Especial 1r Aniversari (Part 2): propostes d’oients — cinema sindicalista i Pride, poliamor, The Last of Us 2 i Cosmos, Atari 2600, The Witcher 3, He‑Man, Batman/Sherlock, jazz BCN i futur de l’electrònica

Aquest episodi que esteu escoltant és la segona part de l'especial Primer Aniversari d'Empanada Cultural. Si encara no heu escoltat la primera part, la podeu trobar a Soundcloud, Mixcloud i iVox. I ara reprenem aquest especial Primer Aniversari d'Empanada Cultural al mateix lloc on el vam deixar. Soc Clàlex, soc seguidor vostre des que vau començar i com a artista que soc, m'agradaria portar el meu granet de sorra portareu una petita peça, un fragment de l'últim single que he composat. Espero que us agradi. El nom que utilitzo és Tecnocracy. Apa, salut! Osti, però ho vist, tiu? ¿A quin nivell hem arribat ja? Suena molt bé, eh? No, por un lado suena de coña, pero por otro lado os dais cuenta que alguien tan profesional que tiene un tema así nos lo manda? Ya quiere decir que estamos en ese punto donde la gente... Que hemos vendido bien el pescado, ¿no? O sea, le diríamos a Fariñas, yo le diría a Fariñas que, tío, que no se preocupe, que los duros le han llegado en forma de fama y si no le han llegado aún, que le llegarán, que no se preocupe. Por cierto, que es diu Tecnocles sí que ha dit que la democracia ens ha d'esqueri, o aquest tío. Muy grande, muy grande, porque me encanta que dice los pilares de nuestra sociedad y el tío dice la democracia y el tecno. Oye... Vota a Chimo Bayo. No, no, me encanta, eh? Me encanta esta actitud porque, bueno, es discutible, pero en sí encierra un discurso muy potente. Que la democracia es uno de nuestros pilares, es más bien la falta de ella, ¿no? Pero bueno, lo intentamos, lo intentamos. Bueno, no, el pila pot ser castigui desquebrajao i ja, és un altre tema, ¿no? Mira, Àlex, aquí sempre tindràs un espai on enviar-nos música perquè anem molt faltats de música original. Així que, i a part que sona molt bé i moltes gràcies per enviar-nos aquest audio. Està molt bé, perquè podem anar fent una secció com allò del Tot és possible de recorçat. Ah, sí, que la gent... Posarà en contacte. Posarà en contacte. ¿Os daus cuenta que vamos a trabajar mucho menos a partir de ahora? Sí, ojalá. La gente se mantiene. No, pero genial Tecnócracia y genial, Àlex. Sí, sí, sí. Totalment recomanat. Moltes gràcies. Hola, chicos, ¿qué tal? Me llamo Álex. Soy el director de The Paya Club Barcelona y como ahora toca reinventarse, como yo, que pasé de ser cocinero a ser crítico cinematográfico, os voy a pasar cinco títulos de películas que me han sorprendido muchísimo durante este confinamiento y que quiero que compartáis conmigo a ver si soy yo el raro o es que también os gustan. The Half of It, Belle Epoque, Bad Education, Resistance y The Banker. Hostia puta, ¿puedes poner paus? ¿Puedes poner paus? Porque creo que en todos los títulos que ha dicho no conozco ni uno, así que pon paus. Adit Half of It, el primero que ha dicho es Half of It, que a mí me suena pero no la he visto. ¿Te hay alguna pista de qué es? Adit Belle Epoque también. Pero Belle Epoque o un Belle Epoque. No, con las cinco películas que ha propuesto podemos montar hasta una frase si tú quieres, ¿sabes? En el fondo. Porque, sí, sí, sí. porque realmente el banquero que propuso la resistencia en una bella época pero como no tenía mucha educación se quedó con la mitad de todo. Ostras, a ver. Vale, ya está. A chao. Filosofía de cabeza. Esto es lo que puedo responderle a Alex sobre sus películas. No. Yo el que veig es que l'Alex te ha donat deures. Deures que me han dado de veres. Em dóna la sensación de que no estarás gaire content de fer, ¿eh? No, no. Tengo que decir que le he echado un vistazo a estas pelis y para nada son malas películas, ¿eh? Y para nada están satisfaciendo solo a ese sector de la población que busca entretenimiento. O sea, sí que hay contenido detrás. Quizás tienen ese tono pues más comercial pero al final la comercialidad que siempre ha sido como sinónimo de negatividad en el mundo más arty a la hora de la verdad hostia, Hitchcock era un tío muy comercial y no por eso menos bueno, ¿no? Es decir, la comercialidad es también una mirada a la sociedad. Si la sociedad está podrida pues quizás su comercialidad es patética. De las pelis que ha dicho sí que es cierto que yo me quedo con la primera porque The Half of It es como una revisión moderna de la típica historia de Cyrano pero en vez de ubicar al personaje masculino como gran protagónico pues es en este caso la que escribe las cartas de amor suplantando otra personalidad es una mujer y al final se crea un triángulo amoroso lo que me ha parecido entender por la sinopsis esta es una peli que posiblemente valga la pena ver de Half of creo que es a secas Half of It Doncs Àlex no paris no paris d'exigir-li a l'Adriano que et parli d'aquestes pel·lícules perquè així ja tindrà clar què fer cada setmana Por si ha ido de verdad ¿no? Por lo que veo Es que yo quan ja veig que comences a fer la teva secció en comptes de simplement comentar un missatge jo ja me'n vaig hoy creo que me està ganando me està ganando Ferran hoy me està ahí hay una competència a voy de fet mira la següent no sé si parlarà més l'Adriano o parlaré jo escoltem Hola amigos y amigas de Empanada Cultural soy Josan soy ingeniero informático quería felicitaros por este año de programas y desearos que hagáis muchísimos más quería haceros una sugerencia a ver si encontráis una película en el que hable de la representatividad sindical y de su importancia ahora vemos como en la reconstrucción que viene después de la pandemia del coronavirus quienes representarán a los trabajadores y trabajadoras serán los sindicatos queramos o no queramos espero que podáis cumplir con ello Abba un saludo muchos ánimos y gracias bueno ahora voy a poner de fondo el himno ruso vale te podéis hablar venga bueno no sé si tenéis alguna propuesta de cine sindicalista pero pero a ver es interesante lo que propone una cosa una cosa es cinema on surtin sindicalistas no por ejemplo The Irishman obviamente sur Hofa claro pero yo en ve al cap Reds que es una pel·lícula en dos parts hosta ni idea és una pel·lícula en dos parts que parla una miqueta de la part no comunista però sí de l'intent de portar el socialisme cap a Amèrica i tota la casa de bruixes i tot això clar és que cinema sindicalista jo personalment no el tinc molt en la ment però sí que té cinema on hi ha molts elements sindicalistes s'ha volgut per exemple Mary Poppins la mare que és sufragista també té una part de sindicalisme mesclada clar no et sabria quina pel·lícula portar-te però bueno sí claro al final es cierto lo que has comentado si nos podemos pensar en una figura de los sindicatos hostia nadie como Jofa lo que pasa que precisamente lo que se puede ver a través de Irishman y de un mogollón de pelis que han hecho sobre él es que ese líder sindical era en el fondo otro tío que tenía pues un pie en el crimen organizado entonces a la hora de la verdad hay veces que igual tiras de una película donde el personaje nada tiene que ver con un sindicato pero tiene más la fuerza y el contenido o el discurso de lo que seguramente de Hossan nos proponía porque claro te puedes ir a mirar atrás y empezar hablando yo que sé desde acorazados Potemkins o incluso de los Oscars como los Oscars un día comentábamos aquí como surgen para contentar a los sindicatos que ya están en plan cabreados y entonces dice vamos a contentarlos con unos premios con unas estatuillas pero me molaría a mí mirar un poco más el presente porque al final si nos hace esta pregunta es por lo que está pasando