Epidèmia cultural: dosificar o devorar? HBO vs Netflix, “La conjura contra Amèrica”, Guy Ritchie amb The Gentleman i “The Warriors” (i el seu videojoc) en temps de confinament

El simulacro Canviem els pitets per mascaretes Els empatxos per por desmesurada I en lloc de bacanals Fem videoconferències a dojo El que vindrà a continuació No és la vostra típica empanada cultural El que esteu a punt de sentir És Epidèmia cultural Doncs sí, amics i amigues Temps difícils Però curiosament Temps en moda, temps lliure Perquè si hi ha alguna cosa que ens ha ensenyat El confinament aquest que estem vivint És justament a distribuir-nos bé el temps No cal fer tot el primer dia Com de fet em va passar a mi Jo tenia una mena de llista De pel·lis, de llibres, de còmics De videojocs que volia fotre-li canya I el que vaig anar fent És que cada dia Ara feia una mica d'això I al final, què passava? Que els quatre dies ja estava cansat D'aquesta mena de rutina D'aquesta mena de voràgine Que em vaig marcar de fer el màxim de coses possible I què vol dir això? Doncs que m'havia de dosificar Aquesta és la paraula Dosificar Ara potser ens estranya Una paraula com aquesta Però fa anys I no Fa tants anys Tot era molt més lent De fet jo tinc un record de petit Dic de petit Vol dir que el Ferran i l'Adriano Segurament Hi eren monitors de cau Però per exemple Aquí un exemple El dilluns Jo que sé Era nit de Quinoi que m'hi va Els dimarts de Plats Bruts Els dimecres De jo que sé Ben del Pla I mirant així Cap enrere Et dones compte Que l'accés a la cultura Abans Potser era molt més pausada Molt més justament dosificada Per exemple En el sentit de les pel·lícules Ara parlem de sèries Però en el sentit de les pel·lícules Doncs amb el cel·luloide Es feien les pel·lícules Molt més lentament Bueno Menys que Sos Franco Que en feia com 5 o 6 l'any I de videojocs ja ni en parlem Tot molt més lent Ara tot Al revés Molt ràpid I tampoc vull entrar En modo abuelo Cebolleta on Però sí que és veritat Que amb aquest peron Amb aquest confinament Crec que estem intentant Tornar a assegurejar A degustar Un deguteig cultural Per anar variant Aquestes hores Que tenim un dia molt llarg Per davant sempre Doncs necessitem aquestes Petites pítoles Com per exemple Avui el Ferran Que ens porta una sèrie Anomenada La conjura contra Amèrica Que parla del ressorgiment Dels populismes Arran de la victòria De Donald Trump Aquesta sèrie d'HBO El que ha fet És tornar a aquest format De capítol per setmana Llavors Què vol dir? Doncs a esperar Esperar El que vindrà Però no patiu No patiu Que a l'altre extrem D'HBO tenim Netflix Que intenta Que no saboregem Sinó que devorem Perquè a mi em va arribar Un missatget que deia 69 títols per abril I llavors clar Com no t'agafa vertigen Amb això, no? Però em va semblar curiós Un d'aquests títols Em va cridar l'atenció bastant Que era Los Amos de la Noche És a dir The Warriors Una pel·lícula de finals dels 70 Que avui us porto jo Juntament amb un videojoc Que es va fer I em fa pensar L'any d'aquesta peli 1979 Una època A les portes D'una dècada Bastant Hiper explotada Els anys 80 Però que encara no va vi Aquesta voràgina d'ara Aquest consum Total d'ara I sí Que el VHS No? El VHS Va disparar el consum domèstic Però Res a veure amb el Netflix d'ara, no? És que no hi ha espai A cap casa Per guardar-hi Tantes cintes I menys ara Amb aquest búnquer d'aliments Que ens hem muntat tots a casa A causa d'aquest frenetisme viral, no? I per cert Parlant de frenetisme I per trencar una mica Amb aquesta dosificació cultural De l'Empanada d'avui L'Adriano ens parlarà Del rei del muntatge ràpid I les històries vertiginoses Amb perdó d'Edgar Wright Clar Que és Guy Ritchie Que torna Aquest director torna A apretar Aquesta marca personal De la casa Amb pel·lis com Lo que en estocó O Snatch, Terros i Diamantes Amb la seva nova pel·lícula Que és The Gentleman Però bueno Per anar acabant I tornant als Warriors També us diré una cosa Hi havia una frase En aquesta pel·lícula Que pretenia donar por Que era quan el malo Malote de la pel·li Persegueix els Warriors Que estaven amagats I els diu una frase Que ara Realment jo crec que matarien Per escoltar I que es complís Warriors Come out to play Warriors Come out to play Warriors Come out to play Warriors Come out to play Warriors Paul Vaya puta locura, tío Yo no recordaba que fuera tan largo ¿Era así de largo o eso? És llarguíssim Però bueno, clar És el que dius a l'editorial Que pretén donar por I no ho sé jo Si ho aconsegueixo Aquesta vegueta Quina vegueta Sí, sí, sí Hombre, ahora mismo Si me lo dijera Alguien Esto de Pero en vez de Warriors Chicos ¿Queréis salir a la calle a jugar? No sé si me lo tomaría muy bien Me daría igual Com l'home De las catanas Aquest, no? Que s'ha fet famós Aquesta semana Ai, ai, ai Aquest tio de Madrid Perquè no oblidem Que hem començat molt a saco No oblidem Que continuem confinats Estem aquí 23è dia de confinament Se ha notado Se ha notado Por esa voz enlatada Un poquito ahí Sí Estem encara aquí Cadascú Vamos bien Vamos bien Vamos bien, ¿no? O hablo Sí, jo crec que O ens anem acostumant Ens anem acostumant A poc a poc Ara ja comencem l'abril I Bueno, és lo, eh Un mes més Exacte De moment Les pitjores previsions Les pitjores previsions S'han completat Bueno, estaba claro que esto Y de hecho Vamos a ver Si finalmente en abril No habrán otras dos semanas O otras dos semanas Pero con un carácter restrictivo No tan heavy De hecho, hoy Salía el presidente Diciendo Torra Hablo de Torra Que bueno, bueno Que había que ver si a final de abril Se salía del estado de alarma De esta manera Y que lo que tenia que hacer Era una serie de pruebas Para valorar en qué situación estábamos Para tener una radiografía mucho más clara Que a més sortiríem aquí a Catalunya Sortiríem directament Per fer el Sant Jordi Y os automáticamente tornaríamos a tan catch Exacto Yo si os digo la verdad Mira, conecto con esa realidad de fuera La realidad de fuera Y también llamémosle noticias Diarias y tal Cuando tengo contacto con alguien Porque al final Es como las conversaciones de ascensor Te preguntas ¿Qué tal? ¿Cómo va la vida? Y haces una mirada un poco más profunda Sobre no solo tu realidad Sino lo que te acompaña Pero a la hora de la verdad Yo he aprendido a crearme mi ranchito Yo estoy ahora ya en mi ranchito Con mis historias Con mis discursos culturales De tanto en cuanto saco la cabeza De una manera metafórica Bueno, a ver, ¿qué dicen en las noticias? ¿Seguimos así? Vale, vale, pues tal Porque conectar demasiado con esto De manera diaria Al final también agobia Sí, te puede destruir De fet, avui el que portem Precisament es això Intentar Igual que la semana passada Vem portar propostes Aquesta semana Proposem Fer-ne menos De cosas Puede que estas semanas Y hay que acostumarnos Muy interesante lo que decías, Paul Y es cierto, ¿no? Y esas dos realidades Yo creo que aquí El maestro del HBO es Ferran Nos explicará después Realmente cómo compite con Netflix Pero el otro día Me llegó un artículo De Netflix Bueno, no era bien de Netflix Era más bien Analizando la situación de Netflix En la cual decía Que el material que tienen ahora En streaming ¿Sabéis a cuánto alcanza? Es una burrada, ¿eh? En horas Bueno, en horas No, no, no En millones de minutos Millones de minutos Ay, ay, ay, ay Estamos hablando de Dos millones Punto dos De minutos Que claro, esto nos suena Como a millones de euros, ¿no? En plan ¿Qué coño es esto? Pero si lo vamos a poner Un poco en situación Estamos hablando de 36.000 horas Y 36.000 horas Nos llevarían a estar Cuatro años En plan naranja mecánica ¿Sabes? Que nos pondrían gotitas En los ojos Para que no se nos secaran Por cierto, dry eyes Pues que sepas que yo Me lo he pasado ya A Netflix Por eso Netflix ya Ah, no me lo creo No me lo creo Cuatro años No, cuatro años Estoy en New Game Plus Plus Es muy heavy Que haya un material Para cuatro años Ahí Bueno, a mí me parece una locura Bueno, i el que ha de venir Perquè també Penseu una cosa Ara tot s'ha aturat Però és que totes les coses Que porten gravades I que poden estar editant I tot O sigui Aquí hi haurà tela També De tot el que n'hi ha arribant Perquè com us he dit Bueno, 69 títols Sí, sí, exacto Que quan