Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Especial Halloween 2020: Comèdia de terror, crítica de “Postmortem” i monstres en la música (Pennywise, Universal vs Hammer i confinament)

Panorama general de l’episodi

  • Especial Halloween pregravat (2020) amb to satíric i referències al context de confinament i restriccions per la COVID-19.
  • Eixos principals:

- Comèdia de terror i monstres clàssics vs. modernes relectures. - Crítica en profunditat de “Postmortem” (Péter Bergendy): fotografia post mortem, dol i por com a eix temàtic. - Monstres a la música: del rock & roll fosc al reggae i l’ska (Screamin’ Lord Sutch, Screamin’ Jay Hawkins, Max Romeo, Desmond Dekker).

  • Correcció divertida en directe: Universal vs. Hammer i menció a Pennywise.

"Y eso sí que da miedo."

Introducció i marc temàtic

Comèdia i terror: vasos comunicants

  • La comèdia i el terror sovint van de la mà: paròdies (tipus Scary Movie) i viratges còmics del zombi (Zombies Party / Shaun of the Dead).
  • La por és subjectiva: psicològica vs. “susto” fàcil; suggerir més que no pas mostrar.
  • Erotisme i terror: record a Jesús Franco i la seva filmografia marcada per la censura i els pseudònims.

Monstres, clàssics i confusions

  • Galeria de monstres: de Jack l’Esbudellador als arquetips de mòmies, vampirs i homes llop, passant per Pennywise.
  • Correcció en antena: els monstres “clàssics” són de la Universal (Dràcula, Frankenstein, La Mòmia). Hammer és una relectura més moderna.

"Hello, Georgie."

Editorial: Halloween en temps de COVID

  • To irònic i crític amb el “xantatge moral” mediàtic i les restriccions.
  • Contrast entre Halloween de pantalla (marató de pel·lis a casa, llum apagada) i la impossibilitat de festa al carrer.
  • Paradoxa normativa: es permet visitar cementiris però es limiten trobades amb els vius.
  • Idea clau:

- El programa reivindica rituals de dol i memòria als difunts, connectant directament amb el film analitzat.

Crítica: “Postmortem” (Péter Bergendy)

Context i premissa

  • Producció hongaresa situada en una postguerra i postpandèmia (després de 1918), en un hivern rural glaçat.
  • Protagonista: Thomas, fotògraf de difunts (retratisme post mortem), cridat a una aldea on els cossos esperen el desgel per ser enterrats.

Temes i capes

  • Dol, por i sofriment com a eixos, amb una mirada psicològica (el director es va formar en psicologia i l’aplica al gènere).
  • Més que girs a l’estil Shyamalan, el valor és el camí i el detall: l’acceptació de la mort com a única certesa.

"Siendo la muerte la única verdad que poseemos... uno debería estar hecho a la idea, ¿no creen?"

Posada en escena i imatge

  • Direcció de fotografia (Andreas Nagy): llums i ombres que esborren límits del racional i l’espai conegut.
  • Paleta acromàtica: blanc i negre, blanc blauat de dia i daurats de vespre; neu com a metàfora de la terra erma i l’absència de vida.
  • Paisatge sonor del gènere: gossos que lladren, fustes que cruixen, crits llunyans i silenci.

Valoració

  • Terror sobrenatural amb profunditat emocional, allunyat del “conte de fantasmes” convencional, i amb relació orgànica amb el context històric (guerra i grip “espanyola”).

Monstres i música: del rock cavernari al reggae

Rock & roll fosc i l’atracció pel monstre

  • Tema d’obertura musical: “She’s Fallen in Love with a Monster Man” (vinculat a l’estètica monster del rock clàssic).
  • Screamin’ Lord Sutch i Screamin’ Jay Hawkins: teatralitat, veu demoníaca i shock value com a dispositius del gènere.

"Down in the valley on the foggy hill rock... a crazy little demon blowing his top"

  • Recordatori: “I Put a Spell on You” fou vetada en emissores; arquetip del vudú i el dimoni a l’imaginari pop.

