Epidèmia cultural: punk britànic, Killing Eve i Astèrix en temps de confinament

L'atenció de tots els oients Canviem els pitets per mascaretes Els empatxos per por desmesurada I en lloc de bacanals Fem videoconferències a dojo El que vindrà a continuació No és la vostra típica empanada cultural El que esteu a punt de sentir És Epidèmia cultural Bon dia Ferran Amunt Amunt Has d'intentar aprofitar el dia d'avui Ai, a què estem avui? Dimarts? Dimecres? Ja és diumenge? Què portes? 11? 14? 16 dies de confinament? I els que queden? Ai, va, mou el cul Que ja va ser hora El ritme de contagis per coronavirus Es dispara a Espanya amb 6.500 de nous I més de 500 morts en només 24 hores Quasi 60.000 infectats ja I més de 4.000 morts I es veu que fa dies que vam superar la Xina Però, un moment, això de la Xina, ens ho creiem? Bueno, els és igual, què més dona? Ni que fos una competició, no? Però, clar, potser aquests de Vox Sí que estan cridant allò de Vamos a por ellos, oe Ai, la veritat és que Podrien donar alguna altra notícia No sé, alguna més alegre I mort d'un atac de cor Als 92 anys Al dibuixant francès Albert Uderzo Creador del famós personatge D'Astèrix Vaja, s'ha mort l'Uderzo I a més l'altre dia Va ser la Carmen de Mairena Haurà sigut per al coronavirus? Sembla que no Sembla que no Que encara hi ha gent Que ha mort per causes naturals Esclar que els que han mort per coronavirus En realitat, la majoria Tenien patologies prèvies Perquè realment mor algú per coronavirus O simplement moren amb coronavirus Ostres, ostres, Ferran Intenta animar una mica els teus pensaments Que això és absurd Què pots fer per distreure't? Puto centaleon Portes més de 80 hores jugant al puto celda I encara no domines el parri dels atacs d'aquests bitxos cavallons I mira que vas overpowered, eh? Amb l'espada maestra, l'escutírole I amb més de 14 cors de vida Merda, joder Ja està Prou, prou Deixa la switch Ves a fer-te el dinar Que ja són hores No, no et tornis a fer pasta al pesto Gordo de merda Però és clar Has d'anar al súper llavors Què? Ens animem? No oblidis fer el punyatero certificat d'autoresponsabilitat aquell Que només faltaria que t'aturessin els Mossos I a sobre d'haver perdut totes les teves feines pel confinament A et caigui una multa a sobre Quina sensació més estranya Ni soroll de cotxes Ni apena gent Hòstia, coita La veïna del cinquè Per què s'apropa? Ho vol saludar? Eh, eh, tia Aparta, aparta Eh, metre de seguretat Cony Que l'altre dia et vaig sentir tossir pel pati interior Infectada Merda, merda, merda Corre, corre, corre, corre Això és un puto infert, joder Millor torna a casa i fes-te a pasta al pesto Que ja anirà bé I ara què faig? Netflix? HBO? Amazon? Ostres, i a més ha sortit també Disney Plus Ostres, tantes coses a fer i em queda tan molt Acudit amb els pets Quin crac estàs fet, Ferran Ai, no puc més Necessito idees per fer alguna cosa nova Propostes per matar aquest avorriment Si tan sols algú pogués Ep, això és l'Sky Qui serà? Ah, són l'Adriano i el Pol Genial Així aprofitem i fem una nova empanada cultural Ei, hola Què passa? Hòstia puta, tio Estàs avorrida, el Ferran Venimos a salvarte, Ferran Ostres, gràcies, nois Perquè aquesta setmana ha sigut llarga, no? No, lo següent Sí, sí, te veo alicaído, eh Te veo en un plan que cualquiera diría que más que dos semanas han sido dos años És que només han sigut dues setmanes, ostres I a més ja han dit i el que seran dos més, no? Sí, mira, esto lo hemos hablado muchas veces Van a ser dos meses seguro Pero de 15 en 15 Así como lo que hablábamos la otra vez La terapia del maratoniano Poquito a poco Sí, anem pulint a l'Skype, no? Bàsicament Sí, exacte, exacte Si el problema es tanca, ja no sé què fer Si no, hauríem de fer propostes Què us sembla si avui fem propostes? De fet, ho hem preparat, no? Tu ho tenim més que preparat I tu, tenim molta, com es diu, mucha carne en el asador Mucha carne en el asador, sí Doncs tu, Pol, has preparat alguna cosa o què? Sí, home, sí Mira, jo el que porto és Ja que fa un temps que estem veient com els Estats van reaccionant, no? A l'epidèmia Avui ens centrarem a Anglaterra Però no només en tema política Sinó ens anem a les arrels del punk i de l'antisistema Ara és un gran moment, un gran moment I tu, Adriano M'estic imaginant ara Bueno, ensenyando canciones de punk En el piso de arriba Que deberían estar muy contentos los vecinos, eh? Pues yo os vengo a hablar Mira, como esto va de tiempos dilatados Más que de un tiempo breve y contenido Como es el que nos da el cine Vamos a hablar de series Me voy a pasar al ámbito audiovisual de las series Y os voy a hablar de Killing Eve Además, lo hago un poco empujado Por los resultados de nuestro antiguo O sea, del anterior programa La verdad que el anterior programa Deja mucho que desear en algunos aspectos Pero sí que es cierto Que me pongo a hablar Soy un tío egocentrista, ya lo sé Pero me pongo a hablar de Kingdom Y después me entero de que en las redes Kingdom ha subido al primer puesto de series vistas No es para tanto No es para tanto De hecho, es mucho mejor Killing Eve Pero bueno, a ver si conseguimos lo mismo con Killing Eve Y además, como os contaré enseguida Queda muy poquito para la tercera temporada Sí, això he vist que està a punt d'aparèixer la tercera, no? No, vaja, i jo, per la meva part Perquè al final un torna a les seves arrels, no? Quan està avorrit, quan no sap què fer I a part, ha sigut notícia Com heu sentit a l'editorial Que ha moslo d'Arzó El creador d'Astèrix Doncs jo vinc a recomanar-vos Astèrix I a recordar-vos per què Per què val la pena agafar-lo ara Durant aquesta quarantena I fer-li una relectura Si és que ja l'heu llegit O descobrir-lo per primer cop Que encara hi ha gent que no l'ha llegit A més que tu vens Tu vens de fa poc De parlar de voladrac I en català Aquí també ens parlaràs de... Ja em dedico a la infància De la nostàlgia Jo cada dia conozco mejor al Ferran No solo por el trato personal Sino a través de sus secciones Y sobre todo de la editorial La editorial es un claro... Tío, la gordofobia La gordofobia, eh? Además, es muy grande No, pero es que a més Estiquem per Skype Ja arriba la Lea Pesto Sí, sí, eh? Deja de comer pasta al pesto, cabrón A part que no és veritat Però vaja Que... Aquest gust no m'intentoritzar-te a ti mismo, no? Un poco No, però és que no És que no No he menjat pasta al pesto Perquè no hi havia pesto al súper, tio Vaya Jo què sé Deve ser com és una conserva Però