Epidèmia Cultural: Sant Jordi (orígens i debat), pornografia com a cultura, i Resident Evil (remakes) en temps de confinament

Es prega l'atenció de tots els oients. Això no és un simulacre. Repetim, no és un simulacre. Les autoritats sanitàries ens demanen que romenguem tancats i confinats a casa mentre duri la crisi pel coronavirus. Mentre tota aquesta bogeria duri, els empanats canviem els pitets per mascaretes, els empatxos per por desmesurada i en lloc de bacanals fent videoconferències a dojo. El que vindrà a continuació no és la vostra típica empanada cultural. El que esteu a punt de sentir és Epidèmia Cultural. Per Sant Jordi, regala cultura. Aquesta és la proclama des de fa uns anys. Abans, els toios, regalàvem una rosa a la nostra estimada o pretesa estimada i ens quedàvem tan amples. Això sí, rebíem un llibre. Ells, que tot ho valen, que tot ho mereixen. Ells, que són els verdaderament importants. Per a ells, la sabidoria i la història. Per a ells, la lectura. Per a ells, la cultura. A elles, bah, amb una floreta ben maca ja es contenten. Si a elles el que els agrada és veure'ns feliços, amb el llibre que representa la duració d'elles cap a la inconmensurable persona que som nosaltres realment. Però, per sort, ara diem, per Sant Jordi, regala cultura. En el ben entès que tothom en pot gaudir d'un bon llibre. Que tothom es mereix tenir el seu intel·lecte en consideració i que en l'acte de compartir aprenentatge també mostrem amor, respecte i consideració. Fins i tot més, diria jo, que compartint una planta mal tallada i mal juntada amb una espiga. Però diem cultura. Per Sant Jordi diem cultura. I ens referim a llibres. Sí, poden ser de tota mena. De cuina, de viatges, novel·les, assajos, però llibres. Com si la forma més sublimada de cultura i més autèntica fos aquesta. Bé, s'ha de dir que ja fa uns anys que s'accepten variants com entrades per anar al teatre o, si m'apures, una entrada de cine. Però Déu me'n guarda regalar o tan sols proposar regalar un bal de Netflix o una targeta d'Eastor de qualsevol consola. Això no és verdadera cultura. Potser ja no diferenciant per gènere, però seguim diferenciant per classe. I avui jo em proposo dir de debò per Sant Jordi regala cultura. Com hem estat confinats, ens hem vist tots abocats a consumir el que molts encara maldenominen la caixa tonta, que entre desprecis d'uns i prejudicis d'altres, ha canviat molt en els darrers anys. Sí, molts encara diuen aquesta màxima tan de moda des dels 2000 de jo ja no veig la tele, però no se n'adonen que aquesta ha mutat. I el cert és que en part es deu a que aquests que ja no veuen la tele tenien part de raó. S'havia de repensar. I així ho ha fet, amb l'aparició del vídeo on demand o d'internet. Ells creuran que per escollir què veure a Netflix o a YouTube no estan veient la tele, però, senyors, això és la tele, la nova tele. I, per tant, reivindico aquesta cultura televisiva, que a mi personalment m'ha dut a terrenys molt coneguts de la meva psique, que abans creia destinats només a la lectura més profunda o a l'estudi més avançat. He reflexionat sobre la meva existència i sistema de valors a una sèrie d'animació com és The Midnight Gospel, que a més m'ha fet sentir emocions que no m'afloraven des que vaig descobrir la meva pròpia mortaldat o la mortaldat dels que més m'estimo, el llegir Pedro Páramo de Juan Rulfo. O m'ha fet projectar-me a mi mateix cap a la soledat de l'encara llunyana per mi maduresa adulta, amb la sèrie Afterlife de Ricky Gervé. I m'he sorprès descobrint que no pensava tant enllà des que vaig llegir i el coronel no té qui l'escriva. O directament reobrir una part de la meva vida professional que descartava o considerava menys important per no tractar-se d'una part gaire creativa o cultural gràcies al documental Circus of Books de Netflix. Però ens podem parar a parlar per un moment aquí, a Circus of Books? Perquè em permet fer encara més èmfasi en aquest intent de reivindicar tota mena de cultura. Aquest documental tracta, precisament, d'una llibreria. I fins aquí direu, què té de reivindicació cultural parlar d'una llibreria? Doncs que es tracta d'una llibreria, sí, però pornogràfica. I si encara voleu que sigui d'un ninxol cultural més específic, és una llibreria pornogràfica gay. Dit així, pot semblar simplement cridaner per al fet de generar controvèrsia o excentricitat. Però us animo a veure el documental, realitzat per la filla dels propietaris d'aquesta llibreria, que des dels anys 80 es va voler dedicar exclusivament a posar disposició material per l'ús de plaer d'una comunitat d'homosexual, molt oblidada o vilipendiada sovint per la cultura mainstream. Perquè sí, gràcies a aquest documental m'he convençut que la pornografia també és cultura. Cultura de gènere, de classe, d'estatus, pot ser profunda o pot ser simplement evasiva, però cultura al cap i a la fi. I si us esteu preguntant a quin passat professional i personal em referia abans, és molt senzill. Veureu, durant dos anys vaig dirigir pel·lícules pornogràfiques per a realitat virtual, destinades tant a heterosexuals, gays, lesbianes o transsexuals. No té gaire secret, ja us dic, però mai havia vist aquesta etapa de la meva carrera sota aquest prisma i, coi, adquireix un nou sentit en la meva cronologia mental que, sincerament, agraeixo. Doncs, fet aquesta revelació, només em queda esperar que per aquest Sant Jordi, que ja ha passat, hagueu regalat cultura, de qualsevol mena. I de cara a l'any que ve, tingueu en compte que es pot obrir una mica més l'espectre sobre el que considerem o no adequat regalar quan es vol regalar cultura. I, per cert, si heu fet tard en regalar alguna cosa per Sant Jordi, més a huevo no ho podeu tenir ara mateix, perquè, com es diu aquest programa? Ah, exacte. Ja sabeu, tenim Facebook, Twitter, Instagram i els podcasts els trobeu a Mixcloud, Soundcloud o Evox i tot gratis, eh? Així que ja no teniu cap excusa i fins i tot per Sant Jordi podeu regalar empanada cultural. Esti, Ferran, has perdut l'oportunitat de dir-li empalmada cultural, tío. No, no, és que tu lo estabas respondent de fondo, ahí, quan li he dit com es diu aquest programa, com es diu aquest programa? Jo estava... Empalmada cultural. Estava entre empalmada o empinada cultural. I perquè... Haz una cosa, rebobina, rebobina i mételo, por favor. O cuando lo saques, cuando lo vuelvas a montar, ponle esto. ¿Y cómo es diu aquest programa? ¿Y cómo es diu? Ara truculari, ara truculari que ens han vist. No, no, lo que... Ahora me molaria hacerme el loco y decir, hola, de verdad, Ferran, no sabía ese pasado tuyo, tío, pero... Bueno, ¿y qué ha pasado? ¿Por qué no le sacas más provecho en este programa? Tampoc, tampoc, és que fos un secret, no me n'he amagat mai, però és el que deia, no li donava un valor cultural, per dir alguna cosa, i, a veure, no ens engancharem, eren pel·lícules de disfrute puro i duro, no era un ensaio sobre pornografia. Clar, però veus la diferència entre jo afirmada que del mi pasado en comptes d'un porno, en el Palmar de Troia, com veïn, hi ha un contrast. Vamos bien, vamos bien, vamos bien en este confinament. No, lo que jo estava pensando es que esa divisió entre cultura pornográfica o culturas secas y porno ya muy separado de la cultura, la hicieron hace mucho tiempo, en el fondo, con el rollito este de cuando aún no existía, ¿no?, el sello película X, cuando realmente no lo habían creado. Era un tema, de fet, el fet que se separa la cultura pornográfica té molt més a veure amb la religió o els codis de censura que no pas amb la cultura. Pero sabéis que, por ejemplo, esa peli, ¿no?, ¿cómo se llama? La mítica... O sea, ¿sabes la mítica peli de...? ¿Emmanuel? No, no, de los 70, una de las películas principales... Garganta Profunda, sí. Garganta Profunda, muy bien. Veo que estáis puestos en el tema. Muy bien, vale, vale. Veo que estáis puestos en el tema. Era mi trabajo, era mi trabajo. Pero Garganta Profunda era una película que cuando salió no estaba considerada película X, era una película... Bueno, de Manuel tampoco, ¿no? Porque como había metáforas, ¿no?, las cosas artificiales, ¿no? Un poco chustas, pero demasiado insistentes, ¿eh? Era como una campana y un cohete despegando, una campana y un cohete, montada así de manera vertiginosa. Pero lo que quería decir es que cuando salió esa peli, ¿no?, y entonces se dieron cuenta, uy, quizás tenemos que empezar a separar estas pelis de las otras. Y seguramente lo que comentas de Manuel también, ¿eh? Que no está... Bueno, pero Manuel la es considera erótica. Sí. Clar que és un subgènere, ¿no? Pero sí que es veritat que a partir dels 70, 80, aparecen els códics. De fet, es curioso, ¿no? La primera película PG-13 que es va a crear para ella es Indiana Jones y el templo maldito. Y era porque... Claro, es de niños, porque es una aventura, pero hay un momento que le arrancan un corazón a una persona. Era heavy. Sí. Yo recuerdo que me impactó, ¿eh? Cuando lo vi. Sí, sí, sí, me ha impactado. Pero en cambio... Y aquí nos hemos saltado mucho también. O sea, esto siempre ha sido como... Ha estado en el campo de la recomendación. Exacto, és que és el codi americà que aquí a Europa també existeix, el rating, però es considera excepte película per adults. Incluso quan és per major de 18 anys, no és pel·lícula per adults. Aquí el major de 18 anys és recomanant major de 18 anys i després hi ha una categoria per sobre de només adults. Això són les pel·lícules pornográficas purament... Ojo, però aquí també hi ha un altre subgènere, suposo, de la pornografia, amb