Empanada Cultural del 1/6/2022 — Era de l’exposició: YouTube i Japó amb Marco Bertolio, “Red Rocket” de Sean Baker i ‘Nova Pantalla’ al Palau Robert

Editorial: l’era de l’exposició i la cancel·lació

• Vivim a l’era de l’exposició: xarxes, streaming, OnlyFans, judicis mediàtics i vigilància (Pegasus).
• Cancel·lar és fàcil i viral:

- > "Cancelat!" si un streamer s’equivoca - > "Banejat!" per paraules gruixudes - Polèmiques com la fuga a Andorra dels streamers i la reacció pública.

• Exposar-se = visibilitat + vulnerabilitat. La línia entre entreteniment i ètica pública s’estreny.

Entrevista a Marco Bertolio: YouTube, Japó i TV nipona

El canal: Shimaru no Daibōken

• Parella creadora (Shiori + Marco = “Shimaru”): vlog de viatges, quotidianitat i opinions.
• Estètica i llenguatge: pinzellades kawaii com a codi cultural i subtitulació creativa en japonès per enfatitzar humor i ritme visual.
• > "YouTube, tu muestras una parte de ti... y lo que no, te lo guardas".

Llengua i motivació

• 7 anys estudiant japonès i pràctica intensiva en quedades lingüístiques a BCN.
• Origen del vincle amb Japó: experiència com a au pair a prop de Tòquio (2014) i evolució professional (guia, comunicador).

Xoc cultural i atracció

• Unicitat japonesa: maneres de parlar i pensar molt diferents; fascinació per la diferència (per lo bo i lo dolent).

Televisió japonesa i exposició mediàtica

• Captat per “You wa nani shi ni Nippon e?”: aventura en bici Tòquio–Okinawa (2.500 km, allotjant-se amb locals) i altres formats (mapa a l’atzar, ‘First Dates’ nipó en parc infantil).
• Reconegut al carrer durant el viatge: suport popular i gestos d’ànim.

- > "Gambatte!" (ànim, esforça’t).

• Censura televisiva vs. llibertat a YouTube: el director tallava humor negre; a YouTube hi ha més marge, però límits culturals clars (referència a David Suárez com a impensable al Japó).

Exposar la vida privada amb control

• Aparició televisiva amb els sogres per impulsar el canal (merch personalitzat) i pic de +1.000 subscriptors en 10’.
• Idea clau: exposar amb mesura — el personatge mai ha de devorar la persona.

Cinema: “Red Rocket” (Sean Baker)

• Director de “The Florida Project”: realisme social als marges del capitalisme (context 2017, era Trump).
• Protagonista: Mikey Saber (Simon Rex), exactor porno que torna derrotat a Texas; retrat d’un narcisisme delirant i del “somni americà” que arrossega tothom.
• Ús irònic de “Bye Bye Bye” d’NSYNC com a himne que resignifica el que veiem.
• Temes clau:

- Exposició del cos i de la imatge (del VHS a internet; ecos d’OnlyFans). - Figura del suitcase pimp: “caçatalents” que exploten candidesa i misèries. - Crítica social i excel·lent direcció d’espais (Texas City/Galveston) amb A24 integrat diègèticament.

• Interpretacions: Simon Rex en estat de gràcia; Susana Son (Strawberry), frescor i candidesa amb capa de subtext.

Videojocs: ‘Nova Pantalla’ (Palau Robert)

• Exposició sobre el present i el futur del videojoc a Catalunya: indústria, creativitat i nous llenguatges.
• Comissariat: Joan Galí (Azucac), Marc Angrill (Lúdica), Albert Garcia (Generació Digital/ICAT/RAC1).
• Referències: èxit de GRIS (Conrad Roset/Nomada Studio) i impuls postconfinament del sector.

Idees-força finals

• Exposar-se és inevitable al segle XXI; la clau és el control: què mostres, com i amb quin marc ètic.
• Els límits culturals (humor, moral) varien: el que és broma aquí pot ser inacceptable allà.
• El somni de la visibilitat (YouTube, TV, porno, cinema) pot empoderar o devorar; cal dibuixar fronteres pròpies.