no és veritat Perquè el pesto als cinc dies d'està obert Fa mal bé Des d'aquí fem una crida a Mercadona Que, si us plau Porteu uns pots Piensen en Ferran Piensen en Ferran Además, es decir una cosa El pesto sí que podéis salir solo A comprar un potecito de pesto Pero ¿sabéis que no podéis salir A comprar solo cerveza, no? Que eso no está contra el plado Si es que queda Porque esa es otra cosa Que no había en mi súper Avui he intentat fer compra Pel corte inglés El alcoholismo va muy bien Aquí en esta tierra nuestra Anava a dir Que no volia fer publicitat De la sirena Però ara Pel que diré No la facis No, no, no És antipublicitat Com que és antipublicitat Ho puc fer Ma mare volia fer Una reserva de la sirena Que normalment li porten el dia següent Doncs no li han donat entrega Fins d'aquí dues setmanes Doncs crec que arribarà descongelat Claro Que lo que pasa es que Precisamente Todos estos supermercados Que tienen que atender Como las dos realidades La presencial y la online ¿Qué está pasando? Que van tan de culo en la presencial Que la online la tienen No en el último puesto de la fila No, no Al final, final, final de todo Pues mira La gent que está patint Nertes Que la contracti A corte inglés Que vagi tothom a treballar Als llocs de servei Mira, com diria No sé si esteu al cas D'aquesta notícia Però com diria La Britney Spears Ara mateix Comunismo Comunismo Repartimental Ha sigut molt fort Ha sigut molt fort Doncs això Que són històries Del confinament Dels empanats Ja ho diem Avui hem portat Aquesta mena de propostes I si us sembla bé Podríem tirar endavant I escoltar la primera del Pol I tant que sí, tio I tant que sí Al tope Vinga, donem-li Vamos Si alguna cosa hem vist De com actua cada país Amb el tema del coronavirus De com el tracten És que a Anglaterra Segueix a anar A la seva puta bola I això que ara mateix Boris Johnson Ja està infectat Però és que ells Ja venen de grans tradicions A la seva bola Estan a la Unió Europea Doncs sense euro Amb tractats I impostos privilegiats Conduint al revés Però ell És que ni això volen Perquè una paraula Que ressona fa molt de temps I sobretot que aquest any Teòricament es complirà La paraula és Brexit I sí Boris Johnson parla D'aquest 2020 Serà un gran any Per a Anglaterra Tot i que amb tot això Del virus Ja se verà Però és que a qui pertany A Anglaterra A Europa A la seva Queen Doncs no Perquè si alguna cosa Tenien clares uns nois De l'est de Londres Els 80 Era que a Anglaterra Els hi pertanyia A cada un d'ells No one could take away A memory Break out England belongs to me No one could take away No one could take away Doncs sí Cooker Sparrow Ja ho tenia bastant clar Ni Europa Ni hòsties England belongs to me Una cançó del 1982 Que per cert Els podem veure A Cooker Sparrow Al festival Psycho Billy Meeting De Pineda Mar Bueno si és que es fa Tot això del virus Ja se verà Sí que és veritat Que al final del 70 Principis del 80 I tot el que venia Va ser una dècada Bastant nefasta Per molta gent d'Anglaterra Ens podem trobar Amb la guerra de les Malvines El 76 El Regne Unit Demana un rescat Al fons monetari internacional Hi ha pobresa extrema En classes baixes I sota tot Un absolut oblit Aquesta classe treballadora I pobra Que a més es veia Sobre explotada Per una dama de hierro I no és La dama de hierro Del que parlàvem fa uns dies D'Iron Maiden Sino de La Margaret Thatcher I tot en nom d'una pàtria I una monarquia Que no els representava Aquestes classes Obreres I així va néixer El moviment punk Una resposta De ràbia I odi Antisistema Que el que pretenia Justament no era Canviar les coses És que no era Un moviment polític Sinó el rebuig El caos L'destrucció I l'anarquia No dark body Anarchy for the UK It's coming sometime I might be I give a wrong time Stop a traffic line Your future gleam Is a shopping scheme Cause I I want to be Anarchy I give a wrong time I give a wrong time I give a wrong time Ei, però al tanto Molta anarquia I molt el que vulguis Però això de ser crítica En tot pot tenir conseqüències Perquè el punk Sí que és veritat Que era un moviment Que buscava molt la provocació O sigui, només falta veure Directes de grups Com ara aquests que escoltàvem Els Sex Pistols Era un moviment provocador Des del punt de vista Que et podies trobar En aquell mateix concert Una persona Que la mateixa jaqueta Anés amb dos parxes Una amb un odio martillo comunista I l'altra Amb una esbàstica Per exemple Era aquest antisistema Per excel·lència Però a l'anar en contra de tot Pot portar el cunyadisme Que és potser el que porta ara El moviment punk més actual El que porta l'allós a sobre Aquest cunyadisme Perquè sí que és veritat Que es veu en perspectiva Un moviment al punk Pot semblar un moviment Més adonista Més egoista Aquest fuck everything O com deien els nostrats Escorbuto Aquest antitodo Però bueno Tornant a Anglaterra Sex Pistols va aprofitar Molt bé aquesta estètica Per denotar aquest moviment Antisistema I ells A més juntament amb altres grups Com Colony Regex De Clash Els Damm Van generar grups d'arreu A veure una explosió de grups Per tot el món I és que al final La unió Fa la força A veure una explosió de grups For once in my life I've got some men to say I want to say it now But now is today The love has been given To grab and enjoy So let's all grab And let's all enjoy Let's all rock and roll Are you triste Love you How you save Are you notice Are you naughty There will never Graze fooling If you listen Are you naughty There will never Graze fooling Alguns versos d'aquesta cançó deia Dona llibertat, expressa't com et sents Ens poden mentir la cara, però no el cor Si tots ens unim, això només serà el començament Aquests eren els Champs 69 Amb el seu If the Kids Are United Un crit total a la unió i sobretot a aquesta identificació Perquè el punt el que volia fer era identificar l'adolescent I no només l'adolescent, sinó el que volia generar Els que hi havien passat per aquesta etapa Una mena d'adolescència eterna Un somni totalment utòpic Bastant contrari al pacifisme i al enrollisme Que s'havia donat a tot aquest bootstock dels 60 A finals dels 60 amb els hippies Perquè el punt inclús sí que es veia que va tendir Cap a una vessant més gòtica o cyberpunk Un antisistema que ja arribava potser més a l'anti-humano La creació de la persona també es posava en dubte Però musicalment sí que ens trobem en casos Com The Cure o Sucsien de Bancis Però bueno, això ja donaria per un altre programa