Reggae i ska: dimonis i vampirs tropicals

  • Max Romeo – “Chase the Devil”: persecució del dimoni amb groove hipnòtic.
  • Desmond Dekker – “Dracula”: el vampir passa pel filtre ska amb humor i picardia.

Notes finals i “blooper”

  • Avís de secció sobre Anglaterra victoriana (entrada de Ferran), però l’àudio deriva en un loop de “Bona nit” prolongat, que funciona com a gag o error d’emissió.
  • Moments destacats:

- Correcció “Universal vs Hammer” en directe. - Clips sonors de Pennywise i screamers de terror. - Loop final (“Bona nit”) com a tancament anòmal i humorístic.

Seccions de l'episodi

Sketch inicial: bruixot vs. vampir

Sketch inicial: bruixot vs. vampir

0:00

Obertura teatral i humorística que dona el to de l’especial Halloween.

Introducció: comèdia de terror i monstres

Introducció: comèdia de terror i monstres

0:26

Marc del programa: paròdies, subjectivitat de la por, erotisme i terror; menció a Jesús Franco i galeria de monstres.

Correcció en directe: Universal vs Hammer + Pennywise

Correcció en directe: Universal vs Hammer + Pennywise

1:57

S’aclareix que els monstres ‘clàssics’ són de la Universal; Hammer és relectura posterior. Referència a Pennywise i adaptacions.

Transició accidentada i interferències

Transició accidentada i interferències

2:29

Comentaris sobre adaptacions de ‘It’ i glitch/loop d’àudio amb etiquetes de subtitulació.

Careta i crèdits

Careta i crèdits

3:33

Identificació del programa i equip a Ràdio d’Esverm.

Benvinguda i context de gravació

Benvinguda i context de gravació

3:52

Presentació de l’especial Halloween 2020, pregravat per la crisi de la COVID-19.

Insert sonor: Pennywise (‘Hello, Georgie’)

Insert sonor: Pennywise (‘Hello, Georgie’)

4:14

Tall icònic de ‘It’ per reforçar l’ambient de terror.

Editorial: Halloween en confinament

Editorial: Halloween en confinament

4:50

Sàtira sobre restriccions, maratons casolanes de cinema i paradoxa de poder visitar cementiris però no reunir-se amb vius.

Crítica: ‘Postmortem’ (Péter Bergendy)

Crítica: ‘Postmortem’ (Péter Bergendy)

6:44

Anàlisi del terror sobrenatural post-1918: retratisme post mortem, dol i acceptació de la mort; fotografia acromàtica i paisatge sonor del gènere.

Tema d’obertura musical: ‘She’s Fallen in Love with a Monster Man’

Tema d’obertura musical: ‘She’s Fallen in Love with a Monster Man’

11:59

Introducció musical al bloc de ‘monstres en la música’.

Comentari: monstres al rock & soul

Comentari: monstres al rock & soul

12:28

De Screamin’ Lord Sutch a Screamin’ Jay Hawkins: teatralitat, vudú i l’atracció pel monstruós en la cultura pop.

Tema: Max Romeo – ‘Chase the Devil’

Tema: Max Romeo – ‘Chase the Devil’

14:55

Reggae clàssic que personifica el dimoni i el persegueix amb groove hipnòtic.

Tema: Desmond Dekker – ‘Dracula’

Tema: Desmond Dekker – ‘Dracula’

15:51

Visió ska del vampir, amb humor i atmosfera festiva.

Transició: cap a l’Anglaterra victoriana

Transició: cap a l’Anglaterra victoriana

16:34

Pont cap a la secció de Ferran amb prometuda incursió victoriana.

Loop/blooper final: ‘Bona nit’

Loop/blooper final: ‘Bona nit’

16:53

Repetició prolongada de ‘Bona nit’ que funciona com a gag o possible error de postproducció per tancar l’episodi.