ahora y de qué manera puede afectar esto que sucede ahora al cine del futuro o también a la falta de información porque es que a día de hoy aún seguimos oyendo los putos aplausos a las 8 de la noche que sí que tienen una parte no, no pero es que es de locos es que es de locos que siguen teniendo una parte de agradecimiento sí pero que ese agradecimiento se ha diluido en la estupidez humana de hacer una fiesta de un momento dramático és a dir que tú creus que el José Antonio o José San el que ens està demanant és cinema conscient o cinema por suerte y no es que sean mis que ya estás preferidos ahí están Ken Loach para hablar exacte estava pensant en això estava pensant en los hermanos d'Arden sí jo tiro molt més enrere avui ara em poso el corbatí de l'Adriano porque a mí em sona que King Vidor va a fer molt de cinema sindicalista també és veritat és veritat de fet té una pel·li que plantejava com una situació utòpica on es trobaven una mena de comuna i clar en aquell moment tota persona que tenia un ofici potser gent no respectada dintre del seu món professional de sobte tenien una utilitat allà però l'artista o l'empresari no tenia gens de sentit és una mica el que ens ha passat ara on les professions reals que realment són necessàries s'ha vist ara amb el confinament hi ha més encara moltes més com nosaltres però vull dir igual que dius el Vidor tens també l'Elia Casan tenir una manera d'enfocar els temes no sé com és la típica exacte la ley del silencio brutal després també te pots anar directament als soviètics i parlar d'octubre o Potemkin bueno Potemkin la que decía de Einstein i aquí a Espanya potser los lunes al sol és lo más parecido al cílmica toquei espanyol tota l'amor per la gent jo la peli que dime dime i també s'associa molt que ara ho està buscant així ràpid les uvas de la ira les uvas de la ira però perquè no s'ha d'una época en depresió les uvas de la ira clar contestem ara sí sí pero lo que vengo a decir es que son pelis que tocan el decorado del que parten pues és esa situación social però que no entran en profundidad sobre el discurso sindicalista jo quería hablar de una que sí que lo hace i és muy reciente que es Pride seguro que l'avéis visto ¿no? ah hòstia el 2014 o així que sale el de 1917 es el Prota hòstia és verda és verda no me acordaba el totem el que yo digo que se parece és el hermano feo de Ryan Gosling totalmente pues Pride Pride és años 80 Margaret Thatcher la dama de hierro huelga huelga de mineros huelga del sindicato de mineros y como esto sucede en el día del orgullo gay y toda una comunidad gay deciden apoyarles y de hecho sufrajar el movimiento de alguna manera la huelga también aportando pues donaciones económicas ostres aquesta peli sembla inspirada en aquell episodio del Simpsons que van a la a la forja no sé si usó que deciden ir a la forja y todos somos sexuales los que trabajan allí un episodio buenísimo y de hecho esta peli como ya estás imaginando es muy potente porque claro en un primer momento cuando el sindicato de mineros recibe la pasta es como ¿cómo? no, no no queremos pasta de los gays ¿sabes? en una época en la que su mirada aún estaba en un punto muy arcaico y al final la peli te acabo contando lo contrario como estos dos grupos que uno evidentemente es sindical pero el otro no pero que sí que son que representan a las minorías se acaban uniendo y generan cierta fuerza y eso sí que tiene mucho de la idea que nos proponía José ¿no? de cómo nos tenemos que organizar aquí tens la respuesta del José Pride ¿no? como alguna proposta sembra interesante o fem sección porque veig que aquí pot haver tema no fem sección ahora avancem avancem a la següent Hola me llamo Israel os llevo escuchando prácticamente todo el año este de empanada cultural y oye que sois unos cracks que muy bien ¿sabes? esos los tres los tres bueno Adriano resalta ahí me lo imagino un poco ¿sabes? con esa voz de Bertín Osborne que entra por el estudio con su camisa abierta con el pecho así no, oye muy bien felicitaros y seguir haciéndolo así de bien y hoy os propongo algo ¿qué os parecería comentar así películas de estas películas muy malas antiguas llámalas serie C o peor aún y comentar el propósito de estas películas sacar sus fallos siempre dentro de la tonalidad de humor ¿vale? así un poco para arrancar esas risas Pol esto turno sí, sí porque me ha mencionado como Bertín Osborne exacto esto lo voy a delegar en Bertín Osborne delega en Pol por favor no, no per mi es mi sección soñada o sea si yo un cop al mes pogués portar-vos tralladura de la que veig d'aquestes de serie Z per això us deia abans o sea aquí potser també entraría el tema de l'Abel o sea l'oient que ens ha enviat tot allò de la felicitació ell també és un amant d'aquest tipus de gènere pero es que podem portar tantíssimes coses de cinema de fet li hem de recordar a Israel que precisament un dels gazpatges de l'estiu passat va es tractar el tema dels festivals trash no? és veritat és veritat i que además cuando estábamos con los festivales Pol tenía muchas ganas de los premios Pol tenía muchas ganas de hablar de los ratzi no de los oscars de los goya no no de los ratzi a mi de lo que sigui coses xungues lo cringe lo grimoso ui això m'encanta llavors tranquil·lament jo em comprometo a tratar tant portar-vos alguna un cop al mes sembla bé i tant tenim una més aquesta persona ens sonarà benvinguts a empanada cultural sóc Ariadna Salvador Ariadna Weyer o veu del programa i m'encantaria que parléssiu de relacions alternatives en l'art per exemple Poliamor i Netflix o Poliamor en algun còmic o en alguna peli interessant i envio un petó molt fort per Ferran Pujol Adriano Calero Pol Diggler chau que grande chau al poble ¿cómo le va la vida? ¿bien o qué? home afónica creo sí exacto Ari no primero Ari moltes gracias desde luego un besote te has deixat el Carlos sí me ha hecho mucha gracia porque antes el Abel no lo ha olvidado y de hecho nosotros lo llevamos ha hecho una pequeña aportación inicial bueno él o su amigo o su amigo Bombosi y eso hace que pulule ¿no? de alguna manera a través del programa fantasma pero no está es verdad no lo hemos mencionado Abel lo ha mencionado Ari lo ha olvidado como nosotros respecte a lo que ens demana l'Ari que sempre ens ho posa tot molt fàcil perquè parlem de poliamor sí aviam de sèries sí de sèries no Pol a Netflix hi ha un parell de sèries que parlaven una miqueta d'això no és que ara jo no soc molt aficionat al tema però sí s'han fet jo crec que sobretot últimament s'han fet en cine en sèries jo per exemple desconec perquè no l'he vist Sex Education no sé si ho toca jo l'he vista i ho planteja ho planteja però al final és més de sexe i d'estar oberts al sexe sense tabús que no tant de les relacions jo sí que ho relacionaria com us comentava de l'altre perquè aquest any no es fa però l'any passat al Saló del Còmic es va fer hi havia un un stand que era de Sex Stories es deien i els vaig entrevistar una entrevista que no no fue no fue emitida així que potser la recupero però que són una gent que fa una mena d'editorial que fa còmics que busca jo crec que això trencar aquests estereotits de gènere i busca està molt centrat en justament això potser no tant en la història sinó en trencar estereotits però és interessant veure que els punts de partida per emetre coses diferents respecte a les relacions doncs potser jo m'adentro cap a aquest tipus de còmic per fer secció clar, és que aquí hi ha un tema i és com és com el ara li dàmamos poliamor però això viene existint des de hace demasiados anys el que passa que claro en el momento en el que se etiqueta y parece que además propone un camino de vida