Perquè és bastant extens Però bueno, al final tot s'acaba prostituint Ja hem parlat abans del cunyadisme Però és que què en pensaria ara mateix Sexpistols Si entrés al Pulambir i veiés que venen roba seva Ajuntament amb els Clash, amb els Ramones Sí que és veritat que tant es podrien indignar Com els dissuadaria Perquè això és el punk, aquesta contradicció Però les grans marques també és veritat Que ens tenen acostumats a vendre les coses que han pogut triomfar Encara que sigui molt underground Però és que el punk no va ser també una gran marca I què és una marca sense eslògan? El més famós, jo crec, dels eslògans va ser el No Future Un New Future amb majúscules Aquell No Future que justament repetia els Sexpistols Al final de la cançó God Save the Queen Un sense futur donat, com hem dit, per la Guerra de les Malvines Polítiques xunguíssimes de la Thatcher En quant a la classe treballadora, l'obrera, la pobra La manca de llibertat d'expressió Però sí que és veritat que hi ha un altre gran lema del punk Que és el de viu ràpid, mort jove I deja un bonito cadàver Us sona, no? Doncs per tancar aquesta secció d'avui Aquesta mini secció de punt britànic Sí que farem, marxarem fogàsment cap als Estats Units Però no als 70, sinó als 50 Perquè ja en un poblet de Louisiana Apareixeria un dels primers punts Això sí, sense saber-ho El que li podríem adjudicar aquest últim lema El de viu ràpid, mort jove i deixa un bonito cadàver Un cantant de country Que l'ocurt coveint va acabar fotent-se un tret I que les seves cendres van anar a parar A la finca del mismíssim Johnny Cash Estem parlant de Farron Young I el seu Live fast, love heart, die young I want to live fast, love heart, die young And leave a beautiful memory I want to live fast, love heart, die young And leave a beautiful memory Don't walk slow walking or sad singing Let them have a jubilee I want to leave a lot of happy women I'm thinking pretty thoughts of me I want to live fast, love heart, die young And leave a beautiful memory I got a hot rod car and a cowboy suit And I really do get around I got a little black book and the gals look cute And I know the name of every spot in town I want to fly, don't fool them Leave them And let them do the same to me I want to live fast, love heart, die young And leave a beautiful memory Ferran, Ferran, para el carro, tío Que me metes prisa hasta en la distancia, cabrón Venga, corre, series, Adriano Ábranos ya de Killing Eve Suuuh, calma Que ya no tenemos prisa en esta nueva vida Déjame más bien saborear la sección de Paul Que me ha dejado muy buen sabor de boca hoy Y no solo porque me mole el punk Que además me trae muy buenos recuerdos de adolescencia Sino porque precisamente este último tema que acaba de sonar El de Farron Young También aviva en mi memoria Pero en otra dirección Lo que me recuerda este tema de country Es un pedazo de película Que en cuanto acabe esta empanada Voy directo a ver sin falta Cine negro En estado puro del gran Nicola Rai Una de sus primeras películas Y ya con Bogart haciendo de las suyas Interpretando al abogado defensor de un jovencísimo John Derrick O mejor dicho De Nick Pretty Boy Romano Que así es exactamente como se le conoce en la película Sabéis de cuál peli os hablo, ¿no? Live fast Die young And have a good looking corpse Eso es Me refiero a Knock on any door O como la llamaron por estos lares Llamad a cualquier puerta Porque es allí donde se oye por primera vez la cita que acabamos de escuchar Vive rápido Muere joven Y deja un bonito cadáver Y por cierto Que lo dijera John Derrick tenía mucho sentido Ya que tenía en esa peli 23 añitos Y joder si era guapo el tío Pero es cierto Paul Que en esta elección de vida O más bien de frase lapidaria Ha sido atribuida a tantas celebridades Que al final ya no sabes con quién quedarte De hecho Durante mucho tiempo Yo pensaba que era de James Dean Supongo que porque es quien mejor ha encarnado la idea Y luego un día la escucho en la película que os comentaba Que por cierto es del año 49 Y caigo en cuenta Que Dean por aquel entonces No hacía ni siquiera anuncios de televisión Así que tiré del hilo Y descubrí que ni Farron Young Ni James Dean Ni Nicola Ray Sino que el culpable de esta idea Llamémosle punk Es el escritor afroamericano Willard Mowley Quien escribió en el 47 La novela que Ray adaptaría dos años más tarde Ambas novela y película Tituladas No con Enidor Llámate a cualquier puerta O como ustedes prefieran Qué cosas la vida, eh Qué gran empanada cultural De la música al cine Del séptimo arte a la literatura Y vuelta a empezar Además de verdad Tócalo otra vez, Ferran Ahora sí Aclarado el origen de la cita Y solucionada la duda Que tanto nos inquietaba Qué os parece si volvemos a UK Dejamos el punk a un lado Eso sí Y entramos de lleno En esta maravilla de serie Un thriller de espionaje Que es asimismo Una brillante comedia negra Killing Eve Que ya con su título Parece que nos propone Un acertijo Matando a Eve Que así se llama la protagonista O lo contrario ¿Es Eve quien mata? ¿O somos nosotros Que simplemente matamos la tarde Que es lo que solemos hacer Estos días viendo series? ¿O no será que Killing Eve Hace referencia A la víspera de la muerte? Será eso Pero sea como sea Lo que queda claro Con este título Es que la muerte acecha Y que no todo Es lo que parece En Killing Eve Muchos de vosotros Ya sabréis a qué me refiero Puesto que HBO Puesto que HBO nos ha regalado De momento Dos temporadas De ocho episodios Cada una La última hace cosa De un año Y en cuestión De un par de semanas Aparecerá la tercera Concretamente El 12 de abril Lo que me lleva a pensar Que esto del confinamiento Va para largo O lo que hacen Para que acabemos La semana santa Lo grande Con un visionado completo Antes de trabajar O quien sabe Lo que está claro A estas alturas Es su argumento Pero por si hay algún despistado Mejor os recuerdo que Eve Es un agente secreta Del servicio de inteligencia británica Que está especialmente Interesada en asesinas En mujeres asesinas O en asesinas mujeres No sabría decirles Eve es además Una estudiosa De su psicología Y de sus métodos de asesinato Y estudiando Y analizando Acaba dando con Villanelle Que es la asesina Por excelencia Y claro Eve se obsesiona De hecho Las dos se obsesionan La una con la otra Y así A medio camino Entre lo profesional Y lo emocional Aunque cada vez Hay más de lo segundo Que de lo otro La gente Y la delincuente Se alejan Y se persiguen Se