diuen 69 títols Es refereixen a 60 estrenes Noves a Netflix No, no sería Y claro Y que entiendo que esos 22 millones Bueno, esos 2 millones.2 Que os había dicho Claro, se van reduciendo Aumentando un poquitito En base a material que meten Material que sacan Porque evidentemente Ante esos 60 estrenos Han sacado material Pero yo creo Que lo que estamos viviendo Ahora precisamente Es totalmente contradictorio Con esa realidad Lo has dicho tú bien Al final Si de alguna manera Podes sobrevivir a esto No es queriéndote comer El mundo en un día Ni tampoco enfocando todo En la puerta de salida Aquello un poco como Raccionando Lo que hablábamos Hace también unos programas Aquello de la teoría Del maratoniano Poquito a poco Poquito a poco Entonces me parece Muy interesante Poder volver a ese punto De veo un capítulo hoy Un capítulo mañana O incluso me marco Para ver un capítulo La semana que viene Porque además Eso ayuda A mantener como Otro espíritu Otro timing mental Porque si no Ese timing mental Serà de hostias Con la realidad Bueno, la expresión Es Ya més días que llonganises Per passar una miqueta Al tema menjar I empanada Clar, si tu et menges Les llonganises Molt ràpid Et quedaràs sense menjar Molt d'hora Llavors ara Estem una miqueta Amb aquí Que ja portem 23 dies 3 setmanes llargues I hi ha gent Que ha començat a notar Que potser s'ha passat És el que comentava el Pol Al principi Que potser ens hem passat De pretendre fer Sí, sí, sí Que s'ha comit Muchas llonganises A mi en comptes de llonganises A mi m'ha passat La cervesa Que l'altre dia vaig fer Fa 3 o 4 dies Comprar el condi En plan macro De coses i això També vaig comprar òbviament cerveses Aquest cap de setmana Que ha passat Tot d'amics meus O gent al meu voltant Ha fet directes de concerts Els vespres nits Què passa? Se m'ha fundit 3 quartes parts De l'alcohol Està clar Està clar Que més d'un Si visquéssim Aquella situació D'estar en un Rai Enmig de l'aigua Allò de Queda una puta Ens l'hem de dosificar Acabaríem Amb el canibalisme Però al minut 5 O sea Lo que sí me ha molado mucho Y que lo decías tú Pol Es esto Precisamente Que hay un mogollón De conciertos Esto es posiblemente Uno de los resultados Más positivos De este confinamiento Que hay cantidad De conciertos Pero en plan Sofars En plan íntimos Conciertos Desenchufados Y claro Cada uno Con su estilo de música Y con sus preferencias Pero cada día Si quieres Te puedes Y ver a Peña Pro Bueno ¿Y de qué vamos a hablar hoy? Ha quedado bastante claro Por la editorial Pero me gustaría saber Un poquitito más Tú Pol Has dicho que nos hablarás De Warriors Sí Yo de la película The Warriors Y que es Los amos de la noche Traducción española Pero es Warriors O Warriors O Wirrios The Warriors De Guarros Es de Warriors Los Guarros Los Guarros de la noche No Para eso I la versió En videojoc Que va a fer Una companyia Una companyia Jo us parlaré D'una sèrie Que us proposo Que serveix A més és d'HBO Que serveix Per mantenir Aquest ritme Pausat D'estrenes Que és The Plot The Plot A Games d'Amèrica La Conjura Contra Amèrica Que és d'HBO I de part També analitzarem Una miqueta Els dos estils D'estrenes Els models D'estrenes Que hi ha Enfrontats Que és Netflix D'HBO Entiendo que esta de HBO De poquito en poquito ¿No? Sí, sí Semana a semana I tu sí que ens portes A una vella gloria Sí, jo Vuelvo con Richie Sí que és cierto Que de hecho Esto es una peli Que se estrenó Un poquito Antes del confinamiento Pero es precisamente De esas pelis Afectadas por el confinamiento No de manera total Porque sí que Hubo pelis Que ya ni siquiera Se pudieron estrenar En el día que tocava Esta al menos Estuvo un par de semanas En cartel Y ahora Algunos hemos tenido La suerte De poderla rescatar Por la red Y verla Que és The Gentleman Pero además The Gentleman Todos sabemos Que juega mucho La baza del serial Que nos ofrece Richie ¿Qué tipo de serial? Pues el serial Sobre películas de mafia Evidentemente Muy marcado Por su estilo Tenemos Locan Stock Tenemos también Snatch Cerdos y Diamantes Después Rock and Roll Más descafeinada Y ostia Parece que ha vuelto A marcar El listón alto Con The Gentleman Mientras no sea El rey Arturo Claro, claro Porque encima Tiene por ahí Bueno, es que tiene por ahí Exacto Sí, sí Richie tiene por ahí Algunas cositas Que mejor nos recuerda Doncs fem una cosa Recordem xarxes socials Eso sí Que no ho fem mai Tenim a Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural I trobareu els podcast Aquests inclòs Amixcloud Soundcloud I Evox I si us sembla bé nois Podem començar I tirem la primera secció Que oh, és la meva Vaya Vamos Vinga, endavant Sèries Sèries Què? Quantes sèries us heu empassat en aquests 23 dies de confinament? I n'hi ha alguna que us hagueu quedat amb les ganes de veure però que us ha sigut materialment impossible? El més probable és que sigui al revés Que estigueu una mica farts d'aquesta embafada de contingut audiovisual a la que sembla que ens veiguem abocats durant el confinament forçat I és que en aquesta hora greu que dirien els polítics els fantasmes de la nostra vida habitual ens assatgen i ens fan tema el que sembla el gran mal dels nostres dies L'avorriment Com si fos un mantra tret de Star Wars la falta d'ociositat porta a l'avorriment L'avorriment porta a la depressió i la depressió porta al costat fosc al costat fosc de no consumir i això no pot ser consumeix coi o s'enfonsa l'economia En fi que cal reclamar una mica de calma i calma no vol dir inactivitat no vol dir procrastinar vol dir mastegar no caure en l'engany de per què deixar per demà el que pots fer avui que a més han exagerat fins al punt que podríem dir tot és per ahir I avui us porto una proposta que precisament ens permet tornar a saborejar les mels de la pausa mastegar en comptes d'empassar frenèticament i que a més no és una simple proposta d'evasió mental per fer més lleugers aquests moments tan durs que vivim Avui us porto la sèrie d'HBO The Plot Against America Traduïda aquí com La conjura contra Amèrica aquesta miniserie d'HBO creada per David Simon i Ed Barnes que són col·laboradors habituals i són els creadors de The Wire es basa en la novel·la del mateix títol editada el 2004 i escrita per Philip Roth Ens narra una visió alternativa de les eleccions presidencials americanes de 1940 en plena Segona Guerra Mundial quan els Estats Units encara es debatien si participen al conflicte o no En la vida real Franklin Delano Roosevelt demòcrata es va enfrontar i va derrotar el republicà Wendell Wilkie i va aconseguir així un inaudit tercer mandat al capdavant de la Casa Blanca Tot i que inicialment el sentiment no intervencionista era compartit per amb dos partits la gent veia Roosevelt més capaç d'acabar acceptant l'entrada dels Estats Units a la guerra i precisament un dels personatges que més va fer per implantar el sentiment d'America First una mena de primer als de casa d'allà va ser l'aviador Charles Lindbergh conegut per haver sigut el primer a encreuar l'Atlàntic en avioneta i que va veure incrementada la seva fama després del rocambolès segresti assassinat del seu nadó en un discurs durant la campanya republicana Lindbergh va acusar els jueus de gitadors que pretenien arrossegar als Estats Units a la guerra i això va fer despertar certs sentiments que van donar ales a un moviment antisemita que estava més arrelat del que es pensaven als Estats Units i aquí és on precisament arrenca la història alternativa de la conjura contra Amèrica Lindbergh acaba proposat com a candidat republicà en lloc de Wilkie i tirant de fama diners i sobretot populisme acaba guanyant les eleccions a la presidència gràcies a la seva victòria basada en el discurs no intervencionista i a més la seva confessada admiració cap a Hitler l'Amèrica de Lindbergh esdevé un malson per als jueus i agafa una deriva més totalitària i col·laboracionista i fins aquí perquè a dia d'avui només s'han estrenat tres episodis del si és que tindrà la minissèrie però si algú té pressa per saber com acabar tot plegat pot anar a buscar el llibre ah bueno no no espera que no que veritat no podem sortir de casa i a més hem de recordar que avui estem intentant fer entendre les virtuts de l'espera i la paciència de totes maneres el que