diferente a otros yo si me pongo a pensar en pelis que lo toquen pues és que hay una que claramente lo toca pero és que no la recomendaría és la de una relación abierta con la Rebecca Hall sabéis la tía que salía en Big Cristina Barcelona la Rebecca Hall y de hecho se llama una relación abierta la del título en inglés es Permission y hostia es claramente la típica historia de pareja clasicona además es mirada indie a Nueva York pero no de la clase media trabajadora sino de la clase media alta que tienen pues sus un poco personajes Woody Allen pero contextualizados en una historia mucho más chunga y habla de eso habla de cómo ellos dos se plantean a través de una conversación con amigos la podéis ver porque a ver no es una peli que al final es una peli muy azucarada y que se crea en la parte yo creo la parte estereotipada de las relaciones abiertas eso es lo que pasa yo creo que el que pasa es eso que cuando vols demostrar cosas a partir de pues sea cómic cine lo que sea y agafas temas no te digo o sea con contundencia de cara a la sociedad es decir que tú de per si la gente acepta las relaciones monógames llavors si le plantejais algo así ho has de plantejar gairebé desde la teoría llavors yo recuerdo por ejemplo una que sí que ho barreja incluso amb l'incest que es Dreamers hostia claro Alberto Luchy brutal los soñadores y allá sí que no es només son germans sinó que se li afegeix un altre no no Dreamers es brutal porque sí que no nos habla eso es lo que me gusta que estás totalmente comentando no Paul que no es una peli que pretenda hablarnos del poliamor es una peli que nos habla de las libertades y nos habla exacto de dos hermanos que son si no me equivoco son Luis Garrel y la y la Eva no es la Eva Green Eva Green exacto los hermanos son Luis Garrel y Eva Green y el tío que lleva y que llega de Estados Unidos es Michael Pitt son tres jóvenes en la época del mayo del 68 que se quedan encerrados en casa por voluntad propia y empiezan a investigar sobre precisamente las relaciones y el sexo sí pero a mí em sembla que l'Ari no ens está parlant precisamente del que es l'aparturisme simplemente sino también del tema emocional y de la gestión diferent del concepte de parella en aquest sentit yo no sabría dir hi ha un episodio de Gente Hablando la serie Café Tarba a la que yo hi vaig participar de forma una mica tendencial que parla d'això d'una parella que en el seu moment van ser una parella oberta però amb el temps mira ja es van acabar tal però que reapareix una persona d'aquella època i està basada clar des d'un punt de vista d'una persona com és l'Àlvaro Carmona que potser no creu en el poliamor però que l'ha de contemplar com a una opció de vida viable clar al final no és només compartir o aquesta pel·lícula que comentaves al principi es diu Permision jo crec que aquesta parola està prohibida en el món del poliamor perquè no és permís és dret llavors no ho sé és complicat hauríem de buscar jo crec que és un tema complex jo li ligueria un programa busquem seccions així de cine i busquem un expert al final tens quantitat de pel·lis donde l'amor libre funciona y lo puedes etiquetar como poliamor tienes la de Cristófo Honoré la mítica esta de Love Songs canciones de amor tienes todas las pel·lis de Louis Garrel no de Louis Garrel del padre de Philippe Garrel hay cantidad de pel·lis que plantean situaciones diferentes como tú dices Ferran o a mí me hace gracia siempre recordar al coño a Pasolini que cuando se enfrentó al mayo del 68 y esto conecta con Dreamers el tío decía como no creo en una juventud que pretende hacer la revolución pero siguen juntitos de la mano chico-chica aunque sea chico-chico son parejas chico-chico chica-chica no dice creeré en una revolución el día que vea siete personas caminando sin importar su sexo o condición pero siete personas se refiere a una pareja entre comillas a una relación de siete personas al final en el momento que queramos teorizar con ello la estamos cagando exacte es que yo creo que es important teniendo un punto de vista dels que se lo tienen molt més estudiado porque es un tema molt complex avancem la següent pregunta nois hola somos Noi David feliz primer aniversario del programa chicos bueno la verdad es que todas las cosas que decís nos interesan un montón y nos encantan los temas que proponéis pero ahora con el tema de no poder ir a la pelu y todo esto la duda que teníamos nosotros era como hacer como hacer para dejarnos las patillas igual que pol vale entonces nos gustaría que no tanto tema cultural sino tema de barbero peluquero etcétera como hacemos para dejarnos semejantes patillotes cuéntanos te vas a Turquía no no no todo natural te injertas pelo estaba pensando yo os lo vaig dir cuando me en tracta en ortodox de dejarme aquellas patillas que porten nens que al final es pelo largo oh los payot los payot eso sí sí sí sí sí no no jo com ho faig pues yo superfácil ni escaída ni cartón ni res raja o sea cuchilla rac i ya está porque en el fondo yo siempre te lo he dicho Pol no son patillas es barba sin perilla o sea es como es este punto donde si tu tens una barba y fas justament al mig de la cara una línea vertical de un milímetre ya es patilla allò ya no es barba de fet si busqueu si voleu buscar en el llibre d'estil com és la patilla del Pol es buscáis por la parte de Lobezno y por la parte de Inanición todo junto es exactamente en aquesta patilla la que busqueu però mira aquí m'agradaria comentar el tema del barbé perquè sí que és veritat que això m'ho puc fer a casa i tinc una màquina que puc rebaixar-me les patillas i tal però no puc tallar-me el que ve i arriba un punt que jo ja estic veient amb el Mirai com un sabeu com el nombre de la rosa que porten aquella tofa que va cap a la a comptes de caure cap avall va cap a l'horitzontal a lo ancho m'explico que aquell tipus de caix tinc això ara mateix és horrorós peló crasti el payaso el futuro ya os lo he dicho el futuro en confinamiento pero el futuro en general es de los calvos así que es así jo podria muntar una banda tributa als Beatles amb aquestes patillas i la tofa aquesta bueno hòstia me están dando curiosidad por veros la cara porque bueno a ver os pude ver un poquitito avui ens passarem una foto avui farem una foto i la penjarem a xarxes que fa un anyet i hem de veure com hem envellit saps? que crec que hem envellit més en els últims dos mesos de confinament que en un últim any jo he reconvenecido que me he dejado la barba hasta el día de hoy y me la he afitado y eso siempre te quita cinco añitos cinco añitos doncs vinga avancem hola empanats aquí el Rubén Molina primer de tot moltíssimes felicitats per aquest primer aniversari del programa a veure us proposo parlar per una banda del videojoc de l'estofàs ja que ara el 19 de juny per fi sortirà la segona part i també crec que podria ser interessant que parleu de la gran sèrie documental Cosmos tant la del Carl Sagan dels anys 80 com l'actual i el seu paper en la divulgació científica en la nostra cultura actual tan empanada apa felicitats de nou i una abraçada primer de tot per a part que em toca de videojocs sí efectivament suposadament ha de sortir de l'estofàs 2 el 19 de juny bueno havia de sortir el 29 de maig però clar amb això del Corona a part a part que han tingut un problema que se'ls ha filtrat l'argument del joc sencer i han tingut el problema que s'ha també divulgat com tractaven els seus treballadors que això és una cosa que últimament en el món dels videojocs el crashing es posa molt en dubte llavors també es preveu un boicot i no saben si treure'l ràpid i mira és un joc molt esperat però clar tot això s'ha filtrat la informació per