aman Y se odian Se respetan Como dos piezas de puzzle Que encajan a la perfección Precisamente Porque son diferentes Y supongo Que más de un oyente Que escuche el argumento Del Killing Eve Por primera vez Podría pensar En las novelas De John Le Carré De Patricia Highsmith O en la versión femenina De Heat De Michael Mann Ya que De Niro Y Pacino También se la pasan jugando Al gato y al ratón Durante toda la peli Pero no Killing Eve es diferente Muy distinto A todo lo visto Con anterioridad En Killing Eve La sensualidad Y el erotismo También forma parte Del juego La pulsión sexual Se asocia con La pulsión de muerte Y el código moral Establecido Se difumina Nos muestra Nuestra propia verdad Nuestra realidad Más orgánica Es decir Allí donde el eros Y el thanatos Se dan la mano Pero tranquilos Tranquilos Que hoy no hablaremos De Freud Y sus teorías Aunque claramente Están allí Y no sabría decir Si este hecho Es responsabilidad De Jennings O de Phoebe Es decir Si son aportaciones Que ya vienen dadas Por el escritor De las novelas De las novelas Que parte De Killing Eve Codename Villanelle Se llaman O si más bien Se lo tenemos que agradecer A la creadora De la serie Que es nada más Y nada menos Que nuestra querida Phoebe Waller-Bridge Ya sabéis La actriz y guionista De Fleabag O The Crashing Entre otras Series De las que ya hemos hablado Bastante En esta empanada Y que podrían Aligerar este confinamiento Sin lugar a dudas Por eso Por eso precisamente Yo me decanto Por Waller-Bridge Porque hay algo En Eve Hay algo en Villanelle Que si comparten Y que recuerda claramente Al personaje de Fleabag Y es su preparación Para transgredir Para ignorar Los límites Del comportamiento Femenino esperado Es decir Son mujeres Que no están definidas Por los hombres Ni son esclavas De sus emociones Esclavas de las emociones De los hombres Lástima que en Killing Eve Waller-Bridge no aparezca Y que además En la segunda temporada Tampoco yo denice Y se nota Se nota Porque aunque sigue siendo Una serie muy interesante El material del que parte Y el enfoque utilizado Es potentísimo Se percibe su ausencia La ausencia de Phoebe Y sobre todo La necesidad de estirar el chicle Ya han dado con un producto Muy potente Y se dan cuenta De que pueden tener Más que dos temporadas Tres, cuatro y cinco De hecho vamos a ver Qué pasa en la tercera Porque si en la segunda Tuvo a la actriz Emerald Fennell Como guionista principal En la tercera Tendrá a Susan Hethcote Una de las guionistas De Fear De Walking Dead Guionizando Esa tercera temporada Y de hecho ya está Confirmada la cuarta temporada Así que chicos Estamos ante una realidad creativa Liderada por mujeres Por fin Con permiso del director Damon Thomas Que es quien Posiblemente dirija Más capítulos De toda la serie Y el escritor Evidentemente El escritor Luke Jennings El escritor original De las novelas Y evidentemente La ficha artística Tampoco podía ser menos Si bien es cierto Que en la interpretación Hay un poco de todo Los papeles realmente Relevantes Son principalmente femeninos Eve y Villanelle Es evidente Pero también la jefa de Eve La líder del servicio De inteligencia británico A quien da vida La experimentada actriz Fiona Shaw Aunque muchos La recordarán Como la tía de Harry Potter Estoy casi convencido Petunia Dorsley Es considerada En Inglaterra En el Reino Unido Una de las mejores actrices De teatro clásico De su generación Y de hecho fue condecorada Con la excelentísima orden Del imperio británico En el año 2001 Y si Eve Tiene su homóloga Delictiva En Villanelle Fiona Shaw La encuentra En Keep Botnia Así es Estamos hablando Del primer prota De Pusher De Nicholas Winding Rev O de la más reciente Serie policíaca El puente También llamada Bron Broen The Bridge De hecho hay Cantidad de series Que han adaptado Esta idea Estamos hablando De un pedazo De actor danés Que sabe imprimirle Ese toque cómico Que también tiene Villanelle Eso sí Eso sí Todo y que es danés Imita muy bien El acento ruso Porque aquí hace de ruso Y como os he dicho De jefe de Villanelle Pero bueno ¿Qué hay de Eve? ¿Y qué hay de Villanelle? ¿Quiénes las interpretan? Porque estamos hablando De dos actrices Que se han llevado Unos cuantos premios Por sus respectivos trabajos Desde que empezó la serie Por un lado Tenemos a Sandra Oh Canadiense Pero de origen coreano Y después Jodie Comer Jodie Comer En este caso Es la que interpreta a Villanelle La primera Evidentemente Da vida a Eve Y yo diría Que está en un nivel Interpretativo insuperable Debido a su personaje Controvertido Muy contradictorio Acabamos viendo En Sandra Oh Toda una serie De registros Que van desde Un extremo emocional Hasta el otro Y yo creo que lo borda Y en el segundo caso Jodie Comer No se queda atrás Ni mucho menos La psicopatía Yo creo que nunca ha tenido Un rostro tan creíble Y por qué no decirlo Tan divertido Un poco como Como lo que comentaba En relación a A Kim Botnia Además Además eso sí En Jodie Comer Tenemos un Un hecho Bastante importante Yo creo que han hecho De ella Durante la serie Una auténtica referencia De la moda Si bien es cierto Que desde el principio Se nos presenta Como una auténtica esteta Una mujer preocupada De su apariencia Y de los espacios Que habita Que gasta Que gasta Que gasta continuas Fortunas En ropa costosa Fortunas que evidentemente Adquiere gracias a los asesinatos Que lleva a cabo Pero en qué dedica Esa fortuna Pues ropa costosa Y confortables palacetes Pero sí que es cierto Que en la segunda temporada Parece ya una instagramer Que cambia de modelito Y de estilo En cada secuencia Que protagoniza Considero Que se pasan Pero esto no hace más Que confirmar Que Killing Eve Ya es un producto De éxito Y que Villanelle Una referencia De la moda Y de la actuación Evidentemente En fin Que tienen serie Y vestidos hasta Para un confinamiento Y música La banda sonora Está plagada De buenas elecciones musicales Aunque hay un grupo Que destaca claramente Unloft Que es la banda Que venimos escuchando Desde el principio De la sección Pero a mí A mí me gustaría acabar Con un tema Que nos devuelve a casa Y ya sé que nunca Hemos salido de ella Pero Madrid Es terreno conocido ¿Verdad? Pues de allí Es Andrés Costureras El músico que está detrás De Psychotic Beats Y de este pedazo de tema Que se llama Killer Shangri-La Y que también Suena en Killing Eve I had to kill you I'm really sorry I had to do it Gotta go on my own I had to kill you I took it for so long Duty that