sales X, que és el pornogore que es diu. És a dir, recordeu que una de les últimes entregues de So es va estrenar directament en cinésics? Sí, però això encara s'ha de veure si és una conspiració que va fer la pròpia empresa de So. Per promocionar-se, no? Per promocionar-se, no? Per promocionar-se, no ho sé. És que va haver-hi tot aquest bolo. Però per cert, parlant d'això, per què tirar... No, no, no. Perquè el tema és la literatura pornográfica n'hi ha hagut sempre, sense anar més lluny, tirar-lo blanc. Tirar-lo blanc? És la cosa més porno? En el final, la literatura no ha hecho falta. Eso és lo que quería decir antes, no? En el cine, evidentemente, por su potencial visual, llega un momento que, y también quizás por una difusión muy heavy, se dan cuenta que tienen que separar, que tienen que dividir. La literatura no ha sido, aunque sí que existe, la etiqueta de literatura erótica. ¿Cuántas novelas conocemos que estarán en otros apartados de la biblioteca? Esos libros que van en papel de aviar y forran la portada, no? Es que me estoy leyendo 50 sombras de Grey. Es que es como si es parla bordadeu. Es cierto que al final el porno forma parte de nuestras vidas, el que consumimos y el que generamos, pero a la hora de la verdad, ¿lo consideraríamos cultura, joder? Jo crec que sí, malauradament. Algun dia, si voleu, ja parlarem, perquè avui encara que no us sembli no hem vingut a parlar de porno. No, no! Però, algun dia, si voleu, parlarem del que significa la cultura porno. Perquè és veritat que hi ha tot un apartat de com s'ha portat la filosofia del porno que no el deixa gaire a bon lloc. És a dir, que com a cultura és una miqueta destructiva. Bueno, però també diferenciem amb erotisme, no? Sí, sí, és molt important. Però perquè, bueno, ja ho dic, que és un tema que donabas bastant. No, sí, además el erotisme tiene que estar implícito en casi toda obra, porque muchas veces también nos confundimos y solo vemos el erotisme cuando ya juega un componente desexacto, pero a la hora de la verdad puedes seducir con otro tipo de erotismo. Pero, no, esto, yo lo comentaba cuando te oía sobre regalemos cultura y regalemos todo tipo de cultura y eso me parece bien los 365 días del año, hostia, a mí me parece que en Sant Jordi, y llámame Clasicón, lo que tendremos que seguir regalando son libros, joder. que esto al final, que al final sí se creó en un momento, es gracias a, o sea, con la intención de promocionar la lectura y los libros. Entonces, que ahora encontremos como una especie de sucedáneo, sí para otros días, pero no para Sant Jordi, ¿no? Sí, com lo de regalar entrades al teatre, ¿no? Que sembla com més legítim, perquè el teatre ve d'un fulletó o ve d'un llibre, i llavors la gent... Bueno, però perquè també és molt més de tant en tant. És a dir, si siguem sinceres, la majoria de gent que es regala els llibres se'ls regala, perquè si no, durant l'any tampoc et regales llibres. O sigui, és una cosa més anecdòtica. La teoría de la disc. Pero els que no regalamos llibres durante l'any, ¿qué nos los volvemos a regalar en Sant Jordi? Hombre, sí, bueno, i els que consumen porno en Sant Jordi també lo consumen. Però no, però lo que vengo a decir és que en Sant Jordi... Ja, però en Sant Jordi puedes hacer lo que te dé la puta gana, pero si tienes que regalar algo... Bueno, este año no hemos podido hacer mucho, ¿eh? Bueno, pero los libros y las rosas se han podido regalar, aunque dentro de otros conceptos aún son más caras las rosas. No, pero lo que vengo a decir es que me parece muy bien el discurso de que todo vale en la cultura, siempre que haya una justificación o una reflexión previa, pero en Sant Jordi no todo vale, joder. Esto es lo único que quería decir. Has venido como muy conservador, ¿no? Voy a dir, Caput se portes una secció reivindicada en las realidades de Sant Jordi. Siempre, sabes que soy un tío de historia, soy un tío de librillo, y entonces Sant Jordi si me llena de joya es porque en el fondo es lo que es, tío, una mezcla de naturaleza, belleza y conocimiento. Y ese conocimiento en forma literaria y no lo podemos olvidar. Llavors, avui, que este programa después de Sant Jordi, primer Sant Jordi, esperem que últim confinats, esperem, porque... Bueno, yo creo que otro confinado seguro que cae, ¿eh? El de julio, ¿no? A lo mejor llegamos al de julio. Pero bueno, llavors, ¿qué porteo avui? ¿Qué porteo avui para... Bueno, tú ya lo has dicho, tú ya lo has dicho. Yo vengo a tirar un poquitito de la tradición de Sant Jordi y entender por qué hacemos el qué, el com y el cuan, ¿no? Y nada, ya lo veréis. Yo también agafo... Yo también agafo... Clase d'historia, ¿no? Clase d'historia. Sí, exacto. Yo como no puedo salir a hacer rutas en la calle, pues os la hago de manera regafórica. Yo agafo una altra tradición muy nostrada de Cataluña, que es la matanza de zombies. I ya que yo os porto molt a dient a Sant Jordi, que es Resident Evil y sus sagas. Resident Evil. És pel vermell de la sang, ¿no? I la rosa. Sí, clar. Va, va, va, va. Ha estat superlligat, perfecte. Doncs ja avui no us porto res. No, nosaltres... Hòstia, puta, tío. No me regalaste un libro en Sant Jordi. No, no me regalaste una rosa en Sant Jordi. I lo llevo esperando mucho tiempo. Et vaig enviar un link a un vídeo molt interessant que té relació amb el que hem comentat a l'editorial i no l'has vist. No importa que t'hagis descarregat. Però jo ja te lo he dicho. Jo solo acepto libros... O sea, rosas también, ¿eh? Pero si me tienes que regalar cultura, me tienes que regalar libros, guapetón. Bueno, té subtítols al vídeo. Són molt repetitius. Qué bien. No, le he hecho poca broma con el... Bueno, esto lo podemos comentar después, ¿no? Sí, pero avancem, si vols, cap a la secció i continuem parlant després. Vinga. Adelante. Cultura. Cultura. Cultura. Cultura. Cultura. Cultura. Cultura. Cultura. El mes de abril está a punto de decir adiós. Y habrá sido, para sorpresa de todos, un mes entero de confinamiento. Sí, claro. Más lo que ya llevamos y lo que nos queda. Pero abril al completo. De 15 en 15, o de 2 en 2, que suena mejor. Con teorías de maratonianos, o con el piano piano si arriba lontano. Pero insisto, abril al completo. Un mes, además, que con aguas o sin ellas, es el mes de la apertura. Aprilis. Y aprile, que diría Ovidio. El mes que sienta la primavera y que suele dar cabida a la Semana Santa. Un mes que alberga el Día Mundial de la Salud y el Día Internacional de la Madre Tierra. Poca broma. Bueno, o más bien mucha ahora mismo. Y el Día Mundial del Diseño. Y el Día Internacional de la Danza. Si hasta fue el mes que vio nacer al mismísimo Leonardo da Vinci. Y para rematar, nada, unos añitos más tarde, a un servidor. Por si no quedaba claro lo importante que es abril. Aunque fuera bromas, si por algo o alguien es realmente importante este bendito mes, es por nuestro querido San Jordi. De eso no hay duda. Y si quedaba alguna, el pasado 23 de abril se nos fueron todas. En las noticias, las imágenes de una Barcelona desierta provocaban la tristeza de una población paradójicamente sorprendida. Como si tomáramos conciencia de la gravedad de este confinamiento al no poder salir a la calle durante ese día en concreto. O más bien, al no poder ver la ciudad que no se ha visto crecer, abarrotada de gente en busca de libros y de rosas. ¿Y por qué? ¿Qué tiene este señor llamado Jordi o este 23 de abril que tanto nos importa? A ver, lo más evidente. Aquello que cualquiera puede entender con un simple contacto visual, y que de hecho, todo extranjero suele pensar cuando llega a nuestras calles, en tan importante día, es que estamos ante una expresión ciudadana del todo festiva, pero a la vez representativa de dos valores fundamentales, como son la belleza, la naturaleza y el conocimiento. Y de un modo más concreto, el amor y la cultura. ¿Y no es bonica yo? ¿A quién no le gusta ver la vida cubierta de rosas y de libros? Si hasta San Pedro se apiada de nosotros en ese día, y casi siempre nos regala las mieles del clima primaveral. Sí, sí, y en el confinamiento también. No sé si para joder o para animar. Pero pensad que solo en Barcelona se vendían, y se venderán, dos millones de rosas para San Jordi. Tantas rosas que la producción nacional ya no alcanzaba a satisfacer la demanda local. Pero bueno, hoy no hablamos de consumo, sino de amor. Así que supongo que por eso, por el amor, la liada de San Jordi es de las pocas tradiciones que no hemos puesto en entredicho en la actualidad. Puede que hayamos hecho algunos arreglos, pero la diada ha conseguido superar incluso el examen del tiempo y de la nueva perspectiva moral. Porque claro, ¿qué era eso de las rosas para las mujeres y los libros para los hombres? ¿Por qué narices nadie me regalaba a mí una rosa? Bueno, la verdad es que siguen sin regalármela, pero diría que aquí el conflicto era la inversa. Y aunque lo cierto es que durante el siglo pasado la balanza estuvo demasiado desequilibrada, Más que todo, porque las rosas mueren, pero los libros no. Durante los siglos previos la cosa no estuvo tan mal. Y no lo estuvo porque el libro no formaba parte de la ocasión. Pero ya se regalaban rosas como expresión de amor. Desde el siglo XVI que se regalan rosas en la ciudad de Barcelona para San Jordi. Mientras que el libro no se suma a la fiesta hasta el año 1927. Pero, ¿por qué libros? ¿Y por qué rosas? Y sobre todo, ¿por qué el 23 de abril? Pongan atención, porque esta es la historia más cinematográfica que conozco. Adaptaciones, revisiones, remakes, seriales... Y como en el buen cine, los saltos