si podem destacar és que un cop més tenim una sèrie basada en el what if aquesta expressió que significa i si i si hagués passat això o allò altre i ja en portem unes quantes ho trobem a El cuento de la criada on un govern ultracatòlic conservador i masclista arriba al poder o a El hombre lo alto del castillo d'Amazon on directament la hipòtesi és i si els nazis haguessin guanyat la guerra suposo que el clima polític actual dels Estats Units ajuda que projectes com aquests siguin de gran interès ja sabeu dona el tram i tota la pesca i no només passa allà aquí també veiem l'auge de certs personatges i moviments reaccionaris amb una mescla de cunyeta i por encoberta aquestes trames tracten de resaltar el poder dels populismes de com donar arguments simplistes i que donen respostes immediates a les pors del poble pot ajudar aquestes pujades que a la llarga faran més mal que bé i estaria bé ara que estem confinats i em sembla que els que governen aquí allà o més enllà ho fan tot malament i que els que els oposen políticament en saben més i si ells menessin segurament ho arreglarien tot que no oblidéssim pas aquesta perspectiva no diguen i lo digo to però deixem la política que ara no toca i tornem a parlar del que ens ocupa avui la calma i la dosificació com a clau per millorar la nostra paciència enfront al coronavirus i com les sèries ens poden ajudar o no amb el seu calendari d'estrenes ja ho ha dit en Pol a l'editorial abans les coses a nivell d'estrenes de sèries eren diferents molt diferents el dependre d'una parrilla televisiva dividida en horaris cada cadena programava el contingut en franges horàries i els programes s'acostumaven a posar a l'hora en què millor adaptaven la conciliació laboral de la gent i el tipus de públic potencial de cada franja i en el cas de les sèries després de sopar quan la majoria d'adults ja eren a casa tranquils i relaxats era el bon moment per emetre'n un episodi i com calia mantenir la gent enganxada a la cadena dia rere dia setmana rere setmana interessava no esgotar massa aviat el contingut i alhora fer-lo el més divers possible així doncs cada dia de la setmana es programava una sèrie o programa diferent fent així que tothom pogués trobar alguna cosa del seu gust i el mateix dia de la setmana vinent el següent episodi de la respectiva sèrie o programa fent d'aquell dia i ara una cita no només ineludible sinó quasi desitjada i esperada però esclar amb l'aparició d'internet i els serveis vídeos sota demanda i streaming tot això va començar a perdre una mica de sentit si els espectadors deixen de dependre dels horaris i podien triar quin contingut veure i sobretot quan veure'l fa falta seguir amb el model establert actualment en quant a sèries tenim dos models d'estrenes i els veiem amb els seus màxims referents Netflix i HBO des de l'aparició de Netflix ens hem acostumat a un model d'estrena de sèries anomenat binge watching o marató bàsicament tots els episodis d'una sèrie o d'una temporada s'estrenen de cop el mateix dia i els tens disponibles amb tota la seva totalitat des del primer moment de manera que ja no cal esperar una setmana que surti la nova tanda d'aventures dels teus personatges preferits depèn totalment de tu com t'administres el visionat inicialment aquest model de bufet lliure o barra oberta ha fet de Netflix el gran referent de les sèries streaming canviant el paradigma i fins i tot la cultura de consulta televisiu i després tenim l'altre model a diferència de Netflix HBO que de fet és la més veterana de les cadenes de vídeo sota demanda prefereix seguir fent un degoteig setmanal de capítols de les seves estrenes segueixes podent triar quan veure els episodis però si pretens fer una marató hauràs d'esperar que acabi la temporada o si vols anar al dia hauràs d'esperar una setmana per veure la següent entrega dit així sembla que HBO i el seu model resulten antiquats i poc pràctics no? doncs resulta que ara és Netflix qui s'apunta al carro de dosificar les estrenes setmanalment així que potser hi ha raons per tornar al sistema antic si bé com dèiem Netflix i el seu paradigma binge watching els van fer guanyar molt terreny inicialment també va significar que la gent acabava el contingut més aviat i per tant l'oferta de sèries noves havia de seguir a la carrera el consum dels seus usuaris o creaven més sèries o havien de comprar els drets de sèries antigues d'una manera o de l'altra el cost econòmic de mantenir aquesta carrera és altíssim i s'ha d'afegir que quan vas desesperat per afegir material nou obres les portes a obres menys treballades i fetes amb presses de fet una de les queixes més habituals actualment amb Netflix és que gran part del seu contingut és força fluix i si a tot això afegim el concepte top of mind doncs és normal que Netflix s'hagi de replantejar el seu model per als despistats top of mind és un concepte publicitari que indica la presència de la teva marca o producte en la ment de l'espectador literalment vol dir el primer que et ve al cap quan parlem de servei de streaming sí encara pensem en Netflix com a primer exemple degut al seu espectacular aterramena però si parlem de la sèrie dels últims anys el més probable és que diguem joc de trons i això com sabeu és d'HBO i com és això doncs perquè si bé no parem de sentir que Netflix estrena una sèrie nova quasi cada setmana inclús quasi cada dia mai diem quina sèrie excepte potser les més conegudes i un cop tot el gruix de la població ha vist aquella sèrie en 3, 4, 5 dies se'n deixa de parlar fins a l'estrena de l'any següent de la temporada que ve es difumina el seu top of mind en canvi si recordeu l'època de Joc de Trons cada setmana teníem nova ració així manteníem la pregunta de què hauria passat a continuació una setmana sencera es generava debat entre espectadors i es teoritzava mantenien aquella sèrie en el nostre top of mind durant més temps i de forma més activa hi ha altres detalls com per exemple el fet que Netflix acceleri les produccions per evitar quedar-se buida de contingut fa que molt sovint es rodin sèries on no s'ha treballat prou els guions i a més es tiren el xiclet d'un producte que potser dóna per 6 bons episodis fins a 13 ja que així aquest binge watching i top of mind s'allarga una miqueta més en el temps però acaba passant factura al producte en baixa la qualitat al tenir més temps d'emissió entre episodis HBO en canvi es pot permetre distribuir amb més temps la creació del nou contingut fent així que els productes siguin més refinats i n'acabin sortint millors sèries i tot això per què resulta important ara? doncs perquè com deia en Pol a l'editorial ens hem acostumat a un món frenètic on ho volem tot i ho volem ara i no és per necessitat sinó perquè ens van donar aquesta opció i a més ens van assegurar que era la correcta i mira per on mira on hem acabat tancats a casa obligats a fer un stop i la inèrcia i la inèrcia ens ha fet cremar a tots els primers 15 dies de confinament a una velocitat d'un món que ja no és el que vivim i ens l'hem fotuda de lloros doncs jo us recomano que abraceu el concepte d'estrena setmanal que no us embafeu amb el contingut i mireu sèries com la conjura d'Amèrica que cada setmana durant sis setmanetes us portarà un bon plat a taula que us deixarà satisfets i no us donarà una indigestió per haver passat massa d'hora de fet nosaltres diem això de que comença l'embafada i el gran festí d'empanada cultural i oi que ho fem de forma setmanal doncs això escac i mat nanos escac i mat cinema if you wish to be the king of the jungle it's not enough to act like a king he must be the king who's there Ross who's there kiss me mama kiss your boy and bless me wearing lucky who is there pero dónde al otro lado del teléfono o del plano cinematográfico frente a la pantalla o al otro lado del transistor o del móvil portátil o televisor allí donde sea que nos escuchan quién está allí bajo nuestras ventanas y balcones en la calle en los comercios o en los hospitales las salas de espera o conectados al respirador de alta con la familia o en bolsas biodegradables fuck who's there tal vez no seamos del todo conscientes pero dicha pregunta resuena en nuestra cabeza una y otra vez mientras esperamos la respuesta de nuestra