can't stop it hard I was holding my gun I got you I got you I tell you I had to kill you I had to kill you And it was the time on my mind I had to kill you I had to kill you I had to kill you And it was the time on my mind I had to kill you I had to kill you And it was the time of my life You didn't see it coming You were not that small You thought you could fix my mind I had to kill you Because there's so much more Còmics Còmics Ja ho hem comentat a l'editorial. Aquesta setmana ha mort Albert Uderzo, o Uderzó, com sembla que realment es pronuncia. Exactament va ser aquest passat dimarts 24. Tenia 92 anys i no, no ha mort a causa del coronavirus. Un atac de cor se l'ha emportat i ha deixat una mica més orfes a certs irreductibles gals. Alberto Uderzo, dibuixant i guionista de còmics francès, va crear el 1959, junt amb René Gosciní, Astèrix, dins del primer número 1 de la revista Pilot, inicialment com una tira còmica. Al cap de dos anys, el 1961, se'n va editar el primer àlbum complet, Astèrix Algal. I va iniciar-se així una de les cagues de còmics amb més èxit del món. Un total de 38 volums, traduïts a més de 100 idiomes. Aquí, el català, de forma excel·lent però desigual, com veurem més endavant, per l'editorial Bruguera. I una saga de còmics de la que se n'han fet adaptacions cinematogràfiques, tant en animació com en actors de carn i os. I, precisament, aprofitant que lamentablement ens ha deixat un dels seus creadors, us vull animar a revisitar, o potser descobrir per primer cop, Astèrix i la seva colla, com a proposta per ajudar a passar aquests dies en què ens trobem confinats a casa. Sí, 50 anys abans de Jesucrist, els romans havien ocupat tota la gals. Tota? No, en una banda d'harmòrica, un poblet resisteix encara i sempre a l'invasor, un poblet voltat de campaments romans. Així comencen tots els volums d'Astèrix, i ja d'entrada ens situa perfectament en la premissa bàsica de la història. Història minúscula, per cert, ja que tot i aprofitar esdeveniments històrics de l'època, l'Ucronia forma part de l'ADN de les trames del còmic. Es tergiversa en fets, com que, en realitat, Juli César sí que va esclafar tota la Gàlia. Que es mesclen èpoques i batalles històriques i, fins i tot, es fa un ús dels natius americans com si fossin contemporanis de l'imperi romà. I, sobretot, si es colen trets del món modern, ja que l'objectiu real del còmic era fer sàtira constructiva sobre problemàtiques i fets de l'actualitat, des del cobrament d'impostos, com veiem a Asterix i al Calderó, com els problemes d'un govern altament centralista com és el francès vist a la Fals d'Or, o la ja mítica seqüència de La casa que fa torna boig de les 12 proves, on l'objectiu de la Befa és l'exagerada i inútil burocràcia que inunda el nostre dia a dia. Tot i així, tant Gosciní com Uderzó van poder documentar-se amb profunditat sobre l'història de l'imperi romà, ja que en consten milers de documents i, de fet, encara en som areus a nivell polític o social. I el que precisament els va ser més difícil d'aconseguir era documentar-se sobre els Gals i els Celtes que habitaven la regió francesa de la Bretanya. Així que, en comptes de trencar-se el cap en buscar una versió acurada, van fer l'extrapolació del caràcter francès més juganer i exagerat que els permetia desplegar el seu humor i acurat anàlisi paròdic. I aquí, en aquesta lluita irreductible del llogaret gal de l'Astèrix, ja ha volgut veure insufles nacionalistes i de revisionisme històric. I molts pobles en lluita, com el català, s'han emmirallat de forma molt descarada. En realitat, mai va ser la intenció dels seus creadors. Gosciní, de fet, va respondre a aquesta acusació de xovinisme durant una entrevista mentre reia d'orella a orella, ja que precisament ell, provinent d'una família d'origen ucrainès que va veure morir molts dels seus a les cambres de gas nazis i que a més havia viscut tota la seva infantesa a l'Argentina, no tenia en gaire valor les nacions i nacionalitats i li agradava remarcar l'absurditat que tot ens separa i ens fa diferents, quan en veritat tots els personatges són igual de burros i entranyables. Simplement van crear aquella situació de revolta constant del llogaret gal per raons narratives i perquè els hi permetia destacar les peculiaritats tan franceses com de la resta de pobles europeus des d'un punt de vista amable i humorístic. De fet, un dels acudits més subtils i metahistòrics és la pròpia representació de l'acte de rendició de Vergins Satòrics, considerat per molts l'heroi nacional que va plantar cara a l'imperi de Juli César, però efectivament es va rendir, iniciant així una noble tradició a França de rendir-se davant amics imperialistes i feixistes. I és que fins i tot el nom dels personatges són acudits. Asterix, que no astèrics, com diem aquí, o obelics, fan referència a això, a un asterisc, o sigui, un petit estel en referència a l'estatura del protagonista, o a un obelisc, com poden ser els manirs que el mateix personatge dur. I tant del mateix amb panoràmics, que representa la seva amplitud de coneixements com a druida, o l'idèfix, que han visat és ideàfix, un gos que és molt cabut, que sempre tenta sella i sella a buscar un os i que acompanya els nostres protagonistes gals. I parlant de noms, vosaltres com recordeu que s'anomenava el cap de tribu? A bra de cúrcics o cop de garròtics? Perquè ja us avançava abans que parlaríem una miqueta de la traducció en català. En Juli César és a la porta del poblat i diu que et vol veure! El César? El mateix! Vinga! Un drop pels peus! Porteu-me l'escut! Ja vinc! Ja vinc! Ja vinc! La versió original, en francès, òbviament, venia carregada de jocs de paraules tant amb els noms com les frases fetes. I hem de dir que aquí a Catalunya vam agrair molt tenir la proximitat lingüística amb el país del nord dels Pirineus, ja que vam poder adaptar sense gaires problemes totes aquestes bromes. I amb els noms passa una mica del mateix. Tot i que, com ja us he posat a l'exemple, molts personatges que inicialment van mantenir la grafia original francesa, amb els anys van adaptar-se o directament canviar per fer honor als personatges a qui fan referència. Ja hem esmentat el cap del poblat amb les seves formes capritxoses i un pèl tosques, que en francès era abrerecúrcics, volem dir amb violència, doncs aquí es va adaptar com cop de garròtics. O el bar, que sempre feia ploure quan cantava, en francès, assurant-se torics, aquí es va adaptar amb el