en el tiempo y el espacio están garantizados. Empecemos por lo más reciente, por el libro. Que leo esta celebración a un nivel superior. Porque muchos se preguntarán, ¿por qué no se decantaron por el clavel para compensar tantos años de rosas? ¿Por aquello del amor femenino y del masculino? Pues no, libros. Pero es que los libros, ni mucho menos llegaron para igualar la situación. La intención inicial simplemente fue la de establecer un día anual para promover el libro y potenciar la lectura. Sí, señores, sí. Esto ya pasaba hace años. Ya se oiría en los años 20 eso de que los niños no me leen. Y seguramente, por eso, el escritor y editor valenciano, aunque con nombre de cantante, Vicente Clavel, propuso en la Cámara Oficial del Libro de Barcelona la celebración de dicha feria literaria. Pero ojo al dato. No el 23 de abril, no. Sino el 7 de octubre, que es el día en que nació Cervantes. Y oigan, la propuesta funcionó, ¿eh? En marzo de 1925 se aprueba dicha celebración en Barcelona. Y un año más tarde, España toma ejemplo y el rey Alfonso XIII firma un real decreto por el que se crea oficialmente la fiesta del libro español. Habéis visto, ¿no? Nosotros siempre quedando tendencia. Pero entonces, ¿por qué en Alices lo celebramos el 23 de abril? Volvamos a Cervantes, que en él está la respuesta. Y en el buen tiempo, claro está. Porque don Miguel nació el 7 de octubre, sí. Pero murió el 23 de abril. Como nuestro querido Jorge de Capadocia, San Jordi. Toma coincidencia. Bueno, realmente murió el 22. Pero entre que lo enterraron y toda la pesca, se nos hizo el 23. Y el 23 mola más, ¿no? Que tenemos a San Jordi, ya lo he dicho. Además, pongan cuidado. Que el 23 de abril murieron unos cuantos escritores más. Nuestro queridísimo Josep Pla. Aunque ya con la fiesta en marcha. En el año 1981. Pero algunos incluso en el mismo año que Cervantes. Como el otro Garcilaso. Inca Garcilaso de la Vega. Y atención. Nada más. Y nada menos. Que William Shakespeare. Así que imaginad si valía la pena pasar la fiesta del 7 de octubre al 23 de abril. Cervantes se encuentra con Shakespeare. Y encima bajo el sol primaveral. Y de este modo, el 23 de abril de 1930. San Jordi pasa a tener compañía literaria. Y el resto ya es historia. Y lo curioso es que no solo hemos sido los pioneros de España. Sino del mundo entero. Porque desde 1995 y por decisión de la UNESCO, el 23 de abril también es el Día Internacional del Libro y del Derecho de Autor celebrado en muchísimos países. Pero en ningún lugar, como a casa, ¿verdad? Puede que ya no seamos los únicos recordando al santo y promocionando la lectura en el mismo día. Pero aquí, el 23, tenemos la rosa. El amor y los enamorados. Y eso, señoras y señores, sí que nos hace únicos. La rosa, que no el santo. Porque supongo que a estas alturas nadie sigue pensando en San Jordi como un caballero del medievo catalán, ¿verdad? Que ya sé que es el patrón de Cataluña desde el año 1456. Y que tenemos la Cruz del Santo, roja como las rosas, en el escudo de Barcelona. ¿Vale? Pero diría que también aparece en la bandera de Inglaterra y en la de Georquia. En el escudo de armas de Aragón. En la bandera de Cerdeña. En el escudo del estado alemán de Renania. En Génova, Coblenza, Montreal, Friburgo, Londres, Milán, Almería. Y podría seguir. Pero creo que ya sabéis a la idea de lo importante que era San Jordi. Bueno, Jordi, Jorge, George, George, Georgos o como ustedes prefieran. ¿Y por qué tanta fama? ¿Por matar a un dragón? No creo, ¿no? Eso llegó mucho más tarde. Más bien, por morir. Y no precisamente frente a un dragón. Sino en manos de Diocleciano. El emperador romano que lideró la mayor y más sangrienta persecución del imperio contra los cristianos. Entre ellos, nuestro querido Jordi, de Cappadocia, sí. Y nuestra querida Eulalia. Es decir, San Jordi y Santa Eulalia. Ella en Barcelona. Y él frente a las murallas de Nicomedia, en Anatolia. Pero sorprendentemente, los dos en el mismo año. Trescientos tres años después de Cristo. Cuando la mayoría de los romanos aún preferían ser paganos. Pero también acabaron sucumbiendo, ¿eh? Y si no, que le pregunten a Constantino I, que no Romero. Y es que la muerte convence. Y la literatura remata. Y si remata, vuelve a convencer. Pensad una cosa. Si durante los primeros siglos posteriores a su muerte, San Jordi fue adquiriendo fama. Primero en la Roma oriental. Y finalmente más cerquita de casa. De la nuestra, ¿eh? En esa suerte de exageración dialogada que harían del santo, con cada palabra, un hombre cada vez menos hombre y cada vez más santo. Imaginad lo que sucedería cuando al bueno de Giacopo de Abarazze, o de la vorágine, que mola mucho más, un dominico y arzobispo de Génova, se le ocurrió escribir durante... 30 años, más o menos, todas esas historias que corrían sobre mártires cristianos en una única obra. La tan conocida Leyenda Áurea o Dorada. Y que sepáis, los que no la habéis oído nunca mencionar, que fue uno de los libros más copiados durante la Baja Edad Media. De hecho, aún existen más de un millar de ejemplares manuscritos hoy en día. Y que recoge principalmente las lecturas sobre la vida de unos... 180 santos. A partir de obras antiguas y de gran prestigio como... los propios evangelios. ¿Y eso para qué? Pues para entretener y para promocionar la religiosidad popular. Vamos, una suerte de Netflix literario de la Edad Media, donde había mucha ficción y poca facilidad histórica. Y así a Bartolomé lo desollaron vivo mientras recogía su propia piel, a Sebastián Mártir lo mataron dos veces, que con la primera no bastaba, y a Jorge de Capadocia le salió un dragón. Y nosotros le pusimos una flor, sí. Y es que, puestos a inventar, hagámosle caso a Jan Amadas e inventemos qué sucedió en Bonblanc. Bueno, Adriano, molt bé, t'has guanyat la propina, eh? Aquí, d'aquí, que se note, que se note, que se note. Trinco, trinco, no? Trinco, trinco. Una pregunta, perquè has parlat de tot, però del drac, només l'has mencionat, el drac ha de simbolitzar alguna cosa, és impossible que el drac no simbolitzés algo. Bueno, o sea, se ha trabajado mucho sobre esa idea de que el dragón, al final, representa el mal, no? Sí, no, jo sempre ho havia entès, ho havia llegit por ahí, que és com la nació extranjera, l'invasor, la otredad, la otredad. Ostia, pero realmente no, eh? Bueno, y esto puede que lo haya oído en algún momento. A ver, está claro, ¿no? Que si lo que tienes es un reino aparentemente feliz y viene un elemento disruptivo desde fuera a dar por culo, pues claro, es el extranjero. Pero no, normalmente lo había vinculado más a la idea de la gran maldad. Porque, de hecho, si te fijas en cómo ha sido representado en el pasado, a veces parecía un cocodrilo, a veces parecía una serpiente. Había esa imagen como reptilínea, ¿no? que está tan asociada a la tradición cristiana y a los elementos de la maldad cristiana. A part de la simbologia simplista del drac como gran element mitològic, ¿no? Es decir, es la serpiente evolucionada. Exacto, exacto. Es el mal al extremo, ¿no? Pero después hay otro extremo, que es el del Ferran a la editorial, que es el PAF. Brutal, tío. No, pero sí, el otro día, no sé dónde fue que leí, que estaba la misma leyenda, pero en Japón también, y claro, cambiabas un poquito los elementos, pero representaba lo mismo. Pero el drac siempre es la gran serp. És a dir, al Japó, precisament, o al Orient, el drac se'l representa com el de bola de drac, ¿no? Sí, sí, sí. Aquesta serp s'encera inclús a la cultura mesoamericana, també, el drac de plomes, ¿no? És aquí a Europa que li hem posat ales i li hem posat banyes i li hem dit aquesta mena de drac que és una mena de llegart, de lagarto gigante. Però què és això? Jo ja havia vist aquest simbolisme a la nació estranger i potser és el que dius tu, Adrià, que no és més senzill. No, no. Simplement és una manera de elevar l'heroi, el sant, amb la bèstia mitològica més bèstia possible. Exacto. I jo he escuchado, además, lo que tú dices, que es decir, el dragón simboliza tal, ¿no? Al final, todos los animales tienen una pequeña representación conceptual, pero en este caso, tampoco me complico, cuando hablo del dragón, está claro que es el español, el de Madrid, y ya está. No es el árabe que viene, el musulmán que viene a l'Ándalos. I una altra cosa que també volia preguntar-te, a ver, és com és? Ja ho has dit, el Jordi, l'adopció del Jordi, de Jorge, de Jorge, com a gran patrón de tants llocs. I què té d'especial aquest personatge de Capadòcia? Perquè és un màrtir més, ¿no? Al cap de les dades. Claro, és el que jo contaba. Que t'has deixat el gorca vasco, t'has deixat. Sí, és verdad. I el Xurxo, i el Xurxo gallego. Però no sabría decirte si por ahí, a ver, me sorprende muchas veces porque evidentemente no cargo con todo ese conocimiento día a día, pero hay veces que digo, hòstia, ¿dónde es que también hay Sant Jordi? Bueno, no? Jorge de Capadòcia y claro, de repente digo, hostia, aquí también. El otro día aluciné con lo de Almería, no me acordaba que en Almería también era el patrón, pero el tema es que esto decía que era cinematográfico, ¿por qué? Porque de una pequeña historia que se va enriqueciendo y con el paso del tiempo no sabes cómo se va trasladando de un lugar a otro y se mantiene y quizás hay un nuevo elemento histórico que ahora vuelve a afianzar la historia, porque claro, seguro que ha habido un mogollón de historias súper interesantes que han marcado una época, una historia y un pueblo y una creencia, pero después han ido diluidos en el tiempo porque no ha habido una nueva