Empanada Cultural del 25/5/2022 — Era de l'exposició: YouTube al Japó amb Marco Bertolio, Red Rocket i la Nova Pantalla del videojoc català

Panorama de l’episodi

Temes centrals

• L’era de l’exposició i la cultura de la cancel·lació en l’entorn digital.
• Entrevista a Marco Bertolio: YouTube al Japó, kawaii, llengua, televisió nipona i límits de l’humor.
• Cinema: anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) — sexe, somni americà i la figura del suitcase pimp.
• Videojocs: l’exposició Nova Pantalla (Palau Robert) i l’ecosistema català (exemple: Gris).

Editorial: L’era de l’exposició i la cancel·lació

Exposar-se és fer-se veure i escoltar, però també fer-se vulnerable.

• De la TV als directes domèstics: xarxes socials, streaming, YouTube, TikTok i OnlyFans han amplificat el risc de l’exposició personal.
• Cultura de la cancel·lació: lògica d’ofensa, boicots digitals i manipulació de masses com a nou judici popular.
• Exigència ètica creixent cap a creadors digitals, quasi equiparable a la demanada als polítics.
• Sàtira sobre l’“exili andorrà” i la por a la hemeroteca, ironitzant el destí de creadors polèmics.

Entrevista a Marco Bertolio (Shimaru no Daibōken)

El canal i l’estètica

• Canal: Shimaru no Daibōken (abreviatura de Shiori + Marco), vlog de parella sobre viatges, quotidianitat i opinions.
• Kawaii com a to visual: subtítols en japonès dissenyats com a part de la imatge per enfatitzar i fer humor (tipografies, colors, animacions).
• No busquen una actitud kawaii impostada; l’estil s’expressa sobretot en el grafisme.

Llengua, motivacions i camí cap al Japó

• 7 anys estudiant japonès; pràctica social constant (trobades japo-catalanes) i vocació per comunicar.
• Origen al Japó via programa d’au pair (2014) prop de Tòquio; el país esdevé “segona casa”.

El Japó atrau per l’enorme diferència en esquemes mentals i comunicatius, per a bé i per a mal.

Televisió japonesa i fama inesperada

• Programa de TV: You wa nani shi ni Nippon e? (Què has vingut a fer al Japó?) el capta a l’aeroport.
• Repte: viatge en bicicleta de Tòquio a Okinawa (2.500 km amb trams de mar), allotjant-se a cases d’insulars.
• De 3 episodis previstos a 11 totals; reconeixement al carrer, gestos de suport (gambatte) i invitacions espontànies.
• Altres treballs: extres (anuncis de Pokémon, promocions), i un dating show kitsch; mostra el contrast entre TV controlada i carrer desbocat.

Límits de l’humor i control del contingut

• A TV, censura i decòrum: el director retalla qualsevol humor negre.
• Al canal pròpi, més llibertat però amb límits culturals: ironia i humor negre són difícils d’encaixar en audiències nipones.
• Exemple: l’humor de David Suárez seria inimaginable per públic japonès.
• Normativa i tabús: pixelat obligatori al porno, tolerància zero amb alcohol i conducció; es tendeix a no exposar certes facetes.

Exposició calculada i creixement

• Estratègia: televisar la trobada amb els sogres per impulsar el canal; samarretes amb el nom del canal i +1.000 subscriptors en 10 minuts.
• Filosofia: a YouTube mostres el que vols; la resta es guarda. Exposició parcial i controlada.

Cinema: Red Rocket (Sean Baker)

Obertura musical i relectura

• Leitmotiv: Bye Bye Bye d’NSYNC (i versió 60s tipus Pulp) recontextualitza imatges de decadència i vell lluïment.

Sinopsi i personatge

• Mikey Saber (Simon Rex), exactor porno, torna derrotat de LA a Texas City/Galveston; carisma, narcisime i supervivència a qualsevol preu.
• Retrat de marges del capitalisme (context 2017, era Trump), barreja d’actors naturals i professionals, i espais molt palpables.

Temes i clau simbòlica

• Somni americà vs. realitat: redempció o caiguda anunciada.
• Suitcase pimp: figura del captador/gestor oportunista que mercadeja amb candidesa i ambició alienes.
• Strawberry (Susana Son): candidesa i desig; cant com a motiu; nom amb lectures bíblices i argot sexual.
• Red Rocket: al·lusió sexual (genitals canins / pintallavis) i sexualitat perosa en la posada en escena.
• Sello A24 integrat al relat; continuïtat autoral amb The Florida Project.

Simon Rex, vida i paper

• Trajecte irregular: MTV, Scary Movie i passat en cintes pornogràfiques de solitari als 90; el rol dialoga amb el seu bagatge real.
• Reconeixements: Independent Spirit Award, selecció a Cannes; actuació magnètica i sense por al ridícul.

Humor negre, límits i cancel·lació

• Tangent actual: Dave Chappelle patint un atac en directe; debat sobre els límits de l’humor i la recepció social.
• Connexió amb l’editorial: exposar-se avui implica navegar entre sensibilitats, plataformes i judicis immediats.

Videojocs: Nova Pantalla (Palau Robert)

• Exposició que radiografia el videojoc a Catalunya: indústria, talent emergent i futur del mitjà.
• Comissariat: Joan Galí (Azucac/Lúdica), Marc Angrill (Lúdica) i Albert García (Generació Digital, iCat/RAC1).
• Exemple icònic: Gris (Nomada Studio, Conrad Roset), reconegut als Game Awards; mostra del potencial líric i visual català.
• Dades i context: videojoc com a sector que supera cinema + música en ingressos; el confinament n’ha accelerat el consum.

Idees clau

• Exposició ≠ transparència total: curadoria personal i cultural del que es mostra.
• Context importa: allò que fa riure en un país pot ser tabú en un altre.
• Somni i precarietat: del porno a l’star-system, la frontera entre oportunitat i explotació és prima.
• Ecosistema local fort: el videojoc català guanya pes i consolidació institucional.