correctíssim nom traduït d'asseguran-se tots rics. O el ferrer, ses automàtics, que aquí és es automàtics. O el vell, més vell del poble, que aquí se'n va dir a dat de pèdrics. D'exemples n'hi ha per donar i per vendre i no només amb els gals, també els trobem amb els romans com el prefecte Calígula Pintenbastus o el centurió Graci Pambolius o l'hispànic Sopadalli Crustó o els normans Bufetaf i Patapaf. Com veieu, tot molt portat a la paròdia. Clar que també hi hauria espai per una altra llengua, una predominant i més acurada pels temps que representen el còmic, el llatí. Molts vam escoltar i saber què significaven per primer cop frases com Alea Iacta Est o Kuobadis gràcies als moments en què els legionaris romans s'enfrontaven als gals. Gals, que per altra banda i encara no ho hem comentat, tenien un arma secreta. Això és la poció màgica que els dona una força sobrehumana, un déus ex-màquina constant que permet aquesta revolta permanent. I ja hi tornem amb aquest vocabulari quasi processista, no? Serà que la CUP s'ha inspirat al 100% en aquest còmic? Serà que els catalans volen la denominació d'origen de tots els nostres productes nacionals creient que així aconseguirem la nostra arma secreta? I bé, ara que ha mort l'Uderzó, que des de la mort del seu company Gosciní el 1977 es va encarregar de tirar endavant el còmic, què passarà amb el petit llogaret gal? Doncs en principi no cal patir ja que en realitat l'Uderzó va fer un pas al costat el 2013 i va deixar pas a Genif Sféry i a Didier Conrad que des de llavors publiquen una nova aventura dels gals cada dos anys. I sí, van ser ells qui el 2017 van fer debutar com haureu vist en les xarxes socials un quadre i garromà anomenat ni més ni menys que Coronavirus. Però bé, que al cap i al fi el que jo vull és animar-vos a tornar a llegir aquests còmics o animar tots els que mai ho hagueu fet. Que els hi dongueu una oportunitat perquè creieu-me que val la pena i aquesta quarantena aquest confinament s'us passarà molt més fàcilment. empanats encarats. Hòstia, Ferran, quins records estèrics, eh? L'estèrics és molt gran. A tope. Però escolta, on es pot veure això? Ara mateix existeix encara el doblatge en català del que és l'animació? Home, sí, fa dos anys, sí, el 18, es va estrenar El secret de la poció màgica i el 2014 la pel·lícula d'animació de la mansió dels teus. Es van fer en català també, sí, perquè el doblatge de l'estèrics, la llàstima és que han mort molts actors, el que feia d'Ovèlix ja no existeix, el que feia de Panoràmics que ja ho vaig comentar el dia de Bola de Drac que era el mateix del Fillet Tortuga ja va morir fa molts anys, llavors segueixen fent els doblatges bé, en mateix estil, a més la traducció catalana té aquesta gràcia, no? I sí, sí, quan es fa alguna cosa d'estèrics sempre la podreu escoltar en català. No, però escolta, Perran, perdona Adrià, però el que hem escoltat de les parts aquestes en català era una sèrie, és a dir, jo recordo tenir UVHS com que tenia Tintín. No, estèrics no té una sèrie i de fet les pel·lícules de Tintín que comentes són pel·lícules, el que passa que duran menys, es considera sèrie perquè són moltes, pot ser, però en aquest cas estèrics només té, ara t'ho dic, una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu pel·lícules. Clar, i després en els 2.000 se n'han fet tres. O sigui, estàs dient que aquell moment les 12 proves, no es deia? Les 12 proves d'estèrics. Les 12 proves d'estèrics. Clar, hi ha un concepte molt de serial en el fons, tot i que siguin pel·lícules que jo també ho dubtava, eh, Pol? Jo de fet pensava que també, però que tinc molt proper potser d'estar a casa d'anir petit i veure estèrics per la tele i pensar que era una sèrie de dibuixos animats. Sí, però és que són pel·lícules, de fet, són pel·lícules de 70 minuts, de 80 minuts. La més llarga, de fet, és l'última que es va estrenar, El secret de la poció màgica, que són 87, però La menció dels déus i La menció dels déus les 12 proves, que és la gran coneguda, són 82 minuts, no arriben ni l'hora i mitja, però és una pel·lícula, és una pel·lícula. I amb tot això, Ferran, tu, que et veig entès bastant amb aquest tema, on deixes les pel·lícules d'imatge real? Jo realment sóc un ignorant, no les he vist, o sigui, sé que hi ha a partir dels 2.000, no? Sí, les pel·lícules de live action que n'hi ha, encara que no ho sembli, quatre i s'està preparant una cinquena. Toma ja. Aviam, la primera té la novetat i que era, no sé si us recordeu, és el Gerard Depardieu, que com a càsting funciona. I l'Astèrix era el noi aquest, el Francesc Surameli, ai, com es deia aquest actor? Ai, ara no us us dirà el nom. Christian Clavier. És veritat, en aquesta pel·lícula surt el Roberto Benigni i la Letizia Casta, també. La Letizia Casta. Sí, sí. Ah, quin gran moment. Ja et dic, les dues primeres pel·lícules, aquestes dues primeres pel·lícules són bastant, a més, segueixen la lògica de les pel·lícules d'animació, perquè tu, Pol, per què et sona que són sèries? Les pel·lícules, excepte l'Astèrix, el Gal, la primera, o les 12 proves, de fet, les 12 proves va ser primer la pel·lícula i després se'n va fer el còmic. Ah, vale, vale, vale. Les pel·lícules d'animació, excepte la primera, que és el primer còmic, passat, es va fer, de fet, 5 anys després, el 67, del primer còmic. Tota la resta, Astèrix i Cleopatra, que també em sembla que Astèrix i Cleopatra també va ser primer, ara no t'ho sabria dir exactament, però em sembla que també va ser primer la pel·lícula i després el còmic. Però, per exemple, Astèrix contra el César o Astèrix a Bretanya, les pel·lícules, són mescles de diversos còmics. Vale, perquè aquest de Astèrix contra el César mescla Astèrix gladiador amb Astèrix i el llorer del César. I fan una mena de mescla de diverses trames per juntar, doncs, es troben amb la farbalà i l'han de rescatar. Les pel·lícules d'animació varien també molt de qualitat. Hi ha algunes que tenen més qualitat que altres. De fet, la de les 12 proves, que és la gran famosa, està molt ben animada dintre del que era una pel·lícula d'animació europea d'aquella època. Això és Astèrix algal. Astèrix algal. Sí, tio. Astèrix algal. Astèrix algal, i després la d'Astèrix algal, que és la primera, del 67, es nota que té aquesta animació que diríem proto-russa, gairebé, dels personatges com molt estàtics i que només mouen... I fan una paròdia, em sembla que era el Simpson, del rasca i pica... Sí, sí, sí. Doncs jo us sorprendré, us