aquí per una part l'estofàs hem de parlar de l'estofàs perquè l'estofàs a més té una pintada jo sí que és veritat que vaig jugar una mica super poc amb tu a casa teva i el vaig tastar una mica no hi he jugat encara però joder és que ja només veien les cinemàtiques d'aquest nou joc l'estofàs és un joc és un joc de personatges perquè la història en si és una història trillada bàsicament de zombis que no són zombis exactament són bolets són gent infectada amb bolets sona com molt còmic digui així és un joc molt seriós és un joc molt dramàtic i és un dels grans logros de la generació anterior i després ens parlava d'una cosa interessant que és Cosmos en el fons està parlant de ciència és a dir Adriano que t'has desconectat de la divulgació no no de hecho sabes el como el Simpson este meme que manda siempre este meme que es un mono en la cabeza con los platillos no no no el que se mete dentro de la masa forestal sabes que va desapareciendo bueno però per allà parlem de Cosmos exacto me ha rescatado he oído Cosmos y mi mente ha vuelto hola pues he de decir que en cuanto a Cosmos la serie o sea la revisión que hicieron no hace tantos años la empecé a ver pero no sé o me pareció floja o me pilló otra cosa et va pillar una altra cosa perquè a mi em sembla brutal no deixa de ser una revisió sí sí no deixa de ser un remake actualitzat de l'original de Carl Sagan però és que el Nil de Gràcia té un carisma brutal sí i a més a nivell d'efectes clar estem són 30 o 40 30 anys després que va viajando Adriano tio que va viajando i ara i ara estan fent la segona part que són episodis totalment nous aquí a Espanya ho estan fent a Movistar Plus tu tens Movistar a casa Adriano pots mirar-te'n però gràcies a Carles aquí reivindicamos la solidaridad de las plataformas ¿sabes? esos Netflix en todas las casas consueu una cuenta Movistar us vindrà com us va venir sitges us vindrà Movistar a tocar el crustó per entrar a Tosalona mira em sembla que el següent missatge també va en la mateixa línia l'escoltem Hola, bon dia el meu nom és Eter Cristóbal i sóc veient del programa treballo en un centre de recerca aquí a Barcelona i us volia felicitar per aquest programa tan complet que feu i res us volia proposar també una mica parlar de ciència al programa per apropar aquest món desconegut a molta gent i familiaritzar-lo una mica més ja sigui amb alguns estudis en particulars ciència innovadora que s'està fent ara que potser està una mica més de moda així com també parlar de com funciona l'entremat de la ciència al món i algunes coses relacionades amb el sector així com tenir alguna entrevista en algun moment puntual felicitar-vos a nou espero que podeu continuar molts anys més amb aquest programa i una abraçada enhorabona el que deia amb ciència divulga ciència sí, no, no veo que como los has hecho coincidir muy bien ahí Ferran te veo pero Ferran juega con la ventaja de que tú los has ido organizando o llegan así tal cual como la lluvia a mi me n'ha arribat i els he anat organitzant de fet encara me n'estan arribant és a dir que no hem acabat encara encara en queden per cert el que ens està davant l'Edgar és que bàsicament ara que ens falta el senyor Punset fem redes doncs potser podríem dir el mateix jo estava pensant que si per parlar de ciència com que ja no entra dentro del reino de la opinión jo sempre he considerat que per parlar de ciència portis a un expert però és curioso és curioso esto perquè claro cuando uno piensa en ciència uno está pensando en cultura a priori a priori de alguna manera siempre que pensamos en cultura y al menos es como manejamos el término aquí siempre estamos con pues esto con la parte artística o social lo que representa un pueblo a través de la ciència a través de la ciència ficció exacto sí pero realmente deberíamos hablar de ciència o de desarrollo industrial lo hemos hecho un poquitito más yo creo estos días porque la situación lo ha provocado pero sí que es cierto que muchas veces cuando se habla de cultura se arrincona la ciència como lo hace el gobierno en plan que ahora pues sí está l'Oriol Mitja aquí en Cataluña y ahora sí que están invirtiendo en ciència pero bueno de alguna manera se nos nota ya la carencia està clar que hem de parlar una mica més de ciència que hem de portar coses com Cosmos ens ajudaríem precisament a parlar-ne i després portar experts ho estem dient tot el programa hem de portar més gent hem de ser més recordeu que jo vaig parlar de ciència com vaig parlar de Tierra Plana jo us ho recordo los tierraplanistas pero esto se considera ciencia o pseudociencia según ellos sí cienciaología hóstia podríamos enfrentar a este buen hombre Edgar con uno de los amigos tuyos de Tierra Plana Tierra Planistas y ahí ahí podríamos satisfacer la propuesta de Lluís de Julián que pedía una favor y en contra o sea lo tenemos y otra con Teresa y con Irra cine friki ya lo tenemos tios mira tenim un missatge més i aquest també és una persona que ja ha passat pel programa benvolguts amics de Empanada Cultural sóc l'Elu Tortosa el president de l'Associació Retromaniacs de Barcelona escolteu m'agradaria que parléssiu per les generacions actuals i les que venim de darrere de l'Atari 2600 ahí teniu un repte endavant amb el programa Menois ai Elo ai Elo gràcies pel missatge com t'ho explico això sí som gent jove l'Adrià no no tant però però jo he jugado a esa etària tio i jo n'he tinguda una la meva anècdota és bastant penosa tot s'ha de dir jo 1997 7 98 més aviat quan ja la Play la Playstation 1 estava ja ja portava uns anyets ja estava a punt d'arribar ja s'anunciava la Play 2 jo els vaig dir a mons pares oi vull ja una consola i m'han dit i em va portar una consola i em va portar un Atari 2600 que per qui no sàpigues és una consola del 81-82 i va ser com què he fet què és això eh li vaig treure suc ara bé no convidava mai amics a casa meva a jugar plan Ferran podem venir a casa a jugar alguna consola que tinguis dic no no si jo no jo no tinc consola la conservaste la conservaste funciona eso aquesta consola se'm va anar jo de petit tenia un mas una masia a Girona i la teníem allà se la va anar una cabra no no va ser pitjor va haver-hi una tempesta i lo que era el ala de juegos que teníem és una llàstima perquè teníem consoles antigues teníem ordinadors de l'any de la Kika restaurats aquella ala es va inoltar va caure el sostre i se'm va anar tot a petre pel sac és una llàstima però sí Elo si vols algun dia parlarem de l'Atari 2600 i posarem música molt estil·lent a ti te llegó en un momento és la música que hi ha a ti te llegó quizás que has dicho que te llegó en los 90 entiendo no 80-90 casi la consola és de principi dels 80 o incluso antes jo diría que les Ataris Ataris n'hi ha moltes però la 2600 en concret ara t'ho busco em sembla que és del 80 jo crec que al final és dels 70 això perquè me suena a mi ja crecer i ver les Ataris por ahí però ser una cosa superantigua tens raó tens raó la 2600 és de 1976 saps que va secatar i feia revisions de consoles i bueno aquesta consola bàsicament és el Pac-Man barato és a dir aquesta consola és aquella que los bloques de píxel són bloques són píxel que té un tamany de 2 centímetres per 2 centímetres i són consoles antigues que potser ara ara es consideren retro però quan me la van regalar a mi mons pares era una vergonya era com no tio és d'on va passar una miqueta el mateix amb la mamma avui en les vampes de bàsquet quan jo jugava a bàsquet claro en la època de Jordan jo la que quería era la Snyker que me regaló mi madre las Converse o la Jubón de los años 80 i era como hòstia no és el importante del momento és a mi les coses cada petit exacte cada petit et