repercusión. Claro, Sant Jordi pasa de ser un mártir en época romana, ¿no? En la que, joder, en tanto que se... Pero uno de muchos, pero uno de muchos. Claro, en época romana, es lo que te iba a decir, en tanto que el cristianismo no estaba aceptado y de hecho incluso perseguido, pues cantidad de mártires, ya lo menciono, que está hasta nuestra querida Santa Eulalia. Lo gracioso es que murió en el mismo año, no sé si esto se ha puesto de acuerdo. Eso me va a ser curioso, del calendario gregoriano, si estaba bien o no. Exacto, pero me agrada porque es como una generación del 23 de abril. ¿Sabes qué? Sí, me agrada. La generación del 303. No, no, no, es que a més me agrada también porque ahora, bueno, no lo sé, pero potser hem d'afegir un nou talentoso artista a aquesta, que es Kim Jong-un. ¡Ostras, es verdad! ¡Es verdad! Sí, sí, sí, ¿qué ha pasado al final? Bueno, no se sabe, no se sabe, está oculta, la información está buena. ¿Y se va a saber? Bueno, a la larga sí, a la larga sí, y yo creo que le juega una baza importante a él que estemos confinados sin coronavirus, es decir, bueno, a él y a su mundo y yo creo que cuando la vida empiece a recobrar un poquitito su ritmo acabará saliendo la noticia de una manera más sólida, ¿no? Porque sería la noticia, sinceramente, sería la noticia, pero turnan a dudarse. No, esto es lo que decía de Jorge, ¿no? Al final es un tío que es un simple mártir de la época que tampoco tiene un, o sea, por ejemplo, el final de Santa Eulalia me parece mucho más heavy, ¿no? Con los 13 castigos. Sí, sí, sí. Es muy épico. Es muy épico. No sé en qué momento se hincha esa historia, pero a lo largo del tiempo se ha ido hinchando y muchísimo. La muerte de, y he investigado bastante, la muerte de Jorge no parece tan, tan dramática. O sea, bueno, es simplemente un tío que se planta cara a un emperador romano que decide perseguir a los romanos y él siendo parte del ejército romano. Aquí está la... Claro, supongo que es eso, el que descubre la verdad, ¿no? El de I was lost and now I'm found, ¿no? Que el tío, he visto la luz y ahora lucho por Dios, pero que tampoco fue un acto heroico, no está recuperado en Jerusalén. Bueno, el acto heroico es que él podía haber pasado desapercibido, ¿no? Porque al final él formaba parte de los que tenían el poder, pero él decide no, no decir, no seguiré con nosotros porque yo soy cristiano. Es el espartacus. El tema es que esa historia se podría haber diluido, pero es en la Edad Media que cobra mucha fuerza y sobre todo cobra mucha fuerza porque se le vincula a la idea del caballero, ¿no? Y entonces, claro, mientras aquí para nosotros es una imagen de romanticismo, ¿no? Y casi una imagen de amor, hostia, pues ejemplo, ves la rosa inglesa representa otra realidad, una realidad medieval, ¿no? De los antiguos condados. Sí, pero es curioso, Adriano, com amb un salt molt més contemporani, tota la creu de Sant Jordi i el propi emblema de Sant Jordi, a Anglaterra, per exemple, la van adoptar els skinheads. Bueno, pero porque hay una idea de nacionalismo total. Bueno, pero porque es la idea de nacionalismo. Al final, el concepto de la skinhead más de derechas y clásicón, ¿de qué bebe? De los valores clásicos también, ¿no? Entonces, como son lo nacional y lo religioso. Y al final, entonces, no me puedo estar discutiendo con ellos, pero está claro que en el momento que portas la cruz roja está representando no solo a... A part de que és un símbol molt fort, les creus acostumen a ser símbols de culturas feixistes, de fet, el feix, el logo dels feixistes que son els dos feixos, també fan una creu perquè marquen aquesta mena de solidesa, d'objectiu... Bueno, aquí el que serien aquesta vessant més ultracatalana, que són aquells que es diuen els 33, el Catalunya catalana... T'ho hauràs d'explicar, t'ho hauràs d'explicar això. No, però tu ho saps, Adrià, i tant i tant. Pues també van amb els símbols, tota la simbologia... Bueno, és a partir d'anar al morà que seria la vessant més lleu, però després t'en base a coses més... Bueno, això que dius tu Ferran, amb els símbols... Con el medievo cuando la religió cristiana estaba tan... Vamos, és que era el estandarte, ¿no? Al final, de hecho, el grito de Sant Jordi se ha utilizado como grito de guerra, ¿eh? ¡Del palosomi, Sant Jordi! ¡Atacem! ¿Sabes? Pero a la catalana y a la inglesa y a la francesa, es decir, es un grito de guerra. De hecho, lo podéis buscar también eso porque es muy curioso. Exacto. Por San Jorge yo lo había oído, sí. Por ejemplo, es el patrón también de Aragón, ¿eh? Es súper importante en Aragón. No se celebra como lo celebramos nosotros con el regalo de la rosa. No es la diada de Sant Jordi pero es la festa patronal. Exacto. No tiran tanto del libro y de la rosa como nosotros pero es la fiesta patronal y lo es porque parece ser que en una época de la corona de Aragón de cierto esplendor en una de las batallas se nombra como Sant Jordi como el gran representante que le salvó de esa batalla porque estaban a punto de perder, ¿no? Como al amuleto, ¿no? Sí, exacto. Como el murciélago de Valencia con Jaume Aprimé y por eso está en el escudo de Valencia, ¿no? Sí. Por ejemplo. Entonces, al final hay ciertos como personajes que parece ser que facilitaron una victoria y eso es lo que ha ido subiendo la imagen y yo creo que también lo poliédrico que es, ¿no? Que tanto vale para la iglesia como para ser un caballero romántico como para ganar una guerra, ¿no? Es decir, al final es como se mueven muchas realidades y eso hace que haya sobrevivido hasta nuestros días. Sí, pero yo también... Bueno, como arrastro. Enfrecció, ¿eh? Em refereixo que també hem adoptat el Sant Jordi com el nostre nostrat Sant Valentí. Sí, eso totalmente. Pero eso potser té a veure amb la Rosa més que no amb la Rosa que nosotros la Rosa es la original. También es verdad i això i això se m'ha escapat de dir-ho abans que segurament també s'escoll Sant Jordi com a diada interessant pel fet que és molt a prop del canvi d'estació, ¿no? És a dir, que és principi de gairebé o no no és principi de primavera és un mes després però és això, no? Que sempre estem al voltant del 20, 21, 24 quan és Sant Joan, no? Esto es algo que es así, eso. És tres mesos abans de Sant Joan o dos mesos abans de Sant Joan és tres mesos, quatre després del Nadal llavors és una data que ho convé. Sí, és un mes, como decía superprimaveral de hecho lo de Santa Eulàlia sabéis que Santa Eulàlia es la Santa Patrona pero comparte con la Mercé, ¿no? Sí, de hecho la primera va ser la Eulàlia i després va a ser la Mercé. Exacto i això també tiene que ver un poco con la pérdida de los derechos y la independencia de Cataluña es decir Santa Eulàlia era cuando el reino de Cataluña y Aragón por así decirlo y ya con el paso siguiente a la creación de España por así decirlo es la Mercé pero de hecho la celebración se ha adquirido más importancia es porque la Mercé es en septiembre y Santa Eulàlia es en febrero. Se supone que Eulàlia murió el febrero del 303 la celebración en febrero ¿qué se hace? Si te vas por la zona de la catedral hay una pequeña celebración no tiene ni mucho menos el valor que tiene la de la Mercé todo y que siempre llueve pero en el fondo es septiembre que si es buen nuestro clima com a anécdota jo anava a una escola de monges y la meva professora la meva tutora durant molts anys va ser la germana Eulàlia y ens va machacar amb la historia yo me la miraba y dios tú lo que te pasa es que tienes enveja de la sort Mercedes entonces tú estás con una ràbia que a la Eulàlia la van fotre una bota de vil i van posar vidres y yo perdí un momento estamos seguros que es Santa Eulàlia o esta es otra porque han muerto de tantas maneras los santos porque eso que eso es todo en uno lo que mola de Santa Eulàlia es que son todas las muertes sabidas y por haber hacia los mártires en una es como yo y yo más pero es que por cierto l'estudi del Sants que ahora lo estaba buscando es diu agiografía sí, agiografía algún día podríamos dedicar un programa agiográfico esto es el trabajo del libro este que mencionó de la leyenda áurea que en el fondo me gustaría saber si entre esos 180 mártires se contempla también la muerte de Eulàlia porque está claro que ese es el culpable el tío este el que he mencionado este es el culpable fem tard per preguntar-li el del Palmar de Troia que se li van aparèixer tan sants saps que li pogués haver preguntat el del colgao m'interessa al final es queden amb la nena amb la nena maca amb la dona maca que és la verge però quina és el colgao és el colgao jo me quedé impactado por la voltio el colgao és el yonki del campo a través aquell que ha descampat i una altra cosa que també comentaves Adriano això del que ja de fet ho has comentat quan hem entrat amb el programa com la cultura rotllo literària necessita de forma cíclica un boost cada x temps han de dir oye que los niños no leen que ho has dit a la secció que és curiós com això li passa a certes famílies culturals al cinema ara li ha tocat amb les festes del cine i tal al teatre també de quan en quan fan alguna mena de promocions o la música que es veu molt emparada a festivals de música gratuïts com la Mercè per exemple les festes populars i tal en canvi hi ha altres coses que no acostumen a tenir aquests moments de boost social i no ho dic pels videojocs en concret però jo crec que igual també té que ver amb el fet que com hi ha tant tant pússing en tot com continuament hi ha evidentment discursos que la petan i que la petan facilmente que no hi ha que metere tanta publicitat el fútbol té