sorprendré amb un tema que és que hem parlat d'Astèrix d'animació i d'imatge real, però no hem parlat dels videojocs i jo, o sigui, tinc un gran record d'estar viciat com anem petit davant de la consola, tio, amb l'Astèrix. No recordo per quina... jo parlo a Game Boy. Això, bueno, jo era Game Boy, jo no, jo no, jo tenia Game Boy. Tinc la sensació, Adriano, que tu estàs parlant de l'Astèrix de la Mega Drive, de la Sega. Sí, sí, té tota la pinta, perquè jo en aquella època tenia uns 10 anyets, o sigui, que té tota la pinta que els 90, principi dels 90, no?, que em sembla que són aquests jocs, Sega, Mega Drive, també hi havia la Master System, no?, em sembla que també tenia jocs. La Master System és anterior i sí que té un joc d'Astèrix del 91, però jo et diria que tu el que tens és l'Astèrix i la missió secreta o el gran rescat, que són els dos jocs que jo també recordo a casa dels meus cosins jugar, que eren, clar, que baixaves pel poblet al principi, són típics beatemaps, o sigui, de barallar-te amb tot romà que apareixi. És curiós, perquè estic veient, que això sí que no ho sabia, que hi ha dos jocs, els dos primers jocs que es van fer de l'Astèrix són del 83, de l'Atari 2600, o sigui, jo tenia un anyito i vosaltres no havíais nacido, així que poca problema. És curiós, perquè els van treure al mateix any, són dos jocs i un es diu Astèrix i l'altre es diu Ubeli. Sí, sí, i jo, no sé, ara no vull buscar imatges perquè em dóna la sensació que serà un punt vermell i un punt blau si és l'Atari 2600. No, no, però sí que jo recordo que el que jugava de la Game Boy, el d'Astèrix, passava fins a un punt i hi havia un punt que hi havia una missió, una missió, com una mena de missió secundària entre mig de dues missions que era de xutar una pilota de rugby i l'havies de passar entre els pals i no hi havia forma de passar-la. Això, mira, t'ho vaig a buscar perquè això té pinta de ser Astèrix a la Bretanya, que se'n va anar a la Gran Bretanya. I recordo de petit de dir, arribava a aquest punt, jo gaudia el joc fins a aquest punt perquè després no hi havia forma. No parla de dificultats sinó que no entenia com funcionava aquesta prova. Jo la veritat, tio, que ara estava... És el bo que tenim, això sí, hi ha una part positiva de gravar aquests programes a distància és que estem molt ben informats, no? A la vegada que estem parlant... Jo per aquí puc buscar per internet tot el que parlo i no tenir les mans als controls de so. Ja ho noto, tio. Però en el poc... El que sí que faré Adriano és dir-te no t'apropis tant al micro, tio. No? Estàs picant. Estic parlant massa fort. Hosti, que un camí al baix al Ferran, que està molt fort, Adriano. Pensa que aquí, Adriano, no tinc com ser baixar-te, només tinc opció de tallar-te, eh? Películes, pinícules... Pinícules. Estoy aquí, y videojuegos. Vale, no. Lo último en el 2008. Estaba buscando la última aportación de Astérix en los videojuegos es desde el 2008, ¿no? No, no, que va, es del 2019. Pues actualízame esto, actualízame el Wikipedia, que lo tenemos mal, eh? Astérix doble XL, que es deia Dos, que és una mena de... De fet, van ser bastant lamentables, pel que et dic antes. No soc gran fan, eh, dels jocs d'Astérix. A mi Astérix m'ha agradat molt sempre els còmics, me'ls he llegit mil vegades i per això, precisament, estava dient-li a la gent que els tornes a agafar, que són molt divertits. I en català més, la traducció, com deia, és molt encertada. Claro que sí, tío. Cada discurso cultural tiene en el fondo su formato. Y oye, nos estamos extendiendo aquí con Astérix, porque vale la pena en el fondo, pero muy bueno lo que has aportado, eh, Paul. Me he quedado ahí... Me he quedado también navegando en mi pasado, no tan atrás. Has pasado el punt, eh, tú, Adriano. Sí, sí, sí. Adolescencia rebelde acompañada de... Pero sí que es que em fa gràcia el punt que has fet de... Tú has tirat més enrere encara de la frase, eh. Claro, claro, claro. La de vive rápido, no? Sí, porque en el fondo la frase de la canción es como una mini adaptación, no? Dice... Vive rápido, ama fuerte, ama fuerte. Love heart. Sí, y dice después algo como... Muere joven y deja una bonita memoria. And leave a good memory. Pero la frase anterior, un poquito más... Más breve, más escueta. Habla... No habla del amor y más que dejar dejar una buena memoria, deja un bonito cadáver. De hecho... Claro, a raíz de que pones este tema de country, que es brutal, eh, tío. Claro, era la broma. Era la guinda. Creo que es la actitud más punk que le he visto a Paul en mucho tiempo, ¿no? Está hablando de punk y voy a acabar con country. Claro que sí, tío. Yo no, no. Y te lo he comprado, eh. Te lo he comprado y después cuando he intentado ver el vínculo, ¿no? La conexión. Porque la parte cinematográfica, pues claro, esa ya convive conmigo. Pero del tema country no tenía ni puta idea. Y cuando he ido a ver de dónde es, ¿no? De quién es quien encuentra realmente, ¿no? Como la baza para tirar del hilo y sacar esta canción. No es el cantante, ¿eh? No es Farron Young. De hecho es... Bueno, es el escritor de la canción que cuenta que estaba viendo la película precisamente de Nick Romano. Bueno, la de Nicolas Ray, ¿no? Y de repente sale varias veces porque es una frase que no solo la utiliza Nick Romano, también la utiliza al mismo Humphrey Bogart. Y entonces el mismo cuenta, ¿no? Ahora no recuerdo el nombre del escritor de la canción que dice, hostia, que captó la esencia de esa película y la decidió adaptar en una canción. Y que de hecho es un productor musical de la época que también bastante conocidillo. Mira, ya que estamos así en plan con recursos informáticos ya os digo, Farron Young era el cantante, Joey Allison era el escritor y Ken Nelson era el productor. Y es muy gracioso porque Farron Young cuenta que Ken Nelson casi le obliga a grabar esa canción, que él no quería grabarla y que de hecho pues al final le acaba gustando, la odiaba parece ser la canción y que al final le acaba gustando por el éxito que tiene gracias a ella, ¿no? Esto aún es más punk, entonces. Esto es bastante más... Bueno, ya, y el final de Farron Young es super punk. O sea, es mierda, se me ha escapado la oportunidad de morir joven, pero oye, da igual, la palma, ¿vale? Y se suicidó, eso sí, con 64 tacos. Sí, sí, sí, sí. 64 tacos. No, no, es bèstia, es bèstia. Oye, es que esa peli l'havéis visto, por cierto? No. Es muy... No, no, yo tampoco. No, pero el que... Pero también te diré, Adriano, que el