Empanada Cultural del 26/4/2020 — Epidèmia Cultural: Sant Jordi (orígens i debat), pornografia com a cultura, i Resident Evil (remakes) en temps de confinament
Obertura en to d’alerta i presentació del format especial de confinament.
Reflexió irònica sobre la tradició de rosa i llibre i la necessitat d’ampliar què entenem per “cultura” més enllà del llibre.
Reivindicació de la “nova tele” com a espai cultural profund; cites de The Midnight Gospel i After Life en paral·lel a lectures clàssiques.
El documental sobre una llibreria porno gay obre el debat: el porno també és cultura. El conductor revela el seu pas per la direcció de porno en realitat virtual.
Història de la classificació X, casos com Deep Throat, límits entre erotisme i pornografia i el seu lloc dins la cultura.
Un dels tertulians defensa que per Sant Jordi s’han de regalar llibres; es presenta l’estructura del programa (història + videojocs).
De Vicente Clavel al 23 d’abril per Cervantes/Shakespeare i la declaració UNESCO. Sant Jordi com a màrtir sota Dioclecià i la seva mitificació via la Leyenda Áurea; el drac i la flor.
El drac com a representació del mal en tradició cristiana vs els dracs orientals; discussió sobre metàfores d’alteritat.
La creu present en múltiples escuts i banderes; usos identitaris i com a crit de guerra; patró d’Aragó i figura polièdrica.
Patronatges de Barcelona, calendari festiu i clima; records d’escola; què és l’*agiografia* i la seva influència.
Promocions cícliques (festes del cine, festivals), llibre físic vs digital i el problema de la gratuïtat massiva per a la sostenibilitat.
Història de la saga i els remakes: càmera moderna, mapes i tensió, gestió de recursos, IA de zombis, so/doblatge, Nemesis vs Mr. X, impacte comercial i desitjos de futurs remakes.
Paral·lel amb Lubitsch: la porta com a dispositiu d’expectativa; en videojocs, la decisió del jugador intensifica el terror.
Distincions conceptuals; l’aportació del RE2 Remake (Mr. X) vs els límits del RE3; recels amb un RE4 Remake; menció del VR.
Exemples de bon/mal remake (Scarface, Psycho, The Thing) i el valor de reimaginar; FFVII Remake com a meta-lectura del clàssic.
De Biohazard a COVID-19: reflexions sobre la resiliència humana i els comportaments socials durant el desconfinament.
Comiat amb l’esperança de retrobar-se aviat i teaser de la celebració del primer aniversari de l’espai.
Context i to del programa
"Això no és un simulacre. El que esteu a punt de sentir és Epidèmia Cultural."
Programa especial en ple confinament: l’equip rebatega l’espai com a "Epidèmia Cultural" i aprofita Sant Jordi per discutir què entenem per cultura, fent un viatge que va de la tradició de llibres i roses a la televisió i el VOD, passant per la pornografia com a expressió cultural, fins a una secció d’història sobre l’origen de la diada i, finalment, una anàlisi dels remakes de Resident Evil.
Punts clau del debat
- Sant Jordi i el concepte de cultura
- Crítica a la visió reduccionista "cultura = llibres". - Defensa que la televisió/streaming també és cultura (Netflix, YouTube) i pot generar la mateixa profunditat reflexiva que un llibre. - Exemples: The Midnight Gospel (animació filosòfica i emocional), After Life (maduresa i dol), ponts amb lectures com Pedro Páramo o El coronel no tiene quien le escriba.
- Pornografia com a cultura
- A partir del docu Circus of Books (llibreria porno gay), es defensa que el porno és cultura (de gènere, classe i estatus), pot ser evasió o profunditat. - Revelació personal: un dels conductors va dirigir pel·lícules pornogràfiques en realitat virtual; relectura d’aquesta etapa amb valor cultural. - Debat obert: límits entre erotisme i pornografia, censura i classificacions (X, PG-13), cas Deep Throat, i la persistència del prejudici.
- Història i llegenda de Sant Jordi
- La rosa (Barcelona, s. XVI) precedeix el llibre, que s’hi afegeix el 1927 (Vicente Clavel) amb objectiu de fomentar la lectura. - Del 7 d’octubre (naixement de Cervantes) al 23 d’abril (la seva mort; també Shakespeare i Inca Garcilaso). - Des de 1995, UNESCO: Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor. - Sant Jordi com a màrtir sota Dioclecià (303 dC), expansió del culte i mitificació via la Llegendàuria (Leyenda Áurea) — un “Netflix medieval” d’hagiografies. - El drac com a símbol del mal (arrel cristiana, serpentí), amb variants culturals (Orient vs Europa). La creu de Sant Jordi s’associa a molts territoris i també ha estat reaprofitada per moviments nacionalistes. - Barcelona: Santa Eulàlia vs la Mercè (patronatges, calendari, clima, memòria festiva) i el paper de la agiografia.
- Indústria cultural en confinament
- "Boosts" cíclics a la lectura, cinema, teatre, música. - Debat sobre llibre físic vs digital: la lectura no mor, canvia el format; la preservació dona valor a l’objecte. - Preocupació per la "competició de gratuïtat" i la sostenibilitat dels creadors.
- Videojocs: Resident Evil (remakes)
- Capcom i la seva IP més icònica: del survival horror clàssic a remakes moderns (Resident Evil 2 i 3). - Canvis clau: càmera fixa → tercera persona; mapes contínus; gestió d’escassetat de bales; ús d’enginy (el ganivet i speedruns); - Diferències d’IA entre zombis (RE2 més torpes vs RE3 més conscients). - Disseny de so i doblatge excel·lents; presentació de Nemesis i persecució (contrast amb Mr. X/Tyrant del RE2). - Debat "remake vs remaster vs reboot": val la pena quan hi ha aportació i reimaginació (ex.: Final Fantasy VII Remake com a meta-relectura del material original). - Mirada a futur: desig de remakes de Code Veronica i Dino Crisis; cautela amb RE4 (ja fundacional) i amb desviacions massa d’acció (RE5/6).
Moments destacats
- Frase polèmica/central:
> "La pornografia també és cultura."
- Relectura de Sant Jordi: de màrtir històric a mite medieval reforçat per l’hagiografia; el 23 d’abril uneix amor (rosa) i cultura (llibre) sota sol primaveral.
- Pont cinema–videojocs:
- La porta com a recurs dramatúrgic/immersiu (tensió i expectativa), de Lubitsch a Resident Evil. - En videojoc, l’usuari és part activa: la decisió d’obrir-la o no és part de la mecànica i del terror.
Temes principals (resum executiu)
- Sant Jordi: història, simbologia i debat sobre què regalar.
- Defensa de noves formes de cultura: tele/streaming, videojocs i, sí, pornografia.
- Hagiografia i llegenda: Leyenda Áurea, drac i creu de Sant Jordi.
- Cultura en crisi: gratuïtat, sostenibilitat i el valor del format.
- Resident Evil (remakes): mecàniques, disseny i dilemes dels remakes.
Conclusions
- La cultura és plural: llibres, sí, però també audiovisual, videojocs i expressions marginals o menystingudes.
- Els remakes tenen sentit quan actualitzen i reinterpretan; si només calca, perden raó de ser.
- Sant Jordi és un cas d’estudi de com la tradició es construeix i es renova — un equilibri entre amor i coneixement que continua viu, fins i tot en confinament.