publicitat però ademàs és que la peta lléga un moment que se acaba descompensant tant la balança que todo aquello que jo crec que seguiría influyendo igual quizás no al nivell del fútbol joder desgraciadamente però seguiría fluyendo però claro com le meten tanta intenció a movidas com el fútbol pues claro hay que recuperar les otres que van quedando atrás hi ha que fer discriminació positiva de la literatura però jo crec que tiene que ver con eso con la intenció tan pushy que tenemos con todas las cosas de más, más, más, más claro en ese más, más, más hay muchas que quedan atrás jo ara estava viendo un documental que no sé si lo habéis visto que és una maravilla se llama Los libros de Nueva York era un documental que tenían que estrenar justo en el Barcelona Field Fest no lo visteis però os hablé entre setmanes sí, sí y claro evidentemente bueno habla de la imagen del librero alguien que se movía muy cómodamente en librerías de Segunda Amado en el pasado rescatando pequeñas joyas que quizás ni los propios vendedores sabían que tenía estudiosos del libro casi como una forma de arte que en la medida en tanto que nos hemos ido hacia un mundo donde el conocimiento ya no requiere de libros porque el conocimiento está en un ordenador en una pantalla claro ¿qué le pasa al libro? el libro va quedando aún más arrinconado la lectura no necesariamente porque la peña pues podemos ya te digo instruirnos de otra manera pero los libros van quedando arrigonados y van cobrando como esa especie de magia ya no es un libro en sí ya es como una obra de arte ya es una pieza ya es el objeto es algo que aquí está la diferencia que yo li veig que es la familia cultural no mor la lectura no mor pero el format el libro sí y hay una por in arena en eso que yo entenc que es que el contingut digital desapareix el contingut digital no es una cosa física que tú puguis conservar es a dir tots tenim mil còpies del mateix llibre i en canvi arxius digitals sí també els tenim copiats mil vegades però a saber i necessites un aparell perquè es reprodueixi etc clar jo entenc el conservar la cultura sempre que es fa sense ficció del futur es descobreix un llibre com el libro de Eli que és la Biblia clar jo entenc aquest valor que tenen els llibres aquí ningú està posant en dubte el valor de la literatura perquè la literatura no ho és tot clar però aquí hi ha una cosa que jo he estat durant moltes i que segurament vosaltres també amb tot això del confinament i que s'estan cancelant ja amb llibres no només al Sant Jordi sinó que s'estan cansant totament a fires de llibre o de còmic o de tot però hi ha molts artistes ja sigui música ja sigui llibres estan posant a la seva cultura gratis a internet des d'un punt de vista de bueno ja que no es pot no sé què no sé si us hi heu trobat però jo he anat rebent llibres o mailing de que regalen còmics o que regalen el que sigui o fes de música jo el que he vist és que ofereixen digitalment més barat perquè s'ha de dir una cosa és a dir inclusió que últimament he llegit més digital que no físic per comoditat quan hi ha un llibre que realment m'agrada és una miqueta com i ara seré com quan veus una pel·lícula de forma poc lícita però dius m'ha agradat l'aniré a veure al cine o me la compraré en DVD amb els llibres em passa que si jo em descarrego un llibre o algú m'ha deixat un llibre o he anat a la biblioteca a buscar un llibre no clar la biblioteca és una altra història perquè jo sí que faig aquest procés jo a la biblioteca vaig molt i quan algú m'ha agradat m'ho compro és un llibre que t'hi has tèner ahi vaig ahi vaig aquí vaig que el llibre el llibre ha d'haver un objecte de col·leccionisme més que un objecte amb una fi però jo no estic dient això jo no estic dient no dic això concretament com a debat sinó estic dient que el que m'està sorprenent és veure que hi ha una mena de pique de la mateixa manera que pots trobar 300 directes ara mateix tothom està en directe a Instagram ja sigui fent un concert en gratuït ja sigui fent una cantada de poesia a veure qui és l'artista que cuela més informació en les altres cases llavors què passa el puixi que jo deia esa especie de tenemos que estar todos ahí arriba arriba sí però és que hi ha una competició de gratuïtat això és nefasto exacte això és el que jo penso hi ha molta contura gratis que després a més són justament els sectors que tenen menys ajudes que això ho estem veient ara i després tíos que hacen radio també gratis i que te cuelan los programas semanalmente no no esto es intolerante esto es intolerante pero intolerante a la lactosa nosotros no però nosaltres no fem puixi Adrià no nosaltres no fem puixi escoltem si bons i si no jo seguro que no doncs escolta portem un bon ratet parlant d'això que pensàvem que ho teníem bastant de tibanaït que me parece que Polo jo sé que el tema de los videojuegos me cuesta más seguiría un poquito con los libros pero seguro que hay un libro detrás de ese videojuego que no un libro no pero literatura se ha escrito y bastante avancem o qué vale vamos a ello videojocs carreres deserts supermercats saquejats risc de contagi devoradors de paper higiènic alcaldes que mosseguen policies avui deixem davant del micròfon i agafem la màquina d'escriure que és l'únic objecte que ens salvarà de tota aquesta pandèmia avui ens endinsem en el tenebrós món de present evil fa poc el Ferran ens portava Little Nightmares un videojoc que combinava pors i terrors infantils però avui podríem dir que el que us portem és una saga de videojocs que el podríem catalogar com a Big Nightmares no només perquè te cagues vivos sinó perquè tracta molt bé també aquests terrors potser més adults estem parlant de la saga Resident Resident Evil o Resident Evil com diríem de tota la vida a més fa uns mesos vam entrevistar Elo Tortosa que és el president de Retromaniacs i vam estar parlant dels 40 anys de Capcom però no només en el sentit retro de tots els jocs que havíem fet sinó també les seues capacitats com a companyia per arribar a realitzar uns remakes que són brutals i això és el que us portem avui els remakes que han fet els dos últims anys la companyia Capcom sobre Resident Evil la setmana passada o fa una setmana i mitja va sortir Resident Evil 3 Nemesis el remake i l'any anterior va sortir Resident Evil 2 us comentarem aquests dos jocs originals de finals dels 90 i com els han traspassat a la jugabilitat d'ara però és que no només és Capcom que s'està apuntant diguéssim aquest carro dels remakes i quan dic carro vull dir els grans remakes que s'estan fent ara sinó també podríem trobar ara fa poquet el Link's Awakening del Zelda del mític Zelda i després també el Final Fantasy 7 que fa molt poc que ha sortit de fet el Ferran que jo sàpiga està jugant però l'original o sigui que potser si acabes jugant Ferran en el remake podries també fer una comparativa aviam aviam que t'alçó encorrat però bé no ens desviem Resident Evil 3 fa molt poc que ha sortit el Nemesis el Resident Evil 2 l'any passat els dos estan per PC Playstation 4 i Xbox One doncs anem a fer un repàs de què és això de Resident Evil doncs bé Resident Evil és la propietat intractual més important de Capcom i amb diferència del qual el creador és Shinji Mikami bueno Resident Evil ho diem aquí a Europa i als Estats Units perquè al Japó es diu Biohazard aquí hi ha unes anècdotes de per què es va dir Resident Evil perquè bàsicament Biohazard ja estava agafat als Estats Units no només per un altre videojoc que es deia Biohazard no sé què sinó per un grup de música que els va dir nanai aquí els Biohazard som nosaltres o sigui que es va acabar dient Resident Evil ho dic perquè si veieu mai caràtules japoneses veureu Biohazard doncs en 25 anys de la saga imagineu si és la gran propietat intel·lectual de Capcom amb 25 anys de saga 75 milions de còpies venudes realment va ser com el detonant d'aquest gènere survival de supervivència terrorífica i una cosa curiosa és que inicialment havia de ser en primera persona o sigui havia de ser diguéssim un shooter en aquest sentit però per problemes tècnics es va acabar optant per una càmera fixa que és la mítica dels jocs originals una càmera que està clavada com si fos una càmera de seguretat a les cantonades del sostre però es van fixar en aquesta càmera fixa que ja tenia una altra saga de viajocs que també ho estava petant molt que era Alone in the Dark d'Infogremes de fet d'Alone in the Dark d'aquesta franquícia també van extreure tot aquest procés de puzzles que sempre jugava bastant cap com amb els seus jocs no només amb Resident Evil sinó també amb Devil May Cry per exemple però un cop van decidir fer aquesta càmera fixa van dir bueno intentem no escurrar els personatges fem-los en 3D però clar el que veien és que era bastant inviable fer-ho des de la consola Playstation 1 que són els originals de Resident Evil van sortir allà llavors veien que la consola no tirava al final i van optar per uns personatges poligonals bàsicament aquells personatges mítics que són uns mazaos de gimnàs però el que sí que van fer són uns escenaris renderitzats és a dir quiets però bastant currats i això a dia d'avui encara que el pixel i això desmillori realment són una passada inclús els propis escenaris hi ha alguns que estan inspirats en el resplandor de Kubrick o sigui doble terror de fet hi ha una anècdota que corre sempre que és que els programadors en aquella època no tenien massa experiència en això en el món del videojoc i tot va ser molt lent i que i que l'apretada final dels últims 6 mesos abans de treure el primer videojoc de Resident