pareja del vecino o de dios who is there quién está ahí joder chicos pues quién va a ser quien está allí no es otro que Matthew McConaughey al menos a un lado del teléfono con esa voz tan inconfundible no hay duda gutural pero aterciopelada pausada tan agradable al oído que a veces parece un susurro pero siempre poderosa no sabe si te está amando o amenazando no sabe si es él la víctima o si es él quien dispara eso sí tendrán que ver la película para saber quién está al otro lado en todos los mundos hay alguien al otro lado ¿verdad? aunque creo que lo mejor será dejar de vidivagar y hablaros del mundo que hoy nos ocupa el de los gentlemen el de los señores de la mafia que así se llama la película bueno Guy Ritchie su propio creador la ha titulado simplemente The Gentleman pero ya saben que a muchos les encanta cambiar los títulos por estos lares cambiar quitar o añadir y supongo que además les daba miedo que no quedara claro que esta peli de Ritchie tiene otra vez a la mafia como protagonista claro claro como se titula The Gentleman desde cuando los señores hacen sus fortunas al margen de la ley por favor que atrevimiento pues eso es precisamente lo que Ritchie pretende contarnos que todo elevado rango social implica un pasado o incluso un presente delictivo de hecho esa parece la meta de cualquier mafioso práctico e inteligente hacer fortuna y volverse un gentleman y tal vez retirarse a una suerte de confinamiento como el nuestro pero en una mansión no sé de 160 kilómetros cuadrados como por ejemplo la que fue construida para William Randolph Hearst pero esto no es ciudadano Kane sino de gentleman y aquí el prota se llama Michael Pearson Michael Pearson es un mafioso elegante calmado astuto sobre todo experimentado que en manos de Matthew McConaughey supone mucho más que todo lo dicho McConaughey acaba de cumplir los 50 y a esas alturas al talento demostrado se le puede añadir la veteranía llamémosle ya maestría y así McConaughey deviene Pearson quien es en The Gentleman un magnate de la marihuana que a pesar de su origen estadounidense está muy bien afincado en el Reino Unido tanto que quiere vender su negocio y pasar a mejor vida pero ya saben ustedes que jubilarse nunca ha sido fácil y menos aún en manos de Richie que aquí recupera los discursos corales la narrativa en múltiples capas y la revisitación espaciotemporal y hace que nos perdamos en la matemática de un más que preciso montaje pero sobre todo que nos divirtamos que nos lo pasemos en grande con sus numerosos y talentosos actores personajes que así mismo están bastante perdidos en su propio mundo por ejemplo Charlie Hunnam Richie repite con Hunnam tras el estrepitoso fracaso del rey Arturo y aquí lo convierte en la mano derecha de Matthew McConaughey al servicio de su voz y del humor inglés ya que a pesar de que muchos lo recordarán por su papel de motora aquel joven Jack Stella de Sons of Anarchy Hunnam nunca dejó de ser British ni Hugh Grant que ya con sus 60 tacos nos sorprende con un papelazo en el que está irreconocible de apariencia también mafiosa se nos descubre como un delincuente que no está al servicio de la droga sino del periodismo y es que Richie no se olvida ni de la prensa ni de los lords ni de los rusos aquí hay hostias para todos y digo yo que algún día tendrá que incluir a los artistas en su gran retrato mafioso el que estuvo casado con Madonna el que habrá visto más trapos sucios de los que ha podido limpiar con su cine pero volvamos al elenco actoral y a gran porque en The Gentleman es un divertido chantajista también repulsivo que como el mismo se define en la película es un storyteller un enamorado del cine pero esto ya lo digo yo un guionista aficionado que maneja el timing de la narración como el propio Richie de hecho el director se nutre de este personaje para explicar gran parte de la historia puede que la voz en off de McConaughey inicie la película y mi sección claro está pero la de Hugh Grant nos acompaña durante buena parte del metraje mientras nos pone al día de los devaneos mafiosos de Matthew McConaughey y compañía evidentemente como si fuera un guion de cine incluso recurriendo a las trampas formales que también se le dan a Richie en fin ya saben el cine dentro del cine y también sus referencias al mismo y es que Richie dispara en muchas direcciones la música es una de sus armas y llevamos unos cuantos minutos comprobándolo ¿no? Cumberland Gap de David Rawlings Brothers on the Slide de Simon D y ahora el famoso Vitamin C de Cannes todas suenan tremendamente bien y ofrecen un significado particular pero pero que Richie eligiera este Vitamin C para montar dos secuencias a través de la acción del fumar ¿no? fumarse un porrito ya lo verán la del cine con Richie y la del metacine con Grant la de la propia película y la de la historia dentro de la película y estas dos realidades este choque con esta música provocan los más memoriosos y obsesionados con el cine como un servidor una inevitable vinculación a puro vicio puro vicio no el vicio que se ve en la película que también sino puro vicio de Paul Thomas Anderson porque también allí en puro vicio sonaba Vitamin C y Anderson ofrecía mientras tanto otro claro ejercicio de autorreflexión cinematográfica bañado en altas dosis de THC aunque eso sí quizá la referencia supere la versión pero Richie no se detiene aquí nos lleva a recordar a Haneke a Coppola a Kurosawa e incluso a Shakespeare pero integra los guiños a sus maestros de tal manera que la heterogeneidad se vuelve homogénea en la película un poco como lo haría Tarantino pero ya saben con el toque inglés así McConaughey reclama su libra de carne pero no exige como Shylock que sea de la parte más próxima al corazón eso es el mercader de Venecia Richie también engaña al espectador con una resolución argumental que nos parece satisfactoria pero solo unos segundos porque al momento la reescribe vamos como en Funny Games pero sin el efecto del rebobinado y se vuelve humilde también sobre todo cuando pretende emular a Coppola el Coppola de la conversación y por eso mismo lo menciona bueno es el personaje de Grant quien lo hace y claro está ofreciendo un resultado mucho más cómico del doblaje en la distancia pero bueno no tanto como el de Floyd compañía aunque si hay algo que ha caracterizado siempre a Richie es su capacidad de revisitar las acciones de sus personajes mostrando en cada toma un nuevo punto de vista como el Rashomon de Kurosawa pero sin cambiar de secuencia sino tirando de estilo para descubrir nuevos detalles de la acción y aunque el resultado es a veces demasiado efectista hay en ello algo más que un simple truco videoclipero reside en ello para mí toda la magia del cine la gracia de un arte que nos permite analizar las capas de la historia y las capas del tiempo pero bueno no nos pongamos filosóficos que nos alargamos y ya va siendo hora de acabar ahora más bien os dejo con otra de las realidades de The Gentleman que nos recuerda que sí que sí que en el fondo Richie domina el videoclip de hecho en sus orígenes se abrió camino en el mercado audiovisual haciendo precisamente eso y en The Gentleman nos planta uno justo en medio de la acción no lo recuperará no os preocupéis en los títulos de crédito al final pues monta una simpática y chulesca coreografía con los chavales de gimnasio de boxeo que regenta Colin Farrell el personaje evidentemente con el rapero Baxi Malone al micrófono y su séquito haciendo de las suyas ya lo veréis por cierto insuperable Colin Farrell en su vertiente cómica como entrenador solo verle enfundado en ese chándal un chándal a cuadros que lleva y que va cambiando durante toda la película provoca auténticas carcajadas como ya les he dicho ya lo verán lo van a disfrutar yo creo que lo van a disfrutar y mucho no solo la película sino sus referencias ese british touch la diversión descarnada y las granjas de cerdos pero entre risa y risa no lo olviden si quieres ser el rey de la jungla actuar como un rey no es suficiente debes ser el rey y no puede haber ninguna duda porque la duda siembra el caos y la propia muerte man they have to take off the door pull up in the dingo straight for the hole in the floor with the toddlers don't know what you thought