Empanada Cultural del 29/3/2020 — Epidèmia cultural: punk britànic, Killing Eve i Astèrix en temps de confinament
Arrencada en clau d’humor negre i sàtira sobre la COVID-19, por, avorriment i escapismes (Zelda, pasta al pesto, supermercat, veïns, plataformes). Marca el to d’“Epidèmia cultural”.
Connexió per Skype amb Pol i Adriano; es defineix l’itinerari del capítol: Regne Unit i arrels del punk; anàlisi de Killing Eve; homenatge i recomanació d’Astèrix.
De Thatcher i la crisi dels 70-80 al crit “England belongs to me”, “Anarchy in the U.K.” i “If the Kids Are United”. Reflexió sobre l’antisistema, el ‘No Future’ i la seva posterior mercantilització.
Del country de Farron Young a “Knock on Any Door” (Nicholas Ray) i la novel·la de Willard Motley. Desmuntant atribucions errònies (James Dean).
Eve vs. Villanelle: obsessió, erotisme i pulsió de mort. Empremta de Phoebe Waller-Bridge (T1), relleus creatius (Fennell T2, Heathcote T3), repartiment (Sandra Oh, Jodie Comer, Fiona Shaw, Kim Bodnia) i banda sonora amb “Killer Shangri-La”.
Repàs a l’origen amb Goscinny, l’ucronia satírica, els jocs de paraules i la traducció catalana. Referències històriques, latinismes i la ‘poció màgica’ com a motor narratiu. Continuïtat amb Ferri i Conrad.
Dades de doblatge en català, pel·lícules d’animació i *live action* (Gérard Depardieu, Christian Clavier), durades i adaptacions de diversos àlbums.
Anecdotari de la cançó “Live Fast, Love Hard, Die Young”: compositor (Joe Allison), productor (Ken Nelson) i final tràgic de Farron Young.
Plans de veure Killing Eve, reflexió sobre temps dilatat, creativitat i necessitat de rutina. Informació d’emissió i plataformes del programa.
Reprise musical amb Farron Young per tancar un episodi que travessa punk, sèrie i còmic en clau de confinament.
Panorama de l’episodi
Un capítol híbrid i molt viu que arrenca en ple confinament i deriva cap a tres eixos culturals principals: punk britànic i antisistema, anàlisi de la sèrie Killing Eve i homenatge a Astèrix arran de la mort d’Uderzo. Entre cançons, cites i recomanacions, l’equip juga amb connexions inesperades (del punk al country i al cinema negre) per oferir un menú cultural que acompanya l’aïllament.
"Vive rápido, muere joven y deja un bonito cadáver"
Un fil conductor que travessa música, cinema i literatura, i que serveix de pont cap a Killing Eve i alhora de contrapunt a l’esperit rebel del punk.
Temes principals
- Confinament i estat d’ànim
- Notícies dures de la COVID-19, rutina trencada, ansietat i avorriment - Escenes quotidianes: videojocs (Zelda), supermercat, veïns, plataformes de streaming
- Punk britànic i antisistema
- Context Regne Unit: Brexit, Thatcher, crisi dels 70-80 - Himnes i lemes: “England belongs to me”, Anarchy in the U.K., No Future - De la provocació a la comercialització: el punk com a estètica i marca
- Killing Eve (HBO)
- Thriller d’espionatge amb to de comèdia negra, erotisme i pulsió de mort (eros/thanatos) - Lideratge creatiu femení (Phoebe Waller-Bridge, Emerald Fennell, Suzanne Heathcote) i repartiment de luxe (Sandra Oh, Jodie Comer, Fiona Shaw, Kim Bodnia) - Banda sonora amb personalitat (incloent “Killer Shangri-La” de Psychotic Beats)
- Astèrix: llegat i relectura
- Mort d’Albert Uderzo (no per COVID-19) i repàs de la saga amb Goscinny - Sàtira històrica, ucronia i genialitat de la traducció catalana (jocs de paraules i noms) - Adaptacions: animació, live action, doblatge en català i videojocs
Moments clau i connexions
1) Del Regne Unit al crit del punk
- Context polític i social: crisi, FMI, Malvines, Thatcher i el sentiment de no-representació
- Cançons que marquen to:
- -
- Cock Sparrer – “England Belongs to Me”
- -
- Sex Pistols – “Anarchy in the U.K.”
- -
- Sham 69 – “If the Kids Are United”
- Ideari: del rebuig a tot (fuck everything) al lema més icònic: No Future
- Tensió i contradicció: antisistema vs. apropiació comercial (merchandising, grans marques)
2) D’una cita immortal al noir clàssic
- La cançó country de Farron Young, “Live Fast, Love Hard, Die Young”, obre la porta a la cita original
- Traç de l’origen: novel·la de Willard Motley (1947) → adaptació de Nicholas Ray (1949), “Knock on Any Door” (Humphrey Bogart, John Derek)
- Misatribucions freqüents (p. ex. James Dean) desmentides pel recorregut històric
3) Killing Eve: obsessiones, límits i estil
- Premissa: Eve (inteligència britànica) vs. Villanelle (assassina), duel psicològic que barreja professional i emocional
- To i temàtica: erotisme + mort, humor negre, transgressió dels límits del comportament femení esperat
- Autoria i evolució:
- -
- Creació televisiva: Phoebe Waller-Bridge (T1; s’hi nota la seva empremta)
- -
- Showrunners posteriors: Emerald Fennell (T2), Suzanne Heathcote (T3)
- -
- Origen literari: Luke Jennings (Codename Villanelle)
- Repartiment:
- -
- Sandra Oh (Eve) – registres amplis i contradictoris
- -
- Jodie Comer (Villanelle) – psicopatia carismàtica i icona de moda
- -
- Fiona Shaw (cap d’Eve), Kim Bodnia (cap rus de Villanelle)
- Música: selecció cuidada; destaca “Killer Shangri-La” (Psychotic Beats)
4) Astèrix: sàtira, llengua i pantalla
- Naixement i èxit: des de 1959 (revista Pilote) fins a 38 volums, traduccions a més de 100 idiomes
- Humor i història: ucronia, sàtira de burocràcia, impostos i centralisme, amb referents romans i latinismes (Alea iacta est, Quo vadis)
- Traducció catalana: creativa i juganera (p. ex. Copdegarròtix; jocs com Panoràmix/Idèfix, romans com Calígula Pintenbàstus)
- Adaptacions:
- -
- Animació (clàssics com “Les 12 proves d’Astèrix”) – doblatge en català
- -
- Live action (Gérard Depardieu, Christian Clavier)
- -
- Videojocs (d’Atari 2600 a Sega i títols recents)
- Continuïtat: relleu a Jean-Yves Ferri i Didier Conrad des de 2013
Per emportar-se
- Si t’estimes el punk: revisita els seus himnes i pregunta’t per la seva herència real vs. la mercantilització
- Si vols una sèrie potent: Killing Eve és una aposta segura per to, personatges i ritme
- Si busques confort cultural: rellegeix Astèrix – humor fi, sàtira i una traducció catalana deliciosa
Cites destacades
"Your future dream is a shopping scheme" — Sex Pistols
"Vive rápido, muere joven y deja un bonito cadáver" — de la novel·la de Willard Motley, popularitzada al film de Nicholas Ray
Notes
- La mort d’Albert Uderzo fou per atac de cor (no per coronavirus)
- “Killer Shangri-La” apareix a Killing Eve i és obra de Psychotic Beats (Andrés Costureras)