Evil van haver de currar unes 18 hores diàries però no patiu que les velles tradicions mai es perden i fa poquet sabíem que Red Dead Redemption 2 el joc de de Rockstar Games que va sortir també li feien exactament el mateix als treballadors que és el que ara es diria un crunch però bueno fora d'anècdotes de què va de què va el videojoc doncs com tota peli barra llibre barra el que sigui que tracta el tema dels zombies doncs tot comença en un laboratori en el nostre cas concretament en Umbrella Corporation on el que fan és investigar tot tipus d'armes biològiques i què passa quan jugues a ser déu i concretament el déu de la guerra doncs exacte zombies everywhere bueno bàsicament el joc òbviament tracta de supervivència de trobar l'origen del mal intentar erradicar-lo ja sigui una muntanya ja sigui una mansió ja sigui on sigui que hagi arribat el virus però ja us avanço hi ha la tira de seqüeles així que poc anem erradicant i en quant a personatges anirem portant doncs noms mítics ja que és com Chris Redfield Jill Valentine Leon Kennedy Claire que és la germana de Chris bueno a cada part de la saga hi ha personatges nous personatges recuperats sempre hi ha aquest fil argumental que es va mantenint però tot el que segur sempre es manté és el focus ben centralitzat que passa tot a Raccoon City i de fet això està molt molt de rabiós actualitat podríem dir perquè si de fet sempre tirem de profecies de Nostradamus o inclús del Simpson que bàsicament són les dues referències que tenim ara mateix per preveure el futur doncs haurien d'afegir la saga Resident Evil en aquesta mena de profecia perquè fa relativament poc que ha corregut un mem relacionat amb el coronavirus i amb la saga dels videojocs aquests que portem perquè Raccoon és un anagrama de corona i les males llengües vinculaven el brot del virus a l'empresa xina RLSBW Shanghai Ruiland Biological Technology que casualment comparteix logotip simplement canviant el color amb la corporació Embrela de Resident Evil o sigui busqueu-ho perquè Misterio Però vaja Resident Evil no només està de reviós actualitat perquè estàs conspirant noies que us podeu trobar per tot arreu sinó que com us hem dit fa molt poquet ha sortit el remake de Resident Evil 3 Nemesis i de fet fa un anyet va també sortir el remake de Resident Evil 2 i anem a fer una mica de comparativa amb aquests originals que ha portat la tecnologia que ha portat la nova creativitat d'aquest moment doncs bé per exemple l'obrir portes que sembla una tonteria però és que els originals els que recordeu haver jugat hi ha animació cada cop que obres porta i vols passar a la següent habitació en aquest cas tot el mapa està renderitzat és a dir està carregat tot pots creuar la porta directament sense esperar una animació però també comporta doble terror per què? perquè al darrere qualsevol porta sempre hi ha un susto un monstre el que sigui o sempre hi ha aquest component d'anar poquet a poquet després ja parlant de mapa també s'ha afegit un sistema de mapa diferent que bàsicament et marca en vermell les zones que encara no estan 100% investigades perquè recordem que no és un joc només de matar de fet és un joc de supervivència com més bales puguis guardar a la butxaca pels jefes diguéssim millor si pots evitar els zombies millor en comptes de matar-los a tots i això també crea una dificultat extra perquè el que jo sí que he notat és que la por a quedar-te sense bales és més gran en el remake que en l'original i aquí s'afegeix una cosa extra sobretot en el Resident Evil 3 que és l'ús del ganivet o bàsicament de l'enginy és a dir escapa abans d'encarar-te perquè una horda de zombies contra una única persona poc tens a fer a més parlant del tema del ganivet de l'enginy en general fa poc vaig veure un speedrun un d'aquests vídeos de YouTube que és gent que bàsicament s'acaba el joc amb el mínim temps possible doncs aquest speedrun veies els directors del videojoc de Resident Evil 3 en aquest cas i flipaven amb el que pots arribar a fer només amb el ganivet és a dir et pots passar el joc tranquil·lament amb un ganivet i molts collons per encarar-te a hordes de zombies i no només això sinó a jefazos finals que són l'hòstia de difícils amb un ganivet en comptes de amb lanzar llames amb granades no no no no amb un únic ganivet o sigui la gent és meravellosa i òbviament potser també un gran canvi és l'eliminació d'aquesta càmera fixa que comentàvem abans aquesta càmera tipus de càmera de seguretat s'elimina i a part de ser una tercera persona que controles amb el joystick i després hi ha una cosa curiosa que és diferència entre el remake del 2 i el 3 és a dir no amb els originals sinó amb aquests nous que han sortit hi ha una diferència abismal amb els zombies i no dic només amb el disseny perquè milloren sinó és amb els moviments i això ho parlàvem amb el Ferran de dir hòstia m'està costant molt més avançar en el 3 que en el 2 entre zombies per dir-ho així i ell em va dir que es veu que el que van fer és un canvi de mentalitat zombie els primers el de Resident Evil 2 són com més torpes i els altres són molt més conscients és a dir són amb una intel·ligència artificial molt millor que en el 2 i dius què passa que si vols escapar entre zombies en el 3 aquí sí que hauràs de fer servir l'enginy i molt bé i després ja amb apartats tècnics hem comentat el tema de la llum els contrallums però és que en quant al disseny de so és espectacular o sigui si una cosa fa més terror en aquest joc és el so i després també està el doblatge que s'ho han currat moltíssim realment és una passada el doblatge en anglès jo hi he jugat en anglès recordava les veus originals que per cert fa molt pocs dies va morir el doblador del personatge Leon de Resident Evil 2 però també us diré una cosa que en quant als diàlegs els jocs originals els tenim molt mitificats crec perquè hi ha unes coses tan evidents i tan absurdes en els diàlegs que mare meva després també hi ha el disseny d'aquests grans en els diàlegs que tens que és en el Resident Evil 2 hi ha el Mr. X que el coneixíem ara es diu Tyrant i després el Nemesis que és el del 3 que són aquestes armes biològiques que ens van perseguint a cinc fin durant tot el joc doncs els dissenys s'han mantingut de fet s'han millorat moltíssim però el que vull destacar és en aquest sentit l'aparició del Nemesis en el 3 és la intro o sigui tal qual te'l presenten quan comences el joc però és que la intro és bestial si podeu a part de jugar-lo mireu vídeos a internet veureu tota una cinemàtica de persecució per tot un edifici es va destruint fins que arribes al carrer i allà t'escapes d'aquest Nemesis que per cert parlant de cinemàtiques tots sabeu que hi ha una saga en el cinema de Resident Evil del qual jo destacaria sobretot la primera perquè les altres potser ja agafen aquest relleu d'acció que potser ja trobàvem amb aquests videojocs a partir del Resident Evil 4 que ja bàsicament era una bogeria de Michael Bay però bueno per anar acabant aquests nous remakes sí que és veritat que són curtets potser el 2 és més llarg bàsicament perquè és la mateixa història per dos o sigui amb el Leon i la Claire la fas per separat llavors és com que jugues dos cops per dir-ho així però és un joc molt rejugable ja no només perquè té tot aquest apartat de mèrits i trofeus sinó pel propi repte d'intentar-te'l passar amb millors bonificacions o amb menys temps a més val molt la pena ara mateix perquè per exemple el Resident Evil 2 està rebaixat a 20 euros a més un videojoc Resident Evil 2 que va estar extensament nominat als Game Awards i segurament el Resident Evil 3 també ho pot arribar a petar molt en els propers premis perquè ojo aquí els Oscars no sabem si hi haurà però és que el món del videojoc s'ha disparat a tope ja només el Resident Evil 3 amb els 5 dies que vaig mirar que vaig mirar les dades dos milions de copies venudes sí que és veritat de que cap com seguint amb aquesta tradició dels remakes ha anunciat fa molt poc que farà el remake del Resident Evil 4 el 2022 jo sincerament i crec que el Ferran també preferim que es faci ja el remake del Code Verónica de Playstation 2 perquè és una passada de joc i jo personalment m'encantaria veure un remake del Dino Crisis que és bàsicament el mateix però amb dinosaures imagineu jo només espero que amb aquests remakes que vindran no arribem al desastre que van suposar el Resident Evil 5 o el 6 aquella mena de joc d'acció que dèiem abans de Michael Bay perquè si no els que estaran morts en vida realment seran els propis de Capcom No, la verdad me parece interesante todo lo que has comentado te discutiría algunas cosas porque claro después de una práctica exhaustiva en este confinamiento con Resident Evil no sé si estoy de acuerdo en todo lo que aportes pero bueno ¿queréis que sea yo el que comenta del videojuego? Sí, por favor por favor yo soy pesado en lo que sé pero lo que no sé dejo a los demás así que tomad todo vuestro pero no en el fondo tengo muchas cosas a preguntarte ya me extrañaba no a analizar del juego aunque he de decir que a este juego sí jugué cuando era adolescente y mucho porque claro has dicho que se crea en los 90 realmente ¿no? el boom 96 yo no sé si empecé exacto finales de los 90 98 o 99 era cuando me viciaba bastante ¿por recorda si era al U o al 2? yo lo que recuerdo claramente es lo que decías del tema de las cámaras fijas sí algo que además es una cosa que después se ha extrapolado al cine también en el fondo ese diálogo que hay a veces cine y videojuego que muchas veces habéis recordado es súper evidente del fan