de lectura (T2): el “virus” com a eina de poder; conspiració per manipular la successió al tron.
  • Valor: ficció d’època que permet distància emocional però ressona amb l’actualitat.

Contagio (Soderbergh, 2011)

  • Paral·lelismes inquietants: origen zoonòtic (ratpenat + porc), propagació global accelerada, quarantenes, aeroports tancats, EPI’s, ciutats buides.
  • Diferències de ritme: la pel·lícula accelera vacuna i corba; la realitat és més lenta.
  • Missatge: la globalització com a vector de pandèmia; la gestió política importa.

Dead Set i el paradigma zombi

  • Charlie Brooker (abans de Black Mirror): una casa de reality aïllada mentre fora esclata el caos.
  • L’aïllament com a motor narratiu recurrent del gènere.

Hàbits socials, higiene i cultura cívica

  • De l’“excepció asiàtica” a l’estàndard: mascaretes per respecte als altres, no sols per por.
  • Comparativa: Alemanya penalitza la irresponsabilitat d’anar malalt a la feina; aquí s’hi arriba tard.
  • Pronòstic: quedaran noves rutines (rentat de mans, distància, mascaretes en símptomes lleus).

Burocràcia i teletreball: un sistema en fals

  • Via crucis del paro i la finestreta múltiple (SEPE/SOC/INEM).
  • El telefeina exigeix espai, equips i cultura digital; la separació vida-feina trontolla.

Privilegis, desigualtat i imatges de l’epidèmia

  • Crítica a la ostentació “queda’t a casa” des de mansions.
  • Connexió amb el cinema coreà: Paràsits (espais i classes) i El lago del ganso salvaje (Wuhan precovid filmada amb duresa perifèrica).
  • Nota: a diferència d’algunes distopies filmades, aquí no hi ha “muntanyes d’escombraries” al carrer gràcies a serveis essencials.

Contagi social real: VIPs, actes massius i el cas Igualada

  • Més relacions = més risc: polítics, actors i el vector d’esdeveniments (8M, sopars massius) com a acceleradors.
  • Debat sobre responsabilitats i tardança de mesures.

Còmics i llibres: epidèmies simbòliques

Sandman (Neil Gaiman)

  • Premissa: bruixots segresten per error Morfeu (el Somni); el món entra en desequilibri de son (insomni i somni etern).
  • Lectura confinada: epidèmia “incòmoda” que altera rutines més que matar; el retorn del Somni i la pèrdua de poder (objectes) com a metàfora del nostre “retorn” a un món canviat.
  • Adaptació: projecte en marxa; desig d’animació per respectar l’imaginari visual.

Saramago: Las intermitencias de la muerte i Assaig sobre la ceguesa

  • Intermitències: i si en un país ningú morís? Efectes demogràfics, màfies frontereres i ètica del final de vida.
  • Ceguesa/Blindness (2008): posada en escena amb blancs “cremats” per fer gairebé tangible la llum que encega; parentescos temàtics amb Bird Box.

Videojocs: Death Stranding i la connexió en l’aïllament

"Make America whole again"

  • Món postcataclisme on vius i morts se solapen; la “pluja” et fa envellir.
  • Mecànica i metàfora: ets un porter (Sam Porter Bridges) que “tira ponts” entre persones sense contacte físic (lliuraments amb hologrames).
  • Cooperació asíncrona: infraestructures compartides (un altre jugador et deixa un pont) = comunitat sense trobada.
  • Mirall del present: distància social que pot, paradoxalment, reforçar vincles.

Hikikomori i Tokyo (Bong Joon-ho, "Shaking Tokyo")

  • Retrat d’un hikikomori que viu sol i cronifica rutines (una pizza setmanal) fins que connecta amb una repartidora.
  • L’“interior” com a món: llum, temps diluït, espai habitat; final amb gir crític que recontextualitza l’exterior.
  • Eix Bong Joon-ho: creuament entre gènere fantàstic i sàtira social (de The Host a Madre fins a Paràsits).

Agenda i indústria: cap on va la cultura?

  • Festivals: cancel·lacions (Cannes) i mutacions online (D’A Barcelona amb pagament per peça).
  • Cinema: estrenes directes a streaming; pèrdua de la litúrgia de sala però ampliació d’abast.
  • Videojocs: auge de consum digital, però riscos a la cadena de subministrament (PS5/Xbox i fabricació).
  • Música i arts escèniques: concerts i activitats en directe a xarxa com a primer refugi.

Tancament

  • Recordatori de xarxes d’Empanada Cultural i voluntat de seguir amb el format remot.
  • Missatge de cura i serenor per a la setmana: persistir en trams curts, sumar cultura i cuidar-se.