by the end of the night you be picking up your jaw plants not ten or twenty run up in a crop gaff with eggs benny man's egg got cracked and his legs went jelly just know that we're leaving the room with every last penny no joke man don't boast just know it's over when you see ghosts spinning back kick might take off your nose man don't want that smoke big elbows to the top of the dome man don't want that smoke nah and i'm ernie the left hand's fast but the right hand's sturdy they know i've been bad from early your little headlock can't hurt me i'm fighting dirty gym yeah you already know man can't fuck with him when it comes to this fighting ting man i headbutting putting the double head cake down prime times like joe rogan with the mma breakdown and once everybody's sleeping it turns into a playground all buds no dust boxes and boxes and boxes where the tardyles get pumped doxes and bush all buds no dust boxes and boxes and boxes where the tardyles get pumped all buds no dust boxes and boxes and boxes where the tardyles get pumped boxes and bush all buds no dust Últimament s'ha parlat molt dels CDRs o inclús ja fa uns anyets de la cale borroca ei, que no estic posant-los al mateix sac que no vull problemes ni amb l'Audiència Nacional ni amb la CUP però és que avui us porto una d'aquestes grans pel·lis de la guerra a peu de carrer de la gent agafant la justícia per la seva mà un peliculón de Walter Hill de 1979 que és The Warriors Los Amos de la Noche Doncs The Warriors és l'adaptació de la novel·la del mateix nom de Sol Yurick i Walter Hill és un director d'una altra pel·li que algun dia podríem comentar que a més és una bogeria com és Calles de Fuego i recordeu, com hem dit a l'editorial de Warriors Los Amos de la Noche la podeu trobar allà a Netflix però bé, de què va tot plegat? Doncs els Warriors, una d'aquestes bandes callegeres dels carrers de la Nova York més profunda són acusats falsament d'un crim que no han comès que és haver assassinat Sairos el líder d'una banda que el que pretenia era justament això una unió entre bandes per actuar junts i sequejar, cobrar impostos bàsicament fer-se amb el control absolut de la ciutat ja no dividida per barris segons la banda callejera en qüestió sinó unir-se a tots perquè 60.000 guerrers, tots units poguessin lluitar contra els 20.000 únics polis diguéssim que hi haurien per totes les bandes de la ciutat és a dir, que ells mateixos podrien arribar a quedar-se amb el control de la ciutat així que imagineu els warriors amb aquesta falsa acusació d'haver assassinat Sairos en ple, a més, discurs d'unificació de totes les bandes doncs els warriors es veuen obligats a recórrer tots els territoris possibles esquivan a totes les bandes de cada barri i a més a la policia que entre tots els han declarat la guerra així que imagineu-vos 8 warriors contra aquests 60.000 contrincants i 20.000 policies crec que la trama de la pel·lícula es pot resumir bastant bé amb aquesta cançó doncs sí, enlloc on escapar-se perquè a mucho pesar dels warriors no només hi ha una caça al carrer sinó que també hi ha una caça radiofònica perquè una veu femenina la que només li veiem la boca davant del micròfon és l'encarregada d'anar xivant per on van passant els warriors amb quins barris van passant ni el resultat de cada banda quan es topa amb ells i a més mentre es va posant temazos amb doble sentit com aquest Nowhere Torrent de Martha i les bandeles i és que en realitat ja només amb la descripció que us vaig fent de fugir de barri en barri es tracta d'una road movie que jo crec que és gens a l'uso una road movie on els warriors hauran d'arribar al seu lloc d'origen que és la costera Coney Island fent-nos de l'enginy, de la força i sobretot de les cames perquè corren i molt i molt corren els warriors perquè a més no us penseu que són els típics mazaws de gimnàs culturistes no, és tot fibra pura el suficient com per fotre cops cops, cops, cops i alhora saltar tot tipus d'obstacles mentre es persegueix la poli bueno, de la policia i d'altres bandes perquè a mesura que anem entrant en diferents barris anem coneixent altres bandes dic coneixent òbviament se meten a palos com són els òrfans són una mica pringadets una mena d'esquingets al damunt d'un autobús uns batejadors de beixbol furis no furris que això ja seria bastant patètic a més fa poc parlàvem de com el punk com a gènere musical volia identificar tothom sota una mateixa estètica o bastant semblant entre ells doncs en aquesta pel·li l'art és essencial i brutalíssim i cada banda està caracteritzada d'una forma única sense arribar jo crec a l'estereotip del tot hi ha un joc de colors un joc de llums que fan que jo crec que dins d'aquest gènere de bandes de carrer alguna cosa que aquí podria arribar a ser potser el cine quinky era tota una peça absolutament de col·leccionista la pel·lícula jo crec que també té un molt bon disseny de so és molt silenciosa quan no sona música de la ràdio òbviament com això que estem escoltant que a més la música és quasi sempre diegètica les cançons que sonen sonen perquè està sonant davant de càmera per dir-ho així si sona un radiocasset si sona la ràdio i crea aquest ambient d'atenció i soledat que senten els Warriors durant tot aquest silenci aquestes passes i aquestes correcuites però no només sona soul a la pel·lícula a mi la música em recorda bastant aquella psicodèlia semblant a el que ens trobàvem a Nanja Mecànica o inclús ja més aquí a Drive aquesta mena de Sin Wave que dona tot aquest mal rotllo bastant mal altís a la pel·li això tot fa que aquells moviments de lluita encara encara siguin més brutals parlant d'això però val a dir que la pel·lícula va tenir cert rebuig per la violència que mostrava la van retirar a certs cinemes inclús també per la imatge que donava Coney Island el barri d'on era la banda dels Warriors i si la pel·lícula va ser així de polèmica no se m'acurt ningú millor que Rockstar Games com a companyia per adaptar-la a un videojoc una companyia que ja havia estat en polèmica amb jocs com Grand Theft Auto o Red Dead per la seva violència així que tal per a qual bueno entrem al joc doncs el videojoc de The Warriors va sortir el 2005 un joc d'acció de Playstation 2 Xbox i PSP és curiós perquè a mesura que he anat llegint coses sobre el videojoc i la pel·lícula doncs justament el videojoc està molt més basada en el llibre original que la pròpia pel·lícula i bueno el joc ja us podeu imaginar batalles campals brutals que encara com aguantava aquest processador de la consola que originalment era la Playstation 2 sí que és veritat que jo en aquella època ja havia jugat a certs jocs com així d'acció de State of Emergency però crec que els Warriors em van atrepar bastant per la seva forma de joc un petit món obert en realitat un fals món obert però amb diferents maneres d'acabar una missió de fet jo em deixava matar bastant a certes missions abans d'acabar-la per tornar-la a començar i refer el sistema de joc que havia fet i això sí la banda sonora era bestial i sobretot el divertit era que existia un modo de dos jugadors o sigui tu podies passar el joc com que sempre en general bastant anaves acompanyat durant el joc doncs podies fer con tu col·lega al costat del sofà perquè en aquell moment les partides online com o que no doncs podies fer mil convos destructius contra els altres o cooperant per arribar a llocs que per si sol no podries el que ara es dirien aquests logros aquest percentatge per arribar al 100% del joc aquestes missions secundàries Warriors també en tenia com ara robar ràdios de cotxes o pintar damunt de grafitis dels contrincants i tot això a base de minijocs que la veritat eren bastant divertits inclús hi havia una mena d'arena o sigui un lloc on lluitaves cara a cara amb els rivals com si fossin els típics jocs de Tekken però clar podia ser un contra un o tots contra tots però no tot és guerra i destrucció que també també hi ha moments pel camuflatge missions on el primordial era evitar ser vist com passa justament en la pel·lícula que tot això no només recorda el clàssic de clàssics de gènere com és Metal Gear Solid o inclús el Tenchu sinó també a Manhunt que precisament també és del mateix Rockstar Games ja el 2009 va entrar una nova