fa vergonya però ara dius coño si és que jo sí que era un retro bueno perquè hay unos años de diferencia antes de que fuera mainstream hay unos años de diferencia entre el retro y lo antiguo és aquello de decir tiene que ser ya pasar a un punto superior però val a dir Ferranca tu tens ara dedicat un espai a casa teva que tens moltes consoles mandos de fet l'altre dia Adriano tu no ho saps perquè fem coses a l'anonimat a l'operació però hem de estar dues hores i mitja de Skype hem de estar parlant de mandos i de col·locació de botons de mando a les consoles suerte que no estoy en esto i això no es pot fer per la ràdio perquè s'ha de il·lustrar visualment voy a arrasar en la tele haciendo un programa sobre por què el botón A està en un chip lo específico vende tienes tu mercado no te preocupes bueno doncs ai mira un missatge nou anem a escoltarlo hola empanaos que pasa soy Iván de Barcelona os cuento que tenéis un programa de putísima madre me encanta como abordáis los temas la frescura me gusta que parecéis compenetrados aunque suene así un poco extraño es un placer siempre escucharos me gustaría que entre los tres hicierais un programa de un juego de la play que a mi me encantó y que tiene mucho que tiene mucho mucho juguito se llama The Witcher 3 a ver cómo lo hacéis venga un abrazo a los tres veis como la familia te quiere siempre y te pide aquello en lo que te vas a ver con dificultades ¿no? ¿quién es este? este es mi brother este es mi hermano y te está pidiendo un videojuego porque ha matizado no ha dicho quiero que habléis de no ha dicho quiero que los tres analicéis es como bueno a ver no pero es Upotchfe Upotchfe porque The Witcher 3 exacto lo he visto The Witcher 3 primero sería absurda The Witcher 3 sense parlar dels dos primers que es una saga de videojocs pero es que es originen en uns llibres pero es un provocador porque he estado echando un vistazo a todo eso pero en el teu caso Adriano también hay una serie que el día que te la traguis no no no encara te cagarás por eso lo digo que ya le he echado un vistazo a lo que mueve The Witcher y sí que es cierto que parte de unas novelas que no tenía ni idea pero que cuando he visto la serie con el tipo este con el cabal con el cabal el superman que yo de hecho este tipo de actor ya o sea lo había fusionado en mi memoria con el protagonista de Altered Carbon que me diréis no tiene nada que ver pues sí tiene mucho que ver tíos de estos bueno porque son bulquis exacto que son así con croissanes exacto croissanes con con inexpresión facial sabes entonces es como fuck perfecto perfecto perfecto exacto hay que decir en su defensa que el que es el personatge el clava bastant pero claro si el personatge es así a ver en concret ella ha parlat de The Witcher 3 que es el millor es una saga de joc que cada joc ha sigut millor de l'Atari de l'Atari de l'Atari ¿verdad? sí seguramente de l'Atari mil millones The Witcher 3 precisament es un joc que ha guanyat gotis millor joc de l'any a Saco està considerat un dels grans culmens de la generació anterior també i val la pena i a més el lore fantàstic que incorpora lo bo és que no és la típica història de fantasia basada bàsicament en el senyor dels anells com ha sigut gairebé totes les coses de fantasia que hi ha hagut des de Warhammer tot tenen molt l'origen en Tolkien aquí no es basa molt en el folclore polac crec que si no m'equivoco i és molt original dintre el que cap i a part és molt adult no ha estat tan tractat del bien i el mal i aquestes coses és interessant el lore jo no hi estic molt ficat deu ser cosa de germans Adriano perquè Montgermà també sí que hi està molt ficat en el The Witcher de fet l'última cosa que li vaig tragar a la Montgermà va ser el collarín del personatge així que potser podríem portar els germans i pel·lia de Brodes jo potser el recuperaré perquè jo el vaig començar el Witcher 3 i sí que clar jo venint de mons fantasiosos també de Dark Souls i això potser mi em quedava una mica més baix llavors el vaig acabar deixant o sigui estava guai el joc però sí que és veritat que t'hi has de posar i la sèrie l'he vist perquè no sé la sèrie jo la vaig veure per compromís per Montgermà precisament i fins i tot Montgermà se'n farà em va dir això no s'aguanta ni per al lloc hi ha coses però hi ha molt poques coses com per mantenir-la ara bé tindrà una segona temporada no ho dubte va ser un èxit d'aquests de Netflix estranys ui posem un següent missatge que ja estem arribant encara ens en queda però ja estem arribant al final eh molt bé eh com esteu amics d'Empanada Cultural sóc en Dani Moreno no sé si em coneixereu bueno ja sabeu el de l'atac de del penemot de l'espacio de Chaparra Entertainment de Motor Zombies etc escolteu sí m'agradaria que parléssiu d'un tema que m'interessa molt ara que estem confinats d'aquí a casa passo el dia jugant amb els màsters de l'universo a veure si podeu fer un programa sobre màsters de l'universo què passa amb la pel·lícula per què no la fan la sèrie nova aquesta del Kevin Smith com està la cosa no sé diréu-me alguna cosa sobre el màsters de l'universo va vinga macos una abraçada hòstia va més acelerat que jo este tío genial està molt ofendido de que no s'havia hecho la pel·li de He-Man que ja se hizo i per això no s'està volvint era un puto desastre con el de Rocky IV tío con el Draco sí con el Draco però és curiós perquè el món de Masters tío hi ha un món al voltant és brutal el que hi ha al voltant heu vist la sèrie aquesta de Netflix la de Toy Dite Maiders els juguetes que ells criaron és una sèrie de documentals de joguines que és de l'època en què es feien sèries de dibuixos per vendre joguines al final era una manera comercial de fer-ho i He-Man va ser de les primeres i és veritat que He-Man ha tingut una fanbase constant de fet encara se fan còmics de He-Man s'estan fent a Netflix ara mateix hi ha la sèrie de Shira que és la versió femenina i està bastant bé dintre del que cap com a reinvenció totes aquestes coses de Tortugues Ninja Transformers totes aquestes coses tant dels 80 que amb la tornada de la nostàlgia estan al pie del cañón s'han reinventat d'una forma més o menys honesta i més podríem dir més profunda dintre del que cap i sí que hi ha un projecte de pel·lícula de He-Man a més és Kevin Smith què me vas a decir òbviament que serà amb ell que faran això què passa però hi ha un projecte de sèrie també m'ha parecido entender ara mateix ara s'anuncia tota l'hora sèrie pel·lícula i He-Man és aquesta cosa que saps que hi ha un públic potencial però fins aquí en punt perquè la nostàlgia és enganyosa fa creure que hi ha molta gent pendent d'una cosa però després t'arrisques que aquesta gent sigui molt nazi amb el que surt també t'arrisques que no hi hagi tanta gent un consum ràpido és a dir una pel·lícula que potser tendria més sentit que una sèrie en aquest cas exacte jo estic d'acord però val a dir que més justament amb el Dani More el de la nota de veu que ell porta jo estic en un grup que porta ell de Facebook que a part que justament també ell està molt posat en fanzines perquè té un fanzine que és Amazing Monsters el qual ha escrit el Carles però bueno això ja ho deixaré per un altre dia el grup aquest d'Amazing Monsters del fanzine és també un grup on es replega de fet el títol és Amazing Monsters Stine Ochentor Horrorfilia Monster Nostalgia s'hi imagineu llavors jo crec jo crec que realment és que crec que ens quedaríem supercurs parlant de de Masters i de Ochentors l'hem de convidar el Dani és que el Dani està clarament és a dir diguem el que diguem el tio dirà bueno no actually actually és tot en realitat llavors de fricada en fricada em sembla