que sí que m'he apuntat 100% segur per veure porque ya tenía pendent de fa temps Skilling Eve, o sea, 100%, ¿eh? Ostras, sí. Jo no l'he començat, Adriano, jo l'he començat. El gran problema que estic tenint jo amb el confinament no es que no m'hagi agradat, de fet, m'ha agradat molt, el to, ho has dit tú, es nota la mà, almenys a la primera temporada de la Fibi, o sea, és claríssim, però tinc un problema amb aquest confinament que és, no m'acabo d'enganchar res perquè, com que ara és obligat, saps? A mi me gusta llevar la contrària quan la gente me dice... Pero no quiero. No et pots passar 8 horas veient sèries cada día, dic, aguántame la cerveza que ya verás. Y claro, ara és com... No, estic aquí viviendo perfectamente porque no sé si tanto en la contemplación cultural pero sí en el punto creativo como que se muere un poco, ¿no? Sí, sí, costa molt tirar... Aquí ara trencaré una miqueta la màgia a la ràdio, però costa tirar endavant seccions en diferència d'altres setmanes. És com que hi ha molt temps, en veritat no el tenim, ¿no? No, no, yo realmente no me he aburrido ni un solo minuto, quizás es por mi situación personal y tal, pero yo realmente es que no me ha venido ni un solo minuto. Te estaba escuchando en la editorial y me hacía mucha gracia y lo puedo comprender perfectamente, pero por otro lado era ¿cómo puede ser que no es que vaya estresado, ya estaríamos locos, pero que sí que en todo momento tengo algo que hacer? Y entiendo lo que dices en relación a las series, a mí me pasa más desde una perspectiva creativa, ¿no? Que tener tiempo y poder, como mínimo, no es solo que lo tengamos, es que lo podemos gestionar, que somos nosotros quienes dirigimos esa gestión sin tener en cuenta factores externos como normalmente y eso hace que parece mentira, pero no sé, como que vivimos un tiempo mucho más dilatado, más, lejos de ser un tiempo sossegado que podemos aprovechar, es como un tiempo a veces dilatado y pesado que no sabes muy bien que hacer cosas. Sí, exacte, és la sensació de, vaja, jo sé que això normalment ho faria amb tant temps que en veritat no és que ho facis normalment amb tant temps, sinó que és el temps que tens per fer-ho i ara, com que el temps és indefinit, perquè ja ho has dit tu, prepareu-vos per estar, prepareu els pitets que aquí comencen en el final. El va a ser de otro estilo, ¿no? No, però sí que es veritat que és el fet de l'organització, és a dir, tu quan tens coses a fer en el sentit de tal hora, tal hora curro, tal hora, tal hora faig no sé què, tinc dues hores sueltes i sempre les aprofites molt més que no tinc 14 hores per davant, que al final és com ho vas deixant o hòstia, o li canals més voltes o lo que sigui, bueno. Nos quejamos de estar robotizados y al final muchas veces necesitamos ese punto de robotización, Sí, sí. No, no, la anarquía no funciona, Adriano. Un día podríem portar ya tota una filosofía herradera sobre si els humans necessitem, o sigui, si no tuviésemos trabajo, allò de roboticémoslo todo i hi ha gent que dice no, perquè el humano si no té el input de la necesitat de treballar o de ser productiu, se desmorona. El tema és que hi ha tota una filosofía que diu el contrari, no ho sabem, no ho hem provat mai això. Uy, uy, uy, uy, veu secció ahí, veu sección porque ahora estamos llegando al final del programa que se cuece a futuro. Algo así me parece súper interesante. Sí, sí, però ja et dic que ara mateix em costa molt concentrar-me cada semana i la semana que ve jo personalment no sé què faré, sí que és veritat que ens estem apropant ja a final de programa perquè que sapigueu que aquests programes que estem gravant també en principi s'emetran per Ràdio d'Esvern, sí, sí, sí, bueno, nosotros le damos a todo por eso, Ràdio d'Esvern, Mis Clowns, Soundcloud, hoy no he oído redes sociales por ahí, estic preocupado, eh? Estic floj, estoy muy floj. Sí que veo que eres la primera teoría esta filosófica, eh? ¿Les podéis hacer vosotros? Va, va, va, Adriano, ho fem a la part. Empanada Cultura sin L. I con tuits o no? Con muchísimos tuits que son la còpia de los de Instagram. Bueno, pues tenim Facebook també, Empanada Cultural i tenim Instagram, no, Ferran? Ah, venga, això és tu i jo. Empanada Cultural ho he de fer jo al final. Sí, es parte tuya, cada uno, aquí somos, esto es una democracia. I sobretot, com ja ha dit l'Adriano, que tot això ho estem penjant als nostres podcasts de Mixcloud, Soundcloud i Evox i ens diuen des de Sant Just que ens emetran els programes sempre i quan durin una hora, això ho hem de tenir clar. De maravilla porque creo que estamos ahí, ¿no? Entonces, nada, escuchar mucho punk a recordar a Farron Yaung, a ver Killing Eve y bueno, i també Astérix, ¿no? I prengueu-vos en calma que això durarà per molt, però aquí estarem nosaltres cada setmana, oi? Somos vuestros salvadores. Ens veiem la setmana que ve. Un besote a todos. Adeu. I want to leave a lot of happy women I'm thinking pretty thoughts of me I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I got a hot rod car And a cowboy suit And I really do get around I got a little black book And the gals look cute And I know the name Of every spot in town I want to fly Don't fool them Leave them And let them do the same to me I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I'm a waffles cat Let me grab my hat And baby come along with me We're gonna do some fancy stepping We're really going on a spree I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I got a hot rod car And a cowboy suit And I really do get around I got a little black book And the gals look cute And I know the name Of every spot in town I want to fly Don't fool them Leave them And let them do the same to me I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory I'm a waffles cat Let me grab my hat And baby come along with me We're gonna do some fancy stepping We're really going on a spree I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory Now you may not approve Of the things I do But it really don't bother me But don't ever think You can tie me down I want to stay Footloose and fast And free So jump back, make track Move out And let the pretty gals in me I want to live fast, love hard, die young And leave a beautiful memory deeper If you've never been I want to live fast, be a beautiful memory And just etc If you've never driven You can be You can— I want to make every miracle Maybe over Phys ήταν If you've changed First please Every day There