versió del joc de Xbox 360 que era The Warriors Street Bro aviam que vindria a ser com un típic joc de recreativa perquè ens entenquem de la Street of Rage o del Final Fight un gènere d'aquests anomenat beat'em up amb escrot lateral bàsicament que la teva banda contra tots els que van aparent pel teu camí així com a anècdota l'actor que encarnava el líder de totes les bandes el Cyrus que l'actor és Roger Hill bueno era perquè ja va morir doncs va demanar Take Two l'editora del joc que deixés de fer servir la seva imatge i la seva veu perquè no tenien permís perquè no havien firmat finalment un contracte que a priori Roger Hill l'havia proposat com a desorbitat i els no l'havien acceptat i parlant de veus abans a l'editorial hem escoltat un tall de veu que és aquest amb aquesta veu una mica estranya també com a flautada aquesta és la veu original doncs a la versió espanyola aquest personatge era així doncs sí els espanyols sempre amb aquesta veu de tro per tot arreu encara que no ho va fer Constantino Romero bueno tornant al joc ja per acabar el 2016 es fa una remasterització de Play 4 del joc original així que probablement aquests dies de confinament m'estaré posant l'armilla dels Warriors i l'acabaré fotent canya empanats confinats empanats confinats veus tío com és de Warriors sort que és almenys és Warriors i no Guerreros que només faltaria que fos això lo guerrero de la noche chiquillo la palma és bo perquè aquesta pel·lícula ara mateix vivim algú semblant tu ara mateix et fons a córrer pel carrer i ve tota la poli hostia no no no sí sí exact a ver al final de Warriors hablaba de una realidad neoyorquina que que que ha quedado que se ha quedado olvidada al final porque Nueva York ahora es la gran ciudad cosmopolita de Estados Unidos bueno ahora mismo no ahora es la ciudad más afectada pero lo que vengo a decir es que Nueva York en el siglo XXI ya era la gran ciudad no solo de Estados Unidos sino del mundo y al final Nueva York de los 70 era una ciudad llena de bandidismo precisamente de lo que muestra de Warriors de peleas bueno pues es el Raval es el Raval sí pero en tamaño máximo con s'adriel besós també respon molt aquesta por clar això ve d'un llibre que em desconec com és el llibre no he vist mai una comparativa llibre-pel·lícula però això deu venir de la por que hi havia molt a les bandes i en quant a la pel·lícula que pretén ser una mena d'icona de por perquè la pel·lícula té aquest punt estilitzat i així tal de l'època a mi hi ha moments que em resulta quasi una paròdia o una caricatura però clar no és la intenció perquè la pel·lícula va en sèrio clar però tu penses això llavors és que em resulta perdona però és que llavors em resulta infantil i quasi ingenu a vegades però també hi ha alguna cosa per la puesta jo crec que això és el tema de lo antiga que pot ser aquesta pel·lícula i la puesta en escena al final és menos creïble perquè no deixa de ser una pel·lícula que intenta adaptar una realitat que la realitat en el fons sí que era jo crec grave de hecho hi ha una sèrie més bien la de Get Down que pasado por el filtro funky intenta tocar un poco lo mismo ese vandalismo que había alrededor de los grafitis de la música de las bandas però això he de pensar una cosa que aquí ens ha tocat molt més de prop un general com és el cine kinky i el cine kinky ja es veia molt una situació en aquest cas espanyola però vull dir que és molt ben relacionat perquè seria exactament lo mismo però con la realitat estadounidense no és lo mateix no és lo mismo però és que em resulta la versió sense música d'Uest Side Story aquesta pel·lícula té punts no infantilisme però sí d'ingenuïtat com es resol el conflicte al final no és mala pel·lícula i és un bon reflex de certes coses ara bé no crec que sigui documental bueno són como todas esas pel·lis que marcaron una època que se consideran pel·lis de culto pero que si entramos ahí con el cuchillo a analizar-nos pues nos las cargamos a mi más bien The Warriors me recuerda y creo que ya lo he sacado The Warriors Los Guarretes me recuerda al videoclip de Bat que ya lo he sacado a más de una vez porque ese es un videoclip que me marcó muchísimo mira ese sí que es un recuerdo que tengo bastante en mi vídeo de los 80 que ya os dije bueno sí pero a la española si son Warriors es malo que anava amb la mateixa jaqueta así granate ¿no? Totalmente los Warriors y claro y después salió la broma ¿no? con un gordaco de la hostia que se le dió al Fat que era Fat al Huardal que esto creo que ya lo dije ¿no? pero Scorsese dirigió ese dirigió Scorsese dirigió ah sí que memoria pero ¿qué dirigió el del Gordo o el de Michael Jackson? no no el de Michael Jackson el de Michael Jackson bueno y el videojuego vale la pena yo no ya sabéis que lo voy a jugar jo el videojuego ja us he comentat a la secció però una de les coses que té suposo bones el confinament és que el món del videojoc ha explotat o sigui realment estan consumint tothom una de videojocs brutals i en conseqüència hi ha molts descomptes tu sabràs Ferran a la Switch estan venint per Nintendo molts descomptes però és que ara també s'ha apuntat o aquí que això és algo raro a la Playstation perquè Playstation de descomptes se'n veu un poquet solament llavors vaig entrar ahir i justament un dels rebaixats era el de Warriors el remake que han fet et van escoltar van saber que parlaries d'això i me l'he agafat i com a videojoc és molt interessant sobretot aquest punt d'anar a dolla i que al final tu havies jugat Ferran aquest que comentava de l'State of Emergency havia jugat una miqueta a l'State of Emergency no a Warriors havia jugat i a mi em resultava exageradament repetitiu perquè no deixava de ser un GTA sense ser tan món obert i també em recordava molt el Bully que és l'altre joc Sí, el Canis Canem Edit Exacte el Bully era un joc on tu portaves el Bully o sigui el maton del col·lo de fet no eres el maton t'hi converties perquè ara ets un pregat i em recordava una miqueta això perquè és Rockstar Rockstar i el seu sentit de l'humor de fet no recordo perquè ja et dic no vaig jugar gaire al joc ara que tu el tens potser ho pots corroborar però em dóna la sensació que ho utilitzava en Warriors més com a paròdia que no com a com a comentari social Rockstar Bueno però sí que és veritat que Rockstar el que va aprofitar és l'imaginari això que deies tu Adriano tot és tan colorido i tot és tan sense caure en l'estereotip però tot és molt tot a l'art i inclús cada banda té una música en el joc al final que et trobes si a la pel·lícula per dir així jo què sé et trobaves cinc bandes o potser sis que s'encaren a més en el videojoc potser en són així tranquil·lament 30 o 40 què passa que tot l'imaginari es multiplica en el videojoc perquè realment entres en la història de los béisbol dels furis aquest o entres en els de totes les tribus urbanes clar llavors és molt interessant perquè la història és molt bona del videojoc apareixen apareixen al grup de noies delinqüents aquelles sí és que el moment de la pel·lícula de les noies delinqüents és dir ostres ara es torna molt interessant això i s'ho treu a molt de sobre i és com no em fascina especialment aquesta pel·lícula ho he d'admetre però per mi però té su què però té su què i de hecho ara l'estàveu comentant i con esa mezcolanza de pel·lícula i videojuego no sé por qué i també amb el rollo de les bandes i les pelees m'estava recordant a Guns Aquimbo que no sé si es salió el otro día al final Guns Aquimbo la pel·lícula esta del Daniel Radcliffe Daniel Radcliffe està claro que el tío que l'ha hecho bebe en un porcentaje segurament ínfimo però bebe també de Warriors lo que passa que en vez de trasladar el concepte de bandes com la gente antes se movia en bandes ara som individuos individuos con nuestro bueno es más Guns Aquimbo veu molt aquest estil també que ha trobat amb Scott Pilgrim aquest punt popero de videojuego d'aquesta comèdia però negríssima perquè al final el que es veu és en una mena de videojoc en real life allò ampliat que ha d'escapar al final és un tío que li han clavat dos pistoles el personaje este que mencionabas de la tía de la ràdio que va poniendo temas que va haciendo un segmento al final hay una traslación el pasivo agressivo que tiene esta