footage el fan footage tiene mucho de este survival exacto exacto y bueno y bueno y me hacía mucha gracia lo de las puertas cerradas también ¿no? hòstia a mí em rebentaba y claro en perspectiva encara es pitjor porque yo ahora lo recuerdo cuando era petit y digo cuántas horas debían pasar al davant d'animación y no només digo portas digo cualsevol acción está calculado en un speedrun del 2 em sembla que es que es pot fer que es pot fer en una hora i 20 minuts o algo así un 30% del temps son portas hòstia es que claro hòstia puta en serio es que es flipant pero al final el tema de las puertas es que cuando lo decías claro yo lo proyecto sobre lo que más o menos conozco que es el cine y me venía todo el rato Ernst Lubitsch Ernst Lubitsch a la cabeza que no tiene nada que ver ni en el tono ni o sea absoluta es incomparable con Resident Evil pero sí que hay una idea donde la puerta es algo muy solemne que pesa sobre la acción él lo utiliza siempre en forma de comicidad ¿no? ¿qué hay detrás de la puerta? ¿qué te puedes encontrar? además como él jugaba también pues sí que tenía un discurso muy erótico ¿no? cómico erótico festivo porque era súper cómico el tío y recordáis ¿no? alguna peli de Lubitsch como la de Zero no Ser es una de mis películas favoritas que es fácil es fácil decirlo es como decir a mí de Kubrick me gusta la veja mecánica es difícil que no te mole Lubitsch es difícil que no te de hecho hòstia tenía que haber sido un cineasta a recuperar en el confinamiento ¿eh? porque tira de espacios cerrados siempre y muy moderno muy moderno para la época brutalmente moderno sí, sí muy moderno muy rápido el tío muy grande pero bueno volviendo al videojuego la idea de la puerta cerrada ¿no? como algo que como una barrera que hay que traspasar y que puede generar bueno que está entrando en otro mundo ¿no? bueno al final es como cualsevol tema de terror siempre que hi haurá alló detrás de la puerta o que hi haurá pero en el videojoc claro es lo que siempre comparem amb el tema del cinema o qualsevol altre arc el ser tu partícep hòstia que tu pots tens capacitat de decisió de moltes coses o sigui allà era l'original del Resident Evil era has d'obrir la porta ara tens diverses opcions de com fer aquesta obertura de porta diguéssim hi ha un detall hi ha un detall que és aquest que acabes de dir no és només que tu com a jugador saps que tens la entre cometes llibertat d'obrir la porta o no sinó que el programador és conscient que tu tindràs aquesta opció i juga amb això d'aquest color que darrere o no de fet per el que veig no ho recordes en el 2 en el Resident Evil 2 l'antic l'original hi ha un moment que tu estàs tan acostumat des de l'1 i el 2 que una porta sempre és una animació que hi ha una porta que l'animació canvia i hi ha un zombi just obrir-la i es veu durar l'animació i et pilla amb calces però clar és el joc amb l'expectativa i la porta és això la porta és la gran expectativa i el Lúbix utilitza molt còmicament per això perquè és una expectativa que hi haurà aquí darrere m'encanta perquè la gran tertúlia és sobre les portes perquè estem confinats a casa i el nostre gran animació és una porta exacto molt ben vist perquè en el fons de fet diria que en Lúbix hi ha una secuència que és una puerta i abre otra puerta i abre otra puerta i abre otra puerta el típico gag exacto el típico gag de l'Uni Tunes de puerta puerta cuando llega al final pero cuando llega al final és un jefe que le hace i vuelve i se vuelve sin nada al final però també el que te estàs recordando ahí és el ser humano lo que se complica la vida para llegar a un punto que en el fondo es muy fácil de adquirir pero hay mil puertas en el camino como en el fondo los videojuegos juegan un poco en esa línea te van poniendo muchos impedimentos exacto son puertas al campo las puertas son eso pero los que jugáis videojuegos sois masocas y os mola que os machaquen con puertas ostia si nos gusta estoy jugando al final 7 original que harán por la randa el remake y eso sí que es ser masoca tío de ponerte a jugar un juego del 96 o 97 que aún no sabía cómo hacer ciertas cosas porque es una brutalidad como abans los juegos se basaban en repetir la misma acción mil veces que en parte el seu atractivo pero que eso lo hemos perdido al largo del tiempo lo que pasa es que estando ahora en confinamiento el repetir lo mismo a mi me ha pasado o sea por ejemplo yo suelo consumir series pero ahora las intento evitar todo y que hice una primera aproximación a varias series ahora en estos últimos días me cuestan mucho más porque claro la serie implica eso repetición aunque evidentemente argumentalmente pues te lo van variando pero una serie tira más de repetición formal y argumental que una película una película pues te comprime la vida en una hora hora y media dos tres lo que sea y te ofrece un mundo nuevo y en el videojuego me parece que hay algo similar a lo que comentaba con las series o con las ligas de fútbol no sé si me entendéis depén depén molt depén molt entenc sí sí en la serie normalment quan tu veus una serie i vas a veure un episodio nou saps que estàs en un univers que té unes normes i ja t'esperes i tens un punt de familiaritat amb el que et trobaràs en aquest episodi mentre que una película normalment dius bueno a ver què m'ofreces exacto novedad novedad amb els videojocs jo et diria el contrari que els videojocs acostumen a ser més això de fet quan un videojoc no et planteja res nou és quan se'ls baixa molt la nota o quan se'ls diu és que aquest joc perquè els videojocs precisament el que poden és aportar constantment maneres noves de fer i la gran crisi de creativitat dels videojocs que hi ha hagut és la mateixa que el cinema és que tothom està fent el mateix videojoc constantment el bo d'aquests Resident Evil i tornem als videojocs d'aquests és que almenys el 2 perquè jo sí que considero Pol que el Resident Evil 2 remake és molt superior al Resident Evil 3 remake però clar amb diferents coses de novetat també sobretot pel tema del que és la paraula remake de tornar-lo a fer perquè el 2 i el 3 a nivell formal els antics eren molt similars un era més d'acció que l'altre i la millora i l'augmentat de coses que li han fet al Resident Evil 2 em sembla molt superior al que li han fet al Resident Evil 3 però aquí hi ha una cosa que és que passar del 2 al 3 no té res a veure han passat l'1 al 2 en el qual el remake perquè l'1 del remake se n'oblida bastant perquè al final era un remake que sí ¿hay 3 juegos? ¿hay 3 juegos y 3 remakes? no no si quieres te explico la saga los juegos originales son del 96 98 2000 si no me equivoco els 3 primers sí els 3 primers i després va haver-hi seqüeles però en el 2004 diria es va fer un remake de l'1 però que era un remake en el bon sentit en el sentit més clàssic de la paraula és exactament el mateix joc amb gràfics millorats millorats no és un remaster exactament però tira per allà però que sí que és és el mateix joc amb el mateix sistema de càmeres fixes amb els mateixos putles potser han marejat una miqueta han afegit alguna desviació dels trucos però per la resta no en canvi aquest Resident Evil 2 ha canviat els sistemes de joc i al canviar-los els programadors es donen compte que han de canviar conceptes de joc Ustedes estan gravant a les 8 de la noche que no m'entere jo no se les ocurrirà a les 8 de la noche lo dices por los pitos que soy de fondo exacte digo ¿quién coño está montando la pieta? ¿ha ganado la Liga al Barça ya? ¿ya ha ganado la Liga al Barça? i el Espanyol a la Champions això sí que són uns morts vivents el Pol s'ha rigut com no m'agrada el futbol però entres al xiste clar que no perquè jo soy un hombre culto jo odio el futbol ja lo sabes doncs tornarà a això jo soy más de porno jo soy más de porno també no però no no perdó és que acabo ja en el 2 en el 2 en el 2 afegeixen el Mr. X que és aquest personatge que et segueix que no existia com a tal en el joc original existia però era més programat i què passa que s'han trobat que van fer una cosa en el remake del 2 que s'haurien d'haver guardat pel 3 perquè el 3 era el gran joc que hi havia un personatge que et perseguia tot el joc que era el Nemesis clar el fer el remake introduint el Mr. X com un gran perseguidor l'altre és que has de fer que era el joc que originalment era això però és diferent perquè de fet el 2 és un element que et va perseguint literalment és a dir tu pots estar per habitacions i de cop apareix o sigui és el gat i la rata és d'aquests aquests jocs tipus el de Friday no com es diu Day by Daylight no? Death by Daylight saps? d'aquests deathmatch que bàsicament tu t'has d'anar amagant i hi ha algú que et persegués i bueno doncs en aquest cas tu jo per exemple vaig cometre l'error de guardar que guardes això que deia al principi de la secció que tu guardes a través d'una màquina d'escriure antiga doncs jo vaig guardar vaig deixar allà me'n vaig anar a la cuina i quan vaig tornar estava mort per què? perquè aquest tio no para aquest tio va fent tota la ronda fins que et troba saps? encara que estiguis al puto lloc de guardar llavors què passa? no et pots ser estoy perdido ahora pero estoy no sé estoy teniendo la sensación de que un tío que me persigue y no me deja tranquilo Adriano el disseny d'aquest tio és brutal déjame ir a mear joder déjame ir a mear llavors què passa que en qualsevol moment tu per això col·locadèm de les portes però és que ja no creu la porta és que la porta es pot obrir aquest tio puja escales això és el que vaig que la manera que van tenir de millorar el 2 va ser incorporar elements