que el següent missatge també ho és bastant aviam hola companys d'Empanada Cultural aquí l'Edu des del barri de Gràcia Barcelona el primer de tot felicitar-vos pel programa jo voldria llençar una proposta com a oient m'agradaria sentir algun programa monogràfic on pugueu construir entre les vostres diferents seccions tota una anàlisi és a dir per exemple sobre la trajectòria d'un personatge com Batman la relació que va tenir a enfocar una nova onada de còmics d'aquest personatge i la posterior influència que s'ha tingut a l'hora d'abordar el mateix el cinema com s'ha anat passant d'aquell Batman pop i televisiu al de les pel·lícules de Nolan per exemple això ha anat creant una sinergia que es retroalimenta entre còmic i cinema i que a dia d'avui segueix creixent amb les diferents maneres d'abordar el personatge no sé això mateix també es podria fer des de la vessant literària cap al cinema i la televisió amb un personatge com Sherlock Holmes també genço la proposta esperant que us interessi i us agradi la idea i aviam si algun dia es materialitza enhorabona i ens veiem a les zones gran d'edro ahí però sí que és cierto que al final ese diàlogo ja no s'acompanya de mucho tiempo atrás però lo que me parece muy interesante de la propuesta és el volver a a lo que nos proponía también mi hermano el volver a conjugar un programa en el que cada uno pueda aportar una reflexión sobre los pilares que sostienen el producto Batman Batman és un personatge bastant total en aquest sentit perquè tens els còmics originals les pel·lícules que s'han fet sèries videojocs hi ha llibres també és a dir Batman és un personatge que ens permet fer aquesta transversalitat de forma bastant un personatge que inclús tu Adriano que ets tu que ets menys donat potser a superherois Batman encara el toques bueno para empezar si de algún superhéroe vestido siendo de niño o disfrazado era de Batman és a final possiblemente no no por suerte con ocho años el tema capilar iba muy bien iba muy bien pero vengo a decir que sí que Batman es un producto que da mucho de sí me parece interesante este paralelismo de calidad al final porque cuando se habla del Batman de Nolan hay calidad cuando se habla del Batman de Barton por ejemplo hay calidad cuando se habla del 60s del pop y del boom babum posiblemente no tanto pero quiere decir que vemos dos realidades una que gira que se fuerza hacia lo comercial y otra pues a una imagen como más realista sobre Batman y los dos funcionan y las dos funcionan dentro y esto también es extra ¿has dicho que Barton ve? sí si el comparas a Madame West o el comparas a Schumacher pues sí no no no Barton o sea vale está bien que digáis esto porque entonces ahí tendrá más sentido que Edu también pueda venir un día a hablar porque o sea para Edu Barton es Batman Dios todo lo demás todo lo demás no han sabido captar la esencia gótica o sea es decir y ves planos no no y de hecho el tío o sea me ha mandado muchas veces planos en plan como para que yo entre en valorar positivamente un producto que aparentemente es más mainstream o más comercial ¿no? y el tío pero fíjate aquí como bebe del expresionismo alemán hosti y es cierto y es cierto tú bebes o sea ves el cine de Barton sobre todo la segunda peli y es acojonante y yo ahí estoy totalmente de acuerdo con él ¿eh? tampoco oblidemos que también ens ha parlat de Sherlock que es un altre gran personatge que ha donat de tot des dels llibres originals se n'han fet còmics se n'han fet la sèrie ahora estoy yo con Sherlock la sèrie moderna con el cúcumbag este con el cúcumbag cúcumbag cúcumbag cúcumbag i també també té videojocs i no són gens dolents alguns ahí ya me pierdo ahí ya me pierdo tenim personatges sí que és veritat que podem fer per exemple l'any passat es van complir el 75 era en Paul de Batman sí creo que sí de fet vam gravar el Batman day tu i jo podríem haver aprofitat no sé si és que no va coincidir o què però podríem haver aprofitat hòstia és veritat quan ho gravestis aquello un especial podríem fer un especial de Batman que podem fer i a més és un personatge que ens agrada a tots tres i portem a l'edul i demanem jo podria jo podria jo podria si voleu parlar perquè de fet m'ho estic llegint de Metal que és les noves o sigui DC està traient nou de Batman Metal ja han tret el tomo final però han seguit fent una mena de vessant molt negra molt gòtica molt fosca de Batman i ara mateix estarà un moment bastant complex que potser ens podem apuntar a Batman i Sherlock jo vull dir no ho oblidem perquè sé que a Adrià no li agrada bastant Sherlock en general nos encontramos un poco con el caso diferente no lo voy a hacer un análisis ahora pero quiero decir que te das cuenta que cuando lo llevan a ese punto muy modernizado como que pierde no hablo de la serie de Sherlock de Netflix hablo de las pelis de crec que estem més acostumats a veure la variació de Batman perquè de Batman n'hi ha molts i a Sherlock fins fa relativament poc el Sherlock que era el clàssic exacto i clar quan apareix Cumberbuck fent aquest Sherlock és quan es trenca dels esquemes i ara també s'han vist Sherlock ¿Qué empieza antes? Richie o la serie que está en Netflix? Crec que és quasi simultani anem-ne cap als últims missatges nois ¿A dónde quedan? Esto me suena al confinamiento o sea es de no, no chicos dos setmanes más Me n'han arribat me n'han arribat tres mes tres mes vale vamos a ello Hola guapos què tal? sóc la Carme de Sant Just bueno per aquells que em coneixeu ja sabeu que sóc un habitual oient del programa i molt fan d'emparada cultural i res doncs clar jo he dit Carme a veure tu què segueixes fent aquests dies durant el confinament i he pensat bueno jo segueixo fent el que m'agrada que és escoltar emparada cultural i cuinar i llavors m'he sentit molt l'Isabel Coixet que va fer una sèrie que es diu Foodie Love que està HBO que el que fa és relacionar menjar amb els llocs ciutats on ell ha estat que li han robat el cor i llavors he pensat calla vaig a deixar-los una proposta que sigui doncs jo què sé el menjar i el videojoc saps? o jo què sé un còmic que potser es veu que és el còmic de la revolució amb el croissant o una pel·lícula o una novel·la que es diu La pasteleria d'Adriano per exemple i això he pensat calla jo els hi deixo anar i a veure que investiguin i si troben alguna cosa doncs a veure si fan una secció i me la dediquen eh què us sembla guapos? bueno res que felicitats per aquest primer aniversari i per moltes més un petó una abraçada i cuideu-vos molt te queremos Carme m'ha agradat molt això de la pasteleria d'Adriano el cor del Raval aquesta pel·li d'Adriano Coinet seria una mezcla entre kung-fu i cocina amasamos la masa de hecho ya lo tenia Bruce Lee que lo ponían siempre en las cocinas de San Francisco o Nueva York bueno es muy interesante lo que proponen la sacció pero se llamaría la sacció de karma y tendríamos ese pie en vez de en la actualidad y en nuestros placeres en la comida y nuestros discursos culturales que además se ha movido muy así ¿no? en estos días sí, sí es lo que dijo ella que se ha cuinat y la cuina ha agafat un papel de fet heu trobat llevat ya te veo afectado con ese tema no puc hacer más de pizza yo estoy aquí lo hacen porto bien lo hacen porto bien esto es como el fumador el fumador ¿verdad que le han dejado abierto los estancos? ¿o dónde está el llevat? bueno ¿pots fer servir cervesa que son como y es llevat diguéssim ya si ya sobraban borracho menzaban pizza no, no tienes que hacer la evolución inversa ¿sabes? pero hay mucho discurso en las plataformas sobre sobre cocina y cine ¿no? sí que es cierto que al final acaba muy reducido a bueno no poca broma está