chica és bastante interesante está claro que el Guns Aquimbo se estructura en el siglo XXI con nuestra propia realidad pero que sería como la proyección pues X décadas más tarde de una realidad y sería interesante analizarlas pero bueno hablando de cine ¿qué os ha parecido The Gentleman? Un peliculón sinceramente a mí me ha agradado de lo mejor que ha hecho Gagui Richie en años para mí bueno en años segur eso no es difícil pero sí que es veritat que yo pensaba hòstia les haurías revisitada pero a mí lo que necesito que em va triure molt més m'ho vaig passar molt millor bueno pero porque juega el factor primero original ¿no? es decir vale que Gagui Richie seguramente es como una versión descafeinada inglesa de Tarantino a mí a veces me da la sensación pero hòstia Locan Stock era un peliculón e irrumpía en el mercado con su estilo en Snatch en Snatch lo mejora tiene un puntito tarantinesco en la idea de Reservoir Dogs Pulp Fiction es como Locan Stock y Snatch lo mejora después se pierde por eso yo veo trayectorias similares cada una aquí da una opinión distinta y vuelve y a veces vuelve al origen por así decirlo claro son incomparables pero sí que es cierto que a mí me parece más madura de Gentleman sí totalmente que me parece un humor un poquito más más refinado más sutil no tanto ir a buscar la carcajada con el shock de hecho hay muchos momentos que la peli da la espalda a lo que Richie hubiese hecho normalmente que es te plantea una escena que puede explotar por todos lados que se puede volver una escena frenética y la frena y ahí está el humor también es que yo considero que estás dentro de este concepto de Richie de mafias de revisitación temporal de juego videoclipero con el tiempo pausado rebobina acelera dentro de toda esa realidad que evidentemente tiene Richie me parece la peli menos efectista de estas tres o cuatro porque rock and roll por ejemplo era un abuso de eso y es curioso y es curioso que sea la menos efectista cuando tiene un personaje que tú lo has nombrado pero no le has dado mucho bombo en todo esto que es el el que hace Hugh Grant el director de cine o sea es una menústria no no a mí me parece al revés no no lo he mencionado lo he mencionado sí lo has mencionado pero es que hay una cosa ahí que me ha hecho mucha gracia que es esta relación mafia y cine que se supone que a Coppola le ocurrió cuando estaba haciendo el padrino de que la mafia le daba le iba diciendo cuidado como nos dejas y este final de la película donde él el director o sea el escritor este que está intentando contar una historia que si es cierta que si es falsa que no sé qué al final hay como un castigo o como un miedo al castigo por parte de la mafia tal como acaba la película no será que que los directores a veces les da hasta un poco de miedo utilizar tanto la mafia para contar su historia bueno lo que está claro con ese final con ese con este devaneo cine cine mafia es que ha estado siempre presente es decir esto me imagino que también les pasó a los coño con los soprano y con cantidad de obras que están ahí como referencia y como entrada y salida y hasta qué punto ofreces toda la información que hay pero a part Adriano no era perdona no era reciproc no hi ha una historia que pasa que el cine cuando entra en el mundo de la mafia y se aproveita porque es muy sucos todo el tema de la mafia es después por ejemplo en soprano que son los propios mafiosos que agafan el estereotipo que se ha creado el cine y se lo apliquen con el chandaleo claro claro totalmente de hecho además esto es muy diferente en occidente y en oriente porque en oriente literalmente la mafia no solo ha invertido en cantidad de pelis de hecho las primeras pelis de Wong Kar Wai están financiadas por la triada de Hong Kong o sea literalmente de hecho cuando él les cuenta no voy a hacer una peli de mafio claro pero lo que no sabían es que se trataba de Wong Kar Wai y que estaba proponiendo sin saberlo quizás aún un cine muy autoral no sé cómo acabó ese tema pero que la mafia metió dinero en sus películas y en Asia funciona así cuando van a hacer una peli de mafia meten dinero y a veces incluso opinan o sea serían como una especie de producción paralela claro en occidente es muy diferente no tienen tanta mano en su día sí que en la época dorada de Hollywood hubo mafiosos que se metieron de actores bueno la Dalia Negra es eso sí sí y después tienes una peli menor de John Travolta que ahora no recuerdo algo con Hollywood se llama la película es una peli precisamente de los 90 que pasó así bastante desapercibida que habla de eso de un tío mafioso que se mete a productor entonces bueno la relación mafia-cine siempre ha estado allí porque coño ha dado muchas obras maestras también pero aquí volviendo a la película tenemos eso que es una peli más madura menos efectista y de hecho un tema que trata que no parece tan importante pero es el de las viejas y las nuevas generaciones ¿no? el pasado la manera de hacer en el pasado la manera de hacer en el presente la manera de los niñatos a mí me encanta Hugh Grant pero me alucina Colin Farrell también sí sí ha pasado buenísimo buenísimo el tío con su chándal y toda la trupe esa pero a mí es veiendo els seus chavals veiendo els seus chavals y d'an ay no tíos por favor por qué habéis hecho esto ahora saps ahora he de anar a arreglar ve si está esa mirada paternalista que está en Colin Farrell y está también en Matthew McConaughey desde la soberbia desde el poder pero por eso te digo que ahí ese punto Matthew McConaughey versus el mafia china dry ice de hecho el dry ice también con su propio conflicto dentro de la mafia china y por otro lado pues esto lo comentamos Colin Farrell pero bueno habéis visto detalles tontos como que la primera pinta que se sirve que esto es al principio de la peli se llama Guy Ritchie ¿no lo habéis visto? hostia no me he fijado fijaros fijaros o sea el tío marca paquete sí que me he fijado sí que me he fijado que cuando va a presentar al final de la peli el guión de Arreras veo al póster de Uncle sí eso sí eso sí exacto exacto pero que bueno para que se mira a Max y al final todo tira por aquí ¿no? y yo pensaba hostia es Guy Ritchie que se ha engordado tanto porque el tío el actor que hace de productor ¿no? que parece que le pueda comprar el guión tiene un parecido pero no no lo es después me preocupé de mirarlo y una pregunta os habéis dado cuenta también al principio descubro detalles del principio que está hablando la voz en off de Matthew McConaughey y en un momento él la dice la frase sí eso es el irlandés total exacto yo lo estaba pensando y digo es el irlandés con esteroides esta peli un poco claro pero por otro lado hostia el irlandés y esta peli creo que se rodaron a la vez o sea podría ser una de esas casualidades ¿no? de la vida eso es como lo de los otros ¿no? Guy Ritchie es de estos autores antes lo has dicho con Tarantino que exacto va muy al pie de la letra la frase de els artistes copian y els bons artistes roban i a vegades molt sovint fa coses que estan allà i que ell diu esto lo podría hacer hi ha dies que li surt bé i dies que els surt molt malament aquí le ha salido muy bien aquí le ha sortit muy bien y esa es la parte que yo vinculo a Tarantino se nos está acabando el temps hostia bueno no se nos ha acabado hace un ratito pero mira ¿qué os parece si teniendo en cuenta que a gente hay muy poca y que tú has hablado bastante de comparativas entre Netflix y HBO ¿nos recomiendas que veamos esa serie? que nos pongamos a la espera y en plan vamos a seguir semana a semana ahora potser aquesta serie en concret no en veritat sí la serie en sí val la pena crec que es interessant no crec que sigui totes les sèries de HBO són setmana a setmana HBO mai estrena una temporada de cop i tens ara mateix s'està fent Westworld la tercera temporada sí que quan es va estar fent inclús quan es feia Silicon Valley que en episodis de 20 minuts també es feien setmana a setmana sí i jo recordo molt més bé Silicon Valley que la veia setmana cada setmana la tenia present que no quan es va estrenar i mira que també m'agrada bastant la ai ara no em sortirà el nom la de una de Netflix així també d'humor que va ser l'estava esperant la van estrenar de cop i després me'n vaig