que originalment eren del 3 en el 2 i en el 3 però que em referia s'ha trobat a faltar aquest augment de què està passant sí però que em refereixo és que la figura del Nemesis versus Mister X del 2 o sigui el Nemesis que està en el 3 no és aquesta figura d'aquesta persecució constant sinó que són cinemàtiques que de cop apareix llavors és el moment espectáculo és el moment espectáculo no hi ha aquesta por del 2 que és no em puc parar quiet perquè hi ha algun moment que aquest tio em vindrà per l'esquena i em fotrà un mastagot però bueno en qualsevol cas Pol sí que estem d'acord en que la por és lo innecessari que pot ser un remake del Resident Evil 4 no? sí clar si aquí sobretot perquè és un joc que les mecàniques d'aquest joc de fet és el creador de les mecàniques que a dia d'avui encara s'utilitzen és el joc fundacional del sistema de joc que a dia d'avui encara estem fent servir per tant estem parlant d'aquest tercera persona de fet els remakes aquests es basen molt en el sistema del Resident Evil 4 original i clar fer-hi un remake no és que sigui arriscat perquè és un joc que vendrà però és que no el necessita és un joc que encara a dia d'avui és bastant però potser però potser però potser però potser però potser però potser però potser potser el que m'agrada recordar el tema de mòbils i tal o sea per generar un consumo i mantenerlo i que se siga hablando de ello al final respon això és a dir hi ha altres jocs que no són 1, 2, 3, 4 en el sentit de seguit sinó que hi ha aquest que comentava a la secció del Codé Verónica que està molt bé que és un joc que és bastant pedazo de joc aquest jo crec que sí que es mereix un remake ara què passa també els de Capcom han entrat i això ho vam parlar Ferran amb l'Elo Tortosa de Retromaniacs que també s'han incorporat a les noves tecnologies en quant a la realitat virtual i tenen un joc d'arreta virtual que et cagues però és que a més està molt ben fet està super ben fet i doncs clar tu et fots les ulleres i et morts però l'Adrià no ho acaba de dir molt fàcil quina és la raó per la que fan aquestes coses és pel money és per la pasta Consumo, Consumo i Consumo de fet parlem del remake així un remake vol dir refer un remake un reacer clar aquests jocs són remakes en quant a que els han fet des de zero no conserven cap element de programació de l'original conserven el concepte el guió tot i que el varien és la diferència en un remaster que un remaster és agafar el codi del joc i posar-lo en HD augmentar-li potser la qualitat de les textures millorar el so i després hi ha els reboots que són no, no, hem tornat a fer el joc des de zero però com si fos un altre joc que això amb les pel·lícules Adriano també existeix jo estava pensando en com el concepte de remake ja sea remake reboot sin los matices que has comentado és del todo controvertido perquè muchas veces te encuentras remakes jo estava pensando en el cine remakes tipo Scarface que las dos obres valen muchísimo la pena i que además lo que aporta lo que se aporta desde los 80 pues osti vale la pena es decir son películas que además las puedes ver casi de manera independiente y disfrutarlas pero después tienes no sé el otro día que veíamos Psycho viernes por la noche tienes el Psycho de Guzmán que dices ¿para qué? porque es un intento exacto pero sí pero es un intento de homenajear que al final para hacer lo mismo no lo hagas es que aquí está el tema del remakes porque ya has dit tu Scarface pero Invasores de los Ultracuerpos es un remake La Guerra de los Mundos es un remake d'un programa de ràdio que no es un remake después tens The Think La Cosa Drácula toda película de Drácula no deixa ser un remake llavors clar el tema es un remake un reimagine un inspirador por clar el problema dels remakes que jo li trobo és la raó d'existir si li volen dir remake tu pots fer un joc més modern perquè potser ja no és jugable com era antigament perquè la màquina ja no funciona perquè el sistema de joc ha quedat tan desfasat que no serveix de res però si el que estàs fent és un reimagine que és el que jo i per això parlava abans del Final 7 considero que han fet per mi és un bon remake perquè no és contenta amb agafar el que tothom coneix passar-ho en HD i afegir quatre coses no no han reimaginat i no vull fer molt d'espoiler tota la història tenint en compte que el joc és un remake el joc és conscient que és un remake és una miqueta quarta paret del món dels videojocs ho han hecho un poco como con San Jordi o qué de hecho no hay un videojuego de San Jordi poca broma un día si vols Adriano parlarem de tots els videojocs de caires religiosos que filmaves un rato n'hi ha molts i a mi el que més em va agradar va ser el que va plantejar no sé quantos moments fa exacte no, no, no però no parlo d'això parlo dels que són auspiciados por la iglesia o por gente de la iglesia uff mira con lo de la iglesia llevas a Moïse i has de salvar a tots els animals padre devuélvenos la misa padre devuélvenos la santa misa por favor i junto con esto tienes a Donald Trump diciéndole quizá que me vais elegir estan todos fatal pero yo lo que quería comentar en relación a porque cuando has empezado con la sección Paul comentabas ¿no? como Biohazard que es el nombre original del juego y yo decía el grupo de música después lo comentas ¿no? pero claro el provecho que se le puede sacar a un videojuego así en tiempos como ahora pero al final todos estos argumentos que se mueven así catastrofistas no solo en videojuegos ¿no? así en cine en plan apocalíptico al final parten de una anécdota como la que estamos viviendo ahora es decir no hay tanta diferencia ya pero date cuenta como yo lo que veía era como no si al final no nos petaremos como humanidad y mira que nos lo merecemos porque lo que ha sucedido ahora ya es muy heavy pero da igual da igual mira hoy estaba todo el mundo paseando al niño y si no había niño pues había perro y si no había perro había un adulto que parecía un niño y oye o sea lo que tengo que decir es que es imposible que nos extingan a nosotros somos demasiado chungos porque somos unos parásitos que vamos a estar ahí R que R y el problema serán que encara que ens extingim o no ens extingim siempre hi haurà crítica porque ahora es porque si los padres no es irresponsables pero en el momento que se abre la vella que tothom pones a correr y fota la marató o a hasta 4 pobles vista serán los padres que dirán es que mi niño tiene las piernas muy cortas y no puede ir a correr con eso pero si cuando van dir que podríamos sortir a un kilómetro de distancia de casa tothom va a treure un compás y va agafar el Google el va imprimir casa y va a decir mira llego hasta casa de Toni y ya se puedo ya han sacado la puta aplicación para que midas bueno ya estaba evidentemente pero ahora enfocada en el COVID para que seas consciente de cuánto tiempo eso es del arresto del domiciliario ayuda que no te puedes sortir pero ahí creo que te ponen pulserita o algo así aquí pillas la gripe chunga esta que no es una gripe por eso os dais cuenta como lo que ha pasado es muy grave pero estamos ahí y por eso a veces cuesta creer aún me cuesta creerme más pues que los disfruto igual tanto en el cine de ciencia ficción como si me los comentáis en relación a Resident Evil pero que al final dices poco creíble mira si lo sobrevivimos todo tío o sea muy poco creíble claro bueno la película de contagio que ya sacaste en su día es un poquito también esto pero bueno aviá el tema es que ens están dient que la semana que ve per cert podremos sortir ¿no? bueno realmente lo que se supone es que podéis hacer que lo sàpigues si es un si es un si no te veo correr si no te ven correr los balconazis te van a meter y si me voy a correr se van a reír exactamente o sea desempolva desempolva el chándal y ya está desempolvo las Nike las Nike les saco el polvo y ya está o haz no haz pero es que ¿no habéis visto estos tíos que corren en el pasillo y van y vienen van y vienen pero que en vez de correr como que caminan rápido he visto vídeos a los Rajoy a los Rajoy exacto bueno exacto el primer aquest ha fet el saps com el com era això com era sí sí els batallones que primer anava un sol això és com a de Joe Empire saps que també hi ha vas un a fer tot el mapa perquè la manfadilla saps el Rajoy que ha anat a fer control puto Rajoy bueno chicos es comença a notar que portem més d'un mes i mig i per cert sí vas a comentar que el fin de semana que viene potser podríamos salir pero es que de aquí a otro aquí a un altre se'ns està apropant una data important aquí lo haremos juntos este programa aquest programa el farem junts i bueno us ho diem ja us ho diem ja d'aquí dos setmanes ho farem un anyet que joven habrá lindos habrá rosas habrá de todo habrá porno qui ens anava a dir fa un any que estaríem on estem fent ràdio des de casa era més probable seguir haciendo ràdio que de los que no la hacemos eso está claro pero fa un any fa un any que pasaba fa un any pero nos juntaremos yo estoy muy entredado y había el Carles exacto mira nos juntaremos en casa de Carles para celebrarlo y ahora el pobre Carles no puede ni traer el libro que por eso no le llevamos el virus aquí a casa quedamos el domingo el domingo 10 de mayo quedamos en casa del Carles anem a fer el programa allà com el Patxo em sembla bé a mi em sembla bé pues bueno que si l'última cosa que fem en aquesta vida és fer un programa que si en Carles pues nada chicos un besito entonces la setmana que ve ens veiem i ho acabem de parlar que veiem una abraçada hasta luego adeu i ho acabem de parlar i ho acabem de parlar