el gourmet solitario que es una obra de de Jiro Taniguchi siempre os hablo de este ilustrador japonés ¿no? que el tío creo que era más bien la típica aportación semalal o periódica en un en un medio ¿no? anime en Japón donde el tío iba creando pequeñas historias pues de una persona que por su trabajo viajaba ¿no? y siempre intentaba buscar pues la realidad cultural culinaria de ese de ese lugar ¿no? bueno pero al cinema sí que al cinema también tens películas con chocolate o el cartero llama o el cartero llama dos veces donde la comida tiene un papel muy importante pero lo que decía antes era como que solo la vemos en cine o en series y entonces es cuando me acuerdo ah no que también está en cómic por ejemplo con el gourmet solitario de fet a Japón la cultura culinària hi ha molts fins i tot els personatges com son Goku el menjar és súper important a la seva vida és a dir el menjar al Japón és com un gran no un luxe però sí que és com un gran element de la vida i la qualitat del menjar i el moment de menjar que és una cosa que s'ha recuperat amb tot aquest confinament que ens hem vist tancats a casa hem recuperat la manera de cuinar prendre's-ho amb calma no? també bueno es que hemos tenido el tiempo para ello al final és una cuestión de tiempo la frenada la frenada que dèiem al principi y esta serie que proponía ¿la habéis visto? yo es que tengo un problema con Isabel Cochet yo he visto un capítol tenemos el mismo problema tenemos la misma patología d'una altra forma estaria bé perquè la Laia Costa és una màquina però bueno és molt el rotllo si us agrada el coixet us agradarà molt però si us agrada el coixet principalment no ens estareu escoltant ara en Paral Cultural he de decir que si us mola coixet us molará esa peli de relación abierta que había mencionado antes con Isisi porque van en la línea que han dit que no ens agrada us agrada bueno és que nosotros somos és que estabas pensando lo que decías de Japón i Ferran hostia us han recordat el sushi no? el sushi sí el sushi el gran xef el petit xef i de hecho cuando pienso en pelis o en sèries actuales que estén vinculadas al margen de la de coixet siempre es verdad tiro para Japón con Midnight Dinner que no sé si l'havéis visto en Netflix pero me encanta es una serie que no es una serie que sea una obra maestra ni mucho menos son capítulos breves sobre un restaurante que habrá a la medianoche en Japón entonces son las pequeñas historias ah sí l'he vist la serie aquesta me hace gracia no sé tiene un puntito a veces un poco naif pero a la vez me hace gracia pues está bien porque a més van unir els capítols o sea els capítols els podries veure saltejats sí totalmente pero que hi ha historietes está bé sí és entretingut bueno porque es lo que se crea alrededor de un plato y lo que se crea alrededor de la noche también i es que al cap quan penso en cinema i menjar me'n vaig a Aníbal Lecter hòstia i sé com és un cerebro és que la carmeta carmeta tranquil·la no és gens greu jo li explicaré un dia totes les pel·lícules d'Aníbal Lecter o basades en Aníbal Lecter perquè també és una cosa interessant tenim programa cocina tenim programa de cuina hòstia vinga un altre missatge que anem acabant hola bon dia em dic Marc Pujol sóc guia turístic i habitual oient del nostre programa l'Emprenada Cultural i bé una de les suggerències que m'agradaria fer seria algun programa que parli sobre la fotografia de la ciutat de Barcelona sobre la història de la fotografia de la ciutat en concret i l'altra seria la història del panorama diguem del jazz a la ciutat de Barcelona el panorama actual que hi ha del món del jazz actualment i que bueno poguéssiu debatre sobre aquest tema i res més això és tot desitjareu-vos a partir d'ara moltíssima sort i molts d'anils bueno primer de tot aclarir que el Marc no és família meva tot i que tinc un cosí que es diu Marc i que també és de Terrassa però esteu de és que el puixó tio esteu per tot arreu home home a la presó hauríeu d'estar s'ha demostrat que els nostres oients són bastant més bons que nosaltres perquè ja ens estan demanant que parlem de fotografia i de jazz jo sé fer fotos perquè he estudiat una miqueta però no estic gens ficat en el món de la fotografia i és veritat que és un món hiperinteressant i que a més Barcelona té una història darrere de fotogràfica i d'exposicions fotogràfiques que és molt interessant i hauríem de potenciar i el jazz tu sí que et toca potser més a prop no Pol el jazz bueno a veure el jazz a mi bueno vam portar Cuphead que té molt de jazz no? i té ragtime no? com deien allà en el exacte però després també penseu una cosa és que Barcelona a part de ser capital del jazz jo crec totalment perquè hi ha mil sales tio i el festival i el festival exacte el Boylan Festival a mi fa gràcia perquè jo el vaig gravar un any fa molts anys quan està estudiant i em fa gràcia perquè dic hòstia va vinga anem a veure un concert de jazz no sé què vaig anar a gravar Erwin & Fire hòstia que de jazz en té molt bueno però és com el festival de guitarra que moltes vegades també és un festival molt reconeixit que vienen pianos no me jodes bueno que s'extrapola a tota esa realitat que pueda pulular al redor del jazz també en el caso de lo que comentaves però clar aquí a Barcelona joder tenim Jambore tenim Harlem i jo recordo de fa molts anys que jo no sé si això encara està viu i sincerament fa tants anys que no recordo on estava jo crec que era zona gràcia és que no me'n recordo que hi havia la cova del drac hòstia i tant que sí em sembla que sí que era gràcia em sembla eh sí és que jo ho tinc molt però com molt difús algun cop hi havia anat però fa molts anys jo ho sé t'estic dir jo ho recordo això 16 o 17 però jo havia anat a escoltar que feien com minidirectes i això jo no sé si això des d'aquí fem una crida que si existeix això encara ha canviat de nom o què ha passat però joder hi ha molta escena de jazz molt i sabeu quan entra jo recordo no no però no sé si jo m'he ido a buscar el corbatín lo digo porque sí vas a fer la teva secció ja ho di per anar al lavabo sí sí sí si querías comentar no no Paul que te haré te voy a hacer preguntas tío pero no digo que si es algo breve Ferrar mejor que lo comentes no que jo l'única experiència així estranya bueno estranyes i motivant que esticava el jazz coneixeu el Pipes Club que també està d'entrar allà i al·lucinar de esto es otro mundo però és que és un altre món a part que al Pipes Club havies d'entrar o sigui diguéssim convidat de ser soci o convidat saps per què vaig poder entrar al Pipes Club perquè mon pare havia sigut membre de jo hòstia i tenia el carnet guardat sí sí mon pare que allà allà tu estaves tòxics estem parlant d'un lloc molt elitista amb sofàs un lloc muy cookie que volia haver i és caríssim ara ja és una cocteleria de pasta que s'aprovecha de la esencia modernista de l'època per generar més dinero i més moviment turístic i ells del jazz el jazz ens donaria joc parlar-ne jo mismo me volvería loco ara para hablaros de una serie que se llama The Eddie que no sé si que l'havéis visto recomana-la bueno The Eddie és la nueva serie donde está también Giselle que es el de La La Land el de White Plush el de una película que no la tercera que no vi que me parece que pasó de manera muy silenciosa y ahora con esta parece que se ha vuelto a oír hablar de él es local de jazz en París banda sonora alucinante he visto solo un par de capítulos que son los primeros que dirige pues mira Adriano jo puc portar un còmic que ara m'ha vingut al cap perquè dies abans que ens quedéssin confinats jo anava a anar a la presentació d'un còmic que era Miles en París de Norma i llavors hòstia me'l