oblidar també com passa ha passat amb Bojack que al final setmana a setmana el capítol com passa amb Rick and Morty cada setmana veies el capítol i veies no sé quants vídeos de YouTube de gent que feia les referències de cada capítol és interessant que òbviament és culpa entre cometes això ho mira l'Adriano ja ho ha tret algun cop el programa la culpa ens volen fer sentir culpables de no ser capaços d'administrar el nostre temps que és culpa vostra que no sapigueu dosificar-vos home sí i no és a dir potser aquí jo veig una miqueta de desconfiar de la gent però si a la gent li dones tot la gent ho voldrà tot i en aquest sentit crec que no passa res perquè Netflix no et dona tots els episodis perquè consideri que seràs capaç de dosificar-te te'ls dona precisament perquè sap que no ho seràs i llavors com que no ho seràs aniràs a Netflix i així Netflix és com va aconseguir tota la seva gran llista de clientela això és com el contis amb les cerveses meves clar aquí el problema és que ja estàs bona analogia aquí el problema és que hi ha aquestes dues realitats si tot el món fos HBO si totes les grans plataformes marcaran la pauta d'HBO seria molt fàcil que tot el món supiera gestionar-se en el moment que algú vende los duros a 4 pesetas pues todo el món se va ahí però aquí ho has dit aquí ho has dit Netflix que no és gaire transparent amb els seus números mai explica quanta gent ha vist quants diners ha aconseguit perquè a més Netflix té un gran tador de quiles que és que pot tenir molts usuaris però que estiguin pagant no són tots els usuaris llavors clar la seva estratègia hipercapitalista d'accelerar al màxim de presentar al màxim de coses possibles això val diners i si ara s'estan plantejant per què tornar a fer perquè s'estan plantejant tornar a fer estrenes setmanals és perquè la retentiva és a dir hi ha molta gent que s'apunta a Netflix segur que coneixeu algú i diu jo hago el mes de prueba es ese mes de prueba me fundo 20 series y luego me doy de baja y d'aquí un año ya hi tornaré això a Netflix li ha de passar és impossible que a Netflix pugui mantenir aquest ritme i si han de fer aquest canvi per alguna raó serà i jo crec que a part que des d'un punt de vista cultural és a dir de mastegar s'aprofita molt més tenir una setmana de comentar d'analitzar de tornar a veure perquè jo me'n recordo que hi ha episodis jo ja veia sèries madment jo veia l'episodi quan sortia i el dia abans del següent el tornava a veure i són sèries que tinc molt més presents ara que ja fa 5 anys que s'ha acabat o 6 Bueno, claro és que al final hay que diferenciar si consumimos una serie como si fuera una película muy larga va a ser muy diferente un libro no está pensado para que lo compres hoy y te lo leas durante el día quizás en el confinamiento es fácil un libro también te debe acompañar y vas creciendo con él entonces es mucho más fácil que vayas apreciando todos los matices que tiene si lo lees del tirón inevitablemente te quedarás con mucho menos contenido estilo Això respon a precisament a aquest paradigma que ara hem vist interromput en aquest confinament que ens estan dient no pareu no pareu no pareu no heu de parar és més no fa falta que pareu i la gent no es planteja que no, no sí que fa falta parar de quan en quan perquè és que si no ens trobem on ens trobem De hecho estamos donde estamos por eso Exacto El propi Netflix no ha muntat una mena de xat a l'aplicació perquè tu puguis parlar en directe amb amics teus connectats Ah sí, això sí no ho sabia Jo vaig llegir un article no ho he comprovat però vaig llegir que ho havíem muntat perquè ara com que la gent segons ells es devia reunir a casa al sofà que és mentira doncs ara que puguis fer per xat o sigui tu via xat via xat com els directes de YouTube saps que et surten a la banda dreta per exemple Perdona Pol on dius que ho han fet això que no ho he entratat Netflix Netflix ha fet això? Sí o com a mi ho estan estudiant pel confinament Sí, sí Simplement em sembla una ximplería del cuidado Bueno, eso Netflix Para hacer crecer la burbuja Netflix Mira, yo de Netflix sí que os quiero recomendar una miniserie porque quizás en este caso sí que veo con muchísimo sentido que la consumamos del tirol es una miniserie de 4 capítulos que si con 3 minutos al final lo que se acaba convirtiendo es una película una película de 2 horas un poquito más Un ortodox o Anorthodox Seguramente os hablaré de ella Pues seguramente os hablaré de ella la semana que viene Si no se cruza en el camino una serie más guapa ¿Me entiendes? Os acabaré hablando de Anorthodox Aunque Se habla correctís Se habla correctís Padre Aro Y también me gustaría comentaros esto que La Camarista que es una peli que tratamos aquí justo para el 8 de marzo para el Día de la Mujer La Camarista de Lila Avilés No sé si os recordáis que hablaba de eso de las camaristas de las Kellys Está ahora en varias plataformas una de ellas es Netflix Ay, perdona Perdón, perdón, perdón Filmin y la otra es Amazon ¿Vale? Si tenéis Ah, pues mira La Poblis Lo digo porque fue una de esas películas que no gozaron de tiempo Que quedó pendiente Exacto Que quedó ahí I tu, Pol ¿Tens ya pensat la setmana que ve o qué? Pues no ho sé perquè anava a fer algun còmic però he de pensar però he de pensar en quina exactament però bueno jo crec que tiraré cap a còmic o sigui que ja ja us ho diré Jo per variar no ho he pensat sincerament no ho he pensat però estic no, saps què passa que porto ja un mes abans del confinament em van regalar per fi la Switch i em van regalar per fi al Zelda i tothom em diu pues parla del Zelda 3 anys després que s'estrenés i home encara l'estic jugant porto 157 hores jugant al Zelda Collons Sí, no, no Demà, sí Estàs com Netflix 4 años Podria parlar del Zelda però és que no no crec no ho sé no ho sé ja veurem potser a veure si aquesta setmana descobreixo com diu l'Adriano si descobreixo algun joc per mig potser sí un juego guapo por ahí delante ¿Vale? Doncs ho deixem aquí nois o què? Sí, yo quiero volver a escuchar esa canción de la película me ha puesto tonto Los rappers Sí, sí, sí me ha puesto tonto me ha puesto muy tonto Pues mira le damos el play ya ens veiem la semana que viene Metele caña tío Adéu Un abrazo Adéu No joke Man, no boast Just know it's over when you see ghosts Spinning back kick might take off your nose Man, don't want that smoke Big elbows to the top of the dome Man, don't want that smoke Nah And I'm Ernie The left hand's fast but the right hand's sturdy They know I've been bad from earlier Your little headlock can't hurt me I'm fighting dirty Jim You already know man can't fuck with him When it comes to this fighting ting Man, I headbutting Putting the double head cake down Prime times like Joe Rogan with the MMA breakdown And once everybody's sleeping it turns into a playground Bucs on the bush Boxes all buds no dust Boxes and boxes and boxes With the toddlersיבu Put it on the neck If you wanna bat it We'll do a million a sec Put it on the neck If you wanna bat it We'll do a million a sec Put it on the neck If you wanna bat it We'll do a million a sec Put it on the neck If you wanna bat it We'll do a million a sec Boxes and bush All buds no dust Boxes and boxes and boxes With the toddlershibu Boxes and bushes All buds, no stops Boxes and boxes and boxes We're the toddlers of your thumb We're the toddlers of your thumb Just know that we come from the bottom of the slum And we're hungry, means we're coming for the crumbs And we're like a tax man, come we're coming for your funds Bang, bang, your seals in a gang Hop out the back of the blue transit van Those man have never had money in a bank But it's 25 grand in elastic bands We've always got drastic plans Like Bill Sykes will take your pots and pans How many million views did we do last week? Man, I got too many fans I swear that our man are drastic You don't want to get left in a casket If we run up in a crib and it's filled with weed Then we're leaving with it in a basket Boxes and boxes All buds, no dust Boxes and boxes and boxes With toddlers of your thumb Boxes and boxes and boxes With toddlers of your thumb Boxes and boxes All buds, no dust Boxes and boxes and boxes Boxes and boxes and boxes with the toddlers of your pump