puc pillar llegir-me'l de Miles Davis no Miles Morales el Spiderman Spiderman sudamericano bueno lo que pasa lo que pasa con el jazz es que claro hablamos de Barcelona como decíais y es como guau y además esto es lo que os preguntaba antes si sabíais el porqué aquí el jazz llega porque llega a la Marina Americana es acojonante el tema pero viene tocando claro no no garitos como Jambory o Tequila o el Kentucky o el New York son garitos que ponen sus nombres Calisor la Vena Guía Guía y además que me apasiona este tema ¿no? tira la careta Jambory era un lugar donde se escuchaba coplas en un momento o sea en un al principio ¿me entiendes? la música del momento llega a la Marina Americana y como nos ha pasado siempre que nos vendemos al turismo porque es la primera la primera forma de turística que tenemos ¿no? en los años 50 Adriano Adriano guárdatelo hombre no no guárdatelo pero simplemente esto que sepamos que el Jambory acaba virando hacia el jazz porque estos tíos montaban fiestas y como no les ponían la música que les molaba pues traían sus propios vinilos para para que sonara pues rock rock and roll y jazz doncs Marc Marc estás de enhorabona porque has despertat la flama de l'Adriano y lo de las fotos ya ni te cuento pero bueno lo de la fotografía también es un tema que seguramente es difícil de hablar en un programa de rádio pero la escena fotográfica de Barcelona es muy importante y es verdad que habríamos de hablar de todo el estado español se toma ¿dónde? en Barcelona en 1839 como el primer tren a Mataró exacto y además muy cerquita porque la estación de Francia queda al lado de donde se tomó la primera foto que es Plata Palau pues nois arribemos a la última pregunta ¿sí? la posemos dos semanas más dos semanas más venga la posemos hola soy Marcos y me gustaría que desde empanada cultural se revisara el papel de la música electrónica en este cambio de década quiero decir ¿qué creéis que nos deparará? y por tanto ¿hacia dónde vamos? y ¿por qué? y mirando hacia atrás ¿qué creéis que ha pasado con la escena del club? el clubbing por Dios y con la expansión de creatividad de este género que bueno muchos enterados del tema predican que su máximo esplendor explosionó en la década de los 90 y la reflexión entonces es ¿no creéis que dicho género ha caído en cierta sensación de rutina? ¿o es que quizás es un género que está tan vinculado a una tecnología tan presente hoy en día y que por ende ha perdido su carácter visionario? bueno ahí lo dejo para vuestra empanada cultural porque no olvidemos que sumergidos en plena era digital casi todo lo que escuchamos es música electrónica saludos claro que sí marcos claro que sí tío oye ¿os dais cuenta? un momento voy a poner la música de fondo es que lo del misaje con la música de fondo yo no sé que fa radio que no truca que te payo ya que le ocupo todas las nits pongo la música de fondo mientras me parece genial radio 3 exacto es lo que quería decir yo también que al final que la gente sepa que siguen en la empanada cultural que no han cambiado a radio 3 y a siglo XXI porque tenía un tono muy de siglo XXI me ha encantado me ha encantado la aportación de Marcos ¿qué creéis vosotros? Ferran fes pospo posa pitos porque si estem dient a altres programes que no se nos en vagin a los oyentes al siglo XXI no, no, no de fet estem prometent campanada cultural para hacer tots aquests programes tot junts yo os prometo radiotrecizar alguna sexa meva en base al sótano así os lo digo ahora el clavín por Dios que se ha hecho del clavín me ha encantado ¿qué opináis vosotros? a ver esto da mucho juego da de nuevo para ya teníamos medio la sección hecha con él esto da para programa pero sí que es cierto que hay un punto simplemente donde la electrónica a veces se asocia siempre a esto a la fiesta de turno al espacio de ocio exacto a la roga la octurnidad y alevosía y alevosía alcohol drojas y música electrónica y a la hora de la verdad es como lo dice ¿no? casi todo es electrónica de fet aprofitar una miqueta aquesta actualitat que va morir un dels condos de Kraftberg seria molt bona idea perquè a mi m'agrada molt la música electrónica de fet ho heu pogut notar en els programes perquè de quan en quan sonen tralletes de fons i a l'Adriano em consta que li flipen molt de hecho lo que sonaba era autocre muy muy muy interesante el que sonaba ja està sonant de fons Adriano que no lo oyes pero está sonando bueno porque me he abstraído me he abstraído estoy en meditación zen ya total doncs noi ens hem fotut un parell d'hores llargues de un i dos sí sí i moltes gràcies a tothom per enviar-nos missatges i aquestes aportacions boníssimes un mogollón de agradecimiento y abrazos a todos a los conocidos y a los no tan conocidos y está muy bien en el sentido que que si podemos ahora trasladar esta empanada ya no sería una empanada serían empanadas empanadas culturales empanadillas temes temes fins al 2021 o sea el que sí és que pel seu aniversari el fem al revés que la gent ens critiqui o sigui comentem missatges d'odi cap a nosaltres jo he de decir encara sembla que els haguem demanat a la gent que ens felicitin o algo tio no no jo he de decir que he tenido que recortar o sea que hay gente que me ha mandado audios en plan solo palmaditas en la espalda y he tenido que decir que las palmaditas en la espalda están bien pero que al final lo que no la autocomplacencia conectemos con este confinamiento la autocomplacencia mal ¿verdad? pues venga miremos al futuro con aparato crítico doncs aquest diàleg que hem tingut avui amb vosaltres oients el volem tenir sempre a través de les xarxes socials i tenim aquest Facebook aquest Instagram aquest Twitter inclús els comentaris que podeu deixar-nos a Soundcloud i a la resta de podcast proposeu tio no us talleu mai perquè ja ens heu demostrat que teniu temes tan interessants o molt més que els que a nosaltres se'ns acostumen a ocurrir sí yo creo que va a ser va a ser ahora ya la norma del programa de hecho las secciones van a quedar en 5 minutos por el número de propuestas tan masivas que nos van a seguir llegando eh hey escolteu m'acaba d'arribar un missatge més a vera hòstia sí bueno igualment uy lo dejamos aquí por eso veient de qui és jo millor em despediré i acabaríem el programa doncs nois moltes gràcies per escoltar-nos tot aquest any i com dieu vosaltres mateixos que duri que duri moltes gràcies fins l'any que ve un abrazo a tots my love team lot of programs lot of podcasts every fucking week you know I cannot be there celebrating with you my passport you know I got passport problems to come back to Spain there is something important that I want to say I cannot be there with you celebrating because I am trying to find a new cure for the coronavirus stuff you know a new cure is called fuckidot it's a mix of fucking and antidote it's really simple you know I think it's a fucking cure for this global problem but in a nutshell I just want to say thank you to you I just want to say thank you to you Mr. Paul to you Mr. Foran and to you Mr. Duyano and of course to you Mr. Mr. should I call you Mr. to I anyway thank you for putting the voices thank you to you big team of empanada cultural or I should say thank you to you team of empanada of gazpacha of andyarnat of apademia cultural so thank you to everybody and remember this is not just about celebrating the past this is about reinventing the future I hope we will meet again and I send you a big big big hack big African hack your friend and broadcaster Dr. Mamadou Wombosi ah I love well after everything beautiful I love that